Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Abans però de començar amb el programa d’avui deixeu-me que us digui que
aquest proper dissabte 23 de gener, tot i celebrant la Festa Major d’Hivern us
convido a venir a la Sala Xica per gaudir amb un concert que serà de Blues i de
Jazz amb el Miquel Talavera Quartet
amb el seu “Power Trio” a més a més del Toni
“Pato”, saxo tenor. Aquest és un acte més encabit dins la Festa Major i
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts. A la Sala Xica a
partir de les 19h amb entrades econòmiques de 3€ pels qui tinguin el Carnet
Cultural i de 5€ entrada general.
Dons avui sí que tenim altra cop un programa farcit de novetats dels
nostres músics i de les nostres editorials...de tal manera que tindrem els
següents projectes...el de John Raymond
i el seu “Foreign Territory”: “Smack Dab” de Joan Casares i Oriol Vallès: el “Filum Terminale” dels Avantbrass i finalment el “Shift” de l’Ivan Kovacevic 5 Spots.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Doncs comencem ara mateix amb el projecte dels amics Avantbrass, anomenat..
“FILUM TERMINALE”
Avantbrass
Editat per Discordian CR21
Enregistrat i mesclat per
Ildefons Alonso el 29 i 30 de juliol de 2013 al Teatre Ca l’Eril i al Corral de
Veciana.
Masteritzat per Lopinski.
Produït per Avantbrass i
Discordian Records
Pol Padrós, trompeta
Iván González, corn francès
Josep Tutusaus, trombó
David Parras, tuba
Aleix Forts, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
Aquest és un projecte que vam poder veure el setembre passat al Festival l’Hora del Jazz Memorial Tete
Montoliu a la Plaça de la Vila de Gràcia. Ja aleshores em va semblar força
interessant, essent el directe, i considerant que era la primera vegada que
escoltàvem aquesta música, força potent i impressionant. Els metalls són els
protagonistes d’aquest projecte i només els faltaria ser una Road Band, com
aquelles que passejaven per New Orleans
a les primeries del segle passat. Escoltem doncs el primer tema que us proposo,
composat pel Pol Padrós seguint
l’estela de les “Dead March Band” d’aquella ciutat...
6.- Lamento para Álvaro (P. Padrós) 6m24s
Ha estat ben bé una “queixa” un “lament” que ens ha recordat aquells
enterraments que feien a New Orleans
tot i ser moltes de les vegades quasi festius. La mort, ja se sap, passa, i
quedem els que quedem i haurem de continuar vivint. Una composició que ens
situarà en la sonoritat dels propers minuts, so de metalls diversos, i timbals.
Una mixtura de sons nova la què ens proposen aquests amics i músics.
Seguim ara amb un tema del Guillem
Arnedo anomenat...
5.- Tutu’s Pony (G.
Arnedo) 4m23s
Aquesta música podria encabir-se en l’etiqueta d’”Experimental”, tot i
que per mi no ho és tant. El segell discordian
sí què ho és d’experimental, on gràcies a ells, a El Pricto i a Lopinski
els músics que fan una música apartada de qualsevol etiqueta poden veure
realitzats els seus projectes, tot i que no d’una manera física. És una
editorial “On Line”, seguint la modernitat també amb la concepció tècnica. Per
a mi, obert de mires i orelles com sóc, és una música que em demostra i mostra
el camí del futur, de la inventiva, de la recerca de sonoritats noves a la
vegada que és tot un plaer escoltar-la.
Dir-vos que aquesta formació eclèctica està formada per músics també
eclèctics com en Pol Padrós i Iván
González, ambdós assidus a les Free
Sessions de 23 Robadors, la
sessió endegada per Ramon Prats des
de fa ja uns anys. Dos trompetistes magnífics que comparteixen projectes força
més experimentals tal és el Memoria Uno
“Crisis” de l’Iván, on ell mateix va
“conduir” a quasi 40 músics en una sessió enregistrada en viu, i que jo mateix
he pogut escoltar i enregistrar en d’altres ocasions...música conduïda i també
amb posteriors improvisacions.
Escoltem doncs ara el tema de Pol
Padrós que dóna nom a l’àlbum...
4.- Filum Terminale (P.
Padrós) 4m52s
Doncs a mida que passa anem pujant el tempo amb les seves músiques.
Aquest tema ens ha impactat d’allò més, i segur que a vosaltres també.
Inventiva, ritme i metalls. Solos impressionants tot i mostrant-nos la seva
gran tècnica. De tots ells en sabíem ja les seves virtuts però ara les gaudim
alhora en una amalgama de sons i ritmes. Guillem
Arnedo bateria i líder de projectes com el que vam posar ja fa dies en
aquest mateix programa al capdavant d’una formació amb la Celeste Alías, Jordi Rossy, Jaume Llombart i DeeJay Foster, un disc
preciós i certament delicat. Sense oblidar a Josep Tutusaus, trombonista dels millors el qual tindrem el 13 de
maig al Jazz Club La Vicentina amb
el seu projecte “Missing Link” que també vaig posar no fa gaire en aquest
mateix programa.
Acabarem amb un altre tema de Pol
Padrós anomenat...
2.- El torrent dels murris (P. Padrós) 6m18s
Fins i tot amb una formació com aquesta, sense contrabaix i amb tuba,
hem pogut escoltar aquest tema carregat de “swing”, de “Groove”, per no caure
en el terme de la música de Big Bands d’abans de la segona guerra mundial, amb
domini sonor de metalls i solos impressionants de tots ells, no endebades en “Tutu” és un dels millors solistes en
això de fer sonar el trombó. El mateix Pol
Padrós acompanyat de l’Ivan González
van fer una tourneé pel sud d’Escanya amb el seu amic i gran trompetista
granadí Julián Sánchez. Un trio de
“Free men” amb els quals allà baix devien flipar, més o menys com hauríem fet
aquí.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound..
Seguim ara amb el projecte d’un trompetista americà....
“FOREIGN TERRITORY”
John Raymond
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 464
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Michael Perez-Cisneros el 26, 27 d’abril i el 15 de maig de
2014 a Brooklyn, N.Y.
Produït per John McNeil
Productor executiu Jordi Pujol
John Raymond, trompeta i
flugelhorn
Dan Tepper, piano
Joe Martin, contrabaix
Billy Hart, bateria
John Raymond és un trompetista de jazz americà, compositor i educador
que viu a la ciutat de Nova York. Arrelat a les formes tradicionals i modernes,
la música de John incorpora jazz, música clàssica, folk i influències
indie-rock. Ha col·laborat amb músics com Billy Hart, Kurt Rosenwinkel, Orrin
Evans, Linda Oh, Ethan Iverson, Dan Tepfer i Gilad Hekselman entre d'altres.
També ha gravat amb la cantant nominada al Grammy, Sara Bareilles, amb el
productor guanyador dels premis Dove, en Darnell Davis, i va actuar en
esdeveniments com l'Austin City Limits Music Festival i en el NPR "Toast
of the Nation".
Comencem amb el tema que dóna títol a l’àlbum i que és el primer tall
del disc..tall seria si fos vinil...
1.- Foreign Territory (J.
Raymond) 5m44s
Doncs sí aquest és el so que escoltarem encara en dos temes més, d’un
magnífic disc editat per Fresh Sound New
Talent. Iniciat amb una melodia amb un so mel·liflu i càlid emmarcat
després en un preciós swing en el solo de piano i posterior del líder. Una
secció rítmica impactant i precisa permeten al líder desenvolupar un gran solo
sense fer massa escarafalls, tot i sí, arribar a notes agudes però no massa.
Sembla que es troba més còmode en el registre mig, segons Kenny Wheeler i
Davis.
L'últim àlbum de John "Foreign Territory" va ser editat l'abril
de 2015 amb un gran reconeixement de la crítica del New York Times, Downbeat
Magazine i d’altres. És de destacar que la seva composició "Deeper"
va ser triada com a guanyadora del 2015 Herb Alpert Young Jazz Composer Award
presentat per l'ASCAP. John, actualment és professor a l'Escola Internacional
de les Nacions Unides, l'Acadèmia de Jazz de Nova York i és un artista convidat
actiu fent clínics (master classes) en les escoles secundàries i universitats
de tot el país.
Seguim ara amb un blues, tot i dir-se un Nou Blues el tema..
5.- New Blues (J.
Raymond) 5m31s
Amb una entrada entretallada rítmicament parlant, trompeta i contrabaix
segueixen una mateixa línia melòdica, la
del tema, per després endegar el swing tot i que encara no definitiu amb el
magnífic solo de Dan Tepper al
piano. No tarda gaire el líder en fer el seu, ara sí ja amb ple “swing”. Uns
temes amb aires moderns interpretats de manera magistral i suaument, sense fer
massa soroll. Solo magnífic de contrabaix a meitat de tema allò que se’n diu
per sucar-hi pa per acabar ja amb la melodia de la mateixa manera abans
iniciada.
"Amb el seu càlid to vibrant i l’articulació gairebé impecable, els
solos de Raymond ens enlluernen amb claredat i gràcia. Eviten floritures
innecessàries i idees estranyes, captivant en canvi, amb la seva sinceritat i
el seu enginy." (Downbeat Magazine)
"Posseïdor d’un “forte” que pocs músics experimentats han
aconseguit ... un talent brillant la lluminositat del qual és
interminable." (Birmingham Times)
"Un artista que està madurant ràpidament amb la seva pròpia visió
artística." (JazzPolice.com)
"No et pots escapar de la frescor d'aquesta música, espontània i
alegre en la seva execució, i del bé que se sent en escoltar músics que
comparteixen la creació i la diversió." (Step Tempest)
"El redoble de la caixa de Billy Hart en l’obertura de la cançó que
dóna títol a l’àlbum, recolzat pel baix trotant de manera fluïda, el de Joe
Martin, ràpidament anuncia que això no és cap carrera. Hart és sempre un actor
de classe magistral, sobretot en el tema curt que no posarem “Hart of the
matter”, on el líder té una manera tranquil·la de fer, mentre que el pianista
Dan Tepper és sempre interessant.
Acabem aquest projecte amb el
darrer tema, el novè, i n’haurem posat 6 perquè no tindrem temps de posar-ne
més i així, com què segur us han agradat, aneu a la botiga Blue Sounds del carrer Benet
Mateu 26 per comprar-lo, aquest i d’altres que tenen.
9.- Adventurous-Lee (J.
Raymond) 5m47s
Doncs amb aquest tema d’estructura i melodia modernes, ens acabarem de
convèncer que haurem d’anar a Blue
Sounds a veure si el trobem. En Raymond
se’ns ha descobert com un mestre en això d’esbufegar els metalls a la vegada
que mestre en la composició. Un tema que t’embarca en un swing suau a la vegada
que sorprèn, com els altres, per les interpretacions dels membres del quartet.
La majoria del material d’aquest disc és del líder, amb “Rest/Peace” i
“Hart Of The Matter” amb improvisacions de grup. “Mark Time” és un tribut
adequat a Kenny Wheeler, compositor que
ens va deixar l’any passat. Pel títol però podria ser un tema bàsic dels Jazz
Messengers. “Deeper” té més de sentiment de música de cambra, mentre que
“Chant” afegeix un toc de suspens. En tot moment, aquest és un grup que es dóna
molta llum i espai per les seves línies individuals, mai res se sent desordenat
o innecessari. Tampoc mai cridant, perquè aquest és un grup on el silenci i les
bones maneres són el leit motiv del quartet ". Simon Adams (Jazz Journal,
juny de 2015)
Doncs deixem aquest projecte i endinsem-nos ara en d’altres històries
musicals de la mà dels joves Oriol
Vallès i Joan Casares i el seu.
“SMACK DAB”
Oriol Vallès i Joan Casares
presenten Smack Dab
Editat per Discmedi Blau DM1370-02
Enregistrat per Marc Ribera el
22 i 23 de juny a la Nova Jazz Cava de Terrassa.
Mesclat per Quim Puigtió,
“Kato” i masteritzat per Nate Wood.
Oriol Vallès, trompeta
Lluc Casares, saxo tenor
Jöel González, piano
Pau Sala, contrabaix
Joan Casares, bateria
Amb la col·laboració
inestimable de Jesse Davis, saxo alto
Ara mateix us poso les quatre ratlles que van posar els amics de Jazz Terrassa en motiu del concert que
van fer a la Plaça Catalunya en el passat Festival
de Jazz de Terrassa, el del 2015...i diu així...
Smack Dab és un projecte en
format quintet liderat pels joveníssims Oriol Vallès a la trompeta i Joan
Casares a la bateria amb la idea de combinar qualsevol gènere que tingui el
groove com a element d'unió. El so del quintet combina les arrels de la música
del jazz més tradicional, així com del modern, amb influències tant de Charlie
Parker, Jazz Messengers, John Coltrane i Miles Davis. El producte final és una
música sofisticada i molt propensa a la improvisació que no renuncia al
component ballable que sempre s'ha vinculat a l’esperit de la tradició
afroamericana. Tot plegat amb l'afegit de veure en acció el futur de l'escena
jazzística catalana.
Doncs això mateix.....escoltem el primer tema d’aquests joves lleons,
Una preciosa balada del Joan
Casares anomenada...
7.- Black Mirror (J.
Casares) 7m40s
Doncs per començar ho hem fet amb aquest tema preciós on els acords a
piano elèctric del Rodhes del Jöel mantenen una determinada pulcritud
sonora a la vegada que la secció rítmica manté un constant i suau “groove”. La
curta melodia del tema a càrrec de la trompeta de l’Oriol i Lluc,
compartint-la. Un tema on el motiu principal sembla ser els acords d’en Jöel a partir dels quals desenvolupen
el tema, primer en Lluc Casares i el
seu magnífic so del seu tenor i amb una gran improvisació a la vegada que el
tema va agafant “cos” i s’anima des de la base rítmica. Després d’ell, el tema
torna a la serenor del format trio, piano elèctric, contrabaix i bateria, en el
solo precís i preciós del Jöel. L’Oriol i Lluc comparteixen el final de la mateixa manera que han fet amb
l’inici d’aquet tema tan delicat.
I vegem com va anar aquest projecte amb paraules del mateix Oriol.......
Smack dab va néixer el 2014
quan jo estava a Holanda. la idea era, efectivament, aprofitar que el 2015 el
Joan i jo acabàvem l'Esmuc i muntar el projecte amb composicions pròpies, o
sigui que amb l'excusa del projecte final vam començar a moure-ho. Quan vam
veure que funcionava vam decidir fer el disc.
I tant que els hi va funcionar, i jo mateix en vaig ser testimoni en la
seva primera presentació, crec, a una WTF
al Jamboree, evidentment sense
el mestre Jesse Davis. En aquest
mateix espai hi van tornar dues vegades més en concert amb gran resposta del
públic i sobretot dels seus amics músics. A les Festes de la Mercè 2015 també hi van ser, tocant a la Plaça de Sant Jaume tota plena de gom a
gom.
Seguim ara amb el tema que dóna nom al disc, un tema de l’Oriol Vallès...
4.- Smack Dab (O.
Vallès) 8m10s
Tema insígnia de la formació amb un “groove” ben marcat per la secció
rítmica, amb tota la potència dels vents, i amb l’afegitó del gran saxo alto
americà, Jesse Davis. I quin honor
per aquests nois que aquest “monstre” els hagi acompanyat en el seu projecte,
sense dubte és un plus afegit a l’hora que tu, i tu i tu, aneu a una botiga de
discos a fer-vos amb aquesta petita joia del Hard Bop. Tot un record i homenatge a l’Art Blakey & Jazz Messengers. El solo del mestre americà és
d’aquells que t’enlaira de la cadira i et fa dir....Collons noi...i estorats
ens deixa també el realitzat pel Lluc,
amb total precisió rítmica i lligat, ben lligat, amb un tempo perfecte i
exquisida interpretació. Després, tots hi tornen per acabar el tema amb un
turnaround perfecte.
Escoltem per acabar un tema de l’Oriol
Vallès amb una història que ell mateix ens ha explicat i que tracta
d’això..
Nit-blus va de la història d'un
trompetista de terrassa que està a una jam del raval i se n'adona que se li
escapa el bus nit i marxa corrents rambla amunt.
2.- Nit-Blus (O.Vallès) 5m25s
Un tema amb la “trempera” adequada per recordar-los després d’haver
gaudit fent-ho, i ara sí amb un magnífic solo d’un dels líders, en Joan Casares a la bateria. I com han
evolucionat i aprés aquests nois des del “3er Festival de Jam Sessions” on van
venir a sextet representant a l’Esmuc
on hi havia els germans Casares, Pol
Omedes, Albert Costa, Pau Lligades i Xavi Torres. Uns noms que fa tres anys
corresponien al d’uns joves estudiants i que ara corresponen al present del
Jazz de casa nostra.
Doncs amb aquesta sensació de “pressa” de que se’ns escapa el Nit-Bus
ens quedem i també amb la sensació que no se’ns ha escapat cap nota de les què
hem escoltat, tot i haver gaudit força amb aquest el primer projecte de dos
joves lleons acompanyats d’uns companys amb una força interior impressionant. Un
projecte que podeu comprar a les botigues de discos de casa nostra, Disco 100, Jazz Messengers, etc... i
també a Fnacs i Talls Anglesos diversos.
Doncs ara ja anem acabant el programa i ho farem amb un altre projecte
amb un “punch” impressionant, corroborat per qui us parla, tot i havent-lo vist
també al Jamboree no fa massa
mesos...
“SHIFT”
Ivan Kovacevic 5 Spots
Editat per Satélite K SATKCD151
Enregistrat per Jordi Grifell a
Estudi Laitena un febrer de 2014, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Jordi
Grifell, Jordi Vidal i Ivan Kovacevic.
Produït per Ivan Kovacevic
David Pastor, trompeta
Toni Solà, saxo tenor
Francesc Capella, piano
Ivan Kovacevic, contrabaix
Anton Jarl, bateria
Ja sigui com a director i artífex de la Barcelona Big Blues Band, com a membre dels Mambo Jambo, com a integrant de la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra o com a contrabaixista del trio
de Bernat Font, Ivan Kovacevic, ha deixat palès la seva condició gairebé
sobrehumana a l’hora de desdoblar-se en totes aquestes propostes sense perdre
un gram de la seva integritat i energia. Five
Spots és ara un exponent més de la seva insaciable dedicació a la música
sense concessions ni decans de cap mena. I amb l’exigència de màxima entrega i
qualitat. Més que “terrible” aquest Ivan
és realment “temible”.
En el llibret també hi podem llegir textos parlant de la resta de
companys, tots uns mestres en els seus respectius instruments, però us ho deixo
pel gust de llegir-lo amb el disc a la mà, una vegada l’hàgiu adquirit.
Comencem doncs ja amb un tema d’en Francesc
Capella, tema amb el “groove” adequat, i seguint les músiques del projecte
anterior, encabit també en el Hard Bop.....en el..
7.- Moving Forward (F.
Capella) 4m38s
I quin gust en la composició que te el Francesc, és clar que composant i pensant en qui ho tocarà, això
facilita la feina. Un tema a tempo mig amb un magnífic “groove” com més o menys
tot el que sona avui en aquest programa, al menys sí en els dos darrers
projectes i també sí en alguns temes dels dos primers. Un tema que inicia el
camí cap final, després d’estar gaudint tots plegats amb el programa d’avui.
Hi havia un temps que el Jazz
treia foc pels queixals, carregava de fum l’atmosfera i ballava amb el dring
dels glaçons banyats en destil·lats que perforaven el fetge. Més que música era
un cop de puny a l’ordre establert, un anhel de vida i llibertat que
s’expressava sense concessions de cap mena. Enèrgic, intens i vital estava
destinat a sacsejar el nervi emocional i fer pujar la temperatura del cos
mentre l’ànima dels seus intèrprets cremava a l’infern. No era una qüestió
estètica ni formal, que també, més aviat l’exaltació de la immediatesa...etc...i més coses ens diu en Pere Pons en els textos del llibret
intern del disc.
Seguim ara amb un tema, la “trempera” del qual ens situarà en el context
musical adequat....un tema com tots menys l’anterior són del líder de la
formació, l’Ivan Kovacevic
anomenat...
4.- A dream of Nautla (I. Kovacedvic) 3m55s
Una cosa s’ha de dir d’aquest projecte i de les melodies de l’Ivan Kovacevic, i és que aquestes tenen
la seva arrel Balcànica què és d’on
ell és, de Sèrbia. Un home, un músic
que ja porta temps entre nosaltres i que s’ha sabut integrar en l’escena vital
i musical de casa nostra. En aquest projecte, el seu primer projecte com a
líder, s’ha fet acompanyar de grans músics i amics, cadascun amb la seva
particular visió i estètica musical, com podeu escoltar. Sons magnífics però
amb alguna cosa que els diferencia i que vosaltres ja haureu notat. Un tema aquest,
amb aquests aires balcànics en la seva melodia i el ritme adequat que ens situa
en d’altres indrets més relacionats amb el Jazz. La intervenció a solo del David Pastor en aquest tema ens recorda
perfectament qui és aquest “master” del metall, sense oblidar les vegades que
l’hem tingut al Jazz Club La Vicentina
la darrera amb el quintet Blue Note
amb el mateix Capella i Vicent Maciàn al tenor.
Doncs tot i la llargària d’aquest programa no volia plegar sense
posar-vos un tema on les seves arrels encara s’hi veuen més i més s’hi
escolten...en el...
5.- El Faro (I.
Kovacevic) 4m49s
Doncs ja vegeu quina trempera de tema amb aquest ritme marcat per caixa,
contrabaix i acords de piano, tots tres a la vegada, la qual cosa ha permès als
solistes embrancar-se en magnífics solos, potent els dels dos vents i més
delicat el del pianista. Un preciós tema on el compositor ha sabut mesclar la
seva idiosincràsia més autèntica amb la modernitat de la música actual, i on
ell mateix ha volgut fer el seu “solet” a contrabaix..i ja acabem el projecte
de l’Ivan i programa d’avui amb el
primer tall del disc anomenat...
1.- Bockpece (I.
Kovacevic) 4m22s
Un tema iniciat a base de redobles a la caixa de l’Anton Jarl, acords de piano i pulsió de contrabaix amb el motiu
principal del tema pel David i
repetit pel Toni, fent un chorus
sencer, per deixar pas al precís i pulcre solo d’un dels mestres del metall més
agut. David és un mestre en això
d’arribar als aguts i súper aguts en la trompeta, a banda de fer unes
magnífiques improvisacions. El contrapunt en aquest projecte li ha donat en
cada tema el so potent del tenor del Toni,
un so texà, aquell so que a ell tan li agrada, carregat també de R&B. L’Anton gaudeix amb el seu solo, ampliant
el seu permanent toc a la caixa en aquest tema per després situar-se tots de
cap al final. Un final ideal per acabar aquest projecte, del qual m’he deixat
de posar 8 temes, o sigui que sí, mireu d’aconseguir-lo per què ja us asseguro
que en gaudireu.
Doncs res més, això ha estat tot per avui, amb el Programa 232 on hem
pogut escoltar quatre magnífics projectes amb el primer de John Raymond, Avantbrass, Smack Dab i ara el de l’Ivan Kovacevic 5 Spots. Desitjar
doncs que hàgiu gaudit i agrair-vos la vostre presència aquí i/o en el blog del
programa, on el penjaré ben aviat.
No vull acomiadar-me sense recordar-vos el concert de Festa Major que
farem a la Sala Xica aquest proper
dissabte a les 19h amb el Miquel
Talavera Quartet amb el Miquel
Talavera, guitarra; Jordi Franco, baix elèctric, Miquel Ballester, bateria i
Toni “Pato”, saxo tenor, en un concert organitzat pel JCLV i patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts...
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en
el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
