Programa 269: A Oscuras Improvisando; AIRE, Vidal & Pereira i AFTERGLOW, dimecres 18 de gener de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2. aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de
Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs aquesta setmana hi tornem amb un programa dedicat a les nostres editorials
i als projectes dels nostres músics. Així és que podreu escoltar també un
programa divers on la música es passejarà per diversos estils i tot plegat serà
un programa delicat. Les veus femenines hi tindran cabuda amb el projecte de la
jove Paula Domínguez i amics, el
grup AIRE i el disc “Cachitos de
papel” editat per Temps Record. La
magnífica Laura Simó ens presenta el
seu darrer treball a quartet AFTERGLOW
editat per Quadrant Produccions. Una
delicada obra a duet de guitarres diverses i percussions anomenat CAMÍ DE SEDA editat també per Temps Record i finalment, i no parlo de
l’ordre d’emissió, podrem escoltar el darrer treball enregistrat a les fosques
anomenat A OSCURAS Improvisando un
treball editat pel segell del Sergi
Sirvent anomenat Selffish Records.
Abans de començar us voldria recordar que aquest dissabte a les 19h i a la Sala
Xica tenim el primer concert de la Festa Major d’Hivern amb el Víctor de Diego Organ Trio, amb Abel Boquera, orgue i Carlos Falanga,
bateria. No us oblideu, aquest dissabte a les 19h a la Sala Xica.
I començarem el programa amb un projecte enregistrat a les fosques per
tres intrèpids músics acostumats ells a les més estranyes circumstàncies...
“A OSCURAS Improvisando”
Sirvent, Mengual, Rosa
Enregistrat per Jordi Vidal el
març de 2016 a Laietana Estudios.
Editat per Selffish Records
Producció de Sergi Sirvent
Sergi Sirvent, piano
David Mengual, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
Aquest treball me’l va fer arribar el Ramiro després d’interessar-se en saber si li podria posar el
projecte, tot i no tenir format físic. Evidentment li vaig dir que sí, que aquí
tenim tota la llibertat d’exposicions possibles. Aquest és un projecte que
convindria escoltar a les fosques, tal i com ells el van enregistrar. O sigui
que comencem amb la intro i el tema del 1933 composat per Bernice Petkere anomenat....
1.- Close your eyes (B.
Petkere) 9m52s
Una intro que ens situa en la penombra, o al menys ens convida a
escoltar-los a les fosques, que és com ells el van enregistrar. Un tema que
havien cantat multitud de cantants d’ambdós sexes entre els quals el gran Tony Bennett. La intimitat i intimisme
aconseguits en aquesta interpretació d’aquest trio de mestres és
inqüestionable. I han passat quasi 10 minuts i no ens n’hem ni adonat.
En aquest trio hi tenim a dos membres que comparteixen projectes, en Sergi Sirvent i Ramiro Rosa. El primer d’ells dos i gran pianista, en Sirvent lidera el seu trio amb el Ramiro Rosa i Jordi Mestres i també amb
l’Horacio Fumero i David Xirgu.
I el Ramiro m’ha explicat....
Amb en Sergi i David toquem diverses vegades de manera totalment
improvisada és a dir, sense ni tan sols convenir en una llista de temes o un
ordre. Durant aquests bolos vaig observar que ningú de nosaltres es mirava, és
a dir David i jo amb els ulls tancats i Sergi d'esquena al piano. Això em va
donar la idea de fer un enregistrament a les fosques. Vam convenir una llarga
llista de temes que els tres coneixem i ens vam trobar a can Vidal, i en unes
hores vam gravar els temes com si fos un bolo sense públic, i a les fosques.
Bàsicament la idea del projecte és que l'espectador també ho escolti a les
fosques per tallar la interferència de lo visual en l'apreciació de la música.
I nosaltres seguim ara amb un altre d’aquests temes que tots tres
coneixen i que van anar sorgint l’un darrera l’altre i aquest és el conegut de Cole Porter...
3.- I Love You (C.
Porter) 6m57s
I d’aquest conegut tema de Porter
composat el 1944 pel musical Mexican
Hyride ens n’han fet la seva interpretació a un tempo viu i amb un magnífic
swing marcat pel “ride” del Ramiro i
“walking” del David. La melodia i
improvisació del mestre Sergi Sirvent
ha estat subtil i delicada. Mengual
al contrabaix ha iniciat el seu caminar ben sol en el seu solo, per després
afegir-s’hi Sirvent a base d’acords
i demés delicadeses, per intervenir-hi després el Ramiro. I sí, me’ls vull imaginar tocant a les fosques a l’Estudi Laiteana i amb el Jordi Vidal escoltant-ho i
enregistrant-ho tot a la primera, com si d’un concert es tractés, només amb ell
i potser algú més de públic.
Si d’en Sergi Sirvent en
tenim constància diversa, pels seus projectes però també pels seus discos,
alguns d’ells posats en aquest mateix programa, dir-vos que del David Mengual també li sabem els seus
projectes. Ell mateix lidera la David
Mengual Free Spirits Big Band havent-li posat els seus discos aquí, al Jazz Club de Nit. A la vegada lidera el
David Mengual Slow Quartet amb
músics com Miguel “Pintxo” Villar, Oriol
Roca, Toni Vaquer, etc. Formació variable segons les possibilitats dels
músics i que ara mateix crec que està fent una gira per la península a quintet
amb la magnífica Carme Canela. I
nosaltres acabem aquest sorprenent projecte sense poder-vos posar el What is
you are, revisió del What is this thing called loved¸ tema increïble
de més de 19 minuts. Acabarem doncs amb el magnífic tema de Miles Davis, del qual en van fer dues
versions, el Solar, i nosaltres que
hem escollit la segona versió....
5.- Solar 2 (M.
Davis) 4m48s
I quina subtil versió han fet d’aquest conegut tema. Iniciant-lo amb una
mena de Intro encara sense el swing posterior i que sí l’hem trobat en escoltar
el walking de l’insigne contrabaixista i ride del gran baterista. Ramiro Rosa, ha estat l’ànima d’unes
Jam Sessions que es feien al Fizz,
local musical del Carrer de Balmes. Alhora també forma part del trio base de
les Jams Sessions que se solen fer al Big
Bang del barri del Raval. Ell forma part de moltes projectes com el que te
amb l’Elisabet Raspall i Jordi Mestres anomenat “El Colectivo”,
del qual ja li vam posar el seu projecte.
I deixem aquest íntim i increïble projecte d’aquest magnífic trio i
seguim...
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu suport
i des d’aquí una forta abraçada.
Així doncs que ara seguirem amb el quartet AIRE, en un projecte a cavall del flamenc i del jazz i demés
músiques càlides....amb...
“CACHITOS DE PAPEL”
Aire
Editat per Temps Record TR1610-GE16
Enregistrat, mesclat i masteritzat
per Josep Roig al Temps Record Estudi, Terrassa.
Producció artística de Aire
Producció executiva de Temps
Record S.L.
Produït per Temps Record S.L.
Paula Domínguez, veu
Vicenç Solsona, guitarres
Matías Míguez, baix elèctric
Joan Palà, percussions
Aquest és el projecte que ens presenta la Paula Domínguez, ben recolzada pels seus amics i companys de
projecte. Comencem escoltant a aquesta camaleònica cantant i creadora amb un
tema esdevingut estàndard de jazz però que ella, ells, han sabut portar al
terreny d’aquest projecte, en el tema..
9.- Hojas muertas (Jacques
Prevert/Johnny Mercer) 3m48s
Amb una intro magnífica a la guitarra pel Vicenç Solsona, ens hem situat en els càlids ritmes proposats a
base de les percussions, dels bongos, del jove crac Joan Palà. Paula, amb
aquest tema, no ha volgut oblidar el Jazz que ella tant bé ha estudiat i amb
aquesta versió s’apropa més a les seves arrels. Tenir en un mateix projecte a
un dels millors guitarristes actuals, en Solsona,
és tot un luxe, tot i ser-ne part ell mateix com els altres del projecte Aire. Te un blog que val la pena
visitar i que és “lapaudominguez”..he....he. http://lapaudominguez.blogspot.com.es/
Un dels projectes de la Paula el
va fer amb el mestre Ramon Escalé.
El Gospel i el Flamenco... Dos móns aparentment llunyans però amb més
punts de connexió del que d’entrada podríem suposar: la passió, la força, el
lament, la joia, l’autenticitat. Això és el que ens proposen Paula Domínguez i Ramon Escalé:
barrejar les dues sonoritats potenciant tot allò que les uneix. Versionant des
d’antics Spirituals fins a temes del tot contemporanis, aquest projecte neix
d’un treball de recerca en les arrels per projectar-se a un mestissatge on els
dos móns es complementen i enriqueixen.
Seguim ara amb el tema que dóna títol al projecte, tema de la Paula...
3.- Cachitos de papel (P.
Domínguez) 3m02s
Baix i guitarra enceten aquest tema de la inquieta cantant malaguenya
establerta a casa nostra. Una melodia força maca interpretada pels dos amics en
això de les cordes i demés. No oblidem que Matías
Míguez és un dels baixistes més
sol·licitats de l’escena actual, ell argentí de cor i català d’adopció i opció
personal. Embolicat amb mil i un projectes tals com Vigorous, Aprés Minuit (Cece Ciannotti), Amadeu Casas Trio, etc, etc...actiu durant força temps a les WTF del Jamboree, sí, les que es fan
cada dilluns i a les quals us convido a assistir-hi.
Ells dos, Matías i Vicenç
conjuntament amb la Paula van portar
a terme unes sessions anomenades Back
Beat Sessions una colla de dijous al The
City Bar (Grand Hotel Central), Via Laietana, 30. Barcelona.
Seguim ara un tema que ves per on li agrada a la Juana sobretot cantada per la seva estimada Luz Casal en el tema...
5.- Un año sin amor (Nino
Ferrer) 3m56s
Doncs s’ha de reconèixer la bellesa d’aquesta cançó i com de bé l’ha
interpretat, l’han interpretat tots quatre. La veu de la cantant flota per
sobre els ritmes càlids dels seus companys. Els arpegis del guitarrista i un
com si fos un walking del baixista han acaronat la cantant, la qual es deixa
portar per la rítmica precisa del Joan
Palà. Els canvis rítmics del tema el fan encara més remarcable i sobretot
la veu de la cantant malaguenya.
Un altre projecte a duo, veu i guitarra són els Cantes de ida y vuelta com ara us explico....En la tradició del
flamenc, els cantes d'anada i tornada són aquells que van evolucionar amb una
evident influència de sonoritats pròpies de l'altre costat de l'Atlàntic. Parlem
d'estils com la guajira, la vidalita o la colombiana, que es van desenvolupar
després que alguns artistes flamencs viatgessin, fa ja més d'un segle, a
Llatinoamèrica. En aquest context s'inscriu la nova proposta de Paula
Domínguez, de qui s'ha dit que és una veu moderna que ha trobat el seu espai en
les músiques d'arrel. Després de moure's en interessants projectes de soul,
jazz o pop, la malaguenya ha decidit apostar per un format intimista, proper al
públic, i per un repertori de genuïna tradició flamenca, però que emergeix amb
una perspectiva contemporània. Acabem aquest projecte amb el tema propi
anomenat...
7.- Luna nueva (P.
Domínguez) 4m31s
I amb aquest tema acabem el projecte dels Aire amb la Paula, Vicenç,
Matías i Joan. Un disc diferent amb una mirada diferent i sons i ritmes
diversos interpretat magistralment pels nostres amics i músics. Dir-vos que
d’altres projectes de la Paula són Lenacay, formació de Flamenco-Jazz amb
el Carlos Torijano, pianista i líder
del projecte, i també del seu més personal Torijano.
El Vicenç Solsona el vam
tenir en aquest programa amb el seu amic i també gran guitarrista Jordi Farrés amb el seu disc
“Guitarreando”. En fi, que hem escoltat a uns grans músics en un projecte força
interessant i diferent, on el Jazz el Flamenc i d’altres melodies s´han donat
la càlida mà. I nosaltres seguim, però abans....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Bé, doncs, nosaltres seguirem amb més música i ara ho farem amb...
El projecte delicat a duet de dos grans músics no precisament encabits
en l’univers sonor del Jazz en aquest projecte, tot i sí reconèixer en alguns
temes la seva influència. Estem parlant del duet Vidal Pereira en el seu disc anomenat...
“CAMÍ DE CASA”
Vidal | Pereira DUET
Editat per Temps Record TR1583-GE16
Enregistrat per Jordi Vidal a
Estudi Laietana.
Produït per Àngel Pereira i
Narcís Vidal, desembre 2015 – gener 2016
Narcís Vidal, guitarres
espanyola, acústica 12 cordes, sitar, banjo, ukelele, baix acústic i bombo
legüero.
Àngel Pereira, vibràfon,
marimba, cajón, djembé, darbuka, udu, shaker, esquellot i plats.
Tots els temes són de Narcís
Vidal.
Aquest és un disc amb l’empremta de Temps
Record pel que fa a editar discos dels diversos vessants musicals,
important sobretot la qualitat dels músics i les seves músiques. En aquest cas
escoltareu unes cançons d’una gran bellesa alhora d’escoltar a dos mestres en
els seus corresponents instruments, que ja heu vist que en són molts. Un disc
amb quinze cançons cadascuna d’elles amb la suficient entitat i bellesa per
ésser escoltades, la qual cosa ja sabeu que és impossible, o sigui que ja
tornem a tenir el problema de la selecció, sempre inevitable. Espero doncs
fer-la de manera que us agradi.
D’entre els molts projectes on ha participat en Vidal tenim aquest grup de recent creació format per dos músics
d’una dilatada carrera. La peculiar
sonoritat de la formació (guitarra espanyola i vibràfon/marimba) dota a la
proposta d’un gran atractiu. Formació acústica, àgil, equilibrada, de sonoritat
càlida i suggerent. Repertori original de Narcís Vidal, carregat de lirisme,
d’emoció, però també d’energía i força. Vidal i Pereira es retroben en aquest
projecte comú després d’haver integrat formacions de llarga i brillant
trajectòria.
Escoltem ja el primer tema d’aquest guitarrista iconoclasta anomenat....
5.- Pluja menuda (N.
Vidal) 5m05s
Doncs amb quina delícia melòdica i rítmica ens han captivat aquests dos
músics, l’un amb la guitarra i l’altre amb la marimba, crec jo. Ben bé ens ha
semblat a moments estar en una illa dels mars del sud. Una cançó molt delicada
per començar el seu projecte, ideal per fer-ne la seva presentació.
En Narcís Vidal és un músic
de llarga trajectòria i perquè us feu una idea va ser membre fundador del grup Madagascar, amb noms tan il·lustres com
en David Xirgu, Xavier Figuerola i
Guillermo Prats. Músic que ha participat en formacions d’estils diversos
des del Folk, Latin, Brasil, Orquestra, Jazz Band i Jazz. Un altre projecte a
duet és el realitzat amb Vicenç Solsona
en un disc anomenat “Unreleased” amb col·laboracions de Carme Canela i David Xirgu. Des de l’any 1981 actuacions en clubs i
festivals amb diversos grups instrumentals com són Quartet de Quatre, Quinta
Avenida (Festival de Jazz de Barcelona), Elefunk, Doble V, Berlín (Mercè),
Madagascar (Mercè, Festival de Jazz de Köln, Festival de Jazz de Leverkusen,
Festival de Jazz de Barcelona, etc, etc..
I seguim amb un altre tema, el que dóna nom al disc, el preciós...
13.- Camí de casa (N.
Vidal) 5m55s
Doncs si els inicis han estat senzills, simples quasi diria jo, el tema
s’ha anat desenvolupant amb la melodia, força maca i més maco ha estat el pont,
amb una seqüència descendent d’acords que han agafat cos i clímax. El solo del Narcís, precís i nítid com la seva
puntuació, ha estat acompanyat pels sons brillants del vibràfon de l’Àngel i després, i de manera reiterada
el pont seqüència descendent d’acords..i així de cap al final. Una delícia de
tema.
Un altre projecte a duet amb la dolça i contundent sonoritat de Narcís Vidal a la guitarra, hi posa la
veu, saxo i clarinet Glòria Torres,
suggerint molt bones vibracions, interpreten un repertori de versions
arranjades de diversos autors i estils com ara amb el POP, amb temes de Simon
& Gardfunkel, Sting, Stevie Wonder,J ohn Mayer, Alan Parsons, Grover
Washington Jr...i la JAZZ-BOSSA-FUNK amb temes de Antonio Carlos Jobim, Cole
Porter, Grover Washington Jr...
En aquest disc hi ha dos temes que són la continuació l’un de l’altre, i
així és diuen, l’un i l’altre. Us convido a escoltar l’altre i passejar-nos per
la música dels anys 60s, un pèl hippy, jo diria, al menys així recordo jo
alguns temes d’aquella època.
8.- L’altre (N.
Vidal) 4m27s
La guitarra de 12 cordes ens situa en plena època hippy on el folk i el
rock es donaven la mà, i què bé ens ho ha mostrat el Narcís. La inclusió del vibràfon tranquil·litza momentàniament per
després afegir-hi força rítmica, ben acompanyat pels acords de la magnífica 12
cordes. El solo de l’Àngel ens situa
en el món una mica més jazzístic sense oblidar que estem reclamant la pau amb
un símbol a la mà.
I si parlem una mica de l’Àngel
Pereira, dir-vos de la seva Formació acadèmica que és llicenciat en Jazz i
Música Moderna per l'Escola Superior de Música de Catalunya i té el títol
Superior de Percussió pel Conservatori de Música de Barcelona. I de la seva
experiència en jazz que ha col·laborat amb músics de la talla de Tete Montoliu,
Tito Puente, Carles Benavent, Dave Samuels, Alex Acuña, Perico Sambeat, Javier
Colina, Jorge Pardo, John Surman, etc. Ha estat president de l'Associació de
Músics de Jazz de Catalunya i president de la Federació d'Associacions de Jazz
d'Espanya.
I seguim amb un altre tema, i ara l’anomenat...
14.- Una cançó més (N.
Vidal) 4m37s
I amb aquesta cançó més, tan preciosa i magnífica ens acostem al final
d’aquest projecte, on, una vegada més ambdós músics ens han corprès, sorprès
per la seva delicada bellesa musical d’aquest projecte a dos.
L’Àngel Pereira és un músic
de llarguíssima trajectòria que ve des de finals del 70s primers 80s, havent
participat en projectes diversos des de l’experiència en música clàssica
contemporània com a Cofundador del Grup Instrumental Català, del Grup de
Percussions de Barcelona i de l'Orquestra de Camera del Teatre Lliure. Membre
des de fa anys de Le Concert des Nations i d'Hespèrion XXI, dirigides per Jordi
Savall. Com a solista de marimba, ha tocat amb l'Orquestra del Teatre Lliure,
la Simfònica de Sant Domingo, la Simón Bolívar (Veneçuela), etc. Col·laborador
del Departament de Músiques Experimentals de la Universitat de Nova York. Ha
col·laborat amb músics de la talla de Josep Pons, George Benjamin, Django
Bates, Walter Boeykens, Victòria dels Àngels, Josep Carreras, Montserrat
Caballé, Plácido Domingo, Jordi Savall, etc.
Acabarem el projecte amb el darrer tall del disc, el quinzè, i serà el
més marxós i fins i tot sonarà més electrònic, a base ukelele potser en el tema
anomenat...
15.- Trencant el gel (N.
Vidal) 2m22s
Doncs amb aquest tema més festiu acabem aquest projecte, llarg projecte
de 15 temes dels quals només n’he posat cinc amb el ben entès que mireu
d’aconseguir-lo entrant al web de temps
record o en alguna de les botigues de discos que hi ha a casa nostra.
Aquest, els anteriors i el que seguidament escoltareu editat per Quadrant Produccions.
La seva experiència en flamenc l’ha fet col·laborar amb artistes com
Carmen Linares, Enrique Morente, José Meneses, Ginesa Ortega, Joan Albert
Amargós, etc. Mentre que l’experiència en pop i altres estils musicals l’ha
fet col·laborar en enregistraments i ha
realitzat gires amb Charles Aznavour, Raimon, Nina, Lluís Llach, Maria del Mar
Bonet, Bunbury, Carlos Carli, Perico Sanbeat, Munir Hossn, Dave Friedman, etc.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabem el programa d’avui amb el darrer disc de Laura Simó, anomenat..
“AFTERGLOW”
Simó, Capella, Prats, Simó
Editat per Quadrant Produccions Q00075J
Enregistrat l’1 i 2 d’abril per
Jordi Vidal a Estudis Laietana.
Edicions David Simó &
Guillermo Prats
Produït per Quadrant
Produccions
Laura Simó, veu
Francesc Capella, piano
Guillermo Prats, contrabaix
David Simó, bateria
Veiem què ens diu el Josep Ramon
Jové des del web de Quadrant...
“Afterglow és el títol del nou
disc de Laura Simó, una de les veus de referència del jazz estatal. En aquesta
entrega, la vocalista catalana ens presenta un repertori que alterna diverses
de les seves predileccions, des de clàssics jazzístics a peces escrites per
cantautors que la Laura i els seus músics passen pel filtre del jazz. Els
germans Gershwin, Arlen & Mercer o Antonio Carlos Jobim s’alternen a
Afterglow amb James Taylor, Tony Banks o Cyndy Lauper. El disc és sens dubte
una proposta atrevida que ens arriba amb la garantia de tenir al darrere músics
com Laura Simó, Francesc Capella, Guillermo Prats i David Simó.”
Comencem aquest disc, imbuït de Jazz en tots els sentits, en un estil
més aviat melòdic i situat en l’entorn dels grans cantants, masculins i
femenins dels anys 80s del segle passat i ho farem amb un tema preciós dels
germans Gershwin, l’anomenat...
4.- Our Love is here to stay (G. & I. Gershwin) 4m43s
Doncs ja ho ha dit ella, “It’s very clear, Our love is here to stay”, o
sigui que “És evident que el nostre amor és aquí per quedar-se”....Amb la intro
a veu i contrabaix de Laura Simó i Guillemo Prats, ens hem situat ja en
aquest context més melòdic i jazzístic, contraposat d’alguna manera al que hem
estat escoltant fins ara, mostrant-nos doncs la diversitat musical que he
comentat al principi del programa. La introducció de la resta de companys ha
deixat pas al solo del contrabaixista, a trio, magnífic i melòdic, per
tornar-hi la líder i cantant amb la melodia d’aquest tema dels germans Gershwin d’un tema composat el 1938 per
a la pel·lícula The Goldwyn Follies
i interpretat per Kenny Baker, tot i
que no es va fer famós fins que la va cantar Gene Kelly & Leslie Caron a la pel·lícula An American in Paris.
Parlar d’aquesta “diva” del Jazz és força complicat, car la seva
biografia és llarguíssima i comença professionalment l’any 1985 cantant amb el
grup Pianogrosso. El 1987 surt el
disc d’estàndards ”BLISS” i el
mateix any comparteix escenari amb el mític Ray Charles i el saxofonista Tony
Scott. L’any següent forma el grup Laura
Simó & Conrad Setó Sound, i l’octubre del mateix 88 representa a
Espanya en el Festival Mars
International de París.
I nosaltres seguim amb un altre tema d’aquest disc, ara amb un tema de
la Cindy Lauper que també va
popularitzar Miles Davis en el seu
“You’re under arrest” amb Pat Metheny
a la guitarra clàssica i és el següent que segur reconeixereu...
6.- Time after Time (Cindy
Lauper & Rob Hyman) 4m47s
I amb aquest tema del cançoner popular de la cantautora Cindy Lauper composat el 1983 i editat
en el seu primer disc d’estudi, ”She’s
so Unusual” ens hem situat en un tema més pop però tan ben interpretat per
aquest quartet. Melodia senzilla, simple però no per això mancada de gràcia,
que la té tota. Laura ens ha mostrat
la seva versatilitat tot i reconèixer ella mateixa que aquest és el repertori
amb el qual se sent més còmoda. Recordem un anterior projecte amb la música de Burt Bacharac amb el contrabaixista Lorenzo Barrientos, espectacle que vaig
poder veure al Jamboree.
A partir del 1988, Laura
comença a treballar a duet amb l’inefable Lucky
Gury, a duet o quintet i també amb el Francesc
Burrull, rendint homenatge a la música de Cole Porter. Amb Arnau Boix
enregistra dos temes del disc “Jazz al
Drac- Vol1” a la mítica Cova del
Drac. El 1989 amb Jordi Sabatés
i el 1990 amb la Big Band de Juan Carlos
Calderón, amb qui va fer diversos concerts el més important a la Plaza
Porticada de Santander. Segueix fent actuacions ara amb el trio de l’Albert Bover, amb Guillermo Prats i David Xirgu.
Seguim ara amb un altre estàndard, el tema Rodgers & Hammerstein II, l’increïble...
8.- My Favourite Things (R. R. & O. H.) 6m28s
Una preciosa cançó composada per aquest duet de mestres el 1959 i interpretada
per primera vegada per Mary Martin pel
musical The Sound of Music i
posteriorment a la pel·lícula feta el 1965 per la magnífica Julie Andrews. I què podríem dir de la
versió que abans havia fet el nostre John
Coltrane el 1961 en el seu setè àlbum i interpretat amb el soprano amb els seus inseparables McCoy Tyner, Steve Davis i Elvin Jones.
Aquí, els nostres herois la comencen amb una intro molt ben trobada a base dels
acords al piano de l’amic Francesc
Capella. No oblidem que aquest és un company de quasi totes les batalles i
fidel acompanyant de la Laura.
Alhora encapçala diversos projectes com el que vam tenir al JCLV ara ja fa un parell d’anys amb el David Pastor i en formació quintet en
un projecte dedicat a la música de Blue
Note, segell i club de jazz. Ara per ara, Francesc dirigeix el Departament de Jazz de l’ESMUC. Un solo de contrabaix magnífic després del tema inicial dóna
peu al de l’inefable amic Capella,
amb un llenguatge jazzísitc de primera línia el d’aquest mestre de les 88
tecles. Una secció rítmica superba amb en Guillermo
Prats i David Simó li dóna suport, essent aquest darrer el qui ha fet també
un memorable solo tot abans d’acabar el tema tal i com l’han començat.
Seguim amb un altre tema farcit de swing i “magnífiques maneres”
interpretatives vocals i instrumentals ara amb el tema de Arlen & Mercer anomenat..
7.- That Old Black Magic (H.Arlen & J. Mercer) 4m59s
Aquest és un tema que va enregistrar la Glenn Miller Big Band en format “single” i que va tenir força èxit,
allà per l’any 1942. Un tema interpretat per cantants com Ella Fitzgerald, Frank Sinatra, Ray Charles i un llarg etcètera, i
també per instrumentistes com Miles
Davis, Dave Brubeck, Oscar Peterson, Louis Prima¸etc, etc... Els nostres
herois en fan una versió delicada i preciosa a ritme de bossa nova en la
introducció melòdica del tema on el pont te una modulació molt ben aconseguida
i que dóna ales als intèrprets en les seves intervencions. Francesc Capella ens introdueix el primer solo amb total mestria i
gust interpretatiu i on podem gaudir d’allò més en la continuació de la
vocalista en el pont anteriorment esmentat.
A partir del 1993 encapçala diversos projectes essent escollida pel
mateix Tete Montoliu com a vocalista
del seu trio amb l’amic Horacio Fumero
i Peer Wyboris. Posteriorment va
formar part de la John Dubuclet Big Band.
El 1995 va formar el Laura Simó Sextet
i va enregistrar un disc que vam posar en aquest programa ja fa uns mesos. La
seva biografia i història musical continua fins l’actualitat havent enregistrat
el 2010, abans que aquest que esteu escoltant, un disc a duet amb en Francesc Burrull anomenat “Temps de pluja”. La seva discografia
com a líder, la de Laura Simó inclou
9 projectes editats des del 1985 fins ara. Entremig, innombrables actuacions i
col·laboracions amb quasi tothom relacionat amb el món del Jazz.
Acabem doncs el projecte i programa amb el tema de Frank Loeser anomenat...
11.- If I were a Bell (F.
Loesser) 3m03s
Un altre tema composat per a un musical, aquesta vegada pel Guys and Dolls del 1950. Tema que es va
convertir en estàndard de jazz a partir de la seva inclusió en el disc editat
el 1956 per Miles Davis, “Relaxin’ with
Miles Davis Quintet”. Ells ens n’han fet una versió magnífica, pel tempo i
ritme, canviant de funk a swing en la interpretació de la magnífica cantant,
per després no abandonar-lo, el swing, en el gran solo del mestre Capella. Amb un so potent i digitació
segura i precisa, aquest amic i mestre ens enlluerna amb la seva claredat
d’idees i imaginació en un tema amb un swing impressionant, ideal per acabar el
programa.
Doncs ja hem acabat el programa amb el swing adequat. Un programa divers
havent començat amb el projecte enregistrat a les fosques “A Oscuras improvisando”, per seguir amb els AIRE i “Cachitos de Papel”,
i continuar amb el “Camí de casa” i
acabar amb aquest magnífic “Afterglow”.
Espero doncs que hàgiu gaudit de la proposta i el què és més important, de la
selecció i ordre de les músiques.
Abans d’acomiadar-me us voldria recordar que aquest dissabte a les 19h i
a la Sala Xica tenim el primer concert de la Festa Major d’Hivern amb el Víctor de Diego Organ Trio, amb Abel Boquera, orgue i Carlos Falanga,
bateria. No us oblideu, aquest dissabte a les 19h a la Sala Xica.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat
i realitzat aquest programa, us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
