Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Afegiré que també està dedicat a l’insigne pianista, educador i gran persona, en Barry Harris que ens va deixar la setmana passada als 91anys d’edat. Segur que l’amic Santi Molina i demés companys de les ones li faran un homenatge com cal. Per la meva part, em dedico a la música que fan els que encara viuen entre nosaltres, fent homenatges als que ens han deixat de manera excepcional, com el cas de Chick Corea. Com sempre dic, “entre totes i tots, ho cardarem tot”. 

Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I sí perquè el programa d’aquesta setmana anirà de tres projectes d’aquesta estimada editorial, i més concretament la dedicada al Jazz més contemporani, per actual, FSNT. I els projectes seran els de l'amic Basile Rahola, Baz Trio, “L'Homme Bleu”; el de Mara Rosenbloom Trio, "Respiration" i el dedicat a Harold Arlen, de Sperrazza, Sacks, Kamaguchi, Play Harold Arlen.

 

Doncs sí, el programa d’avui anirà de trios, del trio bàsic de piano, contrabaix i bateria, fent-lo temàtic per la seva configuració instrumental, tot i haver-hi diversitat en les seves músiques, les unes fetes d’ara i l’altra de fa força temps. Començaré amb el projecte de l’amic Basile Rahola, Baz Trio, “L’Homme Bleu”, editat per FSNT el 2020, força íntim, tot i haver-hi temes amb una determinada trempera. Enregistrat per Joan Melero a 44.1 Studio, Girona, 30 i 31 d'octubre de 2019. Mesclat i masteritzat per Joan Melero a Barcelona. Produït per Baz Trio. Productor executiu: Jordi Pujol. I ells són: Basile Rahola (contrabaix), Wajdi Riahi (piano), Oscar Georges (bateria). Totes les composicions de Basile Rahola, excepte "Lamma Bada Yatathana", cançó tradicional; "Claudio", d'Oscar Georges i "Rehearsal_Song" de Baz Trio. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/baz-trio-albums/53348-l-homme-bleu-digipack.html ... 

I els podríem començar escoltat amb el primer track, la molt delicada “La Ballade de l’homme bleu”, tema llarg de més de 8 minuts, càlid, i que sembla donar sentit al títol del disc, però us posaré dos temes seguits, curtets, delicats també, l’un composició del líder i l’altre col·lectiu dels Baz Trio... 

1.1.4.- Tree Folks (Basile Rahola) 3m27s.

1.2.9.- Rehearsal Song (Baz Trio) 3m27s. 

Sobre el primer tema, “Tree Folks”, dir-vos que ens ha encantat. L’ha iniciat el pianista de Tuníssia, Riahi ell a piano sol, càlidament, amb una “intro” preciosa, on també s’hi ha albirat una possible melodia. Amb l’aparició de la resta de companys, l’ha anat desenvolupant una mica més. El líder Rahola al contrabaix i Georges a la bateria amb delicats plats, han omplert l’espai sonor de profunditat i brillantor, i ja quasi al final, amb les escombretes d’aquest darrer, ha aparegut un suau dolç ritme, amb el qual han arribat al final. 

I sobre el tema compost pel Baz Trio, doncs que ja hem constatat el ritme des dels inicis, amb un tempo però slow, tot i el marcatge del baterista Georges. El tema té unes notes guia, les que fa el contrabaix, alhora que els acords del pianista, i com que ho fan de manera repetitiva, ja cap al final, l’han anat desenvolupant de manera majestuosa, fins i tot amb unes veus corals. Bonics temes aquests que són lentes, els d’aquest projecte. I per descomptat que hem gaudit també amb la improvisació del pianista Riahi. 

El so del Baz Trio prové de l'estètica de les composicions del baixista Basile Rahola i de la interpretació molt personal del pianista Wajdi Riahi i el bateria Oscar Georges. La trobada del contrabaixista francès Basile Rahola i el pianista tunisià Wajdi Riahi el 2018 durant una gira per Tunísia és el punt de partida per a la creació del Baz Trio. El fet d’anar Wajdi Riahi a viure a Brussel·les uneix els dos músics i reforça la voluntat de fer realitat el projecte. Per això, Basile Rahola fa una crida al seu amic de sempre, el bateria francès Oscar Georges. Va néixer el Baz Trio. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

I seguirem amb un tema del baterista del trio, Oscar Georges, anomenat... 

2.6.- Claudio (Oscar Georges) 7m13s. 

I quin altre tema més bonic acabem d’escoltar. Una cançó que ha tingut moments diversos, primer molt delicadament amb la melodia a càrrec del piano de Riahi, amb un tempo suau, mèdium slow, amb un marcatge rítmic del líder al contrabaix, per les seves notes puntuals, alhora que amb les intervencions del baterista Georges amb les masses picant les timbales, però també amb els cops delicats als plats. El pianista tunisià ha desenvolupat la seva improvisació amb mestria alhora que dolçor melòdica. Les seves incursions  al registre agut de l’instrument amb tot un seguit d’arpegis i melodies creades, l’han fet créixer en intensitat emotiva i sonora, la del seu discurs, per després retornar dolçament a la melodia i tema, tot plegat d’una bellesa remarcable. 

Una vegada format el trio, Basile Rahola va compondre, doncs, un nou repertori per al trio, van començar els concerts a França i a l'estranger. Aquest trio, destacat per la seva gran complicitat i cohesió, va guanyar el primer premi al "Millor Grup" al Concurs Internacional de Jazz de Mechelen (Bèlgica) l'any 2018 i va acabar com a finalista al Concurs Internacional de Jazz de Zilina (Eslovàquia) i al Dinant Jazz Contest (Bèlgica). "L’Homme Bleu", enregistrat a l’estudi de 44.1 de Girona l'octubre de 2019, s'ha publicat al prestigiós segell internacional Fresh Sound New Talent. Això ens han dit des de  "France Musique". 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

I ara un tema del líder, anomenat... 

3.8.- Underwater (Basile Rahola) 4m18s. 

I amb aquest tema han crescut per l’aspecte del tempo, tot i que encara no massa viu als inicis, però sí amb una pulsió magnífica, coses que s’han vist ampliades en les improvisacions, sobretot la del pianista tunisià Riahi. El tema ha començat amb tempo sí, però encara de manera delicada, i més delicadament que l’han acabat després de la gran improvisació del pianista. El motiu o melodia principal ja l’hem copsat tot i havent-lo escoltat a càrrec del pianista de Tunísia. Ell mateix s’ha encarat a fer la seva única improvisació en aquest tema on els dos companys han fet la lloable feina de donar-li tot el seu suport. La pulsió del líder al contrabaix ha estat potent, alhora que també la del baterista francès i amic seu. Tots tres han crescut i ens han fet créixer les nostres emocions escoltant-los. I és que hem gaudit d’allò més amb aquest trio, on el pianista Riahi ens recorda a Bill Evans i tot el Baz Trio ens recorda el “Concept Trio” del genial pianista americà, on contrabaixista i baterista van deixar de ser-hi només per donar suport al pianista i van poder desenvolupar les seves línies melòdiques i rítmiques improvisades. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I acabarem aquest primer projecte amb un altre tema del líder anomenant... 

4.2.- Tawa (Basile Rahola) 6m15s. 

Doncs i quin tema més sorprenent que ens han fet, i sí, compost per en Basile Rahola. M’ha semblat reconèixer diverses parts, les quals hem pogut discernir per les qüestions melòdiques i rítmiques. De fet, a l’inici ja ens hem trobat amb dues parts diferenciades, potents per l’aspecte rítmic i diversitat també entre ambdues. Una altra part del tema l’ha encetat el pianista tunisià Riahi en la seva llarga i magnífica improvisació, la qual ha començat suaument però que de mica en mica ha anat desenvolupant incrementant-ne les energies. Una digitació potent, prístina la de la mà dreta, mentre l’esquerra l’ha acompanyat amb acords puntuals. Un llenguatge que veu del món clàssic alhora que del món del jazz, amb unes línies melòdiques molt ben trobades, molta tècnica, molt control sobre els tempos i ritmes, i bon gust creant-les, aquestes noves línies melòdiques. Al final ens han sorprès de nou pel canvi rítmic i melòdic, tot i dient-nos que no ens dormíssim, cosa que no hem fet en cap moment, escoltant-los bocabadats fins el final. Gran tema i projecte d’en Basile Rahola, felicitats noi. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I seguirem amb el projecte de Mara Rosenbloom, “Respiration” editat per FSNT el 2020. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joseph Branciforte a l'Oktaven Audio, Mt. Vernon, Nova York, 14 de febrer de 2020. Produït per Mara Rosenbloom. Productor executiu: Jordi Pujol. I ells són: Mara Rosenbloom (piano), Sean Conly (contrabaix), Chad Taylor (bateria, mbira al #4). Totes les composicions de Mara Rosenbloom. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/mara-rosenbloom-albums/53333-respiration.html ..... 

I els escoltarem amb una preciosa i delicada balada anomenada.... 

5.6.- The Ballad of Carolyne Trousers ‘Carol in trousers’ (M. Rosenbloom) 5m37s. 

I d’un trio a un altre, i d’una “intro” a piano sol d’abans, a la d’aquest preciós tema de la pianista americana Rosenbloom. Un tema, una balada molt lenta i bonica, que ella ha iniciat amb acords dolços i ja després amb la melodia feta per la seva mà dreta, amb un canvi preciós que el tema incorpora. La cançó té uns moments molt potents, emocionalment parlant. I és que també els dos companys l’han acompanyat delicadament, Conly i Taylor, contrabaixista i baterista, aquest darrer amb unes escombretes quasi imperceptibles, més o menys com les notes soltes del baixista. Hi ha hagut moments on fins i tot amb les escombretes ha improvisat, posterior a la de la pianista Rosenbloom, la qual ho ha fet de manera quasi imperceptible, alhora que de manera subtil i magistral. I una mica també ho ha fet Conly al contrabaix, tot just abans d’arribar al delicat final, on la líder ha recuperat la volguda solitud.  

"A “Respiration”, la pianista es troba en un entorn més tradicional amb la invenció segura del seu trio format per el baixista Sean Conly i el bateria Chad Taylor. Inicia l'àlbum amb una breu improvisació sobre un tema d'Amina Claudine Myers, “Origin”, abans de transformar-se en un original de Rosenbloom, "The Choo”, que reprèn records del jazz impulsat pel R&B dels anys 60. Aquí les improvisacions avançades de Conly aspiren l'estructura melòdica i les seccions en solitari (la màgia entre el pianista i el baixista fa pensar en el primer gran Bill Evans Trio.  Però escolteu amb atenció, també, les reconstruccions de la famosa "Caravan" de Juan Tizol, un aspecte important del catàleg de Duke Ellington durant dècades. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 I seguirem amb dos temes curtets i enganxats, l’un darrere de l’altre, i anomenats... 

6.1.3.- Daydream (M. Rosenbloom) 2m18s.

i la "Intro" del tema d'Amina Claudine Mayers ...

6.2.1.- Origin (M. Rosenbloom) 2m09s. 

I ja heu escoltat que la delicadesa, que hi ha estat, s’ha anat transformant en quelcom més, per tot plegat, per la qüestió melòdica i per la rítmica. El primer “Daydream” té uns moments magnífics també, pels acords in crescendo de la líder, encara amb un tema tranquil·let. I el tema “Origin”, introducció al tema de Claudine Mayers, ha seguit la mateixa trempera des dels inicis, amb un motiu recurrent fet per la mà esquerra de la pianista i líder. El baixista Conly ha aprofitat per desenvolupar un solo, marcat per la pulsació rítmica i seguint el motiu recurrent de la pianista, on el baixista ha fet també la mateixa  recurrent feina. El baterista Taylor ha marcat el canto de la caixa des del primer moment, acompanyant la líder en el seu permanent motiu. I el tema podria tirar milles i milles, sobretot en un directe, on la pianista també improvisaria, etc, etc... 

La quarta selecció de “Respiration” uneix el tema immortal “Caravan – Connie’s Groove” li diu ella, a una impressionant fantasia, que és absolutament captivadora, amb gairebé deu minuts de durada i que no ens podem  perdre ni un moment: els esdeveniments modals, les escapades àtones i les renovacions rítmiques de Tizol fan que l'oïda els vagi seguint, endavant i endarrere simultàniament.   

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I ara també us posaré dos temes curtets i seguits... 

7.1.9.- Caravan Reprise – Keep Marching (M. Rosenbllom) 3m43s.

7.2.8.- Ramblin’ On Her Mind (M. Rosenbloom) 3m18s. 

I del novè i final, "Caravan Reprise – Keep Marching”, Rosenbloom i companyia semblen haver expulsat la música del passat de la feina actual, construint-lo i potenciant-lo per aquests els nostres dies. Més que qualsevol altra cosa, aquesta peça porta l'estendard d'un arranjament de Carla Bley, ple d'elements essencials, tot i que atrau l'oïda a un territori inèdit i fins ara no imaginat. I no és casualitat que Bley hagi inclòs sempre i, fins al 2020, temes de justícia social al seu catàleg. Quant falta abans que Rosenbloom estigui al capdavant de l'escenari mundial? Qualsevol cosa més enllà de l'immediat post-COVID seria criminal." John Pietaro (gener de 2021). The New York City Jazz Records. Un tema immortal que Rosenbloom ha volgut eixamplar fins l’infinit amb aquest subtil marcatge rítmic i acords inversemblants que ella va desgranant volent seguir l’harmonia, a la seva peculiar manera, però. 

I quin “Ramblin’” més brutal, i ves per on que també amb un motiu principal recurrent, a la mà esquerra, la qual cosa ha permès als companys gaudir d’allò més. Ella l’ha iniciat ja des de l’inici a piano sol, i ben aviat afegir-hi algunes poques notes a mode d’improvisació. Baixista i baterista han desenvolupat les seva mestria rítmica, sobretot el baterista Taylor en un altre tema on el directe serà de ben segur impactant, fent-lo més llarg i improvisant tots tres. Quina gràcia que hagi fet aquests temes curtets a mode d’introducció de lo que seria un tema més llarg i complet. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

I acabarem el projecte de Mara Rosenbloom amb el vital tema anomenat... 

8.2.- The Xoo (M. Rosenbloom) 7m19s. 

I amb aquest darrer tema, la pianista americana ens ha tornat a frapar pel seu aspecte i intenció rítmica i motius principals repetitius. I així l’ha començat, amb trempera. I la melodia senzilla ha aparegut a base de notes soltes, i mentre la base rítmica, el baterista Taylor marcant el canto de la caixa i demés virgueries que fa, com també el contrabaixista Conley. I  després de la llarga introducció al tema, amb melodia i acords, ha deixat pas a la intervenció solista del baixista Conley, el qual ha brillat per la seva pulsió rítmica alhora que amb el seu domini de la “berra”. La líder l’ha acompanyat de manera persistent amb el motiu principal. I després, amb la melodia i el baterista ben desmadrat gaudint tots ells i ella. I la líder ha seguit, fent un “break” delicat, en una improvisació increïble per sonoritat i no tant per velocitat de fraseig. Estem davant d’un projecte que beu també del Bill Evans Trio, per com de subtil n’és el seu piano, i per com brillen les individualitats. Al final, el tema torna a agafar embranzida rítmica, acabant-lo però delicadament, cosa que ens anirà molt bé per enllaçar-lo amb el primer tema del darrer projecte. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 

I ja per acabar el programa d’avui, i escoltar temes amb tot el swing del món, escoltarem al magnífic trio de Vinnie Sperrazza, Jacob Sacks & Masa Kamaguchi “Play Harold Arlen” interpretant la música de Harold Arlen. Editat per FSNT el 2020, enregistrat per Michael Brorby als Acoustic Recording Studio, Brooklyn, Nova York, el 23 de gener de 2020, masteritzat per Eivind Opsvik. Productors: The Trio + Chet Doxas. Productor executiu: Jordi Pujol. I ells són: Vinnie Sperrazza (bateria), Jacob Sacks (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/vinnie-sperrazza-jacob-sacks-masa-kamaguchi-albums/53538-play-harold-arlen.html . 

I començarem escoltant-los en aquest blues i composició de Harold Arlen, anomenat... 

9.7.- Blues In The Night (Harold Arlen) 7m03s. 

I aquest tema que hem escoltat ha tingut diversos moments, també. A moments hi hem reconegut la melodia, d’alguna sèrie televisiva, car el compositor havia fet això, moltes melodies per musicals, revistes i pel·lícules. I la segona part del tema ha tingut més Groove, i més musicalitat melòdica, després d’haver-ne escoltat la primera més intimista, sobretot amb el gran solo del nostre amic i gran contrabaixista Masa Kamaguchi, i primera incursió melòdica del pianista Sacks de manera molt delicada. Groove i Swing, això sí, molt delicat de tempo, en els moments solistes del pianista, on també hi ha hagut moments propers al Jazz Avantgarde, amb el baterista Sperrazza marcant la caixa oblidant-se del Swing fent un curtet solo, a copets de caixa i plats. Aquest però, el Swing, ha aparegut ja cap el final, coses que hem escoltat amb el “walking” subtil del contrabaixista i el swing del baterista, Kamaguchi i Sperrazza i al piano, Sacks.

Harold Arlen, llegenda de la composició de cançons nord-americana i fill d'un cantant, va quedar fascinat a principis de la seva vida amb el so del ragtime. Mentre cantava a la sinagoga del seu pare, també tocava el piano ragtime en bandes locals de Buffalo i acompanyava pel·lícules mudes. Després d'organitzar els Buffalodians, Arlen es va traslladar a Nova York. Els seus treballs incloïen fer arranjaments per a Fletcher Henderson i servir com a pianista d'assaig per a ràdio i teatre. Un “vamp” que va idear mentre practicava es va convertir més tard en la cançó "Get Happy", amb lletra de Ted Koehler. Arlen i Koehler van escriure vuit revistes per al Cotton Club, una de les quals incloïa l'himne "Stormy Weather", interpretat per primera vegada per Ethel Waters. Tot i que es va traslladar a Hollywood als anys 30, Arlen va continuar escrivint cançons per a Broadway, treballant amb altres lletristes com Dorothy Fields, Leo Robin, Johnny Mercer, Yip Harburg i Ira Gershwin, així com Ted Koehler. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 

I seguirem una mica més vius de tempo amb el tema... 

10.9.- Ding Dong! The Witch is Dead (Harold Arlen) 8m02s. 

I aquest tema, tot i ser molt delicat sobretot en els inicis, ens ha sorprès pel Swing que li hem escoltat. El tema l’han iniciat molt suaument, però, amb l’inici de la melodia del mestre Arlen i ja escoltant com Sperrazza ens acaronava amb el “xarles”, i el caminar de les notes de Kamaguchi. El pianista ha desgranat també un gran solo, amb algunes referències a la música, al Jazz més AvantGarde, i sempre amb un subtil “swing” de la base rítmica de dos. Posteriorment al swing i improvisació del pianista Sacks, hem pogut gaudir de nou amb la mestria de Masa Kamaguchi el qual ens ha fet un solo brutal, en la seva personal ona i manera de fer, amb tot el “cor del món”. Un se’l pot imaginar abraçant la “berra”, literalment a sobre d’ella, amb els ulls tancats i movent el seu cos per segons on va la seva mà esquerra sobre el mànec de l’instrument. Encara hem pogut escoltar uns “quatres”, o sigui quatre compassos que el baterista improvisa, compartint-los amb els altres companys, i cadascun d’ells fent quatre compassos, fins acabar el tema i recuperant-ne la melodia, i així acabar-lo dolçament, a tot Swing. Preciós tema de Harold Arlen i gran interpretació de tots tres.

 

La seva llista d'èxits és sorprenent; inclouen cançons per a les pel·lícules Take a Chance, Star-Spangled Rhythm, The Sky's the Limit i la seva més famosa, The Wizard of Oz. Arlen també va compondre cançons per a les obres Earl Carroll Vanities, Rhythm Mania i St. Louis Woman. La increïble varietat de composicions inoblidables inclou "I've Got the World on a String", "I Gotta Right to Sing the Blues", "The Devil and the Deep Blue Sea", "Come Rain or Come Shine", "It's Only a Paper Moon" i "Over the Rainbow". Nombrosos artistes de jazz han gravat les seves cançons, així com intèrprets pop de tot l'espectre. Arlen va fer algunes gravacions com a intèrpret, entre elles sessions amb Duke Ellington i Barbra Streisand. I això ens ha dit Ron Wynn, de All Music Guide. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 

I ara escoltarem el conegut tema.... 

11.10.- Come Rain or Come Shine (Harold Arlen) 6m21s. 

I quin altre gran tema a tot swing, primer amb la melodia i després amb les improvisacions. La darrera la que ha fet de manera molt subtil el baterista Sperrazza amb la mà, sense escombretes ni baquetes. Després d’ell, tots tres han recuperat la melodia de totes i tots coneguda, de ben segur, acabant-lo amb un cop al piano, que no a les tecles. El tema l’han començat ja a tot delicat swing amb la preciosa melodia, amb Sperrazza amb les escombretes. Masa Kamaguchi n’ha iniciat les improvisacions, de la seva peculiar i personal manera, amb potència, amb cor, alhora que sempre encabit en l’harmonia del tema, dintre o fora de les estructures. Sacks al piano l’ha seguit de manera magistral, amb modernitat a vegades dissonant. Sempre però ha tingut al seu costat el magnífic “walking” de Kamaguchi al contrabaix i les subtils escombretes de Vinnie Sperrazza. Un solo magistral, obra del pianista però també dels altres dos. I com ja he dit, solo del baterista, retorn a la melodia i final a cop de tapa de piano, vibrant tot l’univers. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 15 de gener que tindrem com cada any a la Marina Tuset Quartet en el concert de la Festa Major d’Hivern organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta.

 

I ja per acabar el programa d’avui els escoltarem en el potent tema anomenat.. 

12.8.- A Sleepin’ Bee (Harold Arlen) 5m18s. 

I amb aquest tema tan vital per tempo i tan delicat per sonoritat, hem acabat el programa d’avui. La melodia ha aparegut ja des dels inicis, després del redoble inicial, i el Swing amb Masa i Vinnie, “walking” del primer i escombretes del segon, ja amb la improvisació de Jacob al piano. Aquest ha tornat a desgranar unes notes que a voltes ens sonen una mica allunyades de la melodia inicial, coses que ens fan pensar que “vola” per les super-estructures dels acords, o sigui allà fora de l’harmonia, i per això aquesta sonoritat un tan dissonant. Igualment, ens ha semblat extraordinari, la manera com ha tornat al bon camí, després de la seva interpretació. I al final, hem gaudit amb un magnífic solo del baterista Vinnie Sperrazza, on ens ha mostrat com ho pela tot plegat, que ja hem vist que ho pela molt bé, primer amb redobles suaus a la caixa, després amb cops als plats, timbales, i fet amb molta gràcia, tot i que no l’ha fet massa llarg. En fi, gran tema que ens han fet aquest trio de mestres, ideal per acabar el programa d’avui, que ha resultat força tranquil·let, i que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. 

I recordo que hem escoltat tres trios, tres estils i maneres de fer música, de tocar Jazz, i que han estat el de Basile Rahola Baz Trio, el de la Mara Rosenbloom per acabar amb aquest trio d’asos, Jacob Sacks, Masa Kamaguchi i Vinie Sperrazza. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.