Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem a ser amb un programa farcit de novetats amb tres
projectes definits per la qualitat i les seves diferències estilístiques, i és
que us proposo escoltar el darrer treball de dos amics nostres, Jose Alberto Medina i Gilles Stoppey i el seu preciós “Conversations” a dos pianos Steinway model D i també amb el Fender Rhodes en dos temes, disc editat
per Fabrica Records. Seguirem amb un
dels darrers treballs editats de Swit
Records i que em va enviar el mateix Ignasi
Terraza a casa, disc amb dos líders, ell i el gran saxofonista italià Luigi Grasso, disc anomenat “Looking Back and Moving Forward” i
acabarem amb un magnífic treball del guitarrista Valentin Caamaño anomenat ”The
Blind Westler”, editat per Tiny Moon
Records. I com sempre amb un micro conte i aquesta setmana a càrrec de Teresa Tuset.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs ja sense més preàmbuls començarem el programa d’avui amb el
delicat disc dels nostres dos amics anomenat...
“CONVERSATIONS”
Jose Alberto Medina & Gilles
Stoppey
Editat per Fabrica Records
Enregistrat per Antonio Miranda
el 28 i 29 de juliol de 2016 a l’Auditori Alfredo Kraus, Las Palmas de Gran
Canària.
Mesclat i masteritzat per
Antonio Miranda
Produït per Gilles Stoppey i
Jose Alberto Medina
José Alberto Medina, piano
Steinway model D, canal esquerra
Gilles Stoppey, piano Steinway
model D, Fender Rhodes (#3 i #8) canal dret.
Aquesta és una unió musical i d’amistats, car sinó no hauria quedat tan
maco i rodó. Quasi que diria que aquesta amistat es devia refermar a les WTF del Jamboree o potser ja venia
d’abans. El que sí sé és que a les WTF
jo mateix vaig conèixer al Gilles el
qual hi venia força sovint. El Jose
també hi venia, però a ell el vaig conèixer a través del Geni Barry, el qual es feia acompanyar pel pianista canari. També,
i a partir de tot plegat, Jose Alberto i Juan Pablo Balcázar van
acompanyar a la meva filla Marina Tuset
en el seu segon bolo a la Llibreria Martínez
I començarem amb el preciós blues de Spencer Williams anomenat...
5.- Basin Street Blues (S. Williams) 4m14s
Tema compost per Williams el
1928 i enregistrat el mateix any per Louis
Armstrong, però també enregistrat per una llarga munió de músics entre els
quals Miles Davis que el va incloure
en el “Seven Steps To Heaven”, i
interpretat a un tempo súper slow en els inicis però després amb un terrorífic
swing, tema de més de 10 minuts de glòria. Més slow que en aquesta magnífic
interpretació d’aquests dos amics i grans músics. Recordeu que a l’esquerra
tenim al Jose Alberto i a la dreta
al Gilles, i què bé que ho fan tots
dos i quina bona compenetració que ambdós músics i amics tenen. Així dóna gust.
Mentre un improvisa, l’altre fa els acords d’acompanyament, i així cadascun té
la màxima llibertat per a crear en els solos respectius. Una recreació d’un
clàssic d’aquells que encara es toquen sovint a les Jam Sessions i potser no
tant en els concerts dels nostres músics.
Jose Alberto té alguns discos editats per FSNT i algun dels quals ja han sonat en
aquest programa i recordo un dels primers amb el JAM Trio, formació que ha canviat de contrabaixista amb gent com Juan Pablo Balcázar i Paco Weht. Mariano Steimberg n’era el baterista oficial, i ara recordo que en
una de les primeres edicions del Festival
de Jam Sessions que fem a SVdH
des de fa 9 anys, enguany farem la 9ena edició, doncs això, que el JAM Trio va venir al Festival com a combo de professors del Taller de Músics, ells acompanyant al
combo d’alumnes que van venir.
Seguim amb la mateixa delicadesa però amb una mica més de tempo, amb el
tema compost pel mateix Jose Alberto
anomenat...
9.- Happy Families (J.
A. Medina) 7m12s
Doncs quin tros de tema més ben compost pel Jose. Aires i ritmes delicats on el Funk hi és força evident. La
melodia interpretada pel Gilles a la
dreta segueix fil per randa el motiu rítmic principal que sembla ser la mare
dels ous. Els acords repetitius del compositor per l’esquerra i el ritme
inherent són la mare dels ous. Una senzillesa aparent car, amb la melodia i
posteriors improvisacions ambdós músics brillen a un molt bon nivell, cadascun
d’ells amb les tasques intercanviades de solista i acompanyant, com ja hem
escoltat abans i ara abastament, i així serà en tot el projecte. Hi ha però un
motiu melòdic principal que fan ells dos a la vegada, preciós, i que han fet a
l’inici i també al final d’aquest marxós tema del Jose Alberto.
De Gilles Stoppey dir-vos
també, que forma part de diversos projectes i amb alguns d’aquets ha vingut al JCLV i va ser amb el del gran
saxofonista colombià Oscar Neira.
També està immers en el projecte Walk
Tall amb l’Enric Peinado, Giampaolo
Laurentacci i Tijn Jans.
Seguim però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb un tema del Gilles
Estoppey on també toca el Fender
Rhodes anomenat...
8.- Rhodes for Aisha (G.
Estoppey) 3m17s
I quina delicada composició de Gilles,
brillant per sons del Rhodes i per
la seva preciosa musicalitat. Sembla quasi com una cançó per a un infant, nen o
nena, i pel títol, doncs sembla que Aisha
sigui nom de noia. La trobo com si d’una “nana” es tractés, una “nana” més
rítmica que les habituals, amb una melodia molt maca i interpretada per tots
dos amb tot l’amor possible, cosa que es fa palesa ja quasi des dels primers
moments. La combinació de piano de cua i Fender
Rhodes és magnífica, tot i considerant la sonoritat diversa d’ambdós
instruments i més brillant, per amplificada, la del Rhodes. El tema segueix una seqüència harmònica que resulta molt
agradable i ves per on que al cap d’una estona ja la tenim interioritzada. Una
preciositat de Gilles.
A Gilles Estoppey el vaig
conèixer a les WTF del Jamboree, on
ell hi anà quasi cada setmana, els dilluns, de la mateixa manera que jo feia.
Unes magnífiques Jams coordinades per l’inefable Aurelio Santos, on s’hi aplegaven una bona colla de músics amics
residents a casa nostra i alguns músics d’altres països que també venien amb
moltes ganes de tocar, impel·lits pel bon nom d’aquestes Jams. Audun Waage, Matthew Shilling, Gabriel
Grossi, gran harmonicista del qual li vam posar alguns dels seus discos en
aquest mateix programa, etc.
I sí, seguim amb aquest magnífic projecte parit amb la màxima honestedat
i humilitat, la de dos grans amics i músics com són Jose Alberto Medina i Gilles Stoppey, i ho fem amb el tema una mica
més vital també de Medina
anomenat...
2.- El Chorilo (J.
A. Medina) 3m09s
Doncs amb estris percussius de la terra, els autòctons de les illes
canàries, suposo, han començat aquest tema original però que en algun punt em
recorda trossets del món musical del cinema mut, amb aquells pianos que
acompanyaven a les primeres imatges en moviment, algunes frases, i no tot,
evidentment. Tema vital, alegre fins i tot, que ja ens fa falta, ja. Les arrels
autòctones sembla que també hi sonen, i també hi són escrites, i ho dic pel
títol, “El Chorilo”. La combinació i compenetració dels dos pianos, a moments a
l’uníson, és total i executada a la perfecció.
I seguint amb el Jose Alberto
Medina, dir-vos que va arribar a Barcelona
amb 18 anys, més o menys. Que va estudiar al Taller de Músics, passejar-se per totes les Jams d’aleshores i fins
que va tornar a les Illes Canàries,
entremig fent amics a dojo, enregistrar una bona colla de projectes, propis i
d’altres companys músics, tocar en força projectes com va fer amb Geni Barry en una de les moltes Jams
que vam fer a la Sala Xicala Fàbrica La
I ja acabem aquest magnífic projecte dels nostres amics Jose Alberto Medina i Gilles Estoppey
amb el tema compost per aquest darrer
6.- Bright Night (G.
Estoppey) 3m31s
Doncs ja heu pogut escoltar quin bon tema, melòdicament i rítmica, de
l’amic Gilles Estoppey. Tema curtet,
com n’hi ha alguns més, però amb una vitalitat i tempo que ens mantenen en una
constant alerta tot i bellugant el cap, seguint el ritme i quasi a punt de
ballar-lo, i una altra demostració de “molt bones maneres” relacionades amb el
concepte genèric del tema, és a dir, molt bona composició i molt bones
interpretacions solistes dels dos amics. Un tema brillant per a una nit
brillant, com així diu el títol. Un tema brillant per a un projecte brillant,
aconseguint transmetre emocions, sense escarafalls i amb tota la humilitat
possible. Un projecte de dos amics per a tot el públic amic de la bona música,
del bon Jazz, l’actual, el que componen els nostres músics ara mateix.
Bé, doncs deixem el projecte de Jose
Alberto Medina i Gilles Estoppey...
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu
26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que
la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada.
Doncs sembla que ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.................................
Gràcies Teresa per la teva
magnífic exposició, ens escoltem d’aquí quinze dies.
I nosaltres seguim ara amb el projecte de l’amic Ignasi Terraza amb el gran saxofonista italià Luigi Grasso, anomenat....
“LOOKING BACK, MOOVING
FORWARD”
Ignasi Terraza & Luigi
Grasso
Editat per Swit Records
Enregistrat per David
Casamitjana el 20 de maig de 2017
Productor executiu, Míriam
Guardiola
Ignasi Terraza, piano
Luigi Grasso, saxo alto
Horacio Fumero, contrabaix
Esteve Pi, bateria
i la col·laboració de
Enrique Oliver, saxo alto en els temes #6 i #10.
Totes les composicions són de l’Ignasi
Terraza excepte un parell de temes que són de Monk i Reid.
Ja fa uns anys que Míriam i
Ignasi es van embolicar creant una discogràfica, Swit Records, m’imagino que amb l’ànim de promocionar els projectes
propis de l’Ignasi. L’assumpte és
que el seu catàleg va creixent i no només de projectes propis i també de
projectes de músics amics com és el cas dels discos, que per cert també hem
posat aquí, de Jordi Rossy & Michael
Kanan, Guillem Arnedo & Celeste Alias i alguns més. Així és que al blog
us posaré l’enllaç a la seva pàgina web on podreu copsar tot el seu catàleg: http://www.switrecords.com/index.php/es/catalogo
Poques coses podrem dir que no sapigueu del gran pianista Ignasi Terraza tot i això alguna us en
diré jo, però qui més ens explicarà el projecte i qui és Ignasi Terraza serà en Pere
Pons qui ha estat el que ha fet una gran i precisa explicació del projecte en
el llibret del disc. Dir-vos però que aquest disc està ple de música, d’aquella
d’abans però amb la mirada posada al futur, i aquesta és la música del present
composta per l’Ignasi. Un disc amb
11 temes, amb quatre magnífiques balades, dues de pròpies, una de Monk i una altra que interpretà Charlie Parker. Tres temes a mig tempo,
dos de més viu amb una bossa inclosa i dos a tempo fast, i excepte les quatre
balades, el swing està servit en safata de plata. O sigui que comencem amb les
músiques magnífiques d’aquest disc tan i tan personal de l’Ignasi i ho farem amb la preciosa balada que interpretà Parker tema de Billy Reid anomenat...
11.- The Gipsy (B.
Reid) 4m26s
I quina magnífica balada hem pogut escoltar i que Bird va enregistrar la mateixa sessió de Dial en que ho va fer amb “Loverman” i amb músics com Howard McGhee a la trompeta entre
d’altres. Quina preciosa sonoritat la del saxo alto Luigi Grasso en un tema a piano i saxo alto amb una magnífica
interpretació d’aquest gran saxofonista italià. Però és que després, l’Ignasi al piano ho ha brodat. Grasso s’hi ha afegit en el “pont” del
tema, després que Terraza ha fet la
seva delicada improvisació. Aquesta és la musicalitat que tindrem a partir
d’ara però amb l’afegitó imprescindible de la base rítmica amb l’Horacio Fumero i Esteve Pi.
I veiem què ens en diu el Pere
Pons....
El jazz brolla a les mans d’Ignasi
Terraza amb la mateixa naturalitat que l’aigua baixa per les muntanyes,
clara, neta, transparent. Deixant entreveure al seu pas tot el rocallam que li
serveix de llit i concedint una refrescant sensació al paisatge sonor que
l’embolcalla. La font de la que es nodreix
atresora l’essència d’un llenguatge que te més de cent anys d’història,
però que als seus dits dilueix la noció espai temps i emergeix amb la vitalitat
del present i la honestedat de qui es mostra tal com és. El pas de la seva
pròpia evolució la deixa reflectida en aquest enregistrament amb la recuperació
d’alguns temes ja editats anteriorment (“Temps de canvi”, “Anna”, “Noies,
jacints i futbol” i “Six Times Ten”) injectant-los nova vida a través de la
base rítmica amb la qual els ha anat transformant els darrers anys i, molt
especialment, amb la participació del saxofonista italià Luigi Grasso com a solista. Dels músics europeus, Grasso és possiblement un dels millors
exponents de la tradició bopper a través del so i la dinàmica del seu alto.
I nosaltres seguim amb més música i amb el problema que moltes vegades
us he comentat, el d’haver-me de decidir per quines músiques posar i quines no,
car, totes en tindrien el dret, i amb totes gaudiríem. Dit això, us convido a
fer un moviment endavant en l’aspecte rítmic en el tema de l’Ignasi anomenat..
4.- Benny’s Tune (I.
Terraza) 5m50s
Una magnífica composició de l’Ignasi
amb un ritme a mig camí del swing i del funk, amb una melodia que t’atrapa a la
primera. Però és que el canvi rítmic en el pont, així com un mica latin i com
doblat de tempo li dóna una riquesa absoluta. El solo del saxofonista italià,
magníficament recolzat pel lleuger swing de l’Horacio Fumero ha esta esclatant per sonoritat i llenguatge, però
és que la seva tècnica és increïble. El SWING amb majúscules ha aparegut sí,
amb el solo de l’Ignasi amb un Fumero fent un “walking” impressionant,
a l’hora que amb un Esteve Pi ple de
swing per tots els costats. Ignasi
ha desenvolupat un precís solo amb un “gust” interpretatiu exquisit i swing en
la seva interpretació alhora que demostració de creativitat i tècnica. Ha
farcit de tot tipus de recursos el seu solo, melòdics però també amb els acords
finals. Després d’ell, hi ha tornat de nou amb el tema per així acabar-lo
delicadament. No oblidem que l’Ignasi
és el pianista de la BJO i que van fer un
disc amb el desaparegut Phil Woods
dedicat al gran Benny Carter, “Our man Benny”, però tot i això, no ve
d’aquí ve el nom del tema “Benny’s Tune” car l’Ignasi li ha dedicat a un dels més grans pianistes actuals, Mr. Benny Green.
I en Pere Pons segueix
dient-nos...
La participació a més del malagueny Enrique
Oliver amb el tenor a dues de les
peces (“Six Times Ten” i “Wess Coast”) referma encara més la salvaguarda entre
els nous valors d’un llenguatge que va ser revolució i que ara, més de mig
segle després, és cèl·lula indissociable dins l’adn del jazz més absolut. La
complicitat de dos veterans bregats en mil i una batalles com són el
contrabaixista Horacio Fumero i el
baterista Esteve Pi poleixen
l’acabat de forma impecable. En aquest recorregut, que s’obre pas amb la peça
original “Terrific” –tota una declaració de principis a la memòria del seu
admirat Clark Terry–, Terraza ha volgut deixar palés
alguns dels referents que han marcat el
seu camí. Ja sigui a través de composicions pròpies inspirades en ells com les
que dedica a Tete Montoliu (“Blues for Tete”), Tom Jobim (“Jo vinc”), Benny
Green (“Benny’s tune”) i Frank Wess (“Wess Coast”), o amb revisions de clàssics
com “Round Midnight” de Thelonious Monk o l’estandar “Gipsy”, seguint el patró
que va deixar Charlie Parker.
I seguim amb una mica més de tempo, i ara comptant amb la col·laboració
del gran saxo tenor Enrique Oliver
en un gran tema de l’Ignasi Terraza,
tot i recordant-nos a l’Horace Silver
en l’anomenat...
10.- Six Times Ten (I.
Terraza) 4m58s
Doncs els aires Funk de Silver
hi són plenament en aquest un homenatge que presumiblement li deu haver fet l’Ignasi. Una melodia força ben trobada i
que t’enganxa a la primera volta. Però és que la magnífica interpretació
solista de l’Enrique Oliver ha donat
més color al projecte. D’aquest saxofonista malagueny ja n’hem parlat més d’una
vegada i es què és un dels tenors del país amb més projecció, motiu suficient
perquè l’amic Joan Chamorro l’hagi
convidat en diverses ocasions tot i presentant els projectes dels seus joves
músics. I si dic Chamorro també dic Ignasi Terraza i Esteve Pi. Sis vegades
10 és el nom del tema, i d’aquests 60, n’hauríem d’esbrinar el significat. Pel
que sigui, aquest és un gran tema de l’Ignasi
on ha deixat volar de nou la imaginació del jove Grasso. El seu solo ha seguit l’estela brillant dels anteriors,
però és que en cadascun dels que fa ens enlluerna i impressiona. Ignasi ha aparegut com a “alter Horace” fent un solo magnífic que ens
ha recordat el magnífic “The Song of my Father”, tema icona entre molts altres
del gran pianista americà que va “inventar” el concepte Funk i el va aplicar
amb gran èxit i qualitat al Jazz.
I Pere Pons ens acaba dient
què...
És la particular manera que te el pianista català de mirar enrere per
anar endavant i establir una línia que situa el seu treball en el que es podria
anomenar, des de paràmetres jazzístics, el mainstream del segle XXI. De ben
segur que el responsable d’aquest terme, el productor britànic Stanley Dance, se sentiria orgullós de
veure com 60 anys després de les seves llegendàries gravacions pel segell Felsted, hi ha un músic com Ignasi Terraza que manté vigent aquell
esperit i aquell llegat. Fidel als mestres que van eixamplar les vores d’un
camí principal, per on convergia el swing, la improvisació i l’enrenou del bop
primigeni, des de Hank Jones i Billy
Strayhorn fins a Earl Hines i Tommy
Flanagan, passant per Coleman
Hawkins i Buddy Tate, entre molts d’altres, Terraza signa un disc que és pura celebració del jazz més genuí.
Pere Pons, programador i crític
musical.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
I acabem el projecte amb el tema de Terraza
magnífic blues anomenat...
6.- Wess Coast Blues (I. Terraza) 5m37s
I quin magnífic tema per acabar el projecte de l’Ignasi Terraza & Luigi Grasso, i és que acabar amb un Blues és
la millor manera de fer-ho. Aquest és un homenatge divers, i aquesta és la meva
interpretació, i és que seria un homenatge a la música de la
West Coastla Barcelona Jazz
I nosaltres seguim i com que .....
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
I ara sí que encarem la recta final del programa amb el treball d’un
músic del qual no fa gaire us vaig dir que li havíem de posar el seu
projecte....i aquest és el Valentin
Caamaño i el seu...
“THE BLIND WRESTLER”
Valentin Caamaño
Editat per Tiny Moon Records
Valentin Caamaño,
guitarra
Alfonso
Calvo,contrabaix
Lar Legido,
batería
Xosé Miguélez,
saxo tenor en #1 y #4
Escoltem doncs el primer tema de Caamaño
on també canta, en l’anomenat....
3.- Turn The Screw (V.
Caamaño) 3m56s
Doncs ja heu pogut escoltar quin bon tema per a començar el seu
projecte, cantant força bé i amb un tema farcit de swing, delicat i “soft”,
ideal per a començar. I ves per on que el swing no l’hem abandonat i ja ho heu
pogut escoltar. El so de la seva guitarra el podem situar en l’ona del so més
jazzero amb espurnes de Montgomery
però també de músics on la delicadesa del so i la música en són el paradigma
com pugui ser Jim Hall. Valentin Caamaño a més a més canta
força bé, cosa gens fàcil, alhora que composa temes de gran qualitat i molt
bona empremta jazzística.
I deixeu-me que us recordi que per aquesta setmana tenim uns magnífics
concerts al Jamboree i per això us
posaré al blog l’enllaç als concerts del nostre estimat club, i com a mostra un
botó i ja us parlo del concert del divendres i dissabte amb la magnífica Natalie Williams London’s Queen of Jazz
Soul.
Valentí Caamaño Tubío és guitarrista, vocalista i compositor.
Nascut a Santiago de Compostel·la.
Va començar a tocar la guitarra a la infantesa a Oviedo, però la seva carrera musical començà ja vivint a Santiago, en diferents formacions com Clan Moriarty, Space Drapes, Southbound o
Francis Kaners. Va finalitzar
estudis de Diploma Professional en Jazz
i Música Moderna a l’Estudi Escola
de Música a Santiago de Compostel·la,
dirigit per Paco Charlín i Suso Atanes
i amb professors com el guitarrista Marcos
Pin i el vocalista Ramon Bermejo.
Ha participat en diverses edicions del Seminari
Permanent de Jazz de Pontevedra, dirigit per Paco Charlín i en Master Classes de músics com Logan Richardson, Demian Cabaud, Juanma Barroso, André Fernandes
...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb un altre magnífic tema anomenat..
4.- 6.26 AM (V.
Caamaño) 8m16s
Magnífic tema aquest “6.26 AM” que ja ha començat a un tempo mig i amb
sonoritats soft, i fins i tot enquadrades en l’”Smooth Jazz”. El so predominant
de la guitarra, so fosc i profund de caixa ample, i electrònica pura i simple,
la del so de les pastilles i sense passar per cap sedàs que en modifiqui la
seva sonoritat, la qual cosa s’agraeix i dóna valor al propi guitarrista. Els
canvis rítmics hi ha aparegut diverses vegades, essent-ne la mare dels ous del
tema. Entremig, un reeixit solo del contrabaixista Alfonso Calvo, amb el delicat suport de la resta de companys, però ben
aviat, de nou el canvi rítmic i ara amb el molt bon solo del guitarrista i ja
ho veieu que també, bon compositor. Després del swing en el solo del
guitarrista, ens hem situat en el del baterista Legido, per cert, un molt bon solo amb el qual han acabat el tema
de cop.
Amb el seu projecte de Valentín
Caamaño Trio presentà una primera proposta de jazz que s’entronca en la
tradició però a través de la seva personal relació amb el seu instrument.
Aquesta proposta ha estat plasmada en "The Joy", enregistrament
editat al desembre de l'any 2014 en format CD, a través del segell FreeCode Jazz Records. El trio el
completen dos músics excepcionals, d'àmplia experiència en el panorama
jazzístic nacional: Alfonso Calvo al contrabaix i LAR Legido a la bateria. Un
projecte posterior va ser el del Green
With Envy i el darrer és aquest que esteu a punt d’escoltar, on Valentin Caamaño canta en tres dels
temes, dels quals hem posat el primer que heu escoltat.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb un altre tema amb nom de Blues, anomenat...
6.- May Your Blues (V.
Caamaño) 3m49s
Doncs amb aquest magnífic Blues, Caamaño ens ha mostrat la seva versatilitat i “molt bones maneres”
interpretatives. Li hem pogut copsar un molt bon llenguatge Jazzístic i resulta
estar molt ben acompanyat pels membres del seu sòlid trio, Alfonso Calvo,contrabaix i Lar Legido,
batería. La introducció al tema inicial
no ens feia presumir com anirien les músiques posteriors, les quals han estat
farcides de bon Blues i Swing. En el solo del líder així ho hem pogut copsar
per la seva molt bona interpretació i creativitat. Calvo al contrabaix ha demostrat igualment la seva capacitat en un
solo melòdic i farcit de recursos. Els “quatres” finals amb el baterista han
acabat un tema de manera “normal”, com solen executar-se, solos de cadascun i
“quatres” amb del baterista amb guitarrista i contrabaixista.
Doncs nosaltres acabem el projecte de Valentin Caamaño i programa d’avui amb
el tema que dóna títol al projecte i primer track del disc...
1.- Blind Wrestler (V. Caamaño) 4m55s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina
manera hem acabat projecte i programa, amb aquest tema farcit de swing ja des
dels inicis i ben aviat amb la magnífica melodia d’aquest gran tema. Ja ben
aviat hem pogut gaudir amb el bon solo del saxo tenor Xosé Miguélez, en un tema bopper per tempo i melodies. Un walking
magnífic del contrabaixista i ride del baterista ens han mantingut a tot swing
durant tot el tema, també amb el magnífic solo del líder a la guitarra, Valentín Caamaño qui hem va enviar
aquest projecte de manera digital, amb un previ missatge de salutació i amb
ganes que li posés en aquest programa, com ja ha sonat en d’altres de companys
i amics, els quals també l’han valorat positivament, com jo també he fet.
Magnífic projecte d’aquest guitarrista gallec el qual ens ha presentat el seu
darrer i tercer treball i ja heu pogut escoltar de quina magnífica manera l’hem
acabat, a tot swing. Gran treball Valentín
Caamaño, sempre endavant i gràcies per fer-me’l arribar.
Doncs ja hem acabat el programa d’avui amb les músiques
del darrer treball de dos amics
nostres, Jose Alberto Medina i Gilles Stoppey i el seu preciós “Conversations” per després escoltar el
darrer treball de l’Ignasi Terraza
& Luigi Grasso, disc anomenat “Looking Back and Moving Forward” i
acabar amb el magnífic treball del guitarrista Valentin Caamaño anomenat ”The
Blind Westler”, i com sempre amb un micro conte, aquesta setmana a càrrec
de Teresa Tuset.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
