Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs el programa d’avui el dedicarem als nostres joves músics i editorials. Així és que us proposo escoltar tres projectes de FSNT sèrie 1000 i que seran els de la Mayte Alguacil i el seu “Trav’lin Light”, el “Introducing Fèlix Rossy” i el “Perenne” de Pere Navarro Quintet. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Us haig de dir que el concert de divendres passat a la Sala Xica va ser magnífic, tot i trobar a faltar amigues i amics que havien anat a Madrid a manifestar-se a favor del dret a l’autodeterminació. Pol Omedes European Quartet ens van oferir tot un reguitzell de temes propis del líder i algun estàndard i ho van fer d’una manera magistral.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I sí, us proposo començar amb el projecte tot ell d’estàndards cantats magistralment per Mayte Alguacil, anomenat...


“TRAV’LIN' LIGHT”
Mayte Alguacil

Editat per FSNT de la sèrie 1000         FSNT 1005
Enregistrat per Ferran Conangla el 24 i 25 de gener de 2017 al Medusa Estudio, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla.
Produït per Mayte Alguacil
Productor executiu, Jordi Pujol

Mayte Alguacil, veu
Jaume Llombart, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
I la col·laboració de
Enrique Oliver, saxo tenor
Fèlix Rossy, trompeta

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..

Doncs aquest és una delícia de disc, amb 12 temes preciosos, la majoria a tempo slow, balades, alguns a tempo mig, i algun de fast, tot un homenatge al The Great American Song Book. La veu de Mayte la vam escoltar el desembre, on va venir de convidada especial, no prevista, al concert que ens van fer Víctor Correa Organ Trio, i ens va captivar de la mateixa manera que us captivarà a totes i a tots vosaltres. Sis precioses balades cantades amb tot el sentiment i perfecte entonació, ens situen en el context càlid del disc. Així tenim temes tan magnífics com “My Old Flame”, “I’m Old Fashioned”, “For all we know”, “Good morning heartache”, “Everything Happens To me” i la que titula el disc, “Trave’lin Light”. Difícil serà escollir-ne una i deixar les altres. El delicat swing apareix amb el “Mean to me” i “You make me feel so young”, on Mayte ens mostra com improvisa en “scat”. Al mateix tempo i swing tenim “I’ve got the world o a string” i “I was doing all right”. Una mica més viu tenim el magnífic “Exactly like you”, doblat de tempo posteriorment, i ja el més fast “What a little moonlight can do”.

Doncs us proposo començar amb la preciosa balada de Arthur Johnston & Sam Coslow anomenada...

11.- My old flame    (A. J. & S. C.)         5m34s

Doncs i quina preciosa balada hem escoltat per a començar el programa d’avui. Una cançó que segur recordeu i cantada també per Billie Holiday entre moltes i molts altres. També potser la recordeu interpretada per Charlie Parker, el qual en va fer una increïble versió.

La veu de Mayte, dolça, i acompanyada per la delicadesa de la guitarra del Jaume Llombart han iniciat el tema, sense oblidar a Pedro Campos al contrabaix. Feta sencera l’exposició del tema, ha estat Fèlix Rossy a la trompet qui ha iniciat els solos, amb una certa contundència sonora i emotiva, alhora que sensibilitat. Després d’ell, retorn a la melodia i final d’aquest preciós “My old flame”.

Sembla ser que l'actriu i cantant Mae West, juntament amb l'orquestra de Duke Ellington, van interpretar “My Old Flame” a la pel·lícula “Belle of the Nineties”, que es va estrenar el 21 de setembre de 1934 a Nova York. Algú va considerar que la primera versió de la pel·lícula era moralment inacceptable, de manera que el títol havia de ser canviat i el guió reescrit. West, que era un fanàtica de Duke Ellington, va proposar que ell i la seva orquestra apareguessin a la pel·lícula. Els executius de Paramount Pictures s’hi van negar, afirmant que era massa car, però Mae va insistir i finalment ho va aconseguir: Duke i la seva banda van acompanyar l'actriu en diversos actes de la pel·lícula, ja com a "My Old Flame". La versió de la pel·lícula és molt més curta que la d’Ellington enregistrada el 9 de maig de 1934 amb la cantant Ivie Anderson. Els compositors havien escrit abans nombroses cançons per a Bing Crosby, afegeix-ho.

Seguim ara amb un tema una mica més viu, de Ahlert & Turk anomenat...

3.- Mean to me       (Fred Ahlert & Roy Turk)             5m09s

I de quina manera més dolça ha començat l’Enrique Oliver amb el seu saxo tenor, ell solet fent la melodia i amb el suport rítmic del Jaume i Pedro, i abans que Mayte hagi començat la cançó, i amb quina preciosa veu i perfecte entonació, a vegades recordant-nos a Billie Holiday, no per veu trencada. El so obtingut del seu tenor ben bé ens situa a l’època adequada dels anys 20, i ens sembla escoltar a Lester Young i a algun més. Jaume i Pedro fan que el swing hi sigui d’una manera delicada des de l’inici, amb el “walking” delicat del jove contrabaixista. Enrique mateix, ha iniciat la improvisació igualment recolzat per guitarra i contrabaix, amb una reeixida interpretació d’aquest tema i demostració de control sonor, profunditat de so i delicat gust i creativitat. I és que aquest amic nostre, músic malagueny, és un dels saxos tenors d’aquest país, amb permís d’Amargant, Santi de la Rubia, Víctor de Diego...etc. Mayte hi ha tornat amb la melodia, acabant el chorus sencer i apareixent també Oliver al final amb un final d’aquells que s’allargassen en els directes.

Tres grans estrelles dels anys vint van gravar "Mean to Me". Annette Hanshaw (20 de febrer de 1929 - Diva 2859 G), Helen Morgan (6 de març de 1929 - Victor 21930) i Ruth Etting (11 de març de 1929 - Columbia 1762 D). Aquest últim àlbum, que incloïa "Button Up Your Overcoat" de B.G. DeSylva’s i Lew Brow va tenir un gran èxit de vendes. "Mean To Me" va assolir el tercer lloc en les llistes d'èxits i "Button Up Your Overcoat" va arribar al quinzè lloc. Diana Ross va cantar aquest estàndard a la pel·lícula Lady Sings the Blues (1972), una biografia de Billie Holiday. Fred Ahlert i Roy Turk, a més de 'Mean to Me', van signar temes tan populars com 'I'll Get By' (1928), 'Walkin' My Baby Back Home '(1930),”I Don't Know Why” (1931) i 'Love, You Funny Thing!' (1932). Juntament amb un altre col·laborador, Ahlert va compondre 'I'm Gonna Sit Right Down i Write Myself a Letter' (1935) i Turk, que va morir el 1934, és l'autor de les lletres de "Are You Lonesome Tonight?" (1926).


Seguim amb un altre tema amb un swing i tempo similar, però que entremig té un tempo doblat magnífic, tema compost per McHuge & Fields, anomenat...

12.- Exactly like you          (Jimmy McHuge & Doroty Fields)                    2m30s

Doncs ja heu pogut veure com ha anat tot plegat. Tema que l’inicien a un tempo mig slow i a tot swing però que tot just acabat de presentar per la cantant l’Enrique Oliver inicia una introducció a solo saxo on ja s’albira el tempo doblat que després farà tot i improvisant. L’increïble “walking” i a tot swing de Pedro Campos al contrabaix i els acords del Jaume, recolzen el tros de solo del saxofonista malagueny alhora que a la mateixa líder, cantant el final del tema. Curiosament, i sense que ho diguin enlloc, aquest disc té premi secret en el darrer track. O sigui que després del tema que heu escoltat, hi ha una altra meravellosa balada a veu i guitarra anomenada “Time on my hands” inclosa en el títol “Exactly like you”, per això aquest tema diuen que dura 7m02s.

El musical International Revue, produït per Lew Leslie, es va estrenat el 25 de febrer de 1930 al Majestic Theatre de Nova York. Aquella nit, Harry Richman i Gertrude Lawrence van cantar ‘Exactly Like You’. L’espectacle no va tenir tants èxits com s’esperava i es va retirar després de noranta-cinc actuacions. Fins i tot si tinguessin bons productors, els actors de primera fila (Gertrude Lawrence, Harry Richman, Pearl Jack, Anton Dolin i La Argentinita), la coreografia de Busby Berkeley i les cançons de McHugh i Fields, tampoc s’hauria aguantat, car el musical té un guió fluix i, en general, no resulta atractiu per al públic i els crítics. No obstant això, dues de les seves peces musicals, ‘On the Sunny Side of the Street’ i ‘Exactly Like You’ van arribar a ser molt famoses, convertint-se en estàndards de Jazz.

I en Xavier Urrejola ens diu des del seu Rockdeluxe....
"'Estic feta a l'antiga', afirma sense complexos la madrilenya Mayte Alguacil. Tret significatiu de la seva personalitat que, amb la seva veu pura i candorosa, va enamorar a l'il·lustre pianista Michael Kanan, un expert coneixedor d'aquestes ràncies melodies, tan venerades per tots dos, compostes per genis com Jerome Kern, Harold Arlen o George Gershwin. Aquest vincle el va convertir en mentor i pedra angular del seu primer treball com a líder: Day By Day (Fresh Sound New Talent, 2015). Kanan ha d'estar orgullós en contemplar com la cursa de Mayte segueix madurant i pujant esglaons....

Acabarem el projecte de la Mayte Alguacil i companys amb el tema més viu, tema de Harry M. Woods, anomenat...

6.- What a little moonlight can do (H. M. Woods)        4m34s

Doncs ja heu vist de quina manera, a tot tempo, a tot swing, hem acabat el projecte de Mayte. Recordeu però que, amb el regalet del final ja comentat, aquest és un projecte eminentment melòdic amb 6+1 precioses balades. Aquest és el tema que se surt de mare, amb tots els ets i uts, fent-nos pensar en l’època daurada dels inicis del ball que tant de moda s’ha posat entre nosaltres des de ja fa alguns anys, el Lindy Hop. Només em puc imaginar aquest tema en un musical, com la majoria sí, però també en una sala de ball plena de balladores i balladors i amb una magnífica big band. Mayte ha fet l’exposició del tema sencer a tot swing recolzada per guitarra i contrabaix, aquest a tot “walking”, a tot “swing”. L’Enrique ha fet un grandíssim solo, tornant-nos a meravellar pel fraseig, per la tècnica, pel bon gust i creativitat, alhora que sonoritat acostant-nos a una època determinada, aquella dels anys 30s. Després d’ell, Jaume ha reeixit també amb la seva improvisació. I és que aquest mestre de la guitarra ho broda en totes les seves col·laboracions i així és que aquí ens ho ha demostrat de nou. En tot el projecte ha fet la tasca feixuga d’acompanyar, de donar els “colors” harmònics amb la seva guitarra alhora que participà en les improvisacions. Mayte ha tornat a recuperar el tema per així apropar-nos al final a tot swing a tot tren, en un tema súper vital, on tots ens mostren el cantó més potent del seu caràcter.
   
I el Xavi continua dient-nos que.....El segon, també sota logo Fresh Sound Records, es titula Trav'lin 'Light (2017), i tot i no allunyar-se de la temàtica musical del seu predecessor, conté canvis substancials. Alguacil ha substituït el piano per la guitarra de Jaume Llombart i ha eliminat la bateria per donar més protagonisme al contrabaix de Pedro Campos (un tret que hagués encantat Chet Baker). Amb aquest breu matalàs més les concretes aportacions d'Enrique Oliver i Félix Rossy a les canyes i metalls, el disc transmet una senzillesa fascinadora que abraça sense deixar-te anar. La veu de Mayte Alguacil ha agafat més color, presència, seguretat, i una profunditat que captiva a “Everything Happens To Me”, t'absorbeix en “Mean To Me” o t’embadaleix amb “Exactly Like You”. Puc imaginar-la cantant sobre un piano com si de Michelle Pfeiffer es tractés el “Iv’e Got the World On a String”. Ho faria de cinema."
I això ens va dir l’amic Xavier Urrejola, l’octubre, 2017, a Rockdelux.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs després d’aquest magnífic projecte sembla el moment d’escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
...................................................
Gràcies Carme, ens retrobem d’aquí dues setmanes..

I nosaltres seguim i ho farem amb un altre delicat projecte de la sèrie 1000 de FSNT, amb l’anomenat...


“INTRODUCING FÈLIX ROSSY”
Fèlix Rossy

Editat per FSNT de la sèrie 1000         FSNT 1001
Enregistrat per Pete Rende al Mike Kanan’s Studio l’agost de 2010 a New York.
Mesclat per Pete Rende
Masteritzat per Randy Merrill a Maasterdisk, New York
Produït per Jordi Rossy i Jordi Pujol

Fèlix Rossy, trompeta i fiscorn
Mike Kanan, piano
Ben Street, contrabaix
Jordi Rossy, bateria

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Fresh Sound...

Ens trobem de nou amb un projecte dedicat a la música del The Great American Song Book, amb quasi una hora de temes i música delicada i magníficament interpretada. S’ha de considerar que Fèlix tenia 17 anys quan va enregistrar aquest disc, i tot i això se’ns mostra segur i humil, delicat i càlid, i més virtuts de les quals en va parlar Mike Kanan. Hi trobem quatre balades, entre les quals un “All the things you are” la qual no es toca així habitualment. També el preciós “Stella by Starlight” i un “Imagination” increïble. Amb un punt de més de tempo tenim el primer track del disc “I’m through with love”. El ”swing” apareix ja amb el “Golden Earrings” i de la mateixa manera amb “Dancing on the ceiling”. I tot i començar delicadament a piano solo, “Love walked in”, segueix a tot swing. Els quatre temes restants tenen ja tot el swing del món i així tenim el “You’re driving me crazy”. “Three on One” te uns inicis força entremaliats, melòdicament parlant, entrant el swing en les improvisacions. Un altre tema iniciat a piano solo que poc després agafa un altre tarannà és el “Who Cares?”. I ja per acabar, el tema francament més viu del projecte és “A Dandy Line”, que va a un swing desfermat. Magnífica selecció de temes, de tempos, mixtura de tot plegat on es pot escoltar la diversitat dins del Jazz Clàssic, que no Modern, però tampoc Dixieland.

Us proposo escoltar la preciosa balada a tempo slow high, ja m’enteneu, tema de Livingstone, Malmeck i Kahn, anomenada...

1.- I’m through with love    (Livingstone, Malmeck & Kahn)   5m09s

Doncs ja heu pogut escoltar amb quina delicadesa tocà Fèlix aquesta balada a tempo slow no tant slow, i amb quin preciós i càlid so ho ha fet. I hauria de parlar en passat perquè ho fa fer el 2010, ara ja fa més de nou anys, déu n’hi do. I és que la progressió de Fèlix en aquests anys és impressionant. Ja el vam tenir al Jazz Club La Vicentina fa tres o quatre anys i tornarà el juny amb un quartet de joves cracs com ell. Ja us en faré cinc cèntims quan s’apropi el concert. Una melodia molt maca i interpretada amb tota la dolçor possible, seguint després una molt bona improvisació d’aquest aleshores xavalet de 17 anys. Molt bon gust, tècnica i control sobre un instrument força físic com és la trompeta. Després de la seva improvisació, ha estat Mike Kanan qui ha fet la seva, suau i preciosa també. I fixeu-vos que en aquest tema només heu escoltat piano i trompeta, i quin ritme més llunyà que ha imprès el pianista. Ben bé, estàvem situats molt lluny, com en el projecte de Mayte Alguacil, als anys 30 del segle passat.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

I seguim, i ho farem amb el tema de Rodgers & Hart anomenat...

8.- Dancing on the Ceiling (Rodgers & Hart)    5m36s

Aquesta és una cançó composta el 1930 per aquesta magnífica parella de creadors, Rodgers & Hart per al musical “Ever Green”. Inicialment havia de formar part d’un altre musical, “Simple Simon” però la van treure abans de la seva estrena. És una preciosa melodia també, i tot i ser un estàndard, no és un tema que es toqui massa, crec jo, ni en projectes ni en Jams. Això no li treu cap mèrit, car, és una bella melodia i harmonia, la que aquests dos mestres varen saber fer en el seu moment per a l’esmentat musical. Fèlix ens ha tornat a acaronar amb la suavitat del seu metall, tot i tocar el fiscorn en alguns temes, la qual cosa mirarem d’esbrinar. Després de la intro a piano solo de Kanan, Fèlix s’hi ha posat amb la melodia, i ja heu escoltat de quina manera ho ha fet. Jo diria que ell fa un homenatge al Chet Baker més jove, tot i no cantar Fèlix. El so, estil, i fraseig, tot ens remet a Baker. La veritat és que Fèlix improvisà, en el seu moment ara fa 10 anys d’una manera molt brillant, per qualitat i llenguatge. Kanan, sempre és ell mateix. El seu fraseig és així de magníficament ben construït alhora que amb un swing increïble que no l’abandona, gràcies també a la base rítmica amb el Ben Street, contrabaix i Jordi Rossy, bateria, ambdós magnífics també. El tema apareix de nou després del reeixit solo de Kanan, de la mà del jove crac per acabar-lo delicadament.

I des de la pàgina web del disc, el Mike Kanan va escriure el 2011......
"Aquest és ,el primer enregistrament de Fèlix Rossy com a líder. Pot semblar estrany que una persona tan jove (17 en el moment d’aquesta escriptura) hagi escollit un repertori tan antic, com el que es troba en aquest disc. Però les qüestions d’estil, experiència, fins i tot l'edat, semblen irrellevant a l'hora de considerar la manera de tocar de Fèlix. Realitza actuacions amb tanta autoritat i bellesa perquè toca amb total honestedat i integritat en totes les notes. Durant els primers entrenaments amb el seu pare, pianista, compositor, ara vibrafonista i sempre baterista, Jordi Rossy, va aprendre des del principi a utilitzar les seves oïdes i confiar en els seus instints.


I ja seguirem amb el comentari de Kanan però ara seguirem amb un tema una mica més viu de tempo, tema de Thad Jones, anoment...

7.- Three on One    (Thad Jones)                    5m54s

I ja sabeu que els germans Jones varen ser tres. O sigui que el títol de “Tres en Un”, ben bé es podria referir als tres germans que són un Jones. I eren el pianista Hank Jones, el trompetista, compositor del tema i posteriorment co-líder de Big Band amb  Mel Lewis, Thad Jones i el magnífic baterista de Coltrane, Elvin Jones. Doncs ja heu pogut escoltar que la melodia l’han fet trompeta, piano i contrabaix, només iniciar el tema. Kanan ha iniciat els solos amb el suport del “walking” de Ben Street i les escombretes del Jordi. El trio rítmic per excel·lència, màquina melòdico-rítmica que no sembla necessitar ningú més. Però resulta que la música també són colors, i quants més millor, i així és que amb la trompeta del Fèlix tenim els que necessitem. Ell mateix ha quallat un magnífic solo amb tota una demostració de professionalitat i maduresa, cosa força estranya en un xaval de 17 anys. Ben Street l’ha seguit amb un gran solo, melòdic, carregat també de swing i bon gust. La melodia a tres ha tornat a aparèixer per així acabar el tema i fer-ho delicadament, també.

Seguim amb el que ens diu Mike Kanan de Fèlix Rossy...
Tot el que Fèlix toca és absolutament ell mateix. Molts músics es passen tota la vida intentant-ho sense assolir aquest grau de sinceritat. Fèlix té molts anys per endavant per aprendre diferents estils, diferents tècniques, diferents enfocaments de la música. Però sempre sabrà qui és, la qual cosa li permetrà tocar amb amor, imaginació lliure i una completa falta de competitivitat. Tots els punts forts de Fèlix són evidents en aquest enregistrament: lirisme, calidesa, swing, un esperit aventurer, tot embolicat en un to bonic. Aquest disc representa els seus primers passos per desenvolupar el que crec que serà una veu realment única i important en el jazz ". Michael Kanan (Brooklyn, 2011)

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I ja acabem amb el projecte del Fèlix i ho farem amb el tema ja francament viu, compost per Walter Donaldson anomenat..

4.- Your’re Driving me Crazy       (W. Donaldson)      4m12s

Aquesta és una cançó popular nord-americana composta (música i lletra) per Walter Donaldson el 1930 i gravada el mateix any per Lee Morse, Rudy Vallée i els seus Yankees de Connecticut i alguns més. La cançó es va convertir en un èxit i es va afegir a la comèdia musical de 1930 “Smiles”, protagonitzada per Marilyn Miller i Fred i Adele Astaire. Els acords de "You're Driving Me Crazy" formen la base del gran "Moten Swing" de Bennie Moten. Tema aquest interpretat per centenars d’artistes i inclòs també en alguna pel·lícula i per tant encabit en el The Great American Song Book. Mike Kanan ens n’ha fet la intro, i m’ha semblat que ho ha fet amb una melodia d’un altre tema. El jove líder ha interpretat la melodia i posterior solo, seguint fil per randa l’harmonia, la qual cosa s’agraeix. El que és clar, és que en aquest tipus de projectes on es fan homenatges a clàssics del Jazz, les improvisacions també convé que siguin, i ho són, més aviat clàssiques, on es puguin seguir els acords, escales i canvis harmònics amb facilitat, com és el cas. Kanan i Street han fet posteriorment els seus solos, i sempre recolzats pel sempitern treballador del ritme i pare de la criatura, Jordi Rossy, el qual es limita en aquest projecte a donar-los suport rítmic a la resta de companys i fill. Aquest, el fill i líder, ha tornat a la melodia per així acabar aquest tema que ens ha sonat força divertit, força vital, i ideal per acabar el projecte “Introducing Fèlix Rossy”.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I ja acabarem el programa d’avui dedicat a la sèrie 1000 de FSNT amb el primer treball de Pere Navarro, també trompetista. I és que aquest jove crac ja n’ha fet un altre, “Living in Madrid” també per FSNT. Som-hi amb...


“PERENNE”
Pere Navarro Quintet

Editat per FSNT sèrie 1000       FSNT 1003
Enregistrat per Daniel Dameà i Pere Aguilar l’1, 2 i 3 de juny de 2016 a La Nau, Barcelona.
Mesclat per Pere Aguilar.
Masteritzat per Alexis Psadourakis al Sterling Sound, NYC.
Produït per Pere Navarro.
Productor executiu, Jordi Pujol.

Pere Navarro, trompeta i fiscorn
Joan Solana, piano i teclats
Joan Carles Marí, bateria
Ferran Borrel, guitarra
Pep Colls, baix elèctric i contrabaix
I la col·laboració de Abe Rábade, piano a #2 i #9

Totes les composicions són de Pere Navarro.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...

Aquest és un projecte sorgit des del Taller de Músics, on ell va estudiar el Grau Superiorn, i per tant envoltat de companys de promoció com són els ThreeJay, Solana, Marí i Colls. Ara tenim entre les mans un projecte personal, amb tot de temes propis i quasi una hora i deu minuts d’una magnífica música. Creació personal per acabar el programa d’avui, i també d’un jove músic, d’Eivissa, per més senyes. Dels onze temes, tenim també una profusió de balades o temes a tempo slow entre els quals el preciós “Güelo”. També és una deliciosa balada el primer track del disc “Inviting Melody” alhora que el 10è track, tema de llarg títol “One Amongst The Others (Mr. President Choice)”. Seguint delicadament ens trobem amb el tema anomenat “Pere VI”. Amb un pèl de funk, i igualment slow down, tenim el darrer track del disc, “The One & Only”. Hi ha un títol que recorda a un estàndard, “There Will Never Be Another Me”, on l’estàndard acaba amb You, i no amb Me, com és el tema del Pere. Tema també delicat però amb aires rítmics un pèl vius. A partir d’ara ens trobarem amb temes una mica més vius rítmicament parlant, com és el cas de “Hometown”. També el “13 vs 4” té un punt de funky potser marcat pel Colls i el seu baix elèctric. Una mica més vital encara és el “Rainy Day at Nomada Studio 57”, tot i el break rítmic entremig del tema. I amb els dos restants, on la bateria agafa un paper força important, tenim  els més potents encabits en una mena de Jazz-Fusió com és el cas de “A matter of time” i el preciós “Trio de Jotas”, iniciat dolçament amb una intro a guitarra espanyola, però que agafarà un tarannà difícil de predir.

Comencem doncs amb una de les balades amb un punt de funk, si se’m permet, tema anomenat...

11.- The One & Only         (P. Navarro)           5m21s

I us he volgut posar aquesta per poder copsar el canvi d’estil entre aquest projecte i els dos anteriors. I sí, el fet de passar d’estàndards a temes propis farà que no pugui parlar de programa temàtic per les seves músiques, la qual cosa no em preocupa gens ni mica. El programa d’avui està dedicat als projectes de la sèrie 1000 de l’editorial de casa nostra FSNT. I aquesta ha estat una preciosa composició, amb el líder a la trompeta, dolça, però també passada pel sedàs dels efectes wha-wha cap al final del seu solo. El baix elèctric de Pep Colls ha iniciat el tema, i amb els cop al canto de la caixa de Joan Carles Mari¸i el teclat de Joan Solana. La melodia ha aparegut amb la trompeta del líder, Pere Navarro, dolça, amb notes llargues i mantingudes en lo que seria la A del tema. A la B, o el pont, ha aparegut el so dolç també de la guitarra de Ferran Borrell, amb un so força càlid. Amb el retorn a la A pel líder, han acabat la presentació del tema, iniciant ell mateix el seu llarg i reeixit solo, comentat abans. Amb aquesta composició crec que farem una bona transició musical, de les balades dels estàndards anteriors a les músiques actuals del Pere.

I tot i haver-hi explicacions diverses en el llibret interior, no n’hi ha ni una en la pàgina web del disc, o sigui que he anat a la seva pàgina web...

I diu ell mateix que.... Perenne és quelcom que és continu, permanent, incessant, que no s'atura, que perdura en el temps, que es manté complet... que no mor, extret del diccionari. Això és el que li desitjo a aquest àlbum, que perduri, que el pugui escoltar molta gent. I també es pot llegir una curta i resumida biografia de la qual us en dic que.... Pere Navarro va començar el seu idil·li amb la trompeta als vuit anys. Va començar els seus estudis professionals a Eivissa i va seguir amb la seva formació al Taller de Músics ESEM de Barcelona. Allí es va graduar recentment dels seus estudis superiors. I seguirem parlant d’ell una mica més després, però ara seguim amb la seva música, i així és que us proposo escoltar el tema...

2.- Hometown         (P. Navarro)           6m08s

Doncs el piano que heu escoltat ha estat el de Abe Rábade, músic gallec amb el qual el Pere hi té la relació d’haver-lo conegut per la participació del Pere en la Eivissa Jazz Experience, dirigida per pianista gallec, a l’estiu de 2016. Molt bon pianista Rábade, que ha volgut col·laborar en aquest tema i un altre més. Ha estat ell mateix qui ha començat a piano solo, per després afegir-s’hi la guitarra de Ferran i la trompeta del líder. El tema segueix un slow crescendo de tempo que amb d’altres temes del projecte arriba a ser força viu. Després de la melodia a càrrec del líder, Rábade ha iniciat els solos amb un de llarg i magnífic. La pulsió nítida és alhora una pulsió rítmica amb un control de la mà esquerra amb notes soltes, mentre la dreta ens il·lumina per la seva creativitat. Mentrestant, el contrabaix ara de Colls i la bateria de Joan Carles li donen el suport adequat. Ferran Borrell ha seguit amb el seu reeixit solo on ens ha mostrat la seva particular i preciosa interpretació d’aquestes harmonies. Tots plegats han tornat a retrobar la melodia i així acabar el tema molt delicadament.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguint amb el Pere... Palau de la Música Catalana, Jamboree, Nova Jazz Cava, El Plaza Jazz Club són només alguns dels escenaris als quals ja ha pujat Pere Navarro, entre d'altres teatres i auditoris d’arreu de Catalunya. A més, ha format part del cartell, per exemple, de festivals com el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Vijazz Penedès o l'Eivissa Jazz, on al 2016, va celebrar la seva desena participació al festival eivissenc. Ho va fer com a membre de la 'Eivissa Jazz Experience', liderada per Abe Rábade com he comentat abans. El pianista gallec ha col·laborat en dos temes de Perenne, com ja sabem.


I seguim amb un altre tema del projecte de Pere Navarro, anomenat....

5.- Rainy day at Nomada 57        (P. Navarro)           7m06s

I ja heu pogut escoltar que estem prou continguts per ritmes tot i que no tant per conceptes, aquest més modern que els dos anteriors de Mayte i Fèlix. I és que tot i els inicis força contundents amb bateria i piano, per després trompeta i guitarra, ningú albirava els canvis rítmics posteriors amb el break entremig, però ai las, aquesta és la gràcia. La música és tot això, i més. I aquest és un tema que ens recorda, per la sordina i per la concepció rítmica una de les èpoques de Miles Davis, tot i que no la més i massa funk. Ben aviat ens hem trobat amb una estona de quasi relax musical que no rítmic, car el baterista no ha parat de fer uns redobles que han mantingut la pulsió rítmica. La trompeta amb sordina del líder, les notes de piano i guitarra acompanyant-los, i fins arribar als moments de més relax musical amb el piano, dolç i delicat, només acompanyat per contrabaix i bateria, ells dos força delicats. El crescendo va apareixent i la intensitat també a càrrec del barterista, i ja amb moments musicals que hem escoltat els inicis, moment aquest quan el baterista ha fet la seva aportació solista, acompanyat d’acords de piano i guitarra, i un tema que no s’ha acabat, fent-nos pensar de nou en un directe, on el solo s’allargassaria el temps adequat per a tothom, músics i públic.

I seguint amb el Pere... Cal remarcar la seva presència a l’última edició del Festival de Jazz de Lugo. El concert va ser sel·leccionat per l’SGAE i Radio3, pel cicle “#VivaLaMúsicaViva”, de la mateixa SGAE, éssent el Quintet de Pere Navarro l’únic grup de Jazz Nacional escollit. El concert es va retransmetre en directe per Radio Nacional de España des de la mítica Sala Clavicémbalo, amb l’aforament totalment cobert, plena de gom a gom.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I acabarem aquest projecte i programa amb el tema anomenat...

9.- 13 vs 4    (P. Navarro)           7m54s

I amb aquest magnífic tema acabem projecte i el programa d’avui. I ens hem tornat a trobar amb la diversitat de les composicions del Pere a qui sembla agradar-li començar amb una certa contundència per després rebaixar la tensió amb algun delicat solo, com aquest cas el del pianista gallec Abe Rábade, i després iniciar de nou un crescendo per arribar a una intensitat musical i emotiva de l’oient. Però és que després d’aquesta primera situació amb el piano, ens hi hem tornat a trobar, ara amb el líder i la seva trompeta, igualment delicada. Notes soltes del piano, la constància del baixista Colls ara més elèctric, les notes de la guitarra, i tots plegats que tornen a recuperar mica a mica la intensitat volumètrica perduda, o deixada anar. Mica a mica, la contundència va apareixent en un tema que ens recorda, com l’anterior l’etapa més funk del mestre Miles Davis. De nou Joan Carles Marí a la bateria ens ha demostrat lo bon baterista que és, donant pas a la melodia principal del tema per acabar-lo delicadament.

I ja per acabar..... També destaca, a més de la seva faceta com a líder, la seva versatilitat com a “sideman” que l’ha portat a tocar amb bandes com Eva Fernández Group o la Original Jazz Orchestra, (dirigida per David Pastor) i amb artistes com Jorge Pardo o Joachim Künn.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a tres projectes de la sèrie 1000 de FSNT, el de Mayte Alguacil “Trave’lin Light”,Introducing Fèlix Rossy” per acabar amb el “Perenne” del Pere Navarro Quintet. Espero de tot cor que us hagi agradat, i la veritat és que les tres propostes han estat magnífiques, per la qual cosa felicitar als tres líders i companys i també a Jordi Pujol Baulenas per la seva aposta, recolzant els músics joves de casa nostra, i no només de Catalunya, car en això de les músiques no hi ha fronteres.

Acabo recordant-vos que aneu a les botigues a comprar discos, o que ho feu per internet. Que aneu als concerts en directe als molts i diferents locals que hi ha a Barcelona, que vingueu als concerts mensuals que fem a la Sala Xica i  que també aneu al 38è Festival de Jazz de Terrassa, que encara queden uns concerts magnífics entre els quals el de Dave Murray d’aquest dijous 21 de març.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |