Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic i aquesta vegada estarà
dedicat a cantants femenines, i sigui també pel meu posicionament, contrari a
la resolució judicial respecte als salvatges de la manada. Salvatges uns i els
qui els han deixat lliures. Doncs això, que escoltarem tres magnífiques veus
amb tres projectes personals, dos dels quals editats pels amics de Youkali Music amb les veus de Marina Ferrer i el seu “Imagination” i Sophie Newick i els seus amors perillosos “Dangerous Love”. Per acabar-ho d’arrodonir podreu escoltar a Natalie Williams i el seu “Where You Are” disc que vaig adquirir
al Jamboree després de gaudir d’allò
més amb el seu concert. I com sempre també amb un micro conte, potser el darrer
de Teresa Tuset d’aquesta temporada.
I doncs Youkali Music i
concretament amb el seu director Thomas
Shindowsky ja veieu que estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg i adquirir els discos que vulgueu.
Comencem doncs amb el delicat treball de Sophie Newick anomenat...
“DANGEROUS LOVE”
Sophie Newick
Editat per Youkali Music
Enregistrat a Andalucía
Sophie Newick, veu
Lino Díaz Solís, piano i resta d’instruments excepte
Daniel Escudero Newick,
guitarra #3
Raúl Ruíz Navarro, guitarra
flamenca #5
Al blog us posaré la pàgina web de youkalimusic
dedicada a aquest projecte..
"Dangerous Love" és l'àlbum de debut de l'exquisida vocalista
britànica SOPHIE Newick. Gravat a
Andalusia, l'àlbum consta de 12 peces originals, totes compostes i arreglades per
la pròpia SOPHIE, al costat del
productor, compositor i músic cubà Lino
Díaz Solís.
Combinant amb sobrietat, gust, delicadesa i saviesa, el Jazz més
tradicional amb les aromes, colors i suggeriments del Flamenc, el Són Cubà, la Chanson Francesa ,
el Ska o la bossa nova, "Dangerous Love" sorprèn i sedueix des de la
primera escolta per la profunda elegància, 100% jazzística. Sobre
l'extraordinària veu de SOPHIE Newick podem dir què és una veu memorable,
descendent en línia directa de la raça de les Deesses del Jazz, trufada de
records de Carmen McRae o Anita O'Day, però amb un metall i una
personalitat decidida i senzillament pròpies.
Unes qualitats excepcionals al servei d'un bellíssim ramell de cançons,
fermament arrelades al Jazz, que es beneficien, a més, d'uns enlluernadors
arranjaments del cubà Lino Díaz Solís,
que embriaguen "La Vie En
Rose" amb essències carioques, toquen la lluna jamaicana amb el Ska Jazz a
la irresistible "Storyville" o gaudeixen amb el Cha Cha Chá
"Influenciat" en un "Dangerous Love" de intoxicant sabor
habanero, o s'emocionen amb els ritmes negres del Flamenc a "Spain",
potser la peça més complexa i sofisticada d'un àlbum que només es pot
qualificar d'excepcional ... i d'una cantant, SOPHIE Newick, més excepcional encara. Quedeu avisats.
Doncs comencem amb les músiques delicades i la magnífica veu de Sophie Newick amb el tema anomenat...
6.- La
Vie en Rose (S.
Newick) 3m46s
Doncs de quina manera més dolça hem començat el programa. “La vida de
color de rosa” no és ben bé el que viuen les noies, les dones violades en
manada, no. Més aviat la pateixen i és de color negre, el color de l’ànima dels
violadors. Una cançó maca d’aquesta cantant anglesa que va presentar aquest
projecte el gener d’enguany a Barcelona
i ves per on, que no hi vam poder assistir. La seva veu càlida i molt ben
temperada, amb una perfecte afinació i molt bon gust interpretatiu, es veu
perfectament acompanyada per una secció rítmica prefecte, i amb el arranjador i
pìanista Lino Díaz alhora que hem
escoltat un metall daurat amb sordina i la pulsió d’un contrabaix, tot a les
mans del polifacètic pianista Díaz.
Preciós tema per a començar el projecte i programa.
Seguim amb una mica més de tempo, tot i no massa, amb el tema que dóna
títol al projecte...
3.- Dangerous Love (S.
Newick) 4m17s
Doncs si tots els amors perillosos fossin com aquest no tindríem cap
problema de caure-hi de quatre grapes. El ritme suau de cha-cha amb la
percussió i acords del piano serveixen de magnífic coixí al so de la guitarra
més aviat rocker i no tan jazzísitc com sí és el projecte, la guitarra del fill
de Sophie, Daniel. La combinació
però està força ben trobada. Un tema molt ben compost i sobretot molt ben
arranjat i interpretat majorment pel pianista Lino Díaz. La veu de la líder ens corprèn també per la seva
delicada sensualitat com la de la Anita O
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim creixent de tempo i ganes d’escoltar a Sophie Newick ara amb el tema..
8.- Sundance (S.
Newick) 4m15s
Doncs quina paleta de colors diversos que ens està presentant aquesta
cantant anglesa, i de moment ja en portem tres, i tres de diferents. Un gran
encert la inclusió de la percussió en aquests temes, formant una base rítmica
amb el baterista potent però no sorollosa. La base rítmica de piano i baix, que
sona a baix elèctric, i les percussions, basteixen de gala aquest projecte, per
les bones interpretacions del polifacètic instrumentista. I un es pregunta com
pot ser que toqui tots aquests instruments? Perquè no sonen a midi, ni a
instruments per software i sí sonen a reals. En fi, tot un crac aquest màster Lino Díaz.
Els de La Vanguardia li van
fer una entrevista en motiu del seu concert de gener d’enguany, o sigui que us
adreçaré al web respectiu.
Seguim amb aires una mica més caribenys amb el tema anomenat...
10.- Caribbean Moonshine (S. Newick) 3m24s
Doncs si aquestes són les llunes brillants de les nits del carib me n’hi
hauré d’anar. D’entrada el tema ha començat amb un “groove” increïble amb el contrabaix,
teclat i melodies de la trompeta amb sordina i elements de la bateria que també
ajuda a fer caminar aquest tema. Un magnífic però curtet solo del pianista i
arranjador, que sembla ésser l’ànima musical d’aquest projecte anant de la mà
de la pròpia líder, compositora i cantant, ha aparegut després de la melodia de
la cantant. Aquest és realment un tema força reeixit, molt ben compost i
evidentment molt ben cantat on les harmonies apareixen modernes fent una passa
endavant en la concepció del projecte. Ens ha semblat el tema més atrevit, més
complex melòdicament i harmònica amb l’apartat rítmic assolint també el seu
protagonisme.
Doncs acabarem el projecte de Sophie
Newick amb el tema més vital i viu que apareix com a “bonus track”,
anomenat....
12.- Storyville (S.
Newick) 3m44s
Doncs un tema que ha començat com fent veure que es posava en marxa la
gramola i així hem escoltat com ha arrencat des del repòs fins la velocitat
normal. Storyville va ser el nom amb què es va conèixer un districte de la
ciutat de Nova Orleans, a Louisiana, EE.
UU. entre els anys 1897 i 1917. Amb una superfície d'unes trenta-vuit
pomes, les autoritats municipals van declarar aquesta àrea zona de prostitució
tolerada, prenent el seu nom del regidor de l'Ajuntament Sidney Story, a qui es deu el decret que el 1897 va aïllar el barri
amb la intenció de controlar millor la prostitució, ja reglamentada, i de
protegir de l'escàndol als ciutadans. No només hi havia la prostitució, car, en
cadascun dels “antres de mal viure” hi havia un piano i algú que el tocava a
més a més dels altres músics. Amb aquest tema carregat d’energia acabem el
magnífic projecte de Sophie Newick,
i el nostre primer passeig per les veus femenines. Un no acaba d’entendre com
un sol home pot ser un “home orquestra”, tot i haver-ho escoltat en tots els
temes, en aquest és encara més sorprenen la quantitat de música que sorgeix de
les seves i úniques mans, les del Lino
Díaz, molt més que magnífic.
Abans de continuar, dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I sembla que ara és el moment d’escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
.......................................
Magnífic Teresa. Ens veiem a
partir del setembre, i que tingueu bones vacances. Una abraçada a tots dos.
I nosaltres seguirem amb l’altre projecte de Youkali Music el de la cantant Marina
Ferrer anomenat....
“IMAGINATION”
Marina Ferrer
Editat per Youkali Music
Enregistrat per Pedro i Pablo
Baselga el 2016 als Infinity Studios, Madrid.
Bob Sands, saxo tenor i arranjaments dels temes #9 i #11
Norman Hogue, trombó i veu en el tema #11
Jorge Vera, piano excepte en el tema #6
Francisco López, contrabaix
Daniel García, bateria
Miguel Ángel López Blázquez,
arranjaments excepte els
temes #9 i #11 i piano en el #6.
Com sempre dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del disc de Marina Ferrer on el podreu adquirir i
així col·laborar en mantenir la flama del Jazz, de la música en general.
MARINA FERRER, versàtil cantant de formació lírica, amb
una llarga trajectòria dins de l'ample i apassionant camp de la música negra
(ex component de la banda de soul i funk "The Tribulettes" on
componia i arranjava, vocalista titular de "El Molino Big Band" dirigida
per Bob Sands, i vocalista ocasional
de Bob Sands Big Band, a més de
liderar la seva pròpia jam session de jazz a "La Quinta del Sordo",
presenta "Imagination", el
seu primer treball com a solista.
Comencem doncs amb una de les més precioses balades del Jazz, composta per
Dennis & Brent l’anomenada...
3.- Angel Eyes (Dennis
& Brent) 5m20s
"Angel Eyes" és una cançó popular del 1946 composta per Matt Dennis, amb lletra de Earl Brent que va esdevenir un
estàndard de Jazz. Va ser presentada en la pel·lícula Jennifer de 1953. Posteriorment la van cantat mil i una cantant i també interpretada de manera
instrumental. És una cançó que “frapa” per la melodia en la A , però que encara més ho fa en
el pont, la B. Després
Un homenatge al jazz en estat pur on la veu directa, expressiva i plena
de matisos de Marina, esplèndidament
flanquejada per un quintet internacional d'autèntic luxe i perfectament
acompanyada pels exquisits arranjaments de Miquel
Àngel López Blázquez, imprimeix el seu segell personal sobre un meticulosament
seleccionat repertori d'estàndards eterns, popularitzats, en la seva integritat
per llegendàries veus femenines, dotant de nou alè a unes composicions
atemporals tals com "What a Little Moonlight Can Do", "Come Rain
Or Come Shine", "Angel Eyes", "Comes Love" etc, i creant una atmosfera vibrant, seductora i
d'alt voltatge emocional. Tradició, elegància, delicadesa i molt swing són els
senyals d'identitat d'un disc, "Imagination",
i d’una intèrpret, compositora i arranjadora, MARINA FERRER, d'enorme talent i infinites possibilitats.
Seguim amb una altra preciosa baladeta a mig tempo, composta per Harold Arlen & Johnny Mercer la
també coneguda...
5.- Come rain or come shine (Arlen & Mercer) 4m03s
"Come Rain o Come Shine" és una cançó de música popular
escrita per Harold Arlen, que va
compondre la música, i on Johnny Mercer
en va escriure la lletra. La cançó va ser escrita pel musical St. Louis Woman, i es va publicar el
1946. Els primers enregistraments es van fer el 1946 per Sy Oliver (amb la
Tommy Dorsey Orquestra), Dinah Shore, Helen Forrest i
Dick Haymes, Margaret Whiting i Ray Charles. Aquesta és una altra cançó del
Great American Song Book
reconvertida en un estàndard de Jazz. Un tema a tempo mig-slow farcit de swing
ben marcat per la base rítmica, molt més evident en el magnífic solo de Bob Sands pel canal dret. Marina ha fet una magnífica introducció
melòdica al tema amb la seva característica veu que ben aviat ens ha captivat. Recordo
una de les actuacions de Bob Sands
al Jamboree, ara ja algun temps: una
actuació que em va frapar per diversos motius entre els quals la enorme
generositat del saxofonista en la seva llarga execució dels seus solos,
magnífiques interpretacions on la tècnica, bon gust i creativitat hi eren a
cabassos plens. Potser que us digui que Bob
Sands ha estat durant molts anys director de la
Big Band
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguim com dèiem amb un altre magnífic estàndard, car aquest disc és
només això, però aquest només no és pejoratiu, car és l’homenatge que els fa Marina Ferrer a tots ells, magnífics
compositors i lletristes sense els quals no sabem per on hauria anat el Jazz.
Recordeu que a l’origen de tot plegat sempre hi havia un musical. El cert és
que a partir d’aquí els músics tornarien a crear afegint arranjaments i
improvisacions, modificant-ne els estils, etc, etc...Escoltem dons el tema que
us proposo de la magnífica parella Rodgers
& Hart, anomenat...
8.- I didn’t know what time it was (Rodgers & Hart) 4m26s
"No sabia quina hora era", “I didn’t know what time it was” és
una cançó popular. La música va ser escrita per Richard Rodgers i la lletra per Lorenz Hart per al musical Too
Many Girls (1939). Les primeres versions d'èxit inclouen les de Benny Goodman i Artie Shaw. Va ser
interpretada per Trudy Erwin -
doblat per Lucille Ball en la versió
cinematogràfica de 1940 produïda per la
RKO - i interpolada en la partitura de la pel·lícula Pal Joey de 1957, on va ser cantada per
Frank Sinatra. Aquest és un altre
tema que ha passat a formar part dels estàndards de Jazz i així ben bé ho hem
pogut escoltar gràcies a la veu de Marina
i tan ben recolzada per tots els músics acompanyants. El primer i curtet solo
després de la melodia l’ha fet Bob Sands
que més aviat ha estat una petita intro al més llarg i magnífic solo del
trombonista Norman Hogue, després
del qual ens hem retrobat amb la melodia
i final del tema.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Doncs encara seguim amb un altre estàndard i ara serà el compost per Maceo Pinkard el simpàtic tema
anomenat...
11.- Sugar (M.
Pinkard) 4m21s
El primer que m’ha vingut al cap en escoltar aquest tema ha estat la
imatge de Louis Armstrong
cantant-la. Marina ha volgut retre
el seu homenatge ara al Jazz primigeni, més en l’ona New Orleans i posterior a Chicago,
en un tema que tothom haurà reconegut. La veu del trombonista Norman Hogue ha acompanyat la veu de Marina amb una clara referència a Louis Armstrong. Ell mateix ha encetat
un magnífic solo farcit de swing i en l’ona càlida del Jazz Clàssic. Bob Sands pel canal dret ha seguit fent
gal·la de la seva exquisida sensibilitat i bon gust interpretatiu en el seu
gran solo. La veu de l’alter Arsmtrong,
Norman Hogue i després la de la líder, i tots dos plegats ens han acomiadat
del tema dolçament.
"Sugar", també conegut com "That Sugar Baby o
'Mine", és una cançó popular de Maceo
Pinkard, Edna Alexander, la seva
dona i Sidney D. Mitchell.
Enregistrada per Ethel Waters el 20
de febrer de 1926, aviat va assolir èxit a les llistes. Hi ha una altre cançó titulada
"Sugar" de 1927 que no te res a veure amb aquesta escrita per Jack Yellen, Milton Ager, Frank Crum i Red
Nichols. La cançó ha estat enregistrada per nombrosos artistes i es
considera un estàndard de jazz. Els artistes que han gravat la cançó inclouen a
Adrian Rollini, Louis Armstrong, Earl
Hines, Fats Waller, Bing Crosby, Benny Goodman, Count Basie, Fletcher
Henderson, Billie Holiday, Teddy Wilson, Gene Krupa, Kenny Davern, Ralph
Sutton, The Manhattan Transfer i Lee Wiley.
I acabarem el projecte de Marina
Ferrer amb el magnífic tema amb el qual obre el disc, el primer track
compost per Harry M. Woods
anomenat..
1.- What a little moonlight can do (H. M. Woods) 4m05s
Doncs amb aquest tema més vital i positiu a tempo més viu acomiadarem el
projecte de Marina Ferrer farcit de
bon gust, amb 11 temes magnífics, tots ells estàndards de Jazz que per això
aquest disc és l’homenatge que els hi fa amb la seva particular veu i
acompanyada d’una magnífica base rítmica de piano, contrabaix i bateria, i ja
heu pogut escoltar també la mestria del pianista Jorge Vera en el seu increïble solo. Els dos vents, Bob Sands i Norman Hogue saxo tenor i trombó i veu, respectivament, han acabat
d’arrodonir la proposta de la cantant dedicada a les músiques que més l’han
captivat, que per això les ha escollit entre tantes i tantes que n’hi ha, i de
rebot també ens han captivat a tots nosaltres. Espero que amb aquest recull del
cançoner americà, dels nostres estimats estàndards de Jazz, tan ben interpretat
i cantat, entreu al web del disc de Marina
Ferrer a youkalimusic.com i ajudeu-nos a mantenir la flama del Jazz que
tant ens fa falta.
I nosaltres seguim amb el darrer projecte del programa d’avui amb la
tercera veu femenina d’avui, cantant londinenca que vam poder escoltar al Jamboree anomenada Natalie Williams la qual ens va presentar tot un seguit de
estàndards i algun tema propi molt ben acompanyada per l’Albert Bover, Stephen Keogh, etc....un projecte allunyat una mica
del que ara mateix escoltarem del disc que vaig adquirir tot just acabar
d’escoltar-los...
“WHERE YOU ARE”
Natalie Williams
Editat per Litle Girl Records LGR 1301
Produït i mesclat per Robin
Mullarkey
Tom Cawley, Phil Peskett, piano
Al Cherry, Ben Jones, guitarra
Robin Mullarkey, baix elèctric
Ben Reynolds, bateria
I les col·laboracions de
Mark Brown, saxo tenor
Quentin Collins, trompeta
Trevor Wires, trombó
Aquest és un disc de temes personals escrits per membres de la banda mà
a mà amb la mateixa Natalie alhora
que temes d’altres músics com són el “Gone at Last”, de Paul Simon. L’estil és “Jazzy” o sigui que acompanyant la seva
preciosa veu podrem escoltar a diversos solistes com en Tom Cawley, guitarra en la baladeta composta per John Hartley, Tom Cawley i Natalie Williams anomenada..
8.- The Flame (H.
C. & Williams) 4m39s
Doncs ja veieu com estem avui de càlids i relaxats, tot i ha ver
escoltat abans els projectes de Sophie
Newick i Marina Ferrer més en l’ona
jazz, sobretot el segon. Amb Natalie
Williams gaudirem amb la seva veu i composicions compartides alhora que
també amb solos com el magnífic del guitarrista Cawley. Ara feia temps que no fèiem un programa amb veus femenines,
i per això em fa il·lusió afegir-hi el projecte d’aquesta magnífica cantant
londinenca que tant ens va agradar al Jamboree
amb el seu projecte d’estàndards de Jazz.
Una de les artistes més estimades i populars del Regne Unit, la cantant
britànica Natalie Williams compta
amb 7 àlbums aclamats per la crítica i un seguit de “fans” que s'estén per tot
el món. La seva residència al Ronnie
Scott, amb els Soul Family Sundays,
esgota tots els mesos les entrades des de fa més de 10 anys, on l’han vist
cantar més de 30.000 entusiastes aficionats del prestigiós club de jazz
londinenc.
Natalie ha recorregut el món com a artista solista i
vocalista principal dels Jazz-Funk
Sensation, Incognito, i ha actuat en molts dels principals esdeveniments i
locals de música en directe del món, com ara el London Jazz Festival, el Royal Albert Hall, Barbican Center, Montreux
Jazz Festival, BB Kings a Nova York, Jakarta Jazz Festival, Blue Note a Tòquio,
Love Supreme Festival, Glastonbury i molts més ...
Seguim amb una mica més de ”trempera” tot i que dolça amb el tema
compost pels mateixos compositors del tema anterior amb l’immortal tema
anomenat...
5.- Immortal (H.
C. & Williams) 6m18s
Doncs amb aquest cançó anomenada “Immortal” i referida a una
possibilitat remota o sigui una impossibilitat, Natalie i els companys ens han presentat un tema, la melodia del
qual s’englobaria en la cançó popular amb referències al món del Gospel. Tot i
això ja haureu notat la sonoritat a Jazz del solo del pianista Tom Cawley el qual ha donat el plus de
qualitat i so jazzy al projecte de Natalies
Williams. Recalcar també la molt maca veu d’aquesta imponent cantant, la
qual, amb la seva dolça sonoritat quasi que ens fa somiar en la immortalitat, i
sí, la de la música en general. El magnífic solo de Cawley ha estat esclatant amb uns ritmes de la mà esquerra
suportats per la resta de la base rítmica alhora que amb el suport dels vents Mark Brown, Quentin Collins, Trevor Wires
i en aquest tema, amb la guitarra de Al
Cherry.
El talent vocal adaptable de Williams
i la capacitat d'escriure cançons han abraçat la majoria dels estils musicals.
Per al món de la música comercial, és una artista subterrània coneguda per les
seves veus particulars que han aparegut a les pistes d’icones de la percussió i
el baix, com ara Hospital Records DJ,
Nu: Tone, amb qui ha col·laborat extensament.
A l’agost de 2016 se la va veure recolzant a la llegendària icona del
Jazz, Herbie Hancock a la
Queen Mary 2 que creuava de Southampton a Nova York. El
seu darrer àlbum 'Kaleidoscope' va
ser recolzat en gran mesura per Jazz FM que va afegir a la seva llista d’èxits
el seu duet amb el multi-instrumentista virtuós i guanyador dels Grammy, Jacob Collier, en 'For The Longest
Time' de Billy Joel.
I seguim amb més delicades músiques les d’aquesta magnífica cantant que
ens va visitar al Jamboree amb un
quartet de luxe amb l’Albert Bover
al piano. Escoltem ara el tema compost per Tom
Cawley i Natalie Williams, música i lletra del tema anomenat...
4.- For The Next Time (T.
C. & N. W.) 5m21s
Doncs i quina altra delicada composició del pianista Tom Cawley en aquesta ona “soft jazzy”,
d’un tema que vola a les més altes esferes del Jazz gràcies a la mestria del
compositor Cowley en un altre magnífic
i reeixit solo al piano ara també amb la guitarra acompanyant de Al Cherry i la base rítmica de Robin Mullarkey i Ben Reynolds. Avui
estem molt dolços, ja ho podeu escoltar, tot i que la processó va per dins, car
no oblidem pas no que els salvatges de la “Manada” són al carrer gràcies a la
justícia espanyola, i que aquest programa de dolces veus femenines és també per
a defensar-les, per a no oblidar el que van fer aquells salvatges i que encara
poden repetir. Fins quan? Així doncs que no és aquest no, de fa força temps, un
país de pau i llibertat, amb estructures d’estat de pensament modern ans al
contrari. Lo més ranci de tot plegat amb l’església inclosa, formen el substrat
ideològic de comportaments que gràcies a la permissivitat de jutges carques i
fiscals, alhora que actituds pederastes d’alguns membres que van de negre, fan
que la vida i seguretat de les dones i canalla ara mateix no tingui les
garanties adequades.
Acabem ja aquest projecte i programa, i ho farem amb el tema vital de Paul Simon anomenat...
13.- Gone At Last (P.
Simon) 4m57s
Que sigui aquest l’himne de la llibertat, de la vida, amb una banda de
músics i veus, les que fan els cors. Aquí hem escoltat a Phil Peskett, piano i la base rítmica de Robin Mullarkey i Ben Reynolds amb la guitarra de Al Cherry. Unes background vocals
magnífiques han acompanyat a la líder en aquest, el tema més vital de la nit,
vital per esperança de vida, per alegria de viure. Poquet però reeixida ha
estat la participació de Cherry a la
guitarra, més country-blusy-rocker que Jazzy, en un final de programa-trampa,
car ja sabeu que en aquest programa hi cap quasi de tot, i avui encara més,
considerant la sentència wertgonyosa aplicada als de la “Manada”, i per això, i
no només, les tres veus femenines d’avui tot i les diversitats estilístiques
que estic convençut us hauran agradat.
Doncs rés més, que hem escoltat tres magnífiques veus amb tres projectes
personals, dos dels quals editats pels amics de Youkali Music amb les veus de Marina Ferrer i el seu “Imagination” i Sophie Newick i els seus amors perillosos “Dangerous Love”, arrodonint-ho havent escoltat a Natalie Williams i el seu “Where You Are” disc que vaig adquirir
al Jamboree després de gaudir d’allò
més amb el seu concert. I com sempre amb un micro conte, el darrer de Teresa Tuset d’aquesta temporada.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
