Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs abans de començar el programa deixeu-me que us digui que el proper divendres 15 de març farem un magnífic concert de Jazz a la Sala Xica de La Vicentina. Podrem gaudir tots plegats amb el quartet liderat pel trompetista Pol Omedes el qual vindrà acompanyat de dos amics austríacs, companys de màster a Gratz, Mátyás Gayer, piano i Mátyás Hofecker, contrabaix i amb el Joan Casares, bateria. Aquest Pol Omedes European Quartet iniciarà a Sant Vicenç la seva gira espanyola i ens oferirà un concert amb temes propis i estàndards de Jazz. Us hi esperem.

I aquesta setmana ja hi tornem de nou amb un programa temàtic i dedicat aquesta vegada a tres projectes de l’editorial basca Errabal Jazz. Podreu escoltar al guitarrista i compositor Marco Martínez i el seu “TRIO”. Tenim un altre guitarrista en quartet, Matías Kaplun Quartet i el seu “RIO” acabant amb el contrabaixista José Vera i el seu quartet JVERAQU4RTET i el projecte anomenat Haruki. I aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Doncs comencem amb aquest magnífic i delicat projecte de Marco Martínez anomenat...


“TRIO”
Marco Martínez

Editat per Errabal Jazz    ER-104
Enregistrat per Fernando Arias el 25 i 26 d’abril de 2018 a Lemuño, Asturias.
Mesclat per Fernando Arias
Masteritzat per Andrés Vázquez
Produït per Marco Martínez

Marco Martínez, guitarra i composicions
Antony da Cruz, contrabaix
Jaime Moraga, bateria

I com sempre, al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc..

Com després comentarà Joaquín Chacón més àmpliament, aquest és un projecte d’11 temes, on el tarannà global és força delicat. Tres temes preciosos a guitarra acústica com són “Por su sonrisa”, “Sílvia” i “Intropsus”, ens ens situen en l’àmbit més íntim d’aquest magnífic guitarrista. A mode de balada súper slow i amb la guitarra elèctrica tenim el tema “Caminó”. Igualment amb l’elèctrica i igualment delicats tot i que una mica més vius són els temes “Los lunes al sol” i “Presente simple, presente continuo”, aquest darrer cantat seguint la melodia pel mateix autor. Els cinc temes restants tenen més vitalitat rítmica tot i mantenir la delicadesa ens les interpretacions. Així doncs el primer track del disc “Pasearemos bajo la lluvia” ens presenta una melodia maca amb uns canvis en el pont força reeixits. El blues del projecte és l’anomenat “Blues For Jesse”. L’estàndard del projecte és el molt estimat per mi i conegut de tots vosaltres anomenat “Alone Together” a un tempo similar del ”Sabes a Fresa”. Finalment, el tercer track del disc “Fulero Hot”, és on el beat del baterista situa el tema en un ambient diferent de la resta de temes, tot i escoltar igualment els delicats sons del guitarrista.

Comencem doncs amb un dels temes a guitarra acústica més delicats del projecte de Martínez, anomenat....

5.- Por su sonrisa   (M. Martínez)         3m41s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de cançó i quina més acurada i brillant interpretació, la d’aquest molt bon guitarrista. La senzillesa instrumental sovint va acompanyada de bellesa, com és aquest el cas. Una composició delicada que ens mostra el tarannà interior d’aquesta persona, que alhora és músic. I ara recordo l’ordre que en això posà Jordi Gaspar, persona, músic i baixista. He volgut que escoltéssiu aquesta composició a guitarra acústica, car és una de les tres que hi ha en el disc, i així podem copsar més el treball global d’aquest guitarrista i compositor.

La carrera de Marco Martínez, des dels temps ja llunyans en què ens vam conèixer, ha estat un camí en ascens constant, caracteritzat per la serietat, el compromís, el desig d'evolució musical, i la preocupació per buscar un terreny propi, on expressar les seves idees musicals, dins de l'entorn del jazz, i en concret de la guitarra de jazz. En aquest sentit, la seva actual proposta té a parts iguals, elements de tradició i de llenguatge, tan necessaris en aquesta música, com també aspectes més avantguardistes i propers a les estètiques jazzístiques més actuals. Onze temes conformen aquest treball discogràfic, 10 originals i un estàndard de la més pura tradició. Marco ha sabut crear un discurs homogeni en el qual tot el repertori sona coherent i rodó en termes conceptuals, i això també es deu al treball de grup, el trio sona sòlid i ben acoblat, fruit segurament de nombroses posades en escena, directes que han permès que els tres components s'entenguin i interactuïn amb llibertat i precisió, en una formació complexa, però amb moltes i variades possibilitats. La varietat tímbrica, aporta color i canvis d'atmosferes, molt d'agrair en aquest tipus de formació.

Seguim amb la seva música i ho farem amb un canvi substancial, i així és que us proposo escoltar el blues del projecte anomenat....

10.- Blues for Jesse    (M. Martínez)       4m16s

Doncs segueix la delicadesa interpretativa, ara a la guitarra elèctrica, i amb un blues força maco. Un trio pelat de guitarra, contrabaix i bateria, i ja veieu quina música més maca que fan, amb tot de composicions pròpies i interpretades amb força gust musical. Ni amb les improvisacions semblen voler impressionar ningú. La del guitarrista i compositor, delicada, precisa, com és tot el projecte, i fins i tot, quasi al final del tema, contrabaixista i baterista han tingut el seu espai de solo, aquest darrer tot just abans de tornar-hi amb la melodia i acabar el tema. Una melodia, la d’aquest blues, força maca, curta com totes les dels blues, i molt ben trobada. El so d’aquest guitarrista s’emmarca en els dels més actuals guitarristes. Magnífic tema, preciós blues.

Es combinen intel·ligentment temes amb so clàssic de jazz (“Pasearemos bajo la lluvia”, “Los Lunes al sol”), i temes amb saturacions i efectes (“Fulero Hot”, “Blues for Jesse”), amb d’altres en què la protagonista és la guitarra acústica, amb un so net i cristal·lí (“Por su sonrisa”, “Sílvia”). Així mateix l’elecció de tempos, tipus de subdivisió i rítmiques, així com l'ordre en què apareixen, és enormement encertada, fent que el CD s'escolti de dalt a baix amb lleugeresa i atenció. Un treball més que digne, altament recomanable, segur preludi d'altres més, que permetran a Marco seguir creixent musicalment i continuar la seva exploració d'aquest univers sonor el camí comença amb aquest CD.
Això ens ha dit Joaquín Chacón extret de la pàgina web del disc.


I seguim ara amb un altre tema, un que m’agrada molt a mi, anomenat...

6.- Alone Together   (Arthur Schwartz)     5m11s

Doncs i quina preciosa versió han fet els nostres herois d’un dels temes més interpretats a les Jam Sessions, al menys per mi. Amb una intro a guitarra sola, i ja amb un ritme càlid i deliciós, ens han introduït a la melodia d’aquesta magnífica composició de Schwartz. L’arranjament és també magnífic, i sobretot l’inici dels solos, el primer, el del guitarrista. Amb una base rítmica a base de contrabaixista Antony da Cruz i escombretes del baterista Jaime Moraga. Un solo precís, d’una delicada bellesa per la sonoritat ha deixat pas al del contrabaixista, també molt maco i d’una càlida profunditat. El tema ha aparegut de nou al final, amb la seva reconeguda melodia que tan m’agrada a mi. El final, també ha estat obra i gràcia de l’arranjament de Martínez, fent una mena de turn around curtet i acabant-lo de cop.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I acabarem aquest projecte tan delicat amb un tema on la percussió agafa un tarannà diferent i serà el tema anomenat...

3.- Fulero Hot         (M. Martínez)         5m45s

Doncs amb aquest tema acabem el delicat projecte del guitarrista Marco Martínez. I ja heu pogut comprovar de nou, que tot i la velocitat dels cops a la caixa del baterista, la melodia a la guitarra ha anat sonant dolçament. Sembla aquest el tarannà del nostre guitarrista, líder i compositor. En aquest tema, la seva sonoritat ha estat una mica més fosca, però igualment dolça la seva manera de veure la música, i així ens ho ha mostrat de nou. Un tema viu de tempo si ens fixem en el baterista Moraga i no, si ens fixem en el guitarrista i compositor. Un disc doncs que us recomano adquirir, i sempre ho dic, per motius diversos entre els quals el de mantenir viva la flama de la música, del Jazz que es fa actualment, però també per ajudar als creadors a tirar endavant, per ajudar-los a viure, car, ells ens ajuden a viure a nosaltres amb la seva música. Deixem doncs aquest projecte però.....

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara sembla un bon moment per a escoltar el micro conte de Teresa Tuset..
........................
Gràcies Teresa, per com ens ho expliques sempre, amb el teu punt d’humor i gran intel·ligència.

Seguim amb més projectes d’Errabal Jazz i ara us proposo escoltar el d’un altre guitarrista, projecte anomenat...


“RÍO”
Matías Kaplún Quartet

Editat per Errabal Jazz    ER 105
Enregistrat als Uptown Studios, Buenos Aires
Mesclat i masteritzat per Mariano Míguez, Ideo Music Studio, Buenos Aires.

Matías Kaplun, guitarra
Gonzalo Aldás, baix elèctric
Rodrigo Malvido, bateria
Leo Postolovsky, teclats i piano

Totes les composicions són de Matías Kaplun excepte “Can’t Buy me Love”, de Lennon & McCartney.

I ja sabeu que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web..

Aquest és un projecte una mica diferent de l’anterior, podríem dir que amb diverses sonoritats i diferents, pel fet d’haver-hi baix elèctric i teclats i piano. També per la concepció dels temes. Tot i això, igualment trobo les sonoritats de la guitarra força dolces, encara que diferents els timbres i colors obtinguts. Dels vuit temes del disc i amb quasi una hora de música, tenim una preciosa balada anomenada “El bosque de Lengas”. Amb un marcat beat del baterista però a tempo slow tenim un altre bon tema anomenat “Onda”. D’una suavitat extrema trobem la versió que ens fan del tema dels Beatles, “Can’t Buy Me Love”. El tema “Desmotivado” segueix una aureola rítmica de vals preciosa. A partir d’aquí els temes ja canvien i els quatre restants esdevenen força entremaliats rítmicament parlant com per exemple el magnífic “Dicho y Hecho”. El cinquè track del disc “Subdiv”, te uns inicis potents rítmicament parlant tot i esdevenir després un tema carregat de swing. Així doncs els dos temes restants “11 Horas en Dallas” i “Jump Over It” són els més mogudets.

Us proposo escoltar doncs el preciós i delicat arranjament del tema dels The Beatles.....

6.- Can’t Buy Me Love      (Lennon & McCartney)      3m55s

Doncs ja veieu que seguim delicadament, de moment, i així ho hem fet amb aquest arranjament d’aquest conegut tema. Us haig de dir que l’arranjament m’ha semblat quasi tan complet que poc entreveiem el tema original, només en moments determinats i no masses. Tot i això, el nou tema aconseguit té la seva gràcia. La fosca sonoritat ajuda també a crear un clima un tant inquietant. Les escombretes de manera permanent fan que el tema camini ja des dels inicis. El solo del baix elèctric està força ben trenat, i el tema rutlla que dóna gust. Ell mateix, el líder vull dir, ha recorregut tot el tema amb la seva guitarra no destriant clarament els moments d’improvisació dels del propi tema. El cas és que sempre hi ha estat, omplint l’espai sonor amb acords i notes soltes amb aquest tempo suau. En fi, una altra delícia de tema per a començar el projecte de Matías Kaplún.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

Seguim ara amb el tema anomenat....

8.- Dicho y Hecho     (M. Kaplún)      7m03s

Doncs ara sí que ens hem situat en un nou entorn musical. Un tema encabit, podríem dir en una mena de fusió, on fins i tot hi trobem espurnes de jazz-rock, si més no, el baxista ens ho presenta ja des dels inicis. Baterista i teclat recolzen els sons més electrificats i modificats del guitarrista i líder. Molt bon tema, marcat el ritme pel baixista així com també les notes bàsiques de tot plegat. El teclista, marca amb acords diversos i acompanya, alhora que el baterista, impertorbable, recolzen tots tres al líder en la seva magnífica exposició solista. Després del líder, la formació ha quedat reduïda al trio de piano/teclats, baix i bateria. Bona representació colorista del tema “Dicho y Hecho” feta pel trio, que ha donat peu al retorn a l’origen, ja al final, de la mà del líder i guitarrista. En aquest tema, i en d’altres, a Matías se li reconeixen els sons de Bill Frisell, alhora que la seva inspiració. D’aquest tema, ens diu ell mateix que va portar la línia de baixos a l’assaig i a partir d’allà varen anar elaborant el tema.

Matias Kaplún és un emergent guitarrista de jazz. Després dels seus estudis a l'Escola de Música Creativa de Madrid, el 2010 és acceptat pel Koningklijk Conservatorium van Brussels KCB on obté el graduat superior. Un altre projecte destacat és el duo de jazz amb la cantant Emma Shaka. El 2016 es trasllada a Buenos Aires i s'introdueix en la rica vida musical jazzística de la ciutat integrant-se en diversos projectes. Entre d'altres, lidera un projecte homenatge al guitarrista Jim Hall anomenat "Hemispheres Quartet" i el seu trio de jazz modern "Johny One Note Trio". A més, forma el duet de jazz "Kaplún-Brenner Duo" amb l'experimentada cantant Barbara Brenner amb qui realitza una gira al setembre d'aquest mateix any. El 2017 el projecte d'homenatge a Jim Hall viatja a Bèlgica on participa al festival Brussels Jazz Weekend i es presenta en sales de gran tradició. Finalment, a l'octubre d'aquest mateix any forma el "Matias Kaplún Quartet (MK4)" amb composicions pròpies. El quartet es presenta en diverses sales de concert de Buenos Aires i grava l'àlbum "Rio" als Uptown Studios al desembre. El 2018 trasllada la seva residència a Bilbao.


Escoltem seguidament un dels temes que més els hi va costar d’elaborar, i aquest serà el magnífic...

5.- Subdiv     (M. Kaplún)      6m35s

Doncs aquest tema arrenca d’una manera però després evoluciona segons una estructura de Blues i amb un delicat swing. El líder desenvolupa una magnífica improvisació, amb una sonoritat força nítida i so més brillant que el del guitarrista predecessor. Els canvis es van succeint com heu pogut escoltar amb el solo del baterista i els riffs repetitius de la resta de companys que el recolzen. El tempo doblat en el solo del teclista, a tot swing per cert, només em reafirma en la percepció que tinc del tema i els seus diversos canvis. Al final, calma i retorn als orígens per melodia però no per tempo i vitalitat, car, a l’inici han estat força més vitals. Molt bon tema de Matías Kaplún i ell mateix ens diu “Possiblement el tema més elaborat i més difícil del disc. Vàrem assajar el tema durant dies fins que vam sentir els canvis de subdivisió amb naturalitat. Mereix menció especial el treball del baterista Rodrigo Malvido, senzillament espectacular.” Doncs sí, totalment d’acord, gran treball del baterista Malvido. Però no sé si us heu fixat que només començar el tema, el baixista ha fet unes notes que he reconegut com les que inicien el tema de l’Horace Silver, “The Song Of My Father”.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I ja acabem aquest projecte de Kaplún amb el tema anomenat....

7.- Jump Over It     (M. Kaplún)         4m34s

Matías ens diu d’aquest tema que ....

Aquest tema va ser tot un repte des del punt de vista de la improvisació. Els canvis són endimoniats i van a velocitat de vertigen. Suposo que només és possible tocar-lo si "saltes per sobre” d’ell”. Doncs deu n’hi do de tema, sí. Ja hem escoltat com ha començat, amb una línia repetitiva de baix i guitarra, recolzats per redobles sobre canto de caixa del baterista. Després, el compositor ha presentat el tema seguint sense solució de continuïtat amb el seu solo, força encabritat. I és que el baterista, de manera permanent, manté una pulsió rítmica imponent alhora amb les notes guia del baixista. Aquest mateix inicia uns magnífics “quatres” amb el baterista fent tot el tema i deixant pas ja al final, de nou a la melodia del tema, ja a càrrec del guitarrista. I acabarem dient que “La majoria de les cançons que componen aquest àlbum van ser compostes durant la meva estada a Buenos Aires el 2016 i 2017. Són, com Argentina, el reflex d'un món de grans contrastos i la confluència de molt diverses inspiracions. L'estudi de la música de Jim Hall em va ajudar a entendre l'estrany lloc on la composició i la improvisació es toquen per ser gairebé una mateixa cosa sense arribar a ser-ho mai. Aquest lloc, canviant, sempre diferent de si mateix, és el que, més enllà de les influències i dels deutes creatives, he intentat visitar i mostrar a l'oient.” Doncs sí noi, ben bé que ho has aconseguit.

Doncs nosaltres deixem aquest projecte però abans recordar-vos la meva recomanació d’anar als concerts en viu, i així és que recordeu els locals que hi ha a Barcelona com són el Jamboree, JazzSí, 23 Robadors, Campari Milano, Jazzman, Nota 79, Pipa Club, Guzzo, i alguns més, així com també us recordo que estem de ple amb el 38è Festival de Jazz de Terrassa i així és que us recomano que hi aneu que enguany la programació és extraordinària. No us podeu perdre el concert de Dave Murray per exemple, tot i haver-n’hi molts més imperdibles.

I acabo ja el programa amb el darrer projecte d’Errabal Jazz amb el projecte anomenat...


“HARUKI”
JVERA QU4RTET

Editat per Errabal Jazz    ER 102
Enregistrat en directe per Oscar Herrador el 25, 26  i 27 de juny de 2018 a Dr. No Estudio.
Mesclat i masteritzat per Oscar Herrador
Produït per Jose Vera i Jacob Sureda

Jacob Sureda, piano i Rhodes
Jose Vera, contrabaix, baix elèctric i veu
Ariel Bringuez, saxo tenor, soprano i veu
Andrés Litwin, bateria i percussió.
I diverses col·laboracions que ja us comentaré en els temes en qüestió, si és el cas i que també penjaré al blog.

Fito Robles, veu #1
Raynald Colom, trompeta #3 i flugel #7
Ángela Cervantes, veu #7
Miguel Ángel Collado, cordes #8
Josué Santos, seabord synth #8
Mónica Benito, veu #8

Totes les composicions són de Jose Vera.

I com sempre, dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la seva pàgina web...

Aquest és també un projecte delicat amb quasi 50 minuts d’una música meravellosa. Ens podem trobar amb un tema a contrabaix solo i d’una delicada sonoritat i dolçor, anomenat “Sometimes snow in April”. Una altra preciosa balada és l’anomenada “Agosto” amb el quartet base. Amb igual bellesa i delicadesa ens trobem un tema deliciós amb aires del Brasil, “Cançao de Satina” on hi canta Ángela Cervantes i toca el fiscorn en Raynald Colom. Seguint amb la delicadesa podrem escoltar el tema “Butterfly” a quartet base també. El tempo s’incrementa una mica i així és que tenim el primer track del disc, “Impulso”, cantat per Fito Robles amb aires un tant funkys però suaus. El tema que titula el projecte “Haruki” segueix l’estela de l’anterior amb variacions rítmiques diverses i amb un toc de “latin”. Segons el títol, “Blues for Jacob”, aquest seria el Blues del projecte, i així ho és per estructura alhora que magnífica composició, ara a quintet amb en Raynald trompeta i amb Brínguez magnífics tots dos vents. El swing delicat apareix en el quart track, tema anomenat “Sol Camp”, amb Brínguez al soprano. La participació del sintetitzador de Josué Santos Benito la tenim en el “Mòn Bé”, amb un punt de funk, també i clara modernitat. Amb el novè track “Bamako”, el líder ens mostra un tarannà que acarona el folklore, amb la preciosa veu de Mónica i reeixides interpretacions al baix elèctric del líder.

Doncs us proposo començar amb la delicada cançó amb aires del Brasil, anomenada...

7.- Cançao do Satina        (J. Vera)       4m29s

Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de cançó i amb quina preciosa veu l’ha cantat l’Ángela Cervantes. Els inicis del teclat, van d’un canal a l’altre, creant un efecte auditiu fantàstic. Així mateix, l’ha recolzat delicadament en Raynald amb el fiscorn i també el Rhodes de Sureda. El líder i compositor, igualment ha fet un solo reeixit, després de la presentació del tema per cantant i resta de companys. Ray ha brillat dolçament també amb el seu fiscorn, instrument amb el qual no el solem escoltar gaire, però que igualment broda com la trompeta, més aguda. Ángela ha tornat amb la preciosa melodia, per acabar el tema, així com de cop.

Atemporal. Aquesta és la paraula que ve a la ment, en pensar en "Haruki" i veure-ho tan allunyat d'aquests bojos temps. Però és un adjectiu que sovint ho atorguem a discos dedicats a reproduir mil·limètricament sons i estètiques concretes sense fer cap aportació, per intentar insuflar cert valor i legitimitat que realment no mereixen. La clau està en el gaudi. El jazz és una eina i un camp obert per jugar i gaudir en un moment etern. Ahir, avui i sempre. Aquesta és la sensació que produeix la música de JVERA. El més pur gaudi.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim amb un altre magnífic tema, i que serà el que titula el projecte...

2.- Haruki     (J. Vera)       4m47s

Atemporal, ens deien pensant en “Haruki”. I això és el Jazz. En aquest tema un tant latin i demés rítmiques, hem pogut escoltar un magnífic duet amb els “vuits” de saxo tenor i teclats, amb Ariel Brínguez i Jacob Sureda. La introducció però, delicada, no semblava albirar que les músiques anirien com han anat. M’ha semblat copsar que la melodia ha aparegut després de la intro i a un ritme més viu que aquesta. Un tema que té dues clares “A”, per després fer els pont i retornar a les “A” inicials. Després, iniciar aquests magnífics “vuits” amb l’Ariel Brínguez. Després, de nou el tema en dos chorus amb el pont, i encarar el final amb la mateixa suavitat que l’han començat. I quina empenta que té aquest ritme, que se t’emporta irremissiblement vers el moviment, possiblement vers el ball, i sí, aquell bellugar el cap d’un cantó a l’altre seguint-lo, el ritme. Tema amb un ritme no massa viu on també sembla ser aquest tempo el genèric d’aquest projecte. Anem a veure què més tenim.

 Jose Vera (contrabaix) i els músics que formen el seu quartet bàsic durant tot l'enregistrament; Jacob Sureda (Piano & Rhodes), Ariel Bringuez (Saxo tenor, soprano i veu), Andres Litwin (bateria i percussió) coneixen molt bé el seu llenguatge. Ho han llaurat amb afecte i cura durant anys. No poden negar que estimen l'elegància dels discos que van gravar mestres com Herbie Hancock, Wayne Shorter o Eric Doplhy en l'era daurada de Blue Note, ni la llum de la Bossa Nova inventada per Jobim i Vinicius de Moraes. D'aquesta guisa han vestit aquestes 6 composicions pròpies i 4 versions que han gravat al juny de 2018 a l'estudi Dr No. Han matisat amb finor els detalls de cada tema gràcies a les aportacions en cada cas dels sintetitzadors de Josué Sants, la trompeta de Raynald Colom o els arranjaments de corda de Miguel Àngel Collado. I sobre això, les veus de Mónica Benito i Àngela Cervantes donen una personalitat innegable fent destacar a aquestes dues petites perles anomenades "Cançao de Setina" i "Bamako". Però, compte, més, molt més enllà d'una simple demostració de coneixements i destresa tècnica rígida, roma i "atemporal", aquest disc és una suculent i joiosa peça de jazz feta ara i que ha de ser assaborida ara. La clau està en el gaudi.


Seguim amb un altre tema, i ara us proposo escoltar el....

4.- Sol Camp                    (J. Vera)                 5m27s

Doncs i quin altre gran tema del Jose Vera, amb un ritme força trencador, per tal com va la bateria respecte al contrabaix i acords del piano. Tema a quartet amb l’Ariel Brínguez al saxo soprano, ell magnífic també amb aquest saxo amb el so tan peculiar. El tema l’han iniciat, marcat el ritme pels acords del piano, clarament a un tempo 4x4 lleugerament slow, fent la melodia l’Ariel recolzat per tots ells. Ell mateix ha iniciat els solos, ara ja a tot swing. Fixeu-vos quin delicat “walking” que ens ha fet el líder alhora que el baterista Litwin tocant “Ride” i picant el “xarles”. Un increïble i llarg solo d’aquest músic cubà, mestre dels vents i les canyes, Ariel Brínguez. I quin so que n’obté l’Ariel del seu soprano, instrument que Coltrane va situar en el món del Jazz modern, després d’haver-ho fet Sidney Bechet en el jazz clàssic. Un cop acabat Brínguez el seu solo, un curt retorn a la melodia del tema i break inesperat. Aquí ens hem quedat tot i esperant que retornés la música, i sí que ho ha fet gràcies al líder i contrabaixista que l’ha reiniciat a solo de contrabaix. El tempo ha estat el de l’inici així com també la melodia, moment en el qual, el baterista ha doblat el tempo i ja francament amb una vitalitat envejable, Sureda ens ha meravellat de nou amb el piano. Així de tempo ha tornat la melodia, i ara sí acabar el tema més dolçament.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I nosaltres acabem projecte i programa amb el Blues.....

3.- Blues For Jacob          (J. Vera)                 5m33s

Doncs aquí tornem a tenir a Raynald Colom, ara però a la trompeta. I sí, després de la curteta melodia del Blues feta per tots dos, alhora, Ariel Brínguez ha iniciat la seva improvisació, magnífica. I és que aquest saxofonista cubà establert a Madrid ens torna a mostrar la qualitat dels músics cubans, a nosaltres que ja en coneixem alguns més com els germans Vistel, dels quals hem posat els seus projectes en aquest programa. També coneixem al pianista Luís Guerra, el contrabaixista anomenat El Negron, etc. Brínguez fa sonar el seu tenor amb una profunditat remarcable alhora que amb un fraseig i improvisació lligada, mostra de la seva gran tècnica. Raynald l’ha seguit amb el seu so més agut, ara amb la trompeta. La seva és una improvisació totalment personal on també ens mostra el control sobre l’instrument alhora que el seu personal llenguatge, allunyat el seu solo, del que faria un trompetista “normal” que seguís els acords i escales implicades en aquests. Ray, ja fa temps que “vola” en el seu propi cel, allunyat d’estereotips clàssics i no tant. El líder ha fet també un magnífic solo, súper afinat amb el seu contrabaix, i farcit de bon gust i melodia. Tots plegats han tornat a fer la curta melodia, amb dos  chorus, d’aquest blues i així acabar el tema.

Bé, doncs ja hem acabat el programa d’avui, i espero de tot cor que us hagi agradat tan com a mi. Crec que ha tornat a ser un bon programa, amb molt bona música i comentaris que sempre intenten exposar els meus sentiments i inquietuds relacionades amb les músiques escoltades. Hem escoltat tres projectes de l’editorial basca Errabal Jazz. Primer amb el guitarrista i compositor Marco Martínez i el seu “TRIO”. Després un altre guitarrista en quartet, Matías Kaplún Quartet i el seu “RIO” acabant amb el contrabaixista Jose Vera i el seu quartet JVERAQU4RTET i el projecte anomenat Haruki. I aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs deixeu-me que us digui que el proper divendres 15 de març farem un magnífic concert de Jazz a la Sala Xica de La Vicentina. Podrem gaudir tots plegats amb el quartet liderat pel trompetista Pol Omedes el qual vindrà acompanyat de dos amics austríacs, companys de màster a Gratz, Mátyás Gayer, piano i Mátyás Hofecker, contrabaix i amb el Joan Casares, bateria. Aquest Pol Omedes European Quartet iniciarà a Sant Vicenç la seva gira espanyola i ens oferirà un concert amb temes propis i estàndards de Jazz. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |