Programa 281: Carlos Falanga, Tuomo Usitalo, Nicolás Herrera i David Pastor Nu-Roots, dimecres 19 d'abril de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Abans de tot dir-vos que estic, estem consternats pel traspàs del gran
guitarrista anglès Allan Holdsworht
el qual ens va deixar aquest dilluns. Una gran pena de músics que ens van
deixant i que ens van ajudar a comprendre aquesta música, ell però partint de
l’univers de Soft Machine i
finalment formant part de l’editorial de Leonardo
Pavkovic, Moonjune Records. Des d’aquí Leonardo
una forta abraçada i també a la seva família. Deixa dues filles i una neta i em
consta que la guitarra és a les seves mans.
Recordar-vos també que aquest divendres tenim un concert de Jazz
totalment acústic al Molí dels Frares
amb el trio “Doin’ The Thing” el
qual ens presenta el seu darrer disc. Comptarem amb el pianista de Granada, José Carra; Dee Jay Foster,
contrabaix i Guillem Arnedo, bateria. Celebrarem, encara no sé com
l’aniversari del baterista, o sigui que no hi podeu faltar. L’entrada és
gratuïta i hi haurà servei de barra amb refrescos i demés. Un esdeveniment
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts. Hora d’inici del concert a quarts de 10, o sigui a les
21h30m, teòricament.
Doncs després d’una setmana de descans ja hi tornem amb un altre
programa amb projectes nous de músics amics i amb dos d’una de les editorials
de casa nostra, FSNT. Podreu escoltar d’aquesta editorial el projecte del
baterista Carlos Falanga i el del
pianista Tuamo Uusitalo. També el de
l’amic guitarrista Nicolás Herrera que
ara mateix el tenim a l’altre cantó del món, a les antípodes. Una abraçada Nico. I també escoltareu el de l’amic i
gran trompetista David Pastor. Tots,
excepte el de Uusitalo me’ls van
donar en má els mateixos músics, Falanga
a 23 Robadors, i Herrera i Pastor al Jamboree.
Aban però deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
El projecte de l’amic Carlos
Falanga s’anomena
“QUASAR”
Carlos Falanga
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 515
Enregistrat per Jesús Rovira el
13 de desembre de 2015 a La Casa Murada.
Mesclat i masteritzat per
Katsuhito Naito
Produït per Carlos Falanga
Productor executiu Jordi Pujol
Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Jordi Matas, guitarra
Marco Mezquida, piano i
sintetitzador
Jaume Llombart, Fender Rhodes i
sintetitzador
Marko Lohikari, contrabaix
Carlos Falanga, bateria i
composicions
Abans de començar amb la música us posaré al blog l’enllaç al web de FSNT
on podreu adquirir el disc o sinó, ja ho sabeu, anant a la botiga Blue Sounds.
Aquest és un projecte homogeni des del primer tema fins el darrer, amb
una determinada concepció melòdica i rítmica dels temes tot i les variacions
que ben aviat escoltareu. La homogeneïtat musical també bé donada per la gran
compenetració entre tots els membres d’aquesta formació que inclou un gran
coneixement entre ells. El més sorprenent és la inclusió de Cèsar Joaniquet, gran amic i músic, ell
però resident a Dinamarca i per això
sorprenent i no per la seva increïble vàlua. No endebades aquest saxofonista és
un dels més reconeguts entre els músics i poc reconegut entre el gran públic,
entre el públic. Amb la resta de companys Carlos
ha format part o els ha inclòs en projectes anteriors com el seu “Gran Coral”
que també va sonar en aquest programa, un disc d’Underpool. Aquest és el cas de Jordi
Matas, Marco Mezquida i Jaume Llombart. O sigui que la “lectura” que van
fer tots plegats de les composicions de Falanga
havia de ser la idònia, i de fet així va ser.
Disc aquest amb 12 composicions pròpies on podríem parlar que el domini
de les balades en cinc dels 12 temes va de la mà de la inclusió del so magnífic
del saxo tenor de Joaniquet, sense
oblidar però les altres sonoritats, inclosos els sintetitzadors de Mezquida i Llombart i la guitarra de Matas.
Cinc temes més estan ubicats en el tempo mig, mig alt i un de sol més
enllà del tempo mig alt. I com és habitual en aquest programa anirem de menys a
més pel que fa al tempo i no a la majestuositat de la música, la qual
comprovareu des dels inicis. Dos temes curtets amb efectes diversos, que per
això inclouen un parell de sintetitzadors alhora que la guitarra de Matas acaben de arrodonir la proposta,
trencadora en alguns aspectes i en d’altres, seguint quasi la concepció del
primer disc “Gran Coral”.
Us proposo doncs escoltar la
preciosa i majestuosa balada “Ode to Raymond Scott”, som-hi doncs..
6.- Ode to Raymond Scott (C. Falanga)
3m52s
En alguns temes la melodia te un punt de melancolia com en “Kein Angst”
i “Turangalila”. I si no és melancolia
se li assembla car a mi fins i tot em sembla reconèixer escales més que menors,
o sigui disminuïdes, tal és la sonoritat i la cadència dels acords. En d’altres
casos la sensació és de inquietud, és inquietant la música del tema “Kinsal”
alhora que la barreja dels seus efectes especials ens situa en alguna nau
espacial temen totes les desgràcies alienes.
L’excepció que confirma la regla és el tema “The Duellists” on la
sonoritat és rica en sensacions de joia, de brillantor, de veure la llum del
sol. Finalment s’ha fet la llum i sí, al final fins i tot amb clímax i èxtasi
inclosos. Difícil selecció de temes en un disc complet si considerem el tema
“Semivibration” amb una impro magnífica quasi des dels inicis a càrrec de Joaniquet escoltant una miqueta el
piano/teclat de Mezquida al qual
escoltem sempre però no en una llarga improvisació la qual cosa lamentem tots
plegats. Amb “Vega”, es desferma finalment el pianista i el tempo viu ens el
mostra com el més “vital” dels que hi ha en el disc.
Seguim ara amb el magnífic...
8.- Semivibration (C.
Falanga) 3m49s
Magnífic tema, i ja veieu que la melodia principal és ben curteta i
senzilla, ideal per deixar als monstres de la improvisació com en Joaniquet que desenvolupi el tema amb
total mestria. I quin “Groove” més impressionant marcat per la base rítmica amb
Lohikari i Falanga immensos a la vegada que Mezquida, ell mateix amb una impro magistral. I ben aviat de nou el tema i final. Magnífic.
Carlos Falanga Neix a la ciutat de Buenos Aires (Argentina) on a una primerenca edat mostra interès
per la música i especialment la bateria. Després d'un any de precs aconsegueix
que els seus pares li regalin una bateria per al seu aniversari, des d'aquest
moment no pararia fins al dia d'avui amb una creixent passió per l'instrument i
la música. Als 22 anys decideix continuar els seus estudis a Europa, per això es trasllada a la
ciutat de Barcelona, on resideix actualment i participa de forma
activa de l'escena de jazz català, integrant de diverses formacions i
col·laboracions amb diversos artistes com ara Jorge Rossy, Horacio Fumero, Joan Monné, Paula Shocron, Dimitri
Skidanov, Amparo Sanchez, The Tea Servants, Bender vs Flexo, My Friend Markco,
Víctor de Diego Organ Trio, Juan Pablo Balcázar Trio, entre molts altres.
Això l'ha portat a actuar a festivals no només de la península Ibèrica sinó al
llarg d'Europa i Àsia.
Seguim ara amb una altra meravella anomenada...
7.- The Duellists (C.
Falanga) 5m09s
Aquí la melodia la vivim així com més vital i ja ben aviat amb el
magnífic i llarg solo de Cèsar Joaniquet, preciós també el de Matas. I és clar que el qui fa que tot
això rutlli, de ritme i de músiques, Carlos
Falanga està superb a la bateria. Entremig, un impàs rítmic amb el Marco al piano ens situarà ben aviat al
final amb Joaniquet a mode de
“turnaround”.
Carlos té els Estudis Superiors de Llicenciatura amb
Especialització en Jazz del prestigiós Conservatori
ESMUC (Escola de Música de Catalunya), participà en un el Programa
d'estudis del Taller de Músics de
Barcelona (2002-2005), i té estudis de bateria jazz amb l’Aldo Caviglia (2004-2005).
Guanyador del Concurs Jazz
Cubelles (Catalunya) el 2005 amb Gorka
Garay Quartet, guanyador del concurs Jazz
Palma Comercial (Mallorca) amb el trio My
Friend Markco, 2009 i Jazz Ral·li de
Düsseldorf (Alemanya) - 2009, Seleccionat amb el grup Contreras-Tutusaus per fer la gira Injuve 2005, Obtingué la menció
especial en el concurs "Intercentres" al Conservatori Reina Sofia
(Madrid) amb Gabriel Amargant Quartet
el 2008. Finalista en el concurs Sala Montjuïc Barcelona 2007 amb Rosolino Memorial Quintet, Seleccionat
per participar en el seminari "Young Jazz for Europe", realitzat a la
ciutat de Moucron (Bèlgica) amb el saxofonista Pierre Vaiana - 2004.
I nosaltres continuem amb aquest magnífic projecte i ara amb el potent i
sorprenent tema anomenat..
4.- Kinsal (C.
Falanga) 4m38s
I tal i com ha començat, poc ens imaginàvem que es desenvoluparia com ho
ha fet, oi? La delicadesa inicial d’una cadència de notes guia d’uns
determinats acords ha esdevingut una mena de terratrèmol sonor amb efectes
especials inclosos, com si d’una banda sonora de peli espacial es tractés. El
so del tenor de Joaniquet, estripat
a dojo s’emmiralla amb els efectes dels sintetitzadors i demés estris per
situar-nos en quelcom situat a les antípodes de les sonoritats anteriors. I ja
havia comentat abans la inquietud que es desprèn d’aquest tema, i així és com
l’hem viscut em sembla, tots plegats.
Volia però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Falanga ha participat en enregistraments alguns dels
quals hem posat en aquest programa com són Champagne
Sparkle Introducing (Freshsound Records FSNT) 2011. Toni Mena Quartet Quadern (Freshsound Records FSNT) 2011. Gabriel Amargant Quartet (Freshsound
Records FSNT) 2009. Bender VS Flexo
(Gaztelupeko Hotsak) 2009. Camen Pau
Colors 2011. The Tea Servants Travel
West (Houston Party Records) 2003 i alguns més.
Acabem el projecte de Falanga
amb el tema més viu d’aquest “Quasar”, l’anomenat...
10.- Vega (C.
Faslanga) 2m53s
Doncs sí, un tema ja iniciat des dels inicis amb aquest ritme com
trencat amb la cadència dels acords fent com de melodia. Marco es desferma com hem dit realitzant un solo, curtet pel meu
gust, però magnífic. Un disc on sembla imperar la veu solista del tenor de Joaniquet, la qual cosa celebro perquè
és un grandíssim músic, saxofonista i persona. Encara recordo com en un concert
de Nadal i amb Els Tres Tenors, i
després de la seva actuació, em va voler ajudar a sucar el pa amb tomàquet, la
qual cosa va fer per després compartir tots plegats el sopar, la truita de
patates i ceba, els embotits i formatges i els bons beures. Gràcies Cèsar.
Carlos ha realitzat gires amb músics com Amparo Sanchez, amb qui realitzà una
gira europea de presentació del disc Tucson-Habana per més de 15 països,
des de Noruega al Festival Womad en els Emirats Àrabs. Amb Bender vs Flexo, participà en el Festival de Jazz i Música creativa de Ciutat Vella, Festival de Jazz de
Sant Boi, Festival de Jazz de Vitòria, Festival Jazzharrean, Festival de Jazz d'Ezcaray,
Festival Ribermúsica, Festival Internacional de Jazz de Granollers, Festus,
Festival Audiovisual Sincronia 2006, Festival de Jazz de la Costa Brava i
Festival de Música de Sitges, a més d'actuar assíduament en diferents clubs
de Barcelona. Amb Paula Shocron Trio
va fer una gira de la pianista argentina per Catalunya. Amb Johnny Branchizio Trio, van anar al Festival Internacional de les Artes de
Castella i Lleó. Actuà en el Festival Internacional de Jazz Reus
(Catalunya) amb Drop Big Band, va actuar al Festival de jazz de Platja d'Aro
(2005) amb The Tea Servants, i actuacins diverses en els següents Festivals:
Festival Internacional de Benicàssim, Festival Isladencanta (Mallorca), etc ...I
aquest etcètera inclou la participació setmanal en la Jam Session de 23 Robadors amb Miguel “Pintxo” Villar, saxo tenor i Juan Pablo Balcázar, bateria a
més a més d’innombrables participacions en formacions diverses i actuacions a
Clubs de tot arreu.
Bé, nosaltres deixem aquest magnífic projecte i ara seguim amb el del...
Pianista finès anomenat Tuomo
Uusitalo però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada i gràcies pel teu suport.
I aquest projecte s’anomena...
“LOVE SONG”
Tuomo Uusitalo
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 506
Enregistrat per Michael Brorby
el 8 i 9 de setembre de 2015 als Acoustic Recordig de Nova York,
Produït per Tuomo Uusitalo
Productor executiu: Jordi Pujol
Tuomo Uusitalo, piano
Myles Sloniker, contrabaix
Itay morchi, bateria
Tivon Pennicott, un saxo tenor
# 3,7 i 9
Quan el primer tall del disc és de Thelonious
Monk i el segon de Jerome Kern això
ja ens diu molt del tarannà i aficions musicals del músic. Així és com aquest
pianista finès ens presenta el seu projecte barreja de temes propis amb
estàndards, que n’hi ha més de compositors com Styne, Segal, Rodgers/Hart i Sherwin.
Quatre composicions pròpies entremig dels 10 temes que conformen aquest disc
meitat homenatge a la “tradició, meitat creació pròpia encabida en aquesta
tradició. Balades com “Pannonica”, “I Keep Going Back To Joe’s”, i la súper
lenta i preciosa “A Nightingale Sang In Berkeley Square”, comparteixen cartell
amb temes a tempo mig com “Just in time” i “There’s A Small Hotel”, i amb els
més vius com el “Long Ago And Far away” si parlem dels estàndards. Pel que fa a
la seva producció, el súper lent tema anomenat, sense títol, o sigui
“Untitled”, s’inicia amb una intervenció llarga del contrabaixista i segueix el
tarannà després amb el líder al piano. L’homònim “Love Song” que intitula el
projecte és també una balada, com ho és també el darrer tall del disc anomenat
“Lullaby”, la qual ens sembla més una cançó infantil, una cançó per a fer
dormir els petits i petites, una delicada cançó d’amor. Aquests darrers temes
em semblen però un pèl allunyats de la “tradició” i sí encabit dins d’ella el
magnífic tema a tempo mig anomenat “Benji’s Grip” amb un so a lo ”West Coast”
el del saxo tenor, el qual ens recorda a moments a Stan Getz. Un projecte una mica dispar on però i gràcies als
estàndards, molt ben interpretats per cert, i el seu tema més situat en la
tradició del Jazz ens trobem amb una música de particularitats similars, no
així amb els altres temes propis que s’aparten d’aquesta possible homogeneïtat.
Tot i que, parlem-ne nois i noies, que no passa res, que no tot ha de ser
homogeni, només faltaria. Tot i això, és el projecte d’un pianista, d’un bon
pianista, millor potser que com a compositor, de moment. L’haurem d’anar
seguint. I la millor manera de fer-ho és entrant al web de FSNT i adquirint el
disc si tan us ha agradat.
Em trobo de nou amb el dilema de la selecció, car dels 10 temes del disc
se’m fa difícil decidir quin no sonarà. El problema és sempre el temps i quan
els temes són llargs com els d’aquest disc, doncs encara més. De les quatre
balades n’haig de seleccionar alguna o algunes. Dels tres temes a tempo mig
igualment hauré d’escollir quin no sonarà. El tempo més viu sí que sonarà i no
només pel fet d’acabar sempre així, i sí també perquè m’agrada força. La
decisió està presa i començaria amb el tema de Monk però és que el so del saxo tenor em captiva i per això
escoltareu el tema de Jack Segal...
3.- I Keep Going Back To Joe’s (J. Segal) 7m34s
No em digueu que no us ha captivat el so del tenor perquè no m’ho crec. A
Tuomo se’l pot escoltar com
interpreta delicadament i de manera magistral i amb un swing contingut el seu
solo. La secció rítmica manté el swing, “terriblement” marcat pel
contrabaixista i baterista, magnífics tots dos, el primer amb solo inclòs.
Nascut a Tampere, Finlàndia,
Tuomo Uusitalo va començar a tocar el piano a l'edat de 6. En la seva
adolescència va interpretar diferents tipus de música, des de clàssica a pop /
rock, i aviat va quedar fascinat pel jazz i les possibilitats emocionants de la
improvisació espontània.
Mentre estudiava música a Graz,
Àustria (Universitat de Música i Arts Escèniques, l'institut de jazz més antic
d'Europa), Tuomo ja va tenir
l'oportunitat de treballar i tocar amb moltes llegendes del jazz com Bob Brookmeyer, Billy Hart, Curtis Fuller,
Jimmy Cobb i Jim Rotondi, així com amb molts altres artistes de jazz ben
coneguts com ara Steve Waterman,
Riccardo del Fra, Wayne Darling, Juan García-Ferrers, Howard Curtis, Stjepko
Gut, Charlie Miklin i molts altres. Des de 2007 Tuomo ha tocat i ha viatjat
per tot Europa (Finlàndia, Estònia, Regne Unit, Alemanya, Holanda, Àustria,
Hongria, Eslovàquia, República Txeca, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro,
Itàlia) com a pianista solista i amb diferents formacions que van des del trio
a les Big Bands.
Seguim escoltant a aquest pianista i compositor amb un altre estàndard,
el de la parella Rodgers/Hart l’anomenat...
7.- There’s A Small Hotel (Rodgers/Hart) 5m57s
Aquest és un tema que aquests dos masters van composar el 1936 pel
musical Billy Rose i que va
esdevenir com tots els que composaven, un èxit total per a convertir-se com
tants d’altres en un estàndard de Jazz. Tema i melodia amb saxo tenor i solo de
contrabaix amb el magnífic Myles
Sloniker. I quin tros de solo que ens ha fet aquest màster, mare meva. El
líder l’ha seguit també amb igual mestria, i com domina el recorregut per les
diferents escales encabides en l’harmonia del tema. Aquest jove pianista se’ns
mostra delicat en la pulsió i creatiu sense fer massa escarafalls, interpretant
amb un gust extraordinari. Ja vegeu però que he decidit posar els temes on toca
el saxofonista, i així poder gaudir amb tots els possibles sons de la formació,
però és que el Tivon Pennicott és
magnífic també.
Després de graduar-se amb honors a la Universitat de Música i Arts
Escèniques el 2012, Tuomo es va traslladar a la ciutat de Nova York, i hi ha
estat vivint a la ciutat des de llavors. Està tocant regularment al voltant de
la ciutat en nombrosos llocs incloent locals de jazz de primer ordre com Smalls, Mezzrow, Fat Cat, Zinc Bar,
Cornelia Street Cafe, Cleopatra Needle, ShapeshifterLab, Garage, University of
the Streets, Arturo’s, etc.. Durant el seu temps a Nova York ha treballat
amb diversos músics llegendaris del jazz com Curtis Lundy, Tyler Mitchell, David Schnitter, Jeff Hirschfield, Johnny
O'Neal, Greg Bandy i Philip Harper, així com amb molts músics notables de
l'escena com Ulysses Owens Jr., Dayna
Stephens, Obed Calvaire, Elliot Mason, Peter Slavov, Josh Evans, Brandon Lewis,
Gerry Gibbs, Scott Tixier, Jason Brown, Luques Curtis, Tivon Pennicott, Troy
Roberts, Russell Hall, Evan Sherman, Alexander Claffy i Kyle Poole, per
nomenar només alguns.
I seguim amb més temes i ara amb el propi i situat en el mateix perfil
dels anteriors, al menys això em sembla a mi, en el tema anomenat...
9.- Benji’s Grip (T.
Uusitalo) 5m55s
Doncs jo us diria que aquest és un tema que ben bé podria es afegir a la
llista del estàndards, tan ben aconseguit trobo que està. Una harmonia que no
ens és estranya ni llunyana i més aviat propera i reconeixible. Igualment la
melodia principal del tema ens “entra” amb facilitat. El so del tenor ben
situat a la costa oest i amb un frasegi exquisit i sonoritat profunda,
s’enlaira amunt gràcies a la mestria del músic i també al suport rítmic de
piano, contrabaix i bateria, essent aquests dos darrers els artífexs del
magnífic swing. Més encara amb el “walking” del contrabaix en el solo del
líder, altre cop gran solo ric en matisos i tècnica alhora que farcit de
sensibilitat. De nou el contrabaixista interpreta un magistral solo i només
acompanyat lleugerament pels seus dos companys. Però ell ho ha fet, ho fa cada
vegada que els executa, amb una contundència controlada i gran pulsió i
afinació. Un màster.
"Trio" és el seu primer i escumós CD del 2012. L'àlbum va
guanyar el Premi de la Música Downbeat Student el 2012 per al millor “small jazz
grup”. En el mateix any també va guanyar el mateix premi pel Best Latin Group
(Marc Antoni Da Costa Group). En el 2013, Tuomo
va ser el destinatari del prestigiós premi Sir
Roland Hanna de la City University de Nova York. El 2013 va ser també un any
del seu debut com a productor amb "Johnny
O'Neal, Live at Smalls", que es va convertir ràpidament en un dels
àlbums més venuts del segell SmallsLIVE.
L'àlbum va ser molt esmentat i l’artista molt aclamat al New York Times, l’1 de
maig de 2014.
Acabem aquest projecte amb el tema de Jerome Kern l’anomenat...
2.- Long Ago And Far away (J. Kern) 5m00s
Ups, amb aquest tema hem agafat el singlot. Si fins ara havíem escoltat
el líder contingut ara ens el trobem totalment desfermat amb un tempo
impressionant i swing magnífic alhora que interpretació magistral. Els recursos
estilístics alhora que la tècnica amb la mà dreta són totalment esfereïdors i
se’ns mostra amb tota la potència d’un líder en un tema a trio pelat on ell sol
s’encarrega de pujar el llistó el més amunt possible. Impressionant la
velocitat d’execució alhora que la improvisació amb tarannà melòdic inclòs. Amb
els solos dels altres dos socis acaben aquest tema tornant però a la coda inicial
i curta melodia en un tema magnífic de Kern.
Tuomo va tenir l'oportunitat de portar les seves
composicions originals al Festival de Jazz de Mont-real (Canadà), on va participar
en el Jazz Composers-Series. A la tardor de 2014 Tuomo va anar de gira durant sis setmanes pels Estats Units i
Canadà amb The One And Only Tommy Dorsey
Orchestra, i ara continua treballant amb la banda per a un futur pròxim. En
el mateix any també va començar la seva residència al Smalls Jazz Club, on hi va dues vegades al mes realitzant la seva
música original i essent l’amfitrió de la sessió d'improvisació amb el seu
trio. En aquest indret deu ser on l’amic Emilio
Solla s’hi deu haver trobat amb ell i tocat més d’una vegada. Una abraçada Emilio des de Catalunya.
Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de
casa nostra, podeu entrar al web de Underpool
https://www.underpool.org/ , editorial
dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula
els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb
les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
I nosaltres seguim i ho fem amb el projecte...
Del guitarrista i amic nostre Nicolás
Herrera, anomenat...
“KALA”
Nicolás Herrera Quintet
Autoeditat
Enregistrat per Jordi Vidal el
12 i 13 d’octubre de 2016 a l’Estudi Laietana, Barcelona.
Mesclat per Alejandro Ortiz
Masteritzat per Carli Beguerie
Produït per Nicolás Herrera i
Streets2Studio
Nicolás Herrera, guitarra
Claudio Marrero, saxo tenor
Mariano Camarasa, piano
Manel Fortià, contrabaix
Salvador Toscano, bateria
Totes les composicions són de Nicolás
Herrera excepte quatre temes que són de Atahualpa Yupanqui amb tots els arranjaments de Nico.
Escoltem doncs la primera i magnífica composició de Nicolás Herrera anomenada..
8.- Zonda (N.
Herrera) 5m30s
Doncs m’he deixat pel camí balades com “Red Rose” i “Noviembre” i la
cançó a guitarra solo “White Rose”, precioses les tres. Però havia d’escollir i
ho acabo de fer amb aquest preciós “Zonda” on hem pogut de quina manera “ho
pela” el Claudio Marrero amb el seu
tenor. Com ha crescut aquest jove músic, ell que també toca la flauta i composa
i co-dirigeix la WTF Big Band. El líder a la guitarra, amb un so nítid i pulcre
i Mariano al piano han arrodonit amb
els seus solos aquesta preciosa cançó, la primera del repertori del nostre amic
Nico que ara mateix s’està a les
antípodes, Australia o Nova Zelanda
tocant sense parar en un creuer que va d’un país a l’altre, crec que em va dir.
Em fa molta il·lusió posar-vos aquest projecte de Nicolàs Herrera per diversos motius entre els quals que és el seu
primer treball, que ens vam conèixer quan jo freqüentava cada dilluns les WTF del Jamboree i que amb tota la
resta d’acompanyants mantenim també una bona amistat. Al Manel el vaig conèixer en la inauguració del restaurant Sagristà el del Molí
dels Frares on vam fer una inauguració musical amb el Toni González, Josep Maria Merdeguer, Manel Fortià i jo mateix al
saxo alto. I què atrevit que era jo que tocava amb molt bona predisposició i
voluntat més que altre cosa. Amb el Claudio
i Mariano també els vaig conèixer a les WTF i ens hem continuat veient en diversos espais, i fins i tot Mariano va venir a tocar en un
Concert-Jam a la Sala Xica. Amb el Salvador
ens coneixem de fa temps també, ell que forma part de projectes amb els quals
ha vingut al JCLV com el de Rocio Facks,
Ariel Vigo i d’altres més, gran tipus el Salva. Conscient estic que amb tota aquesta colla ens uneix una
molt bona amistat i és per això també que em fa il·lusió posar-vos la música de
Nicolás i on hi participen tots
ells.
Seguim ara amb un tema de Yupanqui
però amb uns arranjaments propis en...
7.- La copla (A.
Yupanqui/ A. Paula Pepin) 8m49s
Doncs primer en un espai temporal amb la veu del poeta, cantautor i
guitarrista però després amb el solo del líder en el més actual amb un solo
molt ben trenat i mantenint el seu característic i nítid so. Claudio se’ns mostra igualment poderós
amb un so un tan metàl·lic el del seu tenor a lo Joe Henderson i un bon fraseig i recursos sobretot en els arpegis
però també amb la permanent relació de solo i melodia. Al final, reconnexió amb
els inicis i encarar el final.
Un projecte a cavall entre la modernitat i les essències musicals de la
seva Argentina natal amb sis temes
propis dels nou que omplen el projecte. Amb els títols ja vegem que estem en
front de quelcom més que un projecte d’un músic, car, les essències hi són molt
més que implicades, hi són nascudes diria jo. Tot i la modernitat de temes com
“Burundanga” a un tempo viu i magnífica intervenció del líder a la guitarra,
d’altres temes com “Red Rose” i “Noviembre” ens situen més en el folklore del
seu país, sobretot el primer i els inicis del segon.
Amb uns temes tan llargs se’m fa difícil també escollir els que us faran
moure més, perquè parlo de “La del campo”, “Burundanga” i “El arriero”, car
tots tres tenen un “tremp” impressionant alhora que ser temes llargs.
Seguim amb la decisió presa de posar-vos el primer tall del disc, cançó
de Yupanqui i amb aquest tema
acabarem el projecte de Nicolás...
1.- La del campo (A.
Yupanqui / A. Paula Pepin) 8m38s
Un tema de Yupanqui que Nicolás
ha arranjat de manera increïble allunyant-nos en el temps i espai i situant-nos en la més actual
contemporaneïtat. El ritme i notes del Manel
són les més llunyanes i no així el solo del líder farcit de modernitat i bon
gust interpretatiu. Claudio embolcalla
amb el seu so el ritme marcat per contrabaix i bateria en un solo espatarrant
com a ell li agrada fer, arribant a clímax potents mitjançant el registre més
alt del seu tenor. Els timbals més autòctons d’Argentina els fa anar l’amic Salvador
alhora que amb un solo del tot modern, a partir del qual han tornat a les
arrels de Yupanqui.
Amb aquest primer tall del disc “La del Campo” ens situem melòdicament
en l’atmosfera de Yupanqui i en el
segon “Piedra del Camino”, fins i tot el podem escoltar recitant. Temes del
cantautor argentí arranjats per a la ocasió i on la mixtura amb el Jazz es fa
evident. Amb el conegut tema de Atahualpa
“El Arriero”, Nicolás ha fet una
delicada obra d’art mentre que amb “La Copla”, escoltant de nou a Yupanki ha arrodonit l’homenatge.
“Zonda” és igualment una delicada cançó melòdicament interpretada pel tenor de Claudio. El projecte acaba amb “White
Rose”, la Rosa Blanca, una altra delícia de cançó, aquesta però a guitarra solo
en un tema curtet afegit com la cirereta del pastís.
Aquests comentaris us els he fet a mode de crítica global tot i només
haver pogut posar tres dels nou temes, tal és la llargària de molts d’ells. Tot
i això, heu pogut escoltar més de 20 minuts de la música d’aquest magnífic
guitarrista i avui, ben demostrat tot plegat, també compositor.
I nosaltres encarem ja el final del programa amb el darrer projecte de David Pastor, però sapigueu que...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs acabem amb el projecte de David
Pastor Nu-Roots anomenat
“MOTION”
David Pastor Nu-Roots
Editat per Dot Time DT9065
Enregistrat per Jorge Pérez el
5 i 8 de desembre de 2016 als Medusa Estudios, Barcelona.
Masteritzat per Jorge Pérez als
Morgana Estudios, València.
Produït en col·laboració amb
Fundació Sanganxa i Trumpetland.
Nu-Roots és
David Pastor, trompeta,
fiscorn, FX i teclats
Josep Lluís Guart, teclats
Pere Foved, bateria
I la col·laboració especial
de...
Diego A. Manrique, veu i textos
en #1
Deborah J. Carter, veu en #4
Jorge Pardo, flauta en #5
Carlos Martín, trombó i
percussió latin en #7
Totes les composicions són de David
Pastor excepte un parell de temes, un estàndard i el “Dr. Guart” d’ell
mateix.
Aquest és un altre projecte homogeni d’aquest trio que vam poder portar
al JCLV ara ja alguns anys i amb el seu primer treball a les mans. Els vaig
poder veure al Jamboree fa quatre
dies comptats que és on em va donar David
Pastor en mà aquest treball diferenciat i carregat de “groove” i “motion”.
Els companys de viatge ho són perquè ja fa temps que van iniciar-lo, el viatge,
i perquè els junta el concepte del “Groove” i el “Funk”. David, és un dels més reconeguts trompetistes peninsulars embolicat
en mil i un projectes de Jazz com el que co-lidera amb Francesc Capella i que vam tenir la sort de portar al JCLV en l’ona
més Blue Note. També forma part de
projectes amb Toni Solà, tots aquests
ja ho vegeu en l’ona del Jazz més Jazz. També lidera la Big Band del Taller de Músics, projecte que du a terme amb
col·laboracions diverses com la de l’amic Ximo
Tébar, Jorge Pardo i molts més. Aquestes col·laboracions es poden veure al Jamboree alguns diumenges, per la qual
cosa convé mirar ben bé dates i demés. Pere
Foved jove baterista forma part de projectes com el de la Laura Simò dedicat a la música de Burt Bacharach també amb en Francesc Capella, Matthiew Simon i algú
més. Tot el projecte està farcit de bon gust i “groove”, i per tant el “motion”
està garantit. Hi ha espai també per a les balades com el tema que va fer Pastor dedicat a Cifu, el “I Remember Cifu”, inclòs en un disc que molts músics van
enregistrar dedicat a la figura del mestre de tots nosaltres i que jo vaig
posar sencer com a únic disc d’un programa llunyà de Jazz Club de Nit. Nou temes, inclòs el primer quasi només recitat
per Diego A. Manrique, reconegut
crític musical, entre els quals una única balada “I Remember Cifu”. La resta de
temes maneguen el tempo soft funk de “The Way you look tonight”, “The Rolff’s
Boat”, una mica més viu amb “The Orange’s Buyer” i “ Salvà Street”, amb els
temes més potents del disc com “Coltrane Roots”, i “Dr Guart”. I encara ens
falta un tema, el “Sweet Bar Roca”, situat en el més profund respecte i
homenatge a Bach i on David destil·la classicisme que per
això és també professor de trompeta clàssica al Conservatori Superior de Música de València.
I tot i la preciosa balada dedicada a Cifu i perquè ja la vaig posar en aquell programa que us he dit,
doncs que la deixarem al calaix de Jazztre. Abraçada Jordi Hatero. I crec que serà una bona manera de començar el
programa amb la veu de Deborah J. Carter
i amb el tema que cantà Sinatra
l’anomenat...
4.- The Way You Look Tonight (J. Kern) 4m14s
Un tema aquest que Kern va
composar el 1936 per la pel·lícula Swing
Time i que va cantar Fred Astaire i posteriorment Sinatra i tants d’altres i que aquí tan bé ha cantat Deborah. El “Soft Funk” marcat per
teclat fent de baix i el ritme beat de la bateria és ideal per la veu i la seva
posterior impro a “Scat”. Magnífica impro de la cantant la qual dóna pas al
solo del trompetista amb sordina inclosa i canvi de ritme i ja amb un swing ben
marcat.
David Pastor comença els seus estudis musicals el 1983 a
l'Agrupació Musical Santa Cecília de
Sedaví. Des de llavors és alumne de l'excel·lent trompetista i pedagog Manuel López, amb el qual ha adquirit
una infinitat de coneixements tant tècnics com pràctics en l'estudi de la
trompeta, en la seva formació clàssica com moderna. Ha cursat els seus estudis
en els Conservatoris Superior de València i Municipal de
Barcelona, obtenint Premi
d'Honor final de carrera, sota la tutela de D. Jaume Espigolé. El 1988 comença els seus estudis de jazz al
Taller de Jazz de Sedaví, i passa a formar part de la València Jazz Big Band, sota la direcció de Ramon Cardo. Ha participat en seminaris i ha rebut classes magistrals
de grans talents com, George Vosburg
(Solista de la Pitsburg Orchestra), Michael P. Mossman, Claudio Roditti, Bobby
Shew entre molts altres.
Seguim amb un altre tema d’aquesta formació, amb el del David Pastor en ple esplendor clàssic
l’anomenat...
8.- Sweet Bar Roca (D.
Pastor) 6m28s
Doncs he volgut que escoltéssiu aquest tema immiscit en el classicisme a
mode de demostració de lirisme i tècnica alhora que amb molt bon gust
interpretatiu. David demostra de
quina manera es poden conjuminar els dos móns i així ho podem constatar en
aquest tema on també Guart s’hi
introdueix amb estil tot i que amb el teclat.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
La seva formació polifacètica el porta a tocar en innombrables grups i
formacions com la Orquestra de Cambra
Nacional de Moldàvia, Grup de Metalls del CSMM de Barcelona, JerezTexas, Sedajazz Latin
Ensemble ...
I en la seva faceta de músic "freelance", ha actuat i gravat
amb artistes com Presuntos Implicados, Sole Giménez, Michael Bubble, Armando Manzanero,
Celia Cruz, Lucrecia, Martirio, Seguretat Social, Lolita, Jaime Urrutia,
Fundación Tony Manero ... .
I un altre tema de la factoria Pastor
ara amb més tempo, l’anomenat...
5.- The Orange’s Buyer (D. Pastor) 5m16s
Doncs jo diria que aquest és el tema del “Comprador de taronges” i on
aquesta formació demostra com amb un tema aparentment senzill són capaços de
desenvolupar tota una estructura molt ben trenada. És clar que compten amb
l’ajut del gran Jorge Pardo a la
flauta, el qual es “marca” un solo propietat de la casa, tot i que curtet,
magnífic. Els gustos del David per
la modernitat el fan decidir-se per incloure elements electrònics diversos i
wha-wha en el seu solo, esdevenint aquest espatarrant. Al final, com diem
sempre, tornen als inicis.
Com gravació destacada, cal citar la realitzada l'abril del 1997 a Lausanne
(Suïssa) per a la BMG amb el grup Solar Sides, amb el qual va participar en una
gira mundial, tocant en els més destacats festivals de jazz i música
electrònica. També ha participat en l'enregistrament d'un LP monogràfic de Maurice Ravel amb l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària.
Sol col·laborar amb freqüència amb músics de jazz a Espanya com Perico Sambeat, Ximo Tébar, Mario Rossy,
Eladio Reinón, Joan Soler, Jordi Vilá, Fabio Miano, Sedajazz Big Band .. i
ha tocat amb artistes internacionals com Clark
Terry, Chris Cheek , Mike Mossman, Steve Marcus, Richie Cole, Jack Walrath,
Dennis Rowland, Paquito D'Rivera, Frank Wess, Bobby Shew, Slide Hampton, Pat
Metheny, Bob Mintzer, Danilo Pérez, Giovanni Hidalgo i recentment amb Donald Harrison.
Ha tocat en festivals de jazz tan prestigiosos com Mont-real (Canadà),
Montreux (Suïssa), Eurojazz (Mèxic), Cully (Suïssa), Mercado Cultural de
Salvador de Bahia (Brasil), Sant Sebastià, San Javier, Terrassa, Madrid,
Barcelona ...
I acabarem projecte i programa amb aquest tema de Guart...a tot Funk...
7.- Dr. Guart (J.
L. Guart) 6m05s
Doncs ja vegeu de quina manera més “guai” hem acabat projecte i
programa, amb un tema on la diversitat de ritmes ens ha portat des del Funk més potent i recursos electrònics
a duet amb trompeta i teclat, on el wha-wha més descarat se situa entremig de
tot plegat. Ben aviat hem pogut escoltar com el gran trombonista valencià Carlos Martín s’ha apoderat de les
diverses percussions llatines i ens ha fet un “solaco” percutor impressionant.
El solo de líder i teclat s’ha vist reforçat per un incansable baix marcant el
beat d’igual manera que el baterista. El solo de Guart és igualment impactant i dóna pas de nou a la simpàtica
melodia amb wha-wha inclòs. Al final de nou, una mena de “quarts” ben marcats
per tots plegats per a gaudi del trombonista, avui reconvertit en
percussionista. I quin canvi a ritme latin salsero s’han marcat quasi al final
permetent així al trombonista ara sí tocar el seu més preuat metall, el del
trombó.
Com a "lead trumpet" ha participat en nombroses big bands a
tot l'estat espanyol, tocant música jazz en escenaris de tot el món, incloent
el Carneggie Hall de Nova York, al
juny de 2009 amb el projecte "Somni Immaterial" dirigit pel Mestre Joan Albert Amargós i liderat per Laura Simó i Pedro RuyBlas. També ha
produït per artistes de la talla de Miquel Gil i Manel Camp Trio, entre d'altres. Actualment és professor a l 'Escola Superior d'Estudis Musicals Taller
de Músics de Barcelona i director de la "Original Jazz Orquestra" del Taller de Músics.
Doncs amb aquest projecte hem acabat el programa d’avui el qual s’ha
passejat pels diversos camins del Jazz acabant amb aquest projecte de Nu-Roots David Pastor i havent-lo
iniciat amb el Carlos Falanga seguit
amb Tuomo Uusitalo i Nicolás Herrera. Diversitat, Jazz i
molta creativitat. I acabem recordant-vos que aquest divendres a partir de les
21h30m el trio “Doin the Thing” amb José Carra, Dee Jay Foster i Guillem Arnedo
ens presentaran el seu darrer disc. Entrada gratuïta i refrescos en un
esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Ara sí, Miquel Tuset i Mallol
qui us ha parlat tot i informant-vos, seleccionat les músiques i realitzat
aquest programa us desitja molt bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de
cadascú. Fins la setmana vinent.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
