Programa 206: Matthias Bröde; Octavi Coronado; Kailash i Carmell Jones featur. Harold Land; 13 i 14 de maig de 2015.
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble. També
vull recordar a tots aquells que volen viure d’una altra manera, ves a saber si
millor, i que perden la vida en la seva recerca. Finalment, i com a ex docent,
no, puc obviar els fets que han causat la mort d’un jove company. Des d’aquí un
record per a tots ells.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui
escoltareu a Jazz Club de Nit.
Avui us presento tres novetats de músics de casa nostra si li afegim al
Matthias Bröde a la llista. Tres discos de editorials de casa amb Quadrant
Produccions, Temps Record i Produccions Anacrusi. Acabarem el programa amb un
vinil digitalitzat per qui us parla, un vinil del més pur Hard Bop, disc aquest
editat també a casa nostra per Blue Moon Produccions Discogràfiques.
Sempre intento que els programes tinguin una coherència estilística
musical, però avui hi haurà una espurna de diversitat, que també va bé.
Deixeu-me que us digui que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant
Produccions www.quadrant produccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial
del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el primer projecte, una mica “break” de ritme, i que de
fet és el projecte que s’aparta del concepte musical dels altres tres, i per
això el poso a l’inici i no entremig que no s’hi escauria bé rítmicament
parlant, un projecte a trio del gran harmonicista i pianista Matthias Bröde
anomenat...
“SPACE BETWEEN INTERVALS”
Matthias Bröde’s SPEAK TRES
Editat per Quadrant Produccions Q00027J
Temes de l’1 al 7 enregistrats
el juliol de 2010 per Jordi Vidal als Estudis Laitana, Barcelona, Catalunya.
El tema 8é enregistrat per Lars
Wallat l’abril de 2010 en directe al Jazz Schimiede Düsseldorf, Alemanya.
Produït per Matthias Bröde i
SPEAK TRES
Producció executiva de Quadrant
Produccions
Matthias Bröde, harmònica i
piano
Jordi Gaspar, contrabaix
Roberto Faenzi, bateria
Totes les composicions són de Matthias Bröde excepte els temes 5 i 7 que
són de Jordi Gaspar.
Doncs comencem aquest projecte amb el primer tema del disc, tot i ser la
segona part d’un altre, no ens l’escoltarem aquest altre. Així esbrinareu quina
és la moderna concepció musical d’aquest gran harmonicista i també pianista. Un
tema entremaliat, d’una grandíssima qualitat i millors interpretacions
anomenat...
1.- Interval Series Part 2 (M. B.) 9m46s
Ens hem tornat a trobar amb el concepte de improvisació col·lectiva, ja
que tots ho van fent. Matthias ens sorprèn amb aquest so tan jazzístic a
l’harmònica, so llenguatge i harmonies, és clar. No fa gaire va passar per casa
nostra, concretament per Rubí, on va fer un concert a l’Ateneu, organitzat per
l’Associació de Jazz. Després, un break impressionant al bell mig del tema on Jordi
gaudeix més del so que de la nota....em recorda el què va dir l’altre dia
Martín Leiton al Jamboree...Jordi Gaspar, un dels mestres del contrabaix de
casa nostra, el qual ens ha acompanyat unes quantes vegades als concerts i
festival que fem l’estiu, i enguany hi tornarà. Roberto i Matthias el recolzen
afegint-hi més silencis sonors, música callada. Un solo de piano, per sobre de
la improvisació dels seus companys, i quin magnífic solo. Un músic que primer
te’n lluerna amb l’harmònica i després amb el piano. Aquest és un tema quasi de
jazz contemporani, una mostra de l’efervescència d’aquest tipus de Jazz que es
fa arreu, per Europa i exteriors.
I ara seguirem amb una mica més de swing, amb un tema del líder Matthias
amb ell mateix al piano, anomenat..
3.- Bagatelle No 3 (M.
B.) 3m46s
Un tema preciós per continuar aquest projecte de l’speak tres amb un
pianista i harmonicista d’excepció...Una delicada melodia iniciada pel piano i
després amb una mica més de ritme, iniciant la improvisació, magnífic Matthias
al piano, amb un fraseig molt modern i un gran sentit rítmic, i pel darrera
Jordi i Roberto mantenint una pulsió rítmica perfecte i després un delicat solo
al contrabaix de l’amic Jordi Gaspar i ja un final suau i delicat.
Ens diu el Hendrick Meurkens a New York, un juliol de 2011....
“Amb aquest compacte, podem
veure un disc de jazz sofisticat, amb una harmònica formant part de manera
íntegra del conjunt, del grup.
Al cap i a la fi, això sempre
passa si parlem d’un home i el seu instrument. Si hi ha gust i delicadesa i un
músic amb solvència, hi haurà una gran música. Amb el Matthias, no hi ha cap
dubte que ens trobarem amb el millor i seriós jazz. Només escolta com toca el
piano i ho sabràs. Amb l’harmònica, comunica el mateix missatge. Així doncs que
ja tenim una nova i molt personal veu a l’harmònica. Aquest és un gran treball,
nois del SPEAK TRES: Aquest treball “Space between intervals” és un preciós
afegitó als ja magnífics tresors enregistrats de l’harmònica en el Jazz.”
Ara sí podrem escoltar en Matthias a l’harmònica amb un tema d’ell també
anomenat...
4.- Interval series Part 2 (M. B.) 5m55s
Un tema que s’inicia amb un quasi constant solo que fa Roberto amb Jordi
acompanyant-lo, primer a tempo inicial i després, ja en ple solo a l’harmònica
del Matthias, a tempo doblat, i poc després podem gaudir del delicat solo de
Roberto Faenzi, perfecte solo, que encara el final del tema. Un tema una mica
entremaliat, del qual no en podem dir de cap manera un estàndard. Concepció i
interpretacions modernes. Així és el projecte d’aquest SPEAK TRES.
I ara canviarem bastant de concepció musical i ens endinsarem la resta
del programa plenament dins del swing, i seguim ara mateix amb un projecte carregat
d’això, de swing, amb temes de sempre, els inclosos en l’“American Song Book”
anomenats estàndards i cantats per l’Octavi Coronado anomenat...
“KEEP ON SMILING”
Octavi Coronado Swingtet feat. Eva Fernández
Editat per Temps Record TR1483-GE15
Enregistrat i mesclat per Octavi Coronado i Federico
Mazzanti als estudis Segon Origen de Sant Cugat a l’abril de 2014 i gener de
2015.
Octavi Coronado, veu
Federico Mazzanti, piano
Guillem Jubany, guitarra
Joan Martí, contrabaix
Carles Guberna, bateria
Amb la col·laboració d’Eva Fernández, veu en el tema
setè.
Els arranjaments
dels temes són dels membres del quintet.
Comencem doncs amb
el primer tema del disc el preciós, un tema de Jimmy McHugh i Dorothy Fields
anomenat....
1.- On the sunny
side of the street (J. M & D. F.) 3m34s
Amb aquest estàndard dels primers hem començat un projecte d’un jove
cantant llicenciat pel Conservatori del Liceu i que ens va acompanyar en una
Jam Session a la Sala Xica. Aquest és el seu primer projecte liderant la seva
“banda”, uns bons amics amb els quals ha compartit infinitat de vegades en jams
i projectes d’altri, cosa habitual que els hi passa a tots els músics. Al piano
hi tenim el gran Federico Mazzanti, argentí d’ascendència italiana que ja ens
va acompanyar al JCLV amb el quartet liderat pel Matthew Simon en un llunyà dia
passat per la pluja. Federico col·labora amb d’altres companys que sovint són
argentins com ell, com és el cas del gran trompetista Guillermo Calliero amb el
qual van fer una magnífica WTF...seguim amb el següent tema i que serà un del
gran Duke Ellington, amb Johnny Hodges, Harry James i Don George anomenat...
2.- I’m beguining to see the light (D. E. & others) 2m55s
I quina gran veu que te l’Octavi, amb una perfecte afinació. Un gran
solo del Guillem Jubany a la guitarra. Aquest músic va passar per Berkley i amb
el seu germà ja fa temps que han endegat Produccions Jazzviu, a Sant Cugat.
També van portar les jams del diumenge a la Bohèmia de Sant Cugat. Ara mateix
porten el Jazz al vestíbul de l’Auditori de la mateixa població els diumenges a
les 20h30m. Un tema amb el ritme clarament marcat per contrabaix, bateria i
piano, Federico ens fa un magnífic solo, totalment en l’ona i sons adequats a
l’època.
I seguim ara amb la
delicadesa del tema que va composar Fats Waller i Andy Razaf anomenat.....
4.- Honeysuckle Rose (F.
W. & A. R.) 5m06s
Un tema interpretat amb un swing contingut marcat a la perfecció pels
acords de la guitarra i les escombretes i la melodia percudida pel piano. La
magnífica veu de l’Octavi, amb un anglès
perfectament pronunciat i una preciosa veu sonarà després d’una intro
ben llarga a base de pura secció rítmica plus guitar. El so del piano ens
recorda aquells temps quan el Jazz iniciava el seu camí en baretos cutres i
demés perles i així ens ho fa entendre Federico interpretant la idiosincràsia
del tema a la perfecció. Octavi fa una mica de scat al final del tema, força
ben aconseguit. Fins i tot el Joan Martí ens mostra el seu saber al contrabaix,
un altre que va venir a una Jam, i que ho va fer de passada.
Acabem el projecte encara amb el swing contingut...deixarem la part més
marxosa pels qui seguiran després, i així ens mantindrem en aquest darrer tema
en el swing contingut de tempo....amb el tema també de Duke Ellington i Irving
Mills anomenat...
5.- It don’t mean a thing (if it ain’t got that
swing) (D. E. i I. M.) 3m44s
Un magnífic tema iniciat pel contrabaix i ràpidament continuat per tota
la formació, amb un swing ben marcat per escombretes fins que entra el solo del
pianista, és llavors quan entren els acords de la guitarra del Guillem i és
quan el swing hi és més present. Després ell mateix enceta un magnífic solo amb
un so preciós de guitarra de Jazz més en l’ona Kenny Burrel que la de Wes
Montgomery, pel seu so. Després és Federico el qui inicia els “quarts” amb el
bateria Guberna. Octavi hi torna amb la melodia amb textos i ja per acabar el
tema, i nosaltres el projecte de l’Octavi, un gran primer projecte.
De ben segur que us haurà agradat força i tindreu les ganes
d’aconsegui-lo entrant al web de Temps Record o en qualsevol botiga de Jazz de
casa nostra.
Seguim ara amb un
projecte no tant swing i més de Hard Bop anomenat....
“ALLÀ ON VAGIS”
Kailash
Editat per Produccions Anacrusi AC 086 / Jazz 004
Enregistrat el 8 de novembre de 2014per Miquel Roger
i Pere Casas als estudis Auditorium, Jafre, Girona.
Producció musical, tècnica i edició per Miquel Roger.
Joan Albert, saxo alto
Enric Carreras, piano
Ramon Grimalt, contrabaix
Adrià Font, bateria
Comencem amb un
preciós tema, balada a tempo mig de Brooks Bowman anomenada...
3.- East of the sun (B.
B.) 8m07s
Aquest és un tema d’una delicadesa melòdica increïble. L’han interpretat
a un tempo mig a ritme de bossanova, amb un Joan Albert impressionant primer en
la melodia i després amb el solo melòdic, un solo horitzontal més que vertical,
o sigui on hi ha més escales que arpegis dels acords. L’Enric s’hi apunta
després amb un so magnífic, no oblido pas el que em va dir Roger Mas d’aquest
magnífic piano, un Steinway de llarga cua i un dels millors sons, un vertader
“pota negra” dels pianos, i a les mans de l’Enric doncs és això, una delícia.
Kailash està format per músics de perfils i trajectòries ben diferents.
Aquest diversitat enriqueix molt el hard bop de la banda, que adquireix colors
i matisos realment especials. Amants tots ells de la muntanya, els integrants
del grup van batejar-lo amb el nom d’aquest cim de l’Himàlaia, sagrat pels
budistes i els hindús.
Seguim ara amb un
blues de Nat Adderley que el seu germà Cannonball interpretava tan bé, és el...
9.- One for Daddy (N. A.) 6m12s
Un magnífic tema per començar a escoltar aquesta formació muntada al
voltant de la Nova Jazz Cava, de Terrassa, m’atreviria a dir. No oblidem pas
que l’Adrià Font, juntament amb el Josep Mª Farràs, Valentí Grau i l’arquitecte
que va dissenyar la cava vella, Carles Escudé, van ser els instigadors del Jazz
a Terrassa. Aquest és un tema a mig tempo ideal pels blues amb un swing
perfecte marcat per contrabaix i bateria, amb espurnes de piano, i mentrestant
el Joan Albert lluint-se amb aquest magnífic so que obté del seu alto, tot i
haver-lo escoltat algunes vegades amb el tenor, ara fa uns anys.
Per bé que els membres del quartet han fet nombroses incursions en
d’altres estils, al final sempre retornen al Jazz, perquè el Jazz és, d’alguna
manera, el “Kailash” del grup; un punt de referència essencial, que
transcendeix l’àmbit estrictament musical per simbolitzar, també, la passió per
la llibertat, la tradició i la creativitat.
Pugem una mica el ritme i ens situarem en el primer tema, de Hank
Mobley, anomenat...
1.- Take your Pick (H.
M.) 5m56s
Doncs això ja ens situa de ple en el món del Hard Bop amb un tema de
Mobley del disc “Roll Call”, un disc imprescindible i que vam posar ja fa una
colla de temps. Aquesta banda, aquesta formació excel·leix amb escreix en
aquest tema. El hard bop, barreja de swing i blues, resumint, ens porta com
tota aquesta música a finals dels 50s principi dels 60s del segle passat, i
aquest tema és una gran mostra d’aquesta música que tan ens agrada. L’Adrià fa
aquí uns “vuits” amb els companys, i després tornen a la coda, fan un chorus
sencer i acaben el tema, magnífic tema, per cert.
Doncs acabem aquest projecte amb un tema una mica més viu i amb marcats
canvis rítmics, tema del gran Horace Silver, anomenat...
10.- Split Kick (H.
S.) 6m01s
Doncs amb aquest tempo viu però no massa deixem aquesta formació
carregada de swing i bop i seguirem encara amb més del mateix amb un magnífic
vinil digitalitzat per qui us parla, un disc de Blue Moon Produccions
Doncs ara sapigueu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer
Benet Mateu 26 a comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí
a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel
gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada..
“THE
REMARKABLE CARMELL JONES featuring HAROLD LAND”
Reeditat per Blue
Moon Produccions Discogràfiques SL
Secció de vinils
de 180 grams JW-033
Editat
originalment per Pacific Jazz PJ-29
Carmell Jones,
trompeta
Harold Land, saxo
tenor
Frank Strazzeri,
piano
Gary Peacock,
contrabaix
Leon Pettis,
bateria
Carmell Jones va néixer a Kansas City,
Kansas. Es va traslladar a Califòrnia
el 1960 i va
treballar com a músic d'estudi
durant diversos anys. Va editar
dos àlbums com a líder amb Pacífic Jazz, i en aquell
moment, mentrestant, gravava com a acompanyant amb Bud Shank, Onzy Matthews, Curtis Amy,
Harold Land, i Gerald Wilson. Va aparèixer el 1965 amb Blue Note i en
el The Song for My Father de Horace
Silver. El 1965 es
va traslladar a Alemanya, on va
viure durant 15 anys, treballant amb Paul Kuhn i el SFB Big Band (Sender
Freies Berlin) des
de 1968 fins a 1980. Allà va
treballar amb músics com Milo Pavlovic, Herb
Geller, Leo Wright, Rudi Wilfer i Eugen
Cicero. Jones va
tornar als EUA el 1980, treballant com a professor i apareixent en clubs locals
a Kansas City. Va
editar un àlbum addicional
com a líder el 1982.
Jones va morir el
7 de novembre de 1996 a Kansas
City a l'edat de 60.
Escoltem doncs el primer tema del disc i que serà el segon de la cara A,
i serà una magnífica balada de Arlen-Mercer, tema que tenia Clifford Brown en
el seu extens repertori, i on se’ns mostra l’adoració de l’alumne vers el
mestre, anomenada...
2.A.- Come Rain or come Shine (A. & M.) 4m20s
I no em digueu que aquest no és un gran tema per començar el darrer
projecte de la nit. Això és una delícia, i aquest no va ser un trompetista
massa conegut pel gran públic, jo us ho explicaré aviat. Un tema iniciat i
acabat d’una tacada, melodia, solo i melodia tot pel Carmell Jones....magnífica
balada i millor interpretació.
Quan amb 26 anys d'edat Carmell Jones
va deixar el seu Kansas natal per anar a Califòrnia l'agost de 1960, va ser un impacte immediat en l'alt calibre
de l’escena del jazz de la Costa Oest. Capturat exclusivament
per Jazz Pacífic,
va gravar el seu primer disc com a líder, "The remarkable Carmell Jones featuring Harold Land"
el següent juny.
Seguim ara amb el primer
de la cara B, un tema del mateix Carmell Jones anomenat...
1.B.- Sad March (C.
J.) 5m39s
Un tema, la melodia del qual a ritme de march, una mica trista diu ell,
deu ser per la tonalitat menor que ens imbueix. Això però s’acaba en l’inici
del seu solo on el swing i el blues ja es donen la mà. Carmell era un seguidor
del gran Clifford Brown i així es veu en el seu fraseig. Després intervé Harold
Land, el qual havia enregistrat amb el mestre Brownie innombrables discos
d’aquells de gran vàlua, els més impressionants del món bopper. Sempre he
reivindicat la figura de Harold Land, i ja fa temps que ho comentava amb
aficionats. Aquest ha estat un saxofonista que s’ha vist sempre a l’ombra de
Brownie i dels grans tenors de l’època, Coltrane i Rollins...que sí, que eren
molt grans.
Utilitzant la mateixa formació del quintet Harold Land-Red Mitchell, va ser una entrada estel·lar per el jove trompetista, amb un to elegant, amb les idees i estil que recordaven Clifford Brown. Land, en el tenor, va ser una altra inspiració i van fer una parella formidable, però Brownie va romandre com a referència primària de Jones, àmpliament demostrat al llarg del seu debut com a líder, sobretot en els temes “Come Rain or Come Shine”, i “Full Moon and Empty Arms”. Va ser bop amb un accent alegre, el de la Costa Oest, basat en la garantia de la lírica de Jones, la maduresa les virtuts sòlides del pianista Frank Strazzeri, el baixista Gary Peacock i el bateria Leon Petties.
I acabem amb el primer tema de la cara A, un tema del Duke, Ellington
amb estructura de blues tot i les variacions anomenat....
1.A.- I’m gonna
go fishing (D. E.) 11m02s
I quina melodia més ben aconseguida la d’aquest tema
ternari, fixeu-vos en el ritme de vals, un ¾ per un blues, i mentrestant el
contrabaix no pare de fer el walking. Carmell a la trompeta està magnífic, amb
un so melòdic dins el registre mig, on sembla que es troba millor que en el
agut tot i passejar-s’hi quan convé. Un walking del Gary Peacock, l’únic blanc
de la trouppe....Harold Land s’hi llença a tot drap en un solo magistral, amb
licks de Parker inclosos en bues d’aquest gran monstre. I sempre el swing de la
bateria per després afegir-s’hi en Frank Strazzeri amb el seu magnífic solo al
piano, seguit del mestre Peacock al contrabaix. Al final fan uns “quarts” els
vents sols, etc..etc...un magnífic tema per acabar el programa d’avui el qual
hem acabat amb un dels masters no massa conegut, deixeble del més master de
tots, Carmell Jones el primer i Clifford Brown el segon.
Doncs res més, això s’ha acabat, espero que hàgiu
gaudit del programa d’avui. Un altre programa farcit de novetats discogràfiques
tot i que aquesta darrera ha estat una reedició d’un disc del 1960...els altres
tres són novetat i actualitat.
Dir-vos que es prepara un magnífic doble concert pel 22 de maig a la Sala Xica de La Vicentina
amb Fran Suárez, el qual ens presentarà dos projectes diferents, un acústic a
la primera part i l’altre elèctric a la segona corresponents a dos discos,
Imaginario primer i Dr. Go el segon. Encara però m’escoltareu parlar-ne
d’aquest concert en el proper programa, la setmana vinent.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Programa 205: Rotem Sivan; Javier Moreno; Gorka Benítez; Bill McHenry (Us Free). 6 de maig de 2015
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble. També
vull recordar a tots aquells que volen viure d’una altra manera, ves a saber si
millor, i que perden la vida en la seva recerca. Finalment, i com a ex docent,
no, puc obviar els fets que han causat la mort d’un jove company. Des d’aquí un
record per a tots ells.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui
escoltareu a Jazz Club de Nit.
El programa d’avui serà un especial Fresh Sound Records New Talent amb 4
novetats de músics que o són de casa nostra o són de fora però que darrerament
han estat tocant per aquí. Fem un repàs doncs de qui són aquests músics....el
Rotem Sivan, guitarrista que va passar pel Jamboree; Bill McHeny, mig d’aquí i
mig d’allà, el qual ha estat prop d’un mes per aquí tocant a Jamboree, 23
Robadors, Sala Fènix, Sala Ramona, i algun lloc més. Javier Moreno que va
iniciar la gira peninsular amb Gianni Gagliardi a 23 Robadors i per últim,
Gorka Benítez, aquest si que el tenim aquí donant classes a Esmuc i Conservatori
del Liceu i actuant per aquí amb projectes de companys i també amb el seus
amics David Xirgu i Dani Pérez en alguns indrets com el Guzzo i Artte, entre
d’altres.
Començarem amb la música de Rotem i acabarem amb la de US Free amb el
Bill McHenry, o sigui que anirem de menys a més, començarem amb la música
intimista i delicada, però força moderna de concepció d’aquest gran guitarrista
anomenat Rotem Sitan...el qual al Jamboree va estar acompanyat pel Martín
Leiton, contrabaix i Sumelius, bateria.
Som-hi doncs amb el segon disc d’en Rotem i primer projecte d’avui anomenat....
“FOR EMOTIONAL USE ONLY”
Rotem Sivan Trio
Editat per Fresh Sound New Talent el 2014 FSNT
451
Enregistrat el 24 i 25 de novembre de 2013 al
Atlantic Sound Studio
Produït per Rotem Sivan
Productor executiu Jordi Pujol
Rotem Sivan, guitarra
Haggai Cohen Milo, contrabaix
Mark McLean, bateria
Tots els temes són del Rotem Sivan excepte el primer que escoltarem, el
quart d’aquest magnífic projecte, un tema delicat carregat de swing de Mark
Davis & Al Hoffman anomenat...
4.- A Dream Is A Wish Your Hearts Makes (M. D. & A. H.) 9m31s
Després d’aquest magnífic tema situat entre els estàndards, i més aviat
en els musicals, concretament en la pel·lícula “La Ventafocs” de Dysney, tema
del 1950 i que el Rotem ha sabut transportar en el temps en una magnífica
reelaboració, ja ens trobem immersos en aquest el seu món un tant oníric i
delicat. D’aquest guitarrista es poden veure vídeos a youtube en el més
estricte intimisme, obligant tothom a la màxima atenció i silenci, cosa
habitual en molts dels indrets on ell actua. Un tema que s’ha anat carregant de
swing amb uns magnífics solos del líder i del contrabaixista Haggai..al final
han fet uns “quarts” amb el bateria, el qual ha mostrat el seu control de les
escombretes...
Ves per on que avui mateix 6 de maig, dia que repeteixo el 6 jo mateix,
en Rotam tocarà al Club El Sótano en la seva gira per Costa Rica, i el 30 de
maig estarà tocant al Blue Note de New York amb el Haggai Cohen i en Colin
Stranahan.
Seguim ara amb un magnífic tema composat com tots menys l’anterior pel
Rotem Sivan anomenat ...
9.- Pass it on (R.
S.) 9m01s
Doncs ja vegeu quina delicadesa interpretativa i compositiva te aquest
jove i gran músic. El swing no el deixa, sembla que el tingui incorporat en el
seu ADN. El walking del contrabaix i el magnífic tempo del seu company a la
bateria, Mark McLean, serveixen de fantàstic coixí per a les elucubracions del
líder. Aquest, amb un so semblant a vegades al de Wes Montgomery per la
sonoritat un tant fosca, i també a la manera de fer de John Abbercrombie, ens enlluerna
amb la seva llum. A la meitat del tema, tempo doblat per endegar una carrera
que sembla no tenir final. Però sí, aquest arriba amb el tempo original i de la
mà del contrabaixista. En fi, una delícia de tema.
Vegem què ens diuen d’ell....
"Aquest guitarrista talentós combina l'energia,
les idees i l’innegable destresa..És un talent notable i una nova veu
benvinguda a l'escena."
DownBeat
"Rotem ens permet escoltar el so innat del seu instrument utilitzant el clàssic to de la guitarra de jazz amb la seva dinàmica i cercant la qualitat en les seves improvisacions .. Arriba a una mena de llenguatge personal i quasi privat...és el tipus de sensació que et fa escoltar-lo d’una manera total."
New York Times, Ben Ratliff
Rotem Sivan és, sens dubte, el proper guitarrista dels nostres temps. Ell és un líder i un oient ".
Peter Bernstein
"Confio en les habilitats úniques de Sivan per transformar el món de la guitarra de jazz."
Ari Hoenig
"El seu estil i so porten un aire fresc i una sofisticació notable al jazz que transcendeix els públics"
Jazz Times Magazine
"El guitarrista israelià Rotem Sivan ha estat prenent l'escena del club de Nova York per la tempesta"
Jazz Inside Magazine
"No només és Rotem Sivan un mestre de la guitarra de jazz, és un veritable artista"
Just Jazz Guitar
I acabem aquest projecte amb un magnífic blues, tot i ser-ho pel títol,
no és ben bé un blues en el sentit clàssic del terme....tema a un tempo
desenfrenat...
6.- Sefi’s Blues (R.
S.) 5m09s
Carall, carall, quin tema...és tota una declaració d’intencions i una
demostració del què és capaç de fer aquest jove monstre de la guitarra. Haggai
amb el contrabaix executa un walking que més que walking és un running. Aquí
Rotem brilla incommensurablement igual que la resta de companys. En Mark a la
bateria mostra la seva inventiva i creativa manera d’interpretar i tots tres
estan immensos. Un gran tema per acabar aquest projecte i per continuar ara amb
el projecte de Javier Moreno...anomenat...
“MARAIS DEL SUEÑO”
Javier Moreno
Editat per Fresh Sound New Talent el 2014 FSNT
445
Enregistrat per Michael Brorby als Acoustic Recording
Studios, NYC
Produït per Javier Moreno el 2013
Productor executiu Jordi Pujol
Javier Moreno, contrabaix i composicions
George Dulin, piano
Tony Malaby, saxos tenor i soprano
Gerald Clever, bateria
Marais del sueño és el mar dels meus somnis. Tones d’aigua i
profunditats amb el mateix horitzó. Diferents destins sota el flux d’una brisa
la única creença de la qual és la singular bellesa de la utopia i les seves
abstraccions. Una existència sense temps repleta de moments. Això ens diu el
Javier..
Contrabaixista nascut a Madrid. Actualment resideix a
Nova York, on participa activament en l'escena de la ciutat com a sideman i com
líder en diferents formacions, disseminant i enriquint la seva sensibilitat musical cap al jazz i la música creativa. A nivell internacional, ha tingut l'oportunitat de treballar amb artistes com George Garzone, GeraldCleaver, Rez
Abbasy, Tony Moreno, Joe Morris o Jerry Gonzalez.
líder en diferents formacions, disseminant i enriquint la seva sensibilitat musical cap al jazz i la música creativa. A nivell internacional, ha tingut l'oportunitat de treballar amb artistes com George Garzone, GeraldCleaver, Rez
Abbasy, Tony Moreno, Joe Morris o Jerry Gonzalez.
Durant els últims anys, ha tingut l'oportunitat de residir a diferents països
d'Europa com França, Països Baixos i Espanya, tocant en importants Festivals Internacionals amb diferents projectes. En l'escena musical del jazz d'Espanya ha col·laborat amb rellevants artistes com: Federico Lechner, Marta Sánchez Blazquez o Justin Tachoua, i dins de l'escena del flamenc ha
col·laborat amb artistes com Carmen Linares o Agustín Carbonell "El Bola".
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte del Javier corresponent al
sisè del disc anomenat...
6.- Música callada (J.
M.) 9m54s
Un primer tema de marcada profunditat en l’aspecte compositiu i iniciat delicadament
i que s’ha anat desenvolupant amb intensitat i bones interpretacions a càrrec
del Tony primer i del George, després. Un tema que a la meitat del temps
escoltat agafa una dimensió no imaginada en els inicis. Aquí descobrim també a
un molt bon pianista, el George Dulin I com després torna als orígens ja cap al
final...quin tema més impressionant per començar a escoltar la música un tant
inquietant del Javier...i seguim amb un altre tema prou inquietant....el primer
del disc.... anomenat..
1.- Títeres (J. M.) 8m38s
Un tema francament inquietant, més o menys com l’anterior, m’atreviria a
dir amb tonalitat menor que s’ha anat desenvolupant mica a mica i sempre amb la
omnipresència del so greu i profund del
contrabaix del Javier i segur que també del bombo del Gerald Clever. Una
llarga i magnífica intervenció d’aquest saxofonista d’Arizona però
d’ascendència mexicana, que s’ha obert un camí ben treballat a l’àrea de New
York. Després d’ell, quasi el silenci més absolut amb la intervenció de George
Dulin al piano per després tornar a la coda per anar acabant el tema.
Titelles...a qui es referirà el Javier?
Javier Moreno, contrabaixista que hem posat en aquest programa en
diverses ocasions, amb Fresh Sound i el seu disc Brisa i també amb un disc que
va fer amb la Clara Luna anomenat Kunveno i que vaig poder veure ja fa un temps
a la llibreria El Siglo de Sant Cugat.
Seguim ara mateix amb el tema anomenat...
4.- Miel de brezo (J.
M.) 5m39s
Aquesta vegada, en Tony ens sorprèn amb el seu magnífic so del soprano
en un tema la melodia del qual és força entremaliada a un tempo ternari
complexa. Aquest saxofonista l’haurem de
perseguir i a veure si finalment es deixa caure per aquests llars. Un tema
aquest de la Miel de brezo, amb un ritme que és la mare dels ous del mateix
tema. A vegades deu passar així, que un tema sorgeix d’un ritme al qual després
li posen la melodia, tot i que semblaria més normal que succeís a l’inrevés,
oi? Ho deuen fer de les dues maneres...o de les moltes maneres que hi ha per
composar.
Doncs seguim amb el següent projecte ara de la mà de les composicions
del gran saxo tenor i flauta, Gorka Benítez en un concert enregistrat en
directe a Gasteiz, Fesitval de Jazz el 2012
“GASTEIZ”
Benítez - Xirgu - Monder
Editat per Fresh Sound New Talent el 2014 FSNT 441
Enregistrat en viu per Jonan Ordorika el 16 de juliol
de 2012 durant el Festival de Jazz
Vitoria-Gasteiz
Mesclat als Estudis Laitena per Jordi Vidal
Produït per Gorka Benítez i Jordi Vidal
Productor executiu Jordi Pujol
Gorka Benítez, saxo tenor i flauta
Ben Monder, guitarra
David Xirgu, bateria
Totes les composicions són de Gorka Benítez.
Parlem-ne una miqueta.....
Saxofonista i flautista nascut
a Bilbao, el 1966.
Si bé els primers
instruments que va tocar van ser els del folklore d'Euskadi, comença la seva formació musical acadèmica
al Conservatori de Bilbao, que
després es completaria al Taller de Músics de
Barcelona i al Conservatori Professional
de Badalona, i posteriorment
a Nova York després d'obtenir una beca que li va permetre estudiar-hi
durant tres anys amb
professors de la talla de Dave Kikoski, Billy
Hart, Jim Hall, Barry
Harris i Cecil
Bridgewater entre d'altres. De Nova York torna graduat
en Jazz Studies Program de l'escola
Harbor Performing Arts Center, havent estudiat també en la Mannes School
of Music. També
a Nova York forma
el seu propi trio on interpreta les seves composicions. El 1995 es
trasllada de nou a Barcelona,
ciutat on resideix actualment.
Una biografia curteta i que podeu ampliar entrant al seu web...
I comencem amb el primer tema del disc anomenat...
1.- A Marte otra vez (G.
B.) 5m43s
Doncs ja heu pogut escoltar quina majestuositat de tema, amb una melodia
interplanetària i també inquietant....carall, mho semblen a mi o és que
realment ho són? Què us sembla a vosaltres? Del Gorka li hem posat diversos
treballs en aquest programa, sempre de Fresh Sound. Aquest és un dels grans
tenors d’aquest país, establert a casa nostra on imparteix classes a l’Esmuc i
Conservatori del Liceu a més a més de participar en projectes propis com el seu
trio amb Dani Pérez i David Xirgu. El vam tenir fa un parell d’anys inaugurant
la temporada amb la Rocío Faks Quintet al JCLV. El vaig veure a La Font del
Balç formant part d’un projecte del bateria uruguaià anomenat Italo Bogio també
amb el Dani Pérez..i un llarguíssim etc...
Seguim doncs amb el segon tema anomenat...
2.- El duelo (G.
B.) 6m57s
Una magnífica intervenció del líder i compositor i un gran solo del Ben
Monder a la guitarra, una guitarra sense concessions allunyada del classicisme
del Jazz i força estripada, a voluntat si considerem el títol del tema..El
duelo...un magnífic tema amb una molt maca melodia, senzilla la base principal,
però que ràpidament es desenvolupa en els solos primer del líder, sempre
recolzat per la mestria d’en David a la bateria i el Ben, el qual intervé amb
un preciós i delicat solo, inicialment, mentre que després es va ampliant
l’estructura de mires, sons i ritmes, i David, fent el que li agrada més fer,
solos constantment i no només quan li toca (David dixit). Els acords del Ben
esdevenen potents fins arribar a la delicades dels inicis, amb la coda.
I aquest és un altre d’aquells discos on s’haurien de posar tots els
temes. No ho farem així perquè no els puc posar tots, o sigui que som-hi doncs
amb el darrer i últim tema d’aquest projecte tan interessant anomenat...
8.- Silbable (G.
B.) 4m44s
Un tema neo-post-bopper, per relacionar-lo amb el tempo d’algun estil,
tot i que la concepció és més avant-garde harmònicament parlant. Tema iniciat
per saxo i guitarra fent una petita i curta melodia que ja dóna pas a
l’increïble solo de Gorka, tot i recolzat pel walking del Ben, fent de
baixista, i del David acaronant la seva bateria, i ja cap el final del tema
quin tros de solo que ens fa el David Xirgu...un dels mestres de la bateria
d’aquestes contrades i fins i tot més llunyanes. Un gran tema per acabar el
projecte d’aquests tres grans músics amb temes de Gorka. I ara acabem el
programa amb el darrer projecte de Fresh Sound New Talent amb un disc
enregistrat el 2006 i editat el 2014...és....
“FISH STORIES”
US FREE
Editat per Fresh Sound New Talent el 2014 FSNT
453
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Patrick
Derivaz el 18 de desembre de 2006 als Absolute Studios, Brooklyn, N.Y.C
Produït per Milan Simich
Productor executiu Jordi Pujol
Bill McHenry, saxo tenor
Henry Grimes, contrabaix
Andrew Cyrille, bateria
Parlem una mica del nostre amic, amic dels catalans...Bill McHenry..
Bill McHenry és
un saxofonista i compositor que viu a Nova York, Barcelona,
i Maine. Ha fet 7
enregistraments com a líder, i és conegut pel seu treball amb Paul Motian, Guillermo Klein, Andrés D'Angelo, Reid Anderson, Rebecca
Martin, Ben Waltzer, John McNeil, Duane
Eubanks, Jamie Saft, Ethan Iverson, Orrin
Evans , Eric
Revis i Andrew Cyrille.
Els seus dos primers àlbums per al segell Sunnyside, Roses, i els fantasmes del Sol són amb
Paul Motian, Reid Anderson i Ben Monder.
El nou àlbum de 2012,
La Peur du
Vide va ser gravat en viu al Village Vanguard
amb Orrin Evans,
Eric Revis, i Andrew Cyrille.
"Qualsevol músic que treballa tan eficaçment
contra un llenguatge comú, i
utilitza tan poc clixé en el procés,
és digne de ser escoltat.
Hi ha un munt de
joves saxofonistes de jazz
per aquí perseguint idees sobre l'harmonia, l'estructura i el ritme, però Bill té
alguna cosa estranya al seu favor.
Té un so. Sr. McHenry
és una veu fresca:
Pot tocar en l'estructura
no-ortodoxa i obtenir un resultat tan lliure com vulguis,
però ell manté un to preciós madurat
directament de la dècada de 1950; un so líric és probablement
la paraula més usada en excés en la
crítica de jazz, però si algú mereix la
paraula, aquest és el Sr. McHenry."
- Ben Ratliff, New York Times Critic
Això d’anar contra el llenguatge comú es refereix Ben Ratliff al fet
d’anar en contra de la manera estàndard (si és que n’hi ha alguna) de fer
música en el Jazz. Quan un músic de Jazz investiga, d’alguna manera va en
contra de lo establert...en fi...doncs això...
Escoltem ja el primer tema del disc, un tema de Henry Grimes anomenat..
1.- Django (H.
G.) 8m27s
Una intro delicada amb l’arc del contrabaix per esdevenir un tema
desimbolt, viu i amb un cert aire optimista amb un walking bestial del líder
acompanyat de bateria, i mentre un saxo tenor impressionant, amb riffs
recordatoris d’altres músiques i un gran solo d’en Bill McHenry. Un home molt conegut
a casa nostra, saxofonista fa temps que s’ha obert el seu espai a l’escena
Novaiorkesa gràcies a la seva originalitat. Un tema composat i magistralment
interpretat per un Henry Grimes immens, acabat de la mateixa manera que
començat.
Vegem què ens diuen des de Jazz Journal
"Pel que sembla, aquesta sessió va caure en
l'oblit, i els gairebé vuit anys entre l'enregistrament i l’edició no ho
aparenten gens. Per què ho van fer és un misteri, perquè la música és molt més
convincent que un munt de coses contemporànies que es fan ara. Això no és així
simplement per la presència de dos talents (Grimes i Cyrille) que no
qualifiquem com a "nous" en qualsevol tram de la imaginació, i si en
McHenry es pot dir que té amics pesats, ell certament no es va veure intimidat
per la seva companyia.
L'obertura de Django és de la ploma de Grimes, no de John Lewis, i és essencialment una declaració d'intencions. Els tres homes "bufen", però el resultat és un esforç col·lectiu positivament més gran que la suma de les parts. La peça que dóna títol a l’àlbum també és de Grimes, i queda clar que el baixista té un do per a marcs simultàniament esquelètics i substancials, etc....
- Nic Jones (Jazz Journal, November 2014)
Seguim ara amb un altre tema viu iniciat aquesta vegada per aquest
“mostru” de la bateria, Mr. Andrew Cyrille, un tema d’ell mateix anomenat...
3.- Low Blue Flame (A.
C.) 5m40s
Un altre tema immens a partir d’una intro a un sol instrument....Un tema
jo diria que sense melodia, o quasi, on ja de manera immediata comencen els solos,
i el primer el del Henry. Tema també amb en Bill immens, tema totalment
desbocat amb una melodia que més sembla un repetitiu lick d’un solo, on a
partir d’allà es desencadena i desenvolupa. Tema ideal per acabar el programa.
Alguns comentaris que estan extrets del llibret interior fets pel Jordi
Pujol i parlant de Bill....diu ell....
“Em pensava que en Bill es trobaria insegur tocant
amb una llegenda del Jazz com és el Henry i amb un tio tan gran com l’Andrew,
músic que havia tocat amb Cecil Taylor, Archie Sheep...però em vaig
equivocar...”
Acabem ara amb un altre tema impressionant, aquesta vegada de Keith
Jarrett anomenat...
8.- Shades of Jazz (K.
J.) 9m11s
Un tema i projecte que sembla un homenatge a Ornette Coleman si
considerem les maneres magistrals i modernes d’aquest gran del saxo tenor que
hem pogut escoltar aquests dies per casa nostra. Jo mateix el vaig poder veure en
dues ocasions al Jamboree acompanyant a diversos Grans dels EEUU i en el seu
concert amb Horacio Fumero i Ramon Prats. Em vaig perdre una Sala Fènix amb el
seu amic Pascal Morente i també un 23 Robadors amb tot un reguitzell de grans
músics. Bill McHenry, recordeu aquest nom...sí, ja sé que n’hi ha molts que el
coneixeu però també sé que n’hi ha més que no el coneixeu.
Doncs rés més..després de quasi dues hores de programa i sí amb 1h 30 m
exclusivament de música ens acomiadem tot i desitjant que hàgiu gaudit del
programa d’avui, un programa diferent als anteriors amb el denominador comú de
la molt bona música, aquesta que tant bé sap trobar el nostre estimat Jordi
Pujol Baulenas, el qual encapçala l’editorial Fresh Sound Records i com més o
menys com sempre, amb discos de la secció New Talent...que de fet és una pròpia
editorial, la Fresh Sound New Talent.
Gràcies per ser-hi, per escoltar-nos, per entrar al blog del Jazz Club
de Nit i gràcies per ser aficionats a la música en general i al Jazz en
particular. Des d’aquí vull fer-li un petonàs a la Mary Gumà, una de les mes
gran aficionades al Jazz que conec; organitzadora del Jazz a les Vinyes que fa
cada any a casa seva, on viu ara, al Penedès.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
