Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Doncs avui hi tornem després d’haver passat una bona colla de dies sense
programa, tot i gaudint de les vacances de Nadal i Reis...amb l’emissora en
standby fins no fa massa. El programa d’avui, el 231, segueix l’estela dels
habituals amb dos projectes ben nous i un de no tant. De fet, aquest darrer
disc ens el va cedir molt amablement la pianista Mara Rosenbloom en una darrera aparició al Jamboree ja fa uns quants mesos, i per tant podríem dir que ja
tocava. Els altres dos són el darrer projecte del contrabaixista Juan Pablo Balcázar, “Reversible”,
disc de Fresh Sound New Talent, i el
darrer dels col-íders Jordi Rossy &
Michael Kanan anomenat “Gershwin” editat per Swit Records.
Abans de començar dir-vos que aquest divendres comencem amb els
Concert-Jam del 2016 amb un magnífic trio liderat pel bateria de jazz, David Viñolas acompanyat de l’Albert Bartolomé, saxos i Aleix Forts,
contrabaix. A la Sala Xica de La Vicentina a partir de les 22h. Aquest és
un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de Sant Vicenç dels Horts i la seva Regidoria
de Cultura. Entrada general a 5€ essent gratuït pels socis de La Vicentina,
posseïdors del Carnet Cultural i amics col·laboradors del JCLV.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound..
Comencem ja amb el primer projecte de la nit i ho farem amb el darrer i
magnífic treball de Juan Pablo Balcázar....anomenat...
“REVERSIBLE”
Juan Pablo Balcázar Trio feat. Miguel
Villar “Pintxo”
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 463
Enregistrat per Jesús Rovira el
8 d’agost de 2013 a Casamurada Studios.
Mesclat per Toni París i J.P.
Balcázar el 7 de febrer de 2014 als Studios 44.1
Masteritzat per Toni París.
Produït per J. P. Balcázar
Productor executiu Jordi Pujol
Marco Mezquida, piano
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Miguel “Pintxo” Villar, saxo
tenor
Totes les composicions i arranjaments de J. P. Balcázar.
El disc es diu REVERSIBLE i
te una explicació gràfica i sonora. Resulta que els temes del disc tenen un
ordre i títol simètric. Són com una mena de mirall....
1 Arenera Trio / 2 Radar
Trio / 3 Acurruca Trio
4 Silencio
5 Acurruca Quartet / 6 Radar Quartet / 7 Arenera Quartet
Comencem amb el primer tema del disc, amb formació de trio amb el
magnífic tema anomenat....
1.- Arenera Trio (J.
P. B.) 7m07s
Quina magnífica composició i interpretacions de tots tres. De quina
manera sap Marco Mezquida captar
l’essència de la composició d’un altre. Evidentment és un mestre, i tots els
premis que rep se’ls mereix sense cap dilació. Un tema iniciat suaument on ben
aviat hem escoltat el motiu principal a base d’acords fent una escala de pujada
i baixada. Ben aviat hem pogut escoltar la profunditat del so del líder al
contrabaix. Una presència magnífica i emocionant, de la mà dels seus dos
companys, on el pianista encetarà la seva intervenció brillant, la qual anirà
agafant cos fins arribar a unes cotes elevades d’intensitat i emoció. Acabant
però amb la mateixa i delicada forma en què ha començat. Un increïble tema per
començar el programa.
Un disc on se’m fa difícil escollir els temes, tal és com m’agraden tots
i que m’agradaria posar-los tots, i no, no pot ser...
I ara flipareu amb la magnífica composició i interpretacions en aquest
tema carregat de lirisme i classicisme on la melodia s’enlaire sense cap
remissió, cap a les esferes extraterrestres...i sinó, escolteu-lo....
4.- Silencio (J.
P. B.) 9m08s
I quina meravella de composició i més encara d’interpretació en un tema
que ben bé es podria emmarcar com un dels boleros més impressionants. I és que
cada vegada que l’escolto tremolo d’emoció d’una manera similar a la que em
passa quan escolto el Who Said de la meva filla i el Marco. La cadència rítmica
d’aquest tema és de tal profunditat que només pots fer que quedar-te esclafat a
la butaca i seguir escoltant amb cara d’incredulitat. Com pot ser que estigui
escoltant això tan bonic? Ja quasi a la meitat, la intervenció de Pintxo amb el soprano enlaire encara
més l’emoció...i arriba molt, molt amunt...al final, també recordant el lirisme
i classicisme dels inicis.
Aquest és el cinquè CD de Balcazar amb FSNT, si s'inclou a
dos excel·lents discos en què ell i Pintxo van col·laborar en Ballcock i The
Heckler. Jordi Pujol té un do per trobar grans grups dirigits per baixistes i
aquest és un dels seus autèntics cops d'efecte, un disc de jazz modern
irresistiblement oscil·lant on tots els temes gaudeixen de dues sortides
diferents, una amb el trio i l’altre amb quartet. Hi ha una evidència des del
principi i aquesta és el so sorprenent de Balcázar al contrabaix. El seu so és
cavernós, madur i gran, com si estigués
jugant amb cadenes de cable gruixut sobre una cavitat llenyosa de grans
dimensions. Mezquida té un tacte sòlid, mentre Falanga, rellevat de funcions de
gamma baixa, juga amb figures musicals brillants, una mica a l'estil de Joey
Baron. La reprise del quartet amb Acurruca és enlluernadora i de sobte
té sentit l'estructura de mirall del conjunt...Trio, tema Silencio,
Quartet. Delicats, com si aquests temes sonessin per primera vegada, i transportats a un nou
nivell amb el so preciós del soprano de
Pintxo en el tema central Silencio, on la veu càlida ens va penetrant.
L’he posat després d’haver escoltat The Heckler, Ballcock, Viaje-Voyage i
Invocation per acabar dient què J. P. Balcázar segueix creixent ".
-Brian Morton (Jazz Diary, abril de 2015)
Doncs seguim escoltant ara el tema simètric al primer....
7.- Arenera Quartet (J.
P. B.) 8m06s
Amb un inici delicat a mode d’introducció a un tema on un es podria
imaginar quelcom de celestial, tals són els sons de piano, plats diversos i
meloses notes del saxo tenor....per després, seguir en un tema marcat per un
ritme més constant amb els acords seguint una escala ascendent i descendent
mentre el tenor del Pintxo
desenvolupa el seu solo circular. Tot sembla que sigui cíclic, els companys de
la secció rítmica mantenint aquesta impertorbable seqüència mentre el vent
soleja. Després és el trio que manté la
pulsió amb un solo brillant del Marco
mentre Carlos i Juan Pablo segueixen sense parar, incansables en un tema que
finalment arribarà a la meta.
Parlar de Juan Pablo Balcázar
ja ho hem fet en d’altres ocasions, en anteriors programes, però hauríem de
recordar que és un músic eclèctic participant en mogudes diverses que van des
del Jazz al Hip Hop. Una altra de les activitats de la qual és el màxim
responsable és la relacionada amb la programació de la música que es fa a 23 Robadors, espai emblemàtic que ha
assolit al llarg d’aquests darrers anys el nivell de reconeixement per força
part de la població musical, concretament parlo dels músics, i què dia a dia
aconsegueix que en aquest espai s’hi aplegui una bona quantitat de públic. En
un espai petit com aquest, sovint està ple de gom a gom. Bé, doncs una part de
la responsabilitat que això passi la te el Juan
Pablo a banda de la dels mateixos músics que hi van a tocar. Sempre diré
que el vaig conèixer el juliol del 2010 en motiu del 1er Festival de Jam
Sessions. Ell va venir tot i representant al Conservatori del Liceu i formant part del combo Shrunk, em sembla, amb en Joan Mas, Alberto Pérez, Santi Colomer i
Toni Vaquer...ni més ni menys..i que mentre esperàvem per començar, vam
anar al bar del Xanfrà a veure el mundial de futbol i el partit d’Argentina contra no recordo qui més.
Acabarem el projecte del Juan
Pablo amb el segon tall del disc,
el..
2.- Radar Trio (J.
P. B.) 6m55s
Doncs un altre tema magnífic iniciat per la pulsió nítida del piano de Marco ja a un tempo viu i amb un
delicat swing marcat per les escombretes de Carlos. Quan Marco
inicia el seu solo i Carlos deixa
les escombretes i colpeja suament el “Ride” és aleshores quan notem que se’ns
emporta el Swing sense cap tipus d’impediment. El Walking del Juan Pablo a la vegada fa de perfecte
parteniare en això que diem secció rítmica. Quina delícia escoltar-los en
aquesta magnífica composició. Ja fa dies que li dic al Juan Pablo que m’agrada molt el seu disc. I escoltant aquest tema i
els altres que us he posat convindreu amb mi que és ben cert. El solo de Marco i els altres dos en perfecte
comunió és per “emmarcar” com un dels millors que s’hagin fet. El tema és
fantàstic, i aquí hi ha la gràcia del compositor, alhora també la dels
improvisadors.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
Escoltem seguidament el projecte de la pianista Mara Rosenbloom anomenat....
“SCHOOL OF FISH”
Mara Rodenbloom Quartet
Autoeditat el 2009.
Enregistrat el 28 d’octubre de
2008 als Lofish Studios, Nova York
Produït per Mara Rosenbloom
Mesclat per Tyler Mcdiarmid
Mara Rosenbloom, piano
Darius Jones, saox alto
Isaac Jaffe, contrabaix
Nick Anderson, bateria
Totes les composicions i arranjaments són de Mara Rosenbloom...
Mara Rosenbloom és una pianista, compositora, i directora
d'orquestra. Originaria de Madison, Wisconsin, i que ara té la seva llar a
Brooklyn. Dibuixant la diversitat, la intensitat, i el brunzit constant del seu
so, Mara es va traslladar el 2004 a Nova
York per estudiar. Pel voltant del 2009, va aparèixer per l'escena de la
ciutat dels gratacels i ho va fer com una líder segura amb un projecte ferm. El
2013 va signar per Fresh Sound amb la qual va editar el seu segon treball a
quartet anomenat Sounds from the Ground,
un disc que ja vam posar en un anterior programa a Jazz Club de Nit.
Escoltem doncs el primer tema d’aquest magnífic treball....
5.- Departure (M.
R.) 8m39s
Ja heu escoltat quin és el llenguatge d’aquesta magnífica compositora a
la qual vam veure fa alguns mesos al Jamboree
on ens va cedir aquest magnífic treball que ja tocava posar. Les composicions
d’aquest disc tenen aquest component rítmic de canvis a la vegada que
acompanyats per la sonoritat del saxo alto, un so d’altra banda magnífic i
característic. La secció a trio, mentre la solista desenvolupa la seva
creativitat, és ferm i sòlid, seguint el ritme trencat, aquest ritme complex de
ves a saber quan la negra....m’atreviria a dir que he escoltat in 7/4 a
moments..contrabaix i piano executen el motiu principal a ritme entretallat
mentre en Darius executa el seu
magistral solo. I com camina el tema, mare meva...quasi al final, l’espai pel bateria
marcat per acords de piano i contrabaix i així anar cap el final..en un tema on
ens hem farcit del so d’aquesta compositora i de les interpretacions de tot el
quartet.
All About Jazz, Jakob Baekgaard
"Rosenbloom renova les fórmules gastades del jazz amb composicions
escumants que són líricament, contemplativa i rítmicament palpitants... Aquest
quartet toca música que fa creïble el futur del jazz. Com a intèrpret i
compositora, Rosenbloom ja és singular i va per davant dels músics satisfets a
residir en l'aigua opaca d'elements familiars ".
I seguim amb un altre tema d’aquest School
of Fish i ves per on amb un ritme amb algunes similituds a l’anterior...en
el tema..
3.- Passage (M.
R.) 7m23s
Més o menys com l’anterior, piano i contrabaix comparteixen pulsió
melòdica també amb un ritme trencat on les elucubracions del bateria arriben
aviat en un solo de Nick Anderson
força interessant, acústicament parlant. I així és que segueix la líder en un
impàs delicat la seva intervenció a piano solo. Acaben el tema amb intervenció
melòdica de tots tres i al final ella sola...
The New York City Jazz Record, Elliot Simon
"La pianista Mara Rosenbloom aparentment té un milió de riffs
enganxosos i artísticament els empra no només per compartir un espai personal circumscrit
sinó també per proporcionar melodies de gran abast d’improvisació. Aquests dos
aspectes del seu joc es posen meravellosament en evidència sobre Songs From the
Ground, un altre dels seus discos. Els set temes que va escriure són melodies que
van des de soliloquis pensatius a temes amb caire terrós, blues infosos de jazz
modern, etc. ... el Quartet utilitza les seves veus contrastants per explicar
històries fascinants ".
Acabem el projecte d’aquesta pianista i compositora excepcional amb el
tema anomenat....
6.- Six (M.
R.) 7m42s
Deu ser què es diu Six pel fet de ser el sisè tema i darrer del
compacte...bé, seguim amb la complexitat rítmica ben marcada per contrabaix i
bateria a la vegada que per la mestria dels acords al piano amb Darius Jones al alto iniciant la
melodia d’aquest tema. Mara segueix
amb la seva aportació individual, magnífica per després deixar pas a la de
l’alto, amb un canvi rítmic entremig de la seva intervenció força
interessant...un solo que va agafant un clímax a mida que transcórrer i que ens
situa en un final apoteòsic impressionant.
I després d’aquesta exquisidesa acabarem el programa amb el màxim swing
possible i ho farem amb el projecte de dos amics i grans músics que co-lideren
el projecte anomenat.....
“_GERSHWIN”
Rossy & Kanan Quartet
Editat per Switt Records SWIT20
Enregistrat al Bon Repòs per
Jordi Rossy, l’11, 12 i 13 d’agost de 2014 a Begues, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Produït per Jordi Rossy &
Michael Kanan
Jordi Rossy, vibràfon i marimba
Michael Kanan, piano
Putter Smith, contrabaix
Jimmy Wormworth, bateria
Totes les composicions són de George
& Ira Gershwin.
Comencem doncs amb el primer tema que serà com sempre una de les
balades, a un tempo més viu de l’original...més maques....anomenada..
8.- Embracable You (G.
& I. G.)
Un primer tema d’aquest quartet liderat per dos mestres havia de ser
doncs a piano i vibràfon sol en un tema tan emblemàtic com aquest. I què bé
s’acompanyen aquests dos amics...ja veurem el perquè funcionen així de
compenetrats..ho direm aviat i seré jo qui parli per lletra de Jordi Rossy.
Dins el disc hi ha diversos textos explicatius del què i com d’aquest
disc. L’Ethan Iverson ens parla de
com la selecció dels músics incideix directament en el fet de crear una mena de
composició.
Michale Kanan: Dedicat a aprendre els estàndards partint de publicacions
originals de la música d’autor. Molt apreciat com acompanyant de cantants
emblemàtics. Inspirat per Jimmy Rowles i Hank Jones, i també connectat amb
l’escola de “pura improvisació” de Lenny Tristano.
Jordi Rossy: Multi-instrumentista Mercurià de prestigi internacional. La
seva darrera adquisició dels instruments de percussió de làmines combina la
seva saviesa a la bateria amb l’apropament harmònic surrealista del seu estil
al piano. Una sorpresa a cada moment.
I abans de continuar amb els altres dos companys, seguim amb la música i
ara del magnífic tema dels germans Gershwin
anomenat....
9.- Soon (G.
& I. G.) 6m08s
Un tema on el swing apareix després d’una no massa llarga introducció
del pianista Kanan. La melodia
sorgeix de les mans i masses de Rossy
per donar pas al magnífic solo del pianista americà i amic seu. Us haig de dir
que aquest disc me’l va donar el mateix Jordi
Rossy al cafè del Centre Cívic de
Begues aquest darrer estiu on hi vam anar precisament per gaudir-lo en
directe i amb la proximitat que hi sol haver en aquests espais petits i
propers. Allà vam gaudir d’allò més escoltant-los a tots quatre, i quin luxe
poder-los veure tant a prop.
Comentar només que Rossy ens
mostra dia que passa el perquè està considerat un dels millors músics del país.
Les seves múltiples facetes les estem veient i escoltant força sovint. Com a
bateria, acompanya als millors músics americans que es deixen caure per Europa havent-ho fet amb Wayne Shorter, Lee Konitz i un llarg
etcètera. La seva incursió al piano li va venir quan formava part del trio de Brad Meldhau. Al piano va enregistrar
un parell de discos, que també vam posar en aquest programa. Posteriorment, i
ja fa temps que ho te ficat al cap, vol passar-s’ho bé amb vibràfon i marimba,
a la vegada que aprendre’n el màxim possible, i ben bé que ens ho demostra cada
vegada que el veiem i aquest disc és la prova del cotó.
I seguint parlant dels músics, doncs dir-vos que....
Putter Smith: Contrabaixista clàssic de L.A. Ha compartit escenari amb
tots els grans que passaven per la ciutat, entre els quals i molts altres,
Warne Marsh i Thelonious Monk. Els seus solos són lírics amb una llibertat de
frasseig amb reminiscències de Chet Baker.
Jimmy Wormworth: Les seves primeres gravacions van ser amb músics de la
talla de Charlie Parker i Lou Donaldson aquest el 1958. Encara manté viva la
més pura destil·lació de la tradició del Jazz. Cada articulació està en el seu punt
òptim. Sempre està dins del grup amb un swing total.
I ara sí, posarem el magnífic tema dels màgics brothers anomenat...
10.- The Man I
Love (G. & I. G.) 6m41s
Un tema que originàriament és una balada i que tant ens havia meravellat
el mateix Parker en tocar-lo, a la
vegada que la indescriptible Billy
Holliday. Aquí ens l’ofereixen amb tot el “swing” del món. Més, impossible.
Un arranjament, com tots els altres, magnífic, a un tempo viu, que segut us ha
fet bellugar el cap seguint el ritme a la vegada que haureu gaudit amb les
magnífiques interpretacions de tots ells. Esment especial a la secció rítmica
acompanyant d’aquests dos “monstres”, en Putter
Smith i el octogenari Jimmy
Wormworth el qual havia acompanyat al mateix Bird a la seva adolescència, segur en nombroses Jams.
I dels comentaris del llibret, Kanan
ens parla de la dificultat que hi ha a l’hora de definir el “Swing”. I com què
m’estimo al Jordi us llegiré una
part de la seva aportació escrita al llibret interior del disc.
“Aquesta sessió va ser molt especial per a mi des de el primer moment.
Està clar que enregistrar una col·lecció de petites joies musicals de
Gershwin és una experiència intrínsecament gratificant. Totes aquestes cançons
són directes, profundes i plenes de vida. Alegres, romàntiques, melancòliques
...aquest sentiments fan que sigui quasi inevitable la connexió emocional amb
cadascuna de les cançons. Les emocions guien l’oïda i el cos de manera que la
música flueix a través de l’intèrpret. Per això és molt comú descriure aquesta
sensació com ara això...”La música sorgia per sí sola...sense cap esforç per la
meva part”
Tot i que el repertori sol ser essencial perquè aquesta experiència es
pugui donar, l’altre ingredient important i indispensable és la “química” que
es crea entre els músics en el moment d’enregistrar cada tema.
Mike Kanan i jo gaudim d’una amistat que va començar el 1989. Hem
compartit moltes hores tocant i escoltant música junts durant tots aquests 26
anys. Ens hem desenvolupat musicalment durant tot aquest temps, compartint
valors que van més enllà del gust musical; han ajudat aquests anys a entendre
què és el que hi ha darrera de cadascuna de les decisions musicals que
conscient o inconscientment prenem mentre toquem...i segueix, i ho podreu
llegir quan ho pengi al blog del programa...
En aquest sentit, va ser
realment increïble la naturalitat i profunditat de la connexió que es va
establir immediatament a l’estudi amb Jimmy Wormworth i Putter Smith. Ambdós
són músics destacats d’una generació anterior que recentment em van enamorar a
la primera audició, però amb els qui no he tingut la oportunitat de mantenir
una relació llarga i profunda. En aquest cas, el poder de la música ens va
mostrar la seva enorme força a través del nostre amor per les cançons de Gershwin,
una gran afinitat estética i també en els valors que compartim.
Crec que aquests temes
enregistrats capten una col·lecció de moments màgics, on vaig sentir que la
música fluïa amb una preciosa espontaneïtat, lleugera però plena de sentit. No
és ni més ni menys que una bella imatge auditiva d’un moment inoblidable i
deliciós que vam tenir la sort de poder gaudir tots junts.”
Acabem doncs el projecte amb el tema, primer tall del disc, anomenat...
1.- Who Cares (G.
& I. G.) 6m36s
I quin magnífic tema per acabar el projecte i programa...amb el tempo i
energia adequades per recordar-lo i descansar en una magnífica nit on el Jazz
s’ha passejat en sentit contrari a la història, ves per on...i això ha estat
donat per la pròpia música què és qui mana. No podia ser d’una altra manera.
Quin gaudi de temes dels tres projectes. Doncs res més, això s’ha
acabat, tot i desitjant que ho hàgiu gaudit i dir-vos i recordar-vos que aquest
programa tornarà a sonar el diumenge a la mateixa hora i que abans, abans, aquest
divendres, començarem el 2016 amb el primer Concert-Jam patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
amb en David Viñolas Trio. Una
formació amb David Viñolas, bateria;
Albert Bartolomé, saxos i Aleix Forts, contrabaix. Això passarà a la Sala
Xica a partir de les 22h. Som-hi, recolzem la música en directe.
Ara sí doncs que us vull donar les gràcies per ser-hi, aquí o visitant
el blog del programa, i desitjar-vos bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
