Programa 211: ARÇDUO; Demian Cabaud; Sílvia Pérez Cruz & Javier Colina Trio; Gorka Benítez & David Xirgu: Julián Sánchez New Quartet, 17 de juny de 2015
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora, excepte el tercer dijous de cada mes. Ens podeu escoltar en
directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe.
Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de
músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
De nou estic a punt de presentar-vos algunes novetats i d’altres no tant
però recuperades del no massa llunyà passat. Projectes de músics de casa nostra,
o que tenim molt sovint entre nosaltres, o de músics forans que editen en
segells de casa.
Comencem doncs el programa d’avui amb un disc que em va cedir una de les
seves dues autores, la Trini Mujal, un diumenge de Caramelles a Avià. La Trini
és professora de piano al Berguedà i aquest dia, tot i parlant prenent una
cervesa després de cantar amb la Coral d’Avià a la Plaça del Padró, em va donar
el seu disc després que jo hi col·laborés amb la meitat del seu valor de venda.
És un disc de cançons, velles i noves, interpretat per una veu soprano i un
piano, i tot i que el projecte no és jazzístic, sí que hi ha una o dues cançons
que ben bé les hi podré posar. Som-hi doncs amb el projecte anomenat....
“DE VELLES I NOVES CANÇONS”
ARÇDUO
Editat el 2013
Enregistrat per Toni Paris entre els mesos d’octubre
i novembre de 2012 a l’Estudi 44.1 d’Aiguaviva, Girona.
Producció i autoedició, ARÇDUO
Christina Koch, veu soprano
Trini Mujal, piano
I la
col·laboració en els dos temes que escoltarem de:
Nil Mujal, saxo tenor i soprano
Jordi Blanes, baix elèctric
Andreu Moreno, bateria
Les composicions s’alternen entre les pròpies de les dues protagonistes
amb d’altres autors, així com els arranjaments de les cançons populars
catalanes les ha fet la Trini Mujal, ves per on, tieta del Nil.
ARÇDUO, Christina Koch i Trini Mujal, proposa aquest treball eclèctic i
variat, però amb una línia molt clara, fruit de la coincidència en l’estimació
que ambdues han compartit vers diferents estils i han conreat al llarg dels deu
anys de la seva trajectòria. Encara que s’han decantat més per la música
clàssica, han mantingut i ampliat el seu repertori tant d’arrel tradicional com
jazzística i moderna, amb creacions i arranjaments propis.
La Trini ens diu...que sempre han ballat dins el meu cap les cançons que
cantava la meva àvia Trinitat. Passava moltes hores del dia cantant bo i
feinejant o bressolant els petits de la mainada. Si no en tenia prou amb el seu
repertori, improvisava melodies i cantarelles que de manera impagable et feien
sentir la calidesa propera d’una persona que canta la vida i t’arrela a la
creativitat espontània..etc...
Escoltem doncs ja el primer tema de tarannà jazzístic d’aquest preciós
disc, súper ben editat a tots colors, amb cartolines amb dibuixos de colors i
fet amb el màxim amor, la qual cosa es palpa físicament i també
acústicament...anem-hi doncs amb el tema delicat amb lletra en català de la
Trini, i lletra en anglès de la Christina i música de la Trini Mujal amb el
trio de Jazz acompanyant...
10.- La nit (T.
M. & C. K.) 4m52s
Doncs ja vegeu que un tema com aquest, de delicat caire jazzístic i tan
ben acompanyat pel Nil, l’Andreu i el Jordi, ens ha embolcallat d’una manera
molt suau i delicada, també per la veu de la Christina i la delicada pulsió al
piano de la Trini. Els joves músics de Jazz que les acompanyen introdueixen els
sons més jazzístics, tot i ser-ho prou el tema. És clar que en escoltar aquest
trio t’adones de la importància dels sons que ens apropen més al món musical
nostre que tan ens apasiona.
I la Christina ens diu...què sentir cantar a casa..Qui no es recorda de
les cançons que sentíem cantar de petits a casa? Melodies, lletres que ens
acompanyaven com si fos la cosa més natural del món. Ara, de més grans, ens
adonem cada cop més del seu valor i, potser en un acte d’agraïment, les fem
sonar de nou. Velles cançons....i això li passava a Alemanya, on ella va
néixer..
Després, ja establerta a Catalunya, vaig treballar amb persones grans i
petites en cors i escoles que em van fer conèixer i estimar les seves cançons
tradicionals de tota la vida. Ha estat un plaer a través d’aquests arranjaments
de la Trini, endinsar-me en el món sonor de la seva àvia. Cançons que conviden
a sentir el batec de temps passats, per obrir-nos al que està per descobrir.
Velles canons...noves cançons.
I acabem aquest treball de cançons populars on hi ha hagut cabuda per
dos temes jazzístics com aquest que clourà el projecte d’Arçduo, amb lletra de
Christina i música de Trini anomenat...
9.- De dos en dos (T.
M. & C. K.) 4m33s
Doncs amb aquest tema més viu hem pogut gaudir i recolzar la música feta
i editada pels mateixos músics, en aquest cas un projecte fet al Berguedà per
gent d’allà que han tingut la gràcia i encert d’incloure aquests dos temes
immiscits entre “El Rossinyol”, “Ai Granota”, etc...aquí en Nil ens mostra el
domini sobre el seu soprano amb un magnífic solo i el Jordi amb el seu control
del baix elèctric. Fins i tot la veu de la Christina s’ha adaptat perfectament
al canvi d’estil, i vet aquí que la Trini també ha fet els seus “quarts” amb
bateria i saxo. Quin gust per la tieta poder convidar al seu nebot en aquest
projecte i que segur que en seran més.
Doncs deixem aquest treball de la Trini i Christina, tot i agraint-les
haver inclòs aquest parell de temes i així engrandir més aquest estil de música
que és la nostra vida.
Seguim ara amb el projecte preciós i delicat d’una de les veus més
personals i carismàtiques de casa nostra, la entranyable Sílvia Pérez Cruz, que
ves per on vaig poder veure a curta distància aquest dilluns al Jamboree, ella
sola amb la seva guitarra. Al final vaig adquirir el disc que escoltareu i en
acabar el seu bolo, me’l va dedicar pel Jazz Club La Vicentina..
“EN LA IMAGINACIÓN”
Sílvia Pérez Cruz & Javier Colina Trio feat.
Perico Sambeat
Editat per Contrabaix KAR
723
Enregistrat el 18 de gener de 2011 per Mario
Barreiros als estudis Cata de Madrid.
Mesclat i masteritzat per Mario Barreiros el març de
2011.
Producció artística: Javier Colina i Sílvia Pérez
Cruz
Producció executiva: Contrabaix i Nuba
Records/Karonte
Sílvia Pérez Cruz, veu
Albert Ssanz, piano
Javier Colina, contrabaix
Marc Miralta, bateria
Amb la col·laboració del Perico Sambeat en els tres
temes que escoltareu.
Vegem què és aquest projecte...
Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina Trio presenten 'En la imaginación'
(Nuba Records / ContraBaix, 2011), una revisió de clàssics de la música cubana,
seleccionats i arranjats pel contrabaixista navarrès. A aquesta feliç trobada
de tots dos talents se sumen Albert Sanz al piano i Marc Miralta a la bateria,
i la col·laboració especial de Perico Sambeat al saxo alto. El disc es va
gravar el mes de gener de 2011 als estudis Cata de Madrid, en un ambient
còmplice i intimista, que es respira a la gravació.
Al llarg de la seva intensa i extraordinària trajectòria, Javier Colina, un dels millors i més celebrats contrabaixistes actuals, sempre ha mostrat un clar interès per la música llatina, i molt especialment, pels sons i ritmes cubans. Tan en la seva faceta com a líder o com prestigiós sideman, Colina ha revisat en freqüents ocasions el cançoner popular de grans compositors cubans, partint sempre des del llenguatge del jazz contemporani.
Escoltem ja el primer tema del projecte, tercer del disc, un tema de
José Antonio Méndez anomenat...
3.- Mi mejor canción (J.
A. M.) 6m41s
Doncs ja vegeu quina veu més extraordinària la de la Sílvia Pérez Cruz,
en una balada abolerada, delicada com tot aquest projecte, en un tema càlid,
marcat pels desamors, com tot el projecte. Primer amb el trio base i després
deixant a Perico la oportunitat de presentar-nos la seva preciosa i melancòlica
visió del tema en un solo impressionant per tot, la calidesa, sonoritat i
tècnica d’aquest, un dels grans del saxo alto a la pell de brau. Després hi
torna la calidesa de la veu de la Sílvia, la qual, tantes vegades haurem
escoltat, i fins i tot la vam posar en un llunyà programa amb Joan Díaz i el
seu disc dedicat a Bill Evans.
Sílvia Pérez Cruz és una de les veus més importants que ha donat la música popular a Catalunya en els últims anys. Una veu lluminosa, càlida, delicada i versàtil, que combina la improvisació del jazz, la força i el ritme del flamenc, els melismes del fado i la proximitat de la cançó de taverna. La personalitat de la veu fa de cada repertori una experiència única.
Seguim ara amb un altre tema on intervé Perico en el tema de Félix Reina
anomenat....
9.- Si te contara (F.
R.) 6m27s
De nou hi tornem amb un bolero delicat amb lletra de tristors i desamors
amb dignitat, però. Després de la melodia cantada per Sílvia, Perico enceta la
seva improvisació carregat de swing en un solo increïble que dóna peu al de
l’altre monstre de la formació, Javier Colina. Un solo d’aquells on sents la
melodia en cada nota i saps perfectament la ubicació en el tema, així de
melòdic és el seu treball. Sílvia hi torna amb el tema de nou i així encara ja
el final d’aquesta trista i digna història. Al final acaben fent un turnaround
a ritme de salsa i patapam, final.
A 'En la imaginación', la incorporació de la veu de Sílvia al trio de Colina il·lumina amb matisos nous aquest repertori amb profundes arrels populars. Amb una sintonia excepcional entre la clàssica formació de trio jazzístic i la veu principal, cançons com 'Debí llorar', 'Què dirías de mi' o 'Mi mejor canción', es mostren com a veritables i definitius estàndards de jazz llatí, que aconsegueixen emocionar per la seva sinceritat i magistral interpretació.
Escoltem ara ja per acabar el projecte de la Sílvia, el darrer tema del
disc, imbuït de l’ambient de l’estudi de gravació amb la espontaneïtat
característica d’aquesta magnífica i humil persona, us ho dic jo que hi vaig
parlar uns minutets mentre em signava el disc i la vaig escoltar presentar els
seus temes al Jamboree. El tema és de Abelardo Barroso, aquest darrer amb uns
aires més de Latin Jazz en el tema anomenat...
10.- El panquelero (A.
B.) 6m41s
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera el van enregistrar, amb el
bon ambient imperant a l’estudi i l’espontaneïtat de tots ells. Després de
cantar el simpàtic tema amb la seva personal i carismàtica veu, Perico enceta
un altre magnífic solo a ritme càlid de salsa i després és l’Albert Sanz qui ho
fa, mentre Marc el marca amb la percussió i el Javier amb la pulsió del
contrabaix. És després quan Marc ens fa una demostració del control que te de
les timbaleres típics elements de la percussió cubana, llatina. Sílvia hi torna
amb la melodia ben recolzada per tota la formació a ritmes de salsa....acaben
amb un altre turnaround o millor amb una mena de pedal...ai ai que em renyaran
els músics.
Doncs deixem aquest preciós disc d’aquesta formació de mestres amb la
Sílvia Pérez Cruz i Javier Colina al capdavant...però...
Deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer
Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel
gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...
I seguim ara amb el projecte del contrabaixista nascut a Argentina,
Demian Cabaud, disc editat per Fresh Sound New Talent anomenat...
“EN FEBRERO”
Demian Cabaud
Editat el 2013 per Fresh Sound New Talent FSNT 428
Enregistrat per Joao Bessa el 27 d’octubre de 2012 a
l’estudi “Boom”, Porto, Portugal.
Produït per Demian Cabaud
Productor executiu Jordi Pujol
Ernesto Jodos, piano
Demian Cabaud, contrabaix
Marcos Cavaleiro, bateria
I la veu de la Akiko Pavolka en el tema En Febrero
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte que és també el primer del
disc, tema de Demian anomenat....
1.- Menos mal (D.
C.) 5m54s
Doncs aquesta és la sonoritat d’aquest projecte ben marcat per la pulsió
al piano de l’Ernesto Jodos amb un magnífic i llarg solo, i la del mateix
Demian al contrabaix. Marcos a la bateria està sublim fent el seu solo tot i no
ser la seva hora. Ell com el David Xirgu els hi agrada fer sempre els solos no
només quan toca. I sí que fa el seu en Marcos, mentre els dos companys
repeteixen un senzill lick, i ja després acaben el tema.
Demian, nascut el 1977 nadiu d'Argentina, es va graduar a l'Institut Tecnològic
de Música Contemporània, Graduat més tard pel Berklee College of Music Network
a l'Argentina. El 2001 va rebre una beca del Berklee College of Music a Boston,
Massachusetts, on es va graduar al maig de 2003.
Va estudiar contrabaix amb Hernán Merlo i Miguel Ángel Villarroel, i avui dia està sota la tutoria d'Alejandro Oliva Erlich.
Va estudiar contrabaix amb Hernán Merlo i Miguel Ángel Villarroel, i avui dia està sota la tutoria d'Alejandro Oliva Erlich.
Seguim doncs amb el segon tema del disc, tercer tall, seguint la mateixa
delicada ona ara amb un tema de Bill Evans, enregistrat el juliol i agost de
1962 i editat per Riverside, un disc que Evans va fer amb Jim Hall, guitarra;
Freddie Hubbard, trompeta; Percy Heath, contrabaix i Philly Joe Jones,
bateria..el conegut...
3.- Interplay (B.
E.) 7m17s
Bé, tot i ser el contrabaixista el líder de la formació es fa difícil
exercir-ne havent-hi un tros de pianista com l’Ernesto, i en aquest magnífic
tema ho hem pogut constatar. Una presència quasi permanent de les 88 tecles en
un tema de més de 7 minuts i amb un solo que n’ha durat uns quants. Tot i
iniciant-se delicadament com el propi tema fa, després és l’obra constructiva
primer del Demian en un magnífic solo per després ser-ho de l’Ernesto amb la
seva magnífica improvisació on s’embranca en una demostració de imaginació i
tècnica, acompanyat de la subtil delicadesa de la sonoritat del projecte. I el
swing hi és i de quina manera ens el mostra el bateria Marcos acompanyat pel
subtil walking del contrabaix mentre l’Ernesto ens meravella en un tema de Bill
Evans.
Demian ha tingut l'oportunitat d'estudiar amb alguns dels músics de jazz
més destacats del món, incloent a Joe Lovano, Hal Crook, Ed Tomassi, Dave
Samuels, Dave Santoro, John Lockwood, Whit Brown, George Garzone, Danilo Pérez,
Ernesto Jodos, entre d'altres.
Ell és membre regular de la prestigiosa Orquestra de Jazz de Matosinhos.
Com a líder va realitzar "Taronja" a TOAP Records el 2008, "Ruïnes" a TOAP Records el 2010 i "I tu?" a TOAP Records el 2011, mentre que aquest disc que estem escoltant el va realitzar el 2013.
Com a líder va realitzar "Taronja" a TOAP Records el 2008, "Ruïnes" a TOAP Records el 2010 i "I tu?" a TOAP Records el 2011, mentre que aquest disc que estem escoltant el va realitzar el 2013.
Escoltem ara el següent i darrer tema d’aquest projecte composat pel
Demian anomenat...
7.- 9:30 (D.
C.) 6m01s
Doncs aquest és un altre tema amb un sinwg a mig tempo amb un motiu
principal repetitiu que ràpidament identifiquem i n’és el piano el principal
autor. Bateria i contrabaix s’encarreguen de fer córrer aquesta màquina,
clavada, mentre l’Ernesto interpreta ostensiblement retardat accentuant encara
més aquest swing. Doncs vet aquí que estem escoltant a un gran pianista dins el
projecte d’un gran contrabaixista. Una digitació nítida i percudida mentre fa
un solo molt ben trenat i un walking permanent del contrabaix i swing de tots
tres, fins arribar a un break on la delicadesa apareix de nou amb el swing i el
motiu principal, i així acabar el tema i amb ell el projecte d’aquest magnífic
trio, on també hi ha una cantant, la Akiko Pavolka que no sentirem.
Ha tocat amb Lee Konitz, Joe Lovano, Chris Cheek, Mark Turner, Bill McHenry, Rich Perry, Rick Margitza, Seamus Blake, Ohad Talmor, Perico Sambeat, Jesús Santandreu, David Schnitter, Maria Schneider, Kurt Rosenwinkel, Phil Grenadier, Darren Barret, Russ Johnson, Jason Palmer, Juan Cruz Urquiza, Jason Moran, Bill Carrothers, Leo Genovese, Bernardo Sasseti, Albert Sanz, Mario Laginha, Maria Rita, Maria Joao, Theo Bleckman, Sheila Jordan, John Riley, Jorge Rossy, Gerald Cleavert, Francisco Mela, Dan Weiss, Ferenc Nemeth, John Hollenbeck, entre molts altres.
Ha tocat en un dvd instructiu de Joe Lovano “Developing a personal approach”, de la Berklee Press.
Seguim ara amb els dos darrers projectes que segueixen la modernitat de
l’anterior però que fins i tot ens la mostren amb més contundència... però
abans deixeu-me que us digui que podeu trobar el millor del jazz que es fa a
casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada
doncs fem-ho amb el primer i que serà el projecte de Julián Sánchez
anomenat....
“JULIÁN SÁNCHEZ NEW QUARTET”
Editat per Whatabout Music
Enregistrat el 7 i 8 de febrer als Estudios FJR a
Granada.
Mesclat per Fernando Romero i Julián Sánchez
Masteritzat per Fernando Romero
Julián Sánchez, trompeta
Marco Mezquida, piano
Bori Albero, contrabaix
Ivo Sans, bateria
Totes les composicions són originals de Julián Sánchez excepte Corazón
al Sur, que és de Eladia Bláquez.
Per saber millor qui és aquest músic us convido a visitar la seva pàgina
web on hi trobareu de tot i més.... http://www.juliansanchezmusic.com/biografia
Escoltem doncs el primer tema d’aquest projecte anomenat...
1.- Viaje al Oeste (J.
S.) 10m32s
Aquesta és la sonoritat de projecte i trompetista, amb uns
extraordinaris acompanyants com ell mateix és. Un tema llarg on hem pogut
escoltar de quina variada manera s’ha anat desenvolupant, com si d’un permanent
improvisació es tractés. Aquest és un d’aquells temes que és com si n’hi
haguessin diversos dins, i diferents, tot i seguint la evolució d’un a
l’altre...Reconec la dificultat de parlar d’un tema de més de 10 minuts...
Recupero la crònica d’aquest concert al Jamboree...
Julián ens va presentar el seu nou quartet, amb un disc a la mà editat
....amb ell mateix, trompeta; Marco Mezquida, piano; Bori Albero, contrabaix i
Ivo Sans, bateria. En aquest concert Julián ens va parlar de com havia
recuperat alguns temes que va compondre anys endarrere, recuperant també la
persona que era en aquells anys. Aquell jo, ens deia ell, que ara era diferent
però que havia existit component aquells temes. Uns temes alguns dels quals els
podem escoltar en aquest disc però d'altres segur que compondran els d'un
proper. "Vamonos que nos vamos", i alguns més són els temes que van
sonar i que formen part d'aquest disc enregistrat el febrer d'enguany. A
vegades em va recordar una etapa de Miles, potser la de transició cap a mons
més rítmics i populars.
Seguim ara amb el tema segon del disc, anomenat...
2.- Camino (J.
S.) 5m25s
Aquest és un tema que manté un ritme potent fins just la meitat del tema
amb una perfecta compenetració entre Bori i Ivo a més a més de Marco, mentre
Julián, quasi de manera permanent desenvolupa el tema i el solo. A la meitat,
amb el tempo aturat, és Marco qui desenvolupa tota la seva amalgama de sons i
ritmes al piano, per després seguir de nou tota la formació a tope i així
acabar el tema de cop.
Temes amb un tempo suau, i crec que alguna balada també, van
acompanyar-ne d'altres una mica més vius, però en cap cas massa vius de tempo.
La sordina la va utilitzar crec en la balada, amb un so molt controlat i sense
fer ús del so massa potent. Marco al piano va estar com sempre en ell és
habitual, imaginatiu i amb una comprensió total del missatge que volia
donar-nos Julián. Bori Albero, contrabaixista que viu plenament l'escena
Valenciana i més avall, ens va meravellar amb la seva perfecte interpretació i
en els seus magnífics solos, així com l'Ivo Sans, bateria que com en Marco es
deixa caure a les Sessions de Free Jazz a 23 robadors. Ivo va mantenir-se
perfectament en un segon pla, no deixant mai que el seu so sobresortís al dels
companys. Un projecte modern, tot i ser les composicions de fa uns anys, interpretat
de la manera com aquests músics ara ho interpreten. Julián i Marco, venien del
dia anterior de col·laborar amb el projecte de Toni Vaquer a la Sala Fènix, on
van lluir ambdós com tota la resta amb les seves modernes intervencions.
Doncs acabem el projecte de Julián amb el sisé tema que ens diu....
6.- Vámonos que nos vamos (J. S.) 8m06s
Doncs amb aquest tema, iniciat pel motiu principal pel Bori al
contrabaix i Julián amb la sordina com una de les èpoques daurades de Miles,
quedem encara més enlluernats per aquesta magnífica solvència de les
composicions del líder però també de la gran intervenció de tota la formació.
Un Bori Albero magnífic amb una pulsió rítmica que fa caminar aquest tema
conjuntament amb l’Ivo i Marco, bateria i piano, mentre Julián desenvolupa una
magnífica improvisació amb el característic so apagat de la sordina. Un
magnífic tema per acabar aquest projecte i seguir endavant el programa i ara
ja, després d’aquesta modernitat de temes de fa anys del Julián, actualitzats
pel sedàs de la seva pròpia evolució i la dels seus companys, acabarem el
programa amb el projecte de Gorka Benítez i David Xirgu anomenat..
“A MARTE OTRA VEZ”
Gorka Benítez i David Xirgu
Editat per Artimaña Records AR0062
Enregistrat per Javeta entre les 11h i les 15h del 8
de juliol de 2009, mesclat i masteritzat als Vumeter Studios (Cabezón de la
sal).
Producció de Gorka Benítez.
Producció executiva, d’Artimaña Records
Gorka Benítez, saxo tenor i flauta
David Xirgu, bateria
Tots els temes són composats per Gorka Benítez.
Us vull llegir un magnífic article que ha fet la Cristina Comaposada,
Estudiant de Musicologia de l'Esmuc sobre aquest disc...som-hi:
El treball discogràfic “A Marte otra vez” format per el duo David Xirgu
–bateria– i Gorka Benitez –saxo tenor i flauta– ens ofereix una experiència
sonora amb una mirada molt pròpia que ens transporta en un mar de sonoritats on
la melodia i el ritme es situen en un primer pla, agafant les regnes més que
mai i governant tot aquest viatge. Un viatge que, sota la producció de la
companyia discogràfica Artimaña records, ha estat guardonat per votació popular
com el millor disc de jazz de 2012 als premis Enderrock. El disc es va estrenar
en el Cafè del Conservatori del Liceu al 25 de setembre del 2012, en el context
del 22è Festival L’hora del jazz com a Memorial de Tete Montoliu.
Trobem temes molt diversos, on cadascun guarda algun relat particular:
Amarte otra vez, Alejandro Pérez, Salto de presa, Cocinita de la ventana, Aire
de un verso, Tentaten, Años de tu luz, Llave de perro, Lila, Barcota, Once
varas, S.o.esa, Cuenta atrás i Elvin.
Comencem doncs aquest projecte amb un tema que s’ha convertit en
emblemàtic per ells dos, havent-lo escoltat diverses vegades, entre les quals
la que van fer amb “La Banda del Foro” al Restaurant El Foro, i també en
l’actuació d’ells dos a més a més de l’Stefan al Jamboree..estic parlant del
preciós tema que dóna nom al disc...
1.- A Marte otra vez (G.
B.) 2m57s
Doncs aquests son els sons que escoltarem uns quants minuts i aquesta és
la melodia majestuosa, quasi un himne que ens obre la perspectiva musical
d’aquets dos grans mestres. Seguim amb la crònica de la Cristina....
Gorka Benitez és l'arquitecte principal d'aquest joc de paraules que ens
obsequia amb temàtiques i estils molts variats. Amb una llarga trajectòria i
una llista interminable de treballs i gires, el bilbaí ens demostra la fluïdesa
i el poder de la melodia junt amb el ritme, que traçant nota rere nota crea un
edifici que es sustenta amb dos elements sense trobar-hi a faltar més
engranatges que aportin més verticalitat a cada tema.
Seguim ara amb el tema desè del disc anomenat...
10.- Barcota (G.
B.) 3m07s
Hem encetat un ritme que no abandonarem i fins i tot l’incrementarem
donant-li la força rítmica al programa que potser necessitàvem. Els riffs
Coltranians sonen a dojo així com els licks repetitius per a una millor
sincronització amb la proposta. Aquests dos amics estan perfectament
compenetrats, l’un sense l’altre, l’altre sense l’un, ells dos a duo, són només
un. David campa en total llibertat, com a ell li agrada tocar, improvisant quan
ell vol no només quan toca fer-ho...i la Cristina segueix...
Davant d'una formació com la del saxo i bateria, en un primer moment,
més d'un podria arrancar a córrer esquivant estils complexos i minoritaris de
l’àmbit del free jazz, però s'equivoquen: “ Esto no va de diálogos entre
grandes músicos, ni rollo formato arriesgado, ni pretende sonar crudo, ni cosas
así..¿vale?", declarà Benítez. Ens trobem davant d'una manera de pensar la
música, innovadora i audible per a tothom on cadascú escolta les conversacions
d'aquest dos músics interpretant-ho de forma pròpia.
Doncs ara escoltareu dos temes seguits, de ritmes similars i pel fet de
ser la majoria de temes de només 3 minuts, o sigui que us enllaçaré dos temes
anomenats...
8.- Llave de perro (G.
B.) 3m04s
6.- Tentaten (G.
B.) 3m33s
En el primer, encetat per una melodia curta però recurrent i força ben
trobada, moderna i amb licks repetitius que permeten al bateria
desenvolupar-se. El segon tema amb un fort contingut rítmic on David llueix uns
solos mentre Gorka repeteix i repeteix el motiu principal del tema i així
acompanyar al David...
David Xirgu que és el còmplice perfecte per acabar de donar forma i
aportar el seu toc tan particular: “nos conocemos hace ya muchos años y con una
mirada nos lo decimos todo, es un musicazo excelente y resulta muy fácil
trabajar con alguien con este nivel" manifesta Benitez. Les infinites
combinacions dels canells hàbils d'en Xirgu, que acompanyen subtils una melodia
sensual i luxuriosa, es manifesten marcant un camí carregat d'una extrema
maduresa i experiència. El reptes i l'atreviment ja acompanyen l'actitud del
nostres músics amb un constant interès d'aportar una nova perspectiva els seus
treballs
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera aquest llenguatge tan modern
d’ambdós músics ens ha deixat quasi ben estabornits....però no us preocupeu que
això passarà amb els tres temes enllaçats que ara us poso per acabar aquest
projecte i programa, temes de 1 minut i alguns segons, anomenats...
11.- Once Varas (G.
B.) 1m19s
13.- Cuenta atrás (G.
B.) 1m49s
3.- Salto de presa (G.
B.) 1m16s
Doncs ja heu vist de quina manera aquests dos músics ens han anat
embolcallant amb la seva mestria, només un saxo tenor i un bateria, però quins
dos músics, de lo milloret. Els tres temes són d’un minut i no gaire més i el
tempo del segon és més viu que el del primer i així us els he volgut enllaçar
per acabar el projecte amb la força adequada. Segur que haureu gaudit d’allò
més escoltant-los, escoltant a un dels millors saxofonistes i flautistes de
l’estat, el basc establert a casa nostra, Gorka Benítez, el més amics dels
germans de Diego, Juan i Víctor, ells dos també amb nosaltres de fa anys. Amb
el darrer tema, ells dos excel·leixen a un tempo endimoniat de la mateixa
manera que ho han fet en tots els temes que heu escoltat...i la Cristina ens
acaba dient....
Gorka Benitez, sota una aparença dura i rigorosa, amaga un autèntic
alquimista que és capaç de transformar unes sonoritats en una extrema
sensibilitat que ens fa trontollar d'una manera o altra. La bona rebuda del
públic de A marte otra vez i el reconeixement rebut és segurament, el resultat
de posar-hi la marca Benitez, "este cariño a la hora de hacer
música", com diu ell.
Doncs amb aquesta explicació tan ben feta d’aquest projecte de la mà de
la Cristina Comaposada acabem el programa 211, tot i esperant que l’hàgiu
gaudit i esperant veure-us aquest divendres 19 de juny a la Sala Xica de La
Vicentina amb un quartet extraordinari muntat per a la ocasió anomenat
“Mole-Stars” amb Vicent Maciàn, saxo tenor; Albert Bover, piano; Jordi Gaspar,
contrabaix i Gonzalo del Val, bateria...això serà a partir de les 22h a la Sala
Xica de La Vicentina aquest divendres 19 de juny.
Gràcies per ser-hi, per acompanyar-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
