Programa 206: Matthias Bröde; Octavi Coronado; Kailash i Carmell Jones featur. Harold Land; 13 i 14 de maig de 2015.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble. També
vull recordar a tots aquells que volen viure d’una altra manera, ves a saber si
millor, i que perden la vida en la seva recerca. Finalment, i com a ex docent,
no, puc obviar els fets que han causat la mort d’un jove company. Des d’aquí un
record per a tots ells.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui
escoltareu a Jazz Club de Nit.
Avui us presento tres novetats de músics de casa nostra si li afegim al
Matthias Bröde a la llista. Tres discos de editorials de casa amb Quadrant
Produccions, Temps Record i Produccions Anacrusi. Acabarem el programa amb un
vinil digitalitzat per qui us parla, un vinil del més pur Hard Bop, disc aquest
editat també a casa nostra per Blue Moon Produccions Discogràfiques.
Sempre intento que els programes tinguin una coherència estilística
musical, però avui hi haurà una espurna de diversitat, que també va bé.
Deixeu-me que us digui que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant
Produccions www.quadrant produccions.es, allà tindreu la possibilitat
d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial
del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el primer projecte, una mica “break” de ritme, i que de
fet és el projecte que s’aparta del concepte musical dels altres tres, i per
això el poso a l’inici i no entremig que no s’hi escauria bé rítmicament
parlant, un projecte a trio del gran harmonicista i pianista Matthias Bröde
anomenat...
“SPACE BETWEEN INTERVALS”
Matthias Bröde’s SPEAK TRES
Editat per Quadrant Produccions Q00027J
Temes de l’1 al 7 enregistrats
el juliol de 2010 per Jordi Vidal als Estudis Laitana, Barcelona, Catalunya.
El tema 8é enregistrat per Lars
Wallat l’abril de 2010 en directe al Jazz Schimiede Düsseldorf, Alemanya.
Produït per Matthias Bröde i
SPEAK TRES
Producció executiva de Quadrant
Produccions
Matthias Bröde, harmònica i
piano
Jordi Gaspar, contrabaix
Roberto Faenzi, bateria
Totes les composicions són de Matthias Bröde excepte els temes 5 i 7 que
són de Jordi Gaspar.
Doncs comencem aquest projecte amb el primer tema del disc, tot i ser la
segona part d’un altre, no ens l’escoltarem aquest altre. Així esbrinareu quina
és la moderna concepció musical d’aquest gran harmonicista i també pianista. Un
tema entremaliat, d’una grandíssima qualitat i millors interpretacions
anomenat...
1.- Interval Series Part 2 (M. B.) 9m46s
Ens hem tornat a trobar amb el concepte de improvisació col·lectiva, ja
que tots ho van fent. Matthias ens sorprèn amb aquest so tan jazzístic a
l’harmònica, so llenguatge i harmonies, és clar. No fa gaire va passar per casa
nostra, concretament per Rubí, on va fer un concert a l’Ateneu, organitzat per
l’Associació de Jazz. Després, un break impressionant al bell mig del tema on Jordi
gaudeix més del so que de la nota....em recorda el què va dir l’altre dia
Martín Leiton al Jamboree...Jordi Gaspar, un dels mestres del contrabaix de
casa nostra, el qual ens ha acompanyat unes quantes vegades als concerts i
festival que fem l’estiu, i enguany hi tornarà. Roberto i Matthias el recolzen
afegint-hi més silencis sonors, música callada. Un solo de piano, per sobre de
la improvisació dels seus companys, i quin magnífic solo. Un músic que primer
te’n lluerna amb l’harmònica i després amb el piano. Aquest és un tema quasi de
jazz contemporani, una mostra de l’efervescència d’aquest tipus de Jazz que es
fa arreu, per Europa i exteriors.
I ara seguirem amb una mica més de swing, amb un tema del líder Matthias
amb ell mateix al piano, anomenat..
3.- Bagatelle No 3 (M.
B.) 3m46s
Un tema preciós per continuar aquest projecte de l’speak tres amb un
pianista i harmonicista d’excepció...Una delicada melodia iniciada pel piano i
després amb una mica més de ritme, iniciant la improvisació, magnífic Matthias
al piano, amb un fraseig molt modern i un gran sentit rítmic, i pel darrera
Jordi i Roberto mantenint una pulsió rítmica perfecte i després un delicat solo
al contrabaix de l’amic Jordi Gaspar i ja un final suau i delicat.
Ens diu el Hendrick Meurkens a New York, un juliol de 2011....
“Amb aquest compacte, podem
veure un disc de jazz sofisticat, amb una harmònica formant part de manera
íntegra del conjunt, del grup.
Al cap i a la fi, això sempre
passa si parlem d’un home i el seu instrument. Si hi ha gust i delicadesa i un
músic amb solvència, hi haurà una gran música. Amb el Matthias, no hi ha cap
dubte que ens trobarem amb el millor i seriós jazz. Només escolta com toca el
piano i ho sabràs. Amb l’harmònica, comunica el mateix missatge. Així doncs que
ja tenim una nova i molt personal veu a l’harmònica. Aquest és un gran treball,
nois del SPEAK TRES: Aquest treball “Space between intervals” és un preciós
afegitó als ja magnífics tresors enregistrats de l’harmònica en el Jazz.”
Ara sí podrem escoltar en Matthias a l’harmònica amb un tema d’ell també
anomenat...
4.- Interval series Part 2 (M. B.) 5m55s
Un tema que s’inicia amb un quasi constant solo que fa Roberto amb Jordi
acompanyant-lo, primer a tempo inicial i després, ja en ple solo a l’harmònica
del Matthias, a tempo doblat, i poc després podem gaudir del delicat solo de
Roberto Faenzi, perfecte solo, que encara el final del tema. Un tema una mica
entremaliat, del qual no en podem dir de cap manera un estàndard. Concepció i
interpretacions modernes. Així és el projecte d’aquest SPEAK TRES.
I ara canviarem bastant de concepció musical i ens endinsarem la resta
del programa plenament dins del swing, i seguim ara mateix amb un projecte carregat
d’això, de swing, amb temes de sempre, els inclosos en l’“American Song Book”
anomenats estàndards i cantats per l’Octavi Coronado anomenat...
“KEEP ON SMILING”
Octavi Coronado Swingtet feat. Eva Fernández
Editat per Temps Record TR1483-GE15
Enregistrat i mesclat per Octavi Coronado i Federico
Mazzanti als estudis Segon Origen de Sant Cugat a l’abril de 2014 i gener de
2015.
Octavi Coronado, veu
Federico Mazzanti, piano
Guillem Jubany, guitarra
Joan Martí, contrabaix
Carles Guberna, bateria
Amb la col·laboració d’Eva Fernández, veu en el tema
setè.
Els arranjaments
dels temes són dels membres del quintet.
Comencem doncs amb
el primer tema del disc el preciós, un tema de Jimmy McHugh i Dorothy Fields
anomenat....
1.- On the sunny
side of the street (J. M & D. F.) 3m34s
Amb aquest estàndard dels primers hem començat un projecte d’un jove
cantant llicenciat pel Conservatori del Liceu i que ens va acompanyar en una
Jam Session a la Sala Xica. Aquest és el seu primer projecte liderant la seva
“banda”, uns bons amics amb els quals ha compartit infinitat de vegades en jams
i projectes d’altri, cosa habitual que els hi passa a tots els músics. Al piano
hi tenim el gran Federico Mazzanti, argentí d’ascendència italiana que ja ens
va acompanyar al JCLV amb el quartet liderat pel Matthew Simon en un llunyà dia
passat per la pluja. Federico col·labora amb d’altres companys que sovint són
argentins com ell, com és el cas del gran trompetista Guillermo Calliero amb el
qual van fer una magnífica WTF...seguim amb el següent tema i que serà un del
gran Duke Ellington, amb Johnny Hodges, Harry James i Don George anomenat...
2.- I’m beguining to see the light (D. E. & others) 2m55s
I quina gran veu que te l’Octavi, amb una perfecte afinació. Un gran
solo del Guillem Jubany a la guitarra. Aquest músic va passar per Berkley i amb
el seu germà ja fa temps que han endegat Produccions Jazzviu, a Sant Cugat.
També van portar les jams del diumenge a la Bohèmia de Sant Cugat. Ara mateix
porten el Jazz al vestíbul de l’Auditori de la mateixa població els diumenges a
les 20h30m. Un tema amb el ritme clarament marcat per contrabaix, bateria i
piano, Federico ens fa un magnífic solo, totalment en l’ona i sons adequats a
l’època.
I seguim ara amb la
delicadesa del tema que va composar Fats Waller i Andy Razaf anomenat.....
4.- Honeysuckle Rose (F.
W. & A. R.) 5m06s
Un tema interpretat amb un swing contingut marcat a la perfecció pels
acords de la guitarra i les escombretes i la melodia percudida pel piano. La
magnífica veu de l’Octavi, amb un anglès
perfectament pronunciat i una preciosa veu sonarà després d’una intro
ben llarga a base de pura secció rítmica plus guitar. El so del piano ens
recorda aquells temps quan el Jazz iniciava el seu camí en baretos cutres i
demés perles i així ens ho fa entendre Federico interpretant la idiosincràsia
del tema a la perfecció. Octavi fa una mica de scat al final del tema, força
ben aconseguit. Fins i tot el Joan Martí ens mostra el seu saber al contrabaix,
un altre que va venir a una Jam, i que ho va fer de passada.
Acabem el projecte encara amb el swing contingut...deixarem la part més
marxosa pels qui seguiran després, i així ens mantindrem en aquest darrer tema
en el swing contingut de tempo....amb el tema també de Duke Ellington i Irving
Mills anomenat...
5.- It don’t mean a thing (if it ain’t got that
swing) (D. E. i I. M.) 3m44s
Un magnífic tema iniciat pel contrabaix i ràpidament continuat per tota
la formació, amb un swing ben marcat per escombretes fins que entra el solo del
pianista, és llavors quan entren els acords de la guitarra del Guillem i és
quan el swing hi és més present. Després ell mateix enceta un magnífic solo amb
un so preciós de guitarra de Jazz més en l’ona Kenny Burrel que la de Wes
Montgomery, pel seu so. Després és Federico el qui inicia els “quarts” amb el
bateria Guberna. Octavi hi torna amb la melodia amb textos i ja per acabar el
tema, i nosaltres el projecte de l’Octavi, un gran primer projecte.
De ben segur que us haurà agradat força i tindreu les ganes
d’aconsegui-lo entrant al web de Temps Record o en qualsevol botiga de Jazz de
casa nostra.
Seguim ara amb un
projecte no tant swing i més de Hard Bop anomenat....
“ALLÀ ON VAGIS”
Kailash
Editat per Produccions Anacrusi AC 086 / Jazz 004
Enregistrat el 8 de novembre de 2014per Miquel Roger
i Pere Casas als estudis Auditorium, Jafre, Girona.
Producció musical, tècnica i edició per Miquel Roger.
Joan Albert, saxo alto
Enric Carreras, piano
Ramon Grimalt, contrabaix
Adrià Font, bateria
Comencem amb un
preciós tema, balada a tempo mig de Brooks Bowman anomenada...
3.- East of the sun (B.
B.) 8m07s
Aquest és un tema d’una delicadesa melòdica increïble. L’han interpretat
a un tempo mig a ritme de bossanova, amb un Joan Albert impressionant primer en
la melodia i després amb el solo melòdic, un solo horitzontal més que vertical,
o sigui on hi ha més escales que arpegis dels acords. L’Enric s’hi apunta
després amb un so magnífic, no oblido pas el que em va dir Roger Mas d’aquest
magnífic piano, un Steinway de llarga cua i un dels millors sons, un vertader
“pota negra” dels pianos, i a les mans de l’Enric doncs és això, una delícia.
Kailash està format per músics de perfils i trajectòries ben diferents.
Aquest diversitat enriqueix molt el hard bop de la banda, que adquireix colors
i matisos realment especials. Amants tots ells de la muntanya, els integrants
del grup van batejar-lo amb el nom d’aquest cim de l’Himàlaia, sagrat pels
budistes i els hindús.
Seguim ara amb un
blues de Nat Adderley que el seu germà Cannonball interpretava tan bé, és el...
9.- One for Daddy (N. A.) 6m12s
Un magnífic tema per començar a escoltar aquesta formació muntada al
voltant de la Nova Jazz Cava, de Terrassa, m’atreviria a dir. No oblidem pas
que l’Adrià Font, juntament amb el Josep Mª Farràs, Valentí Grau i l’arquitecte
que va dissenyar la cava vella, Carles Escudé, van ser els instigadors del Jazz
a Terrassa. Aquest és un tema a mig tempo ideal pels blues amb un swing
perfecte marcat per contrabaix i bateria, amb espurnes de piano, i mentrestant
el Joan Albert lluint-se amb aquest magnífic so que obté del seu alto, tot i
haver-lo escoltat algunes vegades amb el tenor, ara fa uns anys.
Per bé que els membres del quartet han fet nombroses incursions en
d’altres estils, al final sempre retornen al Jazz, perquè el Jazz és, d’alguna
manera, el “Kailash” del grup; un punt de referència essencial, que
transcendeix l’àmbit estrictament musical per simbolitzar, també, la passió per
la llibertat, la tradició i la creativitat.
Pugem una mica el ritme i ens situarem en el primer tema, de Hank
Mobley, anomenat...
1.- Take your Pick (H.
M.) 5m56s
Doncs això ja ens situa de ple en el món del Hard Bop amb un tema de
Mobley del disc “Roll Call”, un disc imprescindible i que vam posar ja fa una
colla de temps. Aquesta banda, aquesta formació excel·leix amb escreix en
aquest tema. El hard bop, barreja de swing i blues, resumint, ens porta com
tota aquesta música a finals dels 50s principi dels 60s del segle passat, i
aquest tema és una gran mostra d’aquesta música que tan ens agrada. L’Adrià fa
aquí uns “vuits” amb els companys, i després tornen a la coda, fan un chorus
sencer i acaben el tema, magnífic tema, per cert.
Doncs acabem aquest projecte amb un tema una mica més viu i amb marcats
canvis rítmics, tema del gran Horace Silver, anomenat...
10.- Split Kick (H.
S.) 6m01s
Doncs amb aquest tempo viu però no massa deixem aquesta formació
carregada de swing i bop i seguirem encara amb més del mateix amb un magnífic
vinil digitalitzat per qui us parla, un disc de Blue Moon Produccions
Doncs ara sapigueu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer
Benet Mateu 26 a comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí
a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel
gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada..
“THE
REMARKABLE CARMELL JONES featuring HAROLD LAND”
Reeditat per Blue
Moon Produccions Discogràfiques SL
Secció de vinils
de 180 grams JW-033
Editat
originalment per Pacific Jazz PJ-29
Carmell Jones,
trompeta
Harold Land, saxo
tenor
Frank Strazzeri,
piano
Gary Peacock,
contrabaix
Leon Pettis,
bateria
Carmell Jones va néixer a Kansas City,
Kansas. Es va traslladar a Califòrnia
el 1960 i va
treballar com a músic d'estudi
durant diversos anys. Va editar
dos àlbums com a líder amb Pacífic Jazz, i en aquell
moment, mentrestant, gravava com a acompanyant amb Bud Shank, Onzy Matthews, Curtis Amy,
Harold Land, i Gerald Wilson. Va aparèixer el 1965 amb Blue Note i en
el The Song for My Father de Horace
Silver. El 1965 es
va traslladar a Alemanya, on va
viure durant 15 anys, treballant amb Paul Kuhn i el SFB Big Band (Sender
Freies Berlin) des
de 1968 fins a 1980. Allà va
treballar amb músics com Milo Pavlovic, Herb
Geller, Leo Wright, Rudi Wilfer i Eugen
Cicero. Jones va
tornar als EUA el 1980, treballant com a professor i apareixent en clubs locals
a Kansas City. Va
editar un àlbum addicional
com a líder el 1982.
Jones va morir el
7 de novembre de 1996 a Kansas
City a l'edat de 60.
Escoltem doncs el primer tema del disc i que serà el segon de la cara A,
i serà una magnífica balada de Arlen-Mercer, tema que tenia Clifford Brown en
el seu extens repertori, i on se’ns mostra l’adoració de l’alumne vers el
mestre, anomenada...
2.A.- Come Rain or come Shine (A. & M.) 4m20s
I no em digueu que aquest no és un gran tema per començar el darrer
projecte de la nit. Això és una delícia, i aquest no va ser un trompetista
massa conegut pel gran públic, jo us ho explicaré aviat. Un tema iniciat i
acabat d’una tacada, melodia, solo i melodia tot pel Carmell Jones....magnífica
balada i millor interpretació.
Quan amb 26 anys d'edat Carmell Jones
va deixar el seu Kansas natal per anar a Califòrnia l'agost de 1960, va ser un impacte immediat en l'alt calibre
de l’escena del jazz de la Costa Oest. Capturat exclusivament
per Jazz Pacífic,
va gravar el seu primer disc com a líder, "The remarkable Carmell Jones featuring Harold Land"
el següent juny.
Seguim ara amb el primer
de la cara B, un tema del mateix Carmell Jones anomenat...
1.B.- Sad March (C.
J.) 5m39s
Un tema, la melodia del qual a ritme de march, una mica trista diu ell,
deu ser per la tonalitat menor que ens imbueix. Això però s’acaba en l’inici
del seu solo on el swing i el blues ja es donen la mà. Carmell era un seguidor
del gran Clifford Brown i així es veu en el seu fraseig. Després intervé Harold
Land, el qual havia enregistrat amb el mestre Brownie innombrables discos
d’aquells de gran vàlua, els més impressionants del món bopper. Sempre he
reivindicat la figura de Harold Land, i ja fa temps que ho comentava amb
aficionats. Aquest ha estat un saxofonista que s’ha vist sempre a l’ombra de
Brownie i dels grans tenors de l’època, Coltrane i Rollins...que sí, que eren
molt grans.
Utilitzant la mateixa formació del quintet Harold Land-Red Mitchell, va ser una entrada estel·lar per el jove trompetista, amb un to elegant, amb les idees i estil que recordaven Clifford Brown. Land, en el tenor, va ser una altra inspiració i van fer una parella formidable, però Brownie va romandre com a referència primària de Jones, àmpliament demostrat al llarg del seu debut com a líder, sobretot en els temes “Come Rain or Come Shine”, i “Full Moon and Empty Arms”. Va ser bop amb un accent alegre, el de la Costa Oest, basat en la garantia de la lírica de Jones, la maduresa les virtuts sòlides del pianista Frank Strazzeri, el baixista Gary Peacock i el bateria Leon Petties.
I acabem amb el primer tema de la cara A, un tema del Duke, Ellington
amb estructura de blues tot i les variacions anomenat....
1.A.- I’m gonna
go fishing (D. E.) 11m02s
I quina melodia més ben aconseguida la d’aquest tema
ternari, fixeu-vos en el ritme de vals, un ¾ per un blues, i mentrestant el
contrabaix no pare de fer el walking. Carmell a la trompeta està magnífic, amb
un so melòdic dins el registre mig, on sembla que es troba millor que en el
agut tot i passejar-s’hi quan convé. Un walking del Gary Peacock, l’únic blanc
de la trouppe....Harold Land s’hi llença a tot drap en un solo magistral, amb
licks de Parker inclosos en bues d’aquest gran monstre. I sempre el swing de la
bateria per després afegir-s’hi en Frank Strazzeri amb el seu magnífic solo al
piano, seguit del mestre Peacock al contrabaix. Al final fan uns “quarts” els
vents sols, etc..etc...un magnífic tema per acabar el programa d’avui el qual
hem acabat amb un dels masters no massa conegut, deixeble del més master de
tots, Carmell Jones el primer i Clifford Brown el segon.
Doncs res més, això s’ha acabat, espero que hàgiu
gaudit del programa d’avui. Un altre programa farcit de novetats discogràfiques
tot i que aquesta darrera ha estat una reedició d’un disc del 1960...els altres
tres són novetat i actualitat.
Dir-vos que es prepara un magnífic doble concert pel 22 de maig a la Sala Xica de La Vicentina
amb Fran Suárez, el qual ens presentarà dos projectes diferents, un acústic a
la primera part i l’altre elèctric a la segona corresponents a dos discos,
Imaginario primer i Dr. Go el segon. Encara però m’escoltareu parlar-ne
d’aquest concert en el proper programa, la setmana vinent.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
