Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia
el nostre amic Cifu. A ell li
dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un
petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol
qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les
novetats dels nostres músics.
Doncs hi tornem després de les vacances de Nadal, Cap d’Any i Reis, tot
en un paquet, i ho fem de nou amb un programa dedicat als nostres músics i
editorials. Un programa on la diversitat d’estils del Jazz hi serà, car en els
quatre projectes que us presento en aquest el primer programa del 2017, és això
el que ens trobarem, diversitat i creació al més alt nivell. Començarem amb el
disc ”Vital” editat per ella mateixa
a Raspall Records i que em va donar
l’Elisabet Raspall al Jamboree en motiu de la seva presentació
en l’emblemàtica cava. Una delícia de projecte que te la novetat de comptar amb
un dels músics més potents de l’escena de casa nostra, Benet Palet, músic que havia abandonat escenaris i projectes d’ençà
ja fa uns anys i que ves per on, sembla haver retornat. Benvingut Benet. Seguirem i no sé en aquest
ordre, crec que sí, amb un disc d’una de les nostres editorials de casa nostra,
Fresh Sound New Talent i amb el
guitarrista Sebastian Noelle i el
seu “Shelter”. El disc ,una petita
joia del 1997 donat en mà pel mateix David
Xirgu al Jamboree en un dia
d’intercanvi on sembla que tocarà amb algunes branques de la morera, ja ben
podada. El disc es diu “Ugrix” amb
el David Xirgu Quartet. I acabant amb
el trio Mezquida, Aurignac, Prats, i el seu “M.A.P.”
treball contemporani autoeditat amb tot l’esforç que això comporta.
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem ja amb el primer disc, el de la Elisabet Raspall anomenat...
“VITAL”
Elisabet Raspall
Editat per Raspall Records RR005
Enregistrat per Juanjo Alba
& Tom Warburton el 31 de juliol de 2016 als Medusa Estudio, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per
Elisabet Raspall i Tom Warburton
Produït per Raspall Records
Elisabet Raspall, piano
Chris Cheek, saxo tenor i
soprano
Benet Palet, trompeta
Pep Pérez Cucurella, baix
elèctric
Marc Miralta, bateria
Totes les composicions són de l’Elisabet
Raspall.
Comencem ja amb la seva música tot i escoltant una de les quatre balades
d’aquest disc, de nou temes, amb...
3.- Feliços somnis (E.
Raspall) 7m38s
Amb aquesta preciosa composició ens hem endinsat en l’univers musical
d’aquesta magnífica compositora i pianista. El món clàssic respira en aquest i
d’altres temes d’aquest disc. En Pep
Pérez ens ha mostrat el seu domini artístic del baix elèctric, ell, mestre
en aquest instrument a l’Esmuc. I amb quina alegria hem escoltat el delicat
solo d’un dels més reconeguts trompetistes, en Benet Palet, ell, tant temps reclòs en l’ensenyament i que ara ens
torna a mostrar de nou el seu gran saber. La líder també ha desgranat les notes
del seu solo per després tornar als inicis amb el dolç final.
Pianista i Compositora, Vilanova i la Geltrú , 1966.
La seva trajectòria acadèmica abasta des del títol professional de piano
del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, al Diploma de Grau
Superior del Taller de Músics de Barcelona. Conscient que la formació d'un
músic no pot aturar-se, dirigeix els seus objectius lluny de la Mediterrània
que l'havia escoltat fins ara i estudia a la meca de la música contemporània,
la Berklee College of Music, als Estats Units, on es gradua amb el diploma de
"Professional Music", i on ha assistit, entre d'altres, a seminaris
amb Ben Railey, Hermeto Pascual, Joanne Bracken, David Williams i Hal Crook.
Després d'obtenir la Beca per ampliar Estudis Superiors a l'estranger de
l'INCANOP, viatja a Nova York on estudia amb músics com Barry Harris, George
Cables i Fred Hersch.
Ha participat en diferents seminaris de Jazz a Barcelona amb músics com
Brad Melhdau, George Garzone, Kurt Rosenwinkel, etc ... , a
l'"International Seminar of Jazz Schools" a Dublín (Irlanda) amb
músics com Dave Liebman i en diferents Festivals de Jazz amb formacions tan
diverses com Lee Morgan's Tribute, Aljama, Big Band de John Dubuclet, Big Band
de Bellaterra, i amb els grups que ella mateixa lidera.
Seguim ara amb una mica més de vida rítmica, on el món clàssic traspua
per tot arreu...amb el tema en el tema anomenat...
4.- Blind Composition (E.
Raspall) 5m06s
Doncs hi hem tornat amb el món clàssic ara de la mà amagada de Sebastian Bach, si se’m permet en una
altra magnífica composició on la conjunció de la música clàssica i el Jazz es
donen la mà sense remissió. Com també el mestre americà Chris Cheek ens ha enlluernat amb el seu soprano, i quin preciós so
n’ha obtingut. L’Elisabet s’ha
passejat amb mestria per les 88 tecles en el seu solo farcit de Bach, en aquest, un tema viu com
aquelles “tocates i fugues” del geni de genis. Marc Miralta desenvolupa tot un ventall de textures amb les
escombretes mentre la resta l’acompanya i aixopluga, acabant amb una sola,
llarga i profunda nota.
Ha estudiat amb Tete Montoliu, Lluís Vidal, Iñaki Salvador, Alvaro Is,
Jean-Pierre Dupuy, Silvia Goes, Albert Bover i Zè Eduardo entre d'altres. Cal
destacar recentment la obtenció del Títol Superior de Música, especialitat de
jazz, a l´ESMUC, on actualment hi treballa com a pianista acompanyant,
juntament amb Giulia Valle i Aldo Caviglia. I molta més biografia la trobareu
al web http://www.elisabetraspall.com/
Acabem el projecte d’aquesta magnífica compositora i pianista i millor
persona amb el tema carregat de swing anomenat...
2.- Blues Gamarús (E.
Raspall) 5m35s
Doncs amb aquest Blues del Gamarús festiu també, acabem el projecte de
l’Elisabet Raspall i tota aquesta
colla de mestres que l’han acompanyat. Recordeu que els discos es troben a les
botigues de discos i als webs corresponents, tot i que en aquest cas, he vist
que encara no hi és però sí a Disco 100,
Jazz Messengers, FNAC i demés, o sigui que si us plau aneu-hi que tot i
passats els Reis, sempre serà un bon regal per a vosaltres mateixos.
Va participar en la inauguració de l'Auditori "Eduard Toldrà"
de Vilanova i la Geltrú, el juny de 2011, presentant l'espectacle "L'istiu
al cor" amb la col·laboració de l'artista Pep Bou. Elisabet Raspall és una
de les pianistes més sol·licitades en l'ambient jazzístic del país, per col·laborar
en jam's, acompanyar cantants i com a músic de sessió, però on millor queda
reflectida la seva capacitat creativa és amb el seu propi grup, tocant les
seves composicions farcides d'agradables influències. Música intimista però carregada
d'energia i passió. Amb els De Diego
Borthers la vam tenir al JCLV ja
fa una colla d’anys...i amb el Dani
Pérez van fer un preciós disc a duet anomenat “Present”.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb el projecte del guitarrista Sebastian Noelle anomenat...
“SHELTER”
Sebastian Noelle
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 494
Enregistrat per John Davis el 9
setembre de 2015 al Bunker Studio, Brooklyn, Nova York.
Mesclat i masteritzat per
Katsuhiko l'OTAN a Avatar Studios a Nova York
Produït per Sebastian Noelle
Producció executiva: Jordi Pujol
Sebastian Noelle, guitarra
Marc Mommaas, saxo tenor
Matt Mitchell, piano
Matt Clohesy, sota
Dan Weiss, tambors
Totes les composicions són de Sebastian Noelle
En Budd Kopman, el 15 de juny de 2016 va deixar dit això que us aniré
comentant...
El guitarrista Sebastià Noelle, nascut a Alemanya, és un músic molt
ocupat, i sembla que no té molts discos, i aquests semblen sortir cada cinc
anys: Across The River (2006), Koan (2011) i ara el meravellós Shelter, Refugi,
traduït.
Aquest músic ha muntat una banda amb en Marc Mommaas en el saxofon tenor (escoltat recentment en el Ballads
& Standards), el pianista Matt
Mitchell (el qual ha treballat amb Tim
Berne, John Hollenbeck i Rudresh Mahanthappa), el baixista Matt Clohesy (sentir per última vegada
amb Gabriel Vicens's Point In Time) i el bateria Dan Weiss (que va treballar amb Mitchell a Berne's Snake Oil Band).
Doncs nosaltres comencem ja amb el tema més melòdic d’aquest disc que és
força interessant, amb el tema anomenat....
3.- Another Spring (S.
Noelle) 7m00s
Doncs ens hem situat ja en una nova atmosfera musical de la mà d’aquest
músic que participa de la música de l’Àrea de Nova York des del 2002. El
lirisme d’aquest tema, en alguns dels seus moments, contrasta amb la modernitat
estilística i interpretativa en d’altres. Tota una amalgama de sons, ben
conjuminats i trenats que ens han fet gaudir d’una música bella i delicada.
La música de Noelle és (en la seva major part) rítmicament complexa i haver
reclutat Weiss, que ha estudiat profundament la percussió d’índia fa que es
trobi com a casa amb tal complexitat rítmica, i ajuda a donar un suport ferm a
tota la banda, independentment del que estigui passant. L'altra característica
destacada d'aquesta música és la disposició en capes, la qual cosa crea una
densitat brillant on de vegades és difícil saber quins instruments estan tocant
una línia en particular.
Aquesta qualitat amorfa no s'ha de confondre amb la flacciditat, però.
La banda és molt compacta, i és difícil saber si els acords s'han assajat
intensament, o si cada intèrpret és tan hàbil que tot s’engrana de manera
natural. Els temes són llargs, majoritàriament de més de sis minuts, i cada un
té el seu propi estat d'ànim, que es desenvolupa de manera natural. Les
complexitats rítmiques, melòdiques i harmòniques no s'oposen a les diverses
escletxes sonores a la superfície, la qual cosa contraresta el possibilisme de
la música de Noelle.
Som-hi doncs amb un altre tema impressionant on el Jazz-Rock hi
apareixerà de manera evident en el tema...
8.- Ahir Bhairav (S.
Noelle) 6m49s
Cançó amb aires hindús inicials, i que s’han mantingut durant tota
l’estona, hem escoltat un tema amb rítmica trencada, ideal pel mestre Dan Weiss, ell habituat a interpretar
aquests ritmes orientals. El so més electrònic de la guitarra ens situa en una
altra òrbita. Em recorda la música de Dewa
Budjana, Topaki¸ i d’altres guitarristes de l’ona Moonjune Records. Tema potent i recurrent en l’harmonia que ben bé
al mig ens posiciona i predisposa a escoltar tota una sèrie de capes sonores
amb la del saxo tenor de Marc Mommaas
al davant. Mentre ell el desenvolupa, al darrera hi ha tota una màquina
rítmica. Tota una declaració d’intencions.
El factor d'intensitat d’aquesta música és com el de la lenta cremor
d’un fogó a foc lent. La subtilesa i riquesa d’aquesta música necessita temps
per dibuixar el seu curs i definir el seu territori. Les línies de guitarra de
Noelle reflecteixen el sentit de la música, i per descomptat tots els altres
músics, i potser més notablement Mommaas, ajuden a Noelle expressar la seva
flama interior. Aquest "Ahir Bhairav," el tema que acabem d’escoltar,
en una raga clàssica indostànica té les dues coses associades amb la música de
l'Índia: una alta energia i intensitat gairebé religiosa i una atemporalitat,
on no hi ha un arc de desenvolupament clar. Noelle està en flames i passa la
torxa a Mommaas que respon magníficament; Weiss, per descomptat, és com a casa,
mentre que Clohesy afegeix una potent batzegada. Tema terrorífic.
I acabem aquest projecte amb el tema anomenat...
2.- Home in a Strange Land (S. Noelle) 6m33s
Doncs amb aquest altre magnífic tema a cavall rítmic trencat ens
acomiadem d’aquest mestre guitarrista i compositor, Sebastian Noelle, pensador
profund, on la seva música, naturalment, és un reflex de si mateix. “Shelter”
és un molt bon àlbum; Necessitarem escoltar-lo atentament per apreciar completament
tot el que ha d'oferir, el que ens ha ofert.
En un altre dels temes del disc, "Naphta vs Settembrinji," fa una
referència a dos dels personatges principals de “La Muntanya Mágica” de Thomas
Mann. Aquest és el tema més curt del disc, i la música crea l'atmosfera
relacionada amb els dos personatges del llibre, reflectint la discussió entre
els protagonistes i les dues seves
diferents filosofies exposades en el llibre.
Deixem aquest projecte i nosaltres seguirem oferint-vos una música i de
quin calibre...però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb un projecte que ja te uns anys, uns quants, però que no ha
perdut la seva originalitat i estic parlant del que podria ser el primer
treball del gran mestre de la bateria, el gran David Xirgu en un disc del 1997...anomenat...
“UGRIX”
David Xirgu Quartet
Editat per JAZZLE ZC-107
Enregistrat per Jean Phocas als
estudis ELKAR, Donostia
Produït per Sarkunde Idigoras i
Alberto Lizarralde
Productor executiu Jazzle.
Gorka Benítez, saxo tenor
Dani Pérez, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
David Xirgu, bateria
Aquesta és una joia recuperada gràcies a l’intercanvi que vam fer amb el
David entre branques de morera per
usar-les com a baquetes i quelcom que va ser aquest disc.
Parlar d’aquest gran músic, bateria, i compositor en un seu disc és per
a mi un honor i orgull, i encara més quan va ser ell mateix el qui me’l va
donar al Jamboree, en un dia
magnífic de concert.
Ell és ara per ara un dels referents en això de les baquetes i tambors,
metre de molts dels actuals bateristes, i alumne a la vegada d’un dels més
degans, l’Aldo Cavíglia. Per això
ens hauríem de situar al Taller de
Músics i Aula de Música Moderna
allà pels primers anys 80s del segle passat. Abans havia estudiat piano i
solfeig al Conservatori del Liceu, o
sigui que la música, el Jazz, el Soul, Funk, la música de cobla i sardanes, en
fi, tota la música li ve de lluny.
Comencem ja amb un tema seu a solo de bateria i l’empalmarem amb el
segon tema, dedicat al seu pare Miquel
Xirgu que intitula aquest treball discogràfic....
1.- Un Solo (D.
Xirgu) 2m26s
2.- Ugrix (D.
Xirgu) 6m12s
Ell solet ja ens ha dit qui és i de què anirà tot plegat en un magnífic
solo, i després els seus amics, sempiterns amics, Gorka, Rai i Dani ens han situat en la musicalitat del projecte.
Amb tots tres encara realitza projectes a trio amb els dos primers, i amb el Rai Ferrer el vam tenir al JCLV l’octubre passat acompanyant a l’Albert Vila. Hem pogut escoltar el so
estratosfèric de la guitarra del Dani
Pérez, a la vegada que la seva subtil improvisació, la d’aquest mestre de
les sis cordes. Gorka, amb el seu
reconeixible so del seu tenor a vegades a lo Henderson a vegades a lo Rollins
i sempre ell mateix.
Des de l’any 1985 ha estat membre i/o fundador d’un gran nombre de grups
musicals. També ha liderat el seu propi quartet, amb qui ha enregistrat dos
cds, un d’ells aquest mateix. Alhora, ha pogut tocar amb músics de reconegut
prestigi com John Abercrombie, Dave
Douglas, Vince Mendoza, Dave Liebman, Fred Hersch, Norma Winstone, Ingrid
Jensen, Mark Feldman, Kurt Rosenwinkel, Ben Monder, Art Farmer, Chris Cheek,
Charles Tolliver, Dave Schnitter, o Mulgrew Miller.
Té enregistrats més de vuitanta discos de jazz. Des de l’any 2001 és
professor de l’Escola Superior de Música
de Catalunya (ESMUC) i el 2008 entra a formar part del quadre de professors
del Conservatori Superior del Liceu.
Seguim ara amb un Blues amb un Swingarro impressionant, tema de l’amic Dani Pérez anomenat...
4.- Slidin’ over you (D.
Pérez) 6m07s
I quin tros de tema, primer escoltant la melodia i després per deixar-nos
emportar pel swing de la secció rítmica i el so magistral del nostre amic basc,
en Gorka Benítez en un llarg i
magnífic solo farcit de swing. I ja ben bé a la meitat hem pogut gaudir amb la
mestria en un solo del contrabaixista Rai
Ferrer, mestre que va ser qui primer va acompanyar a Gabriel Amargant Quintet en el seu primer concert que va fer al
JCLV ara ja fa 7 anys. Els quarts d’aquest mestre de la “berra” amb el líder,
ens mostren al baterista tan i tan excel·lent, per després amb en Dani Pérez i per finalment retrobar-nos
amb la melodia principal d’aquest tema tan ben trenat de l’insigne guitarrista.
Ha estat fundador i integrant d’un gran nombre de grups des dels
principis dels 80, com per exemple Madagascar,
Zé Eduardo Unit, Beboporum, Orquesta de l’Associació de Músics de Jazz de
Catalunya, A-Free-K, Iñaki Salvador, Carme Canela, Lluís Vidal, Albert Bover,
Andrzej Olejniczak quartet, Gonzalo Tejada Ziklo1, Guillermo Klein, Joan Monné
trío, Gorka Benítez , Giulia Valle, Emilio Solla, etc. Amb aquests grups ha
actuat a importants festivals de Jazz de tota Europa, Àfrica, América i Àsia.
Actualment forma part del Giulia
Valle Trio, Quintet, dels projectes a duo amb el Gorka Benítez, a trio amb el Gorka
i Dani, i en múltiples
formacions que el requereixen com a gran bateria que és.
I acabem el projecte del David
Xirgu, “Ugrix” amb un magnífic tema
del mestre basc del saxo tenor, anomenat...
7.- M. P. I. (G.
Benítez) 6m28s
Doncs em sembla reconèixer la musicalitat del mestre del tenor en la seva
melodia a la vegada que la concepció rítmica. I dic això pel fet d’haver
escoltat els projectes més recents d’aquest gran músic, i ves per on a duo amb
el líder d’aquest projecte. Parlo de A
Marte otra vez, projecte que ja vaig posar i del qual n’espero posar la
seva darrera versió editada per Fresh
Sound New Talent. Després d’ells, i quin gust escoltar un solo de guitarra
i contrabaix, només. I quina netedat sonora...que ben aviat s’omple de les
meravelles rítmiques de líder i melòdiques del saxo tenor i guitarra, amics
tots quatre de fa tants i tants anys.
Acabarem amb una mica més del qui és qui....
Amb el trio de Lluís Vidal
han actuat com solistes amb l’Orquesta Sinfónica de Granada en diferents
ocasions, inclosa una gira interpretant la música de Kurt Weill i acompanyant a
Ana Belén i Miguel Ríos. També han actuat de solistes amb l’Orquestra Nacional
de Cambra d’Andorra i amb l’Orquesta de Cámara “Andrés Segovia” de Madrid. Ha
col·laborat amb la Orquesta Sinfónica de Euskadi en qualitat de solista convidat
dins del Festival de cinema de San Sebastián i dirigit per Lalo Schifrin. Col·laboracions
amb el quintet de metall “Spanish Brass Luur Metalls” interpretant música de
Frank Zappa, entre d’altres espectacles.
I després d’aquesta meravella, nosaltres ja acabem el programa amb el
darrer projecte i molt trencador disc del trio Mezquida, Aurignac, Prats,
“M ·A · P”
Mezquida · Aurignac · Prats
Autoeditat MAP CD-001
Enregistrat per Panxii Badii el
gener de 2016 a l’Estudi 44.1, Girona.
Mesclat i masteritzat per Angel
Medina
Produït per Jesús Gonzalo
Marco Mezquida, piano
Ernesto Aurignac, saxo alto
Ramon Prats, bateria
Aquest és un projecte molt personal de tres músics iconoclastes,
trencadors i amb una trajectòria increïble, per llarga i per fructífera. Jo
diria que aquesta és una de les no masses ocasions en què s’han trobat l’Ernesto i el Marco. No així l’Ernesto i
el Ramon, car ja ho havien fet en
els projectes del malagueny, primer l’UNO
i em sembla que també el DOS, del
qual encara no sabem quan sortirà.
Per aquesta ocasió única d’encontres a tres ànimes inquietes, ens
presenten tot un reguitzell de temes de cadascun d’ells, aportant així cada
individu la seva llavor al projecte a trio.
M’he permès ajuntar temes de cadascun dels autors, car entendre així la
seva personal idiosincràsia i és així que començarem amb dos temes seguits del
mestre malagueny anomenats....
5.- Atlántida (E.
Aurignac) 1m55s
4.- El sueño de Oniria (E. Aurignac) 3m05s
Amb aquests sons primerencs de l’Ernesto
ens situem en l’òrbita dels seus mastodòntics UNO i potser ja també el DOS,
en format de Big Band amb participació de músics d’aquí com el mateix Ramon Prats, Jaume Llombart, Dee Jay
Foster, Santi de la Rubia, etc, i força més músics de la comunitat
andalusa. Ambdós temes onírics i amb melodies arquitectòniques amplies i de
gran volada. Majestuoses ambdues que ens recorden la magnificència dels UNO i DOS del malagueny.
Parlar d’aquest trio d’amics és també parlar de la comunió entre les
comunitats jazzístiques de Catalunya
i Andalusia, aquests dies on des de
l’AMJM es premien les Associacions de Músics d’Andalusia. Un projecte sorgit
des de la confluència d’actituds musicals modernes, fins i tot avantguardistes
tant des d’aquí com des del sud. Cal no oblidar el vessant Free forjat de fa
anys des de les Free Robadords Sessions que el Ramon inaugurà ja fa alguns anys, i on en Marco hi ha participat en algunes ocasions. A partir d’aquí, un
altre dels implicats, el també malagueny Iván
González va promoure el col·lectiu Memoria
Uno, havent enregistrat un parell de projectes, el primer dels quals també
amb en Ramon i Marco, en unes sessions en directe a la Sala Fènix.
Algunes paraules més sobre els nostres herois les va dir en Pablo Sanz en un article cultural a El Mundo...i diu algunes coses com
aquestes....
Aquests dies es forja a la rebotiga del jazz espanyol la creació d'un
trio a càrrec de tres autoritzats jazzistes que, tot i ser cadells, tenen ja
rugit de lleó. Es tracta de MAP, un triangle que donen vida el saxofonista alto
Ernesto Aurignac, el pianista Marco Mezquida i el baterista Ramon Prats. Segons l'opinió de Jesús Gonzalo, periodista i impulsor
del projecte, el grup descobreix semblances amb altres ternes jazzístiques, com
el trio de Kiris Davis Paradoxical Frog [Tyshawn Sorey + Ingrid Laubruck], més
obert i contemporani, i el de Harris Eisentad September Trio [ Ellery Eskelin +
Angèlica Sanchez], més melòdic i ajustat a les durades de tema i amb un
interessant vincle entre Schönberg i el blues.
Després d’aquesta introducció a càrrec de l’Ernesto, seguirem ara amb dos temes enllaçats de Ramon Prats anomenats
8.- Salt (R.
Prats) 1m21s
12.- Conan-canon alt (R.
Prats) 2m13s
Un primer tema de ritmes entretallats, ens mostra les “bones maneres”
del mestre de Banyoles. Melodies
gens habituals ni trillades ans al contrari, melodies que ens embolcallen per
la modernitat i interpretació d’aquests tres mestres i amics. El segon tema
anomenat Conan-canon és la presa alternativa a la versió escollida, però ja ho
veieu, l’alternativa també ha estat escollida per ells i per mi.
Hi ha una veritat jazzística especial al voltant de MAP, nom amb
evocacions cartogràfiques que, intencionat o casualitat, realment acaba sent
marca d'un viatge diferent, tant pel talent compositor que habita dins d'ells
com en l'expressió que ens arriba fora. La del trio és una alineació sense gat
amagat, en la qual les certeses i les mentides no queden amagades, sinó que,
per a bé i per a mal, es revelen en el moviment. Feia molt de temps que en la
nostra escena no germinava una terna tan ben avinguda en les coses de l'ànima i
la pell jazzístiques.
"Sento una música molt fresca, un viatge energètic, estimulant,
veig un diamant en brut", comenta Mezquida
al llindar de la posada en marxa del trio MAP. "Sento la intensitat, el
moviment, oloro la suor, el desig". "M'encantaria que sonés de color
verd", confessa Aurignac per la
seva part "." Tanco els ulls, em concentro i ho escolto verd! Els
trios sempre tenen una dimensió clorofíl·lica. "Finalment, Prats conclou:" La veritat és que
no vull que soni com a res, ni tampoc vull que soni a alguna cosa nova.
Simplement que soni i que sigui de veritat ". Com solia dir Ellington,
vaja”.
Aquestes i alguns altres pensaments ens presenta el Pablo Sanz en el seu magnífic article a El Mundo.
I acabarem aquest magnífic projecte i programa amb el tema de Marco Mezquida anomenat...
6.- Discusión (M.
Mezquida) 4m26s
Un darrer tema, obra personal del nostre més actiu pianista en Marco Mezquida el qual, conjuntament
amb Albert Bover, Joan Monné, Ignasi
Terraza, Joan Díaz i un llarg etc, configuren la plèiade de grandíssims
pianistes de les nostres contrades, tot i tenir en compte la diversitat estilística
entre cadascun d’ells. Marco, ha
volgut situar-nos en el més enllà, de la mateixa manera que han fet abans els
seus dos companys en un projecte marcat per la gosadia i valentia de la
contemporaneïtat.
Doncs per acabar el projecte i programa d’avui, el primer després de les
llargues vacances de Nadal-Cap d’Any-Reis,
ens plau molt haver-vos pogut oferir la diversitat musical que heu pogut
escoltar avui, des d’uns inicis més càlids i clàssics de la mà de la magnífica Elisabet Raspall amb el seu “Vital”,
per després seguir amb el treball del guitarrista alemany establerts a Nova York, en Sebastian Noelle i el seu “Shelter”. I seguir amb el magnífic i
recuperat projecte del David Xirgu, “Ugrix”
per acabar amb aquesta magna obra de la postmodernitat dels amics MAP.
Doncs desitjar que us hagi agradat el Programa 268 i dir-vos que el
podeu escoltar de nou el proper diumenge a la mateixa hora i ben aviat des del
blog del programa, http://jazzclubdenit.blogspot.com.es
Ara sí, gràcies per ser-hi, jo mateix, qui us parla, realitza i presenta
aquest programa, en Miquel Tuset i
Mallol us desitjo a tots plegats molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
