Programa 270: Claes Magnet Trio; S&S&K Play T. Dameron; Luís González Trio i Ivó Oller Grup, dimecres 25 de gener de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Avui comptarem amb quatre projectes les músiques dels quals aniran
agafant un caire cada vegada més rítmic, començant dolçament amb el projecte de
Claes Magnet Trio, “Close to
Silence”. Seguirem amb un altre del trio Sperrazza,
Sacks & Kamaguchi ara amb el “Play Tadd Dameron”. Seguirem amb el Luís González Trio i convidats amb el seu “Made in New York”, i
acabarem a bon ritme amb el darrer treball de l’Ivó Oller anomenat “Way”.
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem ja amb la delícia d’en Claes
Magnet
“CLOSE TO SILENCE”
Claes Magnet Trio
Editat per Quadrant Records Q00074J
Enregistrat per Toni París i
Carles Xirgo durant el mes de juny de 2016 a Estudi de Gravació 44.1,
Aiguaviva, Girona.
Claes Magnet – piano
Juan Carlos Buchan – contrabaix
Quico Samsó – bateria
Totes les composicions són de Claes
Magnet.
Veiem què ens en diu el Josep
Ramon Jové des de la web de Quadrant..
“Claes Magnet és un pianista
emergent de l’escena catalana del jazz. Close To Silence, el seu primer disc,
un projecte en el qual l’ús del minimalisme i el silenci són eixos transversals
de les seves composicions. Magnet entén la música com el mirall més sincer i
introspectiu de l’ànima. Les seves composicions, mesurades i austeres, són
també melodies que oscil·len entre el jazz i el pop, improvisades i honestes.
Magnet reconeix obertament l’influència de l’estètica dels pianistes del segell
ECM. Li agrada la creació d’ambients contemplatius a través d’un so íntim.”
Doncs sí, així serà el projecte que escoltarem durant uns quants minuts,
i començarem amb aquesta proposta tan delicada, una de les que més haurem
escoltat mai aquí a Jazz Club de Nit.
Escoltem doncs ja la primera cançó d’aquest disc tan proper al silenci,
tal era el segell ECM que a sí mateix es definia com “The Sound Next To
Silence”, amb el tema que dóna títol a l’àlbum tot i recordant-vos que si pot
ser, apagueu els llums i no només per com ha pujat el MW/h.
5.- Close to Silence (C.
Magnet) 6m14s
Doncs amb aquesta preciosa cançó hem començat el nostre programa d’avui,
havent-nos situat ben a prop del més romàntic dels pianos. Aquest sí és el so
més proper al silenci, amb aquestes notes soltes tan espaiades en el temps, en
el tempo. Una preciosa cançó amb el tarannà de ECM i que ens recorda que aquest músic ha fet tres bandes sonores
de treballs cinematogràfics com Els
pintors catalans a Cerdenya, Tiempo de Mente i Un món numèric amb directors
com Marco Antonio Pani, Daniel Muñoz o Roger Comella. El Juan Carlos Buchán i l’amic Quicu
Samsó fan una magnífica tasca de suport, tot i ser tan personal aquest
treball, seria quelcom de diferent sense la col·laboració d’aquests dos gran
músics.
CLAES MAGNET TRIO neix com a formació a principis de 2016. Claes Magnet, pianista i compositor del
trio, decideix liderar el seu primer projecte musical per donar forma a les
seves composicions inspirades per pianistes del segell europeu ECM com Bobo Stenson, Marcin Wasilewski o Tord Gustavsen.
Escoltem ara el primer tall del disc, tema anomenat...
1.- En el bosque (C.
Magnet) 5m57s
Doncs ja heu pogut comprovar amb quina delicada melodia hem continuat el
projecte d’aquest pianista emergent, que ha escoltat i “begut” de les fonts de
l’editorial alemanya, la magnífica ECM.
Amb les músiques d’aquesta editorial i amb les de Miles Davis i Weather Report qui us parla va començar en això del
Jazz, allà pels anys 70s. El camí va ser invers i després vaig tornar als
inicis per entendre-ho més bé del tot i deixem-ho aquí que seria molt llarg
d’explicar.
Un projecte, el del Claes
molt i molt personal emmarcat en un univers sonor plàcid i un punt melancòlic.
Les composicions segueixen totes aquesta dinàmica, i és per tant un disc
recomanable per escoltar amb la màxima atenció.
Va compaginar els seus estudis musicals amb un Grau Superior de
Realització d’Audiovisuals. En l’encreuament de l’escena musical i el terreny
audiovisual van sorgir els primers encàrrecs com a compositor audiovisual.
L’element paisatgístic, la creació d’ambients i els elements visuals sempre han
estat presents en la seva música.
Acabem aquest íntim projecte, haurem posat tres temes de sis que en té,
amb el darrer tema del disc anomenat...
6.- Après la tempête (C.
Magnet) 7m31s
Doncs amb aquest darrer tema que hem escoltat en Claes ha fet una passa endavant, estilísticament parlant,
allunyant-se del concepte més clàssic de la música i endinsant-se en un
concepte més modern de composició i melodia. El tempo només s’ha vist doblat o
potser més i tot en el precís solo del Juan
Carlos al contrabaix. Fins i tot, en Quicu
Samsó a la bateria ha semblat que es desfermés, que sí, i només les mescles
han fet que soni força per sota del líder amb el piano perquè és evident que
aquest instrument és i ha de ser el so més escoltat. Una melodia amb un
determinat to triomfant, tot i que molt mesurat, ens indica que aquesta és una
música per a la esperança.
El Juan Carlos, mexicà ell i
establert a casa nostra és un contrabaixista que ha pogut compaginar projectes
de música clàssica i jazz passant pel rock. Un músic que ha publicat una bona
colla de discos i que s’ha passejat per alguns dels millors festivals de jazz
amb èxit.
I finalment, l’amic Quicu Samsó,
amb qui jo com aficionat he pogut tocar a les Jam Sessions del Dr. Lagarto a Sant Cugat, esdeveniment organitzat pel Guillem Jubany, gran guitarrista i millor xaval. Quicu ve del Taller de Músics i ha participat de projectes com Macromassa, Koniec, Moisés Moisés i ha
tocat amb Pau Riba, Gatos Locos i en
els festivals de jazz de Vitoria, Berlín, Le Mans, etc.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I nosaltres seguim ara amb el treball farcit de swing de la música de Tadd Dameron interpretada per aquest
intrèpid trio d’amics, dels quals ja els hi hem posat els seus anteriors
treballs dedicats a d’altres mestres de la història del jazz. En programes
anteriors hem posat els “Play Johnny Mandel” i “Play Cy Coleman”, i avui li
toca a...
“PLAY TADD DAMERON”
Sperrazza, Sacks &
Kamaguchi
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 491
Enregistrat per Michael Brorby
el 30 de juny de 2015 als Acoustic Recording Studio.
Produït per “The Trio”
Productor executiu Jordi Pujol
Jacob Sacks, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Vinnie Sperrazza, bateria
Totes les
composicions són de Tadd Dameron
Tadley Ewing Peake "Tadd" Dameron (21 febrer 1917-8 març 1965)
va ser un compositor de jazz, arranjador i pianista. El saxofonista Dexter Gordon l’anomenava el
"romàntic" del moviment del Bop
mentre que Scott Yanow va escriure
que Dameron era l’"arranjador i compositor definitiu de l'era del Bop”.
Aquest projecte que conté 11 temes, es basa en la recuperació i revisió
de l’obra de Dameron de determinats
discos, i concretament de l’anomenat “Mating Call” que va fer amb John Coltrane, John Simmons i Philly Joe
Jones. Cinc de les sis composicions de Dameron
del seu disc estan incloses en aquest treball.
Comencem el projecte d’aquest trio d’antics coneguts, de fet sí que
conec personalment al Masa i fins i
tot ha vingut un parell de vegades al Jazz
Club La Vicentina...doncs això, que comencem amb una balada inclosa en el
disc “Mating Call” del mestre americà anomenada...
9.- Soultrane (T.
Dameron) 6m16s
Un tema delicat, més fins i tot que en la versió original on el tempo és
una mica més viu i on John Coltrane
està immens. Aquells eren els seus anys dels “Sheets of Sounds”, “Capes de
Sons”, terme inventat pel crític Ira
Gitler i que va utilitzar per primera vegada en les notes escrites a la
contraportada del disc de John Coltrane
anomenat precisament Soultrane i on,
ves per on, no hi va incloure el tema que acabem d’escoltar. Els nostres herois
ens en fan una magnífica versió, destacant la pulcritud i nitidesa del pianista
Sacks i com toca una mica darrera de
tempo accentuant el swing. Masa desenvolupa
el seu solo de la manera tan personal com ell fa, i me l’imagino com sempre
abraçat a la Berra tot i escoltant-lo.
Nascut a Cleveland, Ohio, Dameron va ser l'arranjador més influent de
l'era del bebop, però també va escriure partitures per als intèrprets, músics
de swing i hard bop. Les bandes a les quals els hi arranjava els temes eren gent com Count Basie, Artie Shaw, Jimmie Lunceford, Dizzy Gillespie, Billy
Eckstine, i Sarah Vaughan. Ell i l’autor Carl Sigman va escriure "If
you could see me now" per Sarah Vaughan i es va convertir en una de les
seves primeres i millors cançons que l’identificaven. Segons ell mateix, les
seves majors influències van ser George
Gershwin i Duke Ellington.
Seguim amb una altre tema del disc “Mating Call”, l’anomenat...
1.- On a misty night (T.
Dameron) 7m12s
Un tema on el swing sembla que el porti el “walking” del nostre amic
contrabaixista quasi més que les escombretes del baterista Sperrazza. Després de la preciosa melodia és Sacks qui primer enceta la tanda de solos i amb quina subtilesa i
swing, i com abans, tocant darrera de beat per accentuar el swing. Coltrane està immens en aquest tema del
disc “Mating Call” de Dameron on la
melodia la interpreta amb la seva particular concepció de la balada a mig
tempo, i després ens enlluerna amb el seu magnífic solo, una manera de
interpretar que aniria modificant posteriorment.
A finals de la dècada de 1940, Dameron
va escriure arranjaments per la big band de Gillespie que va fer l'estrena premiere a gran escala amb la
descomunal peça orquestral “Soulphony in Three Hearts” al Carnegie Hall el 1948. També el 1948,
Dameron va portar al seu propi grup a Nova York, que incloïa Fats Navarro; l'any següent Dameron va
ser al Festival de Jazz de París amb Miles
Davis. Des de 1961 el van requerir per als enregistraments de Milt Jackson, Sonny Stitt i Blue Mitchell.
Seguim ara amb un tema amb força més tempo amb el tema que intitula
l’esmentat disc de Dameron...
2.- Mating Call (T.
Dameron) 7m16s
Un tema aquest interpretat al mateix tempo de l’original i on aquest
trio ens ha mostrat el seu estat de gràcia. Iniciat pel Masa amb un Riff repetitiu, motiu principal rítmic del tema i on
ben aviat el pianista interpreta la melodia sencera. Un tema estàndard de
concepció on Dameron va encabir-hi
aquest ritme aràbig en un tema que em sona en l’ona “Caravan”. En la versió
original però hi va encabir el swing després de la intro, tot i això, nosaltres
l’hem escoltat amb aquest ritme permanent, l’iniciat amb el riff del Masa i ens ha semblat una bona
proposta, i tant.
Dameron també va arranjar i tocar per al músic de rhythm
and blues Bull Moose Jackson. Tocant
amb Jackson a la vegada que Benny Golson,
el qual es va convertir en un compositor de jazz de propi dret,
Golson va dir que Dameron va ser la influència més
important en la seva forma de composar. Dameron
va compondre diverses estàndards de bop, incloent "Hot House",
balades com "If
You Could See Me Now", "Our Delight", "Good Bait” (composta
per Count Basie i arranjada pe ell), i "Lady Bird". A les bandes que Dameron va liderar hi va haver
destacats músics com Fats Navarro, Miles
Davis, Dexter Gordon, Sonny Rollins, i Wardell
Gray.
Acbem ja aquest projecte amb un altre tema del disc “Mating Call” de Dameron en el tema més viu de tempo,
l’anomenat...
6.- Super Jet (T.
Dameron) 5m05s
Un tema súper jet de tempo, que en la versió original Coltrane se’n va vers les altures
interpretatives amb una magnífica improvisació. Els nostres amics però ens en
fan les seves, també magnífiques improvisacions, a destacar la del pianista Sacks potser més que la resta de
companys, i això passa en tots els temes del disc on el piano és quasi
omnipresent. No oblidem pas la feina dels dos companys, Kamaguchi, contrabaix i Sperrazza, bateria que és magnífica, i ja
heu vist de quina manera ho han fet aquests dos mestres en els seus solos
d’aquest tema i també dels anteriors. El motiu principal del tema torna després
dels seus solos i ben bé que ens ha recordat l’època Bop del mestre compositor Tadd
Dameron.
Després de formar un altre grup propi amb Clifford Brown el 1953, Dameron
va desenvolupar una addicció als narcòtics al final de la seva carrera. Va estar
reclòs temps (1959-1961) en una presó federal a Lexington, Kentucky. Dameron
va patir de càncer i va tenir diversos atacs de cor abans de morir de càncer el
1965, a l'edat de 48.
I nosaltres seguim ara amb un dels treballs que vaig rebre de l’amic Luís González tot i dient-vos que un
altre ja va sonar en un anterior programa de Jazz Club de Nit. Som-hi doncs amb el projecte d’aquest pianista
resident a l’àrea gironina..
“MADE IN NEW YORK”
Luís González Trio
Editat per PSM Music PSM 31328-CD
Enregistrat per David Stoller
el 25 i 26 de març de 2016 al Samurai Hotel Studio NYC.
Masteritzat per Ferran
Conangla.
Luís González, piano
Joan Solà-Morales, contrabaix
César Martínez, bateria
Amb la col·laboració en alguns
temes de:
Gilad Heckselman, guitarra
Lucas Martínez, saxo tenor
Lau Noah, veu
Aquest és un projecte majorment personal amb quasi tots els temes del Luís tot i haver-hi temes d’altri i
arranjaments del mateix Luís González.
El trio neix de la necessitat de tenir una formació experimental a on
aplicar i provar els coneixements, les inquietuds i la musicalitat dels tres
components. La formació de trio és la ideal ja que permet una gran flexibilitat
y compenetració entre els músics. I d’aquesta ben entesa, tan personal com
musical, neix el grup amb el qual Luis, Joan i César comparteixen assajos,
discussions, discos, actuacions…
Comencem amb el primer tema d’aquest magnífic trio composat per Richard
Whiting, Leo Robin i Newell Chase anomenat..
2.- My Ideal (Whiting,
Robin & Chase) 5m11s
Un tema preciós interpretat per una bona quantitat de músics com Chet Baker, John Coltrane, balada a mig
tempo i on hem pogut escoltar al guitarrista Gilad Heckselman en una bella interpretació. El nostre trio s’ha
vist acompanyat per aquest jove guitarrista israelià amb seu a New York, músic que ha desenvolupat una
gran carrera als EEUU i on ha tocat
amb gent com Chris Potter, Mark Turner,
John Scofield, Esperanza Spalding, etc. Balada iniciada per ell mateix amb
un so força delicat i dolç, i que ha deixat pas al primer solo del líder Luís González, home del sud que s’ha
desenvolupat al nord. Un so potent, digitació precisa i llenguatge jazzístic
propi i ben treballat el d’aquest pianista que porta a terme moltes de les Jam
Sessions que es fan al Sunset Jazz Club
de Girona.
Luis González neix a Jerez de la Frontera el 20 de desembre de 1980.
Comença els seus estudis musicals al Conservatori de Girona als 7 anys i
els continua al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, sota la
tutela del concertista Michel Wagemans, obtenint el Títol Superior de Piano amb
Matrícula d’Honor (2004), el Títol Superior de Solfeig (2003) i el Títol
Professional de Composició (2003). Durant aquest temps assisteix a diferents
seminaris, cursos i master classes amb mestres com Joaquín Achúcarro, Luiz de
Moura, Alexis Golovine, Andrea Luchessini o Jean Pierre Dupuy. Al llarg
d’aquests anys toca en diversos festivals de Catalunya com a solista,
acompanyant a artistes de renom i en vàries orquestres.
I nosaltres continuem amb aquest projecte ara amb un altre tema del
líder, el primer tall del disc, l’anomenat..
1.- Frigi Blues (L.
González) 7m30s
Doncs així només pel títol podríem deduir que és en Blues amb l’escala
Frígia. No ho assegurem no sigui que la....ejem. El tema però està molt ben
trenat, rítmicament i per descomptat melòdicament. Tornem a tenir l’amic
guitarrista israelià resident a New York,
en Gilad Heckselman. El so
aconseguit per aquest guitarrista ens fa semblar en com deu tocar les cordes,
amb quina púa vull dir, a banda d’obtenir aquest so estratosfèric. Així és el
solo del líder que ha seguit el del guitarrista i ja finalment hem pogut
escoltar el del jove saxo tenor, magnífic el Lucas. Sapigueu que quan només tenia 17 anys va venir al JCLV amb el seu pare César, Toni Pujol, Raynald Colom i algú més que ara no recordo. Luís en aquesta composició ha tornat a
situar-nos ben bé al sud, tot i els viatges llampec a lo més profund del Jazz.
La entrada a piano, post intro, ha estat sorprenent i magnífica alhora que la
de la resta de músics. Després...doncs ja ho heu escoltat. Preciós tema.
Després d’aquesta etapa de formació clàssica, als 25 anys comença a
interessar-se pel jazz i la composició i decideix ampliar els seus estudis al
Conservatori de Música de Perpignan on l’any 2009 obté el D.E.M Jazz (Diploma
Estudiant de Música) amb la menció Tres Bien, sota els ensenyaments de Serge
Lazarevitch i Philippe Coromp. A partir d’aquest moment, comença una intensa
carrera com a músic de jazz, la qual el porta a New York per formar-se amb
músics de la talla de Bruce Barth, Kevin Hays o George Cooligan, i captar
l’essència del jazz en una ciutat tan vital i culturalment activa.
L’any 2008 comença amb un projecte de llarga trajectòria com és el seu
propi trio: Luis González Trio. Amb la intenció de crear un so de grup,
personal i creatiu, ho fa juntament amb César Martínez (bateria) i Joan
Solà-Morales (contrabaix). El 2009 graven el seu primer disc, “Cançons”: una
revisió molt personal de cançons tradicionals catalanes amb harmonies i ritmes
experimentals que serán la base de la sonoritat del trio, qui fusiona els
llenguatges clàssic, jazzístic i contemporani. Segons la crítica d’All about
Jazz de New York, “més que una compilació de diferents textures, Luis González
aconsegueix una manera de barrejar-les en un sol discurs i so propis”.
Acabem aquest projecte amb el magnífic tema de Astor Piazzola arranjat pel Luís
el conegut
7.- Libertango (A.
Piazzola) 6m36s
Tema de marcada importància rítmica, tango reconduït i gran efusió de
sons de la secció rítmica alhora que melodia reconeixible, i ara sí, amb total
plenitud del saxofonista Lucas Martínez,
en un tema on s’esplaia des del principi amb
la melodia fins desenvolupar un magnífic solo. Un solo curt del líder,
tan ben trenat com els anteriors i amb la mateixa pulsió i nitidesa, donen pas
a la melodia i així arribar al final. Gran tema i millor interpretat.
Luis González Trio compta amb 5 discos, en formació de Trio, Quartet,
Quintet i Sextet, incloent a artistes com Cris Joanico, Rocío Romero, Lucas
Martínez, l’Orfeó Català, el Cor Vivaldi, etc. D’altra banda, Luis González ha
participat amb altres projectes musicals de diferents estils i orígens com
Soniketeké (flamenco jazz), We Free Zone 4tet (jazz fusió), Sepharazz Mishpaha
(jazz sefardita), Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra de
l’Empordà, Orquestra Jove de la Selva,… amb qui ha actuat al Festival
Internacional de la Porta Ferrada, el Festival de Jazz de Girona, el de
Figueres, de Calella i cicles de música a Córdova, Calhorra i Menorca, així com
Holanda i França.
Actualment realitza una gran tasca pedagògica a les escoles municipals
de música de Sant Feliu de Guíxols i Maçanet de la Selva, centrant la seva
atenció en classes d’harmonia, composició i piano jazz i desenvolupant
l’habilitat de compositor i arrenjador amb composicions per a orquestra de
corda, coral, quartet de clarinets i altres formacions que han estrenat obres i
arranjaments seus, amb els quals, com en els seus propis discos, crea
composicions que cada vegada intenten tenir un so i una estètica més personals.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabem ja el programa i ho farem amb el darrer treball del
trompetista de Mataró, Ivó Oller en un disc anomenat...
“WAY”
Ivó Oller
Editat per Quadrant Records Q00072J
Enregistrat per David
Casamitjan el març de 2016 a la Sala Clap de Mataró.
Producció d’Ivó Oller i Eduard
Iniesta
Ivó Oller, trompeta
Martí Ventura, piano, hammond
Bernat Guàrdia, baix elèctric
Pere Foved, bateria
Com a formació base i després hi ha tota una colla d’amics que
participen en diversos temes i que us aniré comentant...
Veiem què ens en diu el Josep
Ramon Jové des del web de Quadrant..
“Way és la nova entrega
discogràfica del trompetista Ivó Oller. A través d’un repertori de vuit temes
que combina títols d’autoria pròpia amb peces signades per George Harrison, els
germans Gerswhin o, entre d’altres, Martí Ventura, aquest músic ens proposa la
seva visió del jazz en una clau original i singular. Acompanyat per un elenc
d’instrumentistes d’alta qualitat, Oller incideix amb força en el panorama del
jazz estatal a través del seu nou disc. El disc ha estat masteritzat al mític
estudi londinenc Abbey Road.”
WAY “Pel camí”
Ivó Oller ens presenta el seu segon treball, un àlbum confeccionat amb
temes propis, composicions originals i alguna versió, que es vesteix d’un look
molt més elèctric al qual el trompetista ens té acostumats. A partir d’una base
sòlida en forma de quartet, Oller obre aquest treball a músics que han estat
presents en algun dels molts moments de la seva trajectòria. Sense que soni a
retrospectiva (més aviat és un punt i seguit en la seva carrera), Oller busca
plasmar en aquest àlbum totes aquelles influències, experiències compartides i
anècdotes dels personatges amb què el músic s’ha anat trobant “pel camí”…
Comencem deixant-nos precioses balades i això em recorda que aneu a
aconseguir els discos que heu escoltat avui a les corresponents webs i sinó
botigues de discos, i ho farem amb el
conegut tema dels germans Gershwin
però amb la col·laboració de Matthew
Simon, Jaume Peña, Guillermo Calliero i la magnífica veu de Marian Baraona en el tema...
7.- Summertime (G.
& I. Gershwin) 5m48s
Un magnífic tema i un millor arranjament, reconvertit a alguna cosa més
que una coneguda cançó. El ritme ben marcat pel Pere Foved dóna pas a la delicada veu de Marian Baraona. La seqüència de solos dels metalls l’ha iniciat en Mathew Simon, per després fer-ho el
líder Ivó Oller. Després d’ells dos
el potent arranjament ens permet escoltar la potència dels metalls alhora que
la veu i l’orgue del Martí. Després
hi tornen els solos dels metalls ara amb el Jaume Peña per després fer-ho el Guillermo Calliero. Sha de dir que tots quatre han tocat en algun
moment plegats a la Barcelona Jazz
Orquestra i quin magnífic arranjament Ivó,
felicitats de veritat, trobo que està força ben aconseguit. La veu de Marian ens situa de nou cap el final
del tema acabant-lo de cop. Magnífic.
Ivó Oller Soler – Mataró, 1972
Becat i llicenciat en Professional Music per la Universitat Berklee
College of Music (Boston, EUA), on es va formar en composició, Music Synthesis
i Performance. La seva experiència com a trompetista inclou actuacions amb la Barcelona
Jazz Orquesta (Acompanyant Jon Faddis, Nicholas Payton, Benny Golson, Frank
Wess, Jesse Davis), Barcelona Big Latin Band, Big Band Jazz Terrassa (amb la qual
ha actuat amb Carmen Lundy, Laura Simó, Carme Canela i Christina Machado), Big
Acoustic Band (Dirigida per Alfons Carrascosa) Omara Portuondo, Michael Philip
Mossman, Dani Nel·lo, La Locomotora Negra, a diferents musicals com “Follies”,
“Merrily” i “Chicago” (amb Àngels Gonyalons i Mar Regueras), Orquestra
Plateria, Marcel Casellas, Miqui Puig, la gira 2004-06 amb David Civera i la
participació a diversos festivals llatins a Massachusetts (EUA) i al “Made in
Catalunya” (Nova York). A festivals i cicles de jazz com el de Barcelona,
Terrassa, Grec, Granollers, Ramatuelle i Marciac (França), Tarragona, Girona,
Ciutat Vella (Barcelona), Calella, Torroella de Montgrí, el del Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el de Roses…
Seguim ara amb el tema de l’amic Vicens
Martín anomenat..
4.- Maresme Rules (V.
Martín) 4m11s
I ves per on que tornem a tenir la secció dels quatre metalls i la
formació base ara sense la Marian.
Un tema de l’amic Vicens, compositor
i arranjador embolicat en mil i un projectes de formacions reduïdes a Big Bands
com la seva Vicens Martín Dream Big Band
i demés projectes. Un tema festiu que per anar acabant el programa anirà força
bé. Iniciat pels quatre metalls, i amb la base rítmica d’orgue, baix i el beat
del bateria Pere Foved. Ara és l’Ivó qui ha encetat la tanda de solos
dels metalls, magnífic solo com els que vindran com el següent del Matthew Simon. I de nou una mena de
break per tornar amb els solos ara amb el Jaume
Peña per acabar-los el Guillermo
Calliero. Quina secció de trompetes més bèstia, quin llenguatge jazzístic i
fraseig que tenen aquests músics i quin
ritme permanent per sota d’ells en un altre tema potent i molt ben trenat.
Felicitats Vicens.
Ha enregistrat una trentena de CDs dels quals podem destacar la recent
grabació amb Nicholas Payton i la Barcelona Jazz Orquesta fent de Lead trumpet,
la grabació amb “La Fura dels Baus” i amb segells discogràfics com “Fresh
Sound”, “Discmedi”, “Picap “, vàries col·laboracions amb TV1, TV3, Tele 5 i
Antena 3; Ha musicat tres documentals “Memòria d’una convicció”, “Mirant al
Sud” i “Dignitat” amb “Clack Produccions” i també va ser escollit per la
composició i grabació d’un projecte per a Big Bands de la SGAE. Ha gravat la
música de Micka Luna per la banda sonora “Los Pelayo”. Lidera el seu propi
quintet de jazz amb el que ha grabat un CD integramnet amb temes originals i
també ha participat en la grabació del programa “Jazz a l’estudi” de TV3.
I nosaltres acabem projecte i programa amb el primer tall del disc, tema
magnífic també del líder que s’anomena....
1.- Groovin’ for Bernat (I. Oller) 5m22s
I de quina manera hem acabat oi? Un tema increïble farcit de Groove i
dedicat al Bernat. Els dos vents
fent la melodia i per sota la secció rítmica a cop de canto de caixa, orgue i
baix, per iniciar els solos el líder amb el bon savoir faire que ja ens ha
mostrat en els temes anteriors. Martí
Serra torna a brillar en el seu solo amb una demostració de tècnica
sorprenent i més el seu llenguatge jazzístic. Martí Ventura amb l’orgue es deixa endur per la insistència rítmica
de baix i bateria, Bernat i Pere, i
realitza un solo impressionant farcit de groove. La melodia dels vents se’ns
emporta cap al final, apoteòsic per acabar el projecte i programa.
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa, el qual s’ha anat
desenvolupant des de la delicadesa sonora del projecte del Claes Magnet Trio al projecte dedicat a Tadd Dameron, per seguir amb el Luís González Trio i acabar amb el de l’Ivó Oller. Un programa magnífic gràcies a les músiques dels nostres
músics i gràcies a les nostres editorials que els hi ofereixen la possibilitat
d’enregistrar i editar els seus projectes.
Ens tornem a trobar la setmana vinent aquí i sapigueu que al blog
jazzclubdenit.blogspot.com.es hi trobareu tota la informació d’aquest i de tots
els programes anteriors, textos, portades de discos i àudios.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb el programa i la selecció de
les músiques i jo mateix Miquel Tuset i
Mallol qui ha realitzat aquest programa i ha parlat pels colzes us desitjo
molt bona nit i molt bon Jazz club de
Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
