Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 Molt
Bon Any i bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit aquí a Ràdio Abrera
107.9 Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta
i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials.
I dir-vos que el
concert de Festa Major d’Hivern o de
la Mostra de La Vicentina el farem a la Sala
Xica. Comptarem de nou amb Marina
Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico
Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions. Això serà el
18 de gener dissabte, obrint portes a les 19h per començar mitja hora més tard
i a la Sala Xica. Un esdeveniment
gratuït organitzat des del Jazz Club La
Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
I ja parlant del
programa dir-vos que anirà de guitarristes (i no només) i les seves i diverses
músiques, així és que podreu escoltar els joves al costat del mestre Pere Soto, ell amb el seu "Sailing", autoeditat. Els
joves són l'Arnau Gil i el seu "Mecànica Vital", editat per Segell Microscopi, i també deuen ser
joves els companys de la formació The
Cominmens i el seu "Unnamed
Road", de Youkali Music. I
aquesta setmana amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
Un programa amb tres
projectes diferents per com cadascú interpreta la seva música on el nexe d’unió
és l’instrument, la guitarra. Els projectes dels dos joves segueixen majorment
el vessant de la Fusió, mentre que el del mestre Soto està encabit en els diversos estils de Jazz, tot i mostrar-nos
també les seves habilitats amb les guitarres més distorsionades en un dels
temes.
Doncs comencem amb
els projectes d’avui, i us proposo començar amb el d’un grup amb seu a Saragossa liderat pel seu guitarrista i
més prolífic compositor amb el disc anomenat....
“UNNAMED
ROAD”
The
Cominmens
Editat
el 2019 per Youkali Music Youkali
167
Enregistrat
per Josué Pasqual el 21 i 23 de maig de 2018 a Cal Pastoret.
Mesclat
i masteritzat per Josué Pasqual.
Produït
per Youkali Music i The Cominmens.
Jaime
Viñes, saxo tenor
Àlex
Comín, guitarra
Jesús
Martí, baix elèctric
Israel
Tubilleja, bateria
Les composicions
d’aquest projecte són compartides entre tots, tot i tenir més protagonisme l’Àlex Comín, guitarrista i líder de la
formació.
I aquí tenim prop de
50 minuts d’una música força potent amb 9 temes d’aquesta compacte formació que
ens presenta el seu segon treball. Els dos primers temes són del saxofonista Jaime Viñes, essent el primer “Que el
karma te lo devuelva” tota una demostració de força rítmica, tot i haver-hi un
break rítmic entremig, tema encabit en la Fusió com respiren tots els temes de
la banda. El segon és més delicat, “Reflect”, amb el suport del baix elèctric i
bateria, per sobre del qual els dos solistes desenvolupen les seves línies. Els
temes del guitarrista i ànima del grup, Álex
Comín són 5 del total de 9, essent el 3er track “Sbt”, una mena de
continuació rítmica del tema anterior, també amb moments per a la calma amb
solo del baixista. El tema que titula el projecte, “Unnamed Road”, és una
delicada composició a duet de saxo i guitarra, on el guitarrista dóna el suport
adequat a la melodia feta pel saxo tenor. El “Tequila Sunrise” té uns aires
diferents, per melodies i ritmes, també amb canvis diversos. És el més llarg
del projecte on gaudirem de les seves intervencions solistes i tasques
d’acompanyants. El 6è track “Wisdom of the
elderly”, és una magnífica balada, així és que ens mostra de nou la calidesa
del so de Viñes al saxo tenor, alhora que el bon gust del
compositor i guitarrista Comín. I el
darrer tema d’aquest músic, el 9è track “Hidden” és un altre tema força introspectiu
i delicat, a un tempo súper slow on la intensitat del missatge un tant
melancòlic ens el situa en l’àmbit més meditatiu. El tema del baixista Martí és “Horizonte de sucesos”,
emmarcat en un esperit més viu de tempo, on sobta el duet solista de baix i
saxo tenor. Després vindran les improvisacions dels seus companys, saxo tenor i
guitarra, a un tempo magnífic. I el tema del baterista, “Sucesos en el
horizonte”, ja veieu com juguen amb els noms, ens remet de nou a la placidesa
de l’escolta tranquil·la i pausada pel tempo slow del tema.
I com sempre, dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, i així poder-lo
adquirir i ajudar als músics i a la música, al Jazz, en definitiva.
Comencem doncs el
programa amb una de les delicades composicions d’aquest projecte, i serà la que
dóna nom a l’àlbum, tema del líder i guitarrista Álex Comín....
4.- Unnamed Road (Á. Comín) 3m40s
Doncs amb quina
delicada melodia hem començat el programa d’avui. Els dolços arpegis del
guitarrista i compositor han recolzat la preciosa melodia feta pel saxo tenor Viñes, en un tema delicat que dóna nom
al projecte, un “camí sense nom”. La posterior improvisació del saxofonista ha
seguit el tarannà plàcid d’aquesta composició acabant-la tots dos delicadament.
Poques coses més a dir d’un tema curtet i interpretat per dos músics, i només
tornar a considerar la magnífica composició del líder i guitarrista Comín i el preciós i delicat so del
tenor de Viñes.
I ara un comentari
extret del web de Youkali Music i
que parla del seu primer i anterior projecte, “Escenas”.
THE
COMINMENS
és el projecte liderat pel guitarrista i compositor saragossà Àlex Comín, que arran de la seva estada
a Pamplona, on completava els seus
estudis superiors de Jazz, va donar forma al que s'ha convertit en el seu
primer treball discogràfic com a líder,
"Escenas "(Youkali Music, 2016). Al costat d'ell, completen el
quartet Jaume Viñes (Saxo Tenor, Premi
Qualitats Artístiques 2011 de l'CSMA), Jesús Martí (Baix Elèctric) i Israel
Tubilleja (Bateria), una formació que, després d'anys de contínua evolució
i investigació es desmarca amb un so propi, orgànic i basat en el
"Interplay", que neix de la tradició jazzística com a sòl ferm per
impulsar-se a sonoritats i rítmiques més modernes. Amb influències en la
composició i l'enfocament interpretatiu de l'escena novaiorquesa actual, "Escenas" combina rítmiques
agosarades amb harmonies amables, melodies molt vives, formes i estructures
espontànies i improvisacions elàstiques, generant un so impactant, madur, fresc
i honest.
Seguirem més vius de
tempo tot i els canvis rítmics, amb un tema de Comín també, anomenat...
5.- Tequila Sunrise (Á.
Comín) 8m11s
Doncs i quin tema més
impressionant, per diversitat rítmica alhora que per les seves interpretacions.
Un ritme inicial del tema encabit en les complexitats més agosarades. I és que
evidentment no és el clàssic 4x4 i és quelcom força més complicat i molt ben
reconduït. El break rítmic entremig del tema és també un senyal d’identitat del
guitarrista, i és que la riquesa del tema creix amb aquests canvis rítmics. El
solo que ens ha fet ha estat força reeixit i igualment el del saxo tenor Viñes. Ells dos han anat fent un “téte
a téte” magnífic mostrant-nos la seva qualitat tècnica i domini de
l’instrument, alhora que la seva creativitat. Per sota d’ells, la potent base
rítmica de baix elèctric i bateria ha estat sublim, donant-los tot el seu
suport. Tema que s’ha basat en les improvisacions de saxo tenor i guitarra però
que han acabat recuperant la melodia inicial. Magnífic i potent tema que en un
directe deu ser brutal.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot
lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots
aquests anys.
I encara amb més
música d’aquesta formació The Cominmens
amb un tema del saxo tenor Jaime Viñes
anomenat...
1.- Que el Karma te
lo devuelva (J. Viñes) 5m45s
Doncs i quin altre
tros de tema que acabem d’escoltar, i és que he seleccionat els temes més
impactants del disc, sense oblidar que hi ha també unes precioses balades, però
és que aquests temes són força impactants. La Fusió del Jazz-Rock hi és força
evident. La base rítmica de baix i bateria estan immensos, el primer amb un
magnífic solo, i el segon mantenint la màquina a tot tren durant tot el tema,
fins i tot i ja cap el final, amb un magnífic solo, passant el so d’un canal a
l’altre, mestria també de l’enginyer de so. Especial menció al solo del
baixista, però és que també l’ha fet el líder i guitarrista, compartit amb el
del compositor i saxo tenor, els quals han tornat a fer un téte a téte. Tros de
tema dels The Cominmens compost pel
saxo tenor Viñes.
I ara sí, comentant
sobre el projecte actual...
Àlex
Comín (guitarra), Jaume Viñes (saxo tenor), Jesús Martí (baix) i Israel
Tubilleja (bateria), quatre dels músics més destacats de l'escena
de Jazz aragonesa es reuneixen en aquest grup; la marxa comença el 2014 però
porten molts anys compartint una actitud vital amb la música i tocant junts en
el col·lectiu Jazzen Zaragoza. En
aquest nou treball aprofundeixen en la relació entre composició, interpretació
i improvisació, així com el vincle entre els seus integrants. Jazz contemporani
com a conseqüència de l'inconformisme, així com la necessitat de creació i
experimentació, fruit de l'estudi personal i evolució del so grupal, de la
relació entre la música d'arrel i el jazz d'avantguarda.
I acabarem aquest
projecte seguint el mateix i potent esperit, amb el tema del baixista Jesús Martí, anomenat....
7.- Horizontes de
sucesos (J. Martí) 4m19s
Deixem aquest
projecte i ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente,
.....................
Gràcies Carme per explicar-nos històries
relacionades sempre amb les músiques del programa.
I nosaltres seguirem i farem un canvi estilístic per músiques i concepció a
la guitarra, i ho farem amb el següent projecte i que serà el.....
“MECÀNICA VITAL”
Arnau Gil
Editat per Segell Microscopi MIC129D
Enregistrat per Sergi Felipe a Underpool
Studio, Esplugues, CAT.
Masteritzat per Joan Hernàndez
Produït per Arnau Gil
Arnau Gil, guitarra
Clara Lai, piano, Fender Rhodes i teclat
Emilio Martín, contrabaix i baix
elèctric
Jordi Gardeñas, bateria
I la col·laboració de:
Mathieu Robert, saxo soprano (2, 7, 8 i
10)
Joao Silva, violí (2, 7 i 8)
Núria Martin, violí (2, 7 i 8)
Aroa García, viola (2, 7 i 8)
Paul Stouthamer, violoncel (2, 7 i 8)
Vicent Pérez, trombó (2)
Xavi Garriga, veu (2)
Catherine Denys, Maria Shutsko, Carles
Pineda Jr., cors (2)
Òscar Latorre, trompeta (5)
Totes les composicions i arranjaments són de l’Arnau Gil.
Doncs aquest és un projecte on l’Arnau
Gil ret homenatge a músics i músiques que semblen haver-lo “marcat”, i no
només. Quasi 50 minuts i 11 temes on es respira aquest respecte. Els tempos
també són diversos i podríem dir que quasi la meitat, de fet en són 5 els que
podríem encabir en el terme “balada”. Així tenim el preciós “Sospir” a guitarra
sol. A “Enyor” l’acompanya el trio amb la col·laboració del soprano de Robert. Tema lent és també “Et in
Arcadia Ego”, tot i ser força trencador en els inicis i modern de concepció i
sons. A l’”Absència” sembla recordar quelcom de les músiques “folk-country”, i
amb “Brisa” tenim una primera part melòdica, quasi de música de pel·lícules,
mentre que després el swing apareix en el solo del líder. El primer track
“Viatge” té ja un tempo una mica més viu i ens recorda els ritmes del Brasil.
I la “Rumba pel Raül” té el seu ritme en el títol, a un tempo mig com
l’anterior. El salt més brutal des del punt de vista d’estil, és l’homenatge a Jimi Hendrix en la seva versió del
“Purple Haze”, aquí amb la veu d’en Xavi
Garriga i llarga llista de col·laboradors. Més viu i vital és el seu “Anhel
de transcendència”, tot i els canvis de tempo i breaks rítmics. Un altre tema
que acarona la Fusió del Jazz-Rock és l’”Estètic”, tot i que posteriorment, amb
el solo de l’Òscar el swing hi
apareixerà. I el tema més viu és el que titula l’àlbum, “Mecànica Vital”, amb
una preponderant intervenció de Gardeñas,
per ritme i solo, i sempre el líder, amb una gran solvència interpretant alhora
que com podreu escoltar, en l’aspecte de la composició. La formació base és
força sòlida i els acompanyants puntuals, extraordinaris. En definitiva un gran
projecte on veiem a un Arnau Gil
sòlid en les seves intervencions solistes a la guitarra en els diferents
àmbits, estils i sons, alhora que molt bon compositor d’uns temes força
interessants.
I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc, on també el podreu adquirir:
I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc, on també el podreu adquirir:
Doncs per començar
aquest projecte us proposo escoltar.....
3.- Et in Arcadia Ego (Arnau Gil) 4m29s
Doncs molt bon tema
el de l’Arnau el qual ens ha fet
notar l’especial sonoritat de la seva guitarra. Tema interpretat a quartet base
amb Clara Lai als teclats, l’Emilio al baix elèctric i un immens Jordi Gardeñas a la bateria. El tema ha
començat amb un intro de guitarrista i baterista, per després el guitarrista
iniciar la melodia del tema, compaginada amb cords, una preciosa melodia un
tant melancòlica, però. El posterior solo de l’Emilio al baix elèctric ha estat força reeixit, ell mestre canari
en això dels més greus i dominador de la “Berra”. El líder ha recuperat la
melodia sense intervenir en cap més solo, la qual cosa ens demostra la seva
honestedat com a persona, alhora que com a músic, car priva més el resultat
final que no pas l’ego.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Escoltem un altre
tema d’aquest projecte i preparem-nos pel......
1.- Viatge (Arnau Gil) 4m09s
Doncs l’Arnau ens ha fet anar de “Viatge” amb
el seu tema. I és que ha començat amb els sons del Fender Rhodes i el motiu principal a càrrec de la seva guitarra en
la que podria ser la “A” del tema. El pont o la “B” l’ha fet Clara al piano elèctric, per tornar el motiu
principal amb la darrera “A”. El solo de l’Arnau
ens ha semblat també força interessant per com la melodia l’ha acompanyat,
alhora com també la sonoritat més distorsionada. Clara a càrrec de les tecles diverses n’ha fet també un de força
consistent, i és que les seves “maneres” respiren Jazz per tots els costats,
les de tot el grup, és clar. Ella és un músic eclèctic que tan la podem
escoltar fent uns estàndards com acompanyar projectes de lliure improvisació
com els Black Flower de Yexza Lara / Pablo Selnik com formar
part del projecte de l’Arnau. Al
final del seu solo, ells dos a les mans de guitarra i piano elèctric, s’han
retrobat per acabar aquest tema amb el motiu principal de nou i fer el tema per
acabar-lo de cop.
Arnau
Gil
és un jove guitarrista egarenc format entre el Taller de Músics i el Conservatori
del Liceu, centres ens els que ha pogut aprendre de reconeguts músics com Jordi Bonell, Dani Pérez, David Pastor
i Vicens Martin entre d’altres. En
els darrers anys ha col·laborat amb figures del jazz català com són Josep M. Farràs, Philippe Colom i Josep Puigbò, entre d'altres, a través
dels quals s’ha pogut aproximar al jazz més tradicional fins a col·laborar en
una ocasió amb l’emblemàtic trompetista de New
Orleans, Leroy Jones. També ha produït els tres treballs discogràfics de
jazz en català de la cantant Maria
Betriu, amb col·laboracions de músics com Josep M. Farràs, John DuBuclet, Haizea Martiartu i Adrià Font.
I ara seguim amb el
trencador tema que va fer Jimi Hendrix..
2.- Purple Haze (Arnau Gil) 4m26s
I quin canvi més
brutal de sonoritats, sobretot per la de la guitarra. Però la veu d’en Xavi Garriga ens vol recordar a Jimi Hendrix, i tot i fer-ho en els
inicis, ben bé que ens hi ha situat. En aquest tema hi col·laboren tota una
bona colla de companys als quals ja he mencionat en la presentació del disc. A
notar el so més nítid de la guitarra del líder, més en l’ona so “stratocaster”
com el de Hendrix. La gràcia del
tema rau en l’arranjament, amb com l’Arnau l’ha pensat i amb els instruments
que hi ha encabit. Les veus, la líder i també els cors, hi tenen
preponderància. Els backgrounds dels diferents vents quan el líder executa el
seu espaterrant solo, són també remarcables. De la mateixa manera ho ha estat
el de Clara al teclat, súper
distorsionat com també la guitarra del líder, just abans de tornar a recuperar
veus i tema, i anar-lo acabant amb una mena de “vamp” que l’allargaria en un
directe, molt més que probablement.
No obstant, la seva
fascinació per les sonoritats modernes l’ha portat a col·laborar amb músics i
cantants com Xavi Garriga, Anahí Acuña
(coincidint també amb Magalí Datzira,
Martín Melendez i Lucía Fumero), Gemma
Humet, Maria Shutsko, Catherine Denys i Ainhoa Cantalapiedra (guanyadora
d’OT2) entre d’altres. Actualment presenta el seu primer treball, “Mecànica Vital” (Microscopi 2019), on
explora un llenguatge propi a partir d’influències com el rock psicodèlic i el
hip-hop a d’altres com la música simfònica i el swing.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
I després d’aquest
record a Jimi Hendrix ens endinsarem
en una altra perspectiva musical de l’Arnau,
la situada en....
7.- L’anhel de
transcendència (A. Gil) 4m16s
Doncs tal i com ha acabat aquest tema, tot vestit de
“psicodèlia” i sons quasi del més enllà, no ens podríem imaginar escoltant-lo
des dels inicis que així acabaria. Recordeu però que ja al primer break rítmic
hem viscut el mateix, o sigui que aquest és el tarannà del tema, intentar
trobar la transcendència. En el tema hem pogut escoltar primer la melodia
inicial ja des del bell començament, el seu desenvolupament i primer break, per
després seguir de nou melòdicament a
duet de guitarra i saxo soprano, el de Robert,
però també els violins de Joao Silva i Núria Martin, la viola de Aroa
García, i el violoncel de Paul
Stouthamer. El primer solo l’ha fet l’Arnau
amb un so ben marcat pel punteig de la seva guitarra, alhora que un molt bon
fraseig i llenguatge. D’igual factura ha estat el solo de Robert al saxo soprano,
magnífic també. Tots han recuperat el tema i melodia principal fins situar-nos
al final del tema, i acabar-lo així com qui no diu res, amb aquests
estratosfèrics sons.
I acabarem aquest
projecte amb el tema on hi col·labora el gran i jove trompetista Òscar Latorre...
5.- Estètic (Arnau Gil) 4m33s
I què bé que ho pela
el jove Òscar a la trompeta, ell,
que conjuntament amb d’altres músics de la seva generació és el present i el
futur del Jazz a casa nostra. Un tema iniciat amb una intro molt marxosa amb la
guitarra distorsionada de l’Arnau
que ha esdevingut quelcom més delicat per la sonoritat de la trompeta de Latorre. La melodia l’ha feta el jove
trompetista i ell mateix ha encetat les improvisacions. Aquest és un tema
d’estructura clara de Blues en els solos i no tant en la presentació inicial,
car fins i tot el ritme així com trencat fa difícil situar-lo en el context
adequat. Molt bona composició per això que acabo de dir i que dóna personalitat
al tema, que en definitiva és un Blues. L’Óscar
ens ha demostrat una vegada més per què és una de les “puntes de llança” dels
trompetistes que tan ens fan gaudir. I no vull oblidar els seus companys de
metalls com són Pol Omedes, Joan Mar
Sauqué, Oriol Vallès i d’altres més amb els quals tenim la sort de gaudir.
Gran solo d’aquest jove d’Olesa de
Montserrat encabit en l’ona més Bopper com la del seu i nostre admirat Clifford Brown. Després ha estat Clara Lai qui l’ha seguit amb una altra
molt bona execució d’aquesta també jove pianista, on la pulcritud de la
interpretació i les poques notes, les adequades, ha estat clau en la seva
interpretació. Després tots ells han fet una improvisació col·lectiva fins
arribar a la melodia del tema per així acabar-lo de cop. Magnífic tema per
acabar el projecte de l’Arnau Gil i
companys, ella i ells. I el swing d’aquest tema ens anirà força bé per encarar
el projecte final amb en Pere Soto,
el seu projecte a tot swing i no només.
Deixem doncs el
projecte de l’Arnau Gil i nosaltres
ja acabarem el programa amb el projecte del Pere Soto anomenat....
“SAILING”
Pere
Soto
Àlbum
gravat, mesclat i masteritzat per Pere Soto Studios. (Badalona, Catalunya 2019)
Produït
per Pere Soto.
Pere
Soto, guitarres
Curro
Gálvez, contrabaix
Enrique
Heredia, bateria
Artistes
convidats ...
Salvador
Toscano, percussió a "Estate" (gravat als estudis Pere Soto)
Arjen
Gorter, contrabaix a "OrnetMonk" (gravat en el seu estudi casolà)
Bill
Gerhardt, piano a "Lean Years" (gravat a Seclusion Hill Studios per
Phil Ludwig, Ashville, NC EE. UU.)
Walter
Lampe, sintetitzador virtual i teclats a "OrnetMonk".
Totes les
composicions menys #4, 6 i 9 són de Pere
Soto.
Estem davant d’un
projecte personal amb tots els “ets i uts”, on els “mínims” del format trio
bàsic, esdevenen molt més per com s’ho maneguen, i també pels convidats
comentats en tres dels temes. De fet, en aquest treball ens trobem alguns dels Pere Sotos, no sé si tots, amb cadascun
dels seus estils i maneres de tocar la guitarra. És com un caleidoscopi on
podem veure el millor del músic, en aquest cas, podem escoltar el millor i
variat de la seva producció. Es passeja pel “Jazz Gipsy” amb temes com el “155
Swing” aquest amb clares connotacions polítiques. Però també segons Wes Montgomery en el tema súper fast
“Lean Years” de Patrick Azzara, altrament
conegut com a Pat Martino. En el
primer track “Just a minor Blues”, ens mostra dues de les diferents sonoritats
que pot tenir una guitarra, en un tema a tot Groove. El més llarg, dedicat a Ornette Coleman i Thelonious Monk, “OrnetMonk”, és un passeig
llarg, de quasi 13 minuts per la geografia del jazz més trencador amb temps per
gaudir de la seva creativitat sense límits. No oblida però les balades, i la
versió que fa de “Estate” és extraordinària. I tot i parlar només del líder,
dir-vos que tots els seus diversos acompanyants estan igualment de genials. Una
altra delicada delícia és el tema de Charlie
Haden, “For Ruth”. Un preciós vals és el tema propi “Vols ballar amb mi”,
on la guitarra acústica destil·la calidesa. El tema que dóna títol a l’àlbum
“Sayling”, també del Pere és una
altra peça càlida a guitarra espanyola també sembla ser al mateix ritme de
vals, i és que aquest ritme és força utilitzat en els temes a tot “Gipsy Jazz”.
I finalment, el 3er track, “Cap i pota”, també del líder, ell sempre amb el
sentit de l’humor a flor de pell tot i que sap ser àcid quan ens toca el 155.
El swing d’aquest tema és remarcable,
igualment les interpretacions de tots els implicats, i el tempo doblat
encara el fa més brutal.
I com sempre, dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del Pere Soto: http://www.peresoto.com/index-es.html per si podeu
col·laborar d’alguna manera.
I tot i que hi ha el
“For Ruth” i “Vols ballar en mi” que ben bé podrien ser els temes inicials,
havent-hi “Estate”, no me n’he pogut està de posar-vos el tema de Bruno Martino.....
4.- Estate (Bruno Martino) 7m04s
Doncs mai Bruno
Martino hauria imaginat l’èxit que ha acabat tenint la seva composició, la
única seva que en tinguem notícia. Segur que n’haurà fet d’altres, però l’èxit
d’aquesta ha esborrat les altres de la memòria col·lectiva. Un tema interpretat
per gent tan diversa com pugui ser Roberta
Gambarini, ella extraordinària cantant, Chet Baker, Eliane Elias, Joao Gilberto, tristament desaparegut, i
tantes d’altres. Aquí en Pere ens en
fa una interpretació magistral a la guitarra espanyola en format trio base més
les percussions de Salvador Toscano.
Pere és un dels millors guitarristes
de l’estat; dominador de tots els estils com ben aviat podreu escoltar, tot i
que millor que cerqueu a les plataformes digitals i a la seva pàgina web per
saber-ne més d’aquest gran mestre de casa nostra. La delicadesa de la
interpretació de tots plegats concorda amb la del propi tema, melancòlic i amb
un gran sentiment. Curro Gálvez ha
fet també una molt bona improvisació, alhora que ha acompanyat de manera molt
subtil, tal i com han fet també Enrique
a la bateria i Salvador.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Seguim ara amb un tema del prolífic compositor Pere Soto, autor de més d’un miler de
cançons de diferents estils, la qual cosa em recorda lo molt que a ell li
agrada el “Gipsy Jazz”, ell que va muntar el grup DJangoCastle dedicat a aquest estil també anomenat “Jazz Manouche”
on Django Reinhardt en va ser el
màxim exponent. Escoltem però un tema situat en el context del Jazz-Blues
anomenat.....
1.- Just a minor blues (Pere
Soto) 8m07s
I quin tema a tot swing i blues, recordant també el
darrer tema del projecte de l’Arnau Gil.
La melodia del tema està força ben trobada i ens recorda de manera velada
algunes melodies del “Gipsy Jazz”. El solo del Pere ha estat magistral, per sensibilitat, llenguatge i fraseig
súper ràpid, tal i com li agrada a aquest mestre desenvolupar els temes i
solos. Els sons de la seva guitarra també han canviat tot i mostrant-nos les
diferents maneres d’interpretar un Blues, també per sonoritat, aconseguint
fent-nos pensar que hi ha un altre guitarrista en el projecte. La seva
versatilitat és immensa, i en aquest tema, aquest Blues hem pogut constatar com
amb el so més distorsionat, ens ha situat el l’entorn del Jazz-Rock. El solo
del Curro ha deixat pas al de l’Enrique, recuperant posteriorment en Pere la melodia d’aquest Minor Blues.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I del Pere
en podríem parlar tan i tan que no ens acabaríem el programa. Li he dedicat
alguns programes, tot i que fa algun temps, però el millor que podeu fer és
escoltar la seva música i millor encara, mirar d’adquirir-la.
Escoltem ara el magnífic tema barreja d’Ornette Coleman i Thelonious Monk on hi
col·laboren Arjen Gorter al
contrabaix, Walter Lampe, sintetitzador
virtual i teclats, conjuntament amb l’Enrique
a la bateria en el tema....
8.- OrnetMonk (Pere Soto) 12m50s
Doncs quina meravella de tema, de treball, de
composició, on en Pere ens mostra el
seu vesant més avantguardista, que el té també. Un tema de quasi 13 minuts on
l’hem pogut gaudir en diferents àmbits i on el tema ha anat derivant i
circulant per camins diferents. El Groove no ha parat en cap moment, i potser
sí hi ha hagut algun break curtet, però bàsicament, la “marxa” no s’ha aturat.
El motiu principal amb el qual l’han començat, ha servit també per acabar-lo
així com diluïdament. Arjen Gorter l’ha començat al
contrabaix seguint un motiu o línia de baixos, i després l’Enrique a la bateria, ells dos amb un Groove brutal, per ben aviat
en Pere fent la melodia principal,
recolzat pels teclats de Walter Lampe.
Ells dos han fet el tema sencer, i el darrer és qui ha deixat pas al primer
solo del tema, el del contrabaixista Gorter.
Ell l’ha iniciat tot i afegir-s’hi també el Pere amb alguns acords, havent-hi també un “loop” amb el motiu
principal. Lamper sona també amb el
seu sintetitzador, i així tots plegats van desenvolupant el tema. Pere fa un solo magistral amb el Groove
soterrat de la base rítmica, sobretot l’Enrique,
que és també un mestre de les escombretes. Arribats al “break” hem escoltat el
solo al contrabaix de Gorter,
magnífic ell, i sons estratosfèrics per sota d’ell, del sintetitzador de Lampe, i també de la guitarra del
líder. Han recuperat l’inici del tema i el seu magnífic “Groove” amb melodies i
tot, per seguir en una posterior evolució a partir del break a guitarra sol
d’en Pere i posteriorment l’addició
dels seus amics. La creativitat del líder és força espaterrant, i així ens ho
ha plasmat. El motiu rítmic però ha tornat a aparèixer, tot i que els sons són
ara més en l’ona Coleman, més
avantgarde sobretot per com el líder ha jugat amb les electròniques i softwares
possibles i diversos. Amb aquesta passejada per l’Ornette arriben al final del tema, tot i recuperant-lo de nou per
així acabar-lo delicadament.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ja per acabar el projecte i programa d’avui,
escoltarem el tema de Patrick Azzara,
Pat Martino, anomenat....
6.- Lean years (Patrick Azzara) 6m38s
Doncs i quin tema més impressionant ens han fet els
nostres herois, ara amb la col·laboració del Bill
Gerhardt,
gran amic del Pere amb el qual varen
fer un anterior projecte en l’ona més free, crec recordar. El tema està encabit
en el disc que va enregistrat Pat
Martino en directe, anomenat “Live at Blues Alley”, un club de Washington, D.C. el juny de 2009 amb la
seva banda on hi havia gent com Tony
Monaco - orgue Hammond, Eric Alexander - saxo tenor i Jeff "Tain"
Watts - bateria. Gran tema de Martino
a tot swing i interpretat força més viu que el tema original gràcies a la
mestria de tots quatre. La secció rítmica de contrabaix a tot “walking” amb Curro Gálvez i bateria a tot “swing”
per “Ride” i “xarles” amb Enrique
Heredia donen el suport adequat al líder per a desenvolupar un solo que per
fraseig i velocitat d’execució està a l’abast de ben pocs. Gerhardt al piano s’ha mostrat també força eficient i ha fet el seu
també de manera magistral. Els “vuits” de guitarrista i pianista amb el
baterista, ens l’han mostrat també tal i com és l’Enrique, un mestre en això de les baquetes, escombretes i ritmes
intricats. En Curro ha tingut prou
feina fent un “walking” a tota hòstia, o sigui que sembla que ja n’ha tingut
prou amb aquest “curro”. Finalment, recuperen el tema i melodia de Pat Martino, i ens situen ja al final,
acabant-lo delicadament.
Doncs ja hem acabat projecte i programa d’avui i us
recordo que primer hem escoltat el projecte del grup The Cominmens, “Unnamed Road”, després amb el de l’Arnau Gil, “Mecànica Vital” per acabar
a tot swing amb el del gran Pere Soto,
“Sailing”, i hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Abans d’acomiadar-me us recordo que el concert de Festa Major d’Hivern de La Vicentina el farem a la Sala Xica. Comptarem de nou amb Marina Tuset que vindrà en formació a
quartet, acompanyada de Anggie Obin,
flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions.
Això serà el 18 de gener dissabte, obrint portes a les 19h per començar mitja
hora més tard i a la Sala Xica. Un
esdeveniment gratuït organitzat des del Jazz
Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa 392: M. Felberbaum, D. Rotem & J. Johnson 4tet i M. Janisch, dimecres 8 de gener de 2020
0 comentaris
Molt bona
nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí
a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb
un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre
amic Cifu. A ell li dediquem el
programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui
us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de
músics i editorials. Desitjo què hàgiu passat unes magnífiques festes, de
Nadal, Cap d’Any i Reis, i em sap molt greu que molta gent no ho haurà passat
tan bé com nosaltres, entre els quals les preses i presos polítics i menys
malament, els exiliats polítics i per expressió.
Doncs estrenarem
l’any 2020 amb una primera part del programa dedicat a Fresh Sound Records i així és que us proposo escoltar un parell de FSNT. Escoltarem el “3 ELEMENTS” de Michael Felberbaum, per després el “SWEET STUFF” de Daniel
Rotem & Josh Johnson Quartet, i acabar-lo amb el projecte del baixista
anglès Michael Janisch, “Worlds Collide”
editat per Whirlwind Recordings,
projecte que podreu veure el proper diumenge al Jamboree, concert encabit en la gira espanyola que faran aquesta
setmana, i començant l’any amb el micro
conte de Teresa Tuset.
I ja per anar fent
boca, dir-vos que el concert de Festa
Major d’Hivern de La Vicentina
el farem a la Sala Xica. Comptarem,
com cada any, amb la Marina Tuset
que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana
a les percussions. Això serà el 18 de gener dissabte a les 19h a la Sala Xica. Un esdeveniment organitzat
des del Jazz Club La Vicentina i
patrocinat per l’Ajuntament de Sant
Vicenç dels Horts.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs comencem amb el
projecte anomenat...
“3
ELEMENTS”
Michael
Felberbaum
Editat
per FSNT 561
Enregistrat
per Phillipe Gaillot i Renaud Van Walden, el juliol de 2017 als Recall Studios.
Mesclat
per Julien Birot, l’octubre de 2017
Masteritzat
per Raphael Jonin, el febrer de 2018
Produït
per Michael Felberbaum
Productor
executiu Jordi Pujol Baulenas
Michael
Felberbaum, guitarres acústica i elèctrica
Frederic
Borey, saxos tenor i soprano
Leonard
Montana, piano i Fender Rhodes
Totes les
composicions són de Michael Felberbaum,
excepte algunes que ja comentaré si s’escau.
Estem davant d’un
projecte força diferent dels habituals, i ho dic per com s’ha configurat aquest
trio amb guitarra, piano i saxo, sense contrabaix ni bateria. Un disc amb 12
temes i d’una durada de quasi una hora d’una música moltes vegades delicada
però també amb una bona dosi de temes amb una rítmica potent, tot i fer-ho sense
un bateria, car els tempos i ritmes també els marquen guitarra i piano. Música
esotèrica també, sobretot en els temes més delicats. En fi, una delicada
meravella de projecte del qual us en posaré alguns temes.
Com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
Comencem doncs amb
les seves músiques, i així és que us proposo escoltar el tema que va
popularitzar Janis Joplin, tema
d’ella, i dels poetes Michael McClure i
Bob Neuwirth, el conegut....
6.- Mercedes Benz (J. J. & M.M i B. N.) 6m17s
I doncs qui no
recorda a Janis Joplin en el seu
disc “Pearl” en aquest tema, oi? Un
disc del 1970, ai, ai, aquells magnífics 70s que vam poder viure, magnífics per
les músiques i perquè el 1975 va marxar el dictador, tot i que ja veiem que ho
va deixar tot ben lligat, atado y bien atado, malparit. La melodia l’hem
reconeguda ja a les primeres notes, feta per guitarra i saxo tenor a duet. La
part rítmica d’aquest trio la compartiran guitarra i piano, i en aquest tema, i
tots els altres, aquet darrer és qui fa aquesta feina quan el líder fa el seu
solo. Un molt bona execució i solo de Felberbaum,
al qual l’ha seguit el del vell conegut nostre, Frederic Borey, del qual li hem posat diversos dels seus treballs
en anteriors programes, i ja de fa temps. Montana
al piano ens ha mostrat les seves habilitats també, ben recolzat rítmicament
pel guitarrista i líder, per després encarar tots tres de nou la coneguda
melodia, a duet, i acabar amb un Vamp a mode de cirereta final.
"El guitarrista
italoamericà Michael Felberbaum
sembla ser tan conscient dels avantatges i els perills de treballar sense baix
i bateria que el seu trio 3 Elements
sona fenomenalment autosuficient i relaxat. Toca la guitarra elèctrica i
acústica, Borey els saxos soprano i
tenor, i Montana el piano i Fender
Rhodes. La instrumentació proporciona permutacions interessants on Felberbaum, compositor de vuit dels 12
temes, ens fa una sèrie de discrets malabarismes.
Seguim amb més música
d’aquest trio, amb el tema i primer tall del disc, també de Felberbaum, anomenat...
1.- Italian Waltz (M. Felberbaum) 3m43s
Doncs sí que ens hem apropat
al Jazz de cambra en aquest tema, pel vals, però també per la dolçor del saxo
soprano de Borey, on la melodia de
la composició té una gràcia especial. Ell mateix ha encetat els solos amb el
preciós so del soprano i magistral interpretació solista sobre l’harmonia del
tema, i ben recolzat rítmicament pels dos companys amb acords d’un i notes
puntuals de l’altre. El líder ha fet també una gran interpretació amb el suport
del pianista, intercanviant-se ells dos les tasques solistes i d’acompanyant.
El tema torna a aparèixer al final amb els dos solistes alhora per així encarar
el final d’aquest magnífic i delicat tema encabit en el Jazz de cambra, en
podríem dir.
I seguim amb els
comentaris sobre els temes extrets de la pàgina web.........
”Un trio sense
bateria i, en menor mesura, sense contrabaix, es col·loca en la tradició del jazz
de cambra, però tot i això, encara hi ha moltes coses en joc. Una mena de dron
en l'ambiciosa cançó principal, “3 Elements”, dóna pas a patrons rítmics
repetits. Aquests anuncien una regió en la qual els tres músics deambulen amb
incertesa abans d'unir-se i seguir endavant. Es crea una superfície transparent
en el tema “Black Hole Sun” en forma de balada del qual el saxo soprano i la
guitarra llisquen, cantant junts. El 4rt track “Ava” té un intercanvi un tan
sorprenent entre saxo i piano a través d'una línia de guitarra obertament
polsada. En el darrer track, “The State of things”, l'atmosfera es torna febril
i les coses es deterioren...
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I seguim encara amb
el tema del guitarrista i líder d’aquest trio tan especial....tema anomenat...
11.- Mobil (M. Felberbaum) 3m49s
Doncs amb aquest tema
ens han mostrat un nou camí sonor, ara una mica allunyat al concepte Jazz de
cambra, on el moviment, alternatiu jo diria, el notem ja des dels inicis.
L’alternància però l’estem notant des del primer tema, la dels canvis de
solistes i acompanyants. De nou la melodia sona a duet de la mà del saxo tenor
de Borey i la dolça sonoritat de la
guitarra del líder. Felberbaum
ressona amb una profunditat imponent, car aquesta és un tan “fosca” com la
d’alguns dels seus insignes mestres. Alhora la gracilitat del seu fraseig ens
el mostra ple de creativitat i bon gust. L’ha seguit Borey al tenor amb tota una demostració de tècnica i dolça
sonoritat també, la del seu tenor. Aquest és un dels millors vents de canyes de
la veïna França, a qui per cert no
crec que us hagi de descobrir car segur que el teniu més que escoltat. De nou,
els solos van d’un a l’altre, i ha estat Montana
qui els ha acabat, igualment amb una gran mestria. Recuperant el tema, ens hem
trobat de nou al cap i a la fi.
En tot moment hi ha
una varietat de moviment i interconnexió, des del contrapunt fins el que és
subtilment harmònic i simultani. Amb “Gilmore” la música es torna optimista per
la guitarra i el tenor, i la sensació de l'aire lliure la tenim amb “Mercedes
Benz” de Janis Joplin en el qual el
pianista treballa hores extres en un context sempre canviant. Un mai pot estar
segur de quant temps el talent del jazz s'ha de considerar com "nou".
Felberbaum va gravar un àlbum
anomenat “Sweetsalt” per Fresh Sound el 2007 amb un quartet que
també incloïa piano, baix i bateria. Deu anys després, amb el mateix segell va aparèixer
“Lego”, novament amb la mateixa
instrumentació. El 2004, per a la companyia francesa Nocturne, va debutar en un quartet amb saxo en lloc de piano. El
cap de Fresh Sound, Jordi Pujol,
segurament ha de creure que el que és "nou" d'aquest últim àlbum no
és el talent sinó el concepte. I tindria raó".
I tot això extret del
web del disc va dir en Nigel Jarrett
el 31 de maig del 2019, per a https://jazzjournal.co.uk
I ja acabarem aquest
projecte amb el tema també del líder anomenat..
5.- Gilmore (M. Felberbaum) 3m16s
I ja heu pogut
constatar que tampoc fa falta que els temes siguin massa llargs per poder
gaudir de bona música. És clar que en aquest cas l’assumpte és que només són
tres, i tampoc es tracta de fer massa llargs els solos, cosa que no fan. Així
és que amb temes com aquest, i d’altres, de no gaire més de 3 minuts, el gaudi
està assegurat. En aquest, concretament, la vitalitat de tempo l’hem pogut
constatar des del primer moment, també però amb una curta melodia dels dos de
sempre, Felberbaum i Borey. Un tema
encabit en el neobop per tempo i més West Coast per sonoritats, tot i les
diferents variants que cadascú de vosaltres hi podrà trobar. Els moments
d’improvisació col·lectiva que quasi omplen el tema, després de la melodia, ens
els mostren en tot el seu esplendor de la més estricta modernitat.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
Doncs després
d’aquest delicat trio i projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro
conte de Teresa Tuset.
..........................
Gràcies Teresa per fer-ho sempre amb la frescor
i vitalitat teves.
I nosaltres seguim
amb l’altre projecte de FSNT i ara
ens toca escoltar a un quartet amb dos saxos i el seu projecte anomenat...
“SWEET
STUFF”
Daniel
Rotem & Josh Johnson Quartet
Editat
per FSNT 563
Enregistrat
i mesclat per Talley Sherwood als Tritone Studio, el 19 de maig de 2017,
Glendale, Califòrnia,
Masteritzat
per Peter De Wagter
Produït
per Daniel Rotem i Josh Johnson
Productor
executiu: Jordi Pujol
Daniel
Rotem, saxo tenor
Josh
Johnson, saxo alto
Alex
Boneham, contrabaix
Christian
Euman, bateria
Aquest és una altra
delicada obra per com els dos saxos interactuen amb contrabaix i bateria, però
també per la manera com han tractat els estàndards que ens interpretaran. Nou
temes d’alguns dels millors compositors del món del Jazz, fets amb tot l’amor
possible, amb tempos no massa trencadors i balades precioses, amb temes que
originalment eren més vius de tempo però que ells han volgut reconvertir en
quelcom més suau, també per interpretacions. Quasi 50 minuts d’una magnífica
música, amb intervencions magistrals de tots quatre, tot i que majorment per
part dels dos líders i saxofonistes, Rotem
& Johnson, saxo tenor i saxo alto, respectivament.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc, per així poder-lo
adquirir fàcilment:
Doncs escoltem-los ja
i tot i acabar com hem acabat de vitals amb el projecte anterior, no em puc
estar de posar la meravella de Billy Strayhorn
qui va ser la mà dreta de Duke Ellington,
amb l’incommensurable....
2.- Chelsea Bridge (B. Strayhorn) 4m52s
Doncs d’aquest tema
hem pogut llegir coses tan boniques com aquesta: "Chelsea Bridge"
(1941) és un estàndard de jazz impressionista compost per Billy Strayhorn. El biògraf de Strayhorn,
David Hajdu, assenyala que "a diferència dels temes convencionals de
pop i jazz del moment, “Chelsea Bridge” és 'clàssic' en la seva integració de
la melodia i l'harmonia com un tot orgànic". També s'observa que
"evoca vívidament l'aigua que hi ha sota" del pont en lloc del pont
en si i que la cançó està en deute amb el treball de Claude Debussy, per la influència d’aquest sobre Strayhorn. Duke Ellington Big Band la
tocaven, i concretament la magnífica interpretació que en va fer el seu saxo
tenor Ben Webster. I què en podem
dir de la magnífica versió que ens n’han fet aquests dos genials joves
saxofonistes, conjuntant la sonoritat més fosca del saxo tenor de Rotem amb la més clara del saxo alto de
Johnson. El solo del contrabaixista
també ha estat molt remarcable, i per descomptat la melodia interpretada pels
dos líders i saxofonistes. Una meravella per començar el projecte d’aquest
quartet.
"L'etiqueta Fresh Sound de Jordi Pujol es dedica, entre d’altres coses, a documentar la
creativitat del jazz a la costa oest dels Estats
Units. Rotem i Johnson són dos
dels noms nous més brillants de l'escena de Los Angeles. Cada un té un estil fresc i rodó, un so “cool”
juntament amb una capacitat coincident per a una exposició temàtica flexible en
el seu fraseig. En general, Sweet Stuff
és un document atractiu per l'amplitud i profunditat del seu enfocament tant
pel repertori com per la interacció grupal.”
Seguim amb el
magnífic tema de Thelonious Monk
anomenat...
4.- Let’s Cool One (Th. Monk) 7m28s
Doncs aquest magnífic
tema de Monk, el va enregistrar en
el disc anomenat “Misterioso”
enregistrat en viu al famós Five Spot
Café el 7 d’agost de 1958 i el van acompanyar Ahmed Abdul-Malik (contrabaix),
Johnny Griffin (saxo tenor) i Roy Haynes (bateria). Un disc que va editar Riverside Records i produir el gran Orrin Keepnews. La col·laboració amb el
gran Charlie Rouse vindria després i
seria força prolífica. El tema l’han fet els dos solistes a duet, amb la
marcada diferent sonoritat dels dos instruments de vent, acompanyats per la
magnífica base rítmica. Daniel Rotem
és qui primer n’ha fet el primer i preciós solo amb “walking” de contrabaix i
amb tot el swing del món. Magnífic i càlid solo de Rotem al tenor, i millor continuació de Johnson seguint el fil de la darrera frase del primer. Cadascú té
una visió de la jugada, així és que tot i la diversitat, ells dos segueixen un
tarannà, el del projecte, també en les seves improvisacions, les quals son
tranquil·les i sense escarafalls efectistes. Alex Boneham ens ha meravellat de nou amb el solo al contrabaix,
mentre que els quarts del bateria amb els dos saxos han acabat de remarcar el
tema de Monk, que ells han fet tan i
tan bé.
“El títol de l'àlbum “Sweet Stuff” prové d'una joia menor
d'una balada d'Horace Silver. Monk és aquí amb dos temes (“We See”, “Let
's Cool One”) i també hi ha Herbie
Hancock (“Sonrisa”), Benny Golson
(“Along Came Betty”) i Ornette Coleman (“When
Will The Blues Leave?”); Billy Strayhorn
(“Chelsea Bridge”) i Joe Henderson (“Serenity”).
Afegiu l'estàndard “All or Nothing At All”,
i tindreu poc menys de 50 minuts de música entreteixida però penetrant,
finament dissenyada per delectar l'intel·lecte i els sentits per un igual.”
I encara amb més
música, i ara serà el tema de Joe
Henderson, el conegut..
5.- Serenity (J. Henderson) 5m35s
Doncs Joe Henderson va enregistrar aquest
tema el 1965 encabit en el seu disc anomenat “In ’n Out”, disc de Blue
Note enregistrat pel mític Rudy Van
Gelder el 10 d’abril del 1964. El van acompanyar monstres tals com Kenny Dorham, trompeta; McCoy Tyner, piano;
Richard Davis, contrabaix i Elvin Jones, bateria. Aquest és un tema on la
melodia és força curta, i l’acabem d’escoltar a duet dels dos saxos. Johnson al saxo alto n’ha iniciat la
seva aportació solista amb una magnífica sonoritat i fraseig ben lligat i
interpretació relaxada també, la qual cosa ens demostra la seva gran tècnica.
De la mateixa manera hem escoltat el so del saxo tenor de Rotem també amb una interpretació relaxada, per fraseig i
sonoritat, tot i haver-hi moments on les semicorxeres van a dojo alhora que
d’altres figures rítmiques habituals en aquests temes. El baterista Euman ha combinat ara el seu solo amb
els saxos fent-lo durar tot el tema, que per això és curtet. Després d’ell, els
dos saxos han recuperat la melodia i així l’han acabat. Magnífic tema de Joe Henderson.
I ja acabarem aquest
projecte amb el tema també de Monk...
1.- We See (Th. Monk) 4m57s
La història d’aquest
tema és la següent. El tema obra la cara del LP de 10” que va enregistrar Van Gelder el 1954. La formació en quintet estava formada
per Monk amb Ray Copeland - trompeta, Frank Foster - saxo tenor, Curly Russell - contrabaix i Art Blakey -
bateria. S’havia fet un anterior enregistrament el 1953 també per Van Gelder i que també va sortir en un
altre LP de 10” amb uns altres acompanyants, tals com Julius Watkins - trompa francesa, Sonny Rollins - saxòfon tenor, Percy
Heath - contrabaix i Willie Jones - bateria. Posteriorment es van editar de
nou en un LP, els dos en un de 12” i ho va fer Prestige en el disc anomenat Monk
del 1956 amb una posterior caràtula del gran Andy Warhol. Els nostres herois n’han fet una versió al tempo fast
que també va gravar Monk. El tema
comença com ha acabat, amb redobles i intervenció del baterista Euman, per iniciar la melodia els dos
vents alhora. El canvi rítmic i de tempo en el tema és força reeixit, cosa que també
passarà en les improvisacions, al final del chorus que ha executat cadascú. Qui
primer les ha iniciat és Johnson al
saxo alto, acompanyat per la base rítmica de contrabaix a tot “walking” i el
baterista a tot swing. El saxo tenor s’hi ha afegit, i així és que tots dos han
fet un “tete a tete” que ha resultat brutal. Quina mestria la d’aquests dos
magnífics saxofonistes. El baterista Euman
ha posat la cirereta amb el seu també gran solo, per així cloure el tema els
dos vents, recuperant la melodia en la B, el pont, i acabar-lo de cop.
Magistral interpretació d’un tema magistral del genial Thelonious Monk.
Doncs deixem aquest
magnífic projecte i encarem la recta final del programa i ho farem amb un
projecte que podreu veure aquest diumenge al Jamboree, i aquest és el del baixista anglès Michael Janisch, anomenat...
“WORLDS
COLLIDE”
Michael
Janisch
Editat
per Whirlwind Recordings el 6 de setembre de 2019, WR4742
Enregistrat
el 12 de novembre de 2017 a l’Studio 3, Abbey Road Studios, Londres.
Posteriors
enregistraments es van fer el gener de 2019.
Mesclat
i masteritzat per Tyler McDiarmid.
Productor
executiu, Michael Janisch.
Michael
Janisch, contrabaix i baix elèctric, percussió de postproducció
Jason
Palmer, trompeta
John
O'Gallagher, saxo alto
Rez
Abbasi, guitarra
Clarence
Penn, bateria
convidats:
John
Escreet, teclats
George
Crowley, saxo tenor
Andrew
Bain, bateria i percussió
Totes les
composicions i arranjaments són del líder Michael
Janisch.
Estem davant d’un
projecte de més de 50 minuts i 7 temes
encabits en el Jazz – Fusió, fent doncs un salt estilístic respecte el projecte
anterior. Un molt bon projecte, vital, carregat de força rítmica tot i no ser
els tempos massa vius, i amb unes composicions força interessants, alhora que
grans interpretacions de tots els implicats. Hi ha també temes delicats com el
més llarg de 12 minuts i també un tema curtet només a saxo alto. És qüestió que
entreu al seu bandcamp per acabar-ho d’esbrinar tot, però ara n’escoltareu una
mostra.
I com us acabo de
dir, d’aquest us poso l’enllaç al Bandcamp des d’on el podreu escoltar i
comprar de manera digital, en CD i també en vinil:
I també la pàgina web
del músic:
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Escoltem doncs el
primer tema, anomenat...
3.- The JJ I Knew (M. Janisch) 8m05s
Bé, doncs ja estem
amb un altre projecte i per descomptat, d’altres músiques. Un projecte el de Michael Janisch que respira Fusió per
tots els costats, amb melodies elaborades farcides de canvis rítmics, on el
baixista ha desenvolupat tota la seva creativitat i modernitat. Els
acompanyants són tot un luxe començant pel trompetista Jason Palmer, amic ell del nostre Miguel Fernández, amic seu i col·laborador en els seus projectes.
El tema es desenvolupa per diversitat d’espais musicals, força diferents dels
escoltats abans, i circula pel Jazz Contemporani per improvisacions i demés
situacions. El tema l’inicia el baixista amb un motiu principal on sembla
conviure baix elèctric i contrabaix o potser alguns teclats. La melodia sona
mitjançant trompeta, saxo alto i recolzats per la base rítmica, amb un tarannà
un tan melancòlic i a moments inquietant. Palmer
és qui primer es llença a l’arena dels solos amb una interpretació magnífica de
caire un pèl esotèrica farcida de tècnica i bon gust. Un llarg i reeixit solo
del trompetista americà. La guitarra de Rez
Abbasi ha sonat segons cànons de John Abercrombie per només parlar d’un
dels qui segur va seguir, i seguirà fent-ho; aquest ha volat literalment per
fraseig i tècnica. La recuperació del tema ha passat per la participació del
baterista Clarence Penn, per així
encarar el final del tema.
Incansablement actiu
com a solista, músic de sessió, compositor, productor i propietari d'un segell
discogràfic en les escenes britàniques, nord-americanes i europees, Janisch recorda els inicis d'aquest
canvi per tal com s’ha modificat la creació. I ens diu ell que "al EFG London Jazz Festival 2017, es van
presentar tres bandes de Whirlwind
Records on vaig estar encantat d'estrenar una seqüència de música nova que
havia estat escrivint. La gira original (principalment al Regne Unit) va comptar amb aquesta banda central que havia vingut
de Nova York, impressionant, la
millor per la gravació d'un projecte, la qual em proporcionà un trampolí per a
desenvolupar i interpretar aquestes i futures composicions amb altres
alineacions, inclosa la següent fase amb altres artistes amb seu a Londres. la influència de viure a la
capital, en els darrers quinze anys, s'ha infiltrat en el meu ésser musical,
per la qual cosa veig aquesta nova era com una gran transició ".
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Seguim amb un altre
magnífic tema del Michael,
anomenat...
1.- Another London (M. Janisch) 7m03s
"Another
London" tema del set list de 'Worlds Collide', és una peça grupal
fantàstica, dirigida per una línia de baix intoxicant". Això van dir des
de CLASH MUSIC. I així és, aquest
tema és força impactant, ja des dels inicis, amb la línia de baix del líder.
Però és que després segueix un recorregut rítmic magnífic i que s’ha aturat un
moment, després d’haver desenvolupat una bona estona el tema, bàsicament rítmic,
però també amb el recolzament dels solistes fent el que podria ser el motiu
principal melòdic, recurrent, durant tot el tema. O’Gallaguer al saxo alto ha iniciat els solos, fent-ne un de
magistral per tècnica però també per sonoritat i velocitat d’execució, alhora
que d’una gran creativitat. Després d’ell, han recuperat el motiu principal
melòdic i amb tot el ritme s’han apropat de cap al final, passant abans per
intervencions col·lectives dels solistes del grup de Janisch, acabant-lo de cop. Un altre gran tema que segur podrem
veure al Jamboree aquest diumenge 12
de gener.
"Aquest nou
cançoner dibuixa una línia coherent a través del groove, el swing i les sensibilitats
d'avantguarda, impressionantment dirigit per un líder de banda que està en
ascens". I això van dir els de Jazzwise
Magazine tot i valorant-lo amb quatre estrelles
★★★★ .
I encara amb una mica
més de potent tralla amb el tema....
2.- An Ode to a
Norwegian Strobe (M. Janisch) 6m05s
Doncs ja veieu quin
altre tema més impressionant. El concepte rítmic força elaborat segueix essent
el punt cabdal d’aquest projecte, alhora que les elaborades melodies i
interpretacions de tots els solistes. Un projecte que forçosament ha de tenir
un directe potentíssim. El tema ha començat amb un “Riff” recurrent a càrrec
del guitarrista tot i recolzat per la magnífica base rítmica. El tema s’ha
desenvolupat també amb repetitius motius a càrrec dels vents, per seguir uns
aires més melòdics tot just abans del
solo del saxo alto O’Gallaguer,
magnífic ell també. El diàleg amb Palmer
a la trompeta ens ha impressionat positivament, cadascun d’ells fen uns quants
compassos del tema, uns “vuits” que després han reduït a “quatres” tot i que
poquet. El motiu melòdic principal ha tornat a aparèixer a càrrec d’ells dos i
tota la formació amb recolzament rítmic. L’aparició del so enigmàtic del teclat
a càrrec de John Escreet ha donat al
tema un altre color, i el retrobament amb la melodia principal, amb caires
repetitius ens ha situat al final del tema, acabant-lo de cop. Impressionant,
de concepció i d’interpretació.
El títol "Worlds Collide" parla
principalment de la varietat en les set interessants cançons de Janisch. Cada una és molt diferent a la
seua veïna perquè es tracta d'una col·lecció de peces individuals escrites
durant un període de temps, sovint personal en la seva inspiració, extretes de
la seva mentalitat i experiències en aquells moments. Però també ho veu com analogies
al que està succeint en el món en aquest moment, especialment la contínua
toxicitat de la divulgació social impulsada per punts de vista tribals des de
diferents posicions en l'espectre polític ".
I darrerament i
concretament amb el seu director Thomas
Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet,
alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I ja acabem projecte
i programa amb el tema anomenat...
7.- Freak Out (M. Janisch) 7m25s
"Worlds Collide
és una valuosa addició al cànon solista de Janisch,
un enregistrament que demostra la seva creixent habilitat i maduresa com a
músic i compositor. La interpretació feta per un elenc d'estrelles és
excel·lent en tot moment, amb la contribució del líder al mateix cor del
conjunt." Això deien els de The
Jazz Mann valorant-lo amb cinc estrelles, el màxim ★★★★★ .
"Worlds Collide
és un col·lectiu de música ric i variat, ple de vitalitat i optimisme. L'àlbum
té un gran so, amb tots els instruments amb profunditat, força i claredat. L'escriptura
de Janisch permet als solistes
disposar de l'espai per crear i resulta força interessant amb un resultat de música
memorable". I això van dir des de London
Jazz News.
I quin altre magnífic
tema per acabar projecte i programa. L’energia no ha parat en cap moment, i tot
i haver-hi temes més delicats, el projecte és així de manera global. Val la
pena que vingueu al Jamboree aquest
diumenge i que l’adquiriu per ajudar-los a seguir amb tot plegat. I és que a
més a més, en Michael Janisch és el
propietari d’aquesta editorial independent, la Whirldwind Records amb seu a London.
Magnífic tema, magnífic solo del guitarrista Rez Abbasi, i potentíssima la secció rítmica. Els dos vents, són,
han estat igualment magistrals, el Jason
Palmer a la trompeta, el qual ha tornat a desenvolupar un increïble solo
per modern, per com s’allunya ell de patrons trillats i per com toca la
trompeta; tot un crack. I tot i que l’O’Gallaguer
no ha fet cap solo en aquest tema, l’hem escoltat de manera suficient en els
temes anteriors per saber que és un altre
gran mestre.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs amb aquest tema
hem acabat projecte i programa, el primer del 2020 amb dos projectes de FSNT, primer el de Michael Felberbaum per després el de Daniel Rotem & Josh Johnson Quartet, per acabar amb el de Michael Janisch que podreu veure aquest
diumenge 12 de gener al Jamboree, i
aquesta setmana heu escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I abans
d’acomiadar-me us recordo el proper concert de Festa Major d’Hivern de La
Vicentina el farem a la Sala Xica.
Comptarem, com cada any, amb la Marina
Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions. Això serà el 18 de
gener dissabte a les 19h a la Sala Xica.
Un esdeveniment organitzat des del Jazz
Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
