Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida
dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2, aquesta sintonia que heu escoltat i els
programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai
oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora, excepte el tercer dijous de cada mes. Ens podeu escoltar en
directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe.
Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de
músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Doncs avui hi tornem amb quatre novetats i pot ser que siguin les
darreres de l’editorial Fresh Sound New Talent, al menys en el format d’un
programa íntegrament Fresh Sound per aquesta la sisena temporada que aviat
s’acabarà. Potser en posarem alguna altra compartint programa amb d’altres
editorials i amb la incertesa si en Jordi Pujol Baulenas ens mantindrà el
suport que any darrere any ens ha donat; esperem que sí. Ja us diré quan serà
el proper programa, que potser no surt per antena però sí que el faré i el
penjaré al blog del Jazz Club de Nit.
Anem ja a escoltar el primer disc Fresh Sound New Talent amb....
“GONE”
David Ambrosio, amb Stillman & Meissner
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 440
Enregistrat per Tom Tedesco el 18 de desembre de 2012
als Tedesco Studios, Paramus, NJ.
Produït per David Ambrosio
Productor executiu Jordi Pujol
David Ambrosio, contrabaix
Loren Stillman, saxo alto
Russ Meissner, bateria
Comencem amb el primer tema del disc, segon tall i una composició de
Loren Stillman anomenada.....
2.- Verse (L.
S.) 5m37s
I de quina manera comencem el programa d’avui oi? Amb una magnífica
modernitat mitjançant aquest increïble saxofonista, Loren Stillman, amb un tema
propi clarament identificat amb la seva sonoritat. Bona intervenció del líder
de la formació en el seu solo, un David Ambrosio involucrat en projectes
rítmics cubans des que va trepitjar la illa i allà hi va tocar on es va
aficionar a tocar un instrument de percussió anomenat Bata...
David Ambrosio, originari de l’àrea de Nova York, resideix a N.Y.C. on
treballa com a músic freelance i professor. Comparteix el lideratge de bandes
col·laboratives com Grupo Los Santos i el 40Twenty, a la vegada que forma part
de molts grups incloent-hi George Schuller’s Circle Wide, the Matt Renzi Trio, Eri
Yamamoto Trio i the BMI/New York Jazz Orchestra liderada per Jim McNeely. També
ha pogut tocar amb grans del jazz com el pianista Kenny Werner, Buddy DeFranco,
George Garzone, Joseph Harmon i Ralph Alessi.
Seguim ara amb el tercer tall del disc també d’Stillman anomenat...
3.- Let it Go (L.
S.) 7m15s
Doncs seguim amb aquestes característiques seqüències de notes, les
quals ja identifiquem clarament com a notes Stillman. Modernitat i bon gust,
sense ser massa abstracte, que aquests sons ja vindran d’aquí no gaires minuts.
Netedat i claredat sonora amb saxo alto, contrabaix i bateria, sense cap
instrument harmònic. Inventiva seguint un marcat estil de la mà del compositor
però també amb el suport del líder i contrabaixista.
Amb diversos graus i postgraus en
composició clàssica i en
Performance de Jazz, David té
un ampli paladar musical
que s’ha intensificat per algunes
experiències de viatges en els últims anys.
El 2001 va tenir l'oportunitat
d'actuar a Cuba amb el Grupo Los Santos i amb Rumbatap de Max Pollack,
així com també va treballar amb conjunts
de música folklòrica Afro/Cubana
i dansa. Poc després d'aquesta experiència el seu interès pels tambors Afro/Cubans anomenats Bata va començar i, en conseqüència, en els
últims sis anys ha estat estudiant Bata amb
el baterista i mestra Carlos
Gómez. En nombroses ocasions ha realitzat gires per Amèrica Central i el sud-est d'Àsia en nom
del Departament d'Estat dels
Estats Units com a intèrpret
i clínic. Ha
actuat i gravat amb membres de Uzbekistan's Folk Instruments
Chamber Orchestra Sogdiana
i
amb la majoria dels músics del folklore reconeguts del Kirguizistan.
Seguim ara amb el primer tall del disc, també de Stillman anomenat....
1.- The Proof is in the pudding (L. S.) 6m58s
Doncs seguim amb la magnífica sonoritat d’aquest magnífic saxo alto al
qual vam escoltar no fa gens ni mica en un altre especial Fresh Sound. La
sonoritat del projecte és força delicada, tot i la seva delicada modernitat,
amb un trio bàsic sense piano i sense metalls.
Des de All About Jazz ens diu Donen Bilawsky
Aquests tres homes són improvisadors
dotats d’unes magnífiques oïdes; aquesta
és una refrescant alternativa als ideals particulars i hiper constructius que
són omnipresents en el jazz
d'avui" –
Acabem ja aquest projecte amb el cinquè tall del disc, aquest sí de
David Ambrosio...anomenat...
5.- Gone (D.
A.) 7m20s
Doncs amb aquest tema ja amb un clar swing, tema del líder de la
formació, acabem aquest projecte amb ganes de continuar amb les músiques les
quals van darrera d’un fil conductor invisible amb unes temàtiques molts
similars, avui i com sempre que puc, amb un programa la coherència del qual em
confirmareu una vegada hagi acabat...la
clau de volta, els magnífics projectes que enregistra i produeix en Jordi
Pujol, mestre en això de descobrir les millors novetats i posar-nos a disposició
de tots plegats aquestes meravelles.
Doncs seguim amb el següent projecte però abans deixeu-me que us recordi
que aquest divendres tenim el darrer Concert-Jam de la 6ena temporada amb el
projecte del gran guitarrista italià Bart Barenghi “D’Ebano” Trio, amb el
grandíssim clarinetista i saxofonista Gabriel Amargant i Giampaolo Laurentacci
al contrabaix. Primer una horeta de concert, patrocinat per l’Ajuntament de
Sant Vicenç dels Horts, i després jam session amb els músics que vinguin a
tocar i vulguin compartir escenari amb aquests mestres. Això serà a la Sala
Xica aquest divendres a partir de les 22h i per només 5 Euros, a banda de la
beguda.
Seguim doncs amb el següent projecte de la nit anomenat....
“DRAGON FATHER”
Jesse Davis
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 444
Enregistrat Joseph Branciforte el 29 de març de 2013
al Cornelia Street Cafe, Brooklyn, N.Y.
Produït per Jeff Davis
Productor executiu Jordi Pujol
Kirk Knuffke, corneta
Oscar Noriega, saxo alto, clarinet i clarinet baix
Russ Lossing, piano
Eivind Opsvik, contrabaix
Jeff Davis, bateria
Totes les composicions són de Jeff Davis.
Comencem amb el primer tema del disc, tot i recordant-vos que aquest és
un disc enregistrat en directe al Cornelia Street Cafe, un tema anomenat....
1.- Dirt Farmer (J.
D.) 6m49s
Doncs seguim amb sons de metalls i canyes ara amb un corneta, el Kirk,
el qual va sonar en un no gens llunyà anterior programa. Han començat el tema
amb el ben trobat motiu principal del tema tots dos vents, un motiu com si
d’una cantarella fos, per després iniciar el solo el metall daurat força ben
reeixit. Vet aquí que qui ens ha sorprès pel so i per la sonoritat i
musicalitat moderna és aquest saxofonista i clarinetista, Oscar Noriega, el
qual ha brillat plenament en la seva participació. Russ Lossing, vell conegut
nostre també, atura la màquina rítmica en la seva esplèndida intervenció tot i
que poc dura, ja que després es desfermen a tota hòstia mentre ell va repetint
un lick quasi latin. Aplaudiments i hi tornen plegats per acabar entre
aplaudiments.
Vegem qui és el Jeff Davis....
Jeff Davis Greeley, Colorado és un dels pilars a l'escena de la música
creativa de la ciutat de Nova York, la seva textura, i la seva il·lustrativa
manera de tocar la bateria, eleva els treballs de Robin Verheyen, Jesse
Stacken, Kirk Knuffke i d’altres. Els seus anteriors treballs, Leaf House i We
Sleep Outside, anaven cap al Free i l’abstracte, amb les seves explosions
rítmiques i experiments com en un foc rítmic de signes de puntuació.
Seguim ara amb un altre tema de Jeff Davis, el tercer tall anomenat...
3.- May 16th (J.
D.) 7m44s
Doncs ja vegeu quina música més avantguardista i contemporània, aquí amb
metall i clarinet en un tema farcit de motius repetitius amb clara connotació
abstracta. Davis, bateria ell ha farcit unes composicions ideals per a la
perfecte evolució dels vents a cotes elevades d’imaginació. I aquests, mestres
en aquest art, s’enlairen sense cap temor resultant una música alliberada de
premisses. Ell mateix enceta un singular discurs amb les baquetes i demés
estris de la seva bateria, omplint l’espai sonor amb els seus impressionants
tocs de mestre. Després hi tornen tots ells per acabar el tema així,
delicadament.
El Dragon Father que estem escoltant, és similar en esperit, però
ampliat a un quintet amb Kirk Knuffke (corneta), Oscar Noriega (saxo alto /
clarinet), Russ Lossing (piano) i Eivind Opsvik (baix). La música trontolla de
nou entre els viatges abstractes. No importa el lluny que aquest quintet
explora, el swing és la seva moneda comuna, ja sigui gairebé com Albert Ayler.
Gravat al Cornelia Street Cafè a la ciutat de Nova York el març de 2013, la
música està molt ben desenvolupada....i algunes coses més ens diu
-Ken Micallef (novembre de 2014)
The New York City Jazz Review
Seguim ara amb un meddley de dos temes, dos trossos de temes enllaçats
formant tot un fantàstic poti-poti...som-hi amb aquestes músiques per acabar
aquest projecte...
4.- Pavillom of temporary happiness (J.D.) a
partir del minut 4 i 20s
5.- Eli’s Progress PT1 (J. D.) a partir del minut 0
Doncs ja heu pogut escoltar quina meravella de projecte, representatiu
del Jazz més evolucionat de l’actualitat sense cap mena de limitacions pel que
fa a estructures, harmonies i ritmes..allò que es diu, passant de tot i parint
els projectes personals sense pensar gens ni mica en el què diran...només
faltaria.
Seguim ara amb el projecte de....abans però i tot i que el programa
d’avui està dedicat a Fresh Sound New Talent, us recordo que podeu trobar el
millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant
Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada
Som-hi amb el projecte de.....
“LUCKY DOG”
Borey-Loustalot-Pasqua-Zelnik
Editat per Fresh Sound New Talnet FSNT 443
Enregistrat i mesclat per Alexandre Tassel &
Jonathan Marcoz el 12, 13 i 14 de desembre de 2013 a Studio Barge de Vannes,
França.
Produït per Lucky Dog
Productor executiu Jordi Pujol
Yoann Yustalot, trompeta, fiscorn i composicions
Fréderic Borey, saxo tenor i composicions
Yoni Zelnik, contrabaix
Fréderic Pasqua, bateria
Les composicions se les reparteixen en Yoann Yustalot i Fréderic Borey.
Comencem amb un tema de Yoann Loustalot anomenat...
2.- Pass’ Crap (Y.
Y.) 4m46s
Doncs ja vegeu que aquest és un tema una mica entremaliat amb uns inicis
ben trencats rítmicament parlant, amb el motiu principal a duo de trompeta i
saxo tenor. És després quan en Yoni desenvolupa el seu solo al contrabaix
deixant pas a una impro curteta d’en Yoann. Frederic Borey s’endinsa en la seva
improvisació a base d’unes escales i arpegis descendents força reeixits. El
tema apareix de nou i és llavors quan en Yoann fa la seva aportació amb la
trompeta. Tot i que ja heu escoltat de quina manera ho han combinat tots dos en
aquest el primer tema d’aquesta formació de mestres francesos.
Veiem què ens diuen des de citizenjazz.com....
"S’han reunit amb freqüència els ex Bordelesos, Yoann Loustalot i
Frederic Borey, i ja ens han deixat algunes belles petjades de la seva
complicitat. Aquesta vegada es tracta d'una obra mestra que ens ofereixen, que
podria augurar bé (si els temps moderns estan disposats a mirar una mica els
vells temps) d'una associació de llarga durada, en la prolongació del que varen
ser (per exemple) l'obra de Art Farmer i Benny Golson. La referència no és
només al·lusiva i història: es pot escoltar algunes d'aquestes grans persones en
el seu treball i composicions.
Anem-hi ara amb un tema de Fredéric Borey anomenat.....
7.- Interferénces (F.
B.) 6m20s
Doncs ja heu pogut escoltar quins magnífics canvis han trenat aquests
músics, aquesta vegada amb un tema de Borey, on la intro inicial ben marcada
per la secció rítmica acompanya al motiu principal del tema tot just abans que
comenci el magnífic swing amb solo de metall daurat del Yoann. Després d’ell la
sonoritat soft del tenor de Borey amb les seves elucubracions sonores i sempre
el ritme que no s’atura de contrabaix i bateria. Quines interferències més
sofisticades d’aquest gran saxo tenor francès del qual ja li hem posat d’altres
treballs sempre amb Fresh Sound New Talent.
Tenim doncs aquí una música molt ben ornamentada, escrita i arranjada amb una cura extrema en el sentit dels matisos, una música que es nega a llençar res extern a la seva pròpia intimitat, una música on el fons és melancòlic però la forma és perfecte, que indueix una sensació de felicitat i ben estança on el títol de l'àlbum és atribuït a una mascota, a un animal domètic irònicament potser, i potser amb una mica de veritat. La felicitat no s'amaga en algun lloc de la submissió al que ens és?
Escoltem ara un altre tema de Frederic Borey anomenat...
9.- Involved (F.
B.) 6m24s
I ja vegeu que seguim amb un tempo força interessant, allò de res de
dormir-nos en un dia com avui, festiu, i aquí amb el Programa 212. Després
d’una curteta intro el motiu del tema es desenvolupa amb un swing impressionant.
Poc després uns detalls genials del bateria i s’inicia el solo del
contrabaixista Zelnik ben recolzat per Pasqua a la bateria. El metall de Yoann
s’hi immisceix delicadament, tot i la seva desimboltura estilística...Borey ja
comença a sonar per sota i aviat hi tornen tots dos amb el tema abans d’iniciar
el saxo tenor la seva participació en un break rítmic impressionant i amb tot a
punt per a continuar a tota màquina com fan ben aviat...uff, quin tros de
tema...
En aquest quartet sense piano, i no oblidem que un dels primers a provar el gènere va ser Ornette Coleman, el qual ens va deixar la setmana passada, tot va de cara l'alegria paradoxal de fer música bella, encara que el seu contingut es marqui amb múltiples ombres. La dansa mai està gaire lluny, la qual segueix els moviments del cos en la seva complexitat, de vegades en la seva contradicció. Loustalot és un cim, però en pujarà uns altres, Borey és sovint en un registre a la vegada retingut i càlid però tirant a so de músic blanc, com sabia Júnior Cook; pel que fa a Yoni Zelnik i Frédéric Pasqua, és a ells a qui devem en gran mesura, que això de la música ens portés fins al fons ".
Tot això ens ho ha dit en Philippe Méziat, publicat el 2 juny 2014 a...
Acabem ara amb un tema del Yoan Yustalot anomenat...
5.- Jacky’s method (Y.
Y.) 4m29s
Doncs i de quina manera acabem aquest projecte, amb quina trempera i
quina música més moderna amb dos vents i sense piano, com Ornette, Sonny
Rollins, Brandford, alguns a quartet i d’altres a trio. Tema iniciat per
contrabaix i bateria però que ràpidament els vents encapçalen el protagonisme
amb el motiu principal del tema. Una posterior i delicada juguesca entre els
vents i secció rítmica permet desenvolupar i compartir el lideratge als dos
vents, l’un contestant a l’altre a mode de diàleg entre germans. I mentre Yoann
al metall brilla d’allò més, Borey executa tot un seguit de rifs repetitius
impressionants i ja encaren tots dos el final amb el motiu principal del tema,
magnífic tema per acabar aquest projecte.
Doncs seguim amb projectes de Fresh Sound i deixeu-me que us digui que podeu
anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran
en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant
del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
Acabem el programa d’avui amb un magnífic projecte on els vents hi són
de manera evident en una banda que es diu....
“THE HORNS BAND”
Matt Pavolka
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 447
Enregistrat per Pete Rende el 7 de juny de 2013 al
Samurai Hotel.
Produït per Matt Pavolka
Productor executiu, Jordi Pujol
Matt Pavolka, contrabaix i trombó
Kirk Knuffke, corneta (fiscorn)
Loren Stillman, saxo alto
Jacob Garchik, trombó
Mark Perrer, bateria
Totes les composicions són de Matt Pavolka.
Comencem amb el segon i magnífic tall del disc, un tema d’11 minuts i 11
segons on podrem esplaiar-nos escoltant aquest projecte de Matt Pavolka
anomenat...
2.- The Evening Redness In The West (M. P.) 11m11s
Doncs ja vegeu què escoltarem durant alguns minuts més, quina delícia de
música i de composicions...un tema iniciat de manera dolça amb una melodia o
motiu principal que ja ens situa en el tema. Un tema que es desenvolupa i agafa
diverses dimensions de la mà del cornetista Kirk Knuffke, vell conegut del
darrer programa dedicat a Fresh Sound i a qui acabem d’escoltar en el projecte
de Jeff Davis. I de quina manera més delicada canvia el tema. El líder i
compositor ens mostra el seu magnífic so al contrabaix mentre que en Mark
Ferrer és el que fa sonar aquest magnífic trombó, primer ell sol i després
acompanyat pels altres vents tot i fent la melodia principal, moment en el qual
el tempo es duplica i llavors entra en Loren Stillman, a qui també hem escoltat
en el projecte de David Ambrosio. I de quina manera acaba aquest llarg i
magnífic tema, com ha començat.
Seguim ara amb el tall quart anomenat...
4.- That Night The blind Man Dream That He Was Blind (J.D.) 7m42s
I de quina manera ha començat aquest tema, amb quina pulsió del
contrabaix amb el motiu principal, per després fer-ho en Kirk, ja amb la
melodia que identifica el tema, afegint-s’hi la resta dels metalls i canyes en
una preciosa melodia que identifiquem ràpidament. El tema però s’atura i la
música es torna encara més delicada i dolça per després esdevenir repetitiva i
melancòlica..i així anar-se desenvolupant amb la improvisació col·lectiva dels
vents...
"Pavolka se’l coneix per fer música reflexiva, gràcies
als seus simultàniament lleugers
resultats d’emprar la metodologia
rigorosa en un programa que capta l'oïda amb
l'exposició repetida. Tant Knuffke, amb
Ted Brown per
exemple, i Stillman
han captat la forma, i mentre aquesta música podria ser vista com una actualització
obliqua de l'escola
Tristano, el fet és que a moments és
alhora massa "hot"
i massa rítmicament animada per caure en aquest
ideal. Sens dubte, pot ser
considerada com francament interessant
".
-NIC Jones (Jazz Journal, octubre 2015)
Seguim doncs amb el sisè tall del disc anomenat...
6.- Guermo (M.
P.) 8m17s
Un altre tema viu iniciat pel contrabaix del líder i ja ben acompanyat
de tots els vents en unes sonoritats marca de la casa les quals ja identifiquem
sense problema. També el lick ben marcat pel líder al contrabaix ens situa
rítmicament en aquest el se món. I ja heu vist com i de quina manera han doblat
el tempo seguint la melodia inicial ara amb molt més color i vitalitat. El
trombó que hauria de ser el de Mark Ferrer però que segur seu ser el del líder
el qual es dobla a sí mateix al contrabaix en una segona presa de gravació,
doncs això que hem escoltat un magnífic contrabaix per després deixar pas a la
improvisació col·lectiva de Loren Stillman i Kirk Knuffke, alguna cosa com
brutal. En acabar tornen al tempo i licks melòdics inicials, per anar acabant
el tema, magnífic tema que ens situa ja cap al darrer tema del projecte i
programa d’avui, dia festiu.
Hi ha més comentaris que parlen d’aquest monstre de la música, del Jazz,
però us deixo que tingueu les ganes de buscar-los al web de http://www.freshsoundrecords.com.
Acabem ja el programa amb el darrer tall del disc, amb una melodia força
enganxosa la qual permet desenvolupar posteriorment els solos...en el tema
anomenat...
9.- Anti-Green Plate Gives Mr. H. More Power (M. P.) 6m28s
Doncs amb aquest magnífic tema acomiadament el Programa 212 tot i
esperant que hàgiu gaudit escoltant-nos, avui, dia especial dedicat a Fresh
Sound New Talent també amb un programa d’una coherència musical esclatant. Cosa
fàcil i cap mèrit de qui us parla, el qual només ha sabut enllaçar aquestes
magnífiques músiques editades pel Jordi Pujol Baulenas. Recordeu entrar al web
de fresh sound o anar a la botiga Blue Sounds del Carrer Benet Mateu 26 al
barri de Sant Gervasi de Barcelona...i divendres ja ho sabeu, la cloenda dels
concerts de la sisena temporada al Jazz Club La Vicentina amb Bart Barenghi,
Gabriel Amargant i Giampaolo Laurentacci...concert i posterior jam session....
Gràcies per ser-hi, per escoltar-nos, bona nit i bon jazz club de nit en
el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
