Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Afegiré que també està dedicat a l’insigne pianista, educador i gran persona, en Barry Harris que ens va deixar la setmana passada als 91anys d’edat. Segur que l’amic Santi Molina i demés companys de les ones li faran un homenatge com cal. Per la meva part, em dedico a la música que fan els que encara viuen entre nosaltres, fent homenatges als que ens han deixat de manera excepcional, com el cas de Chick Corea. Com sempre dic, “entre totes i tots, ho cardarem tot”. 

Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I sí perquè el programa d’aquesta setmana anirà de tres projectes d’aquesta estimada editorial, i més concretament la dedicada al Jazz més contemporani, per actual, FSNT. I els projectes seran els de l'amic Basile Rahola, Baz Trio, “L'Homme Bleu”; el de Mara Rosenbloom Trio, "Respiration" i el dedicat a Harold Arlen, de Sperrazza, Sacks, Kamaguchi, Play Harold Arlen.

 

Doncs sí, el programa d’avui anirà de trios, del trio bàsic de piano, contrabaix i bateria, fent-lo temàtic per la seva configuració instrumental, tot i haver-hi diversitat en les seves músiques, les unes fetes d’ara i l’altra de fa força temps. Començaré amb el projecte de l’amic Basile Rahola, Baz Trio, “L’Homme Bleu”, editat per FSNT el 2020, força íntim, tot i haver-hi temes amb una determinada trempera. Enregistrat per Joan Melero a 44.1 Studio, Girona, 30 i 31 d'octubre de 2019. Mesclat i masteritzat per Joan Melero a Barcelona. Produït per Baz Trio. Productor executiu: Jordi Pujol. I ells són: Basile Rahola (contrabaix), Wajdi Riahi (piano), Oscar Georges (bateria). Totes les composicions de Basile Rahola, excepte "Lamma Bada Yatathana", cançó tradicional; "Claudio", d'Oscar Georges i "Rehearsal_Song" de Baz Trio. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/baz-trio-albums/53348-l-homme-bleu-digipack.html ... 

I els podríem començar escoltat amb el primer track, la molt delicada “La Ballade de l’homme bleu”, tema llarg de més de 8 minuts, càlid, i que sembla donar sentit al títol del disc, però us posaré dos temes seguits, curtets, delicats també, l’un composició del líder i l’altre col·lectiu dels Baz Trio... 

1.1.4.- Tree Folks (Basile Rahola) 3m27s.

1.2.9.- Rehearsal Song (Baz Trio) 3m27s. 

Sobre el primer tema, “Tree Folks”, dir-vos que ens ha encantat. L’ha iniciat el pianista de Tuníssia, Riahi ell a piano sol, càlidament, amb una “intro” preciosa, on també s’hi ha albirat una possible melodia. Amb l’aparició de la resta de companys, l’ha anat desenvolupant una mica més. El líder Rahola al contrabaix i Georges a la bateria amb delicats plats, han omplert l’espai sonor de profunditat i brillantor, i ja quasi al final, amb les escombretes d’aquest darrer, ha aparegut un suau dolç ritme, amb el qual han arribat al final. 

I sobre el tema compost pel Baz Trio, doncs que ja hem constatat el ritme des dels inicis, amb un tempo però slow, tot i el marcatge del baterista Georges. El tema té unes notes guia, les que fa el contrabaix, alhora que els acords del pianista, i com que ho fan de manera repetitiva, ja cap al final, l’han anat desenvolupant de manera majestuosa, fins i tot amb unes veus corals. Bonics temes aquests que són lentes, els d’aquest projecte. I per descomptat que hem gaudit també amb la improvisació del pianista Riahi. 

El so del Baz Trio prové de l'estètica de les composicions del baixista Basile Rahola i de la interpretació molt personal del pianista Wajdi Riahi i el bateria Oscar Georges. La trobada del contrabaixista francès Basile Rahola i el pianista tunisià Wajdi Riahi el 2018 durant una gira per Tunísia és el punt de partida per a la creació del Baz Trio. El fet d’anar Wajdi Riahi a viure a Brussel·les uneix els dos músics i reforça la voluntat de fer realitat el projecte. Per això, Basile Rahola fa una crida al seu amic de sempre, el bateria francès Oscar Georges. Va néixer el Baz Trio. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

I seguirem amb un tema del baterista del trio, Oscar Georges, anomenat... 

2.6.- Claudio (Oscar Georges) 7m13s. 

I quin altre tema més bonic acabem d’escoltar. Una cançó que ha tingut moments diversos, primer molt delicadament amb la melodia a càrrec del piano de Riahi, amb un tempo suau, mèdium slow, amb un marcatge rítmic del líder al contrabaix, per les seves notes puntuals, alhora que amb les intervencions del baterista Georges amb les masses picant les timbales, però també amb els cops delicats als plats. El pianista tunisià ha desenvolupat la seva improvisació amb mestria alhora que dolçor melòdica. Les seves incursions  al registre agut de l’instrument amb tot un seguit d’arpegis i melodies creades, l’han fet créixer en intensitat emotiva i sonora, la del seu discurs, per després retornar dolçament a la melodia i tema, tot plegat d’una bellesa remarcable. 

Una vegada format el trio, Basile Rahola va compondre, doncs, un nou repertori per al trio, van començar els concerts a França i a l'estranger. Aquest trio, destacat per la seva gran complicitat i cohesió, va guanyar el primer premi al "Millor Grup" al Concurs Internacional de Jazz de Mechelen (Bèlgica) l'any 2018 i va acabar com a finalista al Concurs Internacional de Jazz de Zilina (Eslovàquia) i al Dinant Jazz Contest (Bèlgica). "L’Homme Bleu", enregistrat a l’estudi de 44.1 de Girona l'octubre de 2019, s'ha publicat al prestigiós segell internacional Fresh Sound New Talent. Això ens han dit des de  "France Musique". 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

I ara un tema del líder, anomenat... 

3.8.- Underwater (Basile Rahola) 4m18s. 

I amb aquest tema han crescut per l’aspecte del tempo, tot i que encara no massa viu als inicis, però sí amb una pulsió magnífica, coses que s’han vist ampliades en les improvisacions, sobretot la del pianista tunisià Riahi. El tema ha començat amb tempo sí, però encara de manera delicada, i més delicadament que l’han acabat després de la gran improvisació del pianista. El motiu o melodia principal ja l’hem copsat tot i havent-lo escoltat a càrrec del pianista de Tunísia. Ell mateix s’ha encarat a fer la seva única improvisació en aquest tema on els dos companys han fet la lloable feina de donar-li tot el seu suport. La pulsió del líder al contrabaix ha estat potent, alhora que també la del baterista francès i amic seu. Tots tres han crescut i ens han fet créixer les nostres emocions escoltant-los. I és que hem gaudit d’allò més amb aquest trio, on el pianista Riahi ens recorda a Bill Evans i tot el Baz Trio ens recorda el “Concept Trio” del genial pianista americà, on contrabaixista i baterista van deixar de ser-hi només per donar suport al pianista i van poder desenvolupar les seves línies melòdiques i rítmiques improvisades. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I acabarem aquest primer projecte amb un altre tema del líder anomenant... 

4.2.- Tawa (Basile Rahola) 6m15s. 

Doncs i quin tema més sorprenent que ens han fet, i sí, compost per en Basile Rahola. M’ha semblat reconèixer diverses parts, les quals hem pogut discernir per les qüestions melòdiques i rítmiques. De fet, a l’inici ja ens hem trobat amb dues parts diferenciades, potents per l’aspecte rítmic i diversitat també entre ambdues. Una altra part del tema l’ha encetat el pianista tunisià Riahi en la seva llarga i magnífica improvisació, la qual ha començat suaument però que de mica en mica ha anat desenvolupant incrementant-ne les energies. Una digitació potent, prístina la de la mà dreta, mentre l’esquerra l’ha acompanyat amb acords puntuals. Un llenguatge que veu del món clàssic alhora que del món del jazz, amb unes línies melòdiques molt ben trobades, molta tècnica, molt control sobre els tempos i ritmes, i bon gust creant-les, aquestes noves línies melòdiques. Al final ens han sorprès de nou pel canvi rítmic i melòdic, tot i dient-nos que no ens dormíssim, cosa que no hem fet en cap moment, escoltant-los bocabadats fins el final. Gran tema i projecte d’en Basile Rahola, felicitats noi. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I seguirem amb el projecte de Mara Rosenbloom, “Respiration” editat per FSNT el 2020. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joseph Branciforte a l'Oktaven Audio, Mt. Vernon, Nova York, 14 de febrer de 2020. Produït per Mara Rosenbloom. Productor executiu: Jordi Pujol. I ells són: Mara Rosenbloom (piano), Sean Conly (contrabaix), Chad Taylor (bateria, mbira al #4). Totes les composicions de Mara Rosenbloom. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/mara-rosenbloom-albums/53333-respiration.html ..... 

I els escoltarem amb una preciosa i delicada balada anomenada.... 

5.6.- The Ballad of Carolyne Trousers ‘Carol in trousers’ (M. Rosenbloom) 5m37s. 

I d’un trio a un altre, i d’una “intro” a piano sol d’abans, a la d’aquest preciós tema de la pianista americana Rosenbloom. Un tema, una balada molt lenta i bonica, que ella ha iniciat amb acords dolços i ja després amb la melodia feta per la seva mà dreta, amb un canvi preciós que el tema incorpora. La cançó té uns moments molt potents, emocionalment parlant. I és que també els dos companys l’han acompanyat delicadament, Conly i Taylor, contrabaixista i baterista, aquest darrer amb unes escombretes quasi imperceptibles, més o menys com les notes soltes del baixista. Hi ha hagut moments on fins i tot amb les escombretes ha improvisat, posterior a la de la pianista Rosenbloom, la qual ho ha fet de manera quasi imperceptible, alhora que de manera subtil i magistral. I una mica també ho ha fet Conly al contrabaix, tot just abans d’arribar al delicat final, on la líder ha recuperat la volguda solitud.  

"A “Respiration”, la pianista es troba en un entorn més tradicional amb la invenció segura del seu trio format per el baixista Sean Conly i el bateria Chad Taylor. Inicia l'àlbum amb una breu improvisació sobre un tema d'Amina Claudine Myers, “Origin”, abans de transformar-se en un original de Rosenbloom, "The Choo”, que reprèn records del jazz impulsat pel R&B dels anys 60. Aquí les improvisacions avançades de Conly aspiren l'estructura melòdica i les seccions en solitari (la màgia entre el pianista i el baixista fa pensar en el primer gran Bill Evans Trio.  Però escolteu amb atenció, també, les reconstruccions de la famosa "Caravan" de Juan Tizol, un aspecte important del catàleg de Duke Ellington durant dècades. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 I seguirem amb dos temes curtets i enganxats, l’un darrere de l’altre, i anomenats... 

6.1.3.- Daydream (M. Rosenbloom) 2m18s.

i la "Intro" del tema d'Amina Claudine Mayers ...

6.2.1.- Origin (M. Rosenbloom) 2m09s. 

I ja heu escoltat que la delicadesa, que hi ha estat, s’ha anat transformant en quelcom més, per tot plegat, per la qüestió melòdica i per la rítmica. El primer “Daydream” té uns moments magnífics també, pels acords in crescendo de la líder, encara amb un tema tranquil·let. I el tema “Origin”, introducció al tema de Claudine Mayers, ha seguit la mateixa trempera des dels inicis, amb un motiu recurrent fet per la mà esquerra de la pianista i líder. El baixista Conly ha aprofitat per desenvolupar un solo, marcat per la pulsació rítmica i seguint el motiu recurrent de la pianista, on el baixista ha fet també la mateixa  recurrent feina. El baterista Taylor ha marcat el canto de la caixa des del primer moment, acompanyant la líder en el seu permanent motiu. I el tema podria tirar milles i milles, sobretot en un directe, on la pianista també improvisaria, etc, etc... 

La quarta selecció de “Respiration” uneix el tema immortal “Caravan – Connie’s Groove” li diu ella, a una impressionant fantasia, que és absolutament captivadora, amb gairebé deu minuts de durada i que no ens podem  perdre ni un moment: els esdeveniments modals, les escapades àtones i les renovacions rítmiques de Tizol fan que l'oïda els vagi seguint, endavant i endarrere simultàniament.   

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I ara també us posaré dos temes curtets i seguits... 

7.1.9.- Caravan Reprise – Keep Marching (M. Rosenbllom) 3m43s.

7.2.8.- Ramblin’ On Her Mind (M. Rosenbloom) 3m18s. 

I del novè i final, "Caravan Reprise – Keep Marching”, Rosenbloom i companyia semblen haver expulsat la música del passat de la feina actual, construint-lo i potenciant-lo per aquests els nostres dies. Més que qualsevol altra cosa, aquesta peça porta l'estendard d'un arranjament de Carla Bley, ple d'elements essencials, tot i que atrau l'oïda a un territori inèdit i fins ara no imaginat. I no és casualitat que Bley hagi inclòs sempre i, fins al 2020, temes de justícia social al seu catàleg. Quant falta abans que Rosenbloom estigui al capdavant de l'escenari mundial? Qualsevol cosa més enllà de l'immediat post-COVID seria criminal." John Pietaro (gener de 2021). The New York City Jazz Records. Un tema immortal que Rosenbloom ha volgut eixamplar fins l’infinit amb aquest subtil marcatge rítmic i acords inversemblants que ella va desgranant volent seguir l’harmonia, a la seva peculiar manera, però. 

I quin “Ramblin’” més brutal, i ves per on que també amb un motiu principal recurrent, a la mà esquerra, la qual cosa ha permès als companys gaudir d’allò més. Ella l’ha iniciat ja des de l’inici a piano sol, i ben aviat afegir-hi algunes poques notes a mode d’improvisació. Baixista i baterista han desenvolupat les seva mestria rítmica, sobretot el baterista Taylor en un altre tema on el directe serà de ben segur impactant, fent-lo més llarg i improvisant tots tres. Quina gràcia que hagi fet aquests temes curtets a mode d’introducció de lo que seria un tema més llarg i complet. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I acabarem el projecte de Mara Rosenbloom amb el vital tema anomenat... 

8.2.- The Xoo (M. Rosenbloom) 7m19s. 

I amb aquest darrer tema, la pianista americana ens ha tornat a frapar pel seu aspecte i intenció rítmica i motius principals repetitius. I així l’ha començat, amb trempera. I la melodia senzilla ha aparegut a base de notes soltes, i mentre la base rítmica, el baterista Taylor marcant el canto de la caixa i demés virgueries que fa, com també el contrabaixista Conley. I  després de la llarga introducció al tema, amb melodia i acords, ha deixat pas a la intervenció solista del baixista Conley, el qual ha brillat per la seva pulsió rítmica alhora que amb el seu domini de la “berra”. La líder l’ha acompanyat de manera persistent amb el motiu principal. I després, amb la melodia i el baterista ben desmadrat gaudint tots ells i ella. I la líder ha seguit, fent un “break” delicat, en una improvisació increïble per sonoritat i no tant per velocitat de fraseig. Estem davant d’un projecte que beu també del Bill Evans Trio, per com de subtil n’és el seu piano, i per com brillen les individualitats. Al final, el tema torna a agafar embranzida rítmica, acabant-lo però delicadament, cosa que ens anirà molt bé per enllaçar-lo amb el primer tema del darrer projecte. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I ja per acabar el programa d’avui, i escoltar temes amb tot el swing del món, escoltarem al magnífic trio de Vinnie Sperrazza, Jacob Sacks & Masa Kamaguchi “Play Harold Arlen” interpretant la música de Harold Arlen. Editat per FSNT el 2020, enregistrat per Michael Brorby als Acoustic Recording Studio, Brooklyn, Nova York, el 23 de gener de 2020, masteritzat per Eivind Opsvik. Productors: The Trio + Chet Doxas. Productor executiu: Jordi Pujol. I ells són: Vinnie Sperrazza (bateria), Jacob Sacks (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/vinnie-sperrazza-jacob-sacks-masa-kamaguchi-albums/53538-play-harold-arlen.html . 

I començarem escoltant-los en aquest blues i composició de Harold Arlen, anomenat... 

9.7.- Blues In The Night (Harold Arlen) 7m03s. 

I aquest tema que hem escoltat ha tingut diversos moments, també. A moments hi hem reconegut la melodia, d’alguna sèrie televisiva, car el compositor havia fet això, moltes melodies per musicals, revistes i pel·lícules. I la segona part del tema ha tingut més Groove, i més musicalitat melòdica, després d’haver-ne escoltat la primera més intimista, sobretot amb el gran solo del nostre amic i gran contrabaixista Masa Kamaguchi, i primera incursió melòdica del pianista Sacks de manera molt delicada. Groove i Swing, això sí, molt delicat de tempo, en els moments solistes del pianista, on també hi ha hagut moments propers al Jazz Avantgarde, amb el baterista Sperrazza marcant la caixa oblidant-se del Swing fent un curtet solo, a copets de caixa i plats. Aquest però, el Swing, ha aparegut ja cap el final, coses que hem escoltat amb el “walking” subtil del contrabaixista i el swing del baterista, Kamaguchi i Sperrazza i al piano, Sacks.

Harold Arlen, llegenda de la composició de cançons nord-americana i fill d'un cantant, va quedar fascinat a principis de la seva vida amb el so del ragtime. Mentre cantava a la sinagoga del seu pare, també tocava el piano ragtime en bandes locals de Buffalo i acompanyava pel·lícules mudes. Després d'organitzar els Buffalodians, Arlen es va traslladar a Nova York. Els seus treballs incloïen fer arranjaments per a Fletcher Henderson i servir com a pianista d'assaig per a ràdio i teatre. Un “vamp” que va idear mentre practicava es va convertir més tard en la cançó "Get Happy", amb lletra de Ted Koehler. Arlen i Koehler van escriure vuit revistes per al Cotton Club, una de les quals incloïa l'himne "Stormy Weather", interpretat per primera vegada per Ethel Waters. Tot i que es va traslladar a Hollywood als anys 30, Arlen va continuar escrivint cançons per a Broadway, treballant amb altres lletristes com Dorothy Fields, Leo Robin, Johnny Mercer, Yip Harburg i Ira Gershwin, així com Ted Koehler. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I seguirem una mica més vius de tempo amb el tema... 

10.9.- Ding Dong! The Witch is Dead (Harold Arlen) 8m02s. 

I aquest tema, tot i ser molt delicat sobretot en els inicis, ens ha sorprès pel Swing que li hem escoltat. El tema l’han iniciat molt suaument, però, amb l’inici de la melodia del mestre Arlen i ja escoltant com Sperrazza ens acaronava amb el “xarles”, i el caminar de les notes de Kamaguchi. El pianista ha desgranat també un gran solo, amb algunes referències a la música, al Jazz més AvantGarde, i sempre amb un subtil “swing” de la base rítmica de dos. Posteriorment al swing i improvisació del pianista Sacks, hem pogut gaudir de nou amb la mestria de Masa Kamaguchi el qual ens ha fet un solo brutal, en la seva personal ona i manera de fer, amb tot el “cor del món”. Un se’l pot imaginar abraçant la “berra”, literalment a sobre d’ella, amb els ulls tancats i movent el seu cos per segons on va la seva mà esquerra sobre el mànec de l’instrument. Encara hem pogut escoltar uns “quatres”, o sigui quatre compassos que el baterista improvisa, compartint-los amb els altres companys, i cadascun d’ells fent quatre compassos, fins acabar el tema i recuperant-ne la melodia, i així acabar-lo dolçament, a tot Swing. Preciós tema de Harold Arlen i gran interpretació de tots tres.

 

La seva llista d'èxits és sorprenent; inclouen cançons per a les pel·lícules Take a Chance, Star-Spangled Rhythm, The Sky's the Limit i la seva més famosa, The Wizard of Oz. Arlen també va compondre cançons per a les obres Earl Carroll Vanities, Rhythm Mania i St. Louis Woman. La increïble varietat de composicions inoblidables inclou "I've Got the World on a String", "I Gotta Right to Sing the Blues", "The Devil and the Deep Blue Sea", "Come Rain or Come Shine", "It's Only a Paper Moon" i "Over the Rainbow". Nombrosos artistes de jazz han gravat les seves cançons, així com intèrprets pop de tot l'espectre. Arlen va fer algunes gravacions com a intèrpret, entre elles sessions amb Duke Ellington i Barbra Streisand. I això ens ha dit Ron Wynn, de All Music Guide. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ara escoltarem el conegut tema.... 

11.10.- Come Rain or Come Shine (Harold Arlen) 6m21s. 

I quin altre gran tema a tot swing, primer amb la melodia i després amb les improvisacions. La darrera la que ha fet de manera molt subtil el baterista Sperrazza amb la mà, sense escombretes ni baquetes. Després d’ell, tots tres han recuperat la melodia de totes i tots coneguda, de ben segur, acabant-lo amb un cop al piano, que no a les tecles. El tema l’han començat ja a tot delicat swing amb la preciosa melodia, amb Sperrazza amb les escombretes. Masa Kamaguchi n’ha iniciat les improvisacions, de la seva peculiar i personal manera, amb potència, amb cor, alhora que sempre encabit en l’harmonia del tema, dintre o fora de les estructures. Sacks al piano l’ha seguit de manera magistral, amb modernitat a vegades dissonant. Sempre però ha tingut al seu costat el magnífic “walking” de Kamaguchi al contrabaix i les subtils escombretes de Vinnie Sperrazza. Un solo magistral, obra del pianista però també dels altres dos. I com ja he dit, solo del baterista, retorn a la melodia i final a cop de tapa de piano, vibrant tot l’univers. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 15 de gener que tindrem com cada any a la Marina Tuset Quartet en el concert de la Festa Major d’Hivern organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta.

 

I ja per acabar el programa d’avui els escoltarem en el potent tema anomenat.. 

12.8.- A Sleepin’ Bee (Harold Arlen) 5m18s. 

I amb aquest tema tan vital per tempo i tan delicat per sonoritat, hem acabat el programa d’avui. La melodia ha aparegut ja des dels inicis, després del redoble inicial, i el Swing amb Masa i Vinnie, “walking” del primer i escombretes del segon, ja amb la improvisació de Jacob al piano. Aquest ha tornat a desgranar unes notes que a voltes ens sonen una mica allunyades de la melodia inicial, coses que ens fan pensar que “vola” per les super-estructures dels acords, o sigui allà fora de l’harmonia, i per això aquesta sonoritat un tan dissonant. Igualment, ens ha semblat extraordinari, la manera com ha tornat al bon camí, després de la seva interpretació. I al final, hem gaudit amb un magnífic solo del baterista Vinnie Sperrazza, on ens ha mostrat com ho pela tot plegat, que ja hem vist que ho pela molt bé, primer amb redobles suaus a la caixa, després amb cops als plats, timbales, i fet amb molta gràcia, tot i que no l’ha fet massa llarg. En fi, gran tema que ens han fet aquest trio de mestres, ideal per acabar el programa d’avui, que ha resultat força tranquil·let, i que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. 

I recordo que hem escoltat tres trios, tres estils i maneres de fer música, de tocar Jazz, i que han estat el de Basile Rahola Baz Trio, el de la Mara Rosenbloom per acabar amb aquest trio d’asos, Jacob Sacks, Masa Kamaguchi i Vinie Sperrazza. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I si la setmana passada vàreu escoltar Flamenc-Jazz i la Suite del Pedro Cortjeosa, doncs en aquesta escoltareu tres projectes acabats de sortir del forn amb el Jazz més actual, el de dos joves cracs com són en Jordi Pallarés i l’Alex Hitchcock, baterista català el primer, i saxofonista anglès el segon. Del primer escoltarem el Jordi Pallarés Project, “Vol. 1”, editat per ORX Records, mentre que de l’Alex Hitchcock serà el seu “Dream Band”, editat per FSNT. Si aquests eren els joves, el que ja no ho és tant és el baterista també català, de Centelles, en David Viñolas i el seu “5ET”, editat per Segell Microscopi, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I sí, d’aquesta editorial és el projecte de l’Alex Hitchcock i el seu “Dream Band”, editat per FSNT. Enregistrat i mesclat per Sonny Johns a Fish Factory, Londres, del 10 al 12 de maig de 2021. Produït per Alex Hitchcock. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Producciones Discograficas S.L. I aquí hi tenim a: Alex Hitchcock (saxo tenor), Deschanel Gordon, Noah Stoneman, Will Barry (piano), Will Sach, Ferg Ireland, Joe Downard (contrabaix), Jas Kayser, Jason Brown, Shane Forbes (bateria), Midori Jaeger (veu, violoncel). ), Luisito Quintero (percussions), Cherise Adams-Burnett (veu), David Adewumi (trompeta), Chris Cheek (saxo tenor). Totes les cançons són de l’Alex Hitchcock, excepte el tema #8 de Duke Ellington i la lletra del #1 què és de Midori Jaeger. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/alex-hitchcock-albums/54909-dream-band-digipack.html de l’Alex Hitchcock. 

ALEX HITCHCOCK, saxo tenor

CHERISE ADAMS-BURNETT, veu (#4, 6)

CHRIS CHEEK, saxo tenor (#6)

DAVID ADEWUMI, trompeta (#6)

DESCHANEL GORDON, piano (#1, 10)

FERG IRELAND, contrabaix (#2, 7, 9, 11)

JAS KAYSER, bateria (#1, 10)

JASON BROWN, bateria (#2, 7, 9, 11)

JOE DOWNARD, contrabaix (#3, 4, 5, 6, 12)

LUISITO QUINTERO, percussió (#7)

MIDORI JAEGER, veu/violoncel (#1, 8, 10)

NOAH STONEMAN, piano (#2, 7, 11)

SHANE FORBES, bateria (#3, 4, 5, 6, 12)

WILL BARRY, piano (#3, 4, 5, 6, 12)

WILL SACH, contrabaix (#1, 10) 

Els escoltarem amb la preciosa composició, música i llerta de Duke Ellington on Midori Jaeger canta i toca el violoncel i anomenada... 

1.8.- Azolea (Duke Ellington) 4m14s. 

I quina delícia de tema del Duke, i què bé ho han fet a duet de saxo i pizzicato del violoncel de Midori, amb la melodia primer interpretada pel líder Hitchcock, ells dos sols, amb una netedat sonora per manca d’instruments harmònics ideal per aquest tema. El líder ha fet posteriorment una preciosa improvisació, i ja per deixar pas a la veu de la cellista Midori Jaeger. I mentre ella cantà i tocà el violoncel, ell li ha fet les notes guies a mode d’acompanyament, resultant tot plegat d’una preciositat remarcable. Ens ha agradat molt la veu de Midori, càlida, dolça i molt ben afinada. I l’han acabat dolçament, ideal per començar delicadament el programa, coses que faig sempre, començar amb els temes més suaus, més plàcids, com ha estat aquest. 

I el mateix Alex ens diu què: Volia fer un projecte que només pogués succeir en aquest moment específic en el temps, reunint diferents músics amb qui m'he connectat durant el meu temps a Londres. La pandèmia va oferir una oportunitat, tant per unir els músics de manera pràctica com per respondre positivament (i amb unitat) al difícil any passat. Volia crear un espai perquè aquests músics s'expressessin i donessin forma a la meva música, amb alguns dels quals he treballat durant 10 anys i d'altres són nous per a mi. Em vaig sentir afortunat d'estar envoltat de tantes veus distintives i contrastants, volia capturar aquesta varietat en un àlbum en lloc de gravar només una banda. En un moment en què la gent no podia tocar i crear tant, jo volia anar a l'altra banda, adoptant un enfocament maximalista per fer una cosa ambiciosa i de gran abast. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:  https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.

 

Seguirem amb els projectes, i ara us presentaré el del baterista català David Viñolas i el seu “5ET”, editat per Segell Microscopi. Enregistrat per  Jaume Figueres amb Albert Casals, assistent de gravació, als Estudis Ground. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla al  seu Estudi FCM. I aquí hi tenim a: Pol Omedes, trompeta; Miguel Fernández, saxo tenor; Joan Monné, piano; Manel Fortià, contrabaix i David Viñolas, bateria, amb Rita Payés, veu i trombó ("Ruby my dear").  I com és habitual, al blog us posaré la pàgina del disc https://www.microscopi.cat/product-page/david-vi%C3%B1olas-5et d’en David Viñolas. 

Els escoltarem en la preciosa composició de Thelonious Monk cantada per Rita Payés on a més toca el trombó de vares, on el líder ens fa una “intro” a bateria solo... 

2.3.- Prelude to Ruby (David Viñolas) 0m57s.

3.4.- Ruby my Dear (Thelonious Monk) 5m59s. 

I el líder i baterista David Viñolas ha volgut començar amb una “intro” del tema a bateria solo, i dir-vos que m’ha semblat delicada i preciosa, adequada per donar pas al tema. 

I el tema l’han iniciat dolçament amb els darrers acords a mode d’intro. Rita Payés ja ha començat cantant-lo, en castellà, i amb la seva càlida i profunda veu, alhora que perfecte afinació, arribant també a uns greus preciosos. Molt bona interpretació d’aquesta molt jove cantant i també gran trombonista, com hem pogut copsar en el seu magnífic i delicat solo. Bon fraseig, molt bon gust interpretatiu en un tema on ella n’és la gran protagonista, amb la veu i el trombó, durant molta part del tema. El trio base de piano, contrabaix i el líder amb les escombretes, li han donat tot el seu suport. Joan Monné, insigne pianista molinenc, de Molins de Rei, ha fet també un preciós solo, ell, que ha portat el seu piano per tota Europa formant part del Benny Golson Quartet, als qui hem pogut veure algunes vegades. Els vents han aparegut fent-li a la cantant un preciós coixí quan ella ha recuperat de nou la melodia, i ja per acabar-lo delicadament, com tot el tema ha estat. 

DAVID VIÑOLAS (Centelles, 1978). Cec de naixement, el seu interès per la música es desperta ben aviat, quan comença a estudiar piano clàssic i llenguatge musical a l’Escola Municipal de Centelles. Al mateix temps forma part del grup de grallers dels gegants del poble on alterna la gralla i la caixa, mostrant ja una especial devoció per aquesta última. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

I seguirem amb ells i així és que escoltarem el preciós tema propi anomenat.. 

4.7.- Mr. Smiles (David Viñolas) 4m54s. 

I quin altre tema d’en Viñolas més delicat i farcit de swing, ja des dels inicis. Una “intro” amb les escombretes feta pel líder, per després escoltar la melodia compartida entre el saxo tenor del Miguel Fernández i la trompeta d’en Pol Omedes, l’un amb la As del tema i l’altre amb la B o el pont del tema, i tots dos en la C, en un tema d’estructura de 32 compassos a 4x4 i de la forma ABAC, coses que dic de tant en tant i que ens els fan estimar, per saber-ne els seus ets i uts. Els dos solistes han estat, primer el magnífic saxo tenor de Fernández, fent un molt bonic solo, amb molta calidesa i bon fraseig i gust, per després fer-ho en Monné, ell amb una nítida i prístina digitació, alhora que bona melodia creada en la seva improvisació. I sempre la base rítmica de dos, Manel Fortià i David Viñolas, l’un amb el swing i “walking” i el líder amb les escombretes swingades. I com és usual, després de les improvisacions recuperen el tema i l’acaben dolçament, com així s’ha desenvolupat tota l’estona. 

El seu esperit inquiet li demana explorar altres camins i, a banda de l’harmonia clàssica, de jove entra de ple en la música moderna estudiant al Taller de Músics, al Centre d’Estudis Musicals Passatge, rebent classes particulars i també de forma autodidàctica: bateria, combo, piano, percussió, harmonia i arranjaments són algunes de les disciplines que ha cultivat de la mà de grans músics com Toni Pagès, Marcelo Valente, Javier Feierstein, Alberto Cabello, Marc Vernis, José Reinoso, Raül Reverter, David Mengual, Marc Miralta, Santi Serratosa, Joào Balào, Tapan Bhattacharya, Marko Djordjevic, Rui López Nussa, Jo Krause, Calixto Oviedo, entre d'altres. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I seguirem amb el de l’Alex Hitchcock i el seu “Dream Band”. I recordem que hi tenim a: Alex Hitchcock (saxo tenor), Ferg Ireland, (contrabaix), Jason Brown, (bateria). Escoltem-los en el tema a trio de saxo, contrabaix i bateria, anomenat... 

5.9.- Embers (Alex Hitchcock) 4m19s. 

I sobre aquest tema ens diu ell mateix què: un dels meus herois és Joshua Redman i els seus discos de trio són alguns dels meus preferits. Vaig pensar que tenir el gran bateria Jason Brown a l'estudi era una oportunitat massa bona per perdre's per tocar algun tema a trio com una mena d'homenatge a Joshua. 

I sí, els hem pogut escoltar a trio de saxo, contrabaix i bateria, tal com el seu estimat Joshua Redman, però també com en Sonny Rollins va fer allà pels anys 60s del segle passat. I el tema l’han començat contrabaix i baterista i ja hem pogut notar quina és la seva estructura rítmica, la d’un marcatge potent a la caixa, així com amb un ritme trencat. El baterista s’ha esplaiat la mar de bé durant tot el tema, fent i desfent, creant sense parar, més o menys com el contrabaixista, tot i que aquest una mica menys. I sempre el líder amb un solo posterior a la melodia del tema potentíssim. Unes maneres d’improvisar molt modernes, més en l’ona del Jazz Comtemporani que del Bop. Fraseig lleuger i gràcil, bona sonoritat i gran creativitat. Gran tema i intervencions de tots tres. 

I diu ell què, en part, va ser una manera de curar-me, car volia unir a aquests músics, combinar-los i permetre'ls fer seva la música: cada músic va prendre decisions creatives durant els tres dies d'enregistrament que van canviar la direcció de la melodia que jo havia concebut originalment a mesura que avançaven.. I sobre el títol, “Dream Band”, ens diu que...vaig imaginar com sonarien les diferents combinacions dels meus músics favorits i vaig escriure música per això. Però no és una cosa que estigui totalment arreglada, ja que les alineacions canvien al llarg de l'àlbum. Hi ha múltiples possibles bandes de somni. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I segueixo amb les músiques d’aquests dos projectes per la similitud musical i també per haver-hi veus femenines en tots dos, cosa que ja heu comprovat. Escoltem de nou al  David Viñolas i el seu “5ET”. I ja sabeu que hi tenim a: Pol Omedes, trompeta; Miguel Fernández, saxo tenor; Joan Monné, piano; Manel Fortià, contrabaix i David Viñolas, bateria. Els escoltarem en el blues, però primer en el “Prelude” amb en Manel Fortià al contrabaix.. 

6.6.- Prelude to Manso’s (Manel Fortià) 0m37s.

7.6.- Manso’s Blues (David Viñolas) 5m07s. 

I ja heu pogut escoltar que el “Prelude to Manso`s” l’ha fet en Manel tota l’estona que ha durat a base només d’acords. I ell mateix ha iniciat el blues del Manso amb les notes inicials, també a contrabaix solo, per ben aviat afegir-s’hi la resta de la base rítmica. Perquè la melodia l’han feta els dos vents alhora, Fernández i Omedes. El primer és també qui n’ha iniciat les improvisacions, i l’hem tornat a gaudir d’allò més per com l’ha feta. Té un so amable, menys punyent que el del saxo anglès. Fraseig agradable, frases magnífiques on l’hi reconeixem la seva mestria, i sempre el Swing del contrabaix del Manel/David  en un tema a tot ritme ternari. Com també li hem reconegut al pianista molinenc, el fraseig agradable, el qual ha tornat a brillar en la seva intervenció, amb el mateix Swing. Una gran improvisació del Joan amb una mà dreta lleugera i gràcil, mentre l’esquerra feia els puntuals acords, amb un punt de manera percutiva de tocar les tecles del piano, alhora que molt bon gust. A Omedes l’hem escoltat finalment en un solo, i li hem reconegut la seva sonoritat, la seva personal manera de tocar la trompeta, i el que més, la manera com ha crescut amb l’instrument, car el segueixo de fa anys quan encara estudiava a l’Esmuc. Un so ple en el registre del mig i bones frases creades. David ha fet també una reeixida improvisació amb la seva bateria, un bon solo, vaja. I el tema l’han acabat de cop després d’haver recuperat la melodia principal. 

Ja en plena maduresa musical i personal, capbussat en els diferents vessants que li ofereix la bateria com a instrument, el febrer de 2004 resideix a Nova York on es forma amb Ernesto Simpson, Johny Almendra i Jeff Ballard. La mirada oberta i eclèctica el porta a fundar projectes com el trio de bateries "Stick in trio" o el grup de percussió i dansa "Essència", amb els que explora els camins del jazz, el flamenc, el ritme com a concepte musical, etc. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 

I hi tornarem amb el de l’Alex Hitchcock i el seu “Dream Band”. I recordem que hi tenim a: Alex Hitchcock (saxo tenor), Noah Stoneman, (piano), Ferg Ireland, (contrabaix), Jason Brown, (bateria) i Luisito Quintero (percussions). Escoltem-los en el tema anomenat... 

8.7.- Move 37 (Alex Hitchcock) 4m25s. 

I quin altre magnífic tema d’aquest jove saxo tenor anglès, l’Alex Hitchcock, i ara amb una altra parella de músics a la base rítmica, contrabaix i bateria, dels de l’anterior tema d’ell a trio, i ara també amb piano i percussions. Aquestes, les percussions ja les hem notat només començar el tema, i tota l’estona que les hem escoltat. La veritat és que li donen un “puntet” molt maco. El tema l’ha iniciat el líder i saxo tenor fent-ne la melodia, per ben aviat escoltar el solo de Ireland al contrabaix, amb el piano suau, les escombretes també i el “percuta”, tot plegat molt delicat en un gran solo del contrabaixista. Després, líder i pianista Stoneman, han fet uns “quatres” a mode de pregunta resposta, però més aviat seguint les diferents parts de l’harmonia del tema. Ells dos ens han fet gaudir, sí, i sempre la potent base rítmica recolzant-los amb tot el seu  suport. Bon tema de Hitchcock, on ens mostra també la seva creativitat compositiva, afegint-hi percussions en aquest tema amb un marcatge rítmic tant per contrabaix com per bateria i percussions. 

En el seu segon llançament amb el llegendari segell barceloní Fresh Sound New Talent, el compositor nominat a Ivor Novello reuneix un grup de 15 músics d'ambdós costats de l'Atlàntic per donar vida a un conjunt de música avançada. Els hiters de Nova York, Chris Cheek (Bill Frisell, Charlie Haden), Jason Brown (Kurt Rosenwinkel, Monty Alexander) i David Adewumi (Dave Douglas) s'alineen al costat d'un “qui és qui selecte” de l'escena del jazz de Londres, inclosa la vocalista de Jazz FM. de l'any Cherise Adams Burnett, el jove músic de jazz de l'any de la BBC, Deschanel Gordon i la violoncel·lista i vocalista de diversos gèneres Midori Jaeger. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I ja per darrera vegada escoltarem a l’Alex Hitchcock i el seu “Dream Band”. I tot i que el tema més potent és “Simulacra”, posaré el “And Then” per canviar la base rítmica que acompanya a l’Alex Hitchcock (saxo tenor), i que ara seran, Will Barry (piano), Joe Downard (contrabaix) i Shane Forbes (bateria). Escoltem-los en el també gran tema anomenat... 

9.12.- And Then (Alex Hitchcock) 5m42s. 

I ja heu pogut comprovar de nou de quina manera és l’aspecte rítmic d’aquest projecte, amb un tema amb el ritme així com trencat,i gran feina d’una altra base rítmica, car piano, contrabaix i bateria el toquen diferents músics, eixamplant encara més el seu món musical. I al final, quin tros de solo que ens ha fet el baterista Shane Forbes, recolzat pel seus companys. El tema l’ha començat el líder fent-ne la melodia, i ja amb el ritme present pel marcatge del baterista al canto de la caixa. Canvis rítmics posteriors donen pas a la improvisació del pianista Will Barry, ara només a trio base, amb un solo espaterrant. Alex Hitchcock s’hi ha afegit també amb una altra potent demostració de lo bé que ho fa aquest jove anglès. Després ells dos han fet un diàleg compartint moments solistes, coses que li agraden molt al líder. Ell però ha desenvolupat un llarg i reeixit solo posteriorment, amb tota la gràcia del món, la seva tècnica ben comprovada, i amb una recuperació final del tema i solo del baterista, l’han acabat de manera magnífica. 

La música es va gravar durant tres dies consecutius en un estudi de Londres el maig del 2021, amb una configuració diferent de músics cada dia. El resultat és una selecció de 12 cançons originals que van des d'un duet delicat (amb el sensacional Midori Jaeger al violoncel i la veu) fins a una àmplia sortida de 7 peces amb les estrelles convidades Chris Cheek i David Adewumi. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I ja per darrera vegada també escoltarem el projecte del David Viñolas, el seu “5ET”. I ja sabeu que hi tenim a: Pol Omedes, trompeta; Miguel Fernández, saxo tenor; Joan Monné, piano; Manel Fortià, contrabaix i David Viñolas, bateria. Els escoltarem en el tema a tot Swing anomenat... 

10.10.- Pols oposats s’atrauen (David Viñolas) 4m21s. 

I amb quin Swing i tema vital i maco hem acabat aquesta primera part. I ja haureu notat que la melodia del tema l’han fet saxo tenor i trompeta, Miguel Fernández i Pol Omedes, notant-se el Swing pel ”walking” del Manel al contrabaix, el qual no ha parat en tot el tema de fer-lo. Pol ha fet la primera improvisació amb un bon fraseig, majorment en el registre mig de la seva trompeta, amb un so ple, ample. Miguel l’ha seguit de manera extraordinària amb el saxo tenor, amb un fraseig lligat i melodies creades seguint l’harmonia del tema de manera espectacular, per després fer-ho Monné al piano amb un magnífic i delicat gust interpretatiu, amb una mà dreta lleugera i gràcil, amb unes línies melòdiques creades precioses, seguint-lo Fortià amb la mateixa contundència i precisió rítmica, alhora que fraseig i afinació perfecte. Al final tots ells ha fet uns “quatres” amb el líder i baterista Viñolas i ja per arribar de nou a la melodia del tema, a duet amb els dos vents, ara però sí amb el pianista al seu costat, acabant el tema de cop. Gran tema d’en David Viñolas, ideal per cloure aquesta primera part de programa. 

Durant la seva trajectòria ha col·laborat, tocat i enregistrant treballs amb músics i projectes com Sergi Sirvent, Marta Roma, Roberto García, Omar González, Santi Careta, Feliu Ventura, "Funkystep & the Sey Sisters", Adrià Plana, El velda, "Badabadoc", Cobla Lluïsos de Taradell, "Tarasca", Marc Cuevas, Dave Juarez, Acari Bertran, Raynald Colom, Joan Asensio, David Leiva, Joana Serrat, Raül Reverter, "Etna quartet", "Baraka project", "Omelé", "La Cava Big Band" de Vic, dirigida per Marc Vernis, "Kibor", "Dijous paella", "Dúmbala canalla", "La transfrontaliere de l’amor", entre d'altres. Aquests projectes l’han portat a girar per Catalunya, España, França, Andorra, Cuba, Turquia, Portugal, Àustria, etc. Actualment forma part de "Nucli trio", Sergi Sirvent & David Viñolas, "Col·lectiu Soroll" i lidera els seus propis projectes David Viñolas 5ET, David Viñolas Trio i David Viñolas bateria a soles. També està actiu en altres formacions com a sideman. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. Els dijous també s’hi fan concerts. 

I després d’escoltar aquests dos primers projectes, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....Gràcies Carme per sempre acaronar-nos amb la teva delicada i poètica veu i sempre relacionat el text amb les músiques del programa.

 

I després del micro conte de Carme de la Fuente seguirem amb la segona part i treball del també baterista català, Jordi Pallarés Project, “Vol.1”, enregistrat per Daniel Somaroo el 25 i 26 de juny del 2019 al JazzCampus, Basel, en francès, Basilea  en català, Suïsa. Editat per Jordi Pallarés, mesclat i masteritzat per Daniel Dettwiller. Produït per Jordi Pallarés i Orx Records. I aquí hi tenim a Santi de la Rubia, saxo tenor en el tema #3, i saxo soprano en els #4,6. Vinicius Gomes, guitarra excepte en el tema #7. I sempre el quartet amb Sam Barnett, saxo alto; Iannis Obiols, piano; Nadav Erlich, contrabaix i Jordi Pallarés, bateria, i composicions excepte “No quiero incendir el mundo”, de Seiler-Benjamin. 

I tot aquest projecte és força potent rítmicament, coses del jove líder i baterista Pallarés. La majoria de temes són “vius” de tempo i les més de les vegades amb canvis rítmics incorporats ens els temes. No hi ha “balades” en l’estricte sentit que les entenem, però sí hi ha un tema amb el quartet base més la guitarra de Gomes que podríem dir és el més tranquil·let, i aquest és el primer track i anomenat... 

11.1.- But Beautiful, But Not (Jordi Pallarés) 5m22s. 

I bé, ja haureu notat amb quin canvi rítmic ens hem trobat, i també en l’estil·lístic, car el tema ha tingut uns moments de Jazz Avantgarde, Jazz Contemporani, ja quasi al final i abans que en recuperessin la preciosa melodia del tema, feta pel saxo alto i guitarra. I el tema ha començat amb el motiu rítmic persistent  del contrabaix, pels acords del piano i pulsió permanent del baterista, per després la bonica i gens trillada melodia a càrrec del saxo alto i guitarra. I en aquest tema hi tenim al quartet base amb Sam Barnett, saxo alto; Iannis Obiols, piano; Nadav Erlich, contrabaix i Jordi Pallarés, bateria. El break posterior a la primera presentació del tema ens ha situat en un entorn contemporani, previ a la posterior improvisació col·lectiva. Moments que hem gaudit escoltant les improvisacions del saxo alto i del guitarrista. Situació que es desenvolupa com he dit a tot Jazz Avantgarde amb una demostració de per on van els gustos del líder, baterista i compositor. I després de recuperar la melodia principal del tema, l’han acabat de cop. Gran tema del Jordi, per iniciar el seu projecte, i més que  en seguiran en la versió completa del programa. 

I d’aquest tema en van fer una altra presa, una alternativa, que el Jordi ha volgut incloure en el disc. I conjuntament amb aquest tema n’hi ha un altre també similar, per tempos, també amb diversitats i canvis rítmics, dedicat, crec jo, al maleït Florentino i el seu Castor anomenat “ ‘Gasin’, lo Delta”, molt bonic també. I del Jordi us en puc dir que, ara déu fer uns 7 o 8 anys, més o menys que el vaig començar a veure alguns dilluns a les WTF del Jamboree, on ell i molts dels alumnes de G.S. de l’Esmuc, Taller i Liceu hi anaven a fer escenari i tocar, i tocar i tocar amb companys i amb músics amb els quals després farien amistat i tocarien junts. Ha passat el temps, i ell, ja graduat del Superior i amb màsters i demés, i estades al JazzCampus  de Basilea on va enregistrar aquest i d’altres discs, està ara mateix a un nivell magnífic. La prova ho estem escoltant i més que escoltarem. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I ara seguirem amb un tema on hi participa Santi de la Rubia amb el saxo tenor i la guitarra de Vinicius Gomes, i anomenat.. 

12.3.- Flor de Març (Jordi Pallarés) 8m04s. 

I de quina manera més bonica ha començat aquest tema, amb els arpegis de la guitarra de Vinicius, per ben aviat aparèixer la melodia un tant entremaliada, i també pel pont a base de piano, contrabaix i bateria, i amb el ritme trencat, com el tema te, sobretot en els inicis. Una melodia molt maca, posterior a la qual, el guitarrista portuguès ha iniciat la seva improvisació. Ens ha mostrat el seu domini i ràpid fraseig i bon gust, recordant-nos a mestres com a John Abercrombie i demés, quan aquest tocà sense massa efectes, a pèl. Qui ens ha tornat a noquejar per com de brutal ha estat el seu solo, ha estat el gran Santi de la Rubia, el qual l’ha desenvolupat amb tot un seguit línies súper ràpides i llenguatge increïble, bon gust, modernitat i tècnica, la d’un mestre com és ell. El pont, crec jo, ho moment rítmic del tema a càrrec del piano i resta de la base, ha servit al líder per a desenvolupar ell un magnífic solo, amb una gran “canya” i demostració de ritmies diverses. L’han començat delicadament, per sonoritat i no per tempo, i de mica en mica s’han anat animant, sobretot el Jordi, el qual ha anat creixent en intensitat el seu magnífic discurs, i ja fins arribar a recuperar la melodia del tema a càrrec de saxo tenor i guitarra. Gran tema de Jordi Pallarés, com ho són tots, i potents. 

I ell mateix em va donar aquest disc un diumenge de concert a Rubí, organitzat per l’Associació de Jazz de Rubí, i sempre de la mà de l’Enrique Heredia, un dia que acompanyà al pianista Víctor Oller conjuntament amb la contrabaixista Carla González, després de gaudir molt del concert que ens van fer. Jordi ha aparegut en el Jazz Club de Nit en anteriors programes, acompanyant a Manuel Borraz, pianista madrileny que també es va estar al JazzCampus com ell, i també el Santi de la Rubia. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I encara seguiré amb aquest projecte i ara amb un tema amb el Santi de la Rubia al soprano...i anomenat.. 

12.6.- Perplejidad para sordos (Jordi Pallarés) 5m21s. 

I ja haureu notat que semblen haver-hi dues parts en aquest tema. La primera, què és com l’han començat, així com molt delicada, començada amb un motiu fet per piano, saxo soprano, i resta de músics, els quals van desenvolupant-lo encara suaument fins arribar a un break curtet, on seguint aquest tarannà, arriben ja a un moment on la potència de so, la potència rítmica, la del motiu senzill i que es va repetint, dóna pas al solo ara sí més passat per sedassos d’efectes electrònics, el del guitarrista Vinicius Gomes, ara més en l’ona de Pat Metheny, fent però un grandíssim solo. Santi de la Rubia al saxo soprano l’ha seguit amb la mateixa embranzida i potència, alhora que gran improvisació, potent, amb tota la base al darrera, repetint el motiu rítmic principal, i ja per arribar al final, amb un crescendo brutal, i acabant-lo de cop. Una composició, on a partir d’un senzill esquema rítmic, el Jordi ha sabut desenvolupar un gran tema. 

En Jordi Pallarés té també inquietuds relacionades amb la “Lliure Improvisació” i demés variants, i per això se’l pot escoltar via bandcamp, i per això us en posaré un enllaç al blog. Ell és de les terres de l’Ebre i per això el tema dedicat a Florentino-Castor, “ ‘Gasin’, lo Delta”, per a gaudi de totes i tots nosaltres, i podridura del desgraciat autor d’aquest desgavell que ves per on, la injustícia espanyola l’ha absolt de cap culpa i falta. Egspaña, que continua sent diferent passats els anys. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ara per acabar projecte i programa d’avui, els escoltarem amb el tema on també hi tenim els dos mateixos convidats, saxo soprano i guitarra, tema compost per Seiler-Benjamin anomenat.. 

12.4.- No quiero incendiar el mundo (Seiler-Benjamin) 6m39s. 

I amb quin altre gran tema ens han corprès aquests grans músics, i sobretot el líder, baterista i compositor, Jordi Pallarés, iniciat amb palmes i les seves escombretes i amb aires orientals a moments, sobretot en la seva melodia, feta a duet de nou per saxo soprano i saxo alto, Santi de la Rubia i Sam Barnett. I després de la presentació del tema, el pianista ens ha fet una improvisació amb tots els aires aràbics, orientals, i sempre una base rítmica, escombretes i contrabaix, que l’han recolzat la mar de bé. Ai las però, el Swing ha aparegut per art d’encanteri en el solo de Sam Barnett, amb un “walking” del contrabaixista, solo increïble del saxo alto. Santi de la Rubia s’hi ha ficat primer ell sol amb el líder, saxo soprano i bateria, per ben aviat afegir-s’hi la base rítmica, contrabaix i bateria doblant el tempo amb uns magnífics moments a tot tempo “Fast”. El saxofonista valencià establert a casa nostra ens ha fet un altre magistral solo, per tècnica, per sonoritat, per fraseig súper ràpid alhora que amb un llenguatge jazzístic espaterrant. Després han recuperat la melodia a duet, amb les palmes, amb algun “Ole”, i l’han acabat amb unes frases precioses acabant-lo de cop. 

Gran tema per acabar el programa d’avui, a un tempo súper ràpid, amb unes interpretacions magnífiques de tots ells, i no només en aquest projecte, i també amb els altres dos projectes que hem escoltat avui. En fi, com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, i us recordo que hem escoltat els projectes de l’Alex Hitchcock, en David Viñolas i aquest potent del Jordi Pallarés, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 15 de gener que tindrem com cada any a la Marina Tuset Quartet en el concert de la Festa Major d’Hivern organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.