Programa 327: The Cherry Boppers, Broken Brothers Brass Band i Brass Band Regeneration of New Orleans, dimecres 6 de juny de 2018.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats del músics i editorials.
I avui hi tornem amb un altre programa temàtic i dedicat a la música un
tan més divertida i fins i tot ballable en els casos més rítmics. I és que avui
us presentaré dos treballs que tenen aquest denominador comú a més a més de la
qualitat dels músics. Escoltareu els The
Cherry Boppers amb el “FOR DANCERS
ONLY” de Gaztelupeko Hotsak, i
als Broken Brothers Brass Band i el
seu “TXERTAKETA” de Errabal
Jazz, i també farem un repàs a un projecte que ja té uns anys, i que em van
passar des del Jamboree o potser el
mateix Matthew Shilling un dia que
ens hi vam trobar. Són doncs els Brass
Band Regeneration of New Orleans i
el seu “BODY AND SOUL” editat per Boqueria Records. I com sempre un micro
conte i aquesta vegada a càrrec de Carme
de la Fuente.
Doncs i com no podria ser d’una altra manera, la presentació que faig de
les editorials que ens donen suport, dir-vos que també tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web.
I comencem doncs amb el projecte anomenat....
“FOR DANCERS ONLY”
The Cherry Boppers
Editat per Gaztelupeko Hotsak GH
278
Enregistrat i mesclat per Guru
Teje & Rambo “The Street King” als Egur Rec Estudio, Bilbao, Bizkaia.
Produït per The Cherry Boppers
Mihail Goldfingers, saxo,
flauta
Art LaRock, trombón
Rambo “The street King”,
guitarra
Raimund Dietzen, teclados
Guru Teje, bajo
Txefo K-billy, batería
Xixo Yantani, percusión
I la col·laboració de
Sweet Stepanopoulos, trompeta
Dudu Duchen, veu a “Susu Petalos”
Willy “Kalambres” Wallace, saxo
tenor a “For dancers only”
Tots els temes són de The Cherry
Boppers
Al blog us posaré la pàgina web del disc on el podreu adquirir..
Veiem un resum d’aquest projecte per anar-nos situant....
Aquests són uns músics que desenvolupen un estil propi a través
d'aquestes dotze cançons originals on el groove pren possessió des de l'inici
amb "Tout va Bien" o "For Dancers Only" per continuar amb
"Simon is Back" amb clares al·lusions al funk dels primers setanta.
"Marvin's Night" és un tema a mig temps amb reminiscències Motown i
un clar tribut a l'enyorat Marvin Gaye, "4,3,2,1" va a mig camí dels
sons llatins gràcies a la percussió i l'empremta Stax en la tonada que es
repeteix, l’”estribillo” en diuen en castellà. "Doin' Slowly" relaxa
l'ambient gràcies a Mihail Goldfingers a la flauta i la percussió de Xixo
Yantani. I anem de tornada a la pista de ball amb "Edició Especial" i
"LP Fiction". Art Larock pren els comandaments amb el trombó al
costat de Raimund Dietzen als teclats en "Fostex Lady" per portar-nos
sense deixar de moure els peus fins a "Run and Gun". L'òrgan Rhodes
ens avança l'única cançó amb veu femenina de tot el disc i el tema "Susu
Pétalos" on fan un exercici a mig camí del jazz i el soft soul. Com a
tancament perfecte per a aquest treball, la pista de ball pren protagonisme un
cop més amb "Black Cream".
Comencem doncs amb les músiques i ho farem amb el tema dedicat a Marvin Gaye i anomenat....
4.- Marvin’s Night (The
Cherry Boppers) 3m11s
Doncs ja heu escoltat amb quina suavitat hem començat el programa
d’avui. Bon ritme, molt bon Groove, i tema interpretat amb dolçor i un tempo
mig ideal per a començar el programa d’avui dedicat a la música de qualitat i
que a més a més està feta amb el cor i ganes que tothom s’ho passi d’allò més
bé, escoltant-la i ballant-la. Aquest és un tema d’aquells que en un directe
podria durar força estona fent gaudir a tots els dansaires.
I és que els The Cherry Boppers
van aparèixer el 2004 a Bilbao amb
una clara intenció, la de difondre els ritmes afroamericans i promoure i gaudir
tocant els meravellosos ritmes negres de dècades passades, amb la profunditat
del Jazz, l’elegància del Soul i la suor del ball del Funk.
Seguim ara amb el tema cantat per Dudu
Duchen i anomenat...
11.- Susu Pétalos (The
Cherry Boppers) 3m49s
I d’una dolçor a una altra una mica més viva. I és que aquest disc té
també una balada molt lenta que no he posat, amb la clara intenció que sigueu
vosaltres els qui entreu al web d’aquest disc i l’adquiriu, i així ajudar a la
música i ajudar-los a ells, i gaudir vosaltres a casa vostra. Un tema cantat
per Dudu amb una molt bona melodia i
voldria dir-vos que en un canvi harmònic amb veu inclosa, m’ha recordat a la
desapareguda Amy Winhouse. Un disc
que inclou una majoria de temes força més ràpids que aquest, dels 12 que hi ha.
Però no us preocupeu, que no sé si esteu preocupats, que els temes més vius
aviat vindran. Bona veu la de Dudu
Dunchen i magnífica la sonoritat aconseguida pel Hammond amb Leslie
inclòs.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Aquests Cherry Boppers i
durant tots aquests anys, no han parat d’enregistrar i amb aquest ja tenen 8
treballs editats i fets més de 300 concerts a la pell de brau, però també a França, Alemanya i Holanda.
I seguim encara amb una mica més de groove seguirem amb el tema anomenat
5.- 4,3,2,1 (The
Cherry Boppers) 4m49s
Doncs i quin tema més ben quadrat, iniciat pel riff dels vents amb la
percussió com si en plena època Mottown
estiguéssim. El Hammond de Raimund
torna a tenir un gran protagonisme, i per descomptat el persistent ritme que fa
que no parem de ballar, físicament o mental. I quin canvi més impactant en el
pont, amb tots plegats fent els quatre
acords adequats per tornar a la A ,
i sempre amb la guitarra de Rambo,
el qual no s’ha aturat en tot el tema. Les veus de tots plegats han aparegut en
la A i després de
nou el pont. Però és que en l’estructura hi ha quelcom més amb un canvi tonal
evident i així ens ho han mostrat apareixent Mihail al saxo tenor. També baterista i percussionista han fet la
seva aportació solista tot i que curteta, amb riffs dels vents i Hammond, per
tornar de nou al tema, magnífic tema per anar-la ballant.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I com anem així de llençats, continuem una mica més vius ara amb el
tema..
7.- Edición Especial (The
Cherry Boppers) 3m15s
I ja veieu com anem d’animats amb aquest tema tan ben trenat, sobretot
per ritmes persistents del guitarrista i secció rítmica potent de baix, bateria
i percussió. Els inicis de ritmes i wha-wha del guitarrista han deixat pas al
motiu principal interpretat pels vents i molt bon canvi harmònic també en el
pont. El Hammond ha tornat a protagonitzar el típic so d’aquella època i ara és
quan recordo als The Booker T & The
MG i també a Brian Auger & The
Trinity. No sé pas si algú més els ha recordat, i parlo de vosaltres, els
oients. En Raimund al Hammond ha fet
un bon solo força ben recolzat per tota la colla i ritmes diversos. El wha-wha
del guitarrista, de tan en tan apareix, per recordar l’època musical on estem. I
quasi sense adonar-nos-en, han arribat al final del tema.
I ara sí que acabarem el projecte d’aquets mestres en això de fer bona
música, divertida i ballable, amb el tema que titula l’àlbum...
2.- For dancers only (The
Cherry Boppers) 4m14s
Eps, això sí que ha anat a tope de ritme amb guitarra i orgue. El
Hammond torna a protagonitzar el so de l’època
alhora que la persistència de la guitarra. Els vents primer amb uns
riffs repetitius i després amb el Williy
“Kalambre” Wallace i el seu saxo tenor, ens han omplert d’aires i ritmes
vitals i ballables. El motiu principal apareix de tan en tan gràcies al Hammond
de Raimund. Fins i tot ha aparegut
un “break” rítmic, moment en el qual el baixista Guru Teje ha desenvolupat un curtet solo, tot i que ben aviat hem
seguit ballant. Quina marxa que tenen aquests nois, els quals en un directe
deuen ser força impactants i divertits.
I ara em sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.. .
...........................
Gràcies Carme per
explicar-nos tan bé. Ens veiem d’aquí quinze dies.
I nosaltres deixem aquest projecte i seguirem amb l’altre treball de Errabal Jazz i ara ho farem amb el...
Però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
“TXERTAKETA”
Broken Brothers Brass Band
Editat per Errabal Jazz ER 097
Enregistrat per Mighty Marty
& Diego Ramos el 6 i 7 de setembre de 2017 als Sustrain Records, Lanabe.
Mesclat per Moisés No Duerme
Masteritzat per Ibon Larruea
Produït per BBBB & The
Sustrains
BROKEN BROTHERS
Ion Celestino: Trompeta
Mario Díaz De Rada: Trompeta
Iñaki Rodriguez: saxo baríton
Adrián Martínez, Miguel Moisés,
Eneko Urrestarazu: Trombó
Alfonso Areta: Sousaphone
Medrano: Sousaphone
Daniel "Monstruito" Lizarraga:
Tambourine, Washboard, Snare Drum
Gorka Gaztanbide: Snare drum
Jon Uribeetxeberria: Bass drum
BROKEN SISTERS
Nerea Erbiti, Terela Gradín, Silvia
Pérez, veus
I com sempre dir-vos que al blog del programa us posaré l’enllaç a la
pàgina web del disc d’Errabal Jazz..
Doncs tota aquesta música és original de la pròpia banda amb majoria de
composicions del trompetista Ion
Celestino però també n’hi ha de Lizarraga
i un parell, el primer i darrer track, cançons tradicionals, ambdues molt i
molt profundes, dolces i lentes. D’aquesta banda ja en vam posar un projecte
ara ja fa una mica o sigui que ens plau molt tornar-los a escoltar de nou, car,
ja ho sabeu, les músiques en aquest programa són diferents cada setmana i així
és que ja ho hem ben bé comprovat amb el projecte anterior. Escoltem doncs el
primer tema d’aquest projecte, diferent de l’anterior però tampoc tant...Som-hi
amb el tema anomenat....
3.- Greba Mugababea (I.
Celestino & H. Etxarte) 4m30s
Doncs les coses han sonat diferents, car aquesta és una banda de
metalls, sense cap canya ni guitarres ni bateries, i ves per on que amb les veus de les Broken Sisters doncs han enriquit amb
colors diversos la seva música. Una autèntica Brass Band amb el “whasboard”,
caixa, bombo, pandereta i plateret són els elements percussius. Els baixos els
fan els dos Soussafon, una mena de tubes i les melodies conjuntes les fan les
trompetes, els trombons i una mica per sota en el registre, el saxo baríton. Hem
pogut escoltar un magnífic solo a càrrec d’algun dels tres trombons, i això sí
que no ho puc saber. Un solo amb el Jazz com a paradigma, que per això la
majoria de músics que estudien música moderna, creixen amb el Jazz al seu
costat, estudiant-lo i desenvolupant la seva música tenint-lo sempre com el
referent.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
I seguim amb un altre tema una mica més viu de tempo compost per un tal Dut en l’anomenat...
6.- Ezjakintasunaren kateak suntsitu (Dut) 5m27s
Doncs ja heu pogut escoltar que amb només el Soussafon i quatre notes,
ja hem pogut copsar el ritme, el qual s’ha enriquit després amb l’aportació de
la resta de companys, metalls diversos i elements de percussió. Una melodia a
tot vent, que ha tingut un “break” rítmic delicat i preciós en el pont del tema
per esdevenir posteriorment a tot metall i a tot ritme. El solo del saxo
baríton de l’Iñaki Rodríguez ens ha
situat on realment som, en el Jazz i les seves diverses improvisacions i
estils. També el trompetista Celestino
ens ha recordat que tot això també és Jazz, escoltant-lo en el seu curtet solo.
Després, els metalls més aguts han fet un riff preciós molt melòdic i repetitiu,
recolzats pels metalls més baixos i estris percussius, i que ha resultat
apropar-nos al final d’aquest reeixit tema.
En actiu des de 2006, amb membres de la pionera Amama Luisa Brass Band a les seves files, la música de la Broken Brothers es basa en el so de carrer i
festiu de les Brass Bands contemporànies de New Orleans. El Funk, el Gospel, i el Jazz modern inunden les seves
energètiques interpretacions, amb la improvisació col·lectiva com a
característica central. Han tocat en multitud d'escenaris i carrers, en
festivals com el Jazzaldia de
Donostia-San Sebastian, Festival de
Jazz de Getxo, Jazz al margen (Saragossa), Festival de bandes de carrer
Haizetara (Amorebieta), però també en les festes de qualsevol poble! Diuen
ells, amb l'esperit de les brass bands a les que són deutors, què "toquem
en tota classe d'esdeveniments". En altres moments són capaços de
simplement pujar a la furgoneta i aparèixer sense avisar per tocar als carrers
de qualsevol ciutat.
I seguim amb més trempera i ara ho farem amb el tema compost també per Ion Celestino anomenat...
4.- Martin & Marcela (I. Celestino) 6m55s
I d’igual manera han començat amb les notes més greus marcant-nos
harmonia i ritme. La suma de la resta de companys ja quasi de manera immediata
i també a mode d’improvisació col·lectiva ens ha situat en un entorn de carrer,
de festa major i també fent-la ballar. Picar de mans d’aquesta manera
percussiva i seguint el ritme és quelcom que també faig jo quan em trobo en una
situació similar. L’alegria del tema, amb les veus recordat el Martin i la Marcela
ens situen de nou al magnífic solo del saxo baríton Iñaki Rodríguez, magnífic exponent de la improvisació jazzística.
El tema és ben bé un dels que es podien veure i escoltar pels carrers de New Orleans, i segurament encara s’hi
podran veure, ells però ho fan pels carrers dels països per on han actuat.
Festa, música, ball i diversió que ja ens fa falta, ja. El final amb la
improvisació col·lectiva en un tema que dóna la impressió que en un directe
duraria força estona més, tocant i cantant.
I ja acabem el projecte d’aquests magnífics i vitals músics amb el tema
de Lizarraga anomenat....
2.- Monstruito special (D.
Lizarraga) 5m48s
Doncs ja heu pogut escoltar amb quina joia hem acabat el projecte
d’aquests músics vitals i súper divertits. La música original dels membres
d’aquesta formació ha estat també magníficament interpretada, on les
improvisacions han estat a un molt bon nivell, com ha estat en aquest cas el
magnífic solo del compositor i aparentment líder del projecte Ion Celestino, primer i després el d’un dels tres
trombonistes, gran i llarg solo, només recolzat pels molt baixos de les tubes i
percussions. Un tema iniciat per les veus de les Broken Sisters i
posteriorment amb una melodia a base de trompetes i trombons construïda a base
de preguntes d’uns i respostes dels altres i sempre amb una base rítmica
imponent. Ja quasi al final, l’èxtasi ha arribat a base dels crits d’uns i
súper aguts dels trompetistes, i les veus africanes ben bé situant-nos en els
orígens de tot plegat. Un final que en un directe també s’hauria allargassat
fins l’extenuació de tots els bailongos...
Des de la seva base a Pamplona
la Broken Brothers
demostra que té ofici i que ha sabut modernitzar la seva proposta amb l'afegit
de beats, raps, aplaudiments, més percussions i un Dj. Ion Celestino, multiactivo trompetista contínua al capdavant de la
formació que ha afegit nous membres encara que la base corporativa segueix sent
la mateixa. El que podreu escoltar si entreu al web de Errabal Jazz i aconseguiu el dis, són temes plens de referències a
la música de les bandes de Nova Orleans mes contemporànies que han marcat
l'evolució d'aquesta música des de finals dels 70 fins ara.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa
posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres seguim amb el darrer projecte de la nit i sense marxar dels
carrers de New Orleans i ho farem
amb el projecte anomenat...
“BODY and SOUL”
Brass Band Regeneration of New Orleans
Editat per Boqueria Records
Enregistrat el 2011 a New
Orleans
Stephen Lands, trompeta
Michael Watson, trombó i vocals
Matthew Shilling, saxo alto
Isaac Moore, Sousaphone
Alexey Marti, Bass Drum
Darrian Douglas, Snare Drum
Introduïnt a John Michael
Bradford de 14 anys, trompeta
I la col·laboració de Uncle
Lionel Batiste de 79 anys
aleshores, veu en alguns temes.
I aquest és una altre meravella de disc dedicat a la música de New Orleans, disc que em va donar el
mateix Matthew Shilling uns dies que
va estar tocant a la WTF del Jamboree la
Jam Session
Comencem doncs amb un dels més emblemàtics Blues que es tocaven pels
carrers de N. Orleans i ves per on
dedicat al Basin Street i compost
per Spencer Williams doncs...
2.- Basin Street Blues (S. Williams) 5m02s
Aquest sí què és un clàssic de la música de carrers, i ja heu pogut
escoltar, a quin tempo, el de les marxes fúnebres, una mica més viu...ha. Un
tema compost el 1928 i enregistrat el mateix any per Louis Armstrong, però també enregistrat per una llarga munió de
músics entre els quals Miles Davis
que el va incloure en el “Seven Steps To
Heaven”, i interpretat a un tempo súper slow en els inicis però després amb
un terrorífic swing, tema de més de 10 minuts de glòria. Els nostres herois
l’han desenvolupat de manera magnífica amb un gran so, el de la trompeta, líder
i protagonista en la melodia, i després del trompetista, la veu del trombonista
i també cantant, Michael Watson,
magnífica veu i entonació. Cal esmentar que tots els membres de la banda són
afroamericans excepte el nostre amic Shilling
ell tant blanc per fora com negre per dins. Al final, i com és habitual, fent
tots plegats una improvisació col·lectiva, dolç i magnífic final per un bon
inici de projecte.
I seguim amb una mica més de tempo ara amb el conegut tema ...
3.- Saint Louis Blues (W.
C. Handy) 3m37s
"Saint Louis Blues" és una cançó popular nord-americana
composta per W. C. Handy a l'estil del
blues i publicada al setembre de 1914. Va ser una de les primeres cançons blues
que va tenir èxit com a cançó pop i continua sent una part fonamental del
repertori dels músics de jazz. Els nostres herois l’han clavat amb els
diferents ritmes existents, i més encara amb els solos primer preguntes
resposta de trompetista i saxo alto i després amb els solos pròpiament dits amb
el del trombonista Michael Watson i
posteriorment el del nostre amic Matthew
al saxo alto, aconseguint ell un magnífic so. El seu llenguatge jazzístic és
força increïble, i us ho diu un que el va poder escoltar alguns dies i cada
dilluns al Jamboree on ell va
presentar projecte propi alhora que col·laborà en les Jam Sessions.
I ara encara podrem escoltar un parell de temes més, els quals són dues
preciositats, la primera obra i gràcia del genial Charles Chaplin i el seu preciós i estimat....
6.- When You’re Smiling (Ch. Chaplin) 4m25s
Publicat el 1936 com a tema instrumental, i el 1954 amb lletra i compost
per Charlie Chaplin amb lletres de John Turner i Geoffrey Parsons. "Smile"
és una cançó basada en un tema instrumental utilitzat en la banda sonora de la
pel·lícula de 1936 de Charlie Chaplin, Temps Moderns. Chaplin va compondre la música, inspirada en la Tosca de
Puccini. John Turner i Geoffrey
Parsons van afegir la lletra i el títol l'any 1954. A la lletra, a partir de línies i temes de la
pel·lícula, el cantant diu que l'audiència s'alimenta i que sempre hi ha un matí
brillant, sempre que somriguem. "Smile" s'ha convertit en un
estàndard popular des del seu ús original en la pel·lícula de Chaplin. Doncs què bé que ha sonat aquest
preciós tema amb el tempo viu que li han donat, amb la veu de l’avi Uncle Lionel Batiste, solos del
trompetista Stephen Lands primer i
posteriorment el magnífic de l’amic Shilling
amb uns arpegis descendents magnífics i millor sonoritat la del seu saxo alto.
Al final, un solo dels percussionistes Alexey
Marti i Darrian Douglas han deixat pas a la melodia i lletra positiva i
acabar amb una improvisació col·lectiva magnífica.
I tot i no tenir-hi res a veure, res a escoltar de similar....
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I nosaltres acabarem el projecte i programa d’avui amb un altre magnífic
tema obra i gràcia de la dona de Armstrong
nom de soltera Lil Hardin....i
anomenat...
11.- Struttin’ With Some Barbeque (Lil Hardin) 2m47s
Una joia musical que sovint es pot escoltar encara i jo mateix ho he fet
i m’he quedat frapat amb el combo de la família Marsalis on hi són tots, pare, fills i un net a la bateria, un
concert que podeu veure si el busqueu al Youtube. I ara us comentaré el que en
van dir els de All Music Guide
parlant d’aquest tema i la interpretació que en va fer Armstrong i els Hot Five.
Tot i ser una de les més fines gravacions que Armstrong va fer durant el seu període amb els "Hot Five", "Struttin' With Some Barbecue" és
meravellosament entretinguda i conté un solo esplèndid i lúcid d'Armstrong i
una melodia que ha estat imitada innombrables vegades. Gravat el 1927, la peça
està clarament endeutada amb New Orleans,
i també el solo al clarinet de Johnny
Dodds. No obstant això, quan entra Armstrong,
l'estat d'ànim de la peça s'agita, i es converteix en un trencament
meravellosament despreocupat. Fins i tot en cançons de menor importància com
aquesta, el virtuosisme melòdic d'Armstrong
és incòmode per massa bo i la seva genialitat se li escapa de les mans, així
era el genial Armstrong. Els nostres
herois també han brillat abastament com heu pogut escoltar amb una vitalitat
increïble i tempo que ens fa continuar ballant, si és que hem parat de fer-ho.
El solo de l’amic Matthew Shilling
ha estat increïble de la mateixa manera que el del trompetista Stephen Lands i sempre amb els dos que
mantenen el ritme sense parar, i al final, una improvisació col·lectiva
magnífica per acabar tema, projecte i programa.
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui i dir-vos que primer
hem escoltat els The Cherry Boppers
amb el “FOR DANCERS ONLY” de Gaztelupeko Hotsak, per després gaudir
amb els Broken Brothers Brass Band i
el seu “TXERTAKETA” de Errabal
Jazz, havent acabat amb els Brass
Band Regeneration of New Orleans i
el seu “BODY AND SOUL” editat per Boqueria Records i havent escoltat el
micro conte i aquesta vegada a càrrec de Carme
de la Fuente.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui ha realitzat el programa, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç
de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
