Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs el programa
d’avui el dedicarem als nostres joves músics i editorials. Així és que us
proposo escoltar tres projectes de FSNT
sèrie 1000 i que seran els de la Mayte
Alguacil i el seu “Trav’lin Light”,
el “Introducing Fèlix Rossy” i el “Perenne” de Pere Navarro Quintet. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Us haig de dir que el
concert de divendres passat a la Sala
Xica va ser magnífic, tot i trobar a faltar amigues i amics que havien anat
a Madrid a manifestar-se a favor del
dret a l’autodeterminació. Pol Omedes
European Quartet ens van oferir tot un reguitzell de temes propis del líder
i algun estàndard i ho van fer d’una manera magistral.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I sí, us proposo
començar amb el projecte tot ell d’estàndards cantats magistralment per Mayte Alguacil, anomenat...
“TRAV’LIN' LIGHT”
Mayte
Alguacil
Editat
per FSNT de la sèrie 1000 FSNT
1005
Enregistrat
per Ferran Conangla el 24 i 25 de gener de 2017 al Medusa Estudio, Barcelona.
Mesclat
i masteritzat per Ferran Conangla.
Produït
per Mayte Alguacil
Productor
executiu, Jordi Pujol
Mayte
Alguacil, veu
Jaume
Llombart, guitarra
Pedro
Campos, contrabaix
I la col·laboració de
Enrique
Oliver, saxo tenor
Fèlix
Rossy, trompeta
I com sempre, dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..
Doncs aquest és una
delícia de disc, amb 12 temes preciosos, la majoria a tempo slow, balades,
alguns a tempo mig, i algun de fast, tot un homenatge al The Great American Song Book. La veu de Mayte la vam escoltar el desembre, on va venir de convidada
especial, no prevista, al concert que ens van fer Víctor Correa Organ Trio, i ens va captivar de la mateixa manera
que us captivarà a totes i a tots vosaltres. Sis precioses balades cantades amb
tot el sentiment i perfecte entonació, ens situen en el context càlid del disc.
Així tenim temes tan magnífics com “My Old Flame”, “I’m Old Fashioned”, “For
all we know”, “Good morning heartache”, “Everything Happens To me” i la que
titula el disc, “Trave’lin Light”. Difícil serà escollir-ne una i deixar les
altres. El delicat swing apareix amb el “Mean to me” i “You make me feel so
young”, on Mayte ens mostra com
improvisa en “scat”. Al mateix tempo i swing tenim “I’ve got the world o a
string” i “I was doing all right”. Una mica més viu tenim el magnífic “Exactly
like you”, doblat de tempo posteriorment, i ja el més fast “What a little
moonlight can do”.
Doncs us proposo
començar amb la preciosa balada de Arthur
Johnston & Sam Coslow anomenada...
11.- My old flame (A. J. & S. C.) 5m34s
Doncs i quina
preciosa balada hem escoltat per a començar el programa d’avui. Una cançó que
segur recordeu i cantada també per Billie
Holiday entre moltes i molts altres. També potser la recordeu interpretada
per Charlie Parker, el qual en va
fer una increïble versió.
La veu de Mayte, dolça, i acompanyada per la
delicadesa de la guitarra del Jaume
Llombart han iniciat el tema, sense oblidar a Pedro Campos al contrabaix. Feta sencera l’exposició del tema, ha
estat Fèlix Rossy a la trompet qui
ha iniciat els solos, amb una certa contundència sonora i emotiva, alhora que
sensibilitat. Després d’ell, retorn a la melodia i final d’aquest preciós “My
old flame”.
Sembla ser que l'actriu
i cantant Mae West, juntament amb
l'orquestra de Duke Ellington, van
interpretar “My Old Flame” a la pel·lícula “Belle of the Nineties”, que es va
estrenar el 21 de setembre de 1934 a Nova
York. Algú va considerar que la primera versió de la pel·lícula era moralment
inacceptable, de manera que el títol havia de ser canviat i el guió reescrit. West, que era un fanàtica de Duke Ellington, va proposar que ell i
la seva orquestra apareguessin a la pel·lícula. Els executius de Paramount Pictures s’hi van negar,
afirmant que era massa car, però Mae
va insistir i finalment ho va aconseguir: Duke
i la seva banda van acompanyar l'actriu en diversos actes de la pel·lícula, ja
com a "My Old Flame". La versió de la pel·lícula és molt més curta
que la d’Ellington enregistrada el 9
de maig de 1934 amb la cantant Ivie
Anderson. Els compositors havien escrit abans nombroses cançons per a Bing Crosby, afegeix-ho.
Seguim ara amb un
tema una mica més viu, de Ahlert &
Turk anomenat...
3.- Mean to me (Fred Ahlert & Roy Turk) 5m09s
I de quina manera més
dolça ha començat l’Enrique Oliver
amb el seu saxo tenor, ell solet fent la melodia i amb el suport rítmic del Jaume i Pedro, i abans que Mayte hagi començat la cançó, i amb
quina preciosa veu i perfecte entonació, a vegades recordant-nos a Billie Holiday, no per veu trencada. El
so obtingut del seu tenor ben bé ens situa a l’època adequada dels anys 20, i
ens sembla escoltar a Lester Young i
a algun més. Jaume i Pedro fan que
el swing hi sigui d’una manera delicada des de l’inici, amb el “walking”
delicat del jove contrabaixista. Enrique
mateix, ha iniciat la improvisació igualment recolzat per guitarra i
contrabaix, amb una reeixida interpretació d’aquest tema i demostració de
control sonor, profunditat de so i delicat gust i creativitat. I és que aquest
amic nostre, músic malagueny, és un dels saxos tenors d’aquest país, amb permís
d’Amargant, Santi de la Rubia, Víctor de
Diego...etc. Mayte hi ha tornat
amb la melodia, acabant el chorus sencer i apareixent també Oliver al final amb un final d’aquells
que s’allargassen en els directes.
Tres grans estrelles
dels anys vint van gravar "Mean to Me". Annette Hanshaw (20 de febrer de 1929 - Diva 2859 G), Helen Morgan (6 de març de 1929 -
Victor 21930) i Ruth Etting (11 de
març de 1929 - Columbia 1762 D). Aquest últim àlbum, que incloïa "Button
Up Your Overcoat" de B.G. DeSylva’s
i Lew Brow va tenir un gran èxit de vendes. "Mean To Me" va
assolir el tercer lloc en les llistes d'èxits i "Button Up Your
Overcoat" va arribar al quinzè lloc. Diana
Ross va cantar aquest estàndard
a la pel·lícula Lady Sings the Blues
(1972), una biografia de Billie Holiday.
Fred Ahlert i Roy Turk, a més de 'Mean to Me', van signar temes tan populars
com 'I'll Get By' (1928), 'Walkin' My Baby Back Home '(1930),”I Don't Know Why”
(1931) i 'Love, You Funny Thing!' (1932). Juntament amb un altre col·laborador,
Ahlert va compondre 'I'm Gonna Sit Right Down i Write Myself a Letter' (1935) i
Turk, que va morir el 1934, és l'autor de les lletres de "Are You Lonesome
Tonight?" (1926).
Seguim amb un altre
tema amb un swing i tempo similar, però que entremig té un tempo doblat
magnífic, tema compost per McHuge &
Fields, anomenat...
12.- Exactly like you (Jimmy
McHuge & Doroty Fields) 2m30s
Doncs ja heu pogut
veure com ha anat tot plegat. Tema que l’inicien a un tempo mig slow i a tot
swing però que tot just acabat de presentar per la cantant l’Enrique Oliver inicia una introducció a
solo saxo on ja s’albira el tempo doblat que després farà tot i improvisant.
L’increïble “walking” i a tot swing de Pedro
Campos al contrabaix i els acords del Jaume,
recolzen el tros de solo del saxofonista malagueny alhora que a la mateixa
líder, cantant el final del tema. Curiosament, i sense que ho diguin enlloc,
aquest disc té premi secret en el darrer track. O sigui que després del tema
que heu escoltat, hi ha una altra meravellosa balada a veu i guitarra anomenada
“Time on my hands” inclosa en el títol “Exactly like you”, per això aquest tema
diuen que dura 7m02s.
El musical International Revue, produït per Lew Leslie, es va estrenat el 25 de
febrer de 1930 al Majestic Theatre
de Nova York. Aquella nit, Harry Richman i Gertrude Lawrence van
cantar ‘Exactly Like You’. L’espectacle no va tenir tants èxits com s’esperava i
es va retirar després de noranta-cinc actuacions. Fins i tot si tinguessin bons
productors, els actors de primera fila (Gertrude
Lawrence, Harry Richman, Pearl Jack, Anton Dolin i La Argentinita), la
coreografia de Busby Berkeley i les
cançons de McHugh i Fields, tampoc
s’hauria aguantat, car el musical té un guió fluix i, en general, no resulta
atractiu per al públic i els crítics. No obstant això, dues de les seves peces
musicals, ‘On the Sunny Side of the Street’ i ‘Exactly Like You’ van arribar a
ser molt famoses, convertint-se en estàndards de Jazz.
I en Xavier Urrejola ens diu des del seu Rockdeluxe....
"'Estic feta a
l'antiga', afirma sense complexos la madrilenya Mayte Alguacil. Tret significatiu de la seva personalitat que, amb
la seva veu pura i candorosa, va enamorar a l'il·lustre pianista Michael Kanan, un expert coneixedor
d'aquestes ràncies melodies, tan venerades per tots dos, compostes per genis
com Jerome Kern, Harold Arlen o George
Gershwin. Aquest vincle el va convertir en mentor i pedra angular del seu
primer treball com a líder: Day By Day
(Fresh Sound New Talent, 2015). Kanan
ha d'estar orgullós en contemplar com la cursa de Mayte segueix madurant i pujant esglaons....
Acabarem el projecte
de la Mayte Alguacil i companys amb
el tema més viu, tema de Harry M. Woods,
anomenat...
6.- What a little
moonlight can do (H. M. Woods) 4m34s
Doncs ja heu vist de
quina manera, a tot tempo, a tot swing, hem acabat el projecte de Mayte. Recordeu però que, amb el
regalet del final ja comentat, aquest és un projecte eminentment melòdic amb
6+1 precioses balades. Aquest és el tema que se surt de mare, amb tots els ets
i uts, fent-nos pensar en l’època daurada dels inicis del ball que tant de moda
s’ha posat entre nosaltres des de ja fa alguns anys, el Lindy Hop. Només em puc imaginar aquest tema en un musical, com la
majoria sí, però també en una sala de ball plena de balladores i balladors i
amb una magnífica big band. Mayte ha
fet l’exposició del tema sencer a tot swing recolzada per guitarra i
contrabaix, aquest a tot “walking”, a tot “swing”. L’Enrique ha fet un grandíssim solo, tornant-nos a meravellar pel
fraseig, per la tècnica, pel bon gust i creativitat, alhora que sonoritat
acostant-nos a una època determinada, aquella dels anys 30s. Després d’ell, Jaume ha reeixit també amb la seva
improvisació. I és que aquest mestre de la guitarra ho broda en totes les seves
col·laboracions i així és que aquí ens ho ha demostrat de nou. En tot el
projecte ha fet la tasca feixuga d’acompanyar, de donar els “colors” harmònics
amb la seva guitarra alhora que participà en les improvisacions. Mayte ha tornat a recuperar el tema per
així apropar-nos al final a tot swing a tot tren, en un tema súper vital, on
tots ens mostren el cantó més potent del seu caràcter.
I el Xavi continua dient-nos que.....El
segon, també sota logo Fresh Sound
Records, es titula Trav'lin 'Light
(2017), i tot i no allunyar-se de la temàtica musical del seu predecessor,
conté canvis substancials. Alguacil
ha substituït el piano per la guitarra de Jaume
Llombart i ha eliminat la bateria per donar més protagonisme al contrabaix
de Pedro Campos (un tret que hagués
encantat Chet Baker). Amb aquest
breu matalàs més les concretes aportacions d'Enrique
Oliver i Félix Rossy a les canyes i metalls, el disc transmet una
senzillesa fascinadora que abraça sense deixar-te anar. La veu de Mayte Alguacil ha agafat més color,
presència, seguretat, i una profunditat que captiva a “Everything Happens To Me”,
t'absorbeix en “Mean To Me” o t’embadaleix amb “Exactly Like You”. Puc
imaginar-la cantant sobre un piano com si de Michelle Pfeiffer es tractés el “Iv’e Got the World On a String”.
Ho faria de cinema."
I això ens va dir
l’amic Xavier Urrejola, l’octubre,
2017, a Rockdelux.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Doncs després
d’aquest magnífic projecte sembla el moment d’escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
...................................................
Gràcies Carme, ens retrobem d’aquí dues
setmanes..
I nosaltres seguim i
ho farem amb un altre delicat projecte de la sèrie 1000 de FSNT, amb l’anomenat...
“INTRODUCING
FÈLIX ROSSY”
Fèlix
Rossy
Editat
per FSNT de la sèrie 1000 FSNT
1001
Enregistrat
per Pete Rende al Mike Kanan’s Studio l’agost de 2010 a New York.
Mesclat
per Pete Rende
Masteritzat
per Randy Merrill a Maasterdisk, New York
Produït
per Jordi Rossy i Jordi Pujol
Fèlix
Rossy, trompeta i fiscorn
Mike
Kanan, piano
Ben
Street, contrabaix
Jordi
Rossy, bateria
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de Fresh Sound...
Ens trobem de nou amb
un projecte dedicat a la música del The
Great American Song Book, amb quasi una hora de temes i música delicada i
magníficament interpretada. S’ha de considerar que Fèlix tenia 17 anys quan va enregistrar aquest disc, i tot i això
se’ns mostra segur i humil, delicat i càlid, i més virtuts de les quals en va
parlar Mike Kanan. Hi trobem quatre
balades, entre les quals un “All the things you are” la qual no es toca així
habitualment. També el preciós “Stella by Starlight” i un “Imagination”
increïble. Amb un punt de més de tempo tenim el primer track del disc “I’m
through with love”. El ”swing” apareix ja amb el “Golden Earrings” i de la
mateixa manera amb “Dancing on the ceiling”. I tot i començar delicadament a
piano solo, “Love walked in”, segueix a tot swing. Els quatre temes restants
tenen ja tot el swing del món i així tenim el “You’re driving me crazy”. “Three
on One” te uns inicis força entremaliats, melòdicament parlant, entrant el
swing en les improvisacions. Un altre tema iniciat a piano solo que poc després
agafa un altre tarannà és el “Who Cares?”. I ja per acabar, el tema francament
més viu del projecte és “A Dandy Line”, que va a un swing desfermat. Magnífica
selecció de temes, de tempos, mixtura de tot plegat on es pot escoltar la
diversitat dins del Jazz Clàssic, que no Modern, però tampoc Dixieland.
Us proposo escoltar
la preciosa balada a tempo slow high, ja m’enteneu, tema de Livingstone, Malmeck i Kahn,
anomenada...
1.- I’m through with
love (Livingstone, Malmeck & Kahn) 5m09s
Doncs ja heu pogut
escoltar amb quina delicadesa tocà Fèlix
aquesta balada a tempo slow no tant slow, i amb quin preciós i càlid so ho ha
fet. I hauria de parlar en passat perquè ho fa fer el 2010, ara ja fa més de
nou anys, déu n’hi do. I és que la progressió de Fèlix en aquests anys és impressionant. Ja el vam tenir al Jazz Club La Vicentina fa tres o quatre
anys i tornarà el juny amb un quartet de joves cracs com ell. Ja us en faré
cinc cèntims quan s’apropi el concert. Una melodia molt maca i interpretada amb
tota la dolçor possible, seguint després una molt bona improvisació d’aquest
aleshores xavalet de 17 anys. Molt bon gust, tècnica i control sobre un
instrument força físic com és la trompeta. Després de la seva improvisació, ha
estat Mike Kanan qui ha fet la seva,
suau i preciosa també. I fixeu-vos que en aquest tema només heu escoltat piano
i trompeta, i quin ritme més llunyà que ha imprès el pianista. Ben bé, estàvem
situats molt lluny, com en el projecte de Mayte
Alguacil, als anys 30 del segle passat.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I seguim, i ho farem
amb el tema de Rodgers & Hart
anomenat...
8.- Dancing on the
Ceiling (Rodgers & Hart) 5m36s
Aquesta és una cançó
composta el 1930 per aquesta magnífica parella de creadors, Rodgers & Hart per al musical “Ever Green”. Inicialment havia de
formar part d’un altre musical, “Simple
Simon” però la van treure abans de la seva estrena. És una preciosa melodia
també, i tot i ser un estàndard, no és un tema que es toqui massa, crec jo, ni
en projectes ni en Jams. Això no li treu cap mèrit, car, és una bella melodia i
harmonia, la que aquests dos mestres varen saber fer en el seu moment per a
l’esmentat musical. Fèlix ens ha
tornat a acaronar amb la suavitat del seu metall, tot i tocar el fiscorn en
alguns temes, la qual cosa mirarem d’esbrinar. Després de la intro a piano solo
de Kanan, Fèlix s’hi ha posat amb la melodia, i ja heu escoltat de quina
manera ho ha fet. Jo diria que ell fa un homenatge al Chet Baker més jove, tot i no cantar Fèlix. El so, estil, i fraseig, tot ens remet a Baker. La veritat és que Fèlix improvisà, en el seu moment ara
fa 10 anys d’una manera molt brillant, per qualitat i llenguatge. Kanan, sempre és ell mateix. El seu
fraseig és així de magníficament ben construït alhora que amb un swing
increïble que no l’abandona, gràcies també a la base rítmica amb el Ben Street, contrabaix i Jordi Rossy,
bateria, ambdós magnífics també. El tema apareix de nou després del reeixit
solo de Kanan, de la mà del jove
crac per acabar-lo delicadament.
I des de la pàgina
web del disc, el Mike Kanan va
escriure el 2011......
"Aquest és ,el
primer enregistrament de Fèlix Rossy
com a líder. Pot semblar estrany que una persona tan jove (17 en el moment
d’aquesta escriptura) hagi escollit un repertori tan antic, com el que es troba
en aquest disc. Però les qüestions d’estil, experiència, fins i tot l'edat, semblen
irrellevant a l'hora de considerar la manera de tocar de Fèlix. Realitza actuacions amb tanta autoritat i bellesa perquè
toca amb total honestedat i integritat en totes les notes. Durant els primers
entrenaments amb el seu pare, pianista, compositor, ara vibrafonista i sempre
baterista, Jordi Rossy, va aprendre
des del principi a utilitzar les seves oïdes i confiar en els seus instints.
I ja seguirem amb el
comentari de Kanan però ara seguirem
amb un tema una mica més viu de tempo, tema de Thad Jones, anoment...
7.- Three on One (Thad Jones) 5m54s
I ja sabeu que els
germans Jones varen ser tres. O
sigui que el títol de “Tres en Un”, ben bé es podria referir als tres germans
que són un Jones. I eren el pianista
Hank Jones, el trompetista,
compositor del tema i posteriorment co-líder de Big Band amb Mel
Lewis, Thad Jones i el magnífic baterista de Coltrane, Elvin Jones. Doncs ja heu pogut escoltar que la melodia
l’han fet trompeta, piano i contrabaix, només iniciar el tema. Kanan ha iniciat els solos amb el
suport del “walking” de Ben Street i
les escombretes del Jordi. El trio
rítmic per excel·lència, màquina melòdico-rítmica que no sembla necessitar
ningú més. Però resulta que la música també són colors, i quants més millor, i
així és que amb la trompeta del Fèlix
tenim els que necessitem. Ell mateix ha quallat un magnífic solo amb tota una
demostració de professionalitat i maduresa, cosa força estranya en un xaval de
17 anys. Ben Street l’ha seguit amb
un gran solo, melòdic, carregat també de swing i bon gust. La melodia a tres ha
tornat a aparèixer per així acabar el tema i fer-ho delicadament, també.
Seguim amb el que ens
diu Mike Kanan de Fèlix Rossy...
Tot el que Fèlix toca és absolutament ell mateix.
Molts músics es passen tota la vida intentant-ho sense assolir aquest grau de
sinceritat. Fèlix té molts anys per
endavant per aprendre diferents estils, diferents tècniques, diferents
enfocaments de la música. Però sempre sabrà qui és, la qual cosa li permetrà
tocar amb amor, imaginació lliure i una completa falta de competitivitat. Tots
els punts forts de Fèlix són
evidents en aquest enregistrament: lirisme, calidesa, swing, un esperit
aventurer, tot embolicat en un to bonic. Aquest disc representa els seus
primers passos per desenvolupar el que crec que serà una veu realment única i
important en el jazz ". Michael
Kanan (Brooklyn, 2011)
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I ja
acabem amb el projecte del Fèlix i
ho farem amb el tema ja francament viu, compost per Walter Donaldson anomenat..
4.-
Your’re Driving me Crazy (W.
Donaldson) 4m12s
Aquesta
és una cançó popular nord-americana composta (música i lletra) per Walter Donaldson el 1930 i gravada el
mateix any per Lee Morse, Rudy Vallée
i els seus Yankees de Connecticut i
alguns més. La cançó es va convertir en un èxit i es va afegir a la comèdia
musical de 1930 “Smiles”,
protagonitzada per Marilyn Miller i Fred
i Adele Astaire. Els acords de "You're Driving Me Crazy" formen
la base del gran "Moten Swing" de Bennie Moten. Tema aquest interpretat per centenars d’artistes i
inclòs també en alguna pel·lícula i per tant encabit en el The Great American Song Book. Mike
Kanan ens n’ha fet la intro, i m’ha semblat que ho ha fet amb una melodia
d’un altre tema. El jove líder ha interpretat la melodia i posterior solo,
seguint fil per randa l’harmonia, la qual cosa s’agraeix. El que és clar, és
que en aquest tipus de projectes on es fan homenatges a clàssics del Jazz, les
improvisacions també convé que siguin, i ho són, més aviat clàssiques, on es
puguin seguir els acords, escales i canvis harmònics amb facilitat, com és el
cas. Kanan i Street han fet
posteriorment els seus solos, i sempre recolzats pel sempitern treballador del
ritme i pare de la criatura, Jordi Rossy,
el qual es limita en aquest projecte a donar-los suport rítmic a la resta de
companys i fill. Aquest, el fill i líder, ha tornat a la melodia per així
acabar aquest tema que ens ha sonat força divertit, força vital, i ideal per
acabar el projecte “Introducing Fèlix
Rossy”.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I ja acabarem el
programa d’avui dedicat a la sèrie 1000 de FSNT
amb el primer treball de Pere Navarro,
també trompetista. I és que aquest jove crac ja n’ha fet un altre, “Living in Madrid” també per FSNT. Som-hi amb...
“PERENNE”
Pere
Navarro Quintet
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1003
Enregistrat
per Daniel Dameà i Pere Aguilar l’1, 2 i 3 de juny de 2016 a La Nau, Barcelona.
Mesclat
per Pere Aguilar.
Masteritzat
per Alexis Psadourakis al Sterling Sound, NYC.
Produït
per Pere Navarro.
Productor
executiu, Jordi Pujol.
Pere
Navarro, trompeta i fiscorn
Joan
Solana, piano i teclats
Joan
Carles Marí, bateria
Ferran
Borrel, guitarra
Pep
Colls, baix elèctric i contrabaix
I la col·laboració de
Abe Rábade, piano a #2 i #9
Totes les
composicions són de Pere Navarro.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc...
Aquest és un projecte
sorgit des del Taller de Músics, on
ell va estudiar el Grau Superiorn, i
per tant envoltat de companys de promoció com són els ThreeJay, Solana, Marí i Colls. Ara tenim entre les mans un
projecte personal, amb tot de temes propis i quasi una hora i deu minuts d’una
magnífica música. Creació personal per acabar el programa d’avui, i també d’un
jove músic, d’Eivissa, per més
senyes. Dels onze temes, tenim també una profusió de balades o temes a tempo
slow entre els quals el preciós “Güelo”. També és una deliciosa balada el
primer track del disc “Inviting Melody” alhora que el 10è track, tema de llarg
títol “One Amongst The Others (Mr. President Choice)”. Seguint delicadament ens
trobem amb el tema anomenat “Pere VI”. Amb un pèl de funk, i igualment slow
down, tenim el darrer track del disc, “The One & Only”. Hi ha un títol que
recorda a un estàndard, “There Will Never Be Another Me”, on l’estàndard acaba
amb You, i no amb Me, com és el tema del Pere.
Tema també delicat però amb aires rítmics un pèl vius. A partir d’ara ens
trobarem amb temes una mica més vius rítmicament parlant, com és el cas de
“Hometown”. També el “13 vs 4” té un punt de funky potser marcat pel Colls i el seu baix elèctric. Una mica
més vital encara és el “Rainy Day at Nomada Studio 57”, tot i el break rítmic
entremig del tema. I amb els dos restants, on la bateria agafa un paper força
important, tenim els més potents
encabits en una mena de Jazz-Fusió com és el cas de “A matter of time” i el
preciós “Trio de Jotas”, iniciat dolçament amb una intro a guitarra espanyola,
però que agafarà un tarannà difícil de predir.
Comencem doncs amb
una de les balades amb un punt de funk, si se’m permet, tema anomenat...
11.- The One &
Only (P. Navarro) 5m21s
I us he volgut posar
aquesta per poder copsar el canvi d’estil entre aquest projecte i els dos
anteriors. I sí, el fet de passar d’estàndards a temes propis farà que no pugui
parlar de programa temàtic per les seves músiques, la qual cosa no em preocupa gens
ni mica. El programa d’avui està dedicat als projectes de la sèrie 1000 de
l’editorial de casa nostra FSNT. I
aquesta ha estat una preciosa composició, amb el líder a la trompeta, dolça,
però també passada pel sedàs dels efectes wha-wha cap al final del seu solo. El
baix elèctric de Pep Colls ha
iniciat el tema, i amb els cop al canto de la caixa de Joan Carles Mari¸i el teclat de Joan Solana. La melodia ha aparegut amb la trompeta del líder, Pere Navarro, dolça, amb notes llargues
i mantingudes en lo que seria la A del tema. A la B, o el pont, ha aparegut el
so dolç també de la guitarra de Ferran
Borrell, amb un so força càlid. Amb el retorn a la A pel líder, han acabat
la presentació del tema, iniciant ell mateix el seu llarg i reeixit solo,
comentat abans. Amb aquesta composició crec que farem una bona transició
musical, de les balades dels estàndards anteriors a les músiques actuals del Pere.
I tot i haver-hi
explicacions diverses en el llibret interior, no n’hi ha ni una en la pàgina
web del disc, o sigui que he anat a la seva pàgina web...
I diu ell mateix
que.... Perenne és quelcom que
és continu, permanent, incessant, que no s'atura, que perdura en el temps, que
es manté complet... que no mor, extret del diccionari. Això és el que li
desitjo a aquest àlbum, que perduri, que el pugui escoltar molta gent. I també
es pot llegir una curta i resumida biografia de la qual us en dic que.... Pere Navarro va començar el seu idil·li
amb la trompeta als vuit anys. Va començar els seus estudis professionals a Eivissa i va seguir amb la seva
formació al Taller de Músics ESEM de
Barcelona. Allí es va graduar recentment dels seus estudis superiors. I
seguirem parlant d’ell una mica més després, però ara seguim amb la seva
música, i així és que us proposo escoltar el tema...
2.- Hometown (P. Navarro) 6m08s
Doncs el piano que
heu escoltat ha estat el de Abe Rábade, músic
gallec amb el qual el Pere hi té la
relació d’haver-lo conegut per la participació del Pere en la Eivissa Jazz
Experience, dirigida per pianista gallec, a l’estiu de 2016. Molt bon
pianista Rábade, que ha volgut
col·laborar en aquest tema i un altre més. Ha estat ell mateix qui ha començat
a piano solo, per després afegir-s’hi la guitarra de Ferran i la trompeta del líder. El tema segueix un slow crescendo
de tempo que amb d’altres temes del projecte arriba a ser força viu. Després de
la melodia a càrrec del líder, Rábade
ha iniciat els solos amb un de llarg i magnífic. La pulsió nítida és alhora una
pulsió rítmica amb un control de la mà esquerra amb notes soltes, mentre la
dreta ens il·lumina per la seva creativitat. Mentrestant, el contrabaix ara de Colls i la bateria de Joan Carles li donen el suport adequat.
Ferran Borrell ha seguit amb el seu
reeixit solo on ens ha mostrat la seva particular i preciosa interpretació
d’aquestes harmonies. Tots plegats han tornat a retrobar la melodia i així
acabar el tema molt delicadament.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguint amb el Pere... Palau de la Música Catalana, Jamboree, Nova
Jazz Cava, El Plaza Jazz Club són només alguns dels escenaris als quals ja
ha pujat Pere Navarro, entre
d'altres teatres i auditoris d’arreu de Catalunya.
A més, ha format part del cartell, per exemple, de festivals com el Festival Internacional de Jazz de
Barcelona, Vijazz Penedès o l'Eivissa Jazz, on al 2016, va celebrar la seva
desena participació al festival eivissenc. Ho va fer com a membre de la 'Eivissa Jazz Experience', liderada per
Abe Rábade com he comentat abans. El
pianista gallec ha col·laborat en dos temes de Perenne, com ja sabem.
I seguim amb un altre
tema del projecte de Pere Navarro,
anomenat....
5.- Rainy day at
Nomada 57 (P. Navarro) 7m06s
I ja heu pogut
escoltar que estem prou continguts per ritmes tot i que no tant per conceptes,
aquest més modern que els dos anteriors de Mayte
i Fèlix. I és que tot i els inicis força contundents amb bateria i piano,
per després trompeta i guitarra, ningú albirava els canvis rítmics posteriors
amb el break entremig, però ai las, aquesta és la gràcia. La música és tot
això, i més. I aquest és un tema que ens recorda, per la sordina i per la
concepció rítmica una de les èpoques de Miles
Davis, tot i que no la més i massa funk. Ben aviat ens hem trobat amb una
estona de quasi relax musical que no rítmic, car el baterista no ha parat de
fer uns redobles que han mantingut la pulsió rítmica. La trompeta amb sordina
del líder, les notes de piano i guitarra acompanyant-los, i fins arribar als
moments de més relax musical amb el piano, dolç i delicat, només acompanyat per
contrabaix i bateria, ells dos força delicats. El crescendo va apareixent i la
intensitat també a càrrec del barterista, i ja amb moments musicals que hem
escoltat els inicis, moment aquest quan el baterista ha fet la seva aportació
solista, acompanyat d’acords de piano i guitarra, i un tema que no s’ha acabat,
fent-nos pensar de nou en un directe, on el solo s’allargassaria el temps
adequat per a tothom, músics i públic.
I seguint amb el Pere... Cal remarcar
la seva presència a l’última edició del Festival
de Jazz de Lugo. El concert va ser sel·leccionat per l’SGAE i Radio3, pel cicle “#VivaLaMúsicaViva”,
de la mateixa SGAE, éssent el
Quintet de Pere Navarro l’únic grup
de Jazz Nacional escollit. El concert es va retransmetre en directe per Radio Nacional de España des de la
mítica Sala Clavicémbalo, amb
l’aforament totalment cobert, plena de gom a gom.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabarem aquest
projecte i programa amb el tema anomenat...
9.- 13 vs 4 (P. Navarro) 7m54s
I amb aquest magnífic
tema acabem projecte i el programa d’avui. I ens hem tornat a trobar amb la
diversitat de les composicions del Pere
a qui sembla agradar-li començar amb una certa contundència per després
rebaixar la tensió amb algun delicat solo, com aquest cas el del pianista
gallec Abe Rábade, i després iniciar
de nou un crescendo per arribar a una intensitat musical i emotiva de l’oient.
Però és que després d’aquesta primera situació amb el piano, ens hi hem tornat
a trobar, ara amb el líder i la seva trompeta, igualment delicada. Notes soltes
del piano, la constància del baixista Colls
ara més elèctric, les notes de la guitarra, i tots plegats que tornen a
recuperar mica a mica la intensitat volumètrica perduda, o deixada anar. Mica a
mica, la contundència va apareixent en un tema que ens recorda, com l’anterior
l’etapa més funk del mestre Miles Davis.
De nou Joan Carles Marí a la bateria
ens ha demostrat lo bon baterista que és, donant pas a la melodia principal del
tema per acabar-lo delicadament.
I ja per acabar..... També
destaca, a més de la seva faceta com a líder, la seva versatilitat com a
“sideman” que l’ha portat a tocar amb bandes com Eva Fernández Group o la Original
Jazz Orchestra, (dirigida per David
Pastor) i amb artistes com Jorge
Pardo o Joachim Künn.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui, dedicat a tres projectes de la sèrie 1000 de FSNT, el de Mayte Alguacil “Trave’lin Light”, “Introducing Fèlix Rossy” per acabar amb el “Perenne” del Pere Navarro
Quintet. Espero de tot cor que us hagi agradat, i la veritat és que les
tres propostes han estat magnífiques, per la qual cosa felicitar als tres
líders i companys i també a Jordi Pujol
Baulenas per la seva aposta, recolzant els músics joves de casa nostra, i
no només de Catalunya, car en això
de les músiques no hi ha fronteres.
Acabo recordant-vos
que aneu a les botigues a comprar discos, o que ho feu per internet. Que aneu
als concerts en directe als molts i diferents locals que hi ha a Barcelona, que vingueu als concerts
mensuals que fem a la Sala Xica
i que també aneu al 38è Festival de Jazz de Terrassa, que encara queden uns concerts
magnífics entre els quals el de Dave
Murray d’aquest dijous 21 de març.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)