Programa 290: Marco Mezquida, Joan Claver Trio, Megumi Yonazawa Trio i Irene Reig, dimecres 21 de juny de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2. aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Encarant ja el final de temporada, avui farem l’últim programa d’aquesta
8ena temporada de Jazz Club de Nit a
Ràdio Sant Vicenç amb dues novetats de Fresh Sound New Talent, ambdues en format trio l’una amb el
“Triangle” de Joan Claver i l’altra
amb el de la pianista japonesa Megumi
Yonezawa Trio i el seu “A Result Of
The Colors”, el treball més personal i
íntim de Marco Mezquida “Amateur” editat
per Edicions Moraleda i el primer
disc editat per Irene Reig i
enregistrat durant la seva estada a Philadelphia
l’any passat anomenat “Views” i editat per Discmedi
blau.
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs som-hi ja amb el primer treball de la nit i que serà el del
magnífic pianista i un dels músics que més es planteja el seu treball com una
recerca constant en el seu món musical en ple desenvolupament, un dels més
eclèctics i més creatius pianistes del moment no només en les nostres contrades.
“AMATEUR”
Marco Mezquida
Editat per Edicions Moraleda
S.L.
Enregistrat i mesclat per
Albert Moraleda el 8 de setembre de 2016 a La Garriga.
Marco Mezquida, piano Steinway
& Sons de gran cua propietat de l’Albert Moraleda.
Totes les composicions són de Marco
Mezquida..
Aquest és un projecte, el més personal i íntim de Marco Mezquida. Més d’una hora de música a piano solo amb tres
projectes diferenciats a mode de tres parts on cadascuna d’elles te la seva
personalitat i idiosincràsia. Parlar de Marco
Mezquida ens portaria molta estona si ho féssim com caldria, la qual cosa
no podrà ser i sí que en parlarem de manera resumida i així és que de la seva
web hem extret la seva biografia resumida. Tot i això, recordar-vos que del Marco ja li hem posat d’altres
projectes anteriors i igualment n’hem parlat abastament. Dir-vos també que en
aquestes tres parts hi ha alguns temes que ja han sonat en d’altres dels seus
discos o sigui que no els posaré, i són temes com “Coral”, “Veles” i potser
alguns més. O sigui que tot i respectant el concepte de tres parts, m’he
decidit per posar-ne una d’elles, sencera, i resulta que serà la tercera, per
qüestions de temps i temes abans comentat.
Nascut el 1987 i llicenciat el 2009 a l'Escola Superior de Música de
Catalunya (ESMUC), als seus 29 anys Mezquida s'ha convertit en un dels músics
més valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades
a Espanya, com demostra la seva intensa i versàtil activitat concertística,
discogràfica i creativa al costat de molts dels millors músics del país.
Comencem programa i projecte amb dos temes seguits anomenats
15.- Ojos de musa (M.
Mezquida) 3m09s
16.- Aural song (M.
Mezquida) 5m07s
Doncs d’aquesta manera tan delicada hem començat el programa 290, on el
Jazz encara no ha aparegut però sí la música sense fronteres i etiquetes. I és
que en aquest programa hi cap tot, tot el que sigui música de qualitat, essent
un servidor l’encarregat de valorar-ne la presència o absència. D’aquesta
manera hem pogut gaudir de dos magnífiques composicions de Marco amb clares diferències entre elles essent-ne la segona la una
mica més rítmica i melòdica, encabida en el món clàssic fins les seves arrels.
Elogiat per la seva versatilitat i el seu potent magnetisme musical, és
un dels artistes més complets i expressius de la seva generació. Ha gravat més
de 40 discos: 10 com a líder amb la seva pròpia música i 30 com a sideman en
influents grups del panorama actual. Ha actuat en auditoris, clubs i festivals
de 25 països, en 4 continents així com en alguns dels clubs de jazz més
emblemàtics del món com el Blue Note de Nova York, SF Jazz de Sant Francesc,
Unterfarht de Munic, Bimhuis d'Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, Jamboree de
Barcelona, BMC de Budapest, Cafè Central de Madrid i el Sometime de Tòquio.
Seguim amb els altres temes d’aquesta tercera part i ara ho farem amb el
preciós tema..
17.- Joia (M.
Mezquida) 5m11s
Amb aquesta joia de composició segur que ens haurem quedat clavats a la
cadira, butaca, sofà, terra, de cap per avall, etc..Una magnífica balada obra i
gràcia d’aquest gran mestre del piano i de les composicions més agosarades i
les més íntimes i càlides com aquesta Joia preciosa, preciosa joia. Una cançó
interpretada delicadament però que ben bé podria reconvertir-se en quelcom més
grandiloqüent amb només alguns instruments més. Més que grandiloqüent, jo diria
que és majestuosa, majestuós aquest treball, aquest disc d’aquest encara jove
pianista de Maó.
Escoltem encara el penúltim tema d’aquesta tercera part, amb l’anomenat..
18.- El cielo en tus brazos (M. Mezquida) 4m15s
Un canvi substancial pel que fa a la rítmica i permanent pulsió d’acords
en un tema vital tot i el tarannà un pèl lànguid, amb una melodia que se’ns
endu de la mateixa manera que ho fa el ritme permanent de les seves mans.
Marco ha compost música per a obres de teatre i gravat
programes de televisió. Una desena de premis (Altaveu 2015, premi Enderrock, 4
anys premiat Músic de l'Any per l'AMJM de Catalunya, etc.) vesteixen la seva
fulgurant carrera musical que combina amb la docència a l'Escola Superior
d'Estudis Musicals del Taller de Músics i al Conservatori Superior del Liceu de
Barcelona.
Acabem el projecte de Marco
amb el darrer tema d’aquesta tercera part anomenat...
19.- Ternura infinita (M.
Mezquida) 3m36s
I amb aquesta delicada “Ternura Infinita” hem acabat el projecte de Marco Mezquida tot i recordant-vos que
de la hora i sis minuts que hi teniu de música, només n’heu escoltat prop de 21
minuts, suficients per entendre el què heu de fer i que és mirar
d’aconseguir-lo de la manera que sigui, enviant-li un mail a ell mateix i per
això us deixo aquí l’enllaç al seu web, https://marcomezquida.com
o fent-ho a les botigues de discos, que sí, n’hi ha algunes.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Seguim després d’aquesta obra magna i tan personal i ho farem amb el
projecte d’un altre pianista dels Països
Catalans anomenat Joan Claver i
el seu projecte...
“TRIANGLE”
Joan Claver
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 508
Enregistrat per Xavi Moreno al
Conservatori Professional de Música de Vila-seca el 30 de juny i 1 de juliol de
2015.
Mesclat per Xavi Moreno als
Eqestudi.cat
Produït per Triangle
Productor executiu, Jordi Pujol
Joan Claver, piano
Pedro Campos, contrabaix
José Benítez, bateria
Totes les composicions són de Joan
Claver excepte #6 Erik Satie, #7
The Police i #11 Björk
Aquest és un disc dedicat a Emma
Marin i el tema #8 dedicat a Josep Maria Frontrodona.
Tres joves talents de l'escena del jazz català donen vida a aquest trio
format per Joan Claver al piano, Pedro Campos al contrabaix, i José Benítez a
la bateria. Triangle compta amb un repertori contemporani fresc, ple de
composicions originals i versions recol·lectades acuradament. En aquest marc es
descobreix la influència dels grups i músics com el Esbjörn Svensson Trio, The
Bad Plus, Brad Mehldau, Robert Glasper etc, amb una música amb clares arrels en
la música negre i el pop.
Triangle és un trio de jazz contemporani de Barcelona, que igual atrau
els amants de la música improvisada i aficionats del pop i el rock. El talent
d'aquests joves músics crea una mena de nova marca de so, de manera que és
El vessant de la música clàssica també hi és i s’hi respira en alguna de
les seves composicions. El projecte també te un tarannà global que l’identifica
i et va emportant mica a mica a aquest entorn musical.
un projecte pioner a l'escena musical.
Comencem amb la magnífica composició d’aquesta iconoclasta de la música
anomenada Björk i el seu tema...
11.- New World (Björk) 3m46s
Doncs amb quina delícia hem començat aquest projecte del jove pianista Claver i els seus amics i també molt
joves Pedro Campos i José Benítez,
amb el tema súper delicat de Björk
amb molts moments dolços per anar-nos situant en el projecte.
Una sèrie de treballs que se situen en el tempo mig i inferiors on les
composicions pròpies i les d’altres s’enlairen gràcies a les magnífiques
interpretacions dels tres joves cracs. Nitidesa, fluïdesa i creativitat alhora
que gust delicat a les mans d’aquest jove pianista de Vila-Seca, ben embolcallat per un dels joves contrabaixistes més en
forma de l’escena actual. Benítez, a
la bateria, és un magnífic suport gràcies també a la gran compenetració amb el
seu amic Campos i així ambdós acaben
de vestir la base rítmica necessària pel pianista Claver.
Joan Claver, nascut a Vila-seca (Tarragona, 1988) va començar a estudiar
música clàssica a l'edat de 7. Els seus mestres inclouen Núria Ruera i Cecilio
Tieles. El 2011 entra al Conservatori Superior del Liceu a matricular-se en
estudis de jazz i música de piano modern amb Iñaki Sandoval, Albert Bover i
Roger Mas. Va formar part de la Big Band del Liceu sota la direcció de Sergi
Vergès. Ha tocat en diverses formacions de jazz i rock. Actualment és membre de
Triangle, Funk Cake, i Distrito Rojo.
Seguim ara amb un tema de Erik
Satie el conegut
6.- Gymnopedie nº 1 (E.
Satie) 5m20s
Doncs tot i la personal obra de Satie,
en Joan Claver ha sabut trobar una
altra manera de concebre-la amb aquest magnífic arranjament on l’aspecte rítmic
n’és la mare dels ous considerant que Satie
la va composar a un tempo súper lent. Aquest geni de la música es va
autodefinir com a “Phonometricien” o sigui algú què és capaç de mesurar i
escriure sons, essent això el què el definia i no tant el concepte de músic. La
versió de Claver és impressionant
per la seva nova visió melòdica i rítmica sobre un tema encabit en el nostre
imaginari col·lectiu d’una única manera, la concebuda pel genial pianista i
compositor francès.
Pedro Campos, (Barcelona, 1992) va començar a estudiar música a l'edat de 12 anys, i als 16 va
decidir-se pel baix. Els seus mestres inclouen Felix Serra, Horacio Fumero i
David Mengual. Actualment està involucrat en projectes com el nonet de
Barcelona "DO: The Next Generation”, projecte crec en StanBY creat i
dirigit per l’amic Víctor Correa, ara mateix a Mèxic", també fa formar
part de la ja extinta i alternativa Big Band de Sergi Vergès (JODR), la
formació "Big menú", entre moltes altres. Va acabar el seu Grau Superior
en jazz i música moderna al Conservatori del Liceu.
Seguim encara amb un altre tema d’aquest magnífic trio, i ara ho fem amb
una composició original de Joan Claver
anomenada...
1.- I Promise You (J.
Claver) 5m51s
Aquest és potser el tema més personal d’aquest jove pianista on ens ha
deixat entreveure, només començar, la visió més elèctrica i moderna de la seva
concepció musical, també la seva vessant més propera al trio de Esbjörn Svensson per la seva permanent
i reiterada aportació amb ritmes i acords alhora que amb aquetes melodies
lànguides i delicades. Moments també per la comunió entre piano i contrabaix en
el bell mig del tema abans que el solo del líder on se’ns ha mostrat força
mesurat i delicat en el tracte de la tecla i la seva pulsió.
José Benítez (Algesires, 1987) va començar a tocar la bateria a l'edat
de 16. Des de llavors, ha estudiat amb Aldo Caviglia, Quim Soler i Ramon Prats,
entre d'altres. Ell és ara membre de La Canalla, "Big menú", i altres
projectes. Va completar els seus estudis de jazz i música moderna al
Conservatori del Liceu, on va formar part de la Big Band del Liceu.
Doncs nosaltres acabem aquest projecte amb un altre projecte del líder,
el de més tarannà clàssic alhora que barreja de concepcions diverses amb
l’anomenat..
2.- Hypocresy (J. Claver) 3m26s
Amb aquesta interpretació moderna d’un tema amb vessants clàssics, tema
però acabat de parir i per tant formant part de la més estricta modernitat, Claver ens ha mostrat el seu recorregut
ampli sorgint primer d’aquest món clàssic per arribar al Jazz més contemporani.
El gust en la composició on melodies i ritmes es conjuminen la mar de bé,
alhora que s’hi encabeixen elements trencadors pel que fa a la rítmica, són el
leit motiv principal d’aquest projecte que fa un repàs per diversos estrats
musicals mostrant-nos els aspectes de creativitat i interpretació dels tres grans
i joves músics del trio Triangle.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim ara amb el següent disc també de Fresh Sound New Talent i aquest és el
“A RESULT OF THE COLORS”
Megumi Yonezawa Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 504
Enregistrat per Michael Brorby
l’11 d’octubre de 2012 aks Acoustic Recording, Brooklyn, N.Y.
Produït per Megumi Yonezawa
Productor executiu, Jordi Pujol
Megumi Yonezawa, piano
John Herbert, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Totes les composicions són de Megumi
Yonezawa excepte el #6 que ja ho comentarem si és que acaba sonant.
Ella mateix ens en parla considerant també que es va enregistrar el 2012
i finalment es va editar el 2016...
"Han passat molts anys des que he triat com el meu instrument el
piano que m'ha donat tanta alegria. Estic fortament i profundament encantada
per la seva bellesa. Aquesta música es basa en la meva exploració musical a
llarg termini que va ser influenciada per Greg Osby, Jason Moran, Andrew Hill,
Keith Jarrett, Ray Santisi, Arnold Schoenberg, Alban Berg, Johann Sebastian
Bach, entre molts altres. També, m'agradaria donar les gràcies a John i Eric
per la seva musicalitat i la dedicació al seu art ".
Megumi Yonezawa
Megumi Yonezawa va néixer a Hokkaido, Japó, i es va graduar a la Berklee School of Music on es va Llicenciar
en Arts, amb Piano, Performance i Composició de Jazz. Ella mateixa ha demostrat
la seva vàlua en enregistraments del vibrafonista Michael Pinto, el violinista
Meg Okura, el mestre de la trompeta Nicholas Payton i amb el saxo alto, el gran
Greg Osby, i també fent el camí, amb el baterista Francisco Mela i els
baixistes Chris Tordini i Ben Williams.
Doncs comencem amb el projecte d’aquesta pianista japonesa establerta a New York i els seus aires de modernitat
i encarada ella i les seves músiques en el jazz més contemporani i ho farem amb
el tema primer tall del disc i que li dóna títol al disc..
1.- A result of the Colors (M. Yonezawa) 6m05s
Doncs amb només el contrabaix i el piano, les notes i acords d’aquesta
meravella la d’un resultat de colors, o la música i els diversos colors. Un
jazz contemporani de concepció on el groove substitueix el swing, que això
vosaltres ja ho sabeu per escoltar-m’ho dir força vegades. Aquí però el
“caminar” no és tan evident però hi és, eps però que parlo només d’aquest tema,
que el groove i el swing l’escoltareu. La melodia segueix una mena d’espirals
sonors de la mà de l’harmonia, en una obra pictòrica plena de colors, o
harmònics de totes les músiques. Bàsicament, la presència mínima de les
escombretes del baterista McPherson
són mers símbols sotmesos a la implacable persistència de les notes del piano.
El solo de contrabaix, i el quasi silenci dels companys, ens situa en aquest
món íntim del concepte de part del projecte, dels temes amb tempo similar que
n’hi ha i en són la meitat. Música impressionista, que li permet veure a
cadascú la seva paleta de colors, de músiques. En el format de trio, i amb dos
companys de banda excepcionals, Megumi és capaç d'expressar-se per complet i
maximitzar l'impacte del seu art. La seva escriptura és excel·lent i el seu
tacte precís.
Seguim ara amb un altre tema força interessant de concepció, que ja
vegem per on van els trets amb aquesta magnífic compositora i insigne pianista
japonesa, i ho fam amb el quart tall del disc, l’anomenat...
4.- Dr Jekyll and Mr. Hyde (M. Yonezawa) 3m19s
I sí, la concepció contemporània prou hi és, però ara, i després d’una
magnífic intro del tema on no sabíem per on anirien els trets, ben aviat ho hem
pogut esclarir tot i escoltant el “walking” del contrabaixista alhora que el magnífic solo de la líder. La seva
creativitat segueix per uns indrets força intransitats i per on és força difícil
circular sense risc de caure i fotret una morrada. Ella però, se’n surt i no
només i sí que ho broda. És el seu llenguatge, així de modern, així de
contemporani. Els acompanyants però són de total luxe, car ambdós són una
secció rítmica reputada i bregada en mil i un projectes. Ells dos són una
perfecte màquina rítmica i acompanyant-la a ella li donen el suport adequat i
li permeten quasi volar per sobre les estructures harmòniques tot i flotant per
sobre del coixí rítmic. Un magnífic tema, i així hem pogut tornar a escoltar la
seva peculiar melodia tot i acabant el tema.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb el segon tall del disc, amb el tema anomenat...
2.- Children of the Sun (M. Yonezawa) 5m25s
Doncs la intro d’aquest tema també és deu ni do, tot i que curta, la
part de ritme trencat, podríem dir-n’he. Després la “melo” es confon amb el
solo de la líder i s’endinsa en un univers marcat pels continus i permanents
acords amb la mà esquerra, marcant també el ritme, el, qual no sembla el mateix
que la pròpia improvisació. Un tema amb aires càlids com si d’un tema latin es
tractés, i sí, no només ho sembla sinó que aquesta sensació rítmica hi és, tot
i quasi desaparèixer en tornar-hi amb el tema pròpiament dit. I ja vegeu que al
final, hi ha tornat amb els inicis, però ara amb una estona suficient per
deixar gaudir també al baterista McPherson.
Vegem què ens en diuen des de New York City Jazz Record:
La pianista Megumi Yonezawa, procedent d'Hokkaido, mostra un enfocament
més progressiu (perfeccionat per associacions amb Greg Osby i Meg Okura) en
aquest el seu projecte “A result of the colors”, el seu debut com a líder. És
temptador comparar-la amb Bill Evans, per la seva intel·ligència elegant,
romanticisme incisiu i el mal humor existencial del mestre a finals de la seva
obra. D'altra banda, les seves frases amb freqüència acaben prematurament,
lligades per la persistència de silencis que semblen demanar preguntes de
companys del trio, com el baixista John Hébert i el baterista Eric McPherson.
Ells estan més que disposats a respondre, sovint amb llargs solos o
disquisicions autoritzades de la seva pròpia, la qual cosa fa provocar un alt
nivell d'interacció de grup, que, de nou, recorda les col·laboracions d'Evans
amb Scott LaFaro i Paul Motian. Yonezawa té una forma única de tocar les
balades en el millor sentit i de la manera clàssica amb "Sketch”, tema que no posarem i més
lliure i ja no a tempo de balada en el tema
“Epílogue”, i en el seu, “No Dear or Fear” es una línia peculiar però
enganxosa escrita sobre una progressió de R&Changes, i que serà el tema que
escoltareu per acabar el seu projecte. Algunes d’aquestes idees les va escriure
Tom Groenlàndia (el febrer de 2017) i algunes ja vegeu que les he dit jo.
Acabem el projecte d’aquesta magnífica pianista i compositora amb el
tema ja comentat..
7.- No Dear or Fear (M.
Yanazawa) 5m02s
Doncs a mi aquest No Dear no Fear em sembla d’entrada una mena
d’homenatge a Thelonious Monk. És un
Blues com una casa i el “walking” del contrabaixista és magnífic i conjuntament
amb la delicadesa del baterista i del seu “ride”, aconsegueixen un Swing
impressionant. La preponderància sonora del piano en detriment dels dos
companys és, evidentment obra i gràcia de tècnic de gravació i productor que ha
volgut que el producte final sigui aquest. Amb tots els meus respectes, crec
que al pobre baterista l’han deixat una mica pobre de so, en aquest i en tots
els altres temes. En fi, s’ha de dir però que el resultat final és l’adequat,
car aquest és el projecte de la pianista. Ella, ens ha mostrat de nou la seva
mestria, la seva tècnica, i la seva constant creativitat en aquest i en
cadascun dels solos i composicions que ens ha presentat. Magnífic disc que ves
per on podeu aconseguir, com l’anterior, a la botiga Blue Sounds del carrer Benet
Mateu 25 de Barcelona.
I nosaltres acabarem el programa d’avui però abans...
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I amb el Programa 290, que ja en són uns quants, acabarem la 8ena
Temporada amb el darrer projecte i primer al seu nom de la jove saxofonista i
compositora Irene Reig, la qual me’l
va donar la setmana passada a la Nova
Jazz Cava de Terrassa a la mitja
part i tot i esperant començar la Jam Session on vaig tenir la sort de poder tocar,
jo, un vell aficionat, amb ella, una jove i magnífica saxofonista, tota una
llicenciada en Saxo Jazz per l’ESMUC
i amb un màster del Conservatorium van
Amsterdam passant també per Philadelphia,
que va ser on el va enregistrar.
“VIEWS”
Irene Reig
Editat per Discmedi Blau DM1392-02
Enregistrat per Andy Mohler el
15 de desembre de 2016 a l’estudi de la Universitat de Temple,
Mesclat i masteritzat per Quim
Puigtió, “Kato”
Irene Reig, saxo alto
John Swana, EVI en els temes #2
i #5
James Santangelo, piano
Nimrod Speaks, contrabaix
Anwar M. Marshall, bateria
Totes les composicions són de Irene
Reig
Aquest és un projecte molt personal i amb tot de temes que segueixen un
fil conductor i què és la manera bopper de tocar el saxo alto, tot i haver-hi
temes amb ritmes com bossas i els més amb el swing com a referència rítmica.
Els companys que l’acompanyen són, ja ho escoltareu, magnífics. A tenir en
compte el so del EVI en els temes 2
i 5, que és el d’un instrument electrònic que te fins i tot la forma d’una trompeta i es toca com si ho fos.
Escoltem ja el primer tema i que serà una preciosa balada anomenada..
4.- Ca l’Ana (I.
Reig) 7m45s
Doncs com sempre que podem, i de cada projecte, volem escoltar de quina
manera els músics, el o la líder “tracta” les balades o els temes més “slow”, i
així és què hem volgut escoltar com ho fa Irene
Reig. Us haig de dir que la melodia és preciosa i la composició, magnífica.
Una vegada ha presentat el tema ha endegat el seu solo, amb un so increïble,
una tècnica molt depurada i el fraseig lleuger. Després, al pianista Santangelo l’hem pogut escoltar delicat i fi, amb una
improvisació precisa de pulsió nítida. Irene
ha endegat el final del tema afegint-hi més improvisació i no limitant-se a fer
la melodia del tema com és habitual, la qual cosa sí ha fet al final, final del
tot. Una preciosa cançó d’aquesta jove saxofonista i ja vegeu que gran compositora
amb només 23 anys.
Neix a Barcelona l'any 1993. Gràcies al seu interès per la música,
comença a rebre classes de piano clàssic passant per conservatoris com l'Oriol
Martorell o el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Paral·lelament,
als 11 anys, comença a tocar el saxo alt, però no serà fins als 15 que
s'endinsarà en el món del jazz. Al 2011 inicia el seu pas per l'ESMUC on tindrà
com a professors principals l'Eladio
Reinón, Gorka Benítez i Xavi Figuerola i, més endavant a Ferdinand Povel al Conservatorium van
Amsterdam.
Seguim ara amb el primer tall del disc, l’anomenat...
1.- Sa Palomera (I.
Reig) 6m25s
Sa Palomera, una gran roca que s’endinsa dins la badia de Blanes separant aquesta de la platja de
S’Abanell, i on comença, diuen els
experts, la Costa Brava. Suposo que
és on devien passar les vacances d’estiu de ben petits ella amb la seva
família. Un tema amb un ritme cadenciós de Bossa amb una melodia molt
aconseguida i un bon acompanyament de la secció rítmica. Després de la
presentació del tema, Santangelo ha
encetat al piano els solos, i ho ha fet amb pulcritud i bones idees i així hem
pogut escoltar com la mà dreta es desplaçava amb lleugeresa per la part dreta
del piano, mentre l’esquerra l’acompanyava amb els acords i ritmes de la bossa.
La líder ha desenvolupat el seu magnífic solo, tot i recordant-nos que sí què
és una bossa però que ella toca el saxo alto de la més bopper manera possible.
S’ha de dir que la progressió tècnica d’aquesta jove saxofonista ha estat
esclatant alhora que la seva sonoritat, més nítida amb un so un tant dolç que
li dóna la característica de la seva personalitat. Després d’ella, el
contrabaixista ha fet el seu curtet solo, reeixit, només acompanyat per la
suavitat dels companys a la bateria i piano, l’un portant-lo a ritme i l’altre
amb les harmonies adequades. Després, de nou el tema, preciós, i encarar el
final dolçament.
Entre 2008 i 2011 va ser membre oficial de la Sant Andreu Jazz Band on tocava els saxos alt i baríton i el
clarinet i amb la qual ha enregistrat dos CD-DVDs (Jazzing Live at Casa Fuster
i Jazzing vol. II). Estar en aquesta Big Band l'ha portat a compartir escenari
amb músics de renom com Perico Sambeat,
Dick Oatts, Scott Robinson, Jesse Davis, entre d'altres.
Des del 2010 i fins el 2015 va tocar amb la Star Wood Band, una formació
dirigida per Pau Casares i amb la qual ha gravat diversos Cds. També ha
col·laborat amb músics locals de renom com Lluís
Vidal, Josep Maria Farràs, Ignasi Terraza i Francesc Capella i en projectes
com Joan Casares Sextet i l'Esmuc Jazz Project Univers Keith Jarret,
els quals estan editant el seu primer disc.
Seguim encara amb un altre tema, i en queden dos, aquests ja amb el
vessant més rítmic del projecte. Escoltem doncs...
6.- Stef is not comin’ (anymore) (I. Reig) 3m54s
Doncs ara sí que ja ens hem situat a un tempo una mica més viu, tot i
que ja vegeu que ens mantenim dintre d’un tempo mig, i on la bossa la podem
notar de nou. Aquest és un projecte amb la majoria de temes són a un tempo mig
i em sembla que el queda és el de tempo més viu. Sovint els músics es troben
més còmodes amb temes a tempo no massa ràpid i així poden desenvolupar millor
els seus solos, i no per què no puguin tocar-los a tempo fast. Podem dir que
dels set temes d’aquest projecte el que ara escoltareu és el més fast. En
aquest, Irene igualment ha més que
doblat el tempo original amb la seva intervenció i notes que han fluït amb
lleugeresa i velocitat alhora que creativitat. Igualment s’ha de dir que
escoltant els temes, els situem en un determinat context i és el que domina la
concepció d’aquest projecte. Entremig de tot plegat, un curtet però reeixit
solo del baterista i després ja de cara al final.
Actualment lidera el seu propi septet, The Bop Collective, un grup de composicions i arranjaments
originals amb el qual ha tingut l'ocasió de tocar a la Jazz Cava de Terrassa i
al Jamboree, entre d'altres. Paral·lelament toca, escriu i arranja pel seu nou
projecte de petit format, el seu trio amb el qual ja ha tocat per Catalunya i Holanda.
Resideix a Àmsterdam on ha estudiat un Màster d'interpretació amb el
saxofonista Ferdinand Povel i, esporàdicament, Dick Oatts. Estar al Conservatorium
van Amsterdam l'ha portat, també, a compartir escenari amb músics com Terell Stafford, Simon Rigter, Martjin van
Iterson o Rob van Bavel.
I nosaltres ja acabem projecte i programa amb el tema més fast, el més
bopper amb el so del EVI per
trompeta a càrrec de John Swana, en
el tema...
5.- Santangelo’s Groove (I. Reig) 5m47s
Doncs per si algú s’havia dormit, segur que s’haurà despertat de cop. De
quina manera més bèstia el so d’aquest instrument electrònic ha fet aixecar-nos
de la cadira i potser fins i tot ens ha fet bellugar algun muscle del nostre
cos. Swana l’ha tocat magistralment
i si el so no ens recorda cap trompeta, dir-vos que deu ser perquè ell no ho ha
volgut, car segur hi deu haver les tecles adequades per aconseguir aquest so,
com passa amb l’EWI de Akai relacionat aquest amb el so dels
saxos. De totes maneres el solo d’aquest mestre ha estat impressionant.
Igualment Irene ens ha mostrat de
quina manera és ella capaç de tocar a un tempo fast, bopper, com a ella li
agrada. No oblidaré mai que quan estudiava a l’ESMUC la vam tenir al JCLV amb
el seu projecte final de carrera, els Bop
Collective en formació de septet, amb una front line de 4 vents, trompeta,
saxo tenor, trombó, saxo alto i darrera la base rítmica amb piano, contrabaix i
bateria. Una magnífica formació, aleshores de joves estudiants i ara ja tots
ells llicenciats i amb una important experiència musical a pesar de la seva
joventut. Un tema ideal per acabar el
projecte, programa i temporada, i que segur que haureu gaudit com amb la resta
de temes del projecte de Irene Reig.
Doncs rés més, espero que hàgiu gaudit del programa 290, l’últim
d’aquesta temporada el qual hem començat d’una manera molt diferent de com
l’hem acabat. De fet el tempo ha anat creixent des del slow total dels
preciosos temes de Marco Mezquida,
per anar pujant el to rítmic amb el Joan
Claver Trio, primer i després tempo i concepció contemporània amb la
pianista japonesa Megumi Yonezawa Trio
i he volgut acabar amb el projecte de Irene
Reig per escoltar els únics vents del programa al final d’aquest i gaudir
amb la proposta d’aquesta jove saxofonista.
Bé, doncs ara sí, jo Miquel Tuset
i Mallol qui us ha parlat tot i explicant interessos comuns, realitzat i
seleccionat les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú, i fins el 13 de setembre de 2017 si no hi ha novetats. Bones
vacances.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
