Programa 272: Guillermo Rizzotto Trio, Albert Bover & Marco Mezquida i Gorka Benítez & David Xirgu, dimecres 8 de febrer de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs avui hi tornem amb les novetats dels nostres músics i editorials i per això podreu escoltar el primer treball amb Guillermo Rizzotto Trio, “PAZ” disc auto produït. Després escoltarem el primer treball de Duet Nosferatu, “Live at Sunset”, una producció de Alix Levy i Marco Mezquida i acabarem amb el darrer treball de Gorka Benítez & David Xirgu, “Quiero volver a marte otra vez”, de la editorial Fresh Sound New Talent.
També, aprofitant que presentem el projecte del Guillermo Rizzotto Trio, “GRT”, m’agradaria dir-vos què els podrem veure en directe aquest divendres 10 de febrer a les 20h30m a la Sala Sandaru, carrer Buenaventura Muñoz 21 de Barcelona.
Doncs comencem ja amb aquest projecte d’aquest magnífic músic argentí establert entre nosaltres...de fet, tots tres ho són i conviuen entre nosaltres de fa alguns anys...
“PAZ”
Guillermo Rizzotto Trio
Auto Editat
Enregistrat per Gorka Dresbaj el març de 2012 i gener de 2015 a The Room Studios.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla i Guillermo Rizzotto entre el 2015 i els 2016 als estudis FCM, Barcelona.
Guillermo Rizzotto, guitarres, textures i composicions
Paco Weht, baix elèctric i contrabaix
Salvador Toscano, bateria i percussions
I amb els convidats:
Sílvia Pérez Cruz, veu
David Pastor, trompeta.
Tots els temes estan composats per Guillermo Rizzotto excepte “Tonada de Luna llena” que és de Simón Díaz.
Doncs aquest és un disc delicat on els canvis rítmics hi són i de quina manera. Els temes es desenvolupen partint d’una rítmica la qual pot canviar a més o menys segons el tema per després tornar als orígens, però el que no canvia és la mestria dels músics, el tarannà del projecte, a cavall entre cultures, i la sensibilitat de les composicions i interpretacions del líder amb les diferents guitarres i textures. El bon gust hi és present en cadascuna de les seves composicions mostrant-nos també la seva versatilitat.
I ens trobem com sempre ens passa que no sabem quin tema no posar-vos, car, jo els posaria tots, cosa impossible, així què comencem amb aquesta delícia de disc i ho farem amb el preciós tema anomenat....
7.- Vidala de la espera (G. Rizzotto) 6m12s
I quina meravella de tema, on el Guillermo tocant la guitarra elèctrica ens evoca igualment la música d’Argentina. Salvador amb els tambors autòctons, com els que va tocar quan va venir amb la Rocío Facks. Una melodia principal súper lenta, la d’aquest tema que obra la porta a la imaginació tot i contemplant l’altiplà o les muntanyes més altes dels Andes. Els sons eteris de la guitarra elèctrica del líder deixant pas als de la més nítida sonoritat de la guitarra espanyola en una interrupció de tempo deixant el pas a la majestuositat del final del tema. La bellesa ja te un nom, “Vidala de la espera”.
Guillermo Rizzotto, guitarrista, compositor i productor de Rosario, Santa Fe - Argentina (1980) és un dels joves músics contemporanis que mostren un nou enfocament per a la música d'Argentina la tradició i la modernitat, nou so i una atmosfera acústica de mescla, convertint-se en el nou i composicions fresques que enriqueixen el repertori de guitarra clàssica i la música del seu país.
Seguim ara amb el tema on intervenen Sílvia Pérez Cruz i David Pastor en un tema de Simón Díaz....anomenat..
8.- Tonada de luna llena (S. Díaz) 3m27s
Amb una intro curteta i potent, poc havíem d’imaginar que els sons anirien com han anat. És clar que poder comptar amb la veu de la Sílvia primer, i després el metall del David és tot un luxe a l’abast de pocs, entre els quals els del GRT. Una cançó interpretada per quasi tots els cantautors del con sud entre els quals Caetano Veloso que fa una versió a “capella” impressionant. L’arranjament del Guillermo és força diferent de la versió que va fer la mateixa Sílvia en el Festival LES SUDS À ARLES de l’11 de juliol de 2013. Com si s’haguessin posat d’acord per cantar ella aquest tema, que coneix, amb un nou arranjament del Guillermo. Col·laboració amb tots contents. La veu privilegiada d’aquesta singular artista, ara ja també ficada en el cinema, ens embolcalla per tots cantons amb la seva calidesa i perfecte entonació, i la interpretació del trio base magistral.
L'autor mostra les tècniques de la música clàssica de la guitarra que es barregen amb la forma tradicional de tocar la música "criolla" (estranger) d'Argentina, a més de la improvisació lliure, el desenvolupament de so i timbre en l'espai auditiu.
I nosaltres continuem amb aquest preciós projecte ara amb el tema que intitula el disc, el preciós...
3.- Paz (G. Rizzotto) 7m11s
I quina meravella acabem d’escoltar....estareu d’acord amb mi que aquesta magnífica cançó te un no sé què, que encanta. O sigui que sí, que sé què és. És la composició, el ritme i els seus canvis, els sons diversos de la guitarra, el Salva i el Paco acompanyant-lo tant i tant bé. Però és la bellesa intrínseca en la melodia i totes les variacions sonores i rítmiques. Fins i tot el solo del baixista, argentí com tots els d’aquest trio, ha reeixit la interpretació global. També en Salva s’ha desfet en energia en la seva intervenció solista i mentre els companys l’han acaronat fins el final, perdent-se poc a poc, mica a mica.
Fins i tot si es tracta d'utilitzar a tocar la guitarra clàssica la major part del temps, té diversos projectes que inclouen dispositius de guitarra elèctrica i de la música electrònica com a eina per a la investigació de nous sons en el seu propi món de la música. Guillermo Rizzotto ha compartit concerts amb artistes molt importants de diferents gèneres musicals com Juan Falú, Eduardo Eguez, Raúl Carnota, Rudy Flors, conjunt de l'Chimera, Silvia Pérez Cruz, Lidia Puyol, Lilian Saba, Norberto Minichilo, Rodolfo Sánchez, Osvaldo Burucuá, José Luis Montón, Miriam García, Franco Luciani, Furio Zanasi, Susana Moncayo, Rubén Llop, Luis Rigou, Bàrbara Kusa, Juancho Perone, Daniel Pérez, Marta Gómez.
I més, encara gaudirem més tot i preguntant-nos, serà possible? El tema en qüestió és el primer tall del disc anomenat...
1.- Con raíces de mi pueblo (G. Rizzotto) 6m11s
Un altre tema que segueix el tarannà d’aquest projecte com un “totum quantum”, on la preciositat de les melodies es barreja amb la diversitat rítmica, i on els sons elèctrics, molt electrificats i distorsionats de la guitarra del líder es donen la mà amb uns altres més dolços. On la potència rítmica acompanya els moments més potents de la guitarra amb uns acords espatarrants, i després, canvis delicats de nou, i així tot i jugant amb nosaltres, amb les nostres emocions, ells van desenvolupant un tema per camins aliens, estranys i diversos i tot i així magnífics, tant que estem totalment hipnotizats. Sí, aquesta música definitivament, hipnotitza. A moments estàs com atrapat en un núvol d’imaginacions a punt per caure com les gotes d’aigua al primer tro com finalment passa, i no només amb un tro, sinó amb diversos i molt potents. El final és apoteòsic. Una meravella Guillermo, felicitats.
Ha participat en nombrosos festivals importants a tot el món, tocant les seves pròpies composicions, de vegades com a solista de guitarra, de vegades encabit en d’altres formacions, i sovint també com un compositor que te captivats els oients en moments espirituals d’intimitat i ritual.
I nosaltres deixem el projecte d’aquest magnífic guitarrista argentí, de Rosario província de Santa Fe tot i recordant-vos que aquest divendres 10 de febrer i a les 20h30m podreu escoltar aquest projecte a la Sala Sandaru, carrer Buenventura Muñoz 21 de Barcelona i amb convidats sorpresa de luxe.
I seguim amb més projectes....
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim i ho fem amb el projecte de dos grans pianistes, que en el seu moment varen ser alumne i professor i que ara estan en el mateix espai, el de la creativitat al màxim nivell...
“LIVE AT SUNSET”
Albert Bover & Marco Mezquida “Duo Nosferatu”
Autoeditat
Enregistrat en directe per Rubén Berengena i Toni Garcés el 25 d’abril de 2015 al Sunset Jazz Club de Girona.
Mesclat i masteritzat per Lluís Costa al Soundclub Studio
Produït per Alix Levy i Marco Mezquida.
Albert Bover, piano
Marco Mezquida, piano
Un treball únic, el d’aquests dos “monstres” de les 88 tecles que, ai ves per on, alguns entre els quals jo mateix vam tenir la oportunitat de veure néixer aquest projecte en el seu primer concert al Jamboree un 19 de novembre de 2014. Passat algun temps i en alguna altra actuació, finalment van estar cridats pels amics del Sunset, l’Anna Gisbert i l’Alix Levy per actuar-hi alhora que enregistrar-ho per a la posteritat.
Un disc amb nou temes, molts d’ells més llargs de lo normal, i és que aquí no hi ha rés de normal, més aviat tot és, serà extraordinari. Les interpretacions, els temes, i les llargues improvisacions que fan que hi hagi un tema de més de 20 minuts que en el disc han separat en dos. En fi, una delícia per a les oïdes i que segur us farà vibrar com a mi.
Escoltem doncs ja el primer tema d’aquest magnífic projecte dels nostres amics, car, ells dos i per separat, han vingut al JCLV en diverses ocasions i sempre amb magnífiques formacions. Som-hi doncs amb aquest impressionant tema de l’Albert anomenat...
3.- Nosferatu (A. Bover) 6m20s
A mode de juguesca, ell mateix crec jo, es va posar aquest “alter ego” Nosferatu una mica per la semblança en la llunyania i per la possible caricatura del seu perfil. D’això l’Albert no en te rés de rés, car en contra de les tenebres del vampir, el nostre amic ens porta més enllà de la llum. Una música farcida d’una determinada transcendència i fins i tot amb aires aràbics i que s’ha anat desenvolupant amb la mateixa majestuositat i també delicadesa. Tot i ser un tema del mestre, l’alumne també l’ha interpretat, mestre i alumne en el passat car en el present són mestre i mestre. Una melodia preciosa que t’enganxa amb uns canvis harmònics al mateix nivell. Tema llarg però que realment es fa curt, car no voldries que s’acabés mai.
Entrant al web de Mezquida hem vist que hi ha la opció de baixar el currículum en català en versió reduïda car la versió ampliada us la deixo per a vosaltres per així conèixer-lo millor...
Nascut el 1987 i llicenciat el 2009 a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), als seus 29 anys Mezquida s’ha convertit en un dels músics més valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades a Espanya, com demostra la seva intensa i versàtil activitat concertística, discogràfica i creativa al costat de molts dels millors músics del país. Elogiat per la seva versatilitat i el seu potent magnetisme musical, és un dels artistes més complets i expressius de la seva generació. Ha gravat més de 40 discos: 10 com a líder amb la seva pròpia música i 30 com a sideman en influents grups del panorama actual. Ha actuat en auditoris, clubs i festivals de 25 països, en 4 continents així com en alguns dels clubs de jazz més emblemàtics del món com el Blue Note de Nova York, SF Jazz de Sant Francesc, Unterfarht de Munic, Bimhuis d’Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, Jamboree de Barcelona, BMC de Budapest, Cafè Central de Madrid i el Sometime de Tòquio. Ha compost música per a obres de teatre i gravat programes de televisió. Una desena de premis (Altaveu 2015, premi Enderrock, 4 anys premiat Músic de l’Any per l’AMJM de Catalunya, etc.) jalonen la seva fulgurant carrera musical que combina amb la docència a l’Escola Superior d’Estudis Musicals i al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
I nosaltres seguirem ara amb dos temes que en el concert van tocar enllaçats i en el disc han quedat separats sàviament en dos, el primer de Marco Mezquida anomenat “Menguante” i seguit de del tema de Bob Dorough “Devil may care”..som-hi doncs amb una bona sessió d’aquest concert....
7.- Menguante (M. Mezquida) 13m41s
8.- Devil may care (B. Dorough) 10m04s
Un primer tema de més de 13 minuts que Marco ha compost i executat amb el seu amic i col·lega en una demostració de classicisme a moments i posteriorment encabida en d’altres esferes musicals més obertes. El ritme també s’ha vist modificat per l’impuls creador de tots dos, i és que sovint deu passar que es deixen portar per la mateixa música que va sorgint i els porta per camins intransitats i on la imaginació es deu desbordar. Una “obra” magnífica enllaçada amb el tema amb títol avisant al dimoni que tingui cura que ves amb compte. Després del final delicat del primer, la persistència dels dos pianistes ens situa en una tessitura de magnificència estilística i rítmica, a la vegada que melòdica, tot i reconeixent el tema, cantat per Teri Thornton en el seu primer disc “Devil may care” d’aquesta cantant. Un treball enregistrat el 23 de desembre de 1960. Però és que la versió original del mateix Bob Dorough va sortir el 1956, un tema amb un swing brutal i que els nostres dos amics s’encarreguen d’interpretar amb un arranjament bestial i potència rítmica immensa. Doncs això, que ja podem córrer a adquirir-lo, aquest, l’anterior i el que vindrà, que hem d’ajudar els nostres músics.
Albert Bover va estudiar harmonia i piano clàssic a Barcelona. Després va estudiar jazz a Barcelona i a Nova York amb Fred Hersch, Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard. Ha tocat amb Al Foster, Art Farmer, Harold Land, Kenny Wheeler, Mark Turner, Seamus Blake, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jesse Davis, Marc Johnson, Jeff Ballard, Guy Lafitte, Ed Thigpen, Oliver Jackson, Ralph Moore, Roy Hargrove, Idris Muhammad, Julian Arguelles i Scott Hamilton; i amb músics d´aquí com Perico Sambeat, Chano Domínguez, Javier Colina, Javier Vercher, Albert Sanz i Guillermo Mcgill. Ha col.laborat en projectes amb músics de flamenc com Miguel Poveda i Chicuelo, i de música andalusí com Dris elMaloumi. Ha participat a quasi tots els festivals de Jazz del país i ha actuat per Europa, Marroc i Japó.
Toca actualment a trio amb Masa Kamaguchi i David Xirgu, i a duet amb l'Horacio Fumero. Toca teclats a trio amb Gary Willis y Gergo Borlai. Ha gravat com a líder en formació de trio Live in Bilbao, Esmuc blues, Live in Jamboree, a duo amb Horacio Fumero i a piano sol Old bottle, new wine. Com acompanyant a discs de Perico Sambeat, Gorka Benítez, Chris Kase, Bruce Arkin, Bob Sands, Xavi Maureta, etc.
És professor de piano dels departaments de Jazz de l'Escola Superior de Música de la Universitat de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori del Liceu. Compositor i intèrpret de la banda sonora de la pel·lícula Tren de sombras de José Luis Guerín. Albert Bover és "Artista Steinway".
I acabarem el projecte ara amb un compositor i pianista, el més admirat per l’Albert i crec que també pel Marco amb el tema de Theloniuos Monk anomenat..
5.- In Walked Bud (T. Monk) 6m24s
Marco sap que compartir escenari i projecte amb el seu mestre Albert Bover és tot un luxe a la vegada que plaer. Improvisar alhora amb qui està considerat com un dels millors pianistes de Jazz d’aquesta país anomenat Espanya és un luxe per qualsevol pianista d’aquest indret. Albert segueix un camí més “mainstream” podríem dir situats en aquest moment musical que vivim tot i col·laborant amb grans mestres del Hard Bop com el nostre gran amic Geni Barry. Sense anar no gaire lluny, i en un programa anterior vam posar un disc d’un bateria centrat a l’àrea de Madrid anomenat Juanma Barroso en un magnífic treball que vam gaudir d’allò més. Els seus treballs a duo amb l’altre insigne Horacio Fumero són una delicatessen a l’abast de ben pocs. Un duet que ha tocat en múltiples ocasions en els més diversos espais des de la Nova Jazz Cava fins al desaparegut Mandacarú passant pel mateix Jamboree.
Doncs un tema de Monk com sempre passa en un concert de l’Albert i no sé si també en un del Marco. De tots és coneguda l’afició de l’Albert per Monk, en les dues seves facetes de pianista i compositor. Alguns crítics en el moment vivencial de Monk no el van valorar prou com a pianista i quasi que tampoc com a compositor, car era un “avançat” a la seva època i no va ser fins quasi al final de la seva carrera que va ser considerat, ell viu encara, i per descomptat que després de la seva mort, és quan se l’ha valorat justament. Aquest és un tema dedicat al seu amic Bud Powell. Va passar que anaven tots dos molts “col·locats” i Monk va assumir que tot el “costo” era seu, havent de passar pel “talego” i no poden tocar durant força temps fins i tot ja en llibertat. I això ho va fer per salvar-li la vida a Bud perquè si el “trincaven” i el fotien a la “garjola”, d’allà viu no en sortiria. Ja estava ben tocat del “bolet”, pobret, i tot per una brutal agressió amb cops de porres directes al crani, els molt fill de putes de la “pasma” neoyorkina.
I deixem-los a aquests dos Màsters de la pianística però abans volia dir-vos que un altre esdeveniment que em fa molta gràcia és el que presentarà Gabriel Amargant Quintet a l’Ateneu de Sant Feliu el dissabte 11 de febrer a partir de les 22h. Gabriel ens presentarà el projecte que li va encomanar l‘Auditori tot homenatjant George Gershwin, projecte estrenat al mateix Auditori l’estiu passat i que nosaltres podrem gaudir aquest dissabte. Un quintet amb Gabriel Amargant, saxos i clarinet; Enric Peinado, guitarra; Roger Mas, piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..
I acabem el programa d’avui amb el projecte de dos amics també....
“QUIERO VOLVER A-MARTE OTRA VEZ”
Gorka Benítez & David Xirgu
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 493
Enregistrat als Vumeter Studios a Cabezón de la Sal el 8 de juliol de 2009.
I ens diuen que a la nau, In The Nave, hi ha:
Javeta: enginyer de so
Macuel: assistent
Gorka Reino: fotògraf
Estefan Lismond: cuiner i conductor
Guillermo Trujillano: vídeo i disseny
Jordi Pujol: productor executiu
Gorka Benítez: saxo tenor i flauta
David Xirgu: bateria
Ja vegeu que aquest material fa temps que es va enregistrar i ha estat darrerament que han volgut exposar-lo a la llum, i ja diuen ells que no és una segona part, car ja vam poder escoltar la primera versió de “A marte otra vez” a la 6ena temporada i el programa 211.
Hi ha músics, molts, que tenen un tarannà força llibertari i en algunes qüestions “passota”, com és el cas del Gorka Benítez. I és que la web d’aquest grandíssim músic, la seva web, ens diu que la darrera actualització la va fer l’octubre de 2008. El darrer disc que veiem allà és doncs “Al otro lado” editat per Fresh Sound World Jazz, amb Gorka Benitez (ts, vcl, fl), Carme Canela (vcl), David Xirgu (d, perc), Dani Perez (g), Albert Bover (p), Nic Thys (b). El primer l’havia fet 10 anys abans amb Rai Ferrer, contrabaix; Dani Pérez i Ben Monder, guitarra i David Xirgu, bateria, o sigui que la comunió amb el David ja ve de fa molts anys. Abans de fer el primer disc el 1998, ja s’havien de conèixer força per embolicar-s’hi com ho van fer.
Doncs comencem amb dos temes seguits, que són quasi un himne relacionat amb aquest projecte. Escoltareu els dos primers talls dels dos CD, primer “Amarte otra vez” i després “M.B.”, som-hi doncs amb la música d’aquests dos amics i mestres...
1.2.- Amarte otra vez (G. Benítez) 2m57s
1.1.- M.B. (G. Benítez) 2m45s
Doncs amb aquestes dues precioses melodies hem començat el projecte “Quiero volver a marte otra vez”. Dir-vos que aquesta és una frase de Pere Bardagí i que juga amb el a marte, que podeu entendre per separat i no, o sigui, “vull tornar a mart un altre cop” i “vull tornar-te a estimar un altre cop”. Pocs comentaris faré dels temes, a no ser parlar de la bellesa, ritmes i demés particularitats. L’assumpte és que essent dos els únics músics que escoltareu, no valoraré a cada tema les seves interpretacions com faig habitualment. Us deixaré que gaudiu escoltant-los i em centraré en la biografia de l’insigne basc, Benítez car, la del català, Xirgu ja us la vaig comentar no fa gens ni mica en el Programa 268, fa tor just cinc setmanes tot i comentant el seu magnífic “Ugrix”.
Gorka Benítez, saxofonista i flautista nascut a Bilbao, el 1966. Si bé els primers instruments que va tocar van ser del folklore d'Euskadi, comença la seva formació musical acadèmica al Conservatori de Bilbao, que després es completaria al Taller de Músics de Barcelona i al Conservatori Professional de Badalona, i posteriorment a Nova York després d'obtenir una beca que li va permetre estudiar allà durant tres anys amb professors de la talla de Dave Kikoski, Billy Hart, Jim Hall, Barry Harris i Cecil Bridgewater entre d'altres. De Nova York torna graduat en Jazz Studies Program de l'escola Harbor Performing Arts Center, havent estudiat també en la Mannes School of Music. També a Nova York forma el seu propi trio on interpreta les seves composicions.
Ara, i considerant la llargària del tema de més de cinc minuts, podreu escoltar el quart tall del primer CD si és que el primer és el verd i el segon el de color marró. S’anomena.....
4.1.- Non trovo il supermirafiori (G. Benítez) 5m04s
El títol ja ens diu el tarannà d’aquest simpàtic músic basc. Amb un ritme ben marcat pel David i fent de les seves, o sigui, no només portant el ritme i més aviat omplint els espais de sonoritats diverses, Gorka ens mostra la seva creativitat infinita improvisant a tota hòstia, o sigui amb fuses o semifuses o potser encara més apretadet.
El 1995 es trasllada de nou a Barcelona, ciutat on resideix actualment. De l'extensa llista de treballs discogràfics en què ha participat, val la pena ressaltar: Xavi Maureta i Condició Humana "Uara" i "Entropia"; Carme Canela i l'Orquestra de Cambra d'Andorra "Cravo i Canela"; David Xirgu Quartet "Indolents" i "Ugrix" (Millor Disc de l'Any 1997); David Mengual "Mosaic Nonet"; Guillermo Klein i els guachos "Live in Barcelona"; Emilio Solla "Folcolores", Arthur Kell Quartet "Traveller" i els discos dels seus propis grups que porten com a títol: "Gorka Benítez Trio", "Fabou", "The Free Session" i "Solo la verdad es sexy".
Seguim amb dos temes més, i així seguiré fins el final, car són temes de dos o tres minuts la majoria i així de dos en dos, amb els ritmes més o menys similars escoltarem els dos compactes així barrejats. Ara escoltareu els dos “cinquets” de cada compacte seguits començant pel “Aire de un verso” i seguit per “por fandangos”, som-hi doncs..
5.2.- Aire de un verso (G. Benítez) 2m52s
5.1.- Por fandangos (G. Benítez) 3m39s
Doncs i quina demostració de força ens han fet aquests dos mestres, incidint potser més en la de l’estimat baterista i amic, David Xirgu i sobretot en el primer tema. Amb les “palmes” han començat l’altre “cinquet”. Fandangos passats pel Jazz els realitzats per aquests dos amics. I com de fresca és aquesta música, amb la senzillesa de només dos instruments, que ja es veu que per fer molt bona música no calen gaires parafernàlies.
Ha recollit nombrosos premis de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya. El 1997, va ser elegit millor solista de vent de l'any i millor grup i millor disc de l'any amb Ugrix, liderat per David Xirgu. El 1998 va repetir guardó com a solista i va formar part de la formació premiada, Condició Humana, amb Xavi Maureta. El 1999 i 2000, el músic basc ha estat elegit millor saxo tenor i ha participat en els enregistraments premiades com a millors discos. El 2001, Gorka Benítez Trio va ser premiat com a millor grup de jazz. El 2002, millor saxo tenor i millor grup (amb José Reinoso & Repic). A més, el 2005 va rebre els premis a millor solista de vent (Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya) i Millor Disc de Jazz del 2005 per "solo la verdad es sexy" (Revista Enderrock).
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
El 2000 realitza una important gira al Japó amb la Companyia de Flamenc de Shoji Kojima, al costat de destacades figures d'aquest gènere com Miguel Iglesias, David Lagos, Chicuelo, El londro i Chiqui de la Línia. El 2002 col·labora amb el General Alcázar i amb Gerardo Nuñez. Al costat de Juan de Diego i Estefan Lismond funda el Simbiotiz-Art. Realitza tres importants gires al costat del David Mengual Mosaic Trio (Braga, Portugal), a José Reinoso & Repic (Montreaux, Freaburg, Suïssa) i Emilio Solla & Afins (Dinamarca, Finlàndia i Suècia). Gràcies a l'Institut Cervantes, a l'any següent toca al Festival Internacional de Grècia (Atenes). Aquest any 2003 grava el seu disc doble "Solo la verdad es sexy", realitza la segona edició de Simbiotiz-Art, toca el seu grup al Festival de Menorca i participa al costat del Joe Smith Melodic Workshop al Festival de Barcelona. Durant el 2004 va de gira amb Arthur Kell i Steve Cardenas, gira amb Aikiko Pavolka, toca al Palau amb Chicuelo, grava amb Emilio Solla i realitzen una gira per Finlàndia i una altra per Suècia. Forma part del grup Guillermo Klein & els Guachos realitzant concerts, gires i l'enregistrament del CD / DVD en directe "Live in Barcelona". Fa el seu primer treball com a productor: el disc de la pianista Teresa Zabalza. Actua amb el seu propi grup a Bucarest, Munic, Valencianes i Gènova. La productora Carretera i Mantra filma el DVD "Gorka Benitez" que s'emet a les televisions locals espanyoles.
I nosaltres acabem el projecte doble dels nostres amics i Programa 272 amb dos temes més igualment enllaçats, primer amb el joc de paraules “Lamentable Mente”, i després amb el “Perro no come perro”, ambdós temes del primer CD o el de color verd...som-hi...
8.1.- Lamentable Mente (G. Benítez) 2m53s
6.1.- Perro no come perro (G. Benítez) 3m05s
Un parell de temes impressionants per acabar el programa d’avui, primer amb el vuitè tall del primer CD, “Lamentable Mente”, a un tempo força beat i ara el mestre mostrant-nos el perquè se’l considera també un dels nostres grans flautistes. “Perro no com perro” és el sisè tall del disc i tema amb una trempera impressionant on el mestre basc s’esplaia a tempo de Coltrane en les impros i va i ve recuperant el riff motiu principal del tema. Mentre David no para de fer “virgueries” comandant la nau rítmica com ningú més podria fer. I bé, quina joia de música i interpretacions les d’aquests dos mestres i amics. Seguint una mica amb la vida i miracles de Gorka i potser ho penjaré tot al blog.
Grava amb Miguel Blanco i Jerry González i també amb Ethan Winoground. Toca al Festival Getxo amb la Pirineus Jazz Orquestra, al Festival Grec amb Paco Ibañez, al Festival de Barcelona amb Horacio Fumero i al Festival Donostia-Sant Sebastià amb la Big Band de l'Aniversari del Festival i amb Phil Woods & Strings ( Celebrating Bird) amb l'Orquestra basca "Et incarnatus". Va de gira per Bèlgica, Alemanya, Suècia, Holanda i Suïssa amb Emilio Solla.
I més biografia si entreu al seu web....
Doncs sí, finalment hem acabat el programa d’avui crec també amb una magnífica selecció de les músiques dels nostres herois, primer amb el preciós projecte de Guilermo Rizzotto Trio anomenat “PAZ”. Després hem pogut escoltar el Duo Nosferastu, Bover & Mezquida i el seu “Live at Sunset” i hem acabat amb aquesta obra magna de dos grans mestres Gorka Benítez & David Xirgu i el seu “Quiero volver a marte otra vez”. Recordo que seria bo que miréssiu d’adquirir els discos d’avui entrant als webs corresponents o anant a les botigues de Jazz que n’hi ha, tot i que no gaires.
I ja per arrodonir-ho i oferir-vos més oferta, el dissabte 11 de febrer també podeu anar al Jamboree a la Plaça Reial a veure el Guillermo McGill Quartet amb ell mateix a la bateria, Ariel Brínguez saxo, Juan Diego Mateos guitarra flamenca, Javier Colina contrabaix, Marco Mezquida piano. Passes a les 20h i a les 22h.
Bé, gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat potser massa estona, qui realitza i presenta aquest programa us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 271: Nicolas Meier, Dewa Budjana i Pere Soto & Pep Lluís Guardiola, dimecres 1 de febrer de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs aquesta setmana hi tornem a ser amb un programa temàtic i ho serà
però dedicat als guitarristes amb diversitat de ritmes que es passejaran pel
rock soft, jazz-rock i jazz-fusió. Podreu escoltar a Nicolas Meier i el seu projecte “Infinity” editat per Favored
Nations, el doble CD de Dewa Budjana
i el seu projecte “Zentuary” editat per Moonjune Records i després
podrem escoltar el darrer treball de Pere
Soto & Pep Lluís Guardiola anomenat “Funky qui pugui” editat des de Sabadell pels amics d’Arts Harmònica. Deixeu-me que us digui
que l’amic Leonardo Pavkovic cap
màxim i responsable de Moonjune Records
m’envia des de New York els seus
discos i això ja fa força temps. És just que el recordem en aquest programa on
dos dels projectes, l’un directament i l’altre indirectament, el de Meier, venen de la seva mà. És per això
que us recomano que entre al web de Moojune
Records on podreu veure tots els seus projectes i fins i tot
descarregar-los digitalment per pocs calers. La web és http://www.moonjune.com
Comencem doncs ja amb el projecte del guitarrista Nicolas Meier anomenat...
“INFINITY”
Nicolas Meier
Editat per Favored Nations
Produït per Nicolas Meier
Nicolas Meier – guitarra
acústica sense trastes i cordes de niló, guitarra amb trastes i cordes d'acer,
glissentar, baglama, sintetitzador de guitarra i guitarres elèctriques.
Jimmy Haslip – Baix elèctric
Vinnie Colaiuta - Bateria
Convidats:
Richard Jones - Violí (1, 2, 5,
8, 10)
Lizzie Ball - Violí (7)
Sally Jo - Violí (3, 4)
Gregor Carle - Guitarra (11)
Totes les cançons estan
escrites per Nicolas Meier
Comencem doncs amb el tercer tall del disc anomenat...
3.- Riversides (N.
Meier) 4m49s
Doncs amb aquesta atmosfera a cavall de països diversos de l’orient hem
començat el programa i la música d’aquest genial guitarrista i compositor que
ha sabut mixturar les músiques de diversos indrets i encabir-les en l’univers
sonor del Jazz..ara amb una mica de Rock. Quina melodia repetitiva com a motiu
principal més maca ha trobat aquest autor des del principi del tema i quin pont més maco l’ha seguit per després
tornar-hi. Exquisit tema i després les improvisacions seguint aquest ambient
oriental per després tornar-nos a trobar amb el motiu principal i finalitzar.
Una petita meravella on hi ha intervingut Sally
Do al violí.
En tan sols uns pocs anys, el guitarrista britànic Nicolas Meier s’ha
llaurat una reputació com un dels guitarristes més originals i amb un talent
únic al Regne Unit. Aquest músic ens m ostra l’amor per la música turca, de
l'Est i Orient Mitjà, Flamenc, Tango i més, tot barrejat amb el jazz. Meier és
una de les estrelles ascendents en una escena de jazz britànic vibrant, però la
seva versatilitat i fluïdesa musical s'estén molt més enllà d'això ... tant és
així, que el seu considerable talent va cridar l'atenció de la llegenda de la
guitarra de rock, Jeff Beck, que des de llavors ha fet Nicolas un dels pilars a
The Jeff Beck Group, emportant-se’l en dues voltes al món en el transcurs dels
últims anys.
Doncs aquest és el personatge i aquesta és i serà la seva música tot i seguint
ara amb una mica més de consistència amb el primer tall del disc anomenat...
1.- The Eye Of Horus (N.
Meier) 5m48s
I si com el tema anterior fos el previ a aquest, o aquest la continuació
de l’anterior ens hem tornat a situar en l’ambient adequat, a alguns milers
d’anys abans en un passat el de les mil i una nits. Un tema amb canvis rítmics
importants i molt interessants com hem pogut escoltar ja ben bé al final. Els
principis han estat més orientals per les melodies i pel propi instrument, que
no és cap guitarra i deu ser el glissentar
o la baglama. Un tema on hi hem escoltat un altre violí ara del Richard Jones.
Meier és originari de Suïssa; nascut el 1973 de pares grans amants de
les arts, amb amplis gustos musicals que
s'estenen per la clàssica, jazz, llatí, flamenc, rock i gèneres (fins i tot)
Pop. Meier, un veritable esperit gitano amb el toc d'un mestre disciplinat, ha
adoptat una sèrie de diferents cultures i estudiat les seves formes musicals,
matisos i peculiaritats.
I seguim amb un altre magnífic tema d’aquest intrèpid guitarrista que li
agrada explorar nous espais musicals en països llunyans, tema també acompanyat
pel violí del Richard Jones anomenat...
2.- Still Beautiful (N.
Meier) 6m33s
I la bellesa d’aquesta música que ens sorprèn, corprèn, ens continua
portant a altes esferes musicals. De fet ens hem quedat en la seva esfera
musical. Brillant i pulcre. Nítida i amb sentiment. Una música que destil·la
sensacions totes positives. Un projecte personal, on els acompanyants formen
part de la història que ell ens vol explicar. En Jimmy Haslip ens ha demostrat perquè és un dels baixistes més
sol·licitats per projectes d’aquesta índole. I és que el també afamat, de fama
i no de gana, Vinnie Colaiuta sembla
que no hi sigui però és qui fa que tot rutlli de la manera que ho fa, collonudament.
El líder ens ha tornat a fer un solo personal i càlid en els inicis i que s’ha
anat desenvolupant mica a mica, fins arribar al clímax. Un tema que ens diu que
ella encara és preciosa, o i tant.
I continuem amb un altre magnífic tema amb els aires orientals que
caracteritzen aquest projecte amb una altra meravella dedicada al seu amic i
jefe Jeff Beck anomenada...
5.- Legend (N.
Meier) 5m35s
Ja hem dit que el gran Jeff Beck
se l’ha emportat un parell de vegades a fer la volta al món en les seves gires
i l’ha inclòs en el seu grup, o sigui que hi ha dos magnífics guitarristes a
dalt de l’escenari, el mestre i qui ja també ho és, tot i ser molt més jove. Un
tema amb més beat i on la melodia s’executa a un tempo estratosfèric per
guitarra i violí, també del Richard
Jones. La bellesa del riff principal és indiscutible com també ho és el
solo d’aquest violinista magnífic. El solo del líder segueix la mateixa estela
de tempo d’una part de la melodia principal tot i mostrant-nos la velocitat i
fraseig d’aquest màster guitarrista.
Durant el curs del seu baptisme per les sis cordes, Nicolas ha rebut
nombrosos premis. Un estudiant veritablement dedicat a l'instrument, que ha
realitzat estudis avançats a Suïssa al prestigiós Conservatori de Friburg, i posteriorment
va obtenir una beca per il·lustre Berklee College of Music de Boston. La seva
passió ardent pel rock i el jazz persisteix fins als nostres dies.
I acabem aquest projecte amb un tema de marcat accent Rock on potser
haureu de jugar amb el volum, els una amunt i els altres avall. El tema en
qüestió també el dedica, aquesta vegada a Billy
Gibbons i es diu...
11.- JB Top (N.
Meier) 6m09s
I quin tema més bèstia, el que més d’aquest el seu projecte. Potent però
mesurat. No està pas desmesurat tot i que evidentment depèn del volum que li
hàgiu posat. Moments de Deep Purple
per parlar només d’uns i solos estratosfèrics ara també amb la guitarra de Gregor Carle fent duets i amb dos sons
diferenciats. I sempre, sempre, la potent secció rítmica de Haslip / Colaiuta. Un tema ideal per
acabar el projecte d’aquest músic suïs establert a United Kingdom i que ha
desenvolupat la seva carrera en aquest país. Per si en voleu saber més coses
d’ell, discos, projectes i la seva més extensa biografia, us recomano que entreu
al seu web http://www.meiergroup.com/.
"Abraçant molts estils de música des de diversos angles diferents
del globus terraqui, Meier ha creat un colorit híbrid de si mateix que combina
virtuosisme instrumental amb composicions i arranjaments de colors brillants.
És una barreja seductora que està magníficament interpretada per un excel·lent
conjunt, cadascun dels músics involucrats mereix el crèdit pel fet d'aportar
alguna cosa a la festa ... " Ian Mann, JazzMann
I nosaltres seguim amb el següent projecte....
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs sí, seguirem ara amb un compacte doble del guitarrista de la illa
de Bali en Dewa Budjana. Aquest guitarrista ja ha sonat en anteriors programes
dedicats a la discogràfica Moonjune
Records, sí, la que lidera l’amic Leonardo
Pavkovic a qui vaig tenir el plaer de conèixer en un esdeveniment que es va
organitzar al Fizz del carrer de Balmes ara fa un parell d’anys o potser
l’any passat. El projecte de Dewa
Budjana es diu...
“ZENTUARY”
Dewa Budjana
Produït per Dewa Budjana per
Museum Gitarku Bali.
Productor associat, Leonardo
Pavkovic per a MoonJune Music/MoonJune Asia.
Productor Executiu Bagus WIjaya
Santosa.
Dewa Budjana, guitarra
Tony Levin, stick bass
Gary Husband, piano/teclats i
bateria
Jack Dejohnette, bateria i
piano/teclats
Amb els convidats especials TIM
GARLAND, DANNY MARKOVICH, GUTHRIE GOVAN, SAAT SYAH, UBIET, RISA SARASWATI,
CZECH SYMPHONY ORCHESTRA.
Totes les composicions són de
Dewa Budjana excepte 'Crack in
the Sky' composta per Markus Reuter & Tony Levin.
Escoltem ja el primer tema, i estem en el primer compacte, d’aquest geni
de la illa de Bali, tema anomenat...
4.- Suniakala (D.
Budjana) 8m42s
Doncs un tema que m’ha recordat a moments, alguns, a Pink Floyd i la guitarra de David Gilmore en un tema preciós
embolcallat d’una grandesa musical immensa. Delicades melodies ara situades a Indonèsia i on l’espai i el temps és
una mateixa cosa volant lleugerament cap al món imaginari de cadascú. Un
magnífic tema per començar el projecte de Dewa
Budjana i que ens ha situat de moment, en aquesta plàcida musicalitat, la
qual cosa però canviarà. Aquí hem tingut a un altre guitarrista, el Guthrie Govan qui ha fet el solo del
tema, i on Gary Husband ha tocat la
bateria, Toni Levin el baix upright,
i hi ha participat la Orquestra
Simfònica Txeca.
El segell Favored Nations de Steve Vai, aquest cop en associació amb
MoonJune Músic, continua el seu èxit tot i descobrint i presentant grans nous
talents de les sis cordes de tot el món, amb el llançament de la icona del
jazz- rock, de la guitarra d'Indonèsia Dewa
Budjana en un espurnejant doble àlbum d'estudi "Zentuary", el seu
10º llançament en solitari. Amb una formació nuclear, enorme en alçada,
d'innegable vàlua, a Dewa Budjana se li uneix el bateria incomparable i
pianista ocasional Jack DeJohnette
(Keith Jarrett, Miles Davis; amb més de 40 anys de carrera amb el
llegendari segell de jazz europeu, ECM,);
el baixista/stickman Tony Levin
ficat en projectes com King Crimson,
Peter Gabriel, Stick Men, i el John
McLaughlin’s 4th Dimension; el teclista i baterista, Gary Husband del Regne Unit (un home també molt conegut pel seu
treball estel·lar en la banda d’Allan
Holdsworth, Jack Bruce, Robin Trower i molts més).
I seguim amb un altre magnífic tema d’aquest guitarrista i compositor
amb el primer tall del primer compacte, tema anomenat...
1.- Dancing Tears (D.
Budjana) 9m13s
Els aires orientals no ens deixen, i així és com han començat el tema,
de manera delicada, però ai las, de quina manera s’ha desenvolupat. I és que ja
estem en l’univers del Jazz-Rock de l’ona Moonjune
i amb aquest monstre de la guitarra no podia ser de cap més manera. En un tema
on tornem a tenir a Gary Husband a
la bateria, i quina canya de bateria. S’ha de dir que les composicions d’aquest
músic de Bali no són gens flàccides
ni senzilles. Us haureu adonat del moment inicial dels solos, una vegada
passada la exposició del tema..i de quina manera els ha desenvolupat aquest
mestre guitarrero, que ha mamat de mestres com John McLaughlin, Allan Holdsworth, etc. I com després dels efectes
i distorsions es llueix amb la guitarra acústica i la seva delicada pulsió, per
després tornar als inicis i encarar el final, força impactant.
Tot i que encara és un nouvingut pel públic occidental, en tan sols tres
anys Dewa Budjana ha produït una
sèrie de quatre àlbums d'èxit per la crítica amb el segell eclèctic MoonJune Records: "Dawai In
Paradise"(2013); "Joged Kahyangan" (2013); "Surya
Namaskar" (2014), and "Hasta Karma" (2015) establint ràpidament un
punt de referència per a la música progressiva de nivell del sud-est asiàtic.
En el seu debut en el segell del disc que esteu escoltant Favored Nations, el mestre de la guitarra balinès fusiona elements
de diversos gèneres de vastes i diverses cultures musicals, teixint la seva
màgia en una mixtura sinèrgica brillant de rock progressiu, Nu-jazz, fusió i
world músic. Un intèrpret veterà amb una carrera de 30 anys i que ha estat
marcada per la col·laboració amb quasi tots els "qui és qui" de les
lluminàries musicals com Peter Erskine,
Vinnie Colaiuta, Antonio Sanchez, Chad Wackerman, Jimmy Johnson, Jimmy Haslip,
Dave Carpenter, Reggie Hamilton, Ben Williams, Joe Locke, Larry Goldings, Janis
Siegel, Dwiki Dharmawan, Ron Thal Bamblefoot, Billy Sheehan i molts altres,
Budjana proporciona àmplia evidència
que la seva estrella segueix estan molt amunt.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs situem-nos en el segon compacte per escoltar noves propostes, però
seguint amb la mateixa qualitat i estil, i ho farem amb el tema...
3.- Dedariku (D.
Budjana) 10m47s
I quina altra delícia de tema, en els inicis, sobretot amb la flauta
dolça indonèsia de Saat Syah per
després desenvolupar-se amb molta més potència, com ja ens te acostumats. Les
melodies orientals ens embolcallen i se’ns emporten els ritmes d’una secció
rítmica impactant ara amb Jack
DeJohnette a la bateria i l’insigne Toni
Levin al upright bass. Un tema llarg pel que fa a la concepció i que
després l’ha desenvolupat el líder amb un solo esclatant amb un so distorsionat
lligat i net, a l’estil de l’Allan
Holdsworth. Llarg solo també per donar pas al del baixista Toni Levin. Recordeu que aquest, va
col·laborar en el primer disc en solitari de Peter Gabriel on va poder conèixer Robert Fripp per ser finalment baixista de King Crimson fins a meitat de la dècada del 1990, o sigui tot un
referent en això del Rock-Progressiu. Després del seu solo, la suau flauta
indonèsia de Saat Syah, i acabar el
tema amb els sons més eteris de la guitarra acústica del líder.
I acabem el projecte de Dewa
Budjana, però abans es deixo el seu web perquè hi pugueu entrar i
descobrir, si no el coneixeu, qui és aquest increïble músic, des d’on podreu
descarregar tota la seva música en format
digital amb molt bona qualitat i millor preu: https://dewabudjana.bandcamp.com/
Escoltem doncs el darrer tema d’aquest mestre indonesi, anomenat...
1.- Pancaroba (D.
Budjana) 8m14s
Aquí hem tornat a tenir a Gary
Husband a la bateria i al sempitern Toni
Levin al baix elèctric en un tema impressionant amb una entrada força
potent, on la preciosa melodia o motiu principal del tema ens embolcalla sense
remissió. El llarg i brutal pont, amb una gran profusió de potència rítmica i
sons d’una guitarra o potser teclat estratosfèric. El riff de la guitarra a
base d’acords dóna peu a l’increïble solo del teclat amb so a Fender Rhodes per
després, acompanyat del riff d’acords cedir-li el pas al solo del líder.
Increïble la imaginació d’aquest gran guitarrista en un tema on el Jazz-Rock hi
és sense escapatòria possible. Gran demostració de canvis rítmics abans de
tornar als inicis amb el motiu principal del tema, magnífic tema amb el qual
acabem aquest projecte del gran Dewa
Budjana.
I nosaltres encarem ja el final del programa, però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabem amb el recent projecte de Pere
Soto & Pep Lluís Guardiola i el seu...
“FUNKY QUI PUGUI”
Pere Soto & Pep Lluís
Guardiola Fusió
Editat per Ars Harmònica
Bateries enregistrades per Pere
Aguilar a La Nau
Producció musical i executiva
de Pere Soto & Pep Lluís Guardiola
Pep Lluís Guardiola, guitarres
i composició.
Pere Soto guitarres,
composició, instruments virtuals.
Curro Gálvez baix elèctric i
contrabaix
Pablo Posa, bateria
I col·laboracions en diferents
temes de:
Joan Diaz, teclats
Alex Martinez, teclats
Josep Mas “Kitflus”, Fender
Rhodes
Josep María Roger, teclats
David Valdez, saxo alto.
Les composicions són dels dos guitarristes i ja ho comentarem a cada
tema i dir-vos que el Pep Lluís
Guardiola sona pel canal dret i el Pere
Soto pel canal esquerra, una abraçada Pere
per si ens escoltes des de Oaxaca, Mèxic.
La informació que m’ha fet arribar el Pere des de Oaxaca on
ara mateix viu i treballa, és tan extensa i amb tal quantitat de detalls
tècnics que se’m farà impossible comentar, tot i que sí la penjaré al blog. Amb
quins instruments, amplificadors i micròfons han enregistrat un determinat
tema, etc, etc..O sigui que no, que si voleu ja ho llegireu. El que sí us
posaré és el “com va anar tot plegat”, molt ben explicat per l’amic i
excel·lent guitarrista, o sigui que som-hi.
Aquest CD va néixer sense saber-ho el dia que Pere i el Pep Lluís es van
conèixer al Taller de Músics de Barcelona en una trobada de professors. Els
nostres amics no es van conformar a assentir i deixar passar el temps i els
compassos del moment. Les seves punxants opinions començaven a ser un llampec
en la quotidianitat, el que és rutinari, el del dia a dia. Així doncs
immediatament neix el que es diu química entre les persones i les seves
musicalitats començaren a trobar música com a reflex del seu sentir. Veient una
afinitat en certs aspectes de la vida, es van posar a tocar junts,
informalment, intercanviant experiències i coneixements adquirits com a
professionals i ja en aquest moment varen poder sentir, detectar la sinergia
sorgida entre ells dos. Pep Lluís li va mostrar alguns temes seus, i va trigar
el que un nen triga a devorar una porció de pizza a fer-se soci I còmplice d'un
projecte nou i il·lusionant. Pere per la seva part com a compositor va pensar
que no hi ha res més gratificant que participar de manera activa sempre en els
nous projectes que ofereix la vida amb les seves inesperades pinzellades, i va
aportar la seva perspicàcia, experiència i quatre temes també.. Aquí va néixer
el concepte del projecte ben clar, anava a ser un projecte compartit d'idees,
sensibilitats, creativitat i sempre música sense complexos. Evidentment els
temes estaven esperant que algú els portés a la realitat esperant ser
alliberats de les 2 dimensions que li ofereix la partitura. Podríem dir que
bonic és ser una nota i pensar que en algun moment algú et pot alliberar
donant-te la llibertat d'una 3è dimensió, traslladant al món del so, un pas més
cap a la perfecció.
Canviarem lleugerament d’estil tot i que no us penseu que hi ha d’altres
temes similars al que hem escoltat. Ara però i per començar ens situarem en el
Funky-Vals amb un tem del Pere
anomenat...
2.- Funky Balç (P.Soto) 6m54s
Doncs ja vegeu quin empenta rítmica tenim en aquest tema on el Pere i el Pep ja ens han ensenyat les dents, i quina dentadura més
impressionant que tenen. Pere Soto,
gran guitarrista i prolífic, súper prolífic compositor, que ja porta un parell
d’anys composant un tema per dia. Un tema on els dos guitarristes comparteixen
escenari, l’un per l’esquerra i l’altre per la dreta, recordeu. La velocitat
d’execució del Pere és
extraordinària, si més no la del Pep
no li val al darrera, no. Valdez
se’ns mostra com ell és i va sonar en el disc compartit amb el Pere, disc anomenat “Oasis”, un saxofonista
modern tirant més cap a contemporani per l’estil. Un solo magnífic del
guitarrista de Badalona ple de
recursos, imaginació i tècnica. Quasi al final, gran solo de l’amic Pablo Posa a la bateria, ell mestre del
Taller de Músics, Escola Superior Jam Session,
i embolicat en mil i un projectes amb gent com Geni Barry, etc...
Diu el Pere que després d'un parell de dinars de treball entre entrecots gallecs i flams catalans al famós Jazzsi del Taller de Músics, van anar organitzant el pla de feina que els portaria uns 2 anys per aconseguir-ho. El primer pas va ser gravar guitarres amb els amplificadors del Pep d'extrema qualitat. Pere havia de tornar a Mèxic i era cosa d'aprofitar el més ràpid possible allò que després no es podria fer en la distància.
Descripció del material utilitzat: Pere Soto va gravar amb un
amplificador Ceriatone (Overtone Especial 50w) totes les guitarres
distorsionades (per a tots els temes) i la melodia de guitarra elèctrica del
Cake Five. Va utilitzar una Gibson Les Paul de Luxe, microfoneada amb un AKG
C-414 B-TLII. Amplificador Cube vintage amb un shure SM57 per al solo d'aquest
tema. Una clàssica per al ritme. Una acústica Martin de 12 cordes per al tema
Camina i Primers Moments. Pep Lluís va gravar amb un amplificador Fuchs
(Overdrive Supreme 50w) tots els temes de guitarra elèctrica. Canal net i
distorsionat. Amb les guitarres PRS custom 24, Gibson 339, Fender Stratocaster
(Custom Shop relic). Acústica Taylor 614CE i guitarra clàssica per al Cake five
2a guitarra i sol. Tot gravat amb el mateix micro 1 AKG C-414 B-TLII
(amplificador net / distorsió i guitarres acústica / clàssica). No es va
utilitzar cap pedal. Els efectes com ara la reverb o delay es van afegir a la
barreja final.
I nosaltres seguim ara amb el tema que dóna títol al disc, l’anomenat...
1.- Funky Qui Pugui (P.Soto) 7m28s
Doncs ara sí que ja estem en dansa amb el Funk més potent i precís. Una
melodia interpretada pel lead guitar Pere
Soto fent el tema sencer per després situar-se ja en ple solo, i mentre la
secció rítmica potent amb el Pablo Posa
i el riff del Curro Gálvez, permeten
al co-líder seguir solejant amb una tècnica i velocitat esfereïdores. El Fender
Rhodes sona i de quina manera gràcies a les mans destres del mestre Josep Mas “Kitflus” per després els dos
guitar men sonar alhora seguint el motiu principal del tema, i sempre el tempo
súper ben marcat pels dos amics, baix i bateria. Tornar als inicis del tema i
ja per acabar-lo en una exposició de mestria interpretativa de tota la formació
co-liderada per aquests dos màsters de les sis cordes.
El reclutament musical es va desenvolupar de la següent manera; van
parlar amb Curro Gálvez, baixista i contrabaixista que col·labora habitualment
amb Pere Soto en els seus projectes de gypsy jazz i es va apuntar ràpidament al
projecte utilitzant el següent material: Baix Tobias
Classic 5 cordes, Baix Fender Jazz bass (68') només en el tema Primers moments,
Contrabaix Paul Mangenot Micròfon ADK A6 Macbook pro, Logic audio Interface
d'audio Onyx Black Jack.
Pep Lluís coneixia a Pablo Posa de l'escola Taller de Músics però mai havien tocat junts i això havia d'arreglar-se. Pep Lluís volia un bateria amb aquesta personalitat i una trucada va ser suficient per concretar qui seria titular d'aquest espai anomenat bateria.
I nosaltres seguim, que encara no hem acabat, amb el tema del Pep Lluís anomenat...
Pep Lluís coneixia a Pablo Posa de l'escola Taller de Músics però mai havien tocat junts i això havia d'arreglar-se. Pep Lluís volia un bateria amb aquesta personalitat i una trucada va ser suficient per concretar qui seria titular d'aquest espai anomenat bateria.
I nosaltres seguim, que encara no hem acabat, amb el tema del Pep Lluís anomenat...
5.- Nou nou (P.
L. Guardiola) 4m02s
Un tema del Pep però que ens
permet escoltar-los a tots dos a base de pregunta-resposta en alguns compassos,
mostrant-nos la seva envergadura musical i interpretativa. En aquest tema hem
pogut escoltar al gran Joan Díaz al
teclat acompanyant-los, que ja en tenien ganes, amb la seva gran solvència de
tots coneguda. Joan Díaz, un
referent per a molts, primer al Taller
de Músics i ara també a l’Esmuc.
Després, el motiu principal del tema primer a càrrec del compositor i després
acompanyat pel Pere i així encaren
el final d’aquest magnífic tema.
Alex Martínez compositor i pianista havia de col·laborar pel talent i
tarannà que li són de propietat i amic de Pep des de (ni se sap quan). Va posar
teclats en els temes Camina i Primers Moments. Va gravar en el seu Home estudi. Pep tenia un tema que es diu Nou Nou
que és del tipus Rock / fusió i sempre va voler col·laborar amb Joan Díaz del
que sempre va ser un gran admirador pel seu estil tan modern i personal. Un cop
més una simple conversa es va transformar a través d'un teclat (Nord Stage) en
un solo trepidant a Nou Nou. A més de l'acompanyament per a la resta del tema.
I sense adonar-se i posats en feina va aportar idees per a l'acompanyament del Funky
qui pugui.
Després de molts anys de no
veure al pianista Josep Maria Roger, Pep Lluís va coincidir un dia al tren amb
ell, i en aquest mateix hàbitat li va ensenyar el que estava gravant amb Pere.
La cosa no va passar d'amables comentaris i algun consell. Dies després Pep el
va cridar perquè gravés algun tema i així donar-li l'oportunitat d'entrar en el
projecte. Va gravar el tema Canguelis amb un teclat Roland. Hi havia un tema especial potser per la seva complexitat de concepte
(encara que a priori funk és una cosa que tot músic coneix o ho hauria de
conèixer) es tracta del Funky qui pugui ...
I nosaltres sí que ja acabem el projecte dels dos guitar men i el
programa i ho fem amb el tema del Pere
Soto anomenat...
3.- Canguelis (P.
Soto) 6m07s
I sí, amb aquesta marxa acabem projecte i programa, avui molt més
canyero que els darrers, que ja tocava una mica de canya. Els dos guitarristes
fan la melodia a la vegada recolzats per la potència rítmica de la secció
rítmica amb el Curro i el Pablo, des d’aquí una abraçada a tots dos,
amics. Pere inicia els solos amb el
seu característic so, el qual ens ha acompanyat durant tots els temes. Tècnica
excel·lent, execució precisa a una velocitat de la hòstia el caracteritzen.
Després d’ell els efectes del teclat ara de Josep Maria Roger a la vegada que el solo de Posa, donen peu ara al solo del Pep Lluís pel canal dret, esclatant també. Un altre gran músic i
guitarrista relativament desconegut al menys per qui us parla, car no el situo
en massa projectes que sí que deu tenir. Després, tots dos tornen als inicis
amb el motiu principal a duet per acabar el tema de cop. Magnífic per acabar el
programa.
Aquest no és un funk a l'ús. I es van preguntar quin teclista podria
fer-se càrrec de tan intrèpida missió i llavors va aparèixer Lluís Coloma el
qual va suggerir que el gran Kitflus era l'home adequat. Doncs no em vam parlar més i vam contactar amb ell i aquest com a
professional consagrat i figura històrica de la música a Catalunya va estar
encantat de ficar-se en zona "perillosa". Així Kitflus amb el poder
que li atorga el teclat Fender Rhodes va proposar un solo poderós, equilibrat a
l'altura de l'ocasió i un excel·lent comping amb la seva clàssica personalitat.
I nosaltres sí que ja hem acabat el programa, avui dedicat als
guitarristes i els seus projectes començant per l’inquiet Nicolas Meier i el seu “Infinity”. El projecte a compacte doble del
gran Dewa Budjana anomenat
“Zentuary” i hem acabat amb el projecte festiu amb funk de dos dels nostres
millors guitarristes Pere Soto i Pep
Lluís Guardiola bo i acompanyats per grandíssims músics de l’escena de casa
nostra. En fi, espero que us hagi agradat tan com a mi tot i recordant-vos que
ja tocava un programa canyero com el d’avui després de programes molt més
delicats com els anteriors.
Gràcies per ser-hi, aquí o al blog del Jazz Club de Nit, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha marejat
tota l’estona amb les explicacions potser a vegades excessives i qui ha
realitzat aquest programa, us desitjo molt bona nit a tothom i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Fins la setmana vinent
si hi som tots.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
