Programa 289: Maio de Sal; Barcelona Percussion Project; Triple Treat i Juli Aymí & Josep Traver, dimecres 14 de juny de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs avui hi tornem amb un programa dedicat exclusivament a una
editorial, i aquesta és Temps Record
motivat pel fet que em van enviar les seves darreres produccions de les quals
avui n’escoltareu quatre de precioses. Ens endinsarem en el món de les músiques
de Maio de Sal i el seu “OJI”. Podreu
escoltar el projecte dels Barcelona
Percussion Project i el seu “Terra Encantada”. El Jazz dolç de Triple Treat i el seu “With Just My
Dreams But Not Alone” i també amb el més swingat i agitanat dels dos cracs Juli Aymí & Josep Traver i el seu
“Wine Impressions”.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem amb la delicadesa de les noies de la formació Maio de Sal...
“OJI”
Maio de Sal
Editat per Temps Record TR1636-2017
Enregistrat i mesclat per Nan
Mercader el novembre de 2016 a Nan Mercader Estudi, Cardedeu.
Producció artística, gravació i
mescla: Nan Mercader
Produït per Maio de Sal.
Maria Soto, Rebolo, pandeiro,
triangle, bendir, pandereta, etc...
Letícia Martín, veu, guitarres,
cavaquinho i palmes
Yolanda Moreno, cocós, pandero,
triangle, palmes i veus
Anna Herrero, veu, abé i
palmes.
I la col·laboració de
Nan Mercader, udú, shakers,
caxixis, palmes i cuica.
Maio de Sal són quatre dones que ens porten de viatge
pel Brasil, Portugal i Cap Verd a
través de la música. Repertori i arranjaments pensats amb delicadesa que creen
allà on van una atmosfera càlida i plena de bon feeling.
El 2017 Maio de Sal engega la seva trajectòria com a quartet i ho fa
presentant el seu primer treball discogràfic Oji (març 2017).
Aquest és un projecte de quatre artistes, dones, amb delicades veus i
bones instrumentistes amb un projecte on la llengua portuguesa i les músiques
relacionades són la clau de volta. Així és que ens situarem en un projecte un
pèl allunyat del Jazz però no tant, si considerem que la bossanova és un invent
i barreja de samba i jazz, més o menys. No escoltarem bossanoves però sí algun
tema molt proper per improvisacions i ritmes. Comencem amb una cançó de Maria Rita, amb la preciosa...
1.- Cara valente (Maria
Rita) 4m24s
Doncs ja vegeu de quina manera hem començat el programa, amb delicadesa
i ritmes càlids a càrrec d’aquest magnífic quartet Maio de Sal. Una cançó aquesta de Maria Rita molt coneguda, una preciosa samba, i interpretada així,
com si res, amb una gran naturalitat i “bones maneres”. Aquest és un quartet
acabat de sorgir el març d’aquest any i del qual n’esperem el millor i la
millor sort, car la qualitat ja la tenen. Ganes de veure-les en algun directe i
així acabar-ho de gaudir. Deuen ser uns directes força íntims i càlids com les
músiques i veu de Letícia. Veure
aquesta samba per la seva autora Maria
Rita en un directe és tot un gaudi, també. Allà, al seu país, és tota una
celebritat i els seus concerts són multitudinaris, i així haurien de ser els
concerts aquí, per les Maio de Sal i
d’altres companys i músiques, com el nostre Jazz.
I seguim ara amb un dels temes interpretats per molts cantants brasilers
el magnífic tema de Baden Powell i
Vinicius de Moraes, el conegut..
4.- Berimbau (B.
Powell & V de Moraes) 3m23s
Berimbau, jo diria que és una mena de himne allà al Brasil. Lletra del
gran poeta Vinicius de Moraes i
música d’un altre gran d’allà, el gran Baden
Powell. Tema enregistrat per primera vegada el 1963, en aquells anys del
gran esplendor de la Bossa Nova i ja amb la presència del Jazz de Stan Getz entre d’altres. Dos pesos
pesants, Vinicius i Baden d’aquesta
música. Un tema cantat també per la gran Astrud
Gilberto tot i recordant-vos que el Berimbau
és un instrument de corda percutida semblant a un arc musical fet d’una vara de
fusta felxible, d’una sola i única corda, provinent de l’Àfrica i utilitzat abastament com instrument de percussió a Brasil. Les nostres heroïnes ens n’han
fet la seva versió, preciosa amb les dues veus doblant-se, alhora que acompanyant-se
de les percussions anomenades menors i fent-ho amb molt de gust, amb la Letícia primera veu i doblada per la Yolanda i l’Anna.
I seguirem amb el tema de Maria
Andrade anomenat...
5.- Tunuka (M.
Andrade) 3m33s
Aquest és un altre gran èxit allà pel Brasil, tot i ser la Andrade
de Cap Verd, i també per la seva
autora i Maria Andrade la qual haurà
fet incomptables actuacions en directe tot i cantant aquest altre himne. Això
de l’himne ho dic pel fet que allà, temes com aquest es converteixen en tan
coneguts com la mateixa cantant i autora. Milers d’aficionats en grans
festivals omplen els estadis la qual cosa trobem a faltar aquí. Això li ha
passat per Europa a la coneguda Maria Andrade. Escoltades les versions
de la mateixa autora, i escoltades les nostres artistes, doncs que voleu que us
digui. Em sembla una interpretació remarcable tot i comparant-la amb la de la
autora. Senzillesa i dolçor, acompanyades de bons ritmes i acompanyaments amb
la guitarra amb dolços arpegis. La veu de Letícia
més calmada i gens estressada, amb un tempo ben marcat, aconsegueixen mica a
mica portar-nos ben amunt.
I acabem el projecte d’aquestes artistasses amb el tema de Dino D’Santiago, anomenat....
7.- Pensa no oji (D.
D’Santiago) 3m17s
Un altre tema que ha arribat a cotes de popularitat a Cap Verd gràcies a la veu i autoria de Dino D’Santiago i que les nostres
artistes s’encarreguen d’arrodonir amb la seva versió. El ritme, magnífic amb
les percussions i els diferents estris de cordes, i les veus, la de la Letícia i ara també acompanyada de les
de l’Anna i Yolanda. Crec,
honestament, que la selecció de temes que han fet les nostres artistes és tot
un encert i millor encara les seves interpretacions, sense oblidar les
col·laboracions del mestre a les percussions en alguns temes, en Nan Mercader, ell artífex de projectes
com la Orquestra Plateria a les
percussions sense oblidar a la veu i líder de la banda, en Manel Joseph, des d’aquí una abraçada a tots dos.
Deixem-les a elles, tot i encarant el proper projecte amb aires força
similars i ja sabeu que estem fent un Especial Temps Record i per tant podeu
entrar al seu web
https://tempsrecord.cat/ on hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim nosaltres amb un altre preciós projecte, el dels amics de Barcelona Percussion Project....
“TERRA ENCANTADA”
Barcelona Percussion Project
Editat per Temps Record TR1633-2017
Enregistrat per Tomi Pérez i
Mauri Tonelli el desembre de 2016 als Aurha Estudios.
Mesclat i masteritzat per Josep
Roig el gener de 2017 a Temps Record.
Àngel Pereira, vibràfon,
marimba, percussió i cors
Mel Semé, veu, guitarra,
vibràfon, marimba, percussió i cors
Alan Sousa, veu, guitarra,
marimba, percussió i cors.
Amb
Clàudia Bardagí, veu (El tiempo),
Tal Tula Ben Ari, veu (Paris Dakar i Horari reduït)
Jurandir Santana, guitarra
elèctrica (Nao vejo a hora i
Terra encantada)
Barcelona Percusssio Project, és una formació creada pel prestigiós
percussionista Àngel Pereira. El
projecte aglutina un grup de músics que tenen en comú la passió per la
percussió: Àngel Pereira, Mel Semé i
Alan Sousa. De procedències i cultures molt diferents, cada un d’ells
aporta a Percussion Project la seva experiència i la seva manera de sentir la
música. El resultat és un mosaic calidoscòpic de ritmes, harmonies i melodies
de singular personalitat.
Des del 2005 han passat per Percussion Project percussionistes de talla
mundial com Alex Acuña, Dave Samuels,
Dave Friedman, Anga Díaz, Víctor Mendoza, Yoan Sánchez, Nan Mercader, Thomas
Dobler, Perico Sambeat, Munir Hossan, Francesc Capella, entre altres.
Un disc amb tots els vuit temes preciosos i on hi tornem amb la
dificultat per escollir els que sonaran. Seguim amb les músiques delicades
d’aquesta formació en un programa radicalment diferent del de la setmana
passada. Escoltem la preciosa cançó composta pel Mel Semé, lletra i música on hi participa Clàudia Bardagí, l’anomenada...
3.- El Tiempo (Mel
Semé) 6m49s
Doncs ja vegeu quina delícia de cançó de Mel Semé per començar el programa. Magnífica i delicada veu i els
cors de Clàudia i demés alhora que
la improvisació del magnífic vibrafonista Pereira.
El tiempo de Mel Semé, implacable,
no ens ha deixat escoltar-los més estona, que ja voldríem, ja. I quina
percussió més dolça acompanyada per les veus i els canvis harmònics del tema.
D’alguna manera em recorda un tema de Chick
Corea i Gary Burton en un moment determinat.
ÀNGEL PEREIRA
Ha col·laborat amb músics de la talla de Tete Montoliu, Tito Puente,
Lluís Vidal, Carles Benavent, Dave Samuels, Alex Acuña, Víctor Mendoza, Munir
Hossan, Perico Sambeat, Javier Colina, Jorge Pardo, John Surman, entre altres.
Cofundador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure (amb qui té dotze discos
editats per Harmonia Mundi). Membre durant anys de Le Concert des Nations i
d’Hespèrion XXI, dirigides per Jordi Savall. Com a solista de marimba, ha tocat
amb l’Orquestra del Teatre Lliure, la Sinfónica de Santo Domingo, la Simón
Bolívar (Veneçuela), etc. Col·laborador del Departament de Músiques Experimentals
de la Universitat de Nova York. Ha col·laborat amb artistes del flamen comc
Carmen Linares, Enrique Morente, José Meneses, Ginesa Ortega, Joan Albert
Amargós, etc.
Seguim amb aquestes delicades músiques ara amb el tema de Javier Mas i amb la veu també de Tal Tula Ben Ari amb l’anomenat..
4.- París Dakar (J.
Mas) 8m12s
Els aires del desert ens han imbuït de l’esperit del tema de Javier Mas, insigne guitarrista qui va
acompanyar durant anys a Leonard Cohen.
Les percussions i la veu de Tal Tula acompanyades de marimbes, cors
i demés fan d’aquest tema una mena d’himne vital i alegre on la dansa ho omple
tot. Vibràfon i marimbes sonen alhora tot just abans del moment especial on la
improvisació del primer instrument brilla per sobre de tot amb moments preciosos
amb la veu també de Tal Tula.
Magnífica improvisació dels músics, el vibrafonista Mel Semé, Àngel Pereira a la marimba i Sousa a les percussions al final, per després tornar a la melodia inicial
d’aquest “París Dakar” i les veus de tots plegats.
MEL SEMÉ
Nascut a Camagüey, Cuba, de pares haitians, Mel Semé va començar la seva
carrera musical a l’església baptista del seu poble de la mà dels seus germans
i en companyia de músics més grans que interpretaven una mena de gospel llatí,
influència dels missioners que arribaven a Cuba des del sud dels Estats Units.
Era molt jove quan es va començar a interessar per la composició i per
múltiples instruments, entre els quals destacava la guitarra, el piano i la
bateria. Després de graduar-se a la Universitat de Música de l’Habana i formar
part de la Orquesta Sinfónica de La Habana i de La Orquesta Sinfónica de
Camagüey va viure una temporada a Suïssa, on va donar cursos de percussió i
d’interpretació. Després va viatjar per Europa de gira amb diferents projectes
musicals: Jane Bunnet, David Virelles, Master Fatman, entre altres. Va passar
per a Alemanya, Àustria, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Suècia i Dinamarca,
país on va viure durant un temps, va ampliar els seus coneixements musicals i
va compartir escenari amb diversos músics d’Escandinàvia. Des del 2003 viu a
Catalunya. Mel Semé ha tocat amb Youssou Ndour, Steward Copeland, Kymani
Marley, Giovanni Hidalgo, Nicholas Payton, Steve Coleman, Fito Paez…Actualment
és el líder del grup Black Gandhi, col·labora en la composició i els
arranjaments de temes per a projectes com Man Ex Maqina, Barcelona Sessions,
Solimel, entre altres, i forma part de Barcelona Percussion Project.
Seguim ara amb el tema de l’Àngel
Pereira on hi participa Tal Tula Ben
Ari, veu amb l’anomenat...
8.- Horari reduït (A.
Pereira) 5m25s
Doncs un tema força vibrant, ja d’entrada, i més en el pont on hi
intervenen veus. Mel Semé és el
primer en encetar els solos i ho ha fet amb la marimba. Magnífic. I quin trio
de mestres d’això dels elements molt diversos de la percussió. Un tema preciós
i vital, amb una harmonia preciosa i millors interpretacions com la del Semé primer i la de l’Àngel Pereira al vibràfon després i el
magnífic solo de Sousa a les
percussions ja quasi al final.
ALAN SOUSA
Alan Sousa és un gran percussionista de Salvador de Bahia, de singular
musicalitat i autèntic virtuós dels tambots. Ha treballat amb els artistes
millors de Brasil: Gilberto Gil, Daniela Mercury, Armandinho, Banda Eva, etc.
Després de nou anys vivint a Barcelona, ha pogut treballar amb artistes de la
talla de Carlos Nuñez, Javier Juibal, Javier Muguruza, Macaco, Lenacay, Alex
Acuña o David Friedman. Actualment forma part de Barcelona Percussion Project. I
acabem aquest projecte magnífic amb el tema de l’Alan Sousa, lletra i música on hi participa el nostre amic i gran
guitarrista Jurandir Santana en
l’anomenat....
2.- Nao vejo a hora (A.
Sousa) 5m32s
I amb quina magnífica demostració de música popular brasilera, per
seguir amb l’anterior projecte també preciós de les noies de Maio de Sal, ara amb la veu i
percussions de Alan Sousa, la
guitarra de Jurandir Santana, i la
primera impro a càrrec de l’Àngel
Pereira al vibràfon, després d’una llarga presentació del tema cantat per
l’Alan. Pereira està magnífic també i al final, com habitualment deuen fer,
el mateix compositor s’ha desfermat en un magnífic solo de percussions
diverses.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Deixem doncs el projecte dels Barcelona
Percussion Project i nosaltres seguirem amb el següent projecte de Temps Record, amb el primer projecte liderat
per la Queralt Camps anomenat...
“WHEN JUST MY DREAMS BUT NOT
ALONE”
Triple Treat
Editat per Temps Record TR1627-GE17
Enregistrat i mesclat per David
Casamitjana el 5 i 6 de novembre de 2016 a l’Espai Sonor Montoliu
Produït per Josep Roig per a
Temps Record
Queralt Camps, contrabaix
Bernat Font, piano
Dave Mitchell, guitarra
Triple Treat neix amb la intenció de recuperar les
composicions dels contrabaixistes que han escrit la història del jazz (Ray Brown, Oscar Pettiford, Sam Jones…)
d’entre els temes que acostumen a formar part del repertori de jazz, en un marc
sonor i rítmic inspirat en els trios sense bateria d’Oscar Peterson (Herb Ellis, Ray Brown); Ahmad Jamal (Ray Crawford, Israel Crosby), Monty Alexander (Ray Brown,
Russell Malone) i fins i tot la senzillesa de la sonoritat del Nat King Cole Trio. Per aquesta
aventura comptem amb la fina guitarra de Dave
Mitchell; l’expressivitat del piano de Bernat
Font i el contundent contrabaix de Queralt
Camps. Triple Treat està
presentant el seu primer treball discogràfic “With just my dreams but not
alone” (Temps Record 2017).
Queralt Camps (Barcelona, 1980) arriba al contrabaix l’any 1996. Se
situa dins la tradició del jazz i el swing, amb clares influències de Ray Brown, Jimmy Blanton i Christian
Mcbride. Ha enregistrat 10 CDs amb diverses formacions i ha participat tant
en cicles i festivals de jazz internacionals com en programacions estables des
del 1999. Ha tingut l’ocasió d’acompanyar Gene
Connors, Charmin Michelle i Carrie Smith, Txavolo Smith, Sébastian Ginaux,
ha col·laborat amb músics i formacions com Barcelona
Jazz Orquestra, Ignasi Terraza Trio, Jay Wallis, Juli Aymí, Piero Cozzi, Andre
Kitaev, Toni Solà,, Ricard Gili, Gemma Abrié, entre altres; i actualment és
la contrabaixista de les formacions: Triple
Treat, Shakin All, Bumpy Roof Band, Barcelona Swing Serenaders, Albert Bello
trio i Atòmic Swing Five.
Som-hi doncs amb la música amb un tema del fill de Duke Ellington, Merce Ellington el conegut i anomenat...
11.- Things ain’t what they used to be (M. Ellington) 6m15s
I ara ens trobem amb una estructura de blues completa amb aquest tema del
fill de Duke, un tema que es va fer
força conegut per l’època. El 1942 el va composar Merce Ellington amb lletra de Ted
Persons. Tema interpretat per la Big
Band del papa, i que també es va convertir en un estàndard de Jazz
interpretat en jams i per molts músics alhora que també cantat per multitud de
cantants d’ambdós sexes. El nostre trio l’ha clavat primer amb el tema
pròpiament dit, després amb la magnífica impro de Dave i seguidament amb la de la líder i gran contrabaixista, Queralt Camps. Bernat Font s’hi afegeix després de Queralt i ja devem estar súper imbuïts de Blues per tots els
costats.
David Mitchell (Kansas
City,1958) és un guitarrista de jazz instal·lat a Barcelona de fa força temps. Té influències dels grans guitarristes
en la tradició del jazz, com Wes
Montgomery, Kenny Burrell, Grant Green, Django Reinhardt, Charlie Christian,
Tal Farlow. Ha construït un estil amb una forta connexió amb el blues i el
llenguatge bebop. Apareix en 15 CDs sota el seu nom i acompanyant diversos
instrumentistes i cantants. Ha tingut l’oportunitat de tocar amb músics de la
talla de Frank Wess, Slide Hampton,
Peter Bernstein, Scott Hamilton, Dena Derose, Terell Stafford, Lou Donaldson,
Lonnie Smith, Bobby Shew i Jack McDuff. Ha tocat en festivals i clubs de jazz
en tot el món i fa carrera com a músic professional des del 1976.
Seguim nosaltres ara amb el tema del gran Ray Brown, amb l’anomenat..
3.- F. S. R. (R.
Brown) 5m11s
I som-hi de nou amb el Blues, que no sembla ens vulgui deixar, és clar
que nosaltres tampoc el volem deixar a ell. Bernat Font ha iniciat la ruta del Blues, on hi havia abans la Ruta
del Jazz de l’amic Deme Gómez i Jos
Bascon. El guitarrista americà, amb l’elegància que el caracteritza ha fet
la seva aportació solista amb el seu magnífic so de la seva magnífica Gibson, deixant pas a la líder, la qual
ens torna a sorprendre amb un solo melòdic, amb un tempo rítmic impressionant.
Les estructures del Blues volen suaument pel mànec del contrabaix. Després dels
solos, tots tres encaren el tema de Brown
per arribar així al final tot i havent-nos fet gaudir d’allò més.
Bernat Font (Barcelona, 1989) és un reconegut pianista de la nova
generació de músics de Catalunya.
Provinent del blues, va arribar al jazz a través del ragtime i l’stride piano,
i manté un fort lligam amb la tradició. El seu primer disc a trio va guanyar el
guardó de “Millor nova proposta de jazz” als premis Enderrock del 2012. De la seva personalitat artística, diversos
crítics n’han destacat la capacitat d’injectar una nova lectura en els estils
antics del jazz, renovant-los; la combinació entre lirisme, acceleració i
precisió; i el seu talent com a compositor. Ha actuat en diversos espais i
Festivals d’arreu. No fa gaire, aquest mateix trio va presentar el disc a la Cocteleria Campari Milano, espai on el
mateix Dave Mitchell va inaugurar
ara fa uns anys les actuacions amb el seu amic Nono Fernández i demés amics i moltíssims músics que ja hi han
passat, car s’hi fa actuacions a diari i no fa gaire varen celebrar el 10è
aniversari.
Seguim encara amb un altre tema, i ara ho farem amb el de Billy Taylor anomenat...
7.- One For The Woofer (B. Taylor) 6m23s
I amb quin gust interpretatiu han començat aquest tema, i deu ni do de
la melodia en el pont, gens fàcil i sí, molt maca. El swing apareix com per art
de màgia amb les mans destres del pianista Bernat
Font. El walking de la líder li dóna tot el suport alhora que els acords del gran guitarrista
americà, ja quasi català. Aquest és qui segueix amb el seu solo, magnífic, en
l’ona dels més grans de l’època tals com Wes
Montgomery, Kenny Burrell, etc...nitidesa i sonoritat càlida de caixa ampla
i fermosa, i així doncs surt el so d’ample i profund. La líder segueix amb el
seu solo, de marcat accent rítmic i molt bona pulsió, alhora que bon recorregut
pels acords i també de clar contingut melòdic. En fi, que ja ho sabíem, però
ara ho acabem de constatar que na Queralt
Camps és un tros de contrabaixista.
I vegem què ens diu Pau Fuster
del disc “With just my dreams but not alone” (Temps Record 2017), primer disc
de Queralt Camps liderant el seu
propi projecte.
“Tinc al cap muntar un trio de contrabaix, guitarra i piano”, em va dir…
i dos anys després ja té disc, i quin disc! L’elecció dels temes és rodona,
se’m fa difícil escollir quins són els millors. El trio té una compenetració
excel·lent, arranjaments deliciosos, finals cuidats i solos d’alta volada. Són
tres músics que sembla que han estat destinats a tocar junts. Descobrim Queralt Camps com a solista i podem
constatar que ningú fa “caminar” una banda com ella amb el seu contrabaix.
Tenim un Bernat Font, rítmic,
dinàmic i juganer amb el piano; tant, que creiem fàcil tot el que fa, i un Dave Mitchell solvent a la guitarra
rítmica i amb una tècnica impecable al servei d’uns solos excepcionals. Un
projecte en què es pot percebre el ressò dels trios d’Oscar Peterson, Ahmad Jamal o Benny
Green i la vibració de contrabaixistes com Ray Brown, Jimmy Blanton, Oscar Pettiford o Christian McBride. Hi ha vegades que el jazz és elegant i amb swing,
sap gaudir dels tempos lents i fer-nos vibrar amb els ràpids, té clar qui és i
cap a on va. I quan tot això es dóna… no pots fer res més que obrir les orelles
i tancar els ulls i pensar. Carai, que bé sona, això!
I nosaltres acabem ja amb el projecte de Queralt Camps, i el seu Triple Treat, un disc de 11 magnífics temes
dels quals només n’he pogut posar 4, que deu ni do per així tenir una clara
consciència del què és tot plegat. Tot i això, dir-vos que ens hem deixat
algunes balades, temes de més de 9 minuts magnífics que podreu escoltar
aconseguint el disc, aquest i tots els d’avui, entrant al web de Temps Record i adquirint-los, els que
més us agradin, cosa difícil de seleccionar. I com he dit, acabem amb un tema
de Ray Brown, amb l’anomenat..
10.- Ray’s Idea (R.
Brown) 5m35s
Qui finalment es va casar amb Ella
Fitzgerald, va ser un dels puntals del contrabaix en un moment determinat i
va desenvolupar l’instrument cap a vessants melòdics en formar l’exitós
quartet, potser el més famós de tot el món mundial del segle XX, The Modern Jazz Quartet, conjuntament
amb Milt Jackson, John Lewis, Percy
Heath, Kenny Clarke . Doncs amb aquest tema tan vital de melodia en la A i
un pont gens fàcil i molt ben trenat, s’hi han posat acabant l’homenatge als
trios sense bateria i concretament als contrabaixistes com en Ray Brown que la van marcar
definitivament per seguir ella el seu
camí. Swing, swing, en un tema magnífic de concepció i estructura típica de 32
compassos, un AABA, sembla ser, molt ben interpretat per tots tres, solos i
tema, mostrant-nos després d’escoltar-los atentament que disposem d’un altre
magnífic projecte per gaudir-lo en els directes quan els vegeu anunciats en
algun club, i evidentment, adquirint el seu disc de la web de Temps Record.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I doncs acabem el programa amb el darrer projecte de dos amics que
comparteixen gustos i aficions a estils del Jazz com és el cas del projecte que
un presento ara mateix....
“WINE IMPRESSIONS”
Juli Aymí & Josep Traver
Editat per Temps Record TR1634-GE17
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Josep Roig el 23, 28 i 29 de desembre de 2016 a Temps Record,
Terrassa.
Juli Aymú, clarinet i clarinet
baix
Josep Traver, guitarres
elèctriques D’Angelico EXL-1, Gibson ES-150
Guitarra manouche Olivier Marin
i Ukelele Kiwaya.
Aquest disc que teniu a les mans sorgeix q partir d’unes sessions de
tast de vins al Miravins, l’espai de sommelier Carles Mira. Després de tres anys de sessions en què hem combinat
jazz en directe, vins i humor ens venia de gust anar a l’estudi i enregistrar
aquesta col·lecció de temes a duet amb clarinet i guitarra. Esperem que us
agradi i gaudiu d’aquesta música, inspirada en els mestres Sidney Bechet, Benny Goodman, Django Reinhardt, Charlie Christian i
d’altres. Si és amb un bon vi, millor!
Comencem ja amb les músiques i ho farem amb un dels temes més delicats
dels tres que hi ha, segons el meu criteri rítmic, car, en cadascuna de les
interpretacions hi ha delicades interpretativa. De fet, de balada, balada n’hi
ha un parell de precioses però comencem amb una mica més de tempo amb el tema
de Will Hudson & Irvin Mills,
l’anomenat...
4.- Moonglow (W.
Hudson) 3m09s
Doncs aquesta és una balada que els nostres amics han tocat a un tempo
una mica més viu. D’altres versions que s’han
fet compten amb noms com Billie
Holliday, que la va fer a aquest tempo mig el 1952 i amb la seva magnífica
encara veu i vida encarant un trist final que va succeir el 1959. El mateix Django Reinhardt en va fer una de
preciosa a tempo slow de balada. En fi que els nostres herois li retre’n un
homenatge a la música i a tota aquest gent, aquests, els nostres masters estimats,
i aquí la dolçor del clarinet de Juli
en el tema pròpiament dit i després amb la seva improvisació amb reminiscències
manouche i demés, brilla a l’alçada de la prístina sonoritat de la guitarra del
Josep qui, a pesar de fer les
tasques, sempre feixugues tasques d’acompanyar, no només les fa i sí, enriqueix
les sonoritats amb les seves cordes tan ben tocades i fregades.
Ells dos fan tot un seguit d’agarïments, primer pel Josep Roig, paciència infinita i ànima i cos de Temps Record. També a alguns dels
músics que els van acompanyar en aquestes sessions al llarg dels tres anys com
són la nostra amiga Queralt Camps, Joan
Chamorro, Òscar Font i Bernat Font. A Carles
Mira per acollir-los en el seu espai Miravins i a l’Oriol
Bacardit pel bon rotllo.
Seguim ara amb el tema on en Juli
ens embolcallarà amb el seu clarinet baix i el Josep amb l’ukelele, en el tema de Isham Jones & Gus Kahn, anomenat...
6.- I’ll see you in my dreams (I. J. & G. K.) 3m24s
I quina altra delícia que ens han ofert aquest parell de cracs i
magnífics músics. El so del clarinet baix enlairat al més alt nivell a partir
del nostre estimat Eric Dolphy, i
amb la mestria de Juli i el tracte
especial que li dóna en aquest tema amb aires també gitanos. L’ukelele del Josep el vivim aquí com a contrapunt
sonor i delicat vers la profunditat del clarinet baix. Aquí, aquestes quatre
cordes sonen brillants, car, la brillantor estar relacionada amb la petita
caixa de ressonància d’un instrument no gaire utilitzat en aquets àmbits, tot i
que sí per alguns músics i pel Josep
que li dóna la vida adequada. Juli ens
mostra el seu domini de tots els instruments de vents i canyes, cosa que ja
sabíem, si exceptuem el domini del clarinet baix i la seva sonoritat.
Juli Aymí és un jove clarinetista molt actiu en
l’escena de swing de Barcelona, ha fet concerts arreu del món viatjant a Austràlia, USA, Europa i la Xina. La
seva frescura, lirisme i idees musicals fa que sigui un dels clarinetistes més
sol·licitats del país. Ha tocat amb
Ivanow, Las Divinas, Barcelona Jazz Orquestra, Ignasi Terraza i etc.
Seguim ara amb dos temes precisos enllaçats per similitud de tempos i
delicadeses primer amb aquell tema que ens va redescobrir Eric Clapton i del qual en va agafar el segon títol, “When your`e
down and out” del “Nobady Knows” de Jimmy
Cox i després amb el preciós “Out of nowhere” de johnny Green & Edward Heyman, doncs això, que ho gaudiu.
8.- Nobady Knows (J.
Cox) 2m19s
12.- Out of nowhere (J.
G. & E. H.) 2m23s
Doncs amb el primer tema, segur que més d’un devia estar-se escoltant a
la vegada a Eric Clapton, i més
encara que ell sí que de veritat està down però no out, i per aixó des d’aquí
li donem una gran abraçada i que pugui superar aquest tràngol de manera anímica
en aquests moments tan fotuts on el seu cos (el cervell) ja no el deixarà tocar
més, collons. Després el preciós també
Out of nowhere, aquest sí encabit en els més estàndards del Jazz i interpretat
per milers de músics en jams i demés actuacions. Juli se’ns ha mostrat de manera esclatant brillant i delicat
alhora, i així també en Josep en
cadascuna de les seves intervencions acompanyant-lo tant i tant bé, alhora que
brillant en les seves solistes aportacions.
Josep Traver és guitarrista eclèctic amb experiència en
estils com el swing, jazz-manouche, bluegrass, etc. És un habitual de l’escena
musical de Barcelona i ha realitzat nombroses aparicions en ràdio i TV. Ha
actuat en concerts a Europa, USA,
Equador, Uruguai, Brasil, Sud-àfrica i Japó. Actualment forma part de grups
com Joan Chamorro & Andrea Motis,
Gumbo Jass Band, Dumpy Lobsters i d’altres.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Acabem el projecte d’aquest dos amics i grans músics i ho farem amb
alguns temes també enllaçats, o sigui que som-hi, que ho gaudiu que ara això ja
no s’atura...amb alguna trampeta que espero no els molesti...som-hi amb
9.- There Little Words (Harry Ruby & Bert Kalmar) 3m34s
3.- Wholly Cats (Benny
Goodman) 3m06s
Doncs ja vegeu, poques paraules queden ja per expressar de quina manera
ens agrada aquesta història musical, alegre, amb melodies precioses i
interpretades d’aquella manera gitana, manouche per la permanent feina a les
cordes del Josep. El solista, aquí,
te dues veus, clarinet i clarinet baix, i en ambdues veus se’ns ha mostrat
convincent, mestre i músic excels que ha sabut donar-li el sentit adequat a
cadascuna de les interpretacions i temes emblemàtics tots del Jazz més
primerenc, temes que sovint sonen en molts espais en concerts i jams, o sigui
que ja ho sabeu, primer adquirir els discos entrant a tempsrecord.cat i després
aneu als concerts de la música en directe, la música en viu, respirant al
costat dels músics i sentint totes les seves vibracions, les que no sonen en
els discos.
Recordar-vos que aquest dissabte 17 de juny tenim un doble concert de
Jazz a la plaça de la vila, a les 22h, primer amb els “SOM COR” amb un
repertori de Jazz acompanyats del trio Mandarin
Swing i després amb el Jon Robles
Trio amb Jon Robles, saxo tenor,
Javi Callén, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria.
Doncs rés més, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa. Espero
que hàgiu gaudit amb la proposta d’aquesta setmana la qual ha tingut tot el
swing que no havia tingut la música de l’anterior, tot i tenir aquella d’altres
particularitats. Hem escoltat quatre projectes tots de Temps Record i he intentat que el programa tingui una certa
coherència. Primer amb les músiques més càlides de les noies de Maio de Sal amb aires brasilers, de cap
verd i de Portugal, per seguir amb
aires similars amb els Barcelona
Percussion Project. La segona part, si així ho podríem dir ha consistit amb
el primer treball de Queralt Camps
amb un homenatge als seus estimats contrabaixistes i mestres alhora que a les
seves músiques, i hem acabat amb aquest també homenatge a les músiques més
gitanes per l’estil interpretat i no per la procedència i gènesi, tal és la del
Jazz d’aquells anys.
Gràcies a totes i a tots, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha xerrat pels
colzes i explicats interessos comuns, realitzat i seleccionat les músiques
d’aquest programa, us desitjo molt bona nit i bon jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
