Programa 379: Jaume de Viala, M. Wingfield & G. Husband i Akku Quintet, dimecres 25 de setembre de 2019
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs dir-vos que el
divendres passat 20 de setembre vam inaugurar l’onzena temporada del Jazz Club La Vicentina a l’auditori del
Molí dels Frares i que va ser tot un
èxit de músiques i públic, gaudint amb la proposta musical d’aquests dos
germans que tant s’estimen Catalunya,
Víctor i Juan de Diego. Varem celebrar amb ells el seu 25è aniversari i el
nostre 11è amb un auditori ple de gom a gom, amb els nostres habituals
aficionats i alguns de nous que també van venir a gaudir d’aquesta música que
tant ens apassiona, el Jazz.
Doncs avui farem un
programa temàtic amb tres projectes súper actuals, encabits però en la fusió
del rock suau i espurnes de Jazz. Podreu escoltar el projecte de Jaume de Viala, “Sonoritat de 1000 miralls”, en una magnífica edició en format
llibre de cartolina gruixuda. També podreu escoltar el disc “Tor & Vale” de Mark Wingfield & Gary Husband, disc
editat per Moonjune Records de
l’amic Leonardo Pavkovik. I
finalment, el treball dels Akku Quintet
anomenat “Depart”, grup suís de
jazz minimalista enviat via internet de
ja fa dies, i aquesta setmana de nou amb un micro conte de Teresa Tuset car tenim a la Carme
de la Fuente de vacances.
Doncs comencem amb
les músiques del programa d’avui, res a veure amb les de la setmana passada,
coses que fem aquí, al Jazz Club de Nit,
així és que us proposo escoltar un treball força íntim, bàsicament allunyat del
món del Jazz però on hi intervenen músics d’aquest entorn com aviat escoltareu.
Disc que em va enviar l’amic Dusan
Jectovic, ell també a l’entorn de Moonjune
Records i que ha ajudat i produït aquest projecte de músiques d’una
formació anomenada “Celobert Màgic”
que allà pels anys 80s feia un rock-progressiu amb temes preciosos i molt ben
trenats. Sigui aquest el meu homenatge a la seva preciosa música i als músics
que hi ha col·laborat. Obriu les oïdes a la diversitat amb...
“SONORITAT
DE MIL MIRALLS”
Jaume
de Viala
Disc
autoeditat
Enregistrat
i mesclat per Jose Cattaneo als Aclam Records entre el 2017 i el 2019,
Barcelona
Produït
per Jaume de Viala i Dusan Jectovic.
Jaume
de Viala: guitarres elèctrica i clàssica, percussions
Dusan
Jectovic: guitarra elèctrica i guitarra acústica 12 cordes
Judit
Cucala: veu solista i cors
Xavi
Reija: bateria
David
Marroquin: baix i fretless bass
i
al piano, Álvaro Gandul i Vasil Hadzimanov comparteixen els 22 temes...
Álavaro
Gandul: piano i teclats
(1,2,3,5,6,7,8,9,12,14,15,18)
Vasil
Hadzimanoz: piano i teclats
(4,11,13,16,17,19,20,21,22)
Pablo
Selnik: flauta travessera
(2,3,4,6,7,8,9,10,13,15,19,20,22)
Oriol
Madurell: percussions
(1,2.3,6,8,13,15,19,20,21)
Robindro
Nikolic: clarinet (17,20,21,22)
Col·laboradors
com....
Jordi
Bonell: guitarra elèctrica (10)
Kamal
Mussallam: Oud àrab (20)
David
“SAM”: piano (10)
Bernat
Hernández: fretless bass (10)
Juanito
Makandé: percussions (10,20)
Trissi
Hernández: percussions (2)
Salvador
Avià: bouzouki (2) i lletrista
Roger
Conesa: saxo tenor i clarinet (8,15)
Arranjaments a càrrec
de Jaume de Viala i alguns companys
més.
«La música de Celobert Màgic traslladada al segle
XXI» (segons la visió d’un dels antics guitarristes del grup, Jaume de Viala).
Així s’anomenava la
banda a la qual Jaume de Viala va
pertànyer al llarg de tota la seva existència (des de finals de 1979 fins a
mitjan 1983). Salvador Avià va ser
en el seu moment l’artífex de Celobert
Màgic, ja que va aportar la majoria dels integrants i era el principal compositor
de les peces. També n’era el lletrista. En Jaume
també va compondre uns pocs temes i en
alguns casos van arribar a compartir la composició. En els temps actuals,
seguint la il·lusionant iniciativa de l’antic guitarrista de «reinventar» les
antigues cançons tenint clar que, malgrat tot, s’havia de conservar l’essència
(a la qual cosa contribueix el fet que la vocalista, Judit, sigui l’original de Celobert
Màgic), sí s’ha assolit un estil més progressiu i de fusió, en poder
utilitzar tot luxe d’instruments elèctrics i acústics. Ara aquest repertori ja
no té la sonoritat folkie de fa dècades, sinó que s’endinsa en territoris musicals
híbrids, en les fronteres del rock progressiu, el jazz i la world music. Esforç
titànic el d’aquest àlbum que finalment ha esdevingut un treball innovador que
pot despertar curiositat entre els fanàtics de noms llegendaris com King Crimson, Steve Hackett o,
situant-nos en clau catalana, entre nostàlgics de l’Ona Laietana. Les idees musicals expressades són fresques i
dinàmiques, entregades amb economia brillant on mai manquen d’ànima i
convicció. Cada cançó té entitat pròpia i única, augmentada per interpretacions
que són brillants en substància, eficiència i cohesió. Gràcies a Dusan Jectovic per ajudar en la
producció alhora que amb la seva magistral aportació com a guitarrista. Ell
també, va ser qui em va enviar el disc, primer per Internet i després
físicament a casa.
Us proposo escoltar
alguns temes seguits, i que seran...
4.- Quan (Salvador
Avià) 2m03s
6.- Setembre
cristal·lí (Salvador Avià) 2m50s
11.- Jardins estranys
i ombrívols (Jaume de Viala) 0m54s
Doncs no em digueu
que no han sigut precioses les músiques que acabem d’escoltar. Sí, ja ho sé, no
és Jazz lo que acabem d’escoltar, però és un projecte que em sembla que mereix
ressò, el minso que jo li pugui fer des d’aquí, i també com agraïment a la
tasca de tots els implicats. I com que el programa d’avui va en l’ona del
rock-progressiu i finalment jazz minimalista, doncs que em sembla que la
selecció que he fet dels temes d’aquest projecte on hi ha 22 temes i alguns
d’ells molt ben cantats per la Judit,
doncs crec que ha estat una bona selecció. El primer tema “Quan” és de Salvador Avià, de l’original del 1982,
déu n’hi do, i amb Jaume, Dusan, Vasil,
Pablo, David i Xavi, en un tema que ens recorda les músiques de King Crimson quan aquests feien temes
així de delicats. Després hem escoltat “Setembre cristal·lí”, també preciós per
com de cristal·lines sonen les guitarres i càlida la veu de Judit, també amb sonoritats de finals
dels 70s del rock més progressiu però quan feien aquestes delicades
composicions. Tot i que entremig han tingut un esclat més rítmic, el tema s’ha
mantingut amb un tempo mig suau adequat per acompanyar la preciosa melodia.
Tema aquest del compositor Avià del
1980 amb Judit, Jaume, Dusan, Álvaro,
Pablo, David, Xavi i Oriol. El
darrer i curtet tema “Jardins estranys i ombrívols”, original de De Viala del 2017, té un marcat tempo
ja dels inicis, a la vegada que una preciosa melodia a càrrec de la guitarra
d’en Jaume i amb Dusan, Vasil, David i Xavi. Preciós i
curtet tema que ha acabat aquesta primera sessió.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb un altre
preciós tema d’en Salvador Avià i Jaume
de Viala, anomenat....
15.- Setembre
cristal·lí al Fuji Nevat (S. Avià &
J. De Viala) 3m35s
Doncs aquest és un
tema original del 1981 on hi participen Jaume,
Dusan, Álvaro, Pablo, Roger, David, Xavi i Oriol. La guitarra elèctrica inicial, delicada, i els arpegis de l’acústica
han donat pas a la preciosa melodia, tot això encara a tempo delicat, però ben
aviat canviaran les tornes i el tempo viu, amb melodies clarament orientals,
les del Japó més llunyà, apareixen
barrejades amb el ritme trepidant. Doncs això, que col·laborar en mostrar-vos
aquest projecte tot i no ser del món del Jazz em sembla prou adequat tot i que
en aquest tema, déu n’hi do l’esperit de Rock-Simfònic-Progressiu que hi ha,
força ben situat en el context de les músiques que després vindran.
I acabarem aquest
projecte amb els temes següents...
13.- Tercet del teu
adéu (S. Avià) 2m00s
20.- Extractes de la
llunyania mediterrània (J. De Viala) 2m48s
Doncs el primer tema
és, era, un original de Salvador Avià
del 1981, i déu n’hi do l’esperit que ja tenia de la més fervent actualitat
aleshores, relacionada amb els temes més delicats de King Crimson, i ara recordo els discos “Island” “Lizard” i demés, i tot gràcies a la meravellosa flauta
del Pablo Selnik entre els altres
companys. I hem acabat amb un original de Jaume
de Viala del 1978, on de nou la flauta ens situa en els països més
orientals de la mediterrània, amb els ritmes i melodies aràbigues, amb la
guitarra espanyola fent el contrapunt mediterrani proper. Un tema preciós “parit”
el 1978 per líder i ànima d’aquest projecte que ha aparegut, renovat i
interpretat per alguns dels millors músics de l’escena actual catalana, molts d’ells
relacionats amb el món del Jazz i d’altres en el del Jazz-Rock-Progressiu, que
per això l’heu escoltat alhora també perquè té una sonoritat actual i ha estat
fet amb tot l’amor per recuperar de l’oblit els qui van fer aquesta preciosa
música allà pels anys 70s 80s del segle passat, els “Celobert Màgic”, amb músics com Jaume de Viala, Salvador Avià, Judit Cucala, Oriol Madurell i Patrici
Hernández afegint-s’hi David Donat, Roser
Valdivieso i en Lluís. Doncs
això, que aquí queda el meu homenatge a aquells precursors.
Deixem aquest
projecte tan deliciós i ara sembla un bon moment per a escoltar el micro conte
de Teresa Tuset.
..................................
Gràcies Teresa per com sempre ens ho expliquis
i per la teva dinàmica vital.
I sembla que ara
toca.... Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu
entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim amb més
música, i ara també amb algunes de delicades, les del disc de Moonjune anomenat....
“TOR
& VALE”
Mark
Wingfield & Gary Husband
Editat
per Moonjune Records el 31 de juliol de 2019
Gravat
per Jesús Rovira, amb l'assistència de Gerard Giner, als estudis La Casa
Murada, Banyeres del Penedès, Catalunya, el 19 de maig de el 2019.
Produït
per Mark Wingfield.
Mesclat
i masteritzat entre febrer i maig de 2019 per Mark Wingfield a Heron Island
Studio, Cambridgeshire, Anglaterra.
Producció
executiva de Leonardo Pavkovic per MoonJune Records.
MARK
WINGFIELD, guitarra, efectes sonors
GARY
Husband, piano acústic
Totes les composicions
de Mark Wingfield excepte els temes
4, 5 i 7 que van improvisar espontàniament Mark
Wingfield i Gary Husband.
Un veritable trobada
d'esperits, “Tor & Vale” mostra
la notable química entre dos extraordinaris intèrprets, el guitarrista Mark Wingfield i el pianista Gary Husband. Una joia d'interacció
matisada i rara potència, aquesta sessió íntima desborda de brillants
intercanvis de preguntes i respostes i una dramàtica exploració de rubatos
entre els intrèpids improvisadors. "Aquest enregistrament captura i
reflecteix l'entusiasme mutu i el tipus de compatibilitat fàcil que trobem
entre nosaltres que va estar present en tot moment durant les sessions",
ha assenyalat Husband. "Res
d'això es va sentir forçat o semblava requerir molt esforç en absolut.
Simplement va succeir, tal com ho escoltes.
Gravat a La Casamurada, un espaiós estudi ubicat
en una granja del segle XII a Catalunya,
a una hora de Barcelona, Tor & Val
es compon de cinc composicions evocadores de Wingfield i tres peces purament improvisades, com el suggerent tema
que titula el projecte de més de 16 minuts, cosa que li dóna una gran
importància a l'espai i descobreix que els dos esperits afins estan oberts en
tot moment. "Tan aviat com vam començar a tocar, estava clar que hi havia
una connexió musical instantània allà i una voluntat d'obrir-se i explorar
realment", va dir Wingfield.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous,
amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els diumenges
oferint l’espai per a projectes mes populars.
Escoltem ja alguns
dels seus temes tot i situant-vos en l’entorn musical d’un determinat
minimalisme i per això relaxades músiques, com aquest primer tema anomenat....
1.- Kittiwake (M. Wingfield) 7m24s
Doncs tot i ser només
dos músics amb una combinació no gaire freqüent de guitarra elèctrica amb
efectes i un piano de cua, déu n’hi do quina meravella de música que ens han
ofert. Aparentment sembla que la guitarra així hauria d’estar acompanyada per
un teclat i efectes també, però el que sí és cert que el resultat final no
hauria estat així de tant maco i delicat. Trobo què és una combinació perfecte
i la música obtinguda així ho testifica. La guitarra de Wingfield, al qual ja hem escoltat al Jazz Club de Nit en programes dedicats exclusivament a Moonjune, tampoc és que exageri massa
la seva transformació sonora i sí se situa en una sonoritat distorsionada però
amb un so final força càlid. Husband
ha fet una molt bona feina tot i acompanyant-lo, marcant el ritme, però també
ha brillat en la seva interpretació solista. Ambdós són molt bons músics i
sobretot en aquest estil del jazz rock progressiu, tot i estar aquest tema i
projecte encabit en un esperit bàsicament minimalista.
I això que us diré o
podreu llegir al blog, ha estat extret de la pàgina web del disc:
"Vam començar la
sessió amb les peces compostes i les coses van sortir tan bé que quan vam
arribar a les peces improvisades sentim que no hi havia necessitat de discutir
com abordar-les". Husband va explicar que la naturalesa intuïtiva
d'aquesta sessió de Tor & Val ha estat part del seu modus operandi durant
anys. "Realment tinc l'hàbit exasperant d'escoltar la instrucció inicial o
algun tipus de pla, només per ignorar-per complet i deixar que l'instint i la
intuïció es facin càrrec", va dir. "M'encanta el procés
conversacional i instintiu per crear el seu propi camí i presentar-se a través
de nosaltres".
I aquesta és la
pàgina web del disc:
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots
aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Escoltem ara el tema
també del guitarrista britànic, anomenat...
8.- Vaquita (M. Wingfield) 5m48s
Doncs ens hem tornat
a trobar amb una altra tema força íntim amb la sonoritat electrònica de la
guitarra i l’acústica i profunda del piano, parella aquesta excepcional per no
gens habitual. La perfecte compenetració es palpa a l’ambient i així va ésser en
l’enregistrament a la Casa Murada,
lloc i espais magnífics per calma i relaxació adequades per fer qualsevol tipus
d’enregistraments, però potser més en aquests. Els clams de la guitarra, que
són com crits continguts, contrasten amb la calma del piano, aconseguint ambdós
músics que ens quedem escoltant-los tot i gaudint per la proposta, per la
música tan particular i personal, la d’aquest guitarrista anglès que tantes
vegades hem posat en aquest programa quan els hem fet dedicats a Moonjune Records. Tot i la calma
comentada, el tema té un ritme inherent, té un tempo contingut, té un Groove,
té un moviment més marcat quan Husband
acompanya que quan ha fet el solo, que també hi és, però.
"La nostra
àmplia gamma de punts de referència musicals comuns vol dir que vam poder
realitzar alguns viatges improvisats", ha afegit Wingfield. "Gary és un
gran intèrpret i jo coneixia el seu treball amb el piano, de manera que sabia
que podia sortir del format improvisat de jazz habitual i fer referència a
molts mons musicals diferents. Sabia que hi havia un potencial real per fer una
cosa així amb ell, però no tenia idea per endavant que la sessió aniria tan bé
o que podríem comunicar-nos musicalment al nivell que ho vam fer ".
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos
que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep
Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I acabem aquest
projecte amb un altre tema força impactant, anomenat....
6.- Tryfan (M. Wingfield) 9m36s
Un tema aquest
iniciat pel guitarrista i compositor dels temes que hem posat, car els que
varen improvisar, tot i ser molt interessants depassen els temps que tenim
assignats a la ràdio, o sigui que us recomano mirar d’adquirir el treball via
internet a la pàgina que us he comentat abans. Doncs Wingfield ha iniciat de nou el tema tot i impressionant-nos per la
seva contundència a base de clamps i gemecs, que ben bé n’hi per gemegar per
com va tot plegat en tots els àmbits de la vida, de la societat. Husband ha desenvolupat un magnífic
solo a piano amb una gran energia i tempo alhora que mestria interpretativa, la
d’aquest pianista no massa conegut en el món del Jazz “convencional”, i ho poso
entre cometes, i que també hem escoltat en d’altres projectes de l’editorial
del Leonardo Pavkovik. Un tema llarg
de 9 minuts i mig on ells dos han desenvolupat el tema inicial amb sengles
improvisacions. I ja ens ha dit el guitarrista com va anar tot plegat a la
sessió d’enregistrament. I com devia anar en els temes de total improvisació,
temes un dels quals dura més de 16 minuts, com s’ha comentat a l’inici d’aquest
projecte. Wingfield és un
guitarrista que ha begut de les fonts del rock-progressiu amb músics com Allan Holdsworth i John McLaughlin,
entre d’altres, i ara per ara amb un llenguatge i so força personals. Husband mateix va tocar amb aquests dos
monstres de la guitarra, el primer tristament desaparegut fa un parell d’anys.
I acaben dient què:
El guitarrista
britànic britànic amb visió de futur està remodelant el so del seu instrument a
través de la seva sèrie d'enregistraments impressionistes durant l'última
dècada. "La interpretació de la guitarra de Wingfield és misteriosa,
majestuosa i ardent per torns", va escriure la revista Guitar Player
mentre All About Jazz explicava: "Wingfield fa que la seva guitarra cridi,
canti i plori per pietat enmig de les notes titil·lants" i Music That
Matters simplement el va anomenar un "Xaman de sis cordes amb ales i
improvisació".
Deixem aquest
magnífic i delicat projecte que per començar ha estat força adequat en aquest
programa d’avui, totalment allunyat del de la setmana passada, aquell, encara
més allunyat en el temps que aquest, que és de lo més actual i divers,
musicalment parlant. I és que aquí a Jazz
Club de Nit ens agrada sorprendre-us amb diversitat de músiques i
projectes.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Doncs i ara ja per
acabar aquest programa d’avui, força especial, us proposo escoltar una mica de
Jazz minimalista encabit en el projecte....
“DEPART”
Akku
Quintet
Editat per 7dmedia de Trey Gunn
Michael Gilsenan, saxo
Maja Nydegger, teclats
Markus Ischer, guitarra
Andi Schnellmann, baix elèctric
Manuel Pasquinelli, batería
Michael Gilsenan, saxo
Maja Nydegger, teclats
Markus Ischer, guitarra
Andi Schnellmann, baix elèctric
Manuel Pasquinelli, batería
Totes les
composicions de Manuel Pasquinelli
I dir-vos que al blog
us posaré la pàgina web del grup:
El conjunt de jazz
minimalista suís Akku Quintet acaba
de treure el seu quart àlbum "Depart" mitjançant el segell 7dMedia de
Trey Gunn, amb el bateria de SONAR Manuel
Pasquinelli fundador del Akku Quintet.
El famós escriptor Sid Smith va dir:
"Millor conegut pel seu treball en l’escena minimalista suïssa del
post-rock amb SONAR, les
composicions de Pasquinelli tenen
una dimensió gairebé cinematogràfica que abasta estats d'ànim agredolces i
moments de desenvolupament del drama". La banda té la seva seu a Suïssa, des d'on dispensen un groove
minimalista de jazz amb gran efectivitat. Des dels seus primers concerts el
2011, la banda ha guanyat cada vegada més atenció internacional (gira per Amèrica del Nord a la tardor de 2018).
El seu àlbum debut "Stages of Sleep"
va sortir al maig de 2013 (Morpheus
Records). El quintet posà després les diferents fases del so a la seva
música. Després del seu aclamat àlbum de 2015 "Molècules", Akku Quintet varen treure el seu tercer disc
"Aeon" el 2017. A
l'octubre de 2018, la banda va realitzar una gira per Canadà i els Estats Units.
El seu quart àlbum, "Depart",
és el primer en sortir amb el segell 7dMedia
de Trey Gunn (King Crimson, Security
Project).
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
Escoltem ara la seva
música, que després hi haurà més explicacions de qui són i què
fan....prepareu-vos a escoltar una delícia de tema...
3.- Breeze (M. Pasquellini) 3m44s
Doncs ja heu pogut
escoltar que seguim amb el tarannà del projecte anterior. Una preciosa i
delicada composició de Pasquinelli
que ens ha corprès per la seva calma i quasi com una meditació. I com les notes
llargues primer del teclat i després del saxo han anat omplint l’espai sonor
amb un tempo i ritme marcat per la base rítmica, amb espurnes de notes soltes
repetitives per la guitarra. El baix elèctric ha omplert de profunditat l’escena
sonora ja acompanyat pels cops a la caixa del baterista i compositor. Una
delícia de tema per a començar aquest projecte minimalista, com sembla que avui
és tot el programa. Espero que encara estigueu per aquí.
Manuel diu: "Hem
triat “Depart” com a títol de l'àlbum perquè descriu molt bé el sentiment
i esperit general de l'àlbum. Jo diria que en comparació amb els nostres àlbums
anteriors, 'Depart' és més
progressiu i expressiu. Crec que es pot escoltar un to de desenvolupament en
tots els temes. La cançó principal 'Depart'
apareix en un estat d'ànim valent i al mateix temps dubtós i misteriós,
interpretada amb molta alegria. 'Depart'
va ser la millor paraula per descriure l'estat d'ànim d'aquesta cançó i l'àlbum
en general". El nou àlbum dels Akku
Quintet encara té un toc minimalista, però escoltareu més moments amb les
qualitats solistes dels membres del grup. És un àlbum colorit i poderós d'una
banda ben sintonitzada. Gravat en viu a l'estudi del 16 al 19 d'abril de 2018,
les composicions van ser escrites per Manuel
Pasquinelli. Manuel diu:
"Vam gravar l'àlbum en 4 dies. Totes les cançons van ser interpretades 'en
viu a l'estudi ', tocant tots junts com una banda. Assagem i desenvolupem la
música en poc temps però en fases d'assaig intens i algunes actuacions en viu".
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland. I els dilluns
també podeu anar al Jazzman on hi
sol haver el gran Pere Ferré Trio.
Els dijous també s’hi fan concerts.
I seguim amb un altre
tema que també ens deixarà força impactats, si es pot dir que el minimalisme
impacat....
2.- Made in China (M. Pasquinelli) 7m36s
Doncs déu n’hi do per
quins diferents estats d’ànim ens han fet passar aquests magnífics músics.
Primer els sons esotèrics “made in china” amb les campanetes tot i situant-nos
clarament en l’entorn, i després ja amb la guitarra elèctrica repetitiva i baix
elèctric donant-li el suport harmònic. Tot plegat arriba a un estat on només
escoltem reiterativament al saxo mentre els altres companys l’acompanyen sense
haver marxat de Xina. Ara bé, la irrupció de la guitarra en el més pur estil
del Jazz-Rock-Progressiu és força impressionant. Un solo magnífic d’en Markus que ens torna a situar en un
estat de calma i relaxació tot i retrobant els primers moments d’aquest “made
in china”. El guitarrista segueix tibant del carro i els companys segueixen
recolzant-lo rítmicament. Minimalisme mitjançant el Jazz-Rock-Progressiu, cosa
de la qual no n’estem massa acostumats en aquest programa. Espero que ho gaudiu
com a novetat que és i que hàgiu obert les oïdes el suficient per encara estar
per aquí.
I en Sid Smith ens diu..."El grup es
connecta i s'uneix, però roman constantment en moviment, mantenint un equilibri
i gràcia quasi de ballet que construeix hàbilment els temes i afegeix línia a
línia, notes llargues i sonores. Encara que cada un per si sol pot ser molt
poca cosa, quan es combinem, creem una cosa gran, forta i duradora, alguna cosa
substancial i memorable".
Per acabar, Manuel té això per a comunicar:
"El meu objectiu és impartir un estat d'ànim específic a l'oient. No és
una història concreta, sinó un estat d'ànim i una progressió amb condicions i
colors canviants per a submergir a l’oient. I espero que pugueu escoltar els
temes de l'àlbum diverses vegades i descobrir-hi coses noves i mirar-la i
escoltar-la amb un enfocament i perspectiva diferent cada vegada".
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts de diversitat d’estils.
I ja acabem el
programa d’avui amb el tema que titula el projecte, el magnífic..
4.- Depart (M. Pasquinelli) 10m52s
Doncs amb quin tema
hem acabat el programa d’avui. Ens han tornat a situar en diferents estadis
musicals durant aquests quasi 11 minuts, passant primer per reiteratives incursions
del saxomi la guitarra, fins a trobar-nos amb una situació encabida en el més
pur avant-garde on el saxo ha desenvolupat tot un reguitzell de sonoritats de
lo més free, i tot això per sobre del substrat de la base rítmica en permanent
estat d’interacció. En Michael Gilsenan en estat pur
avant-garde mostrant-nos el seu saber. L’estat posterior de calma ha anat
desenvolupant-se fins arribar a uns moments màgics a càrrec no se sap gaire de
quin instrument que de manera repetitiva ens va impregnant el nostre cervell.
Tot plegat va agafant uns aires eteris, de sons estratosfèrics, creixent en
potència i persistència, desenvolupant a la vegada espurnes diverses de sons
amb el saxo i ja arribant mica a mica al final, seguint però amb el ritme
marcat fins el final definitiu, ja relaxat i delicat. Quin tros de tema per
acabar el programa d’avui.
Bé doncs ja hem acabat
el programa d’avui dedicat a projectes diversos, primer recordant el que van
fer els “Celobert Màgic” als anys
70s 80s del segle passat, tornat a recuperar i enregistrat de nou gràcies a la
producció de Jaume de Viala i Dusan
Jectovic, anomenat “Sonoritat de mil
miralls”. Després hem escoltat un projecte editat per Moonjune Records amb dos dels seus referents, Mark Wingfield & Gary Husband, anomenat “Tor & Vale” per acabar com ho hem
fet amb la sorprenent proposta dels Akku
Quintet i el seu “Depart”, i
aquesta setmana de nou amb un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska
Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Big
Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els
d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
