Doncs ja tinc la caràtula del Programa 209, un esdeveniment dedicat a Fresh Sound New Talent amb gent com Sam Harris, Ben Van Gelder, Roman Filiu, Martin Nevin, Ross Gallaguer, Graig Weinrib, Loren Stillman, Nate Radley, Gary Versace, Ted Poor, Max Johnson, Kirk Knuffke, Ziv Ravitz, Phil Grenadier, Will Slater i Karen Kocharyan...això serà dimecres i dijous a les 22h i fins les....a Ràdio Sant Vicenç i per online a:
https://enacast.com/
Molt bona nit a tothom des d’aquí
Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els
programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que
mai oblidarem.Ja sabeu que aquest programa el
fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar
en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe.
Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de
músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Pel programa d’avui ens tornem a
trobar amb l’editorial de casa nostra Fresh Sound New Talent i quatre
magnífiques novetats, amb músics com Phil Grenadier, Loren Stillman, Max
Johnson i Sam Harris.
Doncs recordeu però que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant
Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem el programa i endinsem-nos
en el món espiritual d’aquest gran músic, Sam Harris i el seu projecte anomenat....
“INTERLUDES”
Sam
Harris
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT
435
Enregistrat
per Chris Allen el 17 de juny de 2013 al Sear Sound Studios, N.Y.C.
Produït
per Sam Harris
Productor
executiu Jordi Pujol
Sam
Harris, piano i sintetitzador
Ben
Van Gelder, saxo alto, clarinet baix
Roman
Filiu, saxo alto i flauta
Martin
Nevin, contrabaix (menys 7,8,12)
Ross
Gallaguer, contrabaix la resta de temes
Craig
Weinrib, bateria
Totes les composicions són de Sam
Harris..
Escoltem ja el primer tema d’aquest disc anomenat...
1.- Prelude: Drone (S.
H.) 4m28s
Aquesta és la música delicada que ens acompanyarà
aquests primers minuts. Com sempre amb la intenció d’anar incrementant el ritme
i anar assolint noves sensacions. Sons íntims que ens permeten conèixer aquest
gran músic. Un motiu recurrent que es va repetint de manera dolça i que ens ha
enganxat escoltant-lo i amb ell hem acabat....però seguirem amb el següent tema
d’aquest músic que ha format part de la banda del gran Ambrose Akinmusire..
El tema és...
4.- Calls (S.
H.) 2m47s
Doncs fixeu-vos quina melodia més preciosa amb aires
orientals, a l’inici i en el seu motiu recurrent. A partir de fer la
introducció del tema basat amb aquest motiu principal i variacions, Sam enceta
el seu preciós i percudiu solo, escoltant de nou el motiu interpretat pels
vents, uns vents que no prenen en cap moment el protagonisme tot i col·laborant
amb els seus “colors” sonors...
Anem ara amb un tema amb sintetitzador anomenat...
8.- Manul at Sea (S.
H.) 3m47s
Un tema aquest força estrany si ens atenyem a la
sonoritat global i tema peculiar per la barreja que fa del sintetitzador a base
d’acords amb llarga sonoritat que li permet incloure notes soltes al piano..un
tema inquietant amb els vents afegint-se als sons que sense cap alteració van
seguint cap el final....
Vegem qui és aquest pianista tant delicat...
Nascut i criat a
Dallas, Texas, la vida de Sam Harris en la
música va començar quan els seus peus tot just podien arribar als pedals
del piano. Després d'haver estat inscrit
en classes de piano primerenques, es va destacar en la seva
formació clàssica, sota la guia de la seua mestre Janet Jones. Mentre
assistia a la Booker T. Washington High
School for the
Arts, va descobrir el jazz i va
començar a estudiar el piano
amb la llegenda local Bill Lohr. E 2004 es va traslladar a Nova York
per estudiar a l'Escola de Música
de Manhattan, on va obtenir dos mestratges de llicenciatura i estudiant en privat amb Jason Moran, Garry
Dial, i John Riley.
Des de llavors ha tocat amb regularitat en les bandes
liderades per músics com Ambrose Akinmusire,
Ben Van Gelder, Logan
Richardson, i Gretchen
Parlato. Ha aparegut
en sales i festivals
a les Amèriques, Europa, Àsia, Àfrica i
Austràlia.
Acabem el projecte amb el tema anomenat....
10.- Chthonos (S.
H.) 4m12s
Un tema iniciat amb un swing marcat per escombretes i
que ràpidament s’omple ara sí de les sonoritats dels vents, per deixar pas ja a
la impro del líder, i pel, darrera una màquina rítmica força delicada a base de
contrabaix i bateria, mentre Sam desenvolupa el seu solo en base a l’estructura
de la composició. Un tema amb un bon groove, un tema que camina força bé i on
hem pogut escoltar el saxo alto del Ben Van Gelder. Tema que al final acaba
delicadament, aquest és el tarannà d’aquest projecte.
Seguim ara amb el projecte del
Loren Stillman anomenat.....
“GOING
PUBLIC”
Loren
Stillman + Bad Touch
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT
434
Enregistrat
directa a la cinta magnètica el 10 i 11
de setembre de 2012 pr Ryan Ferreira als The Seaside Lounge Recording Studios,
Brooklyn, N.Y.
Produït
per Loren Stillman
Productor
executiu Jordi Pujol
Loren
Stillman, saxo alto
Nate
Radley, guitarra i steel pedal
Gary
Versage, Hammond B3
Ted
Poor, bateria
Però qui és en Loren Stillman?
Doncs anem a veure alguns comentaris que ens fan....
"Loren Stillman és un dels millors saxofonistes altos de Nova York,
i s'ha guanyat aquesta distinció ben abans d'arribar als 30 anys"
-David Adler, Jazz Times Magazine
"Un escriptor i un estilista que ha trobat una escletxa en
l'espectre del jazz"
-jazz Revisió Regne Unit
"La màgia, i no és solament la tècnica, tot i que Stillman, òbviament, pot tocar qualsevol cosa que la seva ment sent. Ell és aquest intèrpret especial, un que és totalment free ".
-Budd Kopman, AllAboutJazz
Doncs escoltem ja el primer tema
d’aquest projecte tot i endinsant-nos en la seva sonoritat, i serà un tema
també amb caràcter rítmic i per això aquest tema està composat pel Ted Poor,
bateria de la formació, un tema anomenat....
1.- The
Preachers Ophelia (T. P.) 5m29s
Doncs estem imbuïts de sonoritat
delicada, ja ho vegeu. Una melodia que t’embolcalla i mentre Ted, bateria, va
desenvolupant el tema, amb una intervenció a la bateria impressionant. Mentre
Nate fa el seu delicat solo, ben farcit d’elements electrònics, Ted continua
imparable. En Gary deixa anar unes espurnes del Hammond B3, que sempre hi és
pel que fa als greus, i després ja és Loren Stillman qui deixa anar el seu
magnífic so del saxo alto, tot i arribant al final del tema.
"Stillman escriu música que és complicada, però gens forçada i
mancada de pretensions, així, tan important, i té un so distintiu en el seu
instrument - ple però sec, amb només la més mínima insinuació de vibrato - i
ens mostra moderació i consideració en els seus solos. Quan una cançó s'obre
rítmicament, com passa sovint aquí, ell estableix una agenda de possibilitats sense tancar les opcions alternatives. És una
espècie de vigilant improvisador, rigorós sobre tot, incloent amb el desconegut
".
-Nate Chinen, New York Times
Seguim ara amb un tema de Nate
Radley, un pèl més viu anomenat....
3.- New Three (N. R.) 8m27s
Aquest ha estat un tema
sorprenent per la pròpia composició i per les variacions rítmiques incorporades
on després de la introducció del motiu i melodia principal del tema es produeix
una mena de break sonor i rítmic que ràpidament s’omple per la magnífica
sonoritat de la guitarra d’en Nate i el seu solo. És llavors quan Loren al saxo
alto s’immisceix de ple en l’estructura del tema tot i desenvolupant el seu
increïble solo. Després el tema segueix fins la intervenció de Ted a la bateria
mentre els companys l’acaronaven amb els seus sons. Realment un tema complex i
molt ben trenat.
"Bad Touch és un grup de joves davant la vergonya habitual de les riqueses dels músics consagrats. Amb un peu a la música del jazz americà dels 60s per l'estil i temperament: sons suaus, forts; ritmes ràpids, lents, a tempo, fora de tempo, Free, composada, desordenada, dispersa, balancejant i no."
-Ben Ratliff, New York Times
I acabem aquest projecte, tot i
deixar-nos encara 5 magnífics temes més, amb un altre d’aquests increïbles
temes amb una composició del líder de la formació Loren Stillman, anomenada...
5.- GNU (L.S.) 6m01s
Un tema amb unes inicials que em
recorden el programari lliure, ves a saber si te alguna relació amb el tema
d’en Loren. Un ritme entretallat ha iniciat el tema amb les elucubracions
melòdiques de saxo i guitarra, per després convertir-se el ritme en constant
mentre Nate ha desenvolupat el seu solo. Un swing marcat pels baixos del
Hammond i bateria de Ted, Hammond B3 d’en Gary Versace, mentre Loren ha
desenvolupat el seu solo. I quina sonoritat més moderna que estem escoltant, la
del líder però també la de tota la formació. Aquest Programa 209 és ben bé una
mostra del Jazz més actual, el que encara segueix uns paràmetres que ens
uneixen als anteriors. No endebades ja sabeu que hi ha quelcom de encara més
contemporani, i no per l’època i sí per l’estil de Jazz, tot i que deu ni do aquest.
Un magnífic tema que acaba amb el motiu principal del tema, un motiu força
evolucionat.
I deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue
Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món
del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de
setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de
dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound
Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol
Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
Doncs continuem amb el Programa
d’avui amb el darrer projecte del contrabaixista Max Johnson anomenat...
“THE
INVISIBLE TRIO”
Max
Johnson
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT
438
Enregistrat
per Michael Brody el 29 de maig de 2013 als Acoustic Recording.
Produït
per Max Johnson
Productor
executiu Jordi Pujol
Kirk
Knuffke, fiscorn
Max
Johnson, contrabaix
Ziv
Ravitz, bateria
Totes les composicions són de Max
Johnson
Doncs comencem a escoltar les
músiques d’aquest projecte i ho farem amb el segon tema del disc anomenat...
2.- Bizza (M. J.) 7m55s
Doncs ja vegeu que seguim en
aquesta ona de Jazz actual amb sonoritats i ritmes diversos i tots emmarcats
per la pròpia creativitat, molt sovint allunyada de les músiques més
assequibles. Un gran tema amb un gran cornetista, en Kirk Knuffke amb
referència evident d’un Kenny Wheeler. Aquest ha estat un tema amb un motiu
principal iniciat pel Kirk al fiscorn i deixant pas al solo del contrabaixista
i líder de la formació, mentre en Ziv Ravitz a la bateria li dóna un perfecte
suport. Després és en Kirk qui ens enlluerna amb el seu so i solo. Un magnífic
tema per començar amb aquest projecte del Max Johnson.
Seguim doncs ara amb un tema
anomenat...
4.- Don
Wrinkles (M. J.) 4m58s
Aquest tema, iniciat per un
magnífic solo del bateria Ziv Ravitz per després en Kirk iniciar el motiu
principal del tema i tot seguit el seu solo magnífic solo. Un tema
impressionant on contrabaix i bateria excel·leixen igualment per sota la
interpretació estel·lar del cornetista Kirk. Un solo posterior del líder
Johnson al contrabaix ens permet veure el gran nivell d’aquest músic i
compositor.
Max Johnson és un baixista, compositor i director d'orquestra amb seu a
la ciutat de Nova York. Va créixer a Hoboken, Nova Jersey. Johnson es va
assabentar de la música a una edat primerenca gràcies al seu pare, Glenn
Johnson, el baterista / compositor de la banda Leisure Class. Als 13 anys, Max
va començar amb el baix elèctric, i després de tocar amb bandes locals a
Montclair, Nova Jersey, es va unir a l'Escola de Rock el 2004, on va tenir
l'oportunitat increïble de fer una gira internacional i tocar amb Jon Anderson,
John Wetton, The Butthole Surfers, Adrian Belew, Vernon Reid, Andrew WK, Ronnie
Spector, Jeff "Skunk" Baxter i una llarga llista d'altres músics.
Johnson després va assistir a la New School for Jazz i Música Contemporània el
2008, on va estudiar el contrabaix amb mestres com Henry Grimes, Mark Helias,
Reggie Workman, Cameron Brown & Marji Danilow; i composició amb Jane Ira
Bloom, Tim Berne & Bill Kirchner. Mentre estudiava allà, va començar a
actuar professionalment a la ciutat de Nova York, on va fer-se un nom com a
baixista i director d'orquestra en el món de la música improvisada, i un ésser
el primer baixista a l'escena del bluegrass.
Acabem amb un magnífic tema a
tempo bopper amb l’anomenat...
6.- Moving
Vehicle (M. J.) 4m01s
Doncs ja vegeu quin tros de tema
per acabar aquest increïble projecte. Un Kirk excels, un trio excels on la
compenetració de tots tres arriba a cotes altíssimes en un tema carregat
d’història del Jazz Contemporani. Al bell mig del tema, un gran solo del Ziv a
la bateria ens encara el final del tema amb el motiu principal.
Doncs deixem aquest projecte i
ens endinsarem en el projecte final del trompetista Phil Grenadier i el seu
projecte...
“SHIMMER”
Phil
Grenadier
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT
437
Enregistrat
per Peter Kontrimas el 18 de maig de 2012 als PBS Studios.
Produït
per Phil Grenadier
Productor
executiu Jordi Pujol
Phil
Grenadier, trompeta
Will
Slater, contrabaix
Karen
Kocharyan, bateria
Aquest és un altre projecte súper
modern amb l’afegitó de ser-ho interpretant tot un farcit d’estàndards. Uns
estàndards revisitats sota una nova perspectiva, la del líder i mestre del
metall més daurat, Phil Grenadier...
Doncs ens situarem en el seu món,
amb temes força llargs, amb el tema composat pel G. De Paul & D. Raye, el
conegut, tots seran coneguts, ja ho escoltareu; som-hi doncs amb els 10 minuts
del....
1.- You don’t
know what love is (G de P. & D.
R.) 10m02s
Doncs ja heu pogut escoltar quina
magnífica obra han interpretat aquest trio liderat pel Phil Grenadier, (germà
del Larry?). Primer amb el líder desenvolupant el tema per després endinsar-se
en la improvisació magnífica que ens ha fet aquest gran i modern trompetista. Bo
i acabada la seva intervenció, en Will Slater ha fet la seva amb el contrabaix
i amb una magnífica improvisació. Després d’ell el magnífic solo del bateria
Karen i després tots ells encarant el final del conegut tema que tan bé han
revisitat.
Vegem qui és aquest trompetista:
Phil Grenadier: Al llarg d'una carrera que s'estén per gairebé tres
dècades, el trompetista Phil Grenadier ha sorgit com un dels intèrprets més
imaginatius i innovadors del jazz. Els seus dos àlbums com a líder, Sweet
Transients de 2000 i Playful Intentions de 2003, li han aconseguit l'aclamació
internacional, mentre que les seves col·laboracions amb una àmplia gamma de
músics notables demostren el talent en brut i audàcia que va fer dir als de San
Jose Mercury News que era "un trompetista de rara profunditat i fluïdesa".
Va créixer en una família musical a San Francisco, on ell i els seus germans Larry i Steve van ser introduïts pel seu pare Albert a tocar la trompeta, un home que va lliurar el seu amor per la música als seus fills.
Escoltem ara un altre tema d’aquest mestre, un tema de Jerome Kern i
lletra de Harbach, originalment a tempo de balada, el conegut...
3.- Yesterdays (J.
K & O. H.) 8m41s
Doncs ja vegeu de quina manera tan imaginativa han començat el tema i
posteriorment desenvolupat ja amb el solo del magnífic líder. Un trio que
d’alguna manera ens ha mantingut en la sonoritat del projecte anterior del Max
Johnson, aquell amb el fiscorn del Kirk i aquest amb la trompeta de Phil.
Després del solo d’aquest, el contrabaixista Will Slater ens mostra el seu
saber i per sota en Karen Kocharyan l’acompanya suament, sense fer massa
escarafalls. Posteriorment enceten uns “vuits” amb bateria i trompeta i
finalment ja encaren el tema, preciós tema de Kern.
Tot i que Larry i Steve eventualment van gravitar cap el baix i guitarra, respectivament, Phil va abraçar amb entusiasme les possibilitats de la trompeta i va fer de l'instrument el focus de la seva vida musical. Els tres germans van tocar junts en la seva banda de la High School i amb altres combos, tocant junts en festivals de renom com el Festival de Jazz de Monterrey, el Russian River Jazz Festival i el Festival de Jazz de San Francisco.
Mentrestant, va desenvolupar ràpidament les habilitats de la trompeta i va
guanyar-se una considerable atenció pels voltants de la seva ciutat natal. En
el moment en el qual tenia 16 anys, estava treballant regularment com a
acompanyant, sideman, tocant al costat de llegendes com Ella Fitzgerald, Mel
Torme, George Shearing, Tony Bennett, Carlos Santana, James Brown, Sammy Davis
Jr., Dionne Warwick i la Steve Smith’s Vital Information. Quan tenia 17 anys
va ser escollit el Millor Solista de Jazz tant per la revista Down Beat com per
l'Associació d'Educadors de Música de Califòrnia.
Acabem doncs amb el projecte i programa amb el conegut tema de Fragos-Baker-Gasparre anomenat...
4.- I Hear a Rapsody (F.
& B. & G.) 5m41s
Una intro del tema certament difícil d’identificar, tot i que ràpidament
el tema ens embolcalla reconeixent-lo i estimant-lo. La versió que en fa en
Phil és superba encetant ja el seu magnífic solo. Aquest és un trompetista que
gaudeix en el registre mig on el seu so és ple i càlid, tot i enlairar-se als
aguts quan li convé, no essent però el seu registre més freqüentat. Una mica
com li passava al gran Miles Davis. La música es pot realitzar on el músic s’hi
trobi més còmode. En Karen el segueix amb un gran solo tot i encarant el final
del tema pel Phil Grenadier el qual l’enfila amb un turn around final
fantàstic.
Doncs amb aquest meravella acabem el programa, un programa que ha anat
de menys a més pel que fa a ritmes i no a músiques, totes a un nivell
estratosfèric d’una gran qualitat, a la vegada que les interpretacions, que
també han estat genials.
Això ha estat tot doncs, gràcies per ser-hi, recordeu que demà dijous hi
tornem a la mateixa hora aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2.
Bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
