Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 Molt
Bon Any i bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit aquí a Ràdio Abrera
107.9 Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta
i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials.
I dir-vos que el
concert de Festa Major d’Hivern o de
la Mostra de La Vicentina el farem a la Sala
Xica. Comptarem de nou amb Marina
Tuset que vindrà en formació a quartet, acompanyada de Anggie Obin, flauta; Erico
Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions. Això serà el
18 de gener dissabte, obrint portes a les 19h per començar mitja hora més tard
i a la Sala Xica. Un esdeveniment
gratuït organitzat des del Jazz Club La
Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
I ja parlant del
programa dir-vos que anirà de guitarristes (i no només) i les seves i diverses
músiques, així és que podreu escoltar els joves al costat del mestre Pere Soto, ell amb el seu "Sailing", autoeditat. Els
joves són l'Arnau Gil i el seu "Mecànica Vital", editat per Segell Microscopi, i també deuen ser
joves els companys de la formació The
Cominmens i el seu "Unnamed
Road", de Youkali Music. I
aquesta setmana amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
Un programa amb tres
projectes diferents per com cadascú interpreta la seva música on el nexe d’unió
és l’instrument, la guitarra. Els projectes dels dos joves segueixen majorment
el vessant de la Fusió, mentre que el del mestre Soto està encabit en els diversos estils de Jazz, tot i mostrar-nos
també les seves habilitats amb les guitarres més distorsionades en un dels
temes.
Doncs comencem amb
els projectes d’avui, i us proposo començar amb el d’un grup amb seu a Saragossa liderat pel seu guitarrista i
més prolífic compositor amb el disc anomenat....
“UNNAMED
ROAD”
The
Cominmens
Editat
el 2019 per Youkali Music Youkali
167
Enregistrat
per Josué Pasqual el 21 i 23 de maig de 2018 a Cal Pastoret.
Mesclat
i masteritzat per Josué Pasqual.
Produït
per Youkali Music i The Cominmens.
Jaime
Viñes, saxo tenor
Àlex
Comín, guitarra
Jesús
Martí, baix elèctric
Israel
Tubilleja, bateria
Les composicions
d’aquest projecte són compartides entre tots, tot i tenir més protagonisme l’Àlex Comín, guitarrista i líder de la
formació.
I aquí tenim prop de
50 minuts d’una música força potent amb 9 temes d’aquesta compacte formació que
ens presenta el seu segon treball. Els dos primers temes són del saxofonista Jaime Viñes, essent el primer “Que el
karma te lo devuelva” tota una demostració de força rítmica, tot i haver-hi un
break rítmic entremig, tema encabit en la Fusió com respiren tots els temes de
la banda. El segon és més delicat, “Reflect”, amb el suport del baix elèctric i
bateria, per sobre del qual els dos solistes desenvolupen les seves línies. Els
temes del guitarrista i ànima del grup, Álex
Comín són 5 del total de 9, essent el 3er track “Sbt”, una mena de
continuació rítmica del tema anterior, també amb moments per a la calma amb
solo del baixista. El tema que titula el projecte, “Unnamed Road”, és una
delicada composició a duet de saxo i guitarra, on el guitarrista dóna el suport
adequat a la melodia feta pel saxo tenor. El “Tequila Sunrise” té uns aires
diferents, per melodies i ritmes, també amb canvis diversos. És el més llarg
del projecte on gaudirem de les seves intervencions solistes i tasques
d’acompanyants. El 6è track “Wisdom of the
elderly”, és una magnífica balada, així és que ens mostra de nou la calidesa
del so de Viñes al saxo tenor, alhora que el bon gust del
compositor i guitarrista Comín. I el
darrer tema d’aquest músic, el 9è track “Hidden” és un altre tema força introspectiu
i delicat, a un tempo súper slow on la intensitat del missatge un tant
melancòlic ens el situa en l’àmbit més meditatiu. El tema del baixista Martí és “Horizonte de sucesos”,
emmarcat en un esperit més viu de tempo, on sobta el duet solista de baix i
saxo tenor. Després vindran les improvisacions dels seus companys, saxo tenor i
guitarra, a un tempo magnífic. I el tema del baterista, “Sucesos en el
horizonte”, ja veieu com juguen amb els noms, ens remet de nou a la placidesa
de l’escolta tranquil·la i pausada pel tempo slow del tema.
I com sempre, dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, i així poder-lo
adquirir i ajudar als músics i a la música, al Jazz, en definitiva.
Comencem doncs el
programa amb una de les delicades composicions d’aquest projecte, i serà la que
dóna nom a l’àlbum, tema del líder i guitarrista Álex Comín....
4.- Unnamed Road (Á. Comín) 3m40s
Doncs amb quina
delicada melodia hem començat el programa d’avui. Els dolços arpegis del
guitarrista i compositor han recolzat la preciosa melodia feta pel saxo tenor Viñes, en un tema delicat que dóna nom
al projecte, un “camí sense nom”. La posterior improvisació del saxofonista ha
seguit el tarannà plàcid d’aquesta composició acabant-la tots dos delicadament.
Poques coses més a dir d’un tema curtet i interpretat per dos músics, i només
tornar a considerar la magnífica composició del líder i guitarrista Comín i el preciós i delicat so del
tenor de Viñes.
I ara un comentari
extret del web de Youkali Music i
que parla del seu primer i anterior projecte, “Escenas”.
THE
COMINMENS
és el projecte liderat pel guitarrista i compositor saragossà Àlex Comín, que arran de la seva estada
a Pamplona, on completava els seus
estudis superiors de Jazz, va donar forma al que s'ha convertit en el seu
primer treball discogràfic com a líder,
"Escenas "(Youkali Music, 2016). Al costat d'ell, completen el
quartet Jaume Viñes (Saxo Tenor, Premi
Qualitats Artístiques 2011 de l'CSMA), Jesús Martí (Baix Elèctric) i Israel
Tubilleja (Bateria), una formació que, després d'anys de contínua evolució
i investigació es desmarca amb un so propi, orgànic i basat en el
"Interplay", que neix de la tradició jazzística com a sòl ferm per
impulsar-se a sonoritats i rítmiques més modernes. Amb influències en la
composició i l'enfocament interpretatiu de l'escena novaiorquesa actual, "Escenas" combina rítmiques
agosarades amb harmonies amables, melodies molt vives, formes i estructures
espontànies i improvisacions elàstiques, generant un so impactant, madur, fresc
i honest.
Seguirem més vius de
tempo tot i els canvis rítmics, amb un tema de Comín també, anomenat...
5.- Tequila Sunrise (Á.
Comín) 8m11s
Doncs i quin tema més
impressionant, per diversitat rítmica alhora que per les seves interpretacions.
Un ritme inicial del tema encabit en les complexitats més agosarades. I és que
evidentment no és el clàssic 4x4 i és quelcom força més complicat i molt ben
reconduït. El break rítmic entremig del tema és també un senyal d’identitat del
guitarrista, i és que la riquesa del tema creix amb aquests canvis rítmics. El
solo que ens ha fet ha estat força reeixit i igualment el del saxo tenor Viñes. Ells dos han anat fent un “téte
a téte” magnífic mostrant-nos la seva qualitat tècnica i domini de
l’instrument, alhora que la seva creativitat. Per sota d’ells, la potent base
rítmica de baix elèctric i bateria ha estat sublim, donant-los tot el seu
suport. Tema que s’ha basat en les improvisacions de saxo tenor i guitarra però
que han acabat recuperant la melodia inicial. Magnífic i potent tema que en un
directe deu ser brutal.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot
lo de Fresh Sound Records, editorial
creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi
Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots
aquests anys.
I encara amb més
música d’aquesta formació The Cominmens
amb un tema del saxo tenor Jaime Viñes
anomenat...
1.- Que el Karma te
lo devuelva (J. Viñes) 5m45s
Doncs i quin altre
tros de tema que acabem d’escoltar, i és que he seleccionat els temes més
impactants del disc, sense oblidar que hi ha també unes precioses balades, però
és que aquests temes són força impactants. La Fusió del Jazz-Rock hi és força
evident. La base rítmica de baix i bateria estan immensos, el primer amb un
magnífic solo, i el segon mantenint la màquina a tot tren durant tot el tema,
fins i tot i ja cap el final, amb un magnífic solo, passant el so d’un canal a
l’altre, mestria també de l’enginyer de so. Especial menció al solo del
baixista, però és que també l’ha fet el líder i guitarrista, compartit amb el
del compositor i saxo tenor, els quals han tornat a fer un téte a téte. Tros de
tema dels The Cominmens compost pel
saxo tenor Viñes.
I ara sí, comentant
sobre el projecte actual...
Àlex
Comín (guitarra), Jaume Viñes (saxo tenor), Jesús Martí (baix) i Israel
Tubilleja (bateria), quatre dels músics més destacats de l'escena
de Jazz aragonesa es reuneixen en aquest grup; la marxa comença el 2014 però
porten molts anys compartint una actitud vital amb la música i tocant junts en
el col·lectiu Jazzen Zaragoza. En
aquest nou treball aprofundeixen en la relació entre composició, interpretació
i improvisació, així com el vincle entre els seus integrants. Jazz contemporani
com a conseqüència de l'inconformisme, així com la necessitat de creació i
experimentació, fruit de l'estudi personal i evolució del so grupal, de la
relació entre la música d'arrel i el jazz d'avantguarda.
I acabarem aquest
projecte seguint el mateix i potent esperit, amb el tema del baixista Jesús Martí, anomenat....
7.- Horizontes de
sucesos (J. Martí) 4m19s
Deixem aquest
projecte i ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente,
.....................
Gràcies Carme per explicar-nos històries
relacionades sempre amb les músiques del programa.
I nosaltres seguirem i farem un canvi estilístic per músiques i concepció a
la guitarra, i ho farem amb el següent projecte i que serà el.....
“MECÀNICA VITAL”
Arnau Gil
Editat per Segell Microscopi MIC129D
Enregistrat per Sergi Felipe a Underpool
Studio, Esplugues, CAT.
Masteritzat per Joan Hernàndez
Produït per Arnau Gil
Arnau Gil, guitarra
Clara Lai, piano, Fender Rhodes i teclat
Emilio Martín, contrabaix i baix
elèctric
Jordi Gardeñas, bateria
I la col·laboració de:
Mathieu Robert, saxo soprano (2, 7, 8 i
10)
Joao Silva, violí (2, 7 i 8)
Núria Martin, violí (2, 7 i 8)
Aroa García, viola (2, 7 i 8)
Paul Stouthamer, violoncel (2, 7 i 8)
Vicent Pérez, trombó (2)
Xavi Garriga, veu (2)
Catherine Denys, Maria Shutsko, Carles
Pineda Jr., cors (2)
Òscar Latorre, trompeta (5)
Totes les composicions i arranjaments són de l’Arnau Gil.
Doncs aquest és un projecte on l’Arnau
Gil ret homenatge a músics i músiques que semblen haver-lo “marcat”, i no
només. Quasi 50 minuts i 11 temes on es respira aquest respecte. Els tempos
també són diversos i podríem dir que quasi la meitat, de fet en són 5 els que
podríem encabir en el terme “balada”. Així tenim el preciós “Sospir” a guitarra
sol. A “Enyor” l’acompanya el trio amb la col·laboració del soprano de Robert. Tema lent és també “Et in
Arcadia Ego”, tot i ser força trencador en els inicis i modern de concepció i
sons. A l’”Absència” sembla recordar quelcom de les músiques “folk-country”, i
amb “Brisa” tenim una primera part melòdica, quasi de música de pel·lícules,
mentre que després el swing apareix en el solo del líder. El primer track
“Viatge” té ja un tempo una mica més viu i ens recorda els ritmes del Brasil.
I la “Rumba pel Raül” té el seu ritme en el títol, a un tempo mig com
l’anterior. El salt més brutal des del punt de vista d’estil, és l’homenatge a Jimi Hendrix en la seva versió del
“Purple Haze”, aquí amb la veu d’en Xavi
Garriga i llarga llista de col·laboradors. Més viu i vital és el seu “Anhel
de transcendència”, tot i els canvis de tempo i breaks rítmics. Un altre tema
que acarona la Fusió del Jazz-Rock és l’”Estètic”, tot i que posteriorment, amb
el solo de l’Òscar el swing hi
apareixerà. I el tema més viu és el que titula l’àlbum, “Mecànica Vital”, amb
una preponderant intervenció de Gardeñas,
per ritme i solo, i sempre el líder, amb una gran solvència interpretant alhora
que com podreu escoltar, en l’aspecte de la composició. La formació base és
força sòlida i els acompanyants puntuals, extraordinaris. En definitiva un gran
projecte on veiem a un Arnau Gil
sòlid en les seves intervencions solistes a la guitarra en els diferents
àmbits, estils i sons, alhora que molt bon compositor d’uns temes força
interessants.
I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc, on també el podreu adquirir:
I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc, on també el podreu adquirir:
Doncs per començar
aquest projecte us proposo escoltar.....
3.- Et in Arcadia Ego (Arnau Gil) 4m29s
Doncs molt bon tema
el de l’Arnau el qual ens ha fet
notar l’especial sonoritat de la seva guitarra. Tema interpretat a quartet base
amb Clara Lai als teclats, l’Emilio al baix elèctric i un immens Jordi Gardeñas a la bateria. El tema ha
començat amb un intro de guitarrista i baterista, per després el guitarrista
iniciar la melodia del tema, compaginada amb cords, una preciosa melodia un
tant melancòlica, però. El posterior solo de l’Emilio al baix elèctric ha estat força reeixit, ell mestre canari
en això dels més greus i dominador de la “Berra”. El líder ha recuperat la
melodia sense intervenir en cap més solo, la qual cosa ens demostra la seva
honestedat com a persona, alhora que com a músic, car priva més el resultat
final que no pas l’ego.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Escoltem un altre
tema d’aquest projecte i preparem-nos pel......
1.- Viatge (Arnau Gil) 4m09s
Doncs l’Arnau ens ha fet anar de “Viatge” amb
el seu tema. I és que ha començat amb els sons del Fender Rhodes i el motiu principal a càrrec de la seva guitarra en
la que podria ser la “A” del tema. El pont o la “B” l’ha fet Clara al piano elèctric, per tornar el motiu
principal amb la darrera “A”. El solo de l’Arnau
ens ha semblat també força interessant per com la melodia l’ha acompanyat,
alhora com també la sonoritat més distorsionada. Clara a càrrec de les tecles diverses n’ha fet també un de força
consistent, i és que les seves “maneres” respiren Jazz per tots els costats,
les de tot el grup, és clar. Ella és un músic eclèctic que tan la podem
escoltar fent uns estàndards com acompanyar projectes de lliure improvisació
com els Black Flower de Yexza Lara / Pablo Selnik com formar
part del projecte de l’Arnau. Al
final del seu solo, ells dos a les mans de guitarra i piano elèctric, s’han
retrobat per acabar aquest tema amb el motiu principal de nou i fer el tema per
acabar-lo de cop.
Arnau
Gil
és un jove guitarrista egarenc format entre el Taller de Músics i el Conservatori
del Liceu, centres ens els que ha pogut aprendre de reconeguts músics com Jordi Bonell, Dani Pérez, David Pastor
i Vicens Martin entre d’altres. En
els darrers anys ha col·laborat amb figures del jazz català com són Josep M. Farràs, Philippe Colom i Josep Puigbò, entre d'altres, a través
dels quals s’ha pogut aproximar al jazz més tradicional fins a col·laborar en
una ocasió amb l’emblemàtic trompetista de New
Orleans, Leroy Jones. També ha produït els tres treballs discogràfics de
jazz en català de la cantant Maria
Betriu, amb col·laboracions de músics com Josep M. Farràs, John DuBuclet, Haizea Martiartu i Adrià Font.
I ara seguim amb el
trencador tema que va fer Jimi Hendrix..
2.- Purple Haze (Arnau Gil) 4m26s
I quin canvi més
brutal de sonoritats, sobretot per la de la guitarra. Però la veu d’en Xavi Garriga ens vol recordar a Jimi Hendrix, i tot i fer-ho en els
inicis, ben bé que ens hi ha situat. En aquest tema hi col·laboren tota una
bona colla de companys als quals ja he mencionat en la presentació del disc. A
notar el so més nítid de la guitarra del líder, més en l’ona so “stratocaster”
com el de Hendrix. La gràcia del
tema rau en l’arranjament, amb com l’Arnau l’ha pensat i amb els instruments
que hi ha encabit. Les veus, la líder i també els cors, hi tenen
preponderància. Els backgrounds dels diferents vents quan el líder executa el
seu espaterrant solo, són també remarcables. De la mateixa manera ho ha estat
el de Clara al teclat, súper
distorsionat com també la guitarra del líder, just abans de tornar a recuperar
veus i tema, i anar-lo acabant amb una mena de “vamp” que l’allargaria en un
directe, molt més que probablement.
No obstant, la seva
fascinació per les sonoritats modernes l’ha portat a col·laborar amb músics i
cantants com Xavi Garriga, Anahí Acuña
(coincidint també amb Magalí Datzira,
Martín Melendez i Lucía Fumero), Gemma
Humet, Maria Shutsko, Catherine Denys i Ainhoa Cantalapiedra (guanyadora
d’OT2) entre d’altres. Actualment presenta el seu primer treball, “Mecànica Vital” (Microscopi 2019), on
explora un llenguatge propi a partir d’influències com el rock psicodèlic i el
hip-hop a d’altres com la música simfònica i el swing.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. I també en dijous, però
el segon i quart de cada mes, podeu anar al Falstaff de Gràcia, on
s’hi fan unes magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
I després d’aquest
record a Jimi Hendrix ens endinsarem
en una altra perspectiva musical de l’Arnau,
la situada en....
7.- L’anhel de
transcendència (A. Gil) 4m16s
Doncs tal i com ha acabat aquest tema, tot vestit de
“psicodèlia” i sons quasi del més enllà, no ens podríem imaginar escoltant-lo
des dels inicis que així acabaria. Recordeu però que ja al primer break rítmic
hem viscut el mateix, o sigui que aquest és el tarannà del tema, intentar
trobar la transcendència. En el tema hem pogut escoltar primer la melodia
inicial ja des del bell començament, el seu desenvolupament i primer break, per
després seguir de nou melòdicament a
duet de guitarra i saxo soprano, el de Robert,
però també els violins de Joao Silva i Núria Martin, la viola de Aroa
García, i el violoncel de Paul
Stouthamer. El primer solo l’ha fet l’Arnau
amb un so ben marcat pel punteig de la seva guitarra, alhora que un molt bon
fraseig i llenguatge. D’igual factura ha estat el solo de Robert al saxo soprano,
magnífic també. Tots han recuperat el tema i melodia principal fins situar-nos
al final del tema, i acabar-lo així com qui no diu res, amb aquests
estratosfèrics sons.
I acabarem aquest
projecte amb el tema on hi col·labora el gran i jove trompetista Òscar Latorre...
5.- Estètic (Arnau Gil) 4m33s
I què bé que ho pela
el jove Òscar a la trompeta, ell,
que conjuntament amb d’altres músics de la seva generació és el present i el
futur del Jazz a casa nostra. Un tema iniciat amb una intro molt marxosa amb la
guitarra distorsionada de l’Arnau
que ha esdevingut quelcom més delicat per la sonoritat de la trompeta de Latorre. La melodia l’ha feta el jove
trompetista i ell mateix ha encetat les improvisacions. Aquest és un tema
d’estructura clara de Blues en els solos i no tant en la presentació inicial,
car fins i tot el ritme així com trencat fa difícil situar-lo en el context
adequat. Molt bona composició per això que acabo de dir i que dóna personalitat
al tema, que en definitiva és un Blues. L’Óscar
ens ha demostrat una vegada més per què és una de les “puntes de llança” dels
trompetistes que tan ens fan gaudir. I no vull oblidar els seus companys de
metalls com són Pol Omedes, Joan Mar
Sauqué, Oriol Vallès i d’altres més amb els quals tenim la sort de gaudir.
Gran solo d’aquest jove d’Olesa de
Montserrat encabit en l’ona més Bopper com la del seu i nostre admirat Clifford Brown. Després ha estat Clara Lai qui l’ha seguit amb una altra
molt bona execució d’aquesta també jove pianista, on la pulcritud de la
interpretació i les poques notes, les adequades, ha estat clau en la seva
interpretació. Després tots ells han fet una improvisació col·lectiva fins
arribar a la melodia del tema per així acabar-lo de cop. Magnífic tema per
acabar el projecte de l’Arnau Gil i
companys, ella i ells. I el swing d’aquest tema ens anirà força bé per encarar
el projecte final amb en Pere Soto,
el seu projecte a tot swing i no només.
Deixem doncs el
projecte de l’Arnau Gil i nosaltres
ja acabarem el programa amb el projecte del Pere Soto anomenat....
“SAILING”
Pere
Soto
Àlbum
gravat, mesclat i masteritzat per Pere Soto Studios. (Badalona, Catalunya 2019)
Produït
per Pere Soto.
Pere
Soto, guitarres
Curro
Gálvez, contrabaix
Enrique
Heredia, bateria
Artistes
convidats ...
Salvador
Toscano, percussió a "Estate" (gravat als estudis Pere Soto)
Arjen
Gorter, contrabaix a "OrnetMonk" (gravat en el seu estudi casolà)
Bill
Gerhardt, piano a "Lean Years" (gravat a Seclusion Hill Studios per
Phil Ludwig, Ashville, NC EE. UU.)
Walter
Lampe, sintetitzador virtual i teclats a "OrnetMonk".
Totes les
composicions menys #4, 6 i 9 són de Pere
Soto.
Estem davant d’un
projecte personal amb tots els “ets i uts”, on els “mínims” del format trio
bàsic, esdevenen molt més per com s’ho maneguen, i també pels convidats
comentats en tres dels temes. De fet, en aquest treball ens trobem alguns dels Pere Sotos, no sé si tots, amb cadascun
dels seus estils i maneres de tocar la guitarra. És com un caleidoscopi on
podem veure el millor del músic, en aquest cas, podem escoltar el millor i
variat de la seva producció. Es passeja pel “Jazz Gipsy” amb temes com el “155
Swing” aquest amb clares connotacions polítiques. Però també segons Wes Montgomery en el tema súper fast
“Lean Years” de Patrick Azzara, altrament
conegut com a Pat Martino. En el
primer track “Just a minor Blues”, ens mostra dues de les diferents sonoritats
que pot tenir una guitarra, en un tema a tot Groove. El més llarg, dedicat a Ornette Coleman i Thelonious Monk, “OrnetMonk”, és un passeig
llarg, de quasi 13 minuts per la geografia del jazz més trencador amb temps per
gaudir de la seva creativitat sense límits. No oblida però les balades, i la
versió que fa de “Estate” és extraordinària. I tot i parlar només del líder,
dir-vos que tots els seus diversos acompanyants estan igualment de genials. Una
altra delicada delícia és el tema de Charlie
Haden, “For Ruth”. Un preciós vals és el tema propi “Vols ballar amb mi”,
on la guitarra acústica destil·la calidesa. El tema que dóna títol a l’àlbum
“Sayling”, també del Pere és una
altra peça càlida a guitarra espanyola també sembla ser al mateix ritme de
vals, i és que aquest ritme és força utilitzat en els temes a tot “Gipsy Jazz”.
I finalment, el 3er track, “Cap i pota”, també del líder, ell sempre amb el
sentit de l’humor a flor de pell tot i que sap ser àcid quan ens toca el 155.
El swing d’aquest tema és remarcable,
igualment les interpretacions de tots els implicats, i el tempo doblat
encara el fa més brutal.
I com sempre, dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del Pere Soto: http://www.peresoto.com/index-es.html per si podeu
col·laborar d’alguna manera.
I tot i que hi ha el
“For Ruth” i “Vols ballar en mi” que ben bé podrien ser els temes inicials,
havent-hi “Estate”, no me n’he pogut està de posar-vos el tema de Bruno Martino.....
4.- Estate (Bruno Martino) 7m04s
Doncs mai Bruno
Martino hauria imaginat l’èxit que ha acabat tenint la seva composició, la
única seva que en tinguem notícia. Segur que n’haurà fet d’altres, però l’èxit
d’aquesta ha esborrat les altres de la memòria col·lectiva. Un tema interpretat
per gent tan diversa com pugui ser Roberta
Gambarini, ella extraordinària cantant, Chet Baker, Eliane Elias, Joao Gilberto, tristament desaparegut, i
tantes d’altres. Aquí en Pere ens en
fa una interpretació magistral a la guitarra espanyola en format trio base més
les percussions de Salvador Toscano.
Pere és un dels millors guitarristes
de l’estat; dominador de tots els estils com ben aviat podreu escoltar, tot i
que millor que cerqueu a les plataformes digitals i a la seva pàgina web per
saber-ne més d’aquest gran mestre de casa nostra. La delicadesa de la
interpretació de tots plegats concorda amb la del propi tema, melancòlic i amb
un gran sentiment. Curro Gálvez ha
fet també una molt bona improvisació, alhora que ha acompanyat de manera molt
subtil, tal i com han fet també Enrique
a la bateria i Salvador.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Seguim ara amb un tema del prolífic compositor Pere Soto, autor de més d’un miler de
cançons de diferents estils, la qual cosa em recorda lo molt que a ell li
agrada el “Gipsy Jazz”, ell que va muntar el grup DJangoCastle dedicat a aquest estil també anomenat “Jazz Manouche”
on Django Reinhardt en va ser el
màxim exponent. Escoltem però un tema situat en el context del Jazz-Blues
anomenat.....
1.- Just a minor blues (Pere
Soto) 8m07s
I quin tema a tot swing i blues, recordant també el
darrer tema del projecte de l’Arnau Gil.
La melodia del tema està força ben trobada i ens recorda de manera velada
algunes melodies del “Gipsy Jazz”. El solo del Pere ha estat magistral, per sensibilitat, llenguatge i fraseig
súper ràpid, tal i com li agrada a aquest mestre desenvolupar els temes i
solos. Els sons de la seva guitarra també han canviat tot i mostrant-nos les
diferents maneres d’interpretar un Blues, també per sonoritat, aconseguint
fent-nos pensar que hi ha un altre guitarrista en el projecte. La seva
versatilitat és immensa, i en aquest tema, aquest Blues hem pogut constatar com
amb el so més distorsionat, ens ha situat el l’entorn del Jazz-Rock. El solo
del Curro ha deixat pas al de l’Enrique, recuperant posteriorment en Pere la melodia d’aquest Minor Blues.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I del Pere
en podríem parlar tan i tan que no ens acabaríem el programa. Li he dedicat
alguns programes, tot i que fa algun temps, però el millor que podeu fer és
escoltar la seva música i millor encara, mirar d’adquirir-la.
Escoltem ara el magnífic tema barreja d’Ornette Coleman i Thelonious Monk on hi
col·laboren Arjen Gorter al
contrabaix, Walter Lampe, sintetitzador
virtual i teclats, conjuntament amb l’Enrique
a la bateria en el tema....
8.- OrnetMonk (Pere Soto) 12m50s
Doncs quina meravella de tema, de treball, de
composició, on en Pere ens mostra el
seu vesant més avantguardista, que el té també. Un tema de quasi 13 minuts on
l’hem pogut gaudir en diferents àmbits i on el tema ha anat derivant i
circulant per camins diferents. El Groove no ha parat en cap moment, i potser
sí hi ha hagut algun break curtet, però bàsicament, la “marxa” no s’ha aturat.
El motiu principal amb el qual l’han començat, ha servit també per acabar-lo
així com diluïdament. Arjen Gorter l’ha començat al
contrabaix seguint un motiu o línia de baixos, i després l’Enrique a la bateria, ells dos amb un Groove brutal, per ben aviat
en Pere fent la melodia principal,
recolzat pels teclats de Walter Lampe.
Ells dos han fet el tema sencer, i el darrer és qui ha deixat pas al primer
solo del tema, el del contrabaixista Gorter.
Ell l’ha iniciat tot i afegir-s’hi també el Pere amb alguns acords, havent-hi també un “loop” amb el motiu
principal. Lamper sona també amb el
seu sintetitzador, i així tots plegats van desenvolupant el tema. Pere fa un solo magistral amb el Groove
soterrat de la base rítmica, sobretot l’Enrique,
que és també un mestre de les escombretes. Arribats al “break” hem escoltat el
solo al contrabaix de Gorter,
magnífic ell, i sons estratosfèrics per sota d’ell, del sintetitzador de Lampe, i també de la guitarra del
líder. Han recuperat l’inici del tema i el seu magnífic “Groove” amb melodies i
tot, per seguir en una posterior evolució a partir del break a guitarra sol
d’en Pere i posteriorment l’addició
dels seus amics. La creativitat del líder és força espaterrant, i així ens ho
ha plasmat. El motiu rítmic però ha tornat a aparèixer, tot i que els sons són
ara més en l’ona Coleman, més
avantgarde sobretot per com el líder ha jugat amb les electròniques i softwares
possibles i diversos. Amb aquesta passejada per l’Ornette arriben al final del tema, tot i recuperant-lo de nou per
així acabar-lo delicadament.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I ja per acabar el projecte i programa d’avui,
escoltarem el tema de Patrick Azzara,
Pat Martino, anomenat....
6.- Lean years (Patrick Azzara) 6m38s
Doncs i quin tema més impressionant ens han fet els
nostres herois, ara amb la col·laboració del Bill
Gerhardt,
gran amic del Pere amb el qual varen
fer un anterior projecte en l’ona més free, crec recordar. El tema està encabit
en el disc que va enregistrat Pat
Martino en directe, anomenat “Live at Blues Alley”, un club de Washington, D.C. el juny de 2009 amb la
seva banda on hi havia gent com Tony
Monaco - orgue Hammond, Eric Alexander - saxo tenor i Jeff "Tain"
Watts - bateria. Gran tema de Martino
a tot swing i interpretat força més viu que el tema original gràcies a la
mestria de tots quatre. La secció rítmica de contrabaix a tot “walking” amb Curro Gálvez i bateria a tot “swing”
per “Ride” i “xarles” amb Enrique
Heredia donen el suport adequat al líder per a desenvolupar un solo que per
fraseig i velocitat d’execució està a l’abast de ben pocs. Gerhardt al piano s’ha mostrat també força eficient i ha fet el seu
també de manera magistral. Els “vuits” de guitarrista i pianista amb el
baterista, ens l’han mostrat també tal i com és l’Enrique, un mestre en això de les baquetes, escombretes i ritmes
intricats. En Curro ha tingut prou
feina fent un “walking” a tota hòstia, o sigui que sembla que ja n’ha tingut
prou amb aquest “curro”. Finalment, recuperen el tema i melodia de Pat Martino, i ens situen ja al final,
acabant-lo delicadament.
Doncs ja hem acabat projecte i programa d’avui i us
recordo que primer hem escoltat el projecte del grup The Cominmens, “Unnamed Road”, després amb el de l’Arnau Gil, “Mecànica Vital” per acabar
a tot swing amb el del gran Pere Soto,
“Sailing”, i hem escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
Abans d’acomiadar-me us recordo que el concert de Festa Major d’Hivern de La Vicentina el farem a la Sala Xica. Comptarem de nou amb Marina Tuset que vindrà en formació a
quartet, acompanyada de Anggie Obin,
flauta; Erico Moreira, guitarres i veu, i Jonas Santana a les percussions.
Això serà el 18 de gener dissabte, obrint portes a les 19h per començar mitja
hora més tard i a la Sala Xica. Un
esdeveniment gratuït organitzat des del Jazz
Club La Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
