Programa 380: Elisabet Raspall, Víctor Oller i Luismi Segurado, dimecres 2 d'octubre de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja ens retrobem
amb el Jazz, Jazz d’autor en podríem dir i com instrument protagonista el
piano. Aquesta és la proposta d’aquesta setmana, la de presentar-vos les
músiques de creadors de casa nostra o que s’estan entre nosaltres. Així és que
us proposo escoltar al Víctor Oller Trio
i el seu “First Song”, autoeditat.
El de l’Elisabet Raspall anomenat “Links” editat per Raspall Records i finalment el primer de Luismi Segurado Trio, “Tritones y Serendipia” editat per FSNT sèrie 1000, i aquesta setmana amb
un micro conte de Carme de la Fuente.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un lloc emblemàtic és
el 23 Robadors espai on es fa el
Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi
han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot les
sessions de Lliure improvisació dels
dijous, dimarts concert i Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam
Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan
Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Comencem doncs amb
les músiques del programa d’avui, amb el projecte de l’Elisabet Raspall anomenat...
“LINKS”
Elisabet
Raspall
Editat
per Raspall Records RR006
Enregistrat
per Ignasi Nogueras i Tom Warburton el 14 i 15 de juny de 2019 a Oido Estudios,
Barcelona
Mesclat,
masteritzat i producció musical de TKWJR & Elisabet Raspall
Produït
per Elisabet Raspall
Elisabet
Raspall, piano
Tom
Warburton, conrabaix
Jarrod
Cagwin, percusions
Estem davant d’un
projecte personal, amb totes les composicions fetes per l’Elisabet Raspall, disc que vam tenir el plaer de veure en directe
el dia de la seva presentació al Festival
Jazz al Far fa uns quants dies ja, i precisament a ca seva, Vilanova i la Geltrú. Ens explicà que
totes les composicions estant relacionades per diferents lligams, personals,
d’amistat, amb la natura i fins i tot amb animals, com és el cas de la gata de
la seva germana anomenada “Nina”, una de les cançons del disc. Quasi 50 minuts
de músiques càlides, farcides d’amor, de calidesa, alhora que amb magnífiques
interpretacions. Pel que fa a tempos, dir-vos que quasi la meitat tenen un
tarannà proper a la balada o als tempos més suaus, mentre que la resta són més
vitals, tot i no haver-n’hi cap d’aquells que anomenem “fast”, car no són
aquests els tipus de lligams que ha volgut recordar l’Elisabet. Així doncs ens trobem amb el segon track del disc
“Archiatric amor infinit” que tot i ser vital als inicis, s’acaba reconvertint
en quelcom més delicat més endavant. També és així el tema que titula el disc
“Links” però que traduït s’ha volgut fer com a “Vincles” i no com a enllaços
ara tan a la moda, cançó d’una delicada melodia. El record a Montserrat com a símbol de la Catalanitat (i això ho pressuposo jo)
és el preciós arranjament sobre el “Virolai”. Un altre dels seus records i
lligams el tenim en el tema “Pelimusic” també amb una melodia preciosa. De fet,
les melodies tenen totes un punt de melancolia que mai arriba a empallegar, ans
al contrari, ens situa de manera permanent en el seu món càlid i ple de lligams
amorosos. El desè track “El gronxador” ens situa clarament en la seva i nostra
llunyana infantesa plena d’il·lusions i aventures. El darrer track del disc
“Sempre amb mi” és una altra de les cançons melancòliques per melodies, però
clarament indicativa de la fèrria voluntat de restar sempre fidel a sí mateixa
tan pel que fa als aspectes de la vida com també als de la seva música, que per
cert van ben lligats. Els temes més vitals els tenim ja en el primer tack del
disc “Tal com cal”, i ara sí, lluny de les melancolies. El tercer track “La
Nina” tot i començar delicadament, amorosament, ben aviat ens mostra l’aspecte
vital i de trapella que devia tenir la gosseta. El següent track “El sol mariner”,
comença dolçament amb el motiu principal i desenvolupant la melodia
posteriorment. En els solos però, el tempo i ritme agafen un tarannà més vital.
És força curiós que l’Elisabet hi
hagi encabit “El ball de la civada” de Serrat,
tot i que ens podria remetre als aspectes més de la terra i el seu cultiu.
L’inicia dolçament però ben aviat, i amb la coneguda melodia, ja ens situen en
un tempo vital, com la terra mateixa. Entremig hi ha però un break que pausa
l’escolta, per després tornar-hi de nou amb melodia i vitalitat. I finalment,
el tema novè “El desencís”, té també un tempo mig viu ja des dels inicis, tot i
haver-hi també algun break que ens situa en estats de més calma. Un reguitzell
de cançons, de temes on no podrem obviar la presència d’un metre de molts
pianistes, el gran Keith Jarrett, al
qual escoltarem, entre alguns mes, a través de la música de Elisabet Raspall, sense oblidar el seu
propi llenguatge per altra banda força evident.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de l’Elisabet Raspall on hi podreu trobar tota la seva biografia i
espero que també aquest darrer disc. https://elisabetraspall.com/ca/discografia/
Doncs us proposo escoltar
el tema que titula el disc...
5.- Vincles (E. Raspall) 4m07s
Doncs ja heu pogut
escoltar que el piano de l’Elisabet
té uns lligams, uns vincles, amb el món clàssic, de la música clàssica, força
arrelats. Ella però és una pianista de Jazz i així l’hem vist moltes vegades
als escenaris tot i acompanyant d’altres companys. També en els seus projectes
anteriors hi ha el Jazz com els fets amb en Chris Cheek i demés. En aquest d’avui el Jazz hi és per com
improvisarà, car en aquest tema inicial, la seva delicada composició ha girat
al voltant del piano clàssic. Una composició aquesta “Vincles” d’una remarcable
bellesa i profunditat. I és que un que no l’hagi vist es pot imaginar com toca
el piano, tot i bellugant-se, balancejant-se tot i seguint la melodia i el
ritme implícit en aquesta. Els companys li han donat el seu suport d’una manera
“velada”, diluïda, quasi inexistent, per com n’és ella la quasi única
protagonista. Per com ha desenvolupat el tema en la seva improvisació, entenem
que és la seva particular manera d’entendre-la, no havent de passar forçosament
per frases i llenguatge jazzísitc, car, aquesta no és ben bé la proposta
d’aquest “Vincles”, i sí la de situar-nos en l’entorn sublim de la seva visió
de la música.
Elisabet
Raspall comença
a estudiar música molt jove al Foment Vilanoví. Després continua al
Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, on va obtenir el
Diploma Professional, i el Grau Superior al Taller de Músics de Barcelona. Més
tard, als EUA, amb una beca, va estudiar música contemporània al Berklee
College of Music de Boston, on es va graduar en Professional Music. Ha assistit
a nombrosos seminaris de jazz a Barcelona, al Seminari Internacional d’Escoles
de Jazz a Dublín, i ha actuat en diferents festivals de jazz .
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I seguim amb la seva
música, i ara us proposo escoltar el tema dedicat a la gosseta de la seva
germana..
3.- La nina (E. Raspall) 3m42s
Doncs de quina manera
més suau ha començat Elisabet el
tema dedicat a la gosseta Nina. Ben aviat però els arpegis ascendents i
descendents ens l’han feta veure juganera. Les percussions d’en Jarrod hi ha ajudat alhora que les
notes soltes i rítmiques del Tom al
contrabaix, que també han col·laborat en fer-nos veure la juguesca. Una cançó
vital, maca, fins i tot divertida la qual cosa ja ens va prou bé, tenint en
compta com l’estem passant. Tot i això que us acabo de dir, Elisabet va recordar al seu avi, en Joan Raspall Martí assassinat per les
ordes franquistes en aquells anys d’horror que malauradament perduren amb
espurnes derivades d’una transició al no res democràtic. Doncs amb aquesta
composició, l’Elisabet ens ha tornat
a mostrar la seva sensibilitat al piano, la sensibilitat de la composició
envoltada de tristor a l’inici, però posteriorment, la vitalitat d’aquest ésser
estimat, i el seu lligam, el seu vincle.
Ha estudiat amb Tete Montoliu, Lluís Vidal, Albert Bover,
Iñaki Salvador, Álvaro Is, Fred Hersch, Barry Harris, George Cables, Zé
Eduardo, Jean-Pierre Dupuy, Silvia Goes i altres … Va treballar en
diferents obres en diferents canals de televisió a Espanya, i obres de teatre.
Combina l’activitat professional amb l’ensenyament. Actualment està treballant com a pianista acompanyant a
l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
Seguim amb el tema
que obra el disc, anomenat...
1.- Tal com cal (E. Raspall) 4m04s
I un altre dels temes
més vitals del disc, que ja des dels inicis ens ha situat en un entramat rítmic
alhora que melòdic, i és clar harmònic, en un tema marcat pel tempo i ritme.
Després de l’exposició del tema, Elisabet
ha iniciat la seva improvisació seguint perfectament l’estructura harmònica i
desenvolupant un magnífic solo. Una improvisació mixtura de Jazz i conceptes
clàssics, la qual cosa referma el tarannà d’aquest disc, alhora que una
improvisació on ella ha quallat una nova melodia, la qual cosa cerquen sempre
els millors improvisadors. Tom l’ha
seguit, amb la seva també magistral improvisació, la d’un dels referents en
això del contrabaix a casa nostra, la d’aquest americà de Kentucky que viu a Sitges. Acabes d’escoltar aquesta, i
les anteriors cançons, i et sents millor, trobes que has gaudit d’una
interpretació que dóna ales a la vida, la qual cosa és d’agrair, car no totes
les músiques són així de vitals i amables.
S’ha convertit en una
pianista sol·licitada en l’escena musical a Barcelona. Podem trobar-la amb el
cantant Errol Woiski, en diferents
grups com De Diego Brothers en la
seva primera formació i amb la qual van venir al Jazz Club La Vicentina fa uns anys, o amb la seva pròpia banda, on
queda ben reflectida la seva capacitat creativa, tocant les seves pròpies
composicions, sota diferents influències. Ha gravat 11 CDs amb les seves
pròpies composicions originals i altres com a col·laboració. Ha obtingut
diversos premis concedits per la Associació
de Músics de Jazz de Catalunya, i per Ràdio
4, RNE a Catalunya.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I en
dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I ja acabarem aquest
projecte tan personal amb el tema anomenat...
9.- Desencís (E. Raspall) 4m29s
I amb aquest tema hem
acabat el reguitzell de cançons que us he proposat, les últimes vitals, mentre
que la primera més melòdica, com són la resta de les onze composicions d’aquest
preciós disc. Un homenatge a la bellesa, a l’amor i als seus vincles, com ella
mateixa ens explicà a Vilanova i la
Geltrú. Tot i el títol, “Desencís”, la música ens ha mostrat que la
positivitat és la única manera per superar un tràngol d’aquest tipus, i ella
prou ho deu haver viscut, més o menys com qualsevol de nosaltres. Un projecte
que us convido a adquirir tot i entrant al seu web, on hi trobareu la resta de
les seves produccions. Una cançó aquesta, un tema, en termes més jazzísitcs si
voleu, que ens ha tornat a catapultar vers mons d’una superior bellesa gràcies
a la seva gràcil i nítida pulsió al piano, i també a la seva creació de noves
melodies en la improvisació. El suport de la seva base rítmica és fonamental, i
tot i no fer massa escarafalls, la seva permanent pulsió és imprescindible per
a la pianista, per poder expressar tot el seu sentiment, com així ens ha fet en
cadascun dels temes.
Deixem doncs aquest
bell, de bellesa, projecte de l’Elisabet
Raspall i ara sembla un bon moment
per escoltar el micro conte de Carme de
la Fuente
...........
Gràcies Carme per sempre explicar-nos les teves
dèries pianístiques.
I nosaltres seguim
amb més músiques i pianos, però no només, i ara us proposo escoltar el darrer
projecte del Víctor Oller....
“FIRST
SONG”
Víctor
Oller Trio
Autoeditat
Enregistrat
el 4 i 5 de juliol de 2018 al Arnold Schönberg Hall, Països Baixos.
Produït
per Víctor Oller
Víctor
Oller, piano
Andreas
Schmitz, contrabaix
Andrea
Niccolai, bateria
Aquest és un projecte
força delicat amb 6 temes i prop de tres quarts d’hora de precioses músiques.
D’aquestes, dues són composicions pròpies, mentre que la resta són el que en
diem estàndards de Jazz. La majoria dels temes tenen un tempo molt suau, amb tots
els arranjaments fets pel pianista català, tot i haver enregistrat aquest disc
a Holanda on ell s’hi ha passat
força temps estudiant. Ara però, ja el tenim per aquí, i va ser al Jamboree on em va cedir aquest disc. Tenim
un parell de temes a piano solo com és el preciós “I Should Care” i el més
llarg, de 10 minuts, i profund tema personal anomenat “Sacrum”. El que titula
el disc és també un tema delicat de tempo, d’una gran profunditat compost pel
gran Charlie Haden i així doncs
iniciat pel contrabaixista Schmitz.
Més vitals són els
tres que queden com és el cas de “Bilbao” del mateix Oller. Els coneguts “My Romance” i “Con alma”, el primer de Rodgers & Hart i el darrer de Dizzie Gillespie són també una
meravella iniciats dolçament, però agafant aires més rítmics posteriorment, tot
i que són també delicats els seus tempos.
Això és el que he dit
jo i ara us comento lo que m’ha passat el mateix Víctor Oller....
L’enregistrament és
resultat d’un treball de composició i arrangament fet des de la perspectiva del
piano sol i del piano trio, i potser
simbolitza la conclusió dels meus estudis en jazz i composició a La Haia. Presento, d’una banda, dos
dels meus estàndards favorits del repertori jazzístic: “MyRomance” i “I
ShouldCare”; d’altra banda, dos originals de músics de jazz que admiro: el
preciós “Con Alma” de Dizzy i una
balada nostàlgica de Charlie Haden
que dona nom al disc, “First Song”, i, per acabar, dues composicions pròpies
del meu últim any al conservatori: “Bilbao” i “Sacrum”. La primera sorgeix d’un
viatge al País Basc i l’escric
inspirant-me d’alguna manera en la música de Brad Mehldau, mentre que “Sacrum” és en realitat una versió
pianística -amb efectes electrònics- d’una inicial composició per a cor a
quatre veus que encara no he pogut estrenar. Aquesta composició inèdita porta
per nom O Sacrum Convivium, i sorgeix
d’una època d'immersió en la música d’Olivier
Messiaen, on el captivador descobriment de la seva obra homònima em va
portar a recercar la història d’aquest text litúrgic provinent originàriament
d’un poema de Tomàs d’Aquino i per
al qual nombrosos compositors han escrit música vocal
Us proposo escoltar
la composició del Víctor,
anomenada...
2.- Bilbao (V. Oller) 5m36s
Doncs sembla que amb
aquest primer tema del Víctor hem
seguit el tarannà de la música d’autor del projecte anterior de l’Elisabet. Tot i això, aquest tema i
projecte del Víctor s’endinsa una
mica més en l’esfera del Jazz. La seva improvisació però, també té alguns aires
similars als temes de la pianista de Vilanova
i la Geltrú i com ell ens ha dit ens fa recordar a Meldhau per parlar només d’un dels seus referents i que també hi ha
de ser Jarrett. Una melodia també
d’una remarcable bellesa, i ben aviat amb el recolzament de la base rítmica que
ens ha situat ben aviat en la mot bona improvisació del contrabaixista Schmitz. El líder l’ha seguit amb
pulsió nítida i llenguatge personal amb aires jazzístics. Bona improvisació la
d’aquest pianista que sembla haver tornat del seu periple europeu, tot i que de
ben segur hi anirà i tornarà cap aquí aprofitant les curtes distàncies i preus
econòmics en avió. Una improvisació la del Víctor
que ens ha fet arribar fins el final del tema, quasi sense adonar-nos-en,
havent recuperat però la melodia inicial abans d’acabar-lo. Molt bon tema per
començar el seu projecte.
Sobre qui és en Víctor Oller, dir-vos que us ho posaré
al blog del programa, car sinó hi hauria més lletra que música.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de les
20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam session.
I seguirem amb el magnífic
tema, conegut de totes vosaltres anomenat....
1.- My Romance (Rodgers & Hart) 7m43s
My Romance és una
cançó del musical Jumbo a Broadway de Richard Rodgers i Lorenz Hart. Donald Novis i Glòria Grafton van
presentar la cançó en l'escenari i la van gravar amb Paul Whiteman i la seva orquestra. Doris Day la va cantar en la versió cinematogràfica de Jumbo de
1962. Ben Webster va gravar la cançó
diverses vegades com una balada. L'enregistrament de 1961 de Bill Evans Trio a Waltz per Debby és una de les moltes interpretacions amb swing de
tempo mig d’aquest tema que també esdevingué un estàndard de Jazz. Doncs
dolçament l’ha començat el Víctor a
piano solo, per després esdevenir un arranjament en l’ona del tempo mig de Bill Evans. Abans però, ell mateix ha
iniciat la coneguda melodia, i sí, després s’hi ha ficat tots tres amb una
marcada diferència feta pels cops al canto de la caixa pel baterista Niccolai, cosa que ens diferencia el
tema de d’altres escoltes anteriors. Com passa en el tema “Bilbao”, el líder
cedeix el pas primer al contrabaixista el qual ens ha fet la seva molt bona
improvisació. Ens sembla escoltar-lo cantar mentre improvisa, de la mateixa
manera que en el tema comentat, i sí que podem dir que també ens ha sorprès la
seva pulsió rítmica alhora que melodia obtinguda de l’harmonia en aquesta també
bona improvisació de Schmitz. El
líder l’ha seguit de nou en una magnífica improvisació on es fan notar els
aspectes rítmics del seu discurs, alhora que la seva recerca melòdica en
l’harmonia del tema, aconseguint una bona improvisació. El baterista Niccolai ens ha fet gaudir amb un
delicat solo a base de caixa sense bordonera, amb un so matat que el fa
especialment dolç, com el tema és. I la seva melodia ha aparegut de nou a
càrrec del líder, pianista i compositor. A notar la pujada de mig to en un
moment determinat i el vamp final d’aquesta preciositat de cançó.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a aquest divendres
comencen la seva temporada estable amb els diumenges oferint l’espai per a
projectes mes populars.
I acabarem el
projecte d’aquest jove pianista amb el tema de Gillespie anomenat...
3.- Con alma (D. Gillespie) 6m23s
"Con Alma"
és un estàndard de jazz escrit per Dizzy
Gillespie, que apareix en el seu àlbum “Afro”
de 1954. La melodia incorpora aspectes del jazz bebop i el ritme llatí, i és
coneguda pels seus freqüents canvis de centre tonal (que ocorren cada dos
compassos), mentre manté una melodia cantable. S'ha observat que "per molt
bones que siguin les versions de Dizzy
de la seva pròpia cançó, probablement no sigui una bogeria dir que 'Con Alma'
realment va enlairar-se en mans d'altres músics". Entre els que tenen
versions gravades tenim una llarga colla de músics, la llista dels quals són...
Sonny
Rollins, Sonny Stitt, Hal McKusick (Triple Exposure, 1957), Oscar Peterson (The
Jazz Soul of Oscar Peterson, 1959; Swinging Brass with the Oscar Peterson Trio,
1959), Roy Haynes (Just Us, 1960), The Jazztet (Big City Sounds, 1960), Ray
Bryant (Con Alma, 1961), Wes Montgomery (Bumpin', 1965), Charles McPherson (Con
Alma!, 1965), Ed Bickert, Stan Getz (Sweet Rain, 1967), Kenny Burrell (Ode_to_52nd_Street,
1967), germà Jack McDuff (The Natural Thing, 1968), Randy Weston (African
Cookbook, 1969), Lalo Schiffrin (Ins and Outs, 1985), George Shearing (Like
Fine Wine, 2004), Cedar Walton (Underground Memoirs, 2005), Gerald Clayton
(Two-Shade, 2009), Paquito D' ' Rivera (Panamericana Suite, 2010)....
Una obra mestre de Dizzy Gillespie per la seva natural
bellesa alhora que amb la mestria harmònica comentada abans, i és que aquest
era un geni de la teoria musical. La versió que n’han fet el trio del Víctor Oller te un tarannà rítmic de
nou marcat pel baterista i recolzat pel contrabaixista. La pulsió nítida de nou
ens meravella. La seva improvisació també, farcida de recursos melòdics i
rítmics encabits en un tema que mica a mica va agafant una vitalitat potent,
fins arribar al solo del contrabaixista, on tot i mantenir-se el tempo, tot plegat
s’ha esmorteït per a poder-lo escoltar desenvolupar el seu solo cantat força
potent. Al final, de nou la preciosa melodia d’un dels genis del Bebop conjuntament amb Charlie Parker, el gran Dizzy Gillespie.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Deixem doncs aquest projecte
i encarem el darrer projecte d’avui però abans....
deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I nosaltres acabem ja
el programa d’avui i també amb el projecte d’un pianista, aquest és el Luismi Segurado i el seu primer treball
amb FSNT sèrie 1000 anomenat...
“TRITONES
Y SERENDIPIA”
Luismi
Segurado Trio
Editat
per FSNT FSNT 1004
Enregistrat
el 18 i 20 de març de 2016 als PKO Studios, Madrid.
Produït
per Caco Refojo
Productor
executiu, Jordi Pujol
Luismi
Segurado, piano
Chuchi
García, contrabaix
Aaron
Castrillo, bateria
Totes les
composicions són de Luismi Segurado.
Certament és una
casualitat que la durada d’aquest projecte sigui també de quasi 50 minuts, com
en el de l’Elisabet, però és ben
cert, aquí però hi ha menys temes, set en total; la raó és que dos dels temes
són més llargs. En aquesta quasi una hora de música ens trobem amb tres temes delicats,
tot i que el què més el primer track “Amor de
madre”, que és una meravella fet amb tot l’amor. També el setè track és
una delícia una mica més viva però, un preciós vals “Waltz for Clarise”. El
primer track del disc, llarg tema de més de 9 minuts, amb una magnífica intro a
piano solo, “A ver a cual”, es diu el tema, que després desenvoluparan amb
total mestria i calidesa. Després d’aquestes composicions encabides en un tempo
slow i mig, tenim quatre temes a tempos més vius, tot i trobar-nos amb el més
llarg del disc, de prop de 14 minuts què és realment una Suite de tres
moviments i per tant amb tres moments musicals i rítmics diferents tot i seguir
una determinada estela. El swing apareix ja d’entrada en el quart track
anomenat “Lennie’s Law”. Mentre que el tema un tant funk podria ser el sisè
track anomenat “Bien Waldron”. Però no, això només passa a l’inici, car,
després tenim un swing a tot drap tot i haver-hi moments per a la calma en el
solo del contrabaixista. I el tema més vital i que ens situa en un Jazz molt
més allunyat en el temps, allà pels anys 30s del segle passat, i també a tot
swing. És doncs un projecte amb un tarannà vital bàsicament tot i haver-hi
moments per a la calma, aquesta però gens apalancada. Felicitats Luismi.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc per així poder-lo
adquirir.
I us proposo començar
amb la Suite del projecte composta per tres moviments i de prop de 14 minuts. I
és que no me n’he pogut estar de posar-vos-la, tot i la seva llargària....estic
parlant de....
3.- Suite Enrerrareza
(L. Segurado) 13m55s
Una Suite composta de
tres moviments i que són: “Verdades”, “Tritones y Serendipia” i “Big Red” i que
no us comentaré abastament en els tres moviments, feinada hercúlia a la qual no
m’hi vull posar. Complicada tasca que no sabria relatar i organitzar per fer-ho
amè, més o menys com crec que queda amb els temes que comento. Eps, això de que
quedi amè, és la meva pretensió per fer-vos partícips de les meves
apreciacions, que per altra banda solen er força evidents. En fi, que crec que haureu
gaudit amb aquesta magnífica Suite on les músiques han passat per diversos
estils, des del swing a moments més funk, passant per un Jazz d’Avant-Garde, i
tot farcit per magnífiques interpretacions, de grup i solistes, com la iniciada
pel líder a piano solo. Jo diria que “Verdades” segueix amb un tarannà després
de la intro amb una curta magnificència, envoltada de calma i serenitat a tot
swing que seguirà amb la improvisació del líder, magnífica per cert. Després de
la qual, tornà la calma i seguir amb un riff permanent de piano i contrabaix,
ideal per deixar al bateria fer la seva aportació i solo i acabar aquesta
primera part. “Tritones” comença amb una preciosa balada i segueix amb una
altra melodia un pèl més viva, per entrar en un altre llarg moment a piano
solo, a partir del qual canvien les tornes, i ens trobem amb músiques un tan
relacionades amb el blues o similars, on tots tres desenvolupen uns moments de
lliure improvisació en l’ona Avant-garde abans comentada. Aquests moments
deriven dolçament cap el tercer moviment de la Suite, el “Big Red”, amb una
melodia a un ritme funk suau, amb un solo del contrabaixista i espurnes de
piano i ritme marcat pel baterista, una moments preciosos que ens acosten a un
canvi final amb el piano primer i després a duet amb el contrabaixista. Quan
s’hi posen ja és a tot swing, amb tots els canvis que posteriorment hi haurà,
però el swing en la improvisació del líder ja no ens abandonarà fins el final,
que l’acaben de cop. Déu n’hi do. He fet la meva versió del que seria cadascuna
de les parts, havent-me equivocat per descomptat, cosa però que no treu que us
hagi volgut tornar a portar pels moments que heu escoltat en aquesta Suite. El Luismi segur que em perdonarà. I deia
que no ho comentaria abastament, doncs déu n’hi do.
Vegem que ens va dir Mario Benso (Abril, 2017) a Dial Jazz ...."Habituat com està
un a que aquest sigui un país de contradiccions, no hauria de sorprendre que,
just en aquests temps infames en què la Cultura
navega per aigües més que turbulentes i el jazz ha perdut bona part de la ja
feble infraestructura que posseïa fa una vintena d'anys, aparegui com per art
de màgia potàgia una nova i excel·lent generació de músics joves que, en quantitat
i qualitat, suposa un veritable punt d'inflexió en els avatars del nostre jazz.
No faig broma: cada setmana un descobreix gent nova -molts acabats de sortir
tot just del forn de l'aprenentatge- fent música admirable i el que és encara
més important: apuntant un futur engrescador. i vet aquí que això passa ara,
quan viure de la música s'ha convertit en tasca homèrica a l'abast de molt
pocs, i les oportunitats de tocar, i de tocar el que portes dins, resulten tan
escasses com la tonyina vermella a Barbate....
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
Seguim amb el quart
track anomenat..
4.- Lennie’s Law (L. Segurado) 4m24s
I amb quin altre
magnífic tema i swing ens hem trobat. Vitalitat de tema i projecte farcit de
swing i amb una veu pròpia la d’aquest jove pianista que veig sovint per
aquests mons nostres del Jazz, en Jam Sessions i en concerts diversos, músic
aquest que va aterrar per aquí ara fa algun temps, no massa no, però que ja
forma part de l’escena del Jazz de casa nostra. El swing ha aparegut ja des
dels inicis, amb un tema estructurat en 32 compassos, de la forma AABA si és
que no vaig errat tot i haver-hi la darrera A un tan modificada per arrodonir
el final. El solo ha estat magnífic, per pulsió però per també per com ha anat
desenvolupant la línia melòdico-harmònica, seguint fil per randa l’estructura
del tema. Té una manera percussiva de prémer les tecles del piano, cosa que fa
que els solos estiguin farcits de ritme alhora que per la seva creativitat. García ha fet també un molt bon solo al
contrabaix, acompanyat per els dos companys i així no quedar tan sol, com ha
vegades queden els contrabaixistes. El final del solo ens ha recordat que la
melodia era com l’han començat amb el líder al piano, acabant-lo amb quatre
compassos a mode de The End.
I seguim amb el que
ens diu en Mario Benso....
Luismi
Segurado, Salamanca, és un d'aquests joves talentosos que està trucant a la
porta. El secret està en la seva excel·lent base d'aprenentatge -curtida a la
magnífica pedrera de Musikene- i la
seva voluntat de crear una música oberta, sincera i sense mitges tintes.
Tritons i serendipia, el primer disc del seu trio, és un exercici d'honestedat
irreprotxable: aquí estic jo, aquí estem nosaltres, aquesta és la nostra
música. Música d'arrel pròpia, intel·ligent i enganxada a la pell,
desenvolupada sense pressa però sense pausa. Amb la companyia de Chuchi García i Aaron Castrillo
ha trobat dos perfectes companys de viatge amb què afrontar la sempre fascinant
tasca de respirar a un temps, de construir una identitat de grup. D'això es
tracta en el jazz: d'aportar alguna cosa des de dins, alguna cosa que sigui
inconfusible i incontestablement teva, independentment de aprioris o prejudicis
d'estil. “It's not what you play, it's the way you play it”.
I ja per acabar el
projecte i programa d’avui us proposo escoltar el tema més divertit del
projecte...
2.- Pájaros de
colores (L. Segurado) 5m17s
Doncs ja heu pogut
escoltat com han estat els inicis d’aquest tema que tan ens han recordat anys
tan antics com els dels 30s del segle passat i fins i tot, si se’m permet,
algunes referències anteriors al cinema mut i d’humor. La melodia així ens ho
ha recordat alhora que l’aspecte rítmic, tot i esdevenir posteriorment a tempo
doblat. També la seva estructura ens recorda les típiques del Jazz de 32
compassos. El solo l’ha iniciat el líder i el ritme l’han reconvertit a tot
swing, de nou, amb un “walking” magnífic del contrabaixista, tot i que ben
aviat ens hem trobat amb una incursió de Luismi
a piano solo, on desenvolupa una nova i magnífica línia melòdica recuperant
però moments del tema inicial. Els acords posteriors ja a tot swing ens han fet
trobar amb uns “vuits” a càrrec del baterista i demés, arrodonint-los després a
“quatres”, i ja acostar-nos al final del tema, de nou recuperant la melodia
inicial. Magnífic tema per acabar aquest projecte d’aquest jove pianista, tot i
dir-vos que de ben segur gaudireu amb la resta de temes encabits en aquest
disc, tot i anant a cercar-lo al web que us he posat al blog del programa.
I acaba dient en Mario, gent com Luismi Segurado mereixen tota la nostra admiració i el nostre
suport, perquè són un veritable miracle en aquest país tristament abonat al
menyspreu a l'excel·lència, al ben fet. És difícil saber quin futur els hi espera,
però la seva sola presència i el plaer que suposa escoltar-los tocar ens fa, si
més no, albergar l'esperança que hi ha un futur per a la nostra música, un
futur per al jazz en aquest pais. Tu també pots recolzar-los: escolta'ls i, per
descomptat, comprant els seus discos, amic. ". Això va dir en Mario Benso quan va sortir aquest magnífic disc.
I ja hem acabat el
programa d’avui dedicat al piano i a les músiques de tres pianistes, cadascun
d’ells amb el seu estil però tots tres plens de qualitat en tots els aspectes. Elisabet Raspall ens ha acaronat al començament
amb el seu projecte “Links” amb tot
de temes propis editat pel seu segell Raspall
Records, per després fer-ho el Víctor
Oller Trio amb el seu “First Song”,
on també l’hem pogut escoltar en una peça pròpia i estàndards, disc autoeditat,
i hem acabat el programa amb el també personal treball de Luismi Segurado, “Tritones y
Serendipia”, primer treball per FSNT
1004 i hem escoltat un micro conte de Carme
de la Fuente, ja arribada de les seves vacances estiuenques.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Programa 379: Jaume de Viala, M. Wingfield & G. Husband i Akku Quintet, dimecres 25 de setembre de 2019
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs dir-vos que el
divendres passat 20 de setembre vam inaugurar l’onzena temporada del Jazz Club La Vicentina a l’auditori del
Molí dels Frares i que va ser tot un
èxit de músiques i públic, gaudint amb la proposta musical d’aquests dos
germans que tant s’estimen Catalunya,
Víctor i Juan de Diego. Varem celebrar amb ells el seu 25è aniversari i el
nostre 11è amb un auditori ple de gom a gom, amb els nostres habituals
aficionats i alguns de nous que també van venir a gaudir d’aquesta música que
tant ens apassiona, el Jazz.
Doncs avui farem un
programa temàtic amb tres projectes súper actuals, encabits però en la fusió
del rock suau i espurnes de Jazz. Podreu escoltar el projecte de Jaume de Viala, “Sonoritat de 1000 miralls”, en una magnífica edició en format
llibre de cartolina gruixuda. També podreu escoltar el disc “Tor & Vale” de Mark Wingfield & Gary Husband, disc
editat per Moonjune Records de
l’amic Leonardo Pavkovik. I
finalment, el treball dels Akku Quintet
anomenat “Depart”, grup suís de
jazz minimalista enviat via internet de
ja fa dies, i aquesta setmana de nou amb un micro conte de Teresa Tuset car tenim a la Carme
de la Fuente de vacances.
Doncs comencem amb
les músiques del programa d’avui, res a veure amb les de la setmana passada,
coses que fem aquí, al Jazz Club de Nit,
així és que us proposo escoltar un treball força íntim, bàsicament allunyat del
món del Jazz però on hi intervenen músics d’aquest entorn com aviat escoltareu.
Disc que em va enviar l’amic Dusan
Jectovic, ell també a l’entorn de Moonjune
Records i que ha ajudat i produït aquest projecte de músiques d’una
formació anomenada “Celobert Màgic”
que allà pels anys 80s feia un rock-progressiu amb temes preciosos i molt ben
trenats. Sigui aquest el meu homenatge a la seva preciosa música i als músics
que hi ha col·laborat. Obriu les oïdes a la diversitat amb...
“SONORITAT
DE MIL MIRALLS”
Jaume
de Viala
Disc
autoeditat
Enregistrat
i mesclat per Jose Cattaneo als Aclam Records entre el 2017 i el 2019,
Barcelona
Produït
per Jaume de Viala i Dusan Jectovic.
Jaume
de Viala: guitarres elèctrica i clàssica, percussions
Dusan
Jectovic: guitarra elèctrica i guitarra acústica 12 cordes
Judit
Cucala: veu solista i cors
Xavi
Reija: bateria
David
Marroquin: baix i fretless bass
i
al piano, Álvaro Gandul i Vasil Hadzimanov comparteixen els 22 temes...
Álavaro
Gandul: piano i teclats
(1,2,3,5,6,7,8,9,12,14,15,18)
Vasil
Hadzimanoz: piano i teclats
(4,11,13,16,17,19,20,21,22)
Pablo
Selnik: flauta travessera
(2,3,4,6,7,8,9,10,13,15,19,20,22)
Oriol
Madurell: percussions
(1,2.3,6,8,13,15,19,20,21)
Robindro
Nikolic: clarinet (17,20,21,22)
Col·laboradors
com....
Jordi
Bonell: guitarra elèctrica (10)
Kamal
Mussallam: Oud àrab (20)
David
“SAM”: piano (10)
Bernat
Hernández: fretless bass (10)
Juanito
Makandé: percussions (10,20)
Trissi
Hernández: percussions (2)
Salvador
Avià: bouzouki (2) i lletrista
Roger
Conesa: saxo tenor i clarinet (8,15)
Arranjaments a càrrec
de Jaume de Viala i alguns companys
més.
«La música de Celobert Màgic traslladada al segle
XXI» (segons la visió d’un dels antics guitarristes del grup, Jaume de Viala).
Així s’anomenava la
banda a la qual Jaume de Viala va
pertànyer al llarg de tota la seva existència (des de finals de 1979 fins a
mitjan 1983). Salvador Avià va ser
en el seu moment l’artífex de Celobert
Màgic, ja que va aportar la majoria dels integrants i era el principal compositor
de les peces. També n’era el lletrista. En Jaume
també va compondre uns pocs temes i en
alguns casos van arribar a compartir la composició. En els temps actuals,
seguint la il·lusionant iniciativa de l’antic guitarrista de «reinventar» les
antigues cançons tenint clar que, malgrat tot, s’havia de conservar l’essència
(a la qual cosa contribueix el fet que la vocalista, Judit, sigui l’original de Celobert
Màgic), sí s’ha assolit un estil més progressiu i de fusió, en poder
utilitzar tot luxe d’instruments elèctrics i acústics. Ara aquest repertori ja
no té la sonoritat folkie de fa dècades, sinó que s’endinsa en territoris musicals
híbrids, en les fronteres del rock progressiu, el jazz i la world music. Esforç
titànic el d’aquest àlbum que finalment ha esdevingut un treball innovador que
pot despertar curiositat entre els fanàtics de noms llegendaris com King Crimson, Steve Hackett o,
situant-nos en clau catalana, entre nostàlgics de l’Ona Laietana. Les idees musicals expressades són fresques i
dinàmiques, entregades amb economia brillant on mai manquen d’ànima i
convicció. Cada cançó té entitat pròpia i única, augmentada per interpretacions
que són brillants en substància, eficiència i cohesió. Gràcies a Dusan Jectovic per ajudar en la
producció alhora que amb la seva magistral aportació com a guitarrista. Ell
també, va ser qui em va enviar el disc, primer per Internet i després
físicament a casa.
Us proposo escoltar
alguns temes seguits, i que seran...
4.- Quan (Salvador
Avià) 2m03s
6.- Setembre
cristal·lí (Salvador Avià) 2m50s
11.- Jardins estranys
i ombrívols (Jaume de Viala) 0m54s
Doncs no em digueu
que no han sigut precioses les músiques que acabem d’escoltar. Sí, ja ho sé, no
és Jazz lo que acabem d’escoltar, però és un projecte que em sembla que mereix
ressò, el minso que jo li pugui fer des d’aquí, i també com agraïment a la
tasca de tots els implicats. I com que el programa d’avui va en l’ona del
rock-progressiu i finalment jazz minimalista, doncs que em sembla que la
selecció que he fet dels temes d’aquest projecte on hi ha 22 temes i alguns
d’ells molt ben cantats per la Judit,
doncs crec que ha estat una bona selecció. El primer tema “Quan” és de Salvador Avià, de l’original del 1982,
déu n’hi do, i amb Jaume, Dusan, Vasil,
Pablo, David i Xavi, en un tema que ens recorda les músiques de King Crimson quan aquests feien temes
així de delicats. Després hem escoltat “Setembre cristal·lí”, també preciós per
com de cristal·lines sonen les guitarres i càlida la veu de Judit, també amb sonoritats de finals
dels 70s del rock més progressiu però quan feien aquestes delicades
composicions. Tot i que entremig han tingut un esclat més rítmic, el tema s’ha
mantingut amb un tempo mig suau adequat per acompanyar la preciosa melodia.
Tema aquest del compositor Avià del
1980 amb Judit, Jaume, Dusan, Álvaro,
Pablo, David, Xavi i Oriol. El
darrer i curtet tema “Jardins estranys i ombrívols”, original de De Viala del 2017, té un marcat tempo
ja dels inicis, a la vegada que una preciosa melodia a càrrec de la guitarra
d’en Jaume i amb Dusan, Vasil, David i Xavi. Preciós i
curtet tema que ha acabat aquesta primera sessió.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb un altre
preciós tema d’en Salvador Avià i Jaume
de Viala, anomenat....
15.- Setembre
cristal·lí al Fuji Nevat (S. Avià &
J. De Viala) 3m35s
Doncs aquest és un
tema original del 1981 on hi participen Jaume,
Dusan, Álvaro, Pablo, Roger, David, Xavi i Oriol. La guitarra elèctrica inicial, delicada, i els arpegis de l’acústica
han donat pas a la preciosa melodia, tot això encara a tempo delicat, però ben
aviat canviaran les tornes i el tempo viu, amb melodies clarament orientals,
les del Japó més llunyà, apareixen
barrejades amb el ritme trepidant. Doncs això, que col·laborar en mostrar-vos
aquest projecte tot i no ser del món del Jazz em sembla prou adequat tot i que
en aquest tema, déu n’hi do l’esperit de Rock-Simfònic-Progressiu que hi ha,
força ben situat en el context de les músiques que després vindran.
I acabarem aquest
projecte amb els temes següents...
13.- Tercet del teu
adéu (S. Avià) 2m00s
20.- Extractes de la
llunyania mediterrània (J. De Viala) 2m48s
Doncs el primer tema
és, era, un original de Salvador Avià
del 1981, i déu n’hi do l’esperit que ja tenia de la més fervent actualitat
aleshores, relacionada amb els temes més delicats de King Crimson, i ara recordo els discos “Island” “Lizard” i demés, i tot gràcies a la meravellosa flauta
del Pablo Selnik entre els altres
companys. I hem acabat amb un original de Jaume
de Viala del 1978, on de nou la flauta ens situa en els països més
orientals de la mediterrània, amb els ritmes i melodies aràbigues, amb la
guitarra espanyola fent el contrapunt mediterrani proper. Un tema preciós “parit”
el 1978 per líder i ànima d’aquest projecte que ha aparegut, renovat i
interpretat per alguns dels millors músics de l’escena actual catalana, molts d’ells
relacionats amb el món del Jazz i d’altres en el del Jazz-Rock-Progressiu, que
per això l’heu escoltat alhora també perquè té una sonoritat actual i ha estat
fet amb tot l’amor per recuperar de l’oblit els qui van fer aquesta preciosa
música allà pels anys 70s 80s del segle passat, els “Celobert Màgic”, amb músics com Jaume de Viala, Salvador Avià, Judit Cucala, Oriol Madurell i Patrici
Hernández afegint-s’hi David Donat, Roser
Valdivieso i en Lluís. Doncs
això, que aquí queda el meu homenatge a aquells precursors.
Deixem aquest
projecte tan deliciós i ara sembla un bon moment per a escoltar el micro conte
de Teresa Tuset.
..................................
Gràcies Teresa per com sempre ens ho expliquis
i per la teva dinàmica vital.
I sembla que ara
toca.... Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu
entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb més
música, i ara també amb algunes de delicades, les del disc de Moonjune anomenat....
“TOR
& VALE”
Mark
Wingfield & Gary Husband
Editat
per Moonjune Records el 31 de juliol de 2019
Gravat
per Jesús Rovira, amb l'assistència de Gerard Giner, als estudis La Casa
Murada, Banyeres del Penedès, Catalunya, el 19 de maig de el 2019.
Produït
per Mark Wingfield.
Mesclat
i masteritzat entre febrer i maig de 2019 per Mark Wingfield a Heron Island
Studio, Cambridgeshire, Anglaterra.
Producció
executiva de Leonardo Pavkovic per MoonJune Records.
MARK
WINGFIELD, guitarra, efectes sonors
GARY
Husband, piano acústic
Totes les composicions
de Mark Wingfield excepte els temes
4, 5 i 7 que van improvisar espontàniament Mark
Wingfield i Gary Husband.
Un veritable trobada
d'esperits, “Tor & Vale” mostra
la notable química entre dos extraordinaris intèrprets, el guitarrista Mark Wingfield i el pianista Gary Husband. Una joia d'interacció
matisada i rara potència, aquesta sessió íntima desborda de brillants
intercanvis de preguntes i respostes i una dramàtica exploració de rubatos
entre els intrèpids improvisadors. "Aquest enregistrament captura i
reflecteix l'entusiasme mutu i el tipus de compatibilitat fàcil que trobem
entre nosaltres que va estar present en tot moment durant les sessions",
ha assenyalat Husband. "Res
d'això es va sentir forçat o semblava requerir molt esforç en absolut.
Simplement va succeir, tal com ho escoltes.
Gravat a La Casamurada, un espaiós estudi ubicat
en una granja del segle XII a Catalunya,
a una hora de Barcelona, Tor & Val
es compon de cinc composicions evocadores de Wingfield i tres peces purament improvisades, com el suggerent tema
que titula el projecte de més de 16 minuts, cosa que li dóna una gran
importància a l'espai i descobreix que els dos esperits afins estan oberts en
tot moment. "Tan aviat com vam començar a tocar, estava clar que hi havia
una connexió musical instantània allà i una voluntat d'obrir-se i explorar
realment", va dir Wingfield.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous,
amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges
oferint l’espai per a projectes mes populars.
Escoltem ja alguns
dels seus temes tot i situant-vos en l’entorn musical d’un determinat
minimalisme i per això relaxades músiques, com aquest primer tema anomenat....
1.- Kittiwake (M. Wingfield) 7m24s
Doncs tot i ser només
dos músics amb una combinació no gaire freqüent de guitarra elèctrica amb
efectes i un piano de cua, déu n’hi do quina meravella de música que ens han
ofert. Aparentment sembla que la guitarra així hauria d’estar acompanyada per
un teclat i efectes també, però el que sí és cert que el resultat final no
hauria estat així de tant maco i delicat. Trobo què és una combinació perfecte
i la música obtinguda així ho testifica. La guitarra de Wingfield, al qual ja hem escoltat al Jazz Club de Nit en programes dedicats exclusivament a Moonjune, tampoc és que exageri massa
la seva transformació sonora i sí se situa en una sonoritat distorsionada però
amb un so final força càlid. Husband
ha fet una molt bona feina tot i acompanyant-lo, marcant el ritme, però també
ha brillat en la seva interpretació solista. Ambdós són molt bons músics i
sobretot en aquest estil del jazz rock progressiu, tot i estar aquest tema i
projecte encabit en un esperit bàsicament minimalista.
I això que us diré o
podreu llegir al blog, ha estat extret de la pàgina web del disc:
"Vam començar la
sessió amb les peces compostes i les coses van sortir tan bé que quan vam
arribar a les peces improvisades sentim que no hi havia necessitat de discutir
com abordar-les". Husband va explicar que la naturalesa intuïtiva
d'aquesta sessió de Tor & Val ha estat part del seu modus operandi durant
anys. "Realment tinc l'hàbit exasperant d'escoltar la instrucció inicial o
algun tipus de pla, només per ignorar-per complet i deixar que l'instint i la
intuïció es facin càrrec", va dir. "M'encanta el procés
conversacional i instintiu per crear el seu propi camí i presentar-se a través
de nosaltres".
I aquesta és la
pàgina web del disc:
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots
aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Escoltem ara el tema
també del guitarrista britànic, anomenat...
8.- Vaquita (M. Wingfield) 5m48s
Doncs ens hem tornat
a trobar amb una altra tema força íntim amb la sonoritat electrònica de la
guitarra i l’acústica i profunda del piano, parella aquesta excepcional per no
gens habitual. La perfecte compenetració es palpa a l’ambient i així va ésser en
l’enregistrament a la Casa Murada,
lloc i espais magnífics per calma i relaxació adequades per fer qualsevol tipus
d’enregistraments, però potser més en aquests. Els clams de la guitarra, que
són com crits continguts, contrasten amb la calma del piano, aconseguint ambdós
músics que ens quedem escoltant-los tot i gaudint per la proposta, per la
música tan particular i personal, la d’aquest guitarrista anglès que tantes
vegades hem posat en aquest programa quan els hem fet dedicats a Moonjune Records. Tot i la calma
comentada, el tema té un ritme inherent, té un tempo contingut, té un Groove,
té un moviment més marcat quan Husband
acompanya que quan ha fet el solo, que també hi és, però.
"La nostra
àmplia gamma de punts de referència musicals comuns vol dir que vam poder
realitzar alguns viatges improvisats", ha afegit Wingfield. "Gary és un
gran intèrpret i jo coneixia el seu treball amb el piano, de manera que sabia
que podia sortir del format improvisat de jazz habitual i fer referència a
molts mons musicals diferents. Sabia que hi havia un potencial real per fer una
cosa així amb ell, però no tenia idea per endavant que la sessió aniria tan bé
o que podríem comunicar-nos musicalment al nivell que ho vam fer ".
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos
que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep
Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I acabem aquest
projecte amb un altre tema força impactant, anomenat....
6.- Tryfan (M. Wingfield) 9m36s
Un tema aquest
iniciat pel guitarrista i compositor dels temes que hem posat, car els que
varen improvisar, tot i ser molt interessants depassen els temps que tenim
assignats a la ràdio, o sigui que us recomano mirar d’adquirir el treball via
internet a la pàgina que us he comentat abans. Doncs Wingfield ha iniciat de nou el tema tot i impressionant-nos per la
seva contundència a base de clamps i gemecs, que ben bé n’hi per gemegar per
com va tot plegat en tots els àmbits de la vida, de la societat. Husband ha desenvolupat un magnífic
solo a piano amb una gran energia i tempo alhora que mestria interpretativa, la
d’aquest pianista no massa conegut en el món del Jazz “convencional”, i ho poso
entre cometes, i que també hem escoltat en d’altres projectes de l’editorial
del Leonardo Pavkovik. Un tema llarg
de 9 minuts i mig on ells dos han desenvolupat el tema inicial amb sengles
improvisacions. I ja ens ha dit el guitarrista com va anar tot plegat a la
sessió d’enregistrament. I com devia anar en els temes de total improvisació,
temes un dels quals dura més de 16 minuts, com s’ha comentat a l’inici d’aquest
projecte. Wingfield és un
guitarrista que ha begut de les fonts del rock-progressiu amb músics com Allan Holdsworth i John McLaughlin,
entre d’altres, i ara per ara amb un llenguatge i so força personals. Husband mateix va tocar amb aquests dos
monstres de la guitarra, el primer tristament desaparegut fa un parell d’anys.
I acaben dient què:
El guitarrista
britànic britànic amb visió de futur està remodelant el so del seu instrument a
través de la seva sèrie d'enregistraments impressionistes durant l'última
dècada. "La interpretació de la guitarra de Wingfield és misteriosa,
majestuosa i ardent per torns", va escriure la revista Guitar Player
mentre All About Jazz explicava: "Wingfield fa que la seva guitarra cridi,
canti i plori per pietat enmig de les notes titil·lants" i Music That
Matters simplement el va anomenar un "Xaman de sis cordes amb ales i
improvisació".
Deixem aquest
magnífic i delicat projecte que per començar ha estat força adequat en aquest
programa d’avui, totalment allunyat del de la setmana passada, aquell, encara
més allunyat en el temps que aquest, que és de lo més actual i divers,
musicalment parlant. I és que aquí a Jazz
Club de Nit ens agrada sorprendre-us amb diversitat de músiques i
projectes.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Doncs i ara ja per
acabar aquest programa d’avui, força especial, us proposo escoltar una mica de
Jazz minimalista encabit en el projecte....
“DEPART”
Akku
Quintet
Editat per 7dmedia de Trey Gunn
Michael Gilsenan, saxo
Maja Nydegger, teclats
Markus Ischer, guitarra
Andi Schnellmann, baix elèctric
Manuel Pasquinelli, batería
Michael Gilsenan, saxo
Maja Nydegger, teclats
Markus Ischer, guitarra
Andi Schnellmann, baix elèctric
Manuel Pasquinelli, batería
Totes les
composicions de Manuel Pasquinelli
I dir-vos que al blog
us posaré la pàgina web del grup:
El conjunt de jazz
minimalista suís Akku Quintet acaba
de treure el seu quart àlbum "Depart" mitjançant el segell 7dMedia de
Trey Gunn, amb el bateria de SONAR Manuel
Pasquinelli fundador del Akku Quintet.
El famós escriptor Sid Smith va dir:
"Millor conegut pel seu treball en l’escena minimalista suïssa del
post-rock amb SONAR, les
composicions de Pasquinelli tenen
una dimensió gairebé cinematogràfica que abasta estats d'ànim agredolces i
moments de desenvolupament del drama". La banda té la seva seu a Suïssa, des d'on dispensen un groove
minimalista de jazz amb gran efectivitat. Des dels seus primers concerts el
2011, la banda ha guanyat cada vegada més atenció internacional (gira per Amèrica del Nord a la tardor de 2018).
El seu àlbum debut "Stages of Sleep"
va sortir al maig de 2013 (Morpheus
Records). El quintet posà després les diferents fases del so a la seva
música. Després del seu aclamat àlbum de 2015 "Molècules", Akku Quintet varen treure el seu tercer disc
"Aeon" el 2017. A
l'octubre de 2018, la banda va realitzar una gira per Canadà i els Estats Units.
El seu quart àlbum, "Depart",
és el primer en sortir amb el segell 7dMedia
de Trey Gunn (King Crimson, Security
Project).
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
Escoltem ara la seva
música, que després hi haurà més explicacions de qui són i què
fan....prepareu-vos a escoltar una delícia de tema...
3.- Breeze (M. Pasquellini) 3m44s
Doncs ja heu pogut
escoltar que seguim amb el tarannà del projecte anterior. Una preciosa i
delicada composició de Pasquinelli
que ens ha corprès per la seva calma i quasi com una meditació. I com les notes
llargues primer del teclat i després del saxo han anat omplint l’espai sonor
amb un tempo i ritme marcat per la base rítmica, amb espurnes de notes soltes
repetitives per la guitarra. El baix elèctric ha omplert de profunditat l’escena
sonora ja acompanyat pels cops a la caixa del baterista i compositor. Una
delícia de tema per a començar aquest projecte minimalista, com sembla que avui
és tot el programa. Espero que encara estigueu per aquí.
Manuel diu: "Hem
triat “Depart” com a títol de l'àlbum perquè descriu molt bé el sentiment
i esperit general de l'àlbum. Jo diria que en comparació amb els nostres àlbums
anteriors, 'Depart' és més
progressiu i expressiu. Crec que es pot escoltar un to de desenvolupament en
tots els temes. La cançó principal 'Depart'
apareix en un estat d'ànim valent i al mateix temps dubtós i misteriós,
interpretada amb molta alegria. 'Depart'
va ser la millor paraula per descriure l'estat d'ànim d'aquesta cançó i l'àlbum
en general". El nou àlbum dels Akku
Quintet encara té un toc minimalista, però escoltareu més moments amb les
qualitats solistes dels membres del grup. És un àlbum colorit i poderós d'una
banda ben sintonitzada. Gravat en viu a l'estudi del 16 al 19 d'abril de 2018,
les composicions van ser escrites per Manuel
Pasquinelli. Manuel diu:
"Vam gravar l'àlbum en 4 dies. Totes les cançons van ser interpretades 'en
viu a l'estudi ', tocant tots junts com una banda. Assagem i desenvolupem la
música en poc temps però en fases d'assaig intens i algunes actuacions en viu".
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
I seguim amb un altre
tema que també ens deixarà força impactats, si es pot dir que el minimalisme
impacat....
2.- Made in China (M. Pasquinelli) 7m36s
Doncs déu n’hi do per
quins diferents estats d’ànim ens han fet passar aquests magnífics músics.
Primer els sons esotèrics “made in china” amb les campanetes tot i situant-nos
clarament en l’entorn, i després ja amb la guitarra elèctrica repetitiva i baix
elèctric donant-li el suport harmònic. Tot plegat arriba a un estat on només
escoltem reiterativament al saxo mentre els altres companys l’acompanyen sense
haver marxat de Xina. Ara bé, la irrupció de la guitarra en el més pur estil
del Jazz-Rock-Progressiu és força impressionant. Un solo magnífic d’en Markus que ens torna a situar en un
estat de calma i relaxació tot i retrobant els primers moments d’aquest “made
in china”. El guitarrista segueix tibant del carro i els companys segueixen
recolzant-lo rítmicament. Minimalisme mitjançant el Jazz-Rock-Progressiu, cosa
de la qual no n’estem massa acostumats en aquest programa. Espero que ho gaudiu
com a novetat que és i que hàgiu obert les oïdes el suficient per encara estar
per aquí.
I en Sid Smith ens diu..."El grup es
connecta i s'uneix, però roman constantment en moviment, mantenint un equilibri
i gràcia quasi de ballet que construeix hàbilment els temes i afegeix línia a
línia, notes llargues i sonores. Encara que cada un per si sol pot ser molt
poca cosa, quan es combinem, creem una cosa gran, forta i duradora, alguna cosa
substancial i memorable".
Per acabar, Manuel té això per a comunicar:
"El meu objectiu és impartir un estat d'ànim específic a l'oient. No és
una història concreta, sinó un estat d'ànim i una progressió amb condicions i
colors canviants per a submergir a l’oient. I espero que pugueu escoltar els
temes de l'àlbum diverses vegades i descobrir-hi coses noves i mirar-la i
escoltar-la amb un enfocament i perspectiva diferent cada vegada".
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts de diversitat d’estils.
I ja acabem el
programa d’avui amb el tema que titula el projecte, el magnífic..
4.- Depart (M. Pasquinelli) 10m52s
Doncs amb quin tema
hem acabat el programa d’avui. Ens han tornat a situar en diferents estadis
musicals durant aquests quasi 11 minuts, passant primer per reiteratives incursions
del saxomi la guitarra, fins a trobar-nos amb una situació encabida en el més
pur avant-garde on el saxo ha desenvolupat tot un reguitzell de sonoritats de
lo més free, i tot això per sobre del substrat de la base rítmica en permanent
estat d’interacció. En Michael Gilsenan en estat pur
avant-garde mostrant-nos el seu saber. L’estat posterior de calma ha anat
desenvolupant-se fins arribar a uns moments màgics a càrrec no se sap gaire de
quin instrument que de manera repetitiva ens va impregnant el nostre cervell.
Tot plegat va agafant uns aires eteris, de sons estratosfèrics, creixent en
potència i persistència, desenvolupant a la vegada espurnes diverses de sons
amb el saxo i ja arribant mica a mica al final, seguint però amb el ritme
marcat fins el final definitiu, ja relaxat i delicat. Quin tros de tema per
acabar el programa d’avui.
Bé doncs ja hem acabat
el programa d’avui dedicat a projectes diversos, primer recordant el que van
fer els “Celobert Màgic” als anys
70s 80s del segle passat, tornat a recuperar i enregistrat de nou gràcies a la
producció de Jaume de Viala i Dusan
Jectovic, anomenat “Sonoritat de mil
miralls”. Després hem escoltat un projecte editat per Moonjune Records amb dos dels seus referents, Mark Wingfield & Gary Husband, anomenat “Tor & Vale” per acabar com ho hem
fet amb la sorprenent proposta dels Akku
Quintet i el seu “Depart”, i
aquesta setmana de nou amb un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska
Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Big
Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els
d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
