Bona nit,
benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club de Nit..
Avui hi tornem de nou, un servidor, Miquel Tuset, en el que serà el
programa 149 i el desè de la 5ª temporada, deu ni do.
Aquesta nit escoltareu música diversa, més o menys com sempre, però amb
un afegitó relacionat amb un treball que m’ha arribat via xarxa social i de la
mà electrònica del Pablo Hernández. Aquest es va posar en contacte amb mi, com
segurament ha fet amb d’altres companys que fem aquesta tasca divulgativa
mitjançant les ones, i em va presentar el seu projecte que escoltareu després
de la proposta del Marco Mezquida i el seu disc a piano solo, a base
d’improvisacions. Un disc que em va donar en el concert que vam tenir amb la Rocio
Faks Quintet. Després seguirem amb la segona cara del disc del Cecil Taylor,
“In Transition” i per acabar-ho d’arrodonir ho farem amb la formació Sinouj i el seu disc "Were". Espero que us agradi la selecció de
les músiques que us he preparat amb tota l’estima que us professo.
Som-hi doncs amb el darrer treball del magnífic pianista Marco Mezquida.
Un treball força exquisit i molt introspectiu, sense massa sorolls
afegits, o sigui que serà qüestió de posar-vos còmodes al sofà i relaxeu-vos
escoltant les notes dels temes de.........
“LA HORA FÈRTIL”
MARCO MEZQUIDA piano solo
Enregistrat per Adrián Mateo els dies 23 i 24 d’abril
de 2013 als estudis de Jordi Rossy a Begues.
Editat per Whatabout Music
Produït per Marco Mezquida.
Marco Mezquida, piano
Totes les composicions i improvisacions són d’en Marco Mezquida.
Parlar del Marco ja no ens fa falta, no per res no, per diversos
motius...el primer és que ara per ara ja és un dels pianistes més apreciats pel
públic, pels mitjans i el que és més important, pels seus companys. Un altre
motiu és que no fa gaire li vàrem posar el seu anterior treball en format trio “My
friend Marko”, i anteriorment l’hem posat amb discos de la Giulia Valle, i
sempre us hem explicat qui és aquest jove de només 26 anys i que atresora tanta
qualitat. O sigui que escoltarem els temes amb la màxima relaxació i això sí,
us llegiré les quatre ratlles, plenes de sentiment, que ha deixat escrites en
Marco en el seu disc.
El primer tema, dedicat a la Mireia, la seva xicota, és el que primer
escoltarem i que es diu Oh Mireia i una , amb el teu permís Marco, una
parrafada en alemany que em veig incapaç de pronunciar...
1.- Oh Mireia 2m43s
Després d’aquesta delicadesa escrita i interpretada amb tot l’amor...
escoltem el tercer tema del disc que dóna nom a l’àlbum...
3.- La hora fèrtil 4m05s
Enregistrar per primera vegada sol ha estat una de les experiències més
íntimes i emocionants que he viscut. Era tal l’emoció que sentia durant la
gravació que no volia perdre ni un minut en descansar. En acabar les dues
sessions, absort com poques vegades m’havia trobat, tenia la sensació que
m’havia buidat per deixar constància de “bona part del què era jo” en aquests
moments amb 8 hores de música dintre meu.
Endinsem-nos en el cinquè tema i comencem a girar...
5.- Gira 2m55s
Després del difícil procés de selecció d’aquestes 8 hores fins arribar a
aquest disc de poc més de 50 minuts, he descobert que voldria enregistrar un
disc de piano solo cada dia. En aquest primer les improvisacions lliures
són majoria (2, 4, 7, 8,10,11 i 13) i la resta de temes són algunes de les
meves darreres cançons. La Hora Fèrtil és el moment que visc: obert, divers,
inquiet i sense necessitat de disminuir i adequar la meva personalitat musical
a un estil en concret o classificable, sinó a la Música sense barreres els
camins de la qual són lliures, infinits i fèrtils.
Seguim ara amb el tema
6.- Chévere 5m09s
Vull agrair de tot cor a Jordi Rossy la oportunitat que m’ha donat i per
brindar-me el seu espai per enregistrar; a l’Adrián Mateo per la seva
implicació i amistat, a Ferran Conangla per la bona feina en les mescles, a
Néstor Giménez, a Agustí Fernández pels seus consells en les nostres xerrades i
a la meva xicota Mireia Miralles, a la qual li dedico aquest disc, per les
còmplices nits arribant a la nostra particular “hora fèrtil” de les 5 de la
matinada, on ens sembla que la connexió de ments i cossos, el joc, l’amor i la
pau de nit fan d’aquests instants les més auràtics del dia.
Ara per acabar m’agradaria que escoltéssiu les dos temes darrers seguits
per així finalitzar aquesta passejada per aquest magnífic disc del Marco
carregat d’improvisacions i meravelloses composicions.
8.- Sturm und
Drang 7m11s
11.- Bolero X 2m37s
Després d’aquest magnífic disc del Marco a piano solo anem ja de cara al
“Jazz Master” d’avui que continua essent
Cecil Taylor i el seu doble LP “In Transition”...un disc que escoltarem en
aquest programa i en dos més, avui però entremig del programa.
Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959.
Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959.
Ja em dit que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 2.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 10 de desembre de 1955 a Boston
Cares 1 i 2 editades pel segell Transition
Cecil Taylor, piano
Steve LAcy, saxo soprano
Ted Curson, trompeta
Buell Neidllinger, contrabaix
Dennis Charles, bateria.
Escoltarem tota la segona cara sencera, o sigui que els quatre temes els
escoltareu seguits, començant pel tema del mateix Cecil Taylor, el Song, i pel
que fa a la continuació de la biografia, la podreu llegir després al blog del
Jazz Club de Nit.
1.- Song (C.
Taylor) 5m19s
2.- You’d Be So Nice To Come Home To (C.Porter) 9m15s
3.- Rick Kick Shaw (C.Taylor) 6m05s
4.- Sweet And Lovely (Arnheim,
Tobias, Lemare) 6m36s
L’any 1952-53 comença formant un quartet amb Kenny Hyers (s.a.), Earl
Griffith (vibes) i Jack Wilson (bat), després en trio amb Griffith i John Ore
(cb). Poc després es dissol el trio i treballa en diversos treballs no
musicals. Arriba a formar part de l’orquestra de Johnny Hodges però serà substituït
per Richie Powell. S’ajunta amb Steve Lacy, Buell Neidlinger i Dennis Charles i
enregistren pel segell Transition. Després de la mor del pare comença sessions
de psicoanàlisi des del 1956 fins el1963.
L’any 1957 és contractat al Five Spot sota la recomanació de Dave Amram,
però per acompanyar a Dick Whitmore, violinista i multi instrumentista. L’Steve
Lacy el substitueix i el local s’omple des la tercera nit. Pintors,
intel·lectuals i artistes en general s’hi donen cita i es converteix en un club
de referència. Aquest any, el quartet tocarà al Festival de Newport.
El 1958, United Artists li proposa una sèrie d’enregistraments però ell
és qui imposa els noms dels companys: John Coltrane, Chuck Israels, Louis Hayes
i Kenny Dorham.
A partir d’aquí començaran els enregistraments
decisius de Cecil Taylor. S’ha de dir que les diferents reedicions han canviat
els títols fent complicada la seva relació. Després de “Love for Sale” (1959,
United Artists), vindrà “The world of Cecil Taylor” (1960, Candid), amb trio
amb Neidllinger i Charles, també editat com Air.
Al començament dels anys 60s participa en l’enregistrament de “The
Connection”, amb Archie Sheep i comença a treballar amb Jimmy Lions i Sunday
Murray els quals l’acompanyen per Europa. El 1962 editen dos LP testimoniatge
del pas pel Cafè Montmartre de Copenhage. En tornar a New York toca per darrera
vegada amb Albert Ayler – a qui va trobar a Estocolm – en el Lincoln Center el
1963.
Aleshores, l’aproximament al FREE ja està prou
consolidat i començarà a notar-se la seva influència en pianistes i músics.
El 1966 signa dos àlbums amb sextet per Blue Note ( “Unit Structures”
i “Conquistador” ) amb Eddie Gale (tp), Lyons, Ken McIntyre, Henry Grimes i
Andrew Cyrille - Bill Dixon i Alan Silva
substitueixen Gale i McIntyre en el segon – i tornen a Europa amb a Lyons,
Silva i Cyrille. D’aquesta visita a París se’n farà un àlbum en directe,
“Student Studios”, el 1966 per Affinity.
Havent participat el 1964 a la Jazz Composers’s Guild animat per Dixon,
serà ara un dels solistes convidats, amb el seu quartet, de la Jazz
Composer’s Orquestra dirigida per
Michael Mantler (1968) en el tema
“Communications 11”. Després d’enregistrar “Praxis” (1968, Praxis) a piano
solo, sortirà un enregistrament a França amb el nom de “The Great Concert of
Cecil Taylor” (1969, Prestige) en quartet amb Sam Rivers, Lyons i Cyrille.
Aquest anys entra a formar part de la programació de nit de la Fondation
Maeght, amb Sam Rivers en lloc de Silva en el quartet i fins el 1973.
“WERE”
SINOUJ
Àlbum realitzat el 15 de gener de 2012 als estudis
Dalamix a Madrid
Produït i finançat per la mateixa banda amb el
recolzament de la Casa Árabe.
Editat per Youkali Music
Inclou temes enregistrats en directe a la Fundación
Carlos de Amberes de Madrid.
Els músics de la banda són:
Pablo Hernández, saxo alt
Larbi Sassi, violí
Sergio Salvi, teclats
Javier Geras, contrabaix i baix elèctric
Akin Onasanya, bateria i percussions
Javier Paxariño, flauta en els temes 2 i 3
Jorge Pardo, flauta en el tema 10
Tots els temes són composicions de la formació, tot i que el qui podria
signar les composicions seria el Pablo Hernández.
Sinouj és una banda Afromediterrània que bareja les tradicions musicals
del Magreb i del Est mitjà amb el Jazz contemporani, el Funk i la música africana.
Sinouj integra els seus ritmes aràbics i les seves maneres en una visió moderna
del Jazz i el Funk amb un flaire de la llum de l’electrònica. El so del grup ve
marcat per la única combinació del saxo i el violí oriental amb una potent
secció rítmica africana així com també per l’harmonia amb tocs electrònics dels
teclats. La riquesa i originalitat del projecte és deguda a la diversitat
musical i geogràfica dels seus membres: Espanya, Tunísia, Nigèria i Itàlia.
Escoltem el segon tema de l’àlbum el Haka Aka i
2.- Haka Aka (Sinouj) 9m10s
Al saxo alt tenim a l’espanyol Pablo Hernández, el qual ha tocat
amb moltes diferents agrupacions de rock, jazz, funk, rai i amb bandes de
música aràbiga i ho ha fet amb gent com, Jorge Pardo, Javier Paxariño, Charbel Rouhana, Nass Marrakech, Wast el
Balad etc..Larbi Sassi, al violí està considerat com un dels millors
intèrprets de música aràbiga en tot el Magreb, i ha tocat en el seu pasí,
Tunísia i fora d’ella amb les millors bandes i cantants d’aquesta música.
Escoltem ara el primer tema de l’àlbum....
1.- Nawa Party (Sinouj) 3m59s
La secció rítmica està liderada per l’Akin Onasanya i els seus
tambors de Nigèria. Ell és un dels bateries més sol·licitats a Madrid per tocar
Jazz, Funk, R&B o música africana i lidera el projecte afrobeat Ogun
Afrobeat. Sergio Salvi, als teclats i programes informàtics, dóna a la
banda l’equilibri entre el ritme i la secció frontal, gràcies a la manera
intel·ligent de la utilització dels sons acústics i electrònics.
Finalment, en el baix elèctric de la banda hi ha hagut molt bons
baixistes com el Kayode Kuti (Nigèria, baix a la banda Seun Kuti durant tres
anys), també Damián Nueva Cortés (Cuba) o en Pablo Alfieri (Argentina).
Actualment qui toca els baixos és el Javier Geras que toca el contrabaix
en dos temes i la resta toca el baix elèctric.
Posem ara el primer tema de la sessió que van enregistrar en viu a la
Fundación Carlos de Amberes de Madrid i que dóna nom a l’àlbum...
5.- Were (Sinouj) 10m45s
Sinouj toca temes originals escrits la major part per Pablo Hernández.
Algunes vegades la formació pot tocar cançons tradicionals d’Aràbia, Tunísia o
Espanya, però sempre amb una mirada nova cercant noves vies per a comunicar
aquestes diferents tradicions des d’un punt de vista del jazz contemporani.
Aquesta recerca i visió mental oberta de la música fa possible que un
gran nombre de músics vulguin tocar amb Sinouj: Jorge Pardo, Fabrizio Cassol.
Sylvain Cathalà, Adedeji Adetayo, Zoumana Dembelé, Nantha Kumar o el Guadiana.
Aquesta aproximació també fa que els sigui més fàcil arribar a les audiències
allà on vagin, i Sinouj ha participat en festivals de jazz i de world music a
Cuba, Tunísia, Algèria, França, Portugal, Bèlgica i Espanya.
Anem ara amb el setè tema del disc...
7.- Yekermo sew (Sinouj) 11m55s
El 2012 Sinouj va realitzar el seu nou àlbum “Were”, amb la participació
de Jorge Pardo i Javier Paxariño com a convidats. Anteriorment la banda havia
realitzat un compacte en directe amb un dvd anomenat “Live at Play!” amb el
llegendari cantant flamenc El Guadiana.
De cara al 2013, Sinouj prepara el seu tercer àlbum amb col·laboracions
de l’Ariel Brínguez (Cuba, saxo tenor), Niraj Singh
(India, tabla), Alana Sinkey (Guinea Bissau, veu), Emilse Barlatay (Argentina,
flauta), Nantha Kumar, Jorge Pardo, Anatol Rivero i Javier Paxariño.
Segons el
Pablo, col·laboren amb ells músics de tots els continents...bé, diu, ens falta
algú d’Oceania, només.
I ja per acabar, ho farem amb el tema, el títol del qual ja ens indica
en quin cosmos hem estat tota aquesta estona...tot i que hi ha hagut molta
barreja, el sentiment principal és el del....
9.- Magreb Cosmos (Sinouj) 8m12s 44m
Abans deixeu-me que us digui que el proper dilluns 16 de desembre hi
haurà l’entrega de premis pel millor disc de l’any per l’Associació de Músics
de Jazz i Música Moderna al Cafè Royale, a les 21h30m i presentat per l’Òscar Dalmau, melòman, boletaire de veu en
off i conductor del Gran Dictat...dilluns al Cafè Royale....els nominats
són....
COMING HOME, de Jaume Vilaseca Quartet i Ravi Chary (Discmedi)
MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)
MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)
SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)
La resposta, dilluns que vé al Café Royale.
MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)
MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)
SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)
La resposta, dilluns que vé al Café Royale.
I que el proper concert al Jazz Club La
Vicentina serà el divendres 20 de desembre amb l’Ivó Sans convida....amb Ivó
Sans, bateria; Marcel·lí Bayer, saxo alt; Cèsar Joaniquet, saxo tenor i Masa
Kamaguchi, contrabaix...a les 22h a la Sala Xica....
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
