Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

I nosaltres ja hi tornem, amb l’alegria política al cos de mostrar al món, una altra vegada més, el color groc de Catalunya. Bé, i sí que seguirem amb la música, amb el Jazz, i aquesta setmana amb dos projectes de dues editorials del centre nord d’Europa, tot i ser projectes de músics peninsulars. Podreu escoltar el disc del Miguel Rodríguez Trio anomenat “Keepsake”, auto produït, i també el “The Film Sessions” del David Pastor editat per Studio Nord i essent el nº3 d’aquestes Sessions. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Bé, dir-vos que aquest dimarts celebrarem el Dia Internacional del Jazz i aquest programa us ho recorda, dimarts a Ràdio Molins de Rei 91.2 i el dimecres, un dia després, que tampoc és massa, a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i a Ràdio Abrera 107.9 també, tot i no poder-lo emetre per ser festiu. O sigui que escolteu Jazz a casa, aneu a concerts en viu i mireu d’adquirir discos, i no només aquest dia, sinó la resta de dies de l’any.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree i els dilluns amb una magnífica Jam Session. I recordar-vos que tota la informació del programa, textos i músiques la podreu trobar al blog del programa que ja sabeu que és jazzclubdenit.blogspot.com.es

I comencem ja amb la música, i ho farem amb el projecte d’aquest disc que el David Pastor va presentar al Jamboree dedicat a les bandes sonores d’algunes de les millors pel·lícules, o al menys les que més li van agradar a ell...


“THE FILM SESSIONS”
David Pastor

Editat per Dot Time Records el 2019            SNS183
Enregistrat en directe per Gregory Henning & Pascal El Sauaf el 22 de setembre de 2018 a l’Studio Nord Bremen.
Mesclat i masteritzat per Pascal El Sauaf a l’Studio Nord Bremen.
Produït per David Pastor i Dot Time Records

David Pastor, trompeta
Francesc Capella, piano
Tom Warburton, contrabaix
Anton Jarl, bateria.

Aquest projecte el vam veure al Jamboree fa quatre dies comptats, on vam poder gaudir d’aquestes músiques que tots vam poder reconèixer. És una bona idea aquesta de muntar un projecte amb cançons que han format part de reconegudes pel·lícules i que tots portem en el nostre imaginari personal i també col·lectiu. David ha fet una bona selecció d’aquestes músiques, així que podrem escoltar quasi 50 minuts de temes que tots coneixem. La selecció és variada, una mica per a contentar tothom, crec jo. Dels nou temes que hi ha, en tenim tres que són unes precioses balades, com és per exemple “La Valse d’Amélie”. Igualment en el cinquè track tenim la delicada melodia de “Chinatown” del gran Jerry Goldsmith, mentre que en el setè, podreu escoltar la preciosa melodia de “Moon River” del gran Henry Mancini. Amb “Maniac” ja ens trobem amb un tempo mig, tot i que encara força suau, melodia de Malkovic & Sembelio. Els anys 30s els trobarem escoltant la delicada melodia “You’ve Got a Friend In Me”, interpretada amb aquell swing arrastradet de l’època i composta per Randy Newman, tema però de la pel·lícula Toy Story i per tant molt més recent. La Bossa la podrem escoltar amb la “Manha de Carnval” de Luiz Bonia, mentre que amb “My Favorite Things” podrem gaudir d’un magnífic arranjament del David, tema de Richard Rodgers. Potser caldrà dir que els arranjaments d’aquestes precioses cançons són del David i també del Francesc. Ja més viu trobarem el tema que va popularitzar Miles Davis, compost per Frank Loesser, el conegut “If I were a Bell”. I podríem dir que el que més s’aparta del món del Jazz és el conegut tema dels Bee Gees, “Stayin’ Alive”, tema amb un magnífic arranjament i amb els aires funk-jazzeros adequats al projecte. En definitiva un molt bon projecte amb un trio de cracs liderats pel millor trompetista de la península, sense cap mena de dubtes, David Pastor.

Doncs ja podem començar amb les músiques del programa i ho farem, com és habitual amb les més dolces, i per tant, amb la balada de Henry Mancini i lletra de Johnny Mercer, tot i escoltar-la aquí instrumental..

7.- Moon River        (H. Mancini)            4m04s

Aquesta va ser la banda sonora de “Breakfast at Tiffany’s”, amb una gran traducció al castellà, peli que vam veure com “Desayuno con diamantes”, de Blake Edwards amb la gran Audrey Hepburn. De fet, va ser la mateixa Audrey qui la va cantar a la pel·lícula tocant un “Ukelele” i entrant després l’orquestra de cordes, ella asseguda a la finestra mentre des de dalt se la mirava George Peppard. La introducció feta pel Francesc Capella a piano solo ha estat una delicada premonició del que vindria després, amb la trompeta del David, fent la melodia tot dos sols, de la millor manera. La dolçor de la sonoritat del metall acompanyada per la base del piano del Francesc ha estat l’adequada. Aquest mateix ha fet una preciosa improvisació, a piano solo, tornant-hi després el David, i així tots dos fer la melodia i acabar aquesta preciosa cançó, de la millor i delicada manera. Els llargs aplaudiments així ho constaten en acabar-la.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Pere Soto Trio & Benet Palet que serà el 17 de maig, amb Benet Palet, trompeta; Pere Soto, guitarra; Curro Gálvez, contrabaix i Enrique Heredia, bateria.

Dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de David Pastor on hi trobareu de tot i més, tot i així us comentaré alguna cosa de la seva carrera.

David Pastor - Sedaví (València), 1974, comença els seus estudis musicals el 1983, a l'Agrupació Musical Santa Cecília de Sedaví. Des de llavors és alumne de l'excel·lent trompetista i pedagog Manuel López, amb el qual ha adquirit una infinitat de coneixements tant tècnics com pràctics en l'estudi de la trompeta, tant en la seva formació clàssica com moderna. Ha cursat els seus estudis en els Conservatoris Superior de València i Municipal de Barcelona, obtenint Premi d'Honor final de carrera, sota la tutela de D. Jaume Espigolé. El 1988 comença els seus estudis de jazz al Taller de Jazz de Sedaví, i passa a formar part de la València Jazz Big Band, sota la direcció de Ramon Cardo. Ha participat en seminaris i ha rebut classes magistrals de grans talents com: George Vosburg (Solista de la Pitsburg Orchestra) Michael P. Mossman, Claudio Roditti, Bobby Shew entre molts altres.

Seguim amb un preciós tema carregat de swing dels anys 30s..amb el primer track del disc anomenat....

1.- You’ve Got a Friend in Me     (Randy Newman)    4m17s

Doncs ja ho sabeu, el gran Randy Newman autor de tantes i tantes bandes sonores de pel·lícules, i també la d’aquesta positiva cançó, banda sonora de “Toy Story”. En Francesc ha tornat a fer la intro a piano solo per després afegir-s’hi el David Pastor amb la trompeta. L’entrada de la resta de la secció de la secció rítmica dóna una profunditat i sentit rítmic al tema, tot i ser-hi el ritme implícit en la melodia, amb el Tom i l’Anton s’ha accentuat aquesta sensació. El tema sencer l’han fet tots plegats amb el pont inclòs, tornant a la darrera A per així acabar la presentació de la melodia i deixar pas als solos. Qui primer l’ha fet ha estat el Tom, en les dues As, fent-lo en Francesc també de la mateixa manera, i fer-ho David en el pont o la B i la darrera A, ara ja amb la melodia, i acabant-lo amb una mena de Turn Around, delicadament. Preciós aquest tema.

La formació polifacètica del David Pastor el porta a tocar en innombrables grups i formacions com: Orquestra de Cambra Nacional de Moldàvia, Grup de Metalls del CSMM de Barcelona, ​​JerezTexas, Sedajazz Latin Ensemble, etc. I en la seva faceta de músic freelance, ha actuat i gravat amb artistes com : Presuntos Implicados, Sole Giménez, Michael Bubble, Armando Manzanero, Celia Cruz, Lucrecia, Martirio, Miguel Poveda, Santiago Auserón, Seguretat Social, Lolita, Jaime Urrutia, Fundación Tony Manero, etc. Com a gravació destacada, cal citar la realitzada l'abril del 97 a Lausanne (Suïssa) per a la BMG amb el grup Solar Sides, amb el qual va participar en una gira mundial tocant en els més destacats festivals de jazz i música electrònica. També ha participat en l'enregistrament d'un LP monogràfic de Maurice Ravel amb l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària.

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.

I encara seguim amb més música d’aquest projecte, i ho farem amb la...

2.- Manha de Carnaval     (Luiz Bonza, Vinicius de Moraes)          4m46s

Basada en l'obra teatral “Orfeu da Conceição” del poeta i també músic Vinícius de Moraes, constitueix una adaptació del mite grec d'Orfeu a l'ambient del carnaval brasiler. Va guanyar la Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Cannes el 1959, i el 1960 els premis Oscar i Globus d'Or a la millor pel·lícula en llengua estrangera. Aquesta cançó és la de l’escena de la lliçó de guitarra que fa Orfeu a dos nens, dins de la seva cabana i després encara sona a la guitarra amb Eurídice. Els nostres herois n’han fet una versió preciosa, per ritmes delicats i preciosa i càlida melodia a la trompeta del líder. Trobo molt encertat i maco l’arranjament que han fet d’aquesta preciosa melodia i harmonia, tant coneguda per tots nosaltres gràcies a la pel·lícula Orfeo Negro. Després de les dues As, i mentre el David fa el pont, piano i contrabaix fan uns licks preciosos. El mateix Francesc és qui inicia la seva magnífica improvisació, amb delicadesa i nítida i prístina digitació i molt bon gust i creativitat. El líder s’hi afegeix amb un grandíssim solo arribant als molt aguts tot i mostrant-nos la seva tècnica. Al final, amb el mateix lick de piano i contrabaix, continua esplaiant-se acabant el seu solo i també tema delicadament. Preciós.

Colabora amb freqüència amb músics de jazz a Espanya: Perico Sambeat, Ximo Tebar, Mario Rossy, Eladio Reinón, Joan Soler, Jordi Vilá, Fabio Miano, Big Band de Sedajazz,  i també ho ha fet amb artistes internacionals com: Clark Terry, Chris Cheek, Mike Mossman, Steve Marcus, Richie Cole, Jack Walrath, Dennis Rowland, Paquito D 'Rivera, Frank Wess, Bobby Shew, Slide Hampton, Pat Metheny, Bob Mintzer, Danilo Pérez, Giovanni Hidalgo o Donald Harrison, entre molts altres. Ha tocat als festivals de jazz tan prestigiosos com Montreal (Canadà), Montreux (Suïssa), Eurojazz (Mèxic), Cully (Suiza), Mercat Cultural de Salvador de Bahia (Brasil), Festival Internacional de Música de Cancún (Mèxic), Sant Sebastià, San Javier, Terrassa, Madrid, Barcelona, etc.


I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. Un altre espai on anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els divendres hi trobareu a Luca Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.

I encara seguim amb aquesta preciosa música, fent-ho ara amb el tema que va popularitzà John Coltrane, el...

4.- My Favorite Things      (Richard Rodgers)            6m34s

Una de les cançons de la pel·lícula “The Sound of Music”, aquí traduïda com a “Sonrisas y lágrimas”, i que Coltrane va popularitzar pel món del Jazz i de la qual ens n’han fet de nou un magnífic arranjament, amb piano i contrabaix clarament amb un motiu melòdic i rítmic que li dóna el plus de creació. Aquest motiu es repeteix determinats moments, però el ritme així com trencat hi és de manera permanent en tot el tema donant suport al gran solo del líder, el qual l’ha iniciat tot i després d’haver-nos fet la melodia. Una demostració de tècnica en els súper aguts, i amb uns arpegis descendents increïbles així com passant per escales disminuïdes i demés magnificències. El solo de Francesc al piano, sembla calmar una mica i rebaixar l’èxtasi assolit en el solo del líder. I també sense cap avís, aturada del Francesc per iniciar l’Anton el seu amb un magnífic i llarg redoble. En acabar, el motiu melòdic i rítmic de contrabaix i bateria dóna de nou l’entrada a la melodia del tema, on el líder en fa tota la seva exposició acabant amb el motiu comentat i un llarg final a mode de “turn around”, acabant-lo de cop. Magistral arranjament i interpretació de tots quatre.

Como a lead trumpet ha participat en nombroses grans bandes en tot l'estat, tocant música jazz en escenaris de tot el món, incloent el Carneggie Hall de Nova York, el juny de 2009 amb el projecte "Sueño Inmaterial" dirigit pel mestre Joan Albert Amargós i liderat per Laura Simó i Pedro RuyBlas. També ha produït per a artistes de la talla de Miquel Gil i Manel Camp Trio entre d’altres. El seu paper destacat com a instrumentista es converteix en un referent per a trompetistes tan de música moderna com del món clàssic i de les bandes. Així, col·labora activament amb diverses associacions musicals i amb importants orquestres com la OBC (Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) o l'Orquestra de València. Actualment és professor a l’Escola Superior d’Estudis Musicals Taller de Músics de Barcelona i director de l’Orquestra Original de Jazz del Taller de Músics. Així mateix, és professor del Taller de Formació de Jazz i director de la Big Band de la UJI (Universitat Jaume I).

I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts.

I ja acabem el projecte del David Pastor amb la preciosa melodia...

9.- If I were a Bell   (Frank Loesser)      6m26s

Tema que va popularitzar el gran Miles Davis en el seu disc “Relaxin' With The Miles Davis Quintet” editat per Prestige Records i enregistrat el 1956 pel primer quintet de Miles amb Miles Davis - trompeta, John Coltrane - saxo tenor, Red Garland - piano, Paul Chambers - baix i Philly Joe Jones - bateria. Frank Loesser va composar aquest tema per el musical “Guys and Dolls” del 1950 i Davis ho va fer 6 anys després, i quasi que molta gent pensa que és un tema del mateix Miles, tan de si mateix l’hi va ficar. I de nou els nostres herois ens n’han fet una magnífica versió, increïble tema per acabar aquest projecte amb tot un reguitzell de tècnica a càrrec del líder en els súper aguts, però també de tots els seus companys, tots tres increïbles músics i instrumentistes. Els llargs aplaudiments denoten el final del concert, de la gravació en directe, essent aquest el darrer tema del projecte. El swing ha esdevingut imparable quan el David ha iniciat la seva increïble improvisació, amb tot el suport de la base rítmica. Francesc ha seguit amb el “walking” del Tom i el swing del xarles i del Ride de l’Anton, la màquina rítmica perfecte que sempre dic jo del trio de Jazz. També Tom ha fet un grandíssim solo, ràpid i precís d’afinació i de llenguatge jazzístic. David ha fet la intro pels “vuits” amb el l’Anton, tornar a la melodia i així acabar aquest magnífic tema fet seu Miles i ara, amb aquest magnífic i ben marcat final, fet seu el mateix David. Gràcies amics.

Doncs deixem aquest projecte i sembla ara un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
..........................................
Gràcies Carme per la teva visió i per explicar-nos-ho sempre amb la teva particular dolçor.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I també podeu anar al JazzSi Taller de Músics del passatge Requesens, on hi teniu Jazz els dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.

I acabem el programa d’avui amb el projecte del pianista madrileny Miguel Rodríguez establert a Holanda  anomenat...


“KEEPCASE”
Miguel Rodríguez Trio

Autoeditat
Enregistrat per Udo Pannekeet el 5 i 6 de novembre de 2018 al Wedgeview
Studios, Els Països Baixos
Mesclat i masteritzat per Udo Pannekeet
Produït per Miguel Rodríguez

Miguel Rodríguez, piano
Steven Zwanink, contrabaix
Wauter Kühne, bateria

Aquest és un projecte dedicat a tot un seguit d’onze composicions encabides en els estàndards de Jazz, obrint el disc amb una composició pròpia del líder, amb un total d’una hora de magnífica música i millors interpretacions. Bàsicament és un projecte vital, rítmicament parlant pel fet de trobar-nos amb una clara majoria de temes amb un tempo viu, fins i tot alguns de força vius. L’homenatge a les balades també hi és, així que les tres que hi ha són la preciosa composició de Victor Young, “Anytime, Anyday, Anywhere”. També tenim el preciós tema de Sigmund Romberg, no massa conegut i l’anomenada i preciosa “When I Grow To Old To Dream”. Sembla tenir-li el Miguel una devoció particular a l’Horace Silver car hi inclou tres composicions d’aquest, el mestre del Funk en el Jazz i fora, Horace Silver, així és que el tema a un tempo tranquilet és el segon track del disc anomenat “Creepin’ In”. Una mica més viu tenim el darrer track del disc, el magnífic i conegut tema de Hank Mobley, “A Baptiste Beat”. El tema propi i primer track “Claudia’s Favorite” està en l’ona dels de Silver amb magnífics solos a tot swing. Aquest swing ja quasi que no ens abandonarà, així és que tot i començar latin, el “Time Was” de Miguel Prado, està igualment farcit de swing sobretot en els solos. I el segon tema de l’Horace Silver funky però amb el swing ja en el primer solo del pianista, tenim el nové track “The Outlaw”. També el tema de James Moody, tot i iniciar-lo el baterista amb un redoble a base de Intro, esdevindrà farcit del swing de tots tres, iniciant el pianista la seva improvisació. Ja més vius tenim els temes que queden entre els quals el onzè track, tema de Louis Yule Brown, “We’ve got a World That Strings”. Una preciosa i coneguda balada de Richard Rodgers, “With a Song in my Heart”, que tot i començar com a balada és reconverteix en un tema a tot swing. Igualment així de viu és el tema de Irving Berlin, anomenat “I’ve Got My Love to Keep me Warm”. I amb el més viu de tots, i vuitè track “No Smokin’”, tema de l’Horace Silver acabem la repassada dels temes segons el seu tempo vital. Dir-vos que va ser la meva amiga Begoña Villalobos qui em va parlar d’aquest pianista i que va ser ella qui va fer la gestió perquè Miguel me l’enviés des de Madrid. O sigui que un petó Begoña.

Escoltem ja les músiques d’aquest magnífic projecte que em va enviar Miguel Rodríguez, des de Madrid, i tot gràcies a les gestions de l’estimada amiga Begoña Villalobos. Començarem amb la preciosa balada de Victor Young anomenada....

4.- Anytime, Anyday, Anywhere   (V. Young)    4m17s

D’aquesta balada de Young súper slow, el gran Nat King Cole en va fer les més conegudes versions. O sigui que quasi no existeix si no hi apareix el nom del genial cantant i també pianista. I dic quasi, perquè la cantant Lee Wiley la va donar a conèixer, també amb força èxit. La veritat és que és una preciosa melodia, i jo diria que a aquests súper slow tempo doncs encara ho és més. Ben aviat el líder ha començat els solos, ell al piano, i ja heu pogut constatar quina delicada interpretació n’ha fet Miguel, amb un total respecte per la melodia, i per descomptat harmonització, seguint fil per randa tot plegat en la seva reeixida improvisació. Però és que alhora, la seva nítida i pulcre digitació ens ha meravellat, com així també el seu llenguatge jazzístic, recordant-nos lo millor i maneres de tocar el piano de Bill Evans. Una suau melodia, suau improvisació que ens apropa al final del tema.

I parlant de Miguel Rodriguez  i extret del seu Web, i del qual us penjaré l’enllaç al blog del programa: https://www.miguelrodriguezmusic.com/

Neix a Madrid el 15 d'Octubre de 1983. Descobreix el piano als sis anys i aprèn de manera autodidacta. Després d'un pas fugaç d'estudis clàssics al conservatori Joaquín Turina de Madrid, el 2005 es trasllada a Holanda per estudiar piano en l'especialitat de jazz. Al juny de 2009 es gradua i obté el Bachelor Degree al Conservatori de Rotterdam (Codarts) i obté la Llicenciatura de Jazz Piano amb la qualificació "cum laude". El 2010 rep una de les beques més prestigioses dels Països Baixos ( "Huygens Program" by Nuffic) així que al gener de 2011 es trasllada a Nova York per continuar la seva formació. Allà estudia amb Aaron Goldberg, Dave Kikoski, Bruce Barth, Kenny Werner, Fred Hersch i Sophia Rossoff. Al maig de 2011 es gradua i obté el títol de Màster en l'especialitat de "Jazz Piano" al Conservatori d'Amsterdam.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les sessions de Lliure improvisació dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.

I seguim amb la música, i com que aquest és un tema que m’agrada molt, el posaré. I és el tema de Hank Mobley anomenat...

12.- A Baptist Beat  (Hank Mobley)        4m31s

“A Baptist Beat” també darrer track de la cara A del disc del compositor Mobley anomenat “Roll Call”, un dels grans discos de Blue Note enregistrat el 13 de novembre de 1960 per Rudy Van Gelder on hi hagué Freddie Hubbard, Wynton Kelly, Paul Chambers i Art Blakey, liderats pel gran saxo tenor Hank Mobley. I quin tema més ben parit, una barreja entre funk en una part de la melodia inicial, però que en la B es reconverteix definitivament dins l’univers del Swing. I així és que després de fer dues rodes del tema, el líder i gran pianista desenvolupa un magnífic solo, amb un total recolzament de la resta de companys, contrabaix i bateria. El llenguatge d’aquest pianista és molt proper al del magnífic Horace Silver, per percussiu i carregat de funk implícit i explícit swing. Després del llarg i súper ben construït solo hi han tornat tots tres, amb la melodia a càrrec del líder i pianista, tot i dir-vos que l’exposició és quasi una transcripció dels solos dels músics del disc de Mobley, essent-ne reconeixibles, apropant-nos encara més a l’original i demostrant de quina manera més completa Miguel Rodríguez fa el seu homenatge al saxofonista Mobley i per rebot, també a la resta de companys del seu combo.

I parlant de l’experiència que té el Miguel.....
Actualment participa de manera activa en el panorama del jazz holandès com a líder de la seva pròpia banda, seleccionada per al Young Vip 's Tour el 2014, i del seu propi trio, així com formant part de moltes altres bandes, destacant les de Ben Van Den Dungen Quartet , Benjamin Herman Quartet, Maarten Hogenhuis Quartet i la reeixida producció musical "New York Round Midnight". Com a pianista convidat ha tocat amb la JOC (Jazz Orchestra of the Concertgebouw), Power House Big Bang with Marius Beets; Bob Sands Quartet and Big Band; Alain Pérez Latin-jazz Band; BVR Flamenc Big Band (flamenc Biennale 2015). Com a "side-man" ha treballat amb els més reconeguts músics d'Holanda, com ara Ferdinand Povel, Ruud Jacobs, Eric Ineke, Sjoerd Dijkhuizen, Simon Rigter, John Ruocco, Jasper Blom, Martijn van Iterson, Martijn Vink, Joost van Schaik, etc ... així com amb músics d'USA com Branford Marsalis, el Willie Jones III Quintet, Peter Bernstein, Terell Stafford, Donald Harrison o Deborah Brown. Ha tocat al North Sea Jazz Festival al 2009 (Codarts Big Band dirigida per Maria Schneider), el 2012 (Benjamin Herman Quartet) i el 2014 (Ben van den Dungen Quartet) .De gira ha viatjat amb diferents bandes per Espanya, França , Itàlia, Grècia, Hongria, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Lituània, Letònia, Rússia, Tailàndia, Japó, Corea del Sud, Indonèsia i Sudamérica. En  el camp de la docència des de l'any 2015 treballa com a professor de piano-jazz al Conservatori de Rotterdam (Codarts). Al 2016 i 2014 va participar en el Jazz Summer School a Korea i Indonèsia, ensenyant piano, combos i donant master-classes.

Seguim amb més temes, i ara ho farem amb el tema del líder, anomenat....

1.- Claudia’s Favorite        (M. Rodriguez)       5m09s

Doncs aquest és un altre tema que ens recorda a Horace Silver tot i ser una gran composició original de Rodríguez. El tema l’han presentat amb tots aquests canvis rítmics molt en l’ona funky jazz, per després encetar el pianista un magnífic solo a tot swing, amb un increïble “walking” del contrabaixista Zwanink, i xarles i ride del baterista Kühne. De fet el tema és prou llarg, o potser n’han fet un parell de “chorus”, i la improvisació feta pel líder ha estat magnífica. Nitidesa, pulcritud, creativitat i tot plegat encabit en aquest solo, amb una mostra evident de la seva tècnica i bon gust interpretatiu. Gran solo, passant pels diferents estils, de ritmes i tempo, i per tant pels molts referents musicals del piano, de la història del piano jazz. Al final, retorn al “tema”, amb els canvis rítmics implícits, acabant-lo de cop, magnífic tema de Miguel Rodríguez.


Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I d’ençà no gaire i al carrer Balmes els dimarts, tenim projectes a duet coordinats per Roger Mir a l’espai New Fizz, o sigui que aquest és un altre espai on anar-hi.

I encara escoltarem un altre tema i serà el track sisè, anomenat....

6.- The Last Train From Overbrook       (James Moody)      4m42s

Doncs aquest és el títol de l’àlbum que James Moody va enregistrar el 1958 pel segell Argo. Conjuntament amb el saxofonista Moody, hi hagué quasi tota una Big Band, i com a líder de la secció rítmica Junior Mance. Tema que l’ha iniciat el baterista amb una llarga Intro a redoble de bateria, i que després el líder hi participà amb la melodia del tema, a les As i a la B. Ell mateix s’embrancà en el seu magnífic solo, igualment recolzat pel “walking” del baterista. El solo que ens ha fet està marcat pel control tècnic mostrat pels arpegis, ascendents i descendents. Després d’ell, el contrabaixista Zwanink fe el seu, igualment reeixit. Després hi tornen amb la melodia, amb els redobles del baterista, acabant el tema igualment.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de la Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s’hi fan concerts i Jam Sessions.

I acabarem el projecte d’aquest magnífic pianista madrileny, establert ell a Àmsterdam com tants i tants músics de casa nostra. El tema que us proposo escoltar es el més ràpid del projecte, i també és un tema de Horace Silver, i serà el...

8.- No Smokin’        (H. Silver)               3m13s

Doncs amb aquest magnífic tema de l’estimat Horace Silver acabem el projecte del Miguel Rodríguez. Un tema que Silver va enregistrar el 1957 amb Art Farmer (trompeta), Hank Mobley (saxo tenor), Horace Silver (piano), Teddy Kotick (baix) i Louis Hayes (bateria), de l'àlbum 'THE STYLINGS OF SILVER' editat per Blue Note Records. El tema original va a tempo també molt viu, i jo diria que més o menys van al mateix tempo tots dos, tot i que potser vagi un pèl més ràpid el fet pel Miguel  i companys holandesos. Ells tres han d’assumir l’autoria de les improvisacions, i tot i fer-ne el baterista una de molt reeixida, i havent fet la seva prèviament el líder, el tema no s’allarga massa i queda reduït als tres minuts i escaig, mentre que en l’original i per les improvisacions del quintet, depassa els cinc minuts. Tema magnífic de Silver, amb els canvis diversos de ritme durant el tema, però després ja no, i en les improvisacions, el Swing ha volat amb tots tres i ho ha fet en majúscules. Hem pogut escoltar al baterista fer el seu solo, que ja tocava, per després tornar tots a la melodia del tema de Horace Silver, gran tema d’aquest gran músic i inventor del Funk en el Jazz.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Ja hem acabat docns el programa d’avui i recordar-vos que hem escoltat primer el magnífic projecte de David Pastor, “The Film Sessions” i que hem acabat amb aquest treball del pianista madrileny establert a Àmsterdam, Miguel Rodrieguez i el seu “Keepsake”. Espero que us hagin agradat els projectes i la selecció de les seves músiques feta per qui us parla.

I us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |