Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs abans de
començar el programa deixeu-me que us digui que el proper divendres 15 de març
farem un magnífic concert de Jazz a la Sala Xica de La Vicentina. Podrem gaudir
tots plegats amb el quartet liderat pel trompetista Pol Omedes el qual vindrà acompanyat de dos amics austríacs, companys
de màster a Gratz, Mátyás Gayer, piano i
Mátyás Hofecker, contrabaix i amb el Joan
Casares, bateria. Aquest Pol Omedes
European Quartet iniciarà a Sant
Vicenç la seva gira espanyola i ens oferirà un concert amb temes propis i
estàndards de Jazz. Us hi esperem.
I aquesta setmana ja
hi tornem de nou amb un programa temàtic i dedicat aquesta vegada a tres
projectes de l’editorial basca Errabal Jazz. Podreu escoltar al
guitarrista i compositor Marco Martínez
i el seu “TRIO”. Tenim un altre
guitarrista en quartet, Matías Kaplun
Quartet i el seu “RIO” acabant
amb el contrabaixista José Vera i el
seu quartet JVERAQU4RTET i el
projecte anomenat Haruki. I aquesta
setmana amb un micro conte de Teresa
Tuset.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Doncs comencem amb
aquest magnífic i delicat projecte de Marco
Martínez anomenat...
“TRIO”
Marco
Martínez
Editat
per Errabal Jazz ER-104
Enregistrat
per Fernando Arias el 25 i 26 d’abril de 2018 a Lemuño, Asturias.
Mesclat
per Fernando Arias
Masteritzat
per Andrés Vázquez
Produït
per Marco Martínez
Marco
Martínez, guitarra i composicions
Antony
da Cruz, contrabaix
Jaime
Moraga, bateria
I com sempre, al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc..
Com després comentarà
Joaquín Chacón més àmpliament,
aquest és un projecte d’11 temes, on el tarannà global és força delicat. Tres
temes preciosos a guitarra acústica com són “Por su sonrisa”, “Sílvia” i
“Intropsus”, ens ens situen en l’àmbit més íntim d’aquest magnífic guitarrista.
A mode de balada súper slow i amb la guitarra elèctrica tenim el tema “Caminó”.
Igualment amb l’elèctrica i igualment delicats tot i que una mica més vius són
els temes “Los lunes al sol” i “Presente simple, presente continuo”, aquest
darrer cantat seguint la melodia pel mateix autor. Els cinc temes restants
tenen més vitalitat rítmica tot i mantenir la delicadesa ens les
interpretacions. Així doncs el primer track del disc “Pasearemos bajo la
lluvia” ens presenta una melodia maca amb uns canvis en el pont força reeixits.
El blues del projecte és l’anomenat “Blues For Jesse”. L’estàndard del projecte
és el molt estimat per mi i conegut de tots vosaltres anomenat “Alone Together”
a un tempo similar del ”Sabes a Fresa”. Finalment, el tercer track del disc
“Fulero Hot”, és on el beat del baterista situa el tema en un ambient diferent
de la resta de temes, tot i escoltar igualment els delicats sons del
guitarrista.
Comencem doncs amb un
dels temes a guitarra acústica més delicats del projecte de Martínez, anomenat....
5.- Por su sonrisa (M. Martínez) 3m41s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina delícia de cançó i quina més acurada i brillant interpretació,
la d’aquest molt bon guitarrista. La senzillesa instrumental sovint va
acompanyada de bellesa, com és aquest el cas. Una composició delicada que ens
mostra el tarannà interior d’aquesta persona, que alhora és músic. I ara
recordo l’ordre que en això posà Jordi
Gaspar, persona, músic i baixista. He volgut que escoltéssiu aquesta
composició a guitarra acústica, car és una de les tres que hi ha en el disc, i
així podem copsar més el treball global d’aquest guitarrista i compositor.
La carrera de Marco Martínez, des dels temps ja
llunyans en què ens vam conèixer, ha estat un camí en ascens constant,
caracteritzat per la serietat, el compromís, el desig d'evolució musical, i la
preocupació per buscar un terreny propi, on expressar les seves idees musicals,
dins de l'entorn del jazz, i en concret de la guitarra de jazz. En aquest
sentit, la seva actual proposta té a parts iguals, elements de tradició i de
llenguatge, tan necessaris en aquesta música, com també aspectes més
avantguardistes i propers a les estètiques jazzístiques més actuals. Onze temes
conformen aquest treball discogràfic, 10 originals i un estàndard de la més
pura tradició. Marco ha sabut crear
un discurs homogeni en el qual tot el repertori sona coherent i rodó en termes
conceptuals, i això també es deu al treball de grup, el trio sona sòlid i ben
acoblat, fruit segurament de nombroses posades en escena, directes que han
permès que els tres components s'entenguin i interactuïn amb llibertat i
precisió, en una formació complexa, però amb moltes i variades possibilitats. La
varietat tímbrica, aporta color i canvis d'atmosferes, molt d'agrair en aquest
tipus de formació.
Seguim amb la seva
música i ho farem amb un canvi substancial, i així és que us proposo escoltar
el blues del projecte anomenat....
10.- Blues for Jesse (M. Martínez) 4m16s
Doncs segueix la delicadesa interpretativa, ara a la guitarra elèctrica, i amb un blues força maco. Un trio pelat de guitarra, contrabaix i bateria, i ja veieu quina música més maca que fan, amb tot de composicions pròpies i interpretades amb força gust musical. Ni amb les improvisacions semblen voler impressionar ningú. La del guitarrista i compositor, delicada, precisa, com és tot el projecte, i fins i tot, quasi al final del tema, contrabaixista i baterista han tingut el seu espai de solo, aquest darrer tot just abans de tornar-hi amb la melodia i acabar el tema. Una melodia, la d’aquest blues, força maca, curta com totes les dels blues, i molt ben trobada. El so d’aquest guitarrista s’emmarca en els dels més actuals guitarristes. Magnífic tema, preciós blues.
Es combinen intel·ligentment temes amb so clàssic de jazz (“Pasearemos bajo la lluvia”, “Los Lunes al sol”), i temes amb saturacions i efectes (“Fulero Hot”, “Blues for Jesse”), amb d’altres en què la protagonista és la guitarra acústica, amb un so net i cristal·lí (“Por su sonrisa”, “Sílvia”). Així mateix l’elecció de tempos, tipus de subdivisió i rítmiques, així com l'ordre en què apareixen, és enormement encertada, fent que el CD s'escolti de dalt a baix amb lleugeresa i atenció. Un treball més que digne, altament recomanable, segur preludi d'altres més, que permetran a Marco seguir creixent musicalment i continuar la seva exploració d'aquest univers sonor el camí comença amb aquest CD.
Això ens ha dit Joaquín Chacón extret de la pàgina web
del disc.
I seguim ara amb un
altre tema, un que m’agrada molt a mi, anomenat...
6.- Alone Together (Arthur Schwartz) 5m11s
Doncs i quina
preciosa versió han fet els nostres herois d’un dels temes més interpretats a
les Jam Sessions, al menys per mi. Amb una intro a guitarra sola, i ja amb un
ritme càlid i deliciós, ens han introduït a la melodia d’aquesta magnífica
composició de Schwartz.
L’arranjament és també magnífic, i sobretot l’inici dels solos, el primer, el
del guitarrista. Amb una base rítmica a base de contrabaixista Antony da Cruz i escombretes del
baterista Jaime Moraga. Un solo
precís, d’una delicada bellesa per la sonoritat ha deixat pas al del
contrabaixista, també molt maco i d’una càlida profunditat. El tema ha aparegut
de nou al final, amb la seva reconeguda melodia que tan m’agrada a mi. El
final, també ha estat obra i gràcia de l’arranjament de Martínez, fent una mena de turn around curtet i acabant-lo de cop.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I acabarem aquest
projecte tan delicat amb un tema on la percussió agafa un tarannà diferent i
serà el tema anomenat...
3.- Fulero Hot (M. Martínez) 5m45s
Doncs amb aquest tema
acabem el delicat projecte del guitarrista Marco
Martínez. I ja heu pogut comprovar de nou, que tot i la velocitat dels cops
a la caixa del baterista, la melodia a la guitarra ha anat sonant dolçament.
Sembla aquest el tarannà del nostre guitarrista, líder i compositor. En aquest
tema, la seva sonoritat ha estat una mica més fosca, però igualment dolça la
seva manera de veure la música, i així ens ho ha mostrat de nou. Un tema viu de
tempo si ens fixem en el baterista Moraga
i no, si ens fixem en el guitarrista i compositor. Un disc doncs que us
recomano adquirir, i sempre ho dic, per motius diversos entre els quals el de
mantenir viva la flama de la música, del Jazz que es fa actualment, però també
per ajudar als creadors a tirar endavant, per ajudar-los a viure, car, ells ens
ajuden a viure a nosaltres amb la seva música. Deixem doncs aquest projecte
però.....
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I ara sembla un bon
moment per a escoltar el micro conte de Teresa
Tuset..
........................
Gràcies Teresa, per com ens ho expliques
sempre, amb el teu punt d’humor i gran intel·ligència.
Seguim amb més
projectes d’Errabal Jazz i ara us
proposo escoltar el d’un altre guitarrista, projecte anomenat...
“RÍO”
Matías
Kaplún Quartet
Editat
per Errabal Jazz ER 105
Enregistrat
als Uptown Studios, Buenos Aires
Mesclat
i masteritzat per Mariano Míguez, Ideo Music Studio, Buenos Aires.
Matías
Kaplun, guitarra
Gonzalo
Aldás, baix elèctric
Rodrigo
Malvido, bateria
Leo
Postolovsky, teclats i piano
Totes les
composicions són de Matías Kaplun
excepte “Can’t Buy me Love”, de Lennon
& McCartney.
I ja sabeu que al
blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web..
Aquest és un projecte una mica diferent de l’anterior, podríem dir que amb diverses sonoritats i diferents, pel fet d’haver-hi baix elèctric i teclats i piano. També per la concepció dels temes. Tot i això, igualment trobo les sonoritats de la guitarra força dolces, encara que diferents els timbres i colors obtinguts. Dels vuit temes del disc i amb quasi una hora de música, tenim una preciosa balada anomenada “El bosque de Lengas”. Amb un marcat beat del baterista però a tempo slow tenim un altre bon tema anomenat “Onda”. D’una suavitat extrema trobem la versió que ens fan del tema dels Beatles, “Can’t Buy Me Love”. El tema “Desmotivado” segueix una aureola rítmica de vals preciosa. A partir d’aquí els temes ja canvien i els quatre restants esdevenen força entremaliats rítmicament parlant com per exemple el magnífic “Dicho y Hecho”. El cinquè track del disc “Subdiv”, te uns inicis potents rítmicament parlant tot i esdevenir després un tema carregat de swing. Així doncs els dos temes restants “11 Horas en Dallas” i “Jump Over It” són els més mogudets.
Us proposo escoltar
doncs el preciós i delicat arranjament del tema dels The Beatles.....
6.- Can’t Buy Me Love (Lennon & McCartney) 3m55s
Doncs ja veieu que
seguim delicadament, de moment, i així ho hem fet amb aquest arranjament
d’aquest conegut tema. Us haig de dir que l’arranjament m’ha semblat quasi tan complet
que poc entreveiem el tema original, només en moments determinats i no masses.
Tot i això, el nou tema aconseguit té la seva gràcia. La fosca sonoritat ajuda
també a crear un clima un tant inquietant. Les escombretes de manera permanent
fan que el tema camini ja des dels inicis. El solo del baix elèctric està força
ben trenat, i el tema rutlla que dóna gust. Ell mateix, el líder vull dir, ha
recorregut tot el tema amb la seva guitarra no destriant clarament els moments
d’improvisació dels del propi tema. El cas és que sempre hi ha estat, omplint
l’espai sonor amb acords i notes soltes amb aquest tempo suau. En fi, una altra
delícia de tema per a començar el projecte de Matías Kaplún.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Seguim ara amb el
tema anomenat....
8.- Dicho y Hecho (M. Kaplún) 7m03s
Doncs ara sí que ens
hem situat en un nou entorn musical. Un tema encabit, podríem dir en una mena
de fusió, on fins i tot hi trobem espurnes de jazz-rock, si més no, el baxista
ens ho presenta ja des dels inicis. Baterista i teclat recolzen els sons més
electrificats i modificats del guitarrista i líder. Molt bon tema, marcat el
ritme pel baixista així com també les notes bàsiques de tot plegat. El
teclista, marca amb acords diversos i acompanya, alhora que el baterista,
impertorbable, recolzen tots tres al líder en la seva magnífica exposició
solista. Després del líder, la formació ha quedat reduïda al trio de
piano/teclats, baix i bateria. Bona representació colorista del tema “Dicho y
Hecho” feta pel trio, que ha donat peu al retorn a l’origen, ja al final, de la
mà del líder i guitarrista. En aquest tema, i en d’altres, a Matías se li reconeixen els sons de Bill Frisell, alhora que la seva
inspiració. D’aquest tema, ens diu ell mateix que va portar la línia de baixos
a l’assaig i a partir d’allà varen anar elaborant el tema.
Matias
Kaplún
és un emergent guitarrista de jazz. Després dels seus estudis a l'Escola de Música Creativa de Madrid,
el 2010 és acceptat pel Koningklijk
Conservatorium van Brussels KCB on obté el graduat superior. Un altre
projecte destacat és el duo de jazz amb la cantant Emma Shaka. El 2016 es trasllada a Buenos Aires i s'introdueix en la rica vida musical jazzística de
la ciutat integrant-se en diversos projectes. Entre d'altres, lidera un
projecte homenatge al guitarrista Jim
Hall anomenat "Hemispheres
Quartet" i el seu trio de jazz modern "Johny One Note Trio". A més, forma el duet de jazz "Kaplún-Brenner Duo" amb
l'experimentada cantant Barbara Brenner
amb qui realitza una gira al setembre d'aquest mateix any. El 2017 el projecte
d'homenatge a Jim Hall viatja a Bèlgica on participa al festival Brussels Jazz Weekend i es presenta en
sales de gran tradició. Finalment, a l'octubre d'aquest mateix any forma
el "Matias Kaplún Quartet (MK4)"
amb composicions pròpies. El quartet es presenta en diverses sales de concert
de Buenos Aires i grava l'àlbum "Rio" als Uptown Studios al desembre. El 2018
trasllada la seva residència a Bilbao.
Escoltem seguidament
un dels temes que més els hi va costar d’elaborar, i aquest serà el magnífic...
5.- Subdiv (M. Kaplún) 6m35s
Doncs aquest tema
arrenca d’una manera però després evoluciona segons una estructura de Blues i
amb un delicat swing. El líder desenvolupa una magnífica improvisació, amb una
sonoritat força nítida i so més brillant que el del guitarrista predecessor. Els
canvis es van succeint com heu pogut escoltar amb el solo del baterista i els
riffs repetitius de la resta de companys que el recolzen. El tempo doblat en el
solo del teclista, a tot swing per cert, només em reafirma en la percepció que
tinc del tema i els seus diversos canvis. Al final, calma i retorn als orígens
per melodia però no per tempo i vitalitat, car, a l’inici han estat força més
vitals. Molt bon tema de Matías Kaplún
i ell mateix ens diu “Possiblement el tema més elaborat i més difícil del disc.
Vàrem assajar el tema durant dies fins que vam sentir els canvis de subdivisió
amb naturalitat. Mereix menció especial el treball del baterista Rodrigo Malvido, senzillament
espectacular.” Doncs sí, totalment d’acord, gran treball del baterista Malvido. Però no sé si us heu fixat que
només començar el tema, el baixista ha fet unes notes que he reconegut com les
que inicien el tema de l’Horace Silver,
“The Song Of My Father”.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I ja
acabem aquest projecte de Kaplún amb
el tema anomenat....
7.- Jump
Over It (M. Kaplún) 4m34s
Matías ens diu d’aquest tema que ....
“Aquest tema va ser tot un repte des del punt de vista de la improvisació. Els canvis són endimoniats i van a velocitat de vertigen. Suposo que només és possible tocar-lo si "saltes per sobre” d’ell”. Doncs deu n’hi do de tema, sí. Ja hem escoltat com ha començat, amb una línia repetitiva de baix i guitarra, recolzats per redobles sobre canto de caixa del baterista. Després, el compositor ha presentat el tema seguint sense solució de continuïtat amb el seu solo, força encabritat. I és que el baterista, de manera permanent, manté una pulsió rítmica imponent alhora amb les notes guia del baixista. Aquest mateix inicia uns magnífics “quatres” amb el baterista fent tot el tema i deixant pas ja al final, de nou a la melodia del tema, ja a càrrec del guitarrista. I acabarem dient que “La majoria de les cançons que componen aquest àlbum van ser compostes durant la meva estada a Buenos Aires el 2016 i 2017. Són, com Argentina, el reflex d'un món de grans contrastos i la confluència de molt diverses inspiracions. L'estudi de la música de Jim Hall em va ajudar a entendre l'estrany lloc on la composició i la improvisació es toquen per ser gairebé una mateixa cosa sense arribar a ser-ho mai. Aquest lloc, canviant, sempre diferent de si mateix, és el que, més enllà de les influències i dels deutes creatives, he intentat visitar i mostrar a l'oient.” Doncs sí noi, ben bé que ho has aconseguit.
“Aquest tema va ser tot un repte des del punt de vista de la improvisació. Els canvis són endimoniats i van a velocitat de vertigen. Suposo que només és possible tocar-lo si "saltes per sobre” d’ell”. Doncs deu n’hi do de tema, sí. Ja hem escoltat com ha començat, amb una línia repetitiva de baix i guitarra, recolzats per redobles sobre canto de caixa del baterista. Després, el compositor ha presentat el tema seguint sense solució de continuïtat amb el seu solo, força encabritat. I és que el baterista, de manera permanent, manté una pulsió rítmica imponent alhora amb les notes guia del baixista. Aquest mateix inicia uns magnífics “quatres” amb el baterista fent tot el tema i deixant pas ja al final, de nou a la melodia del tema, ja a càrrec del guitarrista. I acabarem dient que “La majoria de les cançons que componen aquest àlbum van ser compostes durant la meva estada a Buenos Aires el 2016 i 2017. Són, com Argentina, el reflex d'un món de grans contrastos i la confluència de molt diverses inspiracions. L'estudi de la música de Jim Hall em va ajudar a entendre l'estrany lloc on la composició i la improvisació es toquen per ser gairebé una mateixa cosa sense arribar a ser-ho mai. Aquest lloc, canviant, sempre diferent de si mateix, és el que, més enllà de les influències i dels deutes creatives, he intentat visitar i mostrar a l'oient.” Doncs sí noi, ben bé que ho has aconseguit.
Doncs nosaltres
deixem aquest projecte però abans recordar-vos la meva recomanació d’anar als
concerts en viu, i així és que recordeu els locals que hi ha a Barcelona com són el Jamboree, JazzSí, 23 Robadors, Campari
Milano, Jazzman, Nota 79, Pipa Club, Guzzo, i alguns més, així com també us
recordo que estem de ple amb el 38è Festival de Jazz de Terrassa i així és que
us recomano que hi aneu que enguany la programació és extraordinària. No us
podeu perdre el concert de Dave Murray
per exemple, tot i haver-n’hi molts més imperdibles.
I acabo ja el
programa amb el darrer projecte d’Errabal
Jazz amb el projecte anomenat...
“HARUKI”
JVERA
QU4RTET
Editat
per Errabal Jazz ER 102
Enregistrat
en directe per Oscar Herrador el 25, 26
i 27 de juny de 2018 a Dr. No Estudio.
Mesclat
i masteritzat per Oscar Herrador
Produït
per Jose Vera i Jacob Sureda
Jacob
Sureda, piano i Rhodes
Jose
Vera, contrabaix, baix elèctric i veu
Ariel
Bringuez, saxo tenor, soprano i veu
Andrés
Litwin, bateria i percussió.
I diverses
col·laboracions que ja us comentaré en els temes en qüestió, si és el cas i que
també penjaré al blog.
Fito
Robles, veu #1
Raynald
Colom, trompeta #3 i flugel #7
Ángela
Cervantes, veu #7
Miguel
Ángel Collado, cordes #8
Josué
Santos, seabord synth #8
Mónica
Benito, veu #8
Totes les
composicions són de Jose Vera.
I com sempre, dir-vos
que al blog us penjaré l’enllaç a la seva pàgina web...
Aquest és també un
projecte delicat amb quasi 50 minuts d’una música meravellosa. Ens podem trobar
amb un tema a contrabaix solo i d’una delicada sonoritat i dolçor, anomenat
“Sometimes snow in April”. Una altra preciosa balada és l’anomenada “Agosto”
amb el quartet base. Amb igual bellesa i delicadesa ens trobem un tema deliciós
amb aires del Brasil, “Cançao de
Satina” on hi canta Ángela Cervantes
i toca el fiscorn en Raynald Colom.
Seguint amb la delicadesa podrem escoltar el tema “Butterfly” a quartet base
també. El tempo s’incrementa una mica i així és que tenim el primer track del
disc, “Impulso”, cantat per Fito Robles
amb aires un tant funkys però suaus. El tema que titula el projecte “Haruki”
segueix l’estela de l’anterior amb variacions rítmiques diverses i amb un toc
de “latin”. Segons el títol, “Blues for Jacob”, aquest seria el Blues del
projecte, i així ho és per estructura alhora que magnífica composició, ara a quintet
amb en Raynald trompeta i amb Brínguez magnífics tots dos vents. El
swing delicat apareix en el quart track, tema anomenat “Sol Camp”, amb Brínguez al soprano. La participació
del sintetitzador de Josué Santos Benito la tenim en el “Mòn Bé”, amb un
punt de funk, també i clara modernitat. Amb el novè track “Bamako”, el líder
ens mostra un tarannà que acarona el folklore, amb la preciosa veu de Mónica i reeixides interpretacions al
baix elèctric del líder.
Doncs us proposo
començar amb la delicada cançó amb aires del Brasil, anomenada...
7.- Cançao do Satina (J. Vera) 4m29s
Doncs ja heu pogut
escoltar quina delícia de cançó i amb quina preciosa veu l’ha cantat l’Ángela Cervantes. Els inicis del
teclat, van d’un canal a l’altre, creant un efecte auditiu fantàstic. Així
mateix, l’ha recolzat delicadament en Raynald
amb el fiscorn i també el Rhodes de Sureda.
El líder i compositor, igualment ha fet un solo reeixit, després de la
presentació del tema per cantant i resta de companys. Ray ha brillat dolçament també amb el seu fiscorn, instrument amb
el qual no el solem escoltar gaire, però que igualment broda com la trompeta,
més aguda. Ángela ha tornat amb la
preciosa melodia, per acabar el tema, així com de cop.
Atemporal. Aquesta és
la paraula que ve a la ment, en pensar en "Haruki" i veure-ho tan
allunyat d'aquests bojos temps. Però és un adjectiu que sovint ho atorguem a
discos dedicats a reproduir mil·limètricament sons i estètiques concretes sense
fer cap aportació, per intentar insuflar cert valor i legitimitat que realment
no mereixen. La clau està en el gaudi. El jazz és una eina i un camp obert per
jugar i gaudir en un moment etern. Ahir, avui i sempre. Aquesta és la sensació
que produeix la música de JVERA. El més pur gaudi.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb un altre
magnífic tema, i que serà el que titula el projecte...
2.- Haruki (J. Vera) 4m47s
Atemporal, ens deien
pensant en “Haruki”. I això és el Jazz. En aquest tema un tant latin i demés
rítmiques, hem pogut escoltar un magnífic duet amb els “vuits” de saxo tenor i
teclats, amb Ariel Brínguez i Jacob
Sureda. La introducció però, delicada, no semblava albirar que les músiques
anirien com han anat. M’ha semblat copsar que la melodia ha aparegut després de
la intro i a un ritme més viu que aquesta. Un tema que té dues clares “A”, per
després fer els pont i retornar a les “A” inicials. Després, iniciar aquests
magnífics “vuits” amb l’Ariel Brínguez.
Després, de nou el tema en dos chorus amb el pont, i encarar el final amb la
mateixa suavitat que l’han començat. I quina empenta que té aquest ritme, que
se t’emporta irremissiblement vers el moviment, possiblement vers el ball, i
sí, aquell bellugar el cap d’un cantó a l’altre seguint-lo, el ritme. Tema amb
un ritme no massa viu on també sembla ser aquest tempo el genèric d’aquest
projecte. Anem a veure què més tenim.
Jose
Vera (contrabaix) i els músics que formen el seu quartet bàsic durant tot
l'enregistrament; Jacob Sureda
(Piano & Rhodes), Ariel Bringuez
(Saxo tenor, soprano i veu), Andres Litwin
(bateria i percussió) coneixen molt bé el seu llenguatge. Ho han llaurat amb
afecte i cura durant anys. No poden negar que estimen l'elegància dels discos
que van gravar mestres com Herbie
Hancock, Wayne Shorter o Eric Doplhy
en l'era daurada de Blue Note, ni la
llum de la Bossa Nova inventada per Jobim i Vinicius de Moraes. D'aquesta
guisa han vestit aquestes 6 composicions pròpies i 4 versions que han gravat al
juny de 2018 a l'estudi Dr No. Han
matisat amb finor els detalls de cada tema gràcies a les aportacions en cada
cas dels sintetitzadors de Josué Sants,
la trompeta de Raynald Colom o els
arranjaments de corda de Miguel Àngel
Collado. I sobre això, les veus de Mónica
Benito i Àngela Cervantes donen
una personalitat innegable fent destacar a aquestes dues petites perles
anomenades "Cançao de Setina" i "Bamako". Però, compte,
més, molt més enllà d'una simple demostració de coneixements i destresa tècnica
rígida, roma i "atemporal", aquest disc és una suculent i joiosa peça
de jazz feta ara i que ha de ser assaborida ara. La clau està en el gaudi.
Seguim amb un altre
tema, i ara us proposo escoltar el....
4.- Sol Camp (J. Vera) 5m27s
Doncs i quin altre
gran tema del Jose Vera, amb un
ritme força trencador, per tal com va la bateria respecte al contrabaix i
acords del piano. Tema a quartet amb l’Ariel
Brínguez al saxo soprano, ell magnífic també amb aquest saxo amb el so tan
peculiar. El tema l’han iniciat, marcat el ritme pels acords del piano,
clarament a un tempo 4x4 lleugerament slow, fent la melodia l’Ariel recolzat per tots ells. Ell
mateix ha iniciat els solos, ara ja a tot swing. Fixeu-vos quin delicat
“walking” que ens ha fet el líder alhora que el baterista Litwin tocant “Ride” i picant el “xarles”. Un increïble i llarg
solo d’aquest músic cubà, mestre dels vents i les canyes, Ariel Brínguez. I quin so que n’obté l’Ariel del seu soprano, instrument que Coltrane va situar en el món del Jazz modern, després d’haver-ho
fet Sidney Bechet en el jazz
clàssic. Un cop acabat Brínguez el
seu solo, un curt retorn a la melodia del tema i break inesperat. Aquí ens hem quedat
tot i esperant que retornés la música, i sí que ho ha fet gràcies al líder i
contrabaixista que l’ha reiniciat a solo de contrabaix. El tempo ha estat el de
l’inici així com també la melodia, moment en el qual, el baterista ha doblat el
tempo i ja francament amb una vitalitat envejable, Sureda ens ha meravellat de nou amb el piano. Així de tempo ha
tornat la melodia, i ara sí acabar el tema més dolçament.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabem
projecte i programa amb el Blues.....
3.- Blues For Jacob (J. Vera) 5m33s
Doncs aquí tornem a
tenir a Raynald Colom, ara però a la
trompeta. I sí, després de la curteta melodia del Blues feta per tots dos,
alhora, Ariel Brínguez ha iniciat la
seva improvisació, magnífica. I és que aquest saxofonista cubà establert a Madrid ens torna a mostrar la qualitat
dels músics cubans, a nosaltres que ja en coneixem alguns més com els germans Vistel, dels quals hem posat els seus
projectes en aquest programa. També coneixem al pianista Luís Guerra, el contrabaixista anomenat El Negron, etc. Brínguez
fa sonar el seu tenor amb una profunditat remarcable alhora que amb un fraseig
i improvisació lligada, mostra de la seva gran tècnica. Raynald l’ha seguit amb el seu so més agut, ara amb la trompeta. La
seva és una improvisació totalment personal on també ens mostra el control
sobre l’instrument alhora que el seu personal llenguatge, allunyat el seu solo,
del que faria un trompetista “normal” que seguís els acords i escales
implicades en aquests. Ray, ja fa
temps que “vola” en el seu propi cel, allunyat d’estereotips clàssics i no
tant. El líder ha fet també un magnífic solo, súper afinat amb el seu
contrabaix, i farcit de bon gust i melodia. Tots plegats han tornat a fer la
curta melodia, amb dos chorus, d’aquest
blues i així acabar el tema.
Bé, doncs ja hem
acabat el programa d’avui, i espero de tot cor que us hagi agradat tan com a
mi. Crec que ha tornat a ser un bon programa, amb molt bona música i comentaris
que sempre intenten exposar els meus sentiments i inquietuds relacionades amb
les músiques escoltades. Hem escoltat tres projectes de l’editorial basca Errabal
Jazz. Primer amb el guitarrista i compositor Marco Martínez i el seu “TRIO”.
Després un altre guitarrista en quartet, Matías
Kaplún Quartet i el seu “RIO”
acabant amb el contrabaixista Jose Vera
i el seu quartet JVERAQU4RTET i el
projecte anomenat Haruki. I aquesta
setmana hem escoltat un micro conte de Teresa
Tuset.
Doncs deixeu-me que
us digui que el proper divendres 15 de març farem un magnífic concert de Jazz a
la Sala Xica de La Vicentina. Podrem gaudir tots plegats amb el quartet liderat
pel trompetista Pol Omedes el qual
vindrà acompanyat de dos amics austríacs, companys de màster a Gratz, Mátyás Gayer, piano i Mátyás
Hofecker, contrabaix i amb el Joan
Casares, bateria. Aquest Pol Omedes
European Quartet iniciarà a Sant
Vicenç la seva gira espanyola i ens oferirà un concert amb temes propis i
estàndards de Jazz. Us hi esperem.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
