Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble. També
vull recordar a tots aquells que volen viure d’una altra manera, ves a saber si
millor, i que perden la vida en la seva recerca. Finalment, i com a ex docent,
no, puc obviar els fets que han causat la mort d’un jove company. Des d’aquí un
record per a tots ells.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui
escoltareu a Jazz Club de Nit.
El programa d’avui serà un especial Fresh Sound Records New Talent amb 4
novetats de músics que o són de casa nostra o són de fora però que darrerament
han estat tocant per aquí. Fem un repàs doncs de qui són aquests músics....el
Rotem Sivan, guitarrista que va passar pel Jamboree; Bill McHeny, mig d’aquí i
mig d’allà, el qual ha estat prop d’un mes per aquí tocant a Jamboree, 23
Robadors, Sala Fènix, Sala Ramona, i algun lloc més. Javier Moreno que va
iniciar la gira peninsular amb Gianni Gagliardi a 23 Robadors i per últim,
Gorka Benítez, aquest si que el tenim aquí donant classes a Esmuc i Conservatori
del Liceu i actuant per aquí amb projectes de companys i també amb el seus
amics David Xirgu i Dani Pérez en alguns indrets com el Guzzo i Artte, entre
d’altres.
Començarem amb la música de Rotem i acabarem amb la de US Free amb el
Bill McHenry, o sigui que anirem de menys a més, començarem amb la música
intimista i delicada, però força moderna de concepció d’aquest gran guitarrista
anomenat Rotem Sitan...el qual al Jamboree va estar acompanyat pel Martín
Leiton, contrabaix i Sumelius, bateria.
Som-hi doncs amb el segon disc d’en Rotem i primer projecte d’avui anomenat....
“FOR EMOTIONAL USE ONLY”
Rotem Sivan Trio
Editat per Fresh Sound New Talent el 2014 FSNT
451
Enregistrat el 24 i 25 de novembre de 2013 al
Atlantic Sound Studio
Produït per Rotem Sivan
Productor executiu Jordi Pujol
Rotem Sivan, guitarra
Haggai Cohen Milo, contrabaix
Mark McLean, bateria
Tots els temes són del Rotem Sivan excepte el primer que escoltarem, el
quart d’aquest magnífic projecte, un tema delicat carregat de swing de Mark
Davis & Al Hoffman anomenat...
4.- A Dream Is A Wish Your Hearts Makes (M. D. & A. H.) 9m31s
Després d’aquest magnífic tema situat entre els estàndards, i més aviat
en els musicals, concretament en la pel·lícula “La Ventafocs” de Dysney, tema
del 1950 i que el Rotem ha sabut transportar en el temps en una magnífica
reelaboració, ja ens trobem immersos en aquest el seu món un tant oníric i
delicat. D’aquest guitarrista es poden veure vídeos a youtube en el més
estricte intimisme, obligant tothom a la màxima atenció i silenci, cosa
habitual en molts dels indrets on ell actua. Un tema que s’ha anat carregant de
swing amb uns magnífics solos del líder i del contrabaixista Haggai..al final
han fet uns “quarts” amb el bateria, el qual ha mostrat el seu control de les
escombretes...
Ves per on que avui mateix 6 de maig, dia que repeteixo el 6 jo mateix,
en Rotam tocarà al Club El Sótano en la seva gira per Costa Rica, i el 30 de
maig estarà tocant al Blue Note de New York amb el Haggai Cohen i en Colin
Stranahan.
Seguim ara amb un magnífic tema composat com tots menys l’anterior pel
Rotem Sivan anomenat ...
9.- Pass it on (R.
S.) 9m01s
Doncs ja vegeu quina delicadesa interpretativa i compositiva te aquest
jove i gran músic. El swing no el deixa, sembla que el tingui incorporat en el
seu ADN. El walking del contrabaix i el magnífic tempo del seu company a la
bateria, Mark McLean, serveixen de fantàstic coixí per a les elucubracions del
líder. Aquest, amb un so semblant a vegades al de Wes Montgomery per la
sonoritat un tant fosca, i també a la manera de fer de John Abbercrombie, ens enlluerna
amb la seva llum. A la meitat del tema, tempo doblat per endegar una carrera
que sembla no tenir final. Però sí, aquest arriba amb el tempo original i de la
mà del contrabaixista. En fi, una delícia de tema.
Vegem què ens diuen d’ell....
"Aquest guitarrista talentós combina l'energia,
les idees i l’innegable destresa..És un talent notable i una nova veu
benvinguda a l'escena."
DownBeat
"Rotem ens permet escoltar el so innat del seu instrument utilitzant el clàssic to de la guitarra de jazz amb la seva dinàmica i cercant la qualitat en les seves improvisacions .. Arriba a una mena de llenguatge personal i quasi privat...és el tipus de sensació que et fa escoltar-lo d’una manera total."
New York Times, Ben Ratliff
Rotem Sivan és, sens dubte, el proper guitarrista dels nostres temps. Ell és un líder i un oient ".
Peter Bernstein
"Confio en les habilitats úniques de Sivan per transformar el món de la guitarra de jazz."
Ari Hoenig
"El seu estil i so porten un aire fresc i una sofisticació notable al jazz que transcendeix els públics"
Jazz Times Magazine
"El guitarrista israelià Rotem Sivan ha estat prenent l'escena del club de Nova York per la tempesta"
Jazz Inside Magazine
"No només és Rotem Sivan un mestre de la guitarra de jazz, és un veritable artista"
Just Jazz Guitar
I acabem aquest projecte amb un magnífic blues, tot i ser-ho pel títol,
no és ben bé un blues en el sentit clàssic del terme....tema a un tempo
desenfrenat...
6.- Sefi’s Blues (R.
S.) 5m09s
Carall, carall, quin tema...és tota una declaració d’intencions i una
demostració del què és capaç de fer aquest jove monstre de la guitarra. Haggai
amb el contrabaix executa un walking que més que walking és un running. Aquí
Rotem brilla incommensurablement igual que la resta de companys. En Mark a la
bateria mostra la seva inventiva i creativa manera d’interpretar i tots tres
estan immensos. Un gran tema per acabar aquest projecte i per continuar ara amb
el projecte de Javier Moreno...anomenat...
“MARAIS DEL SUEÑO”
Javier Moreno
Editat per Fresh Sound New Talent el 2014 FSNT
445
Enregistrat per Michael Brorby als Acoustic Recording
Studios, NYC
Produït per Javier Moreno el 2013
Productor executiu Jordi Pujol
Javier Moreno, contrabaix i composicions
George Dulin, piano
Tony Malaby, saxos tenor i soprano
Gerald Clever, bateria
Marais del sueño és el mar dels meus somnis. Tones d’aigua i
profunditats amb el mateix horitzó. Diferents destins sota el flux d’una brisa
la única creença de la qual és la singular bellesa de la utopia i les seves
abstraccions. Una existència sense temps repleta de moments. Això ens diu el
Javier..
Contrabaixista nascut a Madrid. Actualment resideix a
Nova York, on participa activament en l'escena de la ciutat com a sideman i com
líder en diferents formacions, disseminant i enriquint la seva sensibilitat musical cap al jazz i la música creativa. A nivell internacional, ha tingut l'oportunitat de treballar amb artistes com George Garzone, GeraldCleaver, Rez
Abbasy, Tony Moreno, Joe Morris o Jerry Gonzalez.
líder en diferents formacions, disseminant i enriquint la seva sensibilitat musical cap al jazz i la música creativa. A nivell internacional, ha tingut l'oportunitat de treballar amb artistes com George Garzone, GeraldCleaver, Rez
Abbasy, Tony Moreno, Joe Morris o Jerry Gonzalez.
Durant els últims anys, ha tingut l'oportunitat de residir a diferents països
d'Europa com França, Països Baixos i Espanya, tocant en importants Festivals Internacionals amb diferents projectes. En l'escena musical del jazz d'Espanya ha col·laborat amb rellevants artistes com: Federico Lechner, Marta Sánchez Blazquez o Justin Tachoua, i dins de l'escena del flamenc ha
col·laborat amb artistes com Carmen Linares o Agustín Carbonell "El Bola".
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte del Javier corresponent al
sisè del disc anomenat...
6.- Música callada (J.
M.) 9m54s
Un primer tema de marcada profunditat en l’aspecte compositiu i iniciat delicadament
i que s’ha anat desenvolupant amb intensitat i bones interpretacions a càrrec
del Tony primer i del George, després. Un tema que a la meitat del temps
escoltat agafa una dimensió no imaginada en els inicis. Aquí descobrim també a
un molt bon pianista, el George Dulin I com després torna als orígens ja cap al
final...quin tema més impressionant per començar a escoltar la música un tant
inquietant del Javier...i seguim amb un altre tema prou inquietant....el primer
del disc.... anomenat..
1.- Títeres (J. M.) 8m38s
Un tema francament inquietant, més o menys com l’anterior, m’atreviria a
dir amb tonalitat menor que s’ha anat desenvolupant mica a mica i sempre amb la
omnipresència del so greu i profund del
contrabaix del Javier i segur que també del bombo del Gerald Clever. Una
llarga i magnífica intervenció d’aquest saxofonista d’Arizona però
d’ascendència mexicana, que s’ha obert un camí ben treballat a l’àrea de New
York. Després d’ell, quasi el silenci més absolut amb la intervenció de George
Dulin al piano per després tornar a la coda per anar acabant el tema.
Titelles...a qui es referirà el Javier?
Javier Moreno, contrabaixista que hem posat en aquest programa en
diverses ocasions, amb Fresh Sound i el seu disc Brisa i també amb un disc que
va fer amb la Clara Luna anomenat Kunveno i que vaig poder veure ja fa un temps
a la llibreria El Siglo de Sant Cugat.
Seguim ara mateix amb el tema anomenat...
4.- Miel de brezo (J.
M.) 5m39s
Aquesta vegada, en Tony ens sorprèn amb el seu magnífic so del soprano
en un tema la melodia del qual és força entremaliada a un tempo ternari
complexa. Aquest saxofonista l’haurem de
perseguir i a veure si finalment es deixa caure per aquests llars. Un tema
aquest de la Miel de brezo, amb un ritme que és la mare dels ous del mateix
tema. A vegades deu passar així, que un tema sorgeix d’un ritme al qual després
li posen la melodia, tot i que semblaria més normal que succeís a l’inrevés,
oi? Ho deuen fer de les dues maneres...o de les moltes maneres que hi ha per
composar.
Doncs seguim amb el següent projecte ara de la mà de les composicions
del gran saxo tenor i flauta, Gorka Benítez en un concert enregistrat en
directe a Gasteiz, Fesitval de Jazz el 2012
“GASTEIZ”
Benítez - Xirgu - Monder
Editat per Fresh Sound New Talent el 2014 FSNT 441
Enregistrat en viu per Jonan Ordorika el 16 de juliol
de 2012 durant el Festival de Jazz
Vitoria-Gasteiz
Mesclat als Estudis Laitena per Jordi Vidal
Produït per Gorka Benítez i Jordi Vidal
Productor executiu Jordi Pujol
Gorka Benítez, saxo tenor i flauta
Ben Monder, guitarra
David Xirgu, bateria
Totes les composicions són de Gorka Benítez.
Parlem-ne una miqueta.....
Saxofonista i flautista nascut
a Bilbao, el 1966.
Si bé els primers
instruments que va tocar van ser els del folklore d'Euskadi, comença la seva formació musical acadèmica
al Conservatori de Bilbao, que
després es completaria al Taller de Músics de
Barcelona i al Conservatori Professional
de Badalona, i posteriorment
a Nova York després d'obtenir una beca que li va permetre estudiar-hi
durant tres anys amb
professors de la talla de Dave Kikoski, Billy
Hart, Jim Hall, Barry
Harris i Cecil
Bridgewater entre d'altres. De Nova York torna graduat
en Jazz Studies Program de l'escola
Harbor Performing Arts Center, havent estudiat també en la Mannes School
of Music. També
a Nova York forma
el seu propi trio on interpreta les seves composicions. El 1995 es
trasllada de nou a Barcelona,
ciutat on resideix actualment.
Una biografia curteta i que podeu ampliar entrant al seu web...
I comencem amb el primer tema del disc anomenat...
1.- A Marte otra vez (G.
B.) 5m43s
Doncs ja heu pogut escoltar quina majestuositat de tema, amb una melodia
interplanetària i també inquietant....carall, mho semblen a mi o és que
realment ho són? Què us sembla a vosaltres? Del Gorka li hem posat diversos
treballs en aquest programa, sempre de Fresh Sound. Aquest és un dels grans
tenors d’aquest país, establert a casa nostra on imparteix classes a l’Esmuc i
Conservatori del Liceu a més a més de participar en projectes propis com el seu
trio amb Dani Pérez i David Xirgu. El vam tenir fa un parell d’anys inaugurant
la temporada amb la Rocío Faks Quintet al JCLV. El vaig veure a La Font del
Balç formant part d’un projecte del bateria uruguaià anomenat Italo Bogio també
amb el Dani Pérez..i un llarguíssim etc...
Seguim doncs amb el segon tema anomenat...
2.- El duelo (G.
B.) 6m57s
Una magnífica intervenció del líder i compositor i un gran solo del Ben
Monder a la guitarra, una guitarra sense concessions allunyada del classicisme
del Jazz i força estripada, a voluntat si considerem el títol del tema..El
duelo...un magnífic tema amb una molt maca melodia, senzilla la base principal,
però que ràpidament es desenvolupa en els solos primer del líder, sempre
recolzat per la mestria d’en David a la bateria i el Ben, el qual intervé amb
un preciós i delicat solo, inicialment, mentre que després es va ampliant
l’estructura de mires, sons i ritmes, i David, fent el que li agrada més fer,
solos constantment i no només quan li toca (David dixit). Els acords del Ben
esdevenen potents fins arribar a la delicades dels inicis, amb la coda.
I aquest és un altre d’aquells discos on s’haurien de posar tots els
temes. No ho farem així perquè no els puc posar tots, o sigui que som-hi doncs
amb el darrer i últim tema d’aquest projecte tan interessant anomenat...
8.- Silbable (G.
B.) 4m44s
Un tema neo-post-bopper, per relacionar-lo amb el tempo d’algun estil,
tot i que la concepció és més avant-garde harmònicament parlant. Tema iniciat
per saxo i guitarra fent una petita i curta melodia que ja dóna pas a
l’increïble solo de Gorka, tot i recolzat pel walking del Ben, fent de
baixista, i del David acaronant la seva bateria, i ja cap el final del tema
quin tros de solo que ens fa el David Xirgu...un dels mestres de la bateria
d’aquestes contrades i fins i tot més llunyanes. Un gran tema per acabar el
projecte d’aquests tres grans músics amb temes de Gorka. I ara acabem el
programa amb el darrer projecte de Fresh Sound New Talent amb un disc
enregistrat el 2006 i editat el 2014...és....
“FISH STORIES”
US FREE
Editat per Fresh Sound New Talent el 2014 FSNT
453
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Patrick
Derivaz el 18 de desembre de 2006 als Absolute Studios, Brooklyn, N.Y.C
Produït per Milan Simich
Productor executiu Jordi Pujol
Bill McHenry, saxo tenor
Henry Grimes, contrabaix
Andrew Cyrille, bateria
Parlem una mica del nostre amic, amic dels catalans...Bill McHenry..
Bill McHenry és
un saxofonista i compositor que viu a Nova York, Barcelona,
i Maine. Ha fet 7
enregistraments com a líder, i és conegut pel seu treball amb Paul Motian, Guillermo Klein, Andrés D'Angelo, Reid Anderson, Rebecca
Martin, Ben Waltzer, John McNeil, Duane
Eubanks, Jamie Saft, Ethan Iverson, Orrin
Evans , Eric
Revis i Andrew Cyrille.
Els seus dos primers àlbums per al segell Sunnyside, Roses, i els fantasmes del Sol són amb
Paul Motian, Reid Anderson i Ben Monder.
El nou àlbum de 2012,
La Peur du
Vide va ser gravat en viu al Village Vanguard
amb Orrin Evans,
Eric Revis, i Andrew Cyrille.
"Qualsevol músic que treballa tan eficaçment
contra un llenguatge comú, i
utilitza tan poc clixé en el procés,
és digne de ser escoltat.
Hi ha un munt de
joves saxofonistes de jazz
per aquí perseguint idees sobre l'harmonia, l'estructura i el ritme, però Bill té
alguna cosa estranya al seu favor.
Té un so. Sr. McHenry
és una veu fresca:
Pot tocar en l'estructura
no-ortodoxa i obtenir un resultat tan lliure com vulguis,
però ell manté un to preciós madurat
directament de la dècada de 1950; un so líric és probablement
la paraula més usada en excés en la
crítica de jazz, però si algú mereix la
paraula, aquest és el Sr. McHenry."
- Ben Ratliff, New York Times Critic
Això d’anar contra el llenguatge comú es refereix Ben Ratliff al fet
d’anar en contra de la manera estàndard (si és que n’hi ha alguna) de fer
música en el Jazz. Quan un músic de Jazz investiga, d’alguna manera va en
contra de lo establert...en fi...doncs això...
Escoltem ja el primer tema del disc, un tema de Henry Grimes anomenat..
1.- Django (H.
G.) 8m27s
Una intro delicada amb l’arc del contrabaix per esdevenir un tema
desimbolt, viu i amb un cert aire optimista amb un walking bestial del líder
acompanyat de bateria, i mentre un saxo tenor impressionant, amb riffs
recordatoris d’altres músiques i un gran solo d’en Bill McHenry. Un home molt conegut
a casa nostra, saxofonista fa temps que s’ha obert el seu espai a l’escena
Novaiorkesa gràcies a la seva originalitat. Un tema composat i magistralment
interpretat per un Henry Grimes immens, acabat de la mateixa manera que
començat.
Vegem què ens diuen des de Jazz Journal
"Pel que sembla, aquesta sessió va caure en
l'oblit, i els gairebé vuit anys entre l'enregistrament i l’edició no ho
aparenten gens. Per què ho van fer és un misteri, perquè la música és molt més
convincent que un munt de coses contemporànies que es fan ara. Això no és així
simplement per la presència de dos talents (Grimes i Cyrille) que no
qualifiquem com a "nous" en qualsevol tram de la imaginació, i si en
McHenry es pot dir que té amics pesats, ell certament no es va veure intimidat
per la seva companyia.
L'obertura de Django és de la ploma de Grimes, no de John Lewis, i és essencialment una declaració d'intencions. Els tres homes "bufen", però el resultat és un esforç col·lectiu positivament més gran que la suma de les parts. La peça que dóna títol a l’àlbum també és de Grimes, i queda clar que el baixista té un do per a marcs simultàniament esquelètics i substancials, etc....
- Nic Jones (Jazz Journal, November 2014)
Seguim ara amb un altre tema viu iniciat aquesta vegada per aquest
“mostru” de la bateria, Mr. Andrew Cyrille, un tema d’ell mateix anomenat...
3.- Low Blue Flame (A.
C.) 5m40s
Un altre tema immens a partir d’una intro a un sol instrument....Un tema
jo diria que sense melodia, o quasi, on ja de manera immediata comencen els solos,
i el primer el del Henry. Tema també amb en Bill immens, tema totalment
desbocat amb una melodia que més sembla un repetitiu lick d’un solo, on a
partir d’allà es desencadena i desenvolupa. Tema ideal per acabar el programa.
Alguns comentaris que estan extrets del llibret interior fets pel Jordi
Pujol i parlant de Bill....diu ell....
“Em pensava que en Bill es trobaria insegur tocant
amb una llegenda del Jazz com és el Henry i amb un tio tan gran com l’Andrew,
músic que havia tocat amb Cecil Taylor, Archie Sheep...però em vaig
equivocar...”
Acabem ara amb un altre tema impressionant, aquesta vegada de Keith
Jarrett anomenat...
8.- Shades of Jazz (K.
J.) 9m11s
Un tema i projecte que sembla un homenatge a Ornette Coleman si
considerem les maneres magistrals i modernes d’aquest gran del saxo tenor que
hem pogut escoltar aquests dies per casa nostra. Jo mateix el vaig poder veure en
dues ocasions al Jamboree acompanyant a diversos Grans dels EEUU i en el seu
concert amb Horacio Fumero i Ramon Prats. Em vaig perdre una Sala Fènix amb el
seu amic Pascal Morente i també un 23 Robadors amb tot un reguitzell de grans
músics. Bill McHenry, recordeu aquest nom...sí, ja sé que n’hi ha molts que el
coneixeu però també sé que n’hi ha més que no el coneixeu.
Doncs rés més..després de quasi dues hores de programa i sí amb 1h 30 m
exclusivament de música ens acomiadem tot i desitjant que hàgiu gaudit del
programa d’avui, un programa diferent als anteriors amb el denominador comú de
la molt bona música, aquesta que tant bé sap trobar el nostre estimat Jordi
Pujol Baulenas, el qual encapçala l’editorial Fresh Sound Records i com més o
menys com sempre, amb discos de la secció New Talent...que de fet és una pròpia
editorial, la Fresh Sound New Talent.
Gràcies per ser-hi, per escoltar-nos, per entrar al blog del Jazz Club
de Nit i gràcies per ser aficionats a la música en general i al Jazz en
particular. Des d’aquí vull fer-li un petonàs a la Mary Gumà, una de les mes
gran aficionades al Jazz que conec; organitzadora del Jazz a les Vinyes que fa
cada any a casa seva, on viu ara, al Penedès.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
