Programa 288: Discordian Community Ensemble, SetsFree, Albert Cirera, Luís Lopes, Hernani Faustino i Vasco Furtado i RCJ, 7 de juny de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Avui farem un programa molt, molt especial, dedicat a una de les nostres
discogràfiques online especialitzada en “Free Jazz i lliure improvisació”, Discordian Records. Aquesta és una
editorial co-dirigida per l’amic ”El
Pricto” i en Lopinsky. Ells dos
ja fa temps que donen “veu” a projectes situats en l’entorn de la Lliure
Improvisació i/o Free Jazz, o simplement quelcom sense etiquetar. Com què qui
avisa no és traïdor, per escoltar el programa d’avui i també per segons qui,
caldrà fer un exercici que espero no us sigui difícil, i que consistirà en
deixar-vos portar pels sons i músiques que de ben segur us sorprendran. Aquest
programa és obert a totes les tendències, o quasi totes, i pretén també
informar-vos del què es “cou” relacionat amb la improvisació, en aquest cas, la
més lliure. O sigui que som-hi amb els projectes i sense dir-vos quins seran,
car així la sorpresa serà total.
Comencem doncs ja amb el primer projecte...
“CONTRAST/MOVEMENT”
Discordian Community Ensemble
Gravat per Lopinski a l'ESMUC
l'1 de juliol de l'any 2016
Mesclat i masteritzat per
Lopinski
Fotografia de la portada de
Luiz Rocha
El disseny de la coberta per El
Pricto
Disseny de la tapa posterior
per Aorita
Produït per Discordiano
Almudena Vega: flauta
Agustí Martínez: saxòfon alt i
clarinet
El Pricto: saxo alto, clarinet
i melòdica
Luiz Rocha: clarinet baix
Iván González: trompeta
Ilona Schneider: soprano
Owen Kilfeather: el tenor
Paula Pinero: percussió
Jordina Millà: piano
Diego Caicedo: guitarra
elèctrica
Sarah Clamen: violí
Francesc Llompart: violí
Pau Sola: cello
Àlex Reviriego: contrabaix
Eduard Altaba: contrabaix
"Theurgia Goetia Summa" composta i dirigida per El Pricto, "140IBUs" composta
i dirigida per Francesc Llompart,
"II-V" composta i dirigida per Pablo
Carrascosa, "Die Parallelaktion" i "The Emperor of Ice-Cream"
composta i dirigida per Owen Kilfeather,
"SED" composta i dirigida per Agustí
Martínez.
"SED" ha estat feta a partir dels poemes de Gabriel Alejo Jacovkis del "Llibre
de la Ignomínia". "The Emperor of Ice-Cream" parteix del poema
de Wallace Stevens i "Die
Parallelaktion" conté extractes del diàleg de "L'home sense
atributs" de Robert Musil.
Escoltem la proposta dels amics d’aquest col·lectiu....amb el tema de Owen Kilfeather anomenat...
10.- The Emperor of the Ice-Cream (O. Kilfeather) 7m44s
Inquietant d’entrada ja ho ha estat i ha durat, sí, després amb la
magnífica veu de Ilona Schneider i
l’acompanyament de cordes fregades diverses fins arribar a punts de clímax. La
composició té clarament dues parts, acabant-se la primera en un clímax vocal
impressionant. Segueixen amb els vents diversos encabits quasi tots els
instruments en una mena d’espiral sonora global la qual deixa pas altra cop a
la magnífica veu de la soprano acabant finalment aquesta primera incursió en el
món sonor d’aquesta estimada editorial liderada per l’amic i gran saxofonista i
compositor El Pricto.
Aquest és el cinquè àlbum de Discordian Comunitat Ensemble, i també una
de les seves produccions més ambicioses, que involucra 5 composicions diferents
que entrellacen la improvisació lliure amb la composició (com de costum amb
aquest conjunt). Cada composició s'ha dissenyat i portat a terme per un
compositor diferent, algunes són obres multi_moviment, i tots elles fan ús de
diferents tècniques d'escriptura en un intent d'arribar a una barreja
convincent de lo indeterminat amb el determinat. Els artistes d’aquest
enregistrament són també molt notables per la seva experiència i versatilitat
en el camp de la improvisació lliure, alguns procedents de la música
contemporània, altres del free jazz i el rock d'avantguarda. La barreja de
diferents generacions dels músics d'avantguarda més actius de Barcelona en aquest enregistrament és una visió
interessant d'algunes de les direccions de la nova música underground local que
està prenent força en aquest moment a la nostra ciutat.
I ara, per acabar el projecte ho farem amb el tema de l’amic El Pricto anomenat.
1.- Theurgia Goetia Summa (El Pricto) 9m11s
Amb
aquest tema ens hem situat en un àmbit amb una determinada seqüència ascendent
d’acords posterior a moments sonors que podríem encabir en el món musical del
país on neix el sol, seguits d’un clímax brutal. Un violí ha aparegut semblant
al de David Cross de King Crimson tot i que per poc temps.
Les percussions destaquen de manera prioritària seguint la seqüència de notes
soltes. El clarinet baix ressona acompanyat de les percussions i altra cop
moments de clímax. Els moments semblants a com seria una mena de deliri se
succeeixen sense parar i la veu de la soprano omple els espais sonors amb total
pulcritud enlairada al més enllà, tot i acompanyada per percussions, cordes
fregades i vents altisonants fins arribar a l’apoteòsic final.
Discordian
Records va començar el 2011 com un Net Label de música independent amb les
seves pròpies instal·lacions de gravació a Barcelona. Va ser creat per El Pricto,
com una forma de promoure l'intercanvi entre músics dedicats a la recerca de
noves, aventureres i estranyes formes d'expressió. Més tard es va convertir en
un segell artístic / documental d'una comunitat de músics que viu i reprodueix
la música improvisada regularment a la ciutat.
"A
Discordian volem crear i expandir la màgia de la música no convencional i
experiments sonors. El nostre compromís és amb la música, i estem disposats a
descobrir nous compositors i improvisadors. És per això que cada mes convidem
diferents músics per gravar música composta i improvisada. El nostre principal
objectiu és ajudar a crear una escena musical Avant-Garde activa a Barcelona, on els músics poden trobar-se, compartir i col·laborar en
diferents projectes ". Això és el que ens diu EL Pricto. Discordian
Records està dirigida per El Pricto i Ralph Lopinski. És un segell discogràfic
que ofereix els músics l'oportunitat de gravar, mesclar i masteritzar la seva
música. Amb l'ajuda de la unitat de gravació mòbil Discordian, poden gravar
concerts d'àudio d'alta qualitat, arreu. "Un discordian és qualsevol que
estigui disposat a mirar els molins de vent i admetre que pot ser que siguin gegants”.
Advertència: A
Discordian Records utilitzem Discordianism com una filosofia, però no com una
religió. No som una organització o secta, només fem servir la filosofia
discordian per promoure les activitats artístiques. El nostre objectiu és
intercanviar idees lliurement, sense la intervenció de cap institució.
Avui, i per no trencar el fil auditiu només us recordaré que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure
improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb el següent projecte amb l’anomenat...
“THE SECRET OF LIGHT”
SetsFree
Editat per Discordian Records
(online)
Enregistrat per Guille Pérez el
28 de setembre de 2013 i 5 de novembre de 2015
als Estudis Bonso, Barcelona
Mesclat per Guille Pérez
Masteritzat per Lopinski
Concepte i disseny de la
coberta de El Pricto
Disseny de la tapa posterior
per Aorita
Dedicat a la memòria de Joan
Saura
Produït per Setsfree i
Discordian Records
Agustí Martínez: saxo alto
Liba Villavecchia: saxos tenor,
alto i soprano
Xavi Tort: trompeta
Rafa Zaragoza: guitarra
elèctrica
Ramon Solé: guitarra elèctrica
Eduard Altaba: contrabaix
Quicu Samsó: bateria
Tota la música és d'Agustí
Martínez, Liba Villavecchia, Xavi Tort, Rafa Saragossa, Ramon Solé, Eduard
Altaba, Quicu Samsó.
Escoltem d’aquest projecte el tema anomenat...
1.- Opposites born each other (SetsFree) 12m
Aquesta és una proposta diferent, ja ho heu escoltat. Les dues guitarres
de Zaragoza i Solé li donen un
tarannà especial alhora que els saxos de Martínez
i Villavecchia. La delicadesa hi és de manera permanent on cadascun dels
músics sembla que no vulgui destorbar la quietud permanent del silenci. Un primer tema on la
quasi total absència de la bateria de l’amic Quicu Samsó al menys fins ja ben entrat el tema dóna pas finalment
a la seva presència quan els vents i les cordes elèctriques semblen
desfermar-se en el més absolut caos.
Al final, sembla tornar la calma i així apaivagar-se poc a poc. Els
oposats creixen mútuament...
“El discordianismo és, depenent a qui ho preguntis, una broma elaborada
disfressada de religió, o una religió disfressada d'una broma elaborada. Els
seus adherents no se la prenen completament de debò, la qual cosa és un dels
seus principis bàsics, ja que els discordianos no es prenen res completament de
debò. El discordianismo és un sincretisme absurdista amb elements de Zen,
dadaisme, surrealisme, religió, postmodernisme, escepticisme i més. Probablement
inventat sota la influència de substàncies psicodèliques va ser revelat per la
deessa grega Eris, també coneguda pel seu nom romà Discòrdia, la deessa del
caos i el conflicte. La millor manera de descriure el discordianismo és com un
treball intencionadament il·lògic d'art dadaista o surrealista que utilitza la
filosofia i la religió com a mitjà artístic, en un intent mitjanament seriós
d'ocupar una visió de la realitat en algun espai de la ment humana, una mica
inherentment escèptic, subversiu i antidogmàtic.”
I acabem amb el tema anomenat...
4.- Motion cannot be neutralized (SetsFree) 13m
De nou una proposta d’una gran creativitat sonora la que ens han ofert
aquests magnífics músics. Delicada proposta on les veus importants són les de
les guitarres i vents, mentre que la bateria continua apareixen amb comptades
ocasions. Un altre tema amb una clara separació interior la qual ha succeït amb
el so de guitarra elèctrica i saxo soprano de Villavecchia. Moments intensos però no a volum elevat i sí per la
mètrica i rítmica inherent de la composició quan els vents s’han desfermat i Quicu a la bateria ha aparegut amb
contundència. La trompeta de Tort
també s’ha afegit al conjunt complex sonor i rítmic per després fer-ho la
guitarra elèctrica. I ja ho diuen, el moviment no es pot neutralitzar, car,
quan s’hi posen, no te aturador possible. Quicu
a la bateria està immens i els sons estratosfèrics de les guitarres, deixen pas
al dels vents, canyes i metall per així anar-nos acompanyant al final.
I seguim amb el projecte anomenat...
“TEMPLE OF DOOM”
Albert Cirera, Luís Lopes, Hernani
Faustino i Vasco Furtado
Editat per Discordian Records
(online)
Enregistrat per Vasco Furtado
el 24 de gener de 2016 a Lisboa
Mesclat i masteritzat per
Lopinski
Concepte i disseny de l’àlbum:
El Pricto
Disseny de la tapa posterior
per Aorita
Produït per Discordiano
Albert Cirera: saxos tenor i
soprano
Luís Lopes: Guitarra
Hernani Faustino: Contrabaix
Vasco Furtado: Bateria
Tota la música és de l’Albert
Cirera, Hernani Faustino, Luís Lopes i Vasco Furtado
I seguint amb la filosofia Discordiana....
“Wilson i Shea treballaven com editors de la revista Playboy en els
setanta, i molta gent els escrivia sobre teories conspiratòries les quals van
utilitzar per escriure Illuminatus!, una novel·la de ciència ficció també
inspirada per l'obra de James Joyce. El discordianisme és una espècie de anarquia
utòpica, que no respecta les figures d'autoritat.
Els cinc principis bàsics del discordianisme són:
- El profund i obvi "insight" que els humans perceben
falsament, ordre o desordre a través de diversos esquemes o mapes mentals
(percepció). Aprendre a canviar aquests esquemes és el primer pas en
desacreditar completament per accedir a la il·luminació. El caos representat
per Eris és més com una interacció de qualsevol tipus. La idea que l'ordre és
imposat per la ment humana sobre el caos omnipresent també apareix en la
psicologia Gestalt.
Doncs escoltem què ens proposen Cirera
i companys, amb el primer tema del projecte anomenat...
1.- Dogmatic Elders of Doom (col·lectiu) 10m
Doncs amb aquest altre projecte divers dintre de l’espai sonor d’aquesta
editorial, Discordian, enregistrat a
Portugal què és on l’Albert Cirera s’hi està força
temporades crec que treballant en una magnífica escola de música i tocant en
els millors clubs com és el Hot Club de
Lisboa. La delicadesa sonora inicial ha seguit els passos dels projectes
anteriors ara però amb uns aires rítmics força més evidents tot i les notes
llargues de la guitarra de Lopes.
Mica a mica s’han anat desfermant i sobretot el baterista Furtado el qual ha desenvolupat una magnífica improvisació tot i
acompanyant la resta de músics. El saxo de Cirera
sembla no alterar-se per com s’ha anat desenvolupant tot plegat, arribant a
límits d’intensitat emotiva i sonora d’alt nivell. Un magnífic tema,
composició, improvisació, i gran densitat i complexitat sonora.
Seguim amb els punts del Discordianisme...
- Tots dos ordre i desordre, de qualsevol manera en què es concebin,
tenen el potencial de ser negatius o positius. Tant ordre com a desordre poden
ser creatius o destructius, la tendència a establir una ètica que atribueixi
valors morals a aquests aspectes de la percepció es considera com "La
Maledicció de Caragris".
- Les societats modernes tendeixen a prioritzar ordre sobre desordre,
independentment de si són positius o negatius. El discordianismo proposa
prioritzar l'aspecte positiu o creatiu.
- Tots els fenòmens ocorren en cincs o estan relacionats d'alguna manera
amb el número cinc. Aquest principi de la filosofia discordiana pot ser
interpretat com una sàtira a la pareidolia religiosa. El que no vol dir que els
altres principis siguin completament seriosos.
- Els discordianos no creuen en res del que llegeixen.
- Es poden mantenir els punts de vista discordiano i no-discordiano
alhora.
I nosaltres continuem amb aquest projecte amb el segon tema
2.- Lamskin Apron (col·lectiu) 4m39s
Tema nou i diferent de l’anterior on ara la percussió i insistència
rítmica entretallada sembla la mare dels ous. Els instruments solistes, vents i
guitarra són ara llampecs deixats anar com si d’esquitxos sonors es tractés. La
permanent manipulació dels instruments de cordes a base de cops diversos i
demés alteracions s’encabeixen en l’àmbit rítmic d’aquesta composició. El saxo
tenor de Cirera també s’hi afegeix a
base de sons inversemblants i així fins el final.
Per a més informació del concepte Discordianisme....
https://es.wikipedia.org/wiki/Discordianismo
http://lamanzanadoradaeris.blogspot.com.es/p/que-es-el-discordianismo.html
https://en.wikipedia.org/wiki/Discordianism
I acabarem amb la brutal composició col·lectiva, com són totes amb
el....
5.- Outward Introspection (col·lectiu) 5m21s
I ja de quina manera desfermada ha començat el tema. Sons esclatants del
saxo tenor, una bateria desbocada i sons allargassats de la guitarra de Lopes ens embolcallen ja des del ben
principi i així seguiran fins arribar al final, amb increment d’èxtasi sonor i
rítmic alhora que harmònic. El guitarrista portuguès està immens així com també
la resta de companys d’aquest magnífic
país i amb la companyia del nostre músic igualadí Cirera. Moments com aquests i com alguns dels anteriors els he
pogut viure a la distància més curta els dijous de Free Session a 23 Robadors liderats pel baterista de Banyoles, Ramon Prat. Tema brutal, tota
l’estona el qual acaba quasi sense avisar.
I acabem el programa dedicat a Discordian
amb el projecte força canyero anomenat....
“ADEPTUS EXEMPTUS”
RCJ
Editat per Discordian Records
(online)
Enregistrat i mesclat per Marko
Jelaca a MJRemo estudi, Barcelona 2014.
Masteritzat per Lopinski
Fotografia de la portada de Luiz
Rocha
Disseny de portada per El
Pricto
Disseny de la tapa posterior
per Aorita
Produït per RCJ i Discordiano
Luiz Rocha: clarinet i clarinet
baix
Diego Caicedo: guitarra
elèctrica
Marko Jelaca: bateria
Tota la música és de Luiz
Rocha, Diego Caicedo i Marko Jelaca
I seguint amb la filosofia Discordiana...
“El principal llibre sagrat del discordianismo es diu Principia
Discòrdia, o "Com vaig trobar a la deessa i el que li vaig fer quan la
vaig trobar”, on s'explica absolutament tot el que val la pena saber sobre
qualsevol cosa; “El Magnum opiaci de Malaclypse el jove". És un treball en
el domini públic de literatura ergòdica absurdista, ple de paràboles sense
sentit i il·lustracions chifladas. És l'única religió que creu que l'humor és
la principal virtut i que totes les religions són vertaderes. Aquesta molt
inspirada en l'arquetip del boig o del "trickster", la contrapart
real eren els bufons i / o joglars que encarnen temàtiques similars a les del
discordianismo: la qualitat de saltar-se normes socials i d'ordre establert.
Els joglars tenien la funció de poder dir tot el que volguessin i podien ser
crítics fins i tot dels governants. Si l'audiència pensava que anaven massa
lluny, se'ls podia titllar de pallassos o bromistes, el que coincideix amb la
temàtica de no prendre res massa seriosament. Molts autors, pensadors, teòrics
conspiracionales i passejants han influenciat el discordianismo. Una influència
important és el psicòleg contra-cultural Timothy Leary, que suggeria que els
humans veuen el món a través de túnels de la realitat, una idea desenvolupada
per Robert Anton Wilson, una altra gran influència discordiana. La seva
trilogia Illuminatus! (Escrita al costat de Robert Shea) i la seva connexió amb
el discordianismo durant tota la seva vida li donen el paper de quasi-sant.”
Escoltem ja el projecte d’aquest magnífic trio amb el tema...
7.- Nosferatu (RCJ) 6m32s
I quina impressionant mostra de modernitat, ja clarament allunyada del
concepte més “concret” de les composicions que hem escoltat fins ara. Una
permanent pulsió rítmica, aconseguida ja des del primer moment per un estricte
trio de músics, amb un clarinet que sona no com un clarinet, una guitarra
distorsionada i una bateria. Com són capaços només tres músics de crear aquest
entramat rítmic-melòdic d’aquesta creixent intensitat. De fet, no hi ha canvis
massa importants harmònicament parlant i sembla que l’aspecte rítmic torna a
ser la mare dels ous. Mentre els dos solistes, vent i cordes van
desenvolupant-ne melodia i demés, el baterista s’embranca en una mena de croada
rítmica que només s’aturarà al final del tema. El crescendo no s’atura tampoc i
així és com el desenvolupen fins el
final, ja amb sons identificables de clarinet baix barrejats amb d’altres que
no ho són, alhora que els de la guitarra i les seves distorsions i sempre amb
els redobles i demés de la bateria.
Seguim, que encara no hem acabat i ara ho fem amb la composició
anomenada...
5.- Esotheric Panda (RCJ) 7m47s
De nou, el baterista ha dominat la composició ja des de l’inici a base
de permanents tocs als diversos plats, primer, per després incidir amb les
timbales i demés. El so de la guitarra acompanya la permanent recerca del
clarinet, aquest amb sons allargats i força inquietants. El tremolo del dolç
vent sembla pertorbar més encara la situació ja de per sí preocupant. Acords
nítids ara a la guitarra, clars arpegis, recolzen el so del clarinet i sempre
amb la permanent pulsió rítmica, la qual, i ja al final, torna a colpejar només
els diversos plats i platerets, en un tema que ja ho diu el títol, d’un Panda
Esotèric.
I ara sí, ja acabem el projecte i programa amb el potent...
1.- Artículo 19 (RCJ) 6m20s
Amb uns inicis força estridents i distorsionats de la guitarra, ja
ràpidament segueix essent el clarinet qui lluita per mostrar el seu so, sovint
no reconeixible. El guitarrista Caicedo,
desenvolupa l’estratègia ara més nítida per acompanyar de nou el clarinet de Rocha, mentre que de nou el bateria Jelaca imparable, no s’aturarà fins al
final en una composició d’aquest trio que segueix una determinada i fidel
estructura i concepció similar als temes anteriors, i sí, sembla que aquest és
el missatge que ens volen transmetre. Rítmica imparable i per sobre, com
volant, el clarinet inacabable i la guitarra en permanent diàleg melòdic i
rítmic. La permanent comunicació només deixa d’existir al finalitzar el tema i
projecte. Els amics de RCJ són els
encarregats de finalitzar el programa d’avui dedicat a Discordian Records, amb quatre projectes força interessants, primer
am els Discordian Community Ensemble,
una vertadera Big Band i el seu projecte “Contrast/Movement”. Per seguir
després com hem fet amb els SetFree
i el seu “The Secrets of Light”. Continuar amb el “Temple of Doom” del quartet
establert a Portugal i amb l’amic Albert Cirera als saxos diversos, i
havent acabat amb aquest “Adeptus Exemptus” dels RCJ.
Doncs rés més, espero que us hagi agradat aquest programa dedicat a les
músiques improvisades de caire “concret”, i composicions que en alguns casos i
en directe podrien esdevenir “conduccions”, tal és el tarannà de les músiques
escoltades, totes encabides en el més “avant-garde” concepte de la música, i
podríem dir-ne també Free Jazz. Tot és Jazz, si hi ha improvisacions les més
agosarades, tot i no haver-hi els ritmes habituals i per tant no ser-hi ni el
Swing ni el Groove que ens faria ballar o bellugar el cap portant un ritme, el
ritme, que avui no hem tingut, car tampoc l’hem volgut ni necessitat. Les coses
quan són d’una manera, són d’aquesta manera i no podem esperar altra cosa que
la que hem escoltat. L’assumpte és que us hagi servit per ampliar les vostres
mires, sons mentals, i així entendre que hi ha quelcom més enllà del Swing. Un
Swing que recuperarem la setmana vinent sens falta, car les músiques així ho
demanaran.
Gràcies per ser-hi aquí o al programa, bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
