Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada recordant-lo i dedicant-li els
programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem
prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest
programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Avui ens toca fer, perquè volem, un programa temàtic; un programa
dedicat a una de les discogràfiques més avantguardistes pel que fa a la
concepció del Jazz-Rock-Progressiu. Estem parlant de Moonjune Records,
editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic.
Avui podreu escoltar 4 primícies d’aquesta editorial amb una música que us
enlairarà ben amunt. Començarem amb una versió del The dark side of the moon
de Pink Floyd feta pels italians Casarano, Savoldelli i Bardoscia.
Després tindrem la música de Dwiki Dharmawan,
seguida de la de Zhongyu i per
acabar amb la del guitarrista Beledo. Quatre
propostes que segur us agradaran i més als amants del Jazz-Rock-Progressiu.
Comencem pel projecte dels tres italians...anomenat.
“THE GREAT JAZZ GIG IN THE
SKY”
Casarano, Savoldelli i
Bardoscia
Editat per Moonjune Records MJR079
Àlbum gravat el 16 de febrer i
17 de 2013
Mesclat, editat i masteritzat
per Piero Villa al Rumore Bianco estudi, ESINE, Itàlia al gener de 2016.
La guitarra de Dewa Budjana ha
estat registrada a Temple Island Estudi, Jakarta, el 29 de desembre del 2015.
Tots els arranjaments són de
Savoldelli, Casarano, Bardoscia.
Produït per Savoldelli,
Casarano, Bardoscia.
Productor Executiu: Leonardo
Pavkovic
Boris Savoldelli: totes les
veus, sons vocals i electrònica
Raffaele Casarano: saxofons i
electrònica
Marco Bardoscia: contrabaix i
l'electrònica
Convidats:
Dewa Budjiana: guitarres en “Us
and Them”
WK569: sons de background,
manipulació per “Us and Them” i “Any Colour You Like”
Maurizio Nobili: recitador a
The Great Gig in the Sky i Eclipse
Doncs dir-vos que aquest magnífic projecte és un homenatge a Pink Floyd i el seu The Dark Side of
the Moon. Des fet, és una meravella feta per aquests tres grans músics
italians i com què el concepte te relació amb un “continuum”, així serà que
escoltareu seguits els temes que he escollit. Ja m’agradaria posar-lo tot, però
ja sabeu que no pot ser, per temps i perquè així tingueu la bona voluntat
d’adquirir-lo entrant al web de Moonjune Records, https://moonjunerecords.bandcamp.com/
Boris Savoldelli no va tenir un camí fàcil en l'elecció per re-imaginar
un dels discos més sagrats de tots els temps, el monumental The Dark Side of
the Moon de Pink Floyd. Sens dubte no va ajudar el fet que també és una de les
obres de la música progressiva més interpretades i de més diverses òptiques des
de tractaments simfònics als arranjaments de cambra a legions de bandes tribut
a Pink Floyd. Però Boris sempre menysprea el camí fàcil, i a diferència de les
moltes versions estèrils nota per nota de The Dark Side ofertes pels talents
menors, la seva interpretació veritablement es distingeix mitjançant l'adopció
d'un nou enfocament sorprenentment imaginatiu i d’audàcia creativa d’aquests temes
tan familiars, en aquest cas, amb una interpretació totalment absorbent que
reflecteix el seu amor de tota la vida pel jazz i la improvisació.
Boris ens deixa a tots ben astorats amb el seu vast arsenal de tècniques
vocals sense precedents, augmentada pels seus tractaments electrònics
provocatius. Però el The Great Jazz Gig in the Sky és molt més que un
aparador vocal, destacant els dons creatius formidables dels seus socis, el
saxofonista extraordinari Raffaele Casarano i el baixista suprem Marc
Bardoscia, a més d'una llista de músics convidats distingits. El resultat és
una meravella calidoscòpica de sons i emocions, que es lliuren amb ímpetu,
humor i impecable musicalitat, i sobretot un profund amor perdurable per la
seva inspiració, en un àlbum què és tot un “tour-de-forçe” del qual estem
segurs que tots els “Llunàtics” estaran d’acord realment en la valoració
superlativa "Gran". Una vegada més, els oients d'orelles ben obertes
podran gaudir d’una magnífic fita aconseguida per la fèrtil ment del singular
Boris Savoldelli.
Anem doncs a escoltar tots seguits els temes següents:
2.- Breathe (P. F.) 7m35s
4.- Time (P. F.) 4m19s
6.- Us and Them (P.
F.) 14m25s
7.- Any Colour you like (P. F.) 2m17s
Bé, suposo que us heu quedat garratibats amb aquesta meravella. Quasi
mitja hora d’una magnífica música i de quina manera magistral l’han interpretat
aquests mestres italians liderats en certa manera pel Boris Savoldelli. Una obra magna de Pink Floyd revisitada després de tants anys, des del 1973, moltes i
moltes vegades i segurament mai tan ben interpretada com la que hem escoltat
avui. Una meravella que ens ha introduït en el món de la lluna de juny, amb la
música de Moonjune Records. Hauria
de parlar força més estona d’aquest projecte però com que queda molta música
per posar, ho deixo tal i com està. Sí que us recomano que entreu al web de Moonjune Records i li feu una ullada, a
la informació, als discos, escolteu les músiques i compreu els discos, que són
barats, en format digital de molt bona qualitat, fins i tot FLAC.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb més música d’aquesta editorial, tot agraint-li al
Leonardo Pavkovic la seva gentilesa
i amabilitat per haver-me fet arribar la seva música a Sant Vicenç dels Horts.
I seguim com dèiem ara amb el projecte d’un músic que ja havíem posat la temporada passada en un altre
programa dedicat a aquesta editorial amb el músic indonesi Dwiki Dharmawan i el seu projecte anomenat..
“PASAR KLEWER”
Dwiki Dharmawan
Editat per Moonjune Records MJR081
Enregistrat per Phil Banegal
el 9 i 10 de juny de 2015 als Eastcote
Studios a Londres.
Mesclat i masteritzat per Mark
Wingfield a Heron Island Estudi, Cambridgeshire, Anglaterra, a l'octubre de
2015 i d'abril de de 2016.
Produït per Leonardo Pavkovic i
Dwiki Dharmawan.
Els productors executius són
Dwiki Dharmawan per Farabi Música i Leonardo Pavkovic per MoonJune Music.
Dwiki Dharmawan - piano acústic
Yaron Stavi - contrabaix
Asaf Sirkis - bateria,
percussió udu clay
Mark Wingfield - guitarra (1, 4
disc 1 i 4 , 6 disc 2)
Nicolas Meier - guitarra (2, 5
disc 1 i 3 , 5 disc 2)
Gilad Atzmon - clarinet (2 de
cada disc), saxo soprano (3 de cada disc)
Boris Savoldelli - veu (4, 5
disc 1)
Aris Daryono - veu, percussió
Gamelan, percussió kendang rebab violí de 3 cordes (1, 2, 3 disc 1 i 1 disc 2)
Peni Candra Rini - veus (1 disc
2)
Gamelan Jess jegog liderat pel
Nyoman Windha - gamelan orquestra (3 disc 1, 1 disc 2)
Balinese Frogs - (3 disc 2)
La estrella del teclat d’Indonèsia, en Dwiki Dharmawan torna, després
del seu debut el a MoonJune Records el
2015 amb el So Far so Close, un
disc que vàrem posar la temporada anterior,
amb l'encara més ambiciós projecte Passar Klewer. Gravat a
Londres, als Eastcote Estudi d'Anglaterra el juny de 2015, aquest magnífic i
vibrant pianista lidera els dos CD impulsant la barreja d’una bona colla de la
“crem de la crem” dels joves talents de la Gran Bretanya amb músics d'Indonèsia,
per crear una apassionada i sense fissures una creuada pol·linització cultural.
El baixista Yaron Stavi i el baterista/percussionista Assaf Sirkis
comprenen el trio central de Dharmawan . Aquests dos músics cada vegada amb més
renom han passat molt temps junts en format trio Sirkis amb el guitarrista
Tassos Spiliotopolos, així com en projectes amb el guitarrista Mark Wingfield i
el reconegut i aclamat per la crítica, el
multi-instrumentista Gilad Atzmon, altres dos artistes fent
contribucions significatives a Passar Klewer. Els quatre músics comparteixen un
full de vida col·lectiu que, a més dels seus propis projectes també inclou el
treball amb el guitarrista suís Nicolas Meier (una altra veu important en el
Passar Klewer), el saxofonista Tim Garland que ha col·laborat amb el cantant i
compositor Robert Wyatt, amb l’ex de Roxy Music, el guitarrista Phil Manzanera i amb els Pink
Floyd de David Gilmour. El virtuós músic establert al Regne Unit, Aris Daryono, també fa
contribucions significatives a diverses pistes, mentre que el cantant italià,
en Boris Savoldelli a qui acabem d’escoltar en el projecte anterior, col·labora
en dues cançons (incloent una reinvenció del "Forest" de Wyatt), i la
Jess Jegog Orquestra de Gamelan i el cantant Peni Candrarini porten la
versemblança cultural del radical re-arranjament fet per Dharmawan de la
tradicional "Lir Ilir."
Aquest és un doble compacte amb dos caràcters força diferenciats segons
el meu parer. Amb tanta música, se’m fa difícil escollir-vos els temes a posar.
O sigui que sonaran les músiques dels dos CDs i començarem amb el segon tall
del primer anomenat....
1.2.- Spirit of peace (D.
Dharmawan) 8m55s
Amb aquests aires frigis indonesis però també més propers, hem començat
el caminar d’aquesta música tan excelsa. Els sons del saxo soprano d’en Gilad, la guitarra de Nicolas Meyer i el mateix piano acústic
de Beledo -
guitarra
Tony Steele - baix elèctric
Doron Lev - tamborsl líder ens han situat en les improvisacions i ritmes
d’aquest magnífic tema. Després de la intervenció vocal de l’Aris, hi ha tornat amb el tema
principal per així acabar-lo.
Pavkovic descriu el teclista Dwiki Dharmawan com "un dels músics
més destacats d'Indonèsia. Una icona cultural a la seva terra natal i consumat
pianista, teclista, compositor, arranjador, intèrpret i pacifista. Un veritable
activista cultural i ambaixador del seu país estimat, Dwiki ha forjat una molt
reeixida carrera amb només trenta i pocs més anys, presentant-se en més de
seixanta països amb projectes en solitari i col·lectius."
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Escoltem ara per acabar aquest projecte el quart tall del segon CD, en
un tema de l’Asaf Sirkis
anomenat....
2.4.- Life its Self (A.
Sirkis) 7m01s
I quina concepció més moderna la d’aquest tema, amb una secció rítmica,
sobretot el baix, que manté una constant pulsió rítmica a la vegada que força
ben acompanyat per la bateria, i mentrestant, el líder amb el piano, ens deixa
espurnes nítides d’un jazz contemporani avançat. Després d’ell, els sons
estratosfèrics del guitarrista anglès Mark
Wingfield se’ns emporten molt més enllà. I sempre sense parar, el permanent
riff del baix ens manté en un estat de permanent alerta. Potent tema aquest que
sorprèn per la idea primigènia del riff del baixista, com si s’hagués construït
partint d’això.
So far, so Close (2015) va ser un projecte pancultural, un debut amb
una potent fusió de Dharmawan a MoonJune, però pel seu segon esforç a MoonJune,
Dharmawan volia provar alguna cosa diferent. "Indonèsia és el lloc de la
diversitat definitiva", diu el pianista. "Aquí, les cultures urbanes
acceleren el procés de "aculturació", que genera canvis en els
patrons culturals i crea noves formes d'expressió musical. Passar Klewer és la
resposta a la meva recerca de "la diferència", i també una resposta
valuosa per a les nostres crisis modernes i el desarrelament urbà”. El distintiu
so de l'àlbum s'origina a partir d'un sistema tonal antic Gamelan anomenat Salendro,
conegut en la música tradicional Karawitan de Sundanès, Java i Bali. Basat en
el sistema tonal Gamelan, també vaig adaptar, segons la meva inspiració, altres
elements musicals de tot l'arxipèlag d'Indonèsia, així com el sistema diatònica
occidental ".
El tema que dóna títol al disc, l’estimulant Passar Klewar, de fet,
posseeix una melodia-microtonal dibuixada sense cap dubte de les arrels
culturals de Dharmawan; però la seva naturalesa modal també ofereig al pianista
i companys de banda, la llibertat d'explorar-ho tot, des de paisatges Metheny que (tot i que la
guitarra elèctrica molt saturada de Wingfield ofereix un ambient completament
no Metheny durant el seu solo a velocitat de la llum), a la meitat del tema ens
proposen un canvi de estat d'ànim, on Stavi i Sirkis porten Dharmawan a un
concepte post-Coltrane, McCoyTyner-via-Beirach-passant per-Corea amb una
exploració i llibertat espiritual amb una passió i foc similars. Aquest tema però, no el podrem
escoltar per manca de temps, car encara falten dos projectes i n’hem d’escoltar
alguns temes.
Seguim amb més projectes de Moonjune
Records i ara ho fem amb el d’en Dennis
Rea anomenat....
“ZHONGYU Is Chinese for
FINALLY”
Zhongyu
Editat per Moonjune Records MJR078
Enregistrat per Steve Fisk a
Sound House i Arundel Gardens, Seattle
Mesclat per Steve Fisk a
Arundel Gardens, en associació amb Jon Davis i Dennis Rea.
Masteritzat per Steve Turnidge
a l’Ultra Violet Studio
Produït per Jon Davis i Dennis
Rea
Productor executiu, Leonardo
Pavkovic
Jon Davis: Chapman Stick,
guzheng, Mellotron, ARP 2600
Dennis Rea: guitarra elèctrica,
guitarra amb ressonador
Alicia Dejoie: violí elèctric
James Dejoie: saxo baríton,
flauta, clarinet baix
Randy Doak: bateria, percussió
a més a més amb
Daniel Barry: trompeta (en MBBL)
Tots els títols compostos i arreglats per Jon Davis (BMI)
Escoltem ja el primer tema, l’anomenat....
4.- Hidraulic Fracas (J.
Davis) 8m03s
Un tema que ens ha introduït de manera total la flauta de James Dejoie amb un so magnífic. El
canvi, en finalitzar ell, amb els acords bestials de la guitarra del Dennis Rea ha estat impressionant. I
així ha continuat amb la flauta de nou per deixar pas al solo del guitarrista.
En fi, un magnífic tema que ens situa en l’òrbita d’aquesta formació, en
l’òrbita del treball fet de manera tan perllongada i conscient pel líder Jon Davis.
Zhongyu és una banda nord-americana amb un nom xinès i una actitud que
abasta tot l'espectre de sons musicals i fonts culturals. El compositor Jon
Davis s'uneix a tres membres de la formació Moraine i un bateria de jazz amb
experiència per crear un so que barreja influències de Rock in Oposition (Univers
Zero i Present), el rock progressiu (King Crimson), el jazz (l’elèctric Miles
Davis i compositors com George Russell), i la música asiàtica. Si es tracta de
connectar un instrument tradicional xinès en un sintetitzador modular o tocar
un clarinet baix a través d'un pedal de wah-wah, empenyent els límits (o negar
la seva existència), aquest és el nucli de la identitat de la banda.
Seguim amb el següent tema on ens situarem ben bé en la concepció més
elèctrica de Miles Davis en
l’anomenat...
5.- Tunnel of the End of the light (J. Davis) 4m05s
Un tema marcat pel charles, baix elèctric, i sons estratosfèrics de
guitarra en els seus inicis. Concepció elèctrica propera a la concepció del Miles més eclèctic, també amb el violí
elèctric de la Alicia Dejoie.
Entremig, una amalgama de sons inversemblants, amb el wha wha i demés efectes i
sempre una potència rítmica impactant.
"Zhongyu" significa "Fi" en xinès mandarí, i Jon el
va triar pel nom del projecte perquè "finalment té una banda." Ell ha
estat fent música des dels anys 70 en tot, des de bandes de covers de rock
clàssic (abans que es digués clàssic) a punk rock i amb experimentació
electrònica. El fet de viure a Beijing durant tres anys ha estat la clau per a
la inspiració i el muntatge d'un equip per a realitzar el seu somni singular
d'una música que combina tots aquests elements.
I seguim amb el tema...
8.- Sleepwalking the Dog (J. Davis) 6m41s
La delicadesa inicial s’ha anat desenvolupant de manera natural, com si
res. Ben aviat ens hem tornat a trobar en un ambient situat fora de
l’atmosfera, on les músiques fan aparèixer les més íntimes i nostrades
emocions. De nou la guitarra amb un magnífic wha wha es veu embolcallada per una
base rítmica i riff de baixista i potent bateria. El Mellotron del líder ens
omple de records musicals d’èpoques passades que mai passaran. Una aturada
rítmica ben bé al final ens recorda al millor Robert Fripp d’aquells els nostres millors anys i així acaben el
tema.
Zhongyu és una banda que té com a objectiu equilibrar els oposats de la
música: composició i improvisació, la serenitat i el caos, l'harmonia i la
dissonància, la complexitat i la simplicitat, acústiques i elèctriques. Amb el
guitarrista Dennis Reva a bord com a co-productor i el llegendari enginyer
Steve Fisk en els controls, Zhongyu és un poderós, brillantment executat, i
sorprenentment original àlbum de debut que s’ha estat covant durant anys abans
de la seva realització.
I ara per acabar aquest projecte podreu escoltar dos temes potentíssims
enllaçats en la més pura concepció free..
10.- Cat Hair All Over It (J. Davis) 2m10s
11.- MBBL (J.
Davis) 5m17s
El primer i curt tema amb guitarra, saxo baríton i diversos estris
electrònics a la vegada que amb els de percussió més acústics ens han situat en el bell mig del concepte FREE, així
amb majúscules. El redoble final dóna pas al darrer tema on la potència rítmica
del baixista, permanent, ens descol·loca del tot. El motiu principal del tema,
a un tempo molt més relaxat, ha donat pas al riff conjunt de guitarra i demés
instruments. El solo elèctric del Dennis
Rea ha estat immens i el final, apoteòsic.
I després de la potent conjunció d’aquests dos temes ens acomiadem
d’aquesta formació liderada per Jon
Davis amb tota una colla de grandíssims músics de l’escena del
Jazz-Rock-Progressiu mundial, seguim ara i ja per acabar el programa amb el
darrer projecte de l’editorial Moonjune
Records liderat pel guitarrista Beledo
anomenat...
“DREAMLAND MECHANISM”
Beledo
Editat per Moonjune Records MJR077
Els temes 1, 2, 3, 6, 7 i 8
enregistrades per Matthew Cullen el 21 de gener de 2015 als Dreamland Studios,
West Hurley / Woodstock NY.
Els temes 4 i 9 enregistrats
per Tesla Manaf Effendi el 29 de juliol de 2015 als Aru Studios, Bandung,
Indonèsia,
Els temes 5 i 10 enregistrats
per Joe Ford al South Brooklyn Sound, Brooklyn, Nova York.
Dewa Budjana va enregistrar-se
les guitarres per a la pista 9 al Temple Island Studio, Jakarta, Indonèsia.
Mesclat per Beledo i l'enginyer
Randy Crafton, el 4, 5 i 13 de novembre de 2015 al Kaleidoscope Sound, Union
City, NJ.
Produït per Leonardo Pavkovic i
Beledo.
Producció executiva A Starry
Night Music & Leonardo Pavkovic per MoonJune Music.
Com a formació bàsica tenim a;
Beledo, guitarra elèctrica
Lincoln Goines, baix elèctric
Gary Husband, bateria
Amb col·laboracions estel·lars diverses en alguns temes i que comentaré
quan convingui.
Totes les composicions són de Beledo.
El debut a MoonJune Records de Beledo, aquest "Dreamland
Mecanisme," és un projecte polifacètic ple d'estrelles. Recolzat per un
elenc de lluminàries del jazz-fusió progressistes moderns (de la talla de Gary
Husband, Dewa Budjana i Lincoln Goines, per començar), Beledo, uruguaià de naixement i desenvolupat a NYC com a mestre
guitarrista no només ens mostra el seu virtuosisme tocant-la, sinó també el seu
enorme talent en una varietat d'instruments (guitarra acústica, piano acústic,
violí, acordió, Fender Rhodes, Mini Moog, guitarra baixa sense trasts), en una
sessió amb més giravoltes i sorpreses que una novel·la d'Agatha Christie!
Comencem amb el quart tall del disc amb la formació:
Beledo - guitarra espanyola,
baix fretless, guitarra elèctrica
Endank Ramadà - kendang Sudanès
de percussió
Cucu Kurnia - kendang Sudanès
de metall i percussió
Amb l’anomenat...
4.- Lucila (Beledo) 6m30s
Amb aquests aires frigis hem començat, els de l’escala frígia o
flamenca, abans però amb unes percussions amb bongos i demés magnífiques. Ja
amb el baix i la guitarra ens hem situat en l’entorn musical del flamenc més
delicat. Si exceptuem l’aspecte rítmic, el melòdic córrer a càrrec del mestre Beledo, el qual ens ha mostrat el seu
domini instrumental.
Beledo igualment exhibeix habilitats com a compositor i arranjador i
cobreix tota la gamma estilística de manera totalment convincent. Des del jazz
íntim, a la fusió ardent, el World Music, i la temàtica més progressiva en la seva
forma més sublim i majestuosa, l'àlbum escala grans altures sonores, mentre que
mai rellenteix en un sol lloc per massa temps. En el seu projecte més ambiciós
fins ara, Beledo ens mostra tota la seva mestria fent gaudir d’allò més als aficionats
a la guitarra mentre que apel·la també a una audiència molt més àmplia. Es
balanceja amb autoritat i convicció; balla en l'aire; agafa les regnes i galopa
valent per sobre la vora, pels angles. Aquest és un disc destinat a romandre
ancorat en la seva rotació. Beledo ens avisa que ell és, de fet, un talent veritablement
mundial de preciosa i classe única.
Seguim ara amb el primer tall del disc amb la formació base:
Beledo - guitarra elèctrica,
violí, teclats.
Lincoln Goines - baix elèctric
Gary Husband – bateria
anomenat...
1.- Mechanism (Beledo) 5m23s
Aquest mecanisme em sona tan i tant que a moments m’he pogut imaginar
estar situat en d’altres èpoques, tal és l’homenatge que crec fa Beledo al Rock d’aquells anys. Un tema
magnífic amb aires Hendrix per la
conjunció de baix elèctric i violí, però, alhora. Escoltar-lo com toca el violí
primer per després fer-ho amb la guitarra és esfereïdor. El solo al violí ha
estat esclatant. Un domini de tals instruments només ens fa entendre que estem
davant d’un màster. Un ritme total amb la base rítmica a tot rendiment. Al
final, el motiu melòdic principal per acabar
el tema.
"Beledo es considera un mite real entre els coneixedors de la
música uruguaiana", segons el diari El País de Montevideo, Uruguai. El piano
era el primer instrument de Beledo, però, es va convertir en un heroi de la
guitarra en els seus últims anys d'adolescència captivant audiències a Uruguai
i Argentina. Amb base en l'àrea de Nova York des de la dècada de 1990, Beledo
ha gravat i actuat en les seves gairebé 4 dècades de carrera professional amb
Ruben Rada, Hugo Fattoruso, Pedro Aznar, Gustavo Moretto, Manolo Badrena,
Fernando Otero, Tito Puente, Celia Cruz, Joe Locke, Jeff Andrews, Gary Willis,
Bill Berg, Rufus Philpot, Thierry Arpino, John Benítez, Jimmy Haslip, Jeff
Berlin, Mauro Pagani, Gia Ionesco, Assaf Sirkis, Johnny Johnson, Lincoln Goines,
Adam Holzman, Kim Plainfield, Mark Walker, Gary Husband , Dewa Budjana,
Tohpati, simakDialog, Dwiki Dharmawan, Dale Barlow, Steve Thornton, Ivan
NestorMan, Stefon Harris, Randy Brecker, Andy Middleton, David Fink, Jorge
Camiruaga, Sean Wayland, Bakithi Kumalo, Anton Fig, Jonathan Joseph, Cecilia
Tenconi, Richard Cummings, Morris Goldberg, Michael Bissonette, Miguel
Cantillo, Jaime Roos, Gilad Atzmon, Richard Boukas, Ustad Shafaat Khan, Neil
Alexander, Emedin Rivera, Rodney Holmes, i molts més.
Encara ens queden un parell de temes per escoltar i ho farem ara amb el
tall sisè amb la formació bàsica de guitarra i baix elèctrics i bateria amb el
tema anomenat..
6.- Big Brother Calling (Beledo) 4m15s
Un altre magnífic tema i concepció més de Rock-Progressiu amb una base
rítmica pletòrica i un solista que vola, literalment. Amb un so diferent a la
guitarra, baix i bateria sonen com la base rítmica del Jimy Hendrix Experience. Big Brother Calling, ben bé podria ser la
del mateix Hendrix en un altre súper
gran tema que ens apropa al final del programa dedicat a la música de Moonjune Records.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I el final el fem amb el cinquè tall del disc amb la formació:
Beledo - guitarra elèctrica,
archtop guitarra elèctrica
Tony Steele - baix elèctric
Doron Lev – bateria
Amb el tema anomenat...
5.- Sudden Voyage (Beledo) 5m04s
I amb aquest també magnífic tema acabem projecte de Beledo i programa dedicat a Moonjune
Records agraint-li al Leonardo
Pavkovic que continuï confiant amb
qui us parla. Ell m’envia els discos des de Nova York i jo evidentment els hi poso. És una grandíssima música i
trobo collonut poder-li dedicar un programa en exclusivitat. Els programes a Jazz Club de Nit solen ser temàtics com
aquest, i sempre que podem així els fem.
Doncs res més, avui hem començat amb una nova ullada sobre l’obra magna
de Pink Floyd, The Dark Side Of
The Moon reinterpretada per Boris
Savoldelli, Raffaele Casarano i Marco Bardoscia. Després hem escoltat el
projecte del pianista indonesi Dwiki
Dharmawan per seguir amb el de Jon
Davis, Zongyu i finalitzar amb aquest polifacètic mestre uruguaià Beledo.
Espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, diferent, molt més
canyero i allunyat del jazz més “normal” entre cometes. Jazz-Rock-Progressiu,
avui, que de tan en tan va molt bé espavilar les neurones amb canvis
estilístics substancials.
Ara sí, molt bona nit, gràcies per ser-hi, bona nit i bon Jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada recordant-lo i dedicant-li els
programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem
prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest
programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Avui tindrem la oportunitat de gaudir amb tres magnífics treballs
diversos, és evident, i sobretot en l’aspecte rítmic on el Jazz hi serà
omnipresent. Podreu escoltar el primer disc del guitarrista Jordi Solé, basat en l’obra de Julio Cortázar, Historia de Cronopios y
Famas anomenat Relatos Breves amb
la formació a nonet Los Cronopios,
disc enviat pel mateix Jordi a Sant Vicenç. Amb Vigorous, escoltarem el primer treball editat per aquest trio que
ens va visitar al JCLV en un
anterior Concert-Jam patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. El seu projecte encabeix la música del seu
país, Argentina, dins el concepte més jazzístic, on les improvisacions ens ho
mostraran i demostraran. Un disc que em van donar en mà ells mateixos un
dimecres d’agost tot i veient-los Acabarem amb un disc que em va arribar també
per correu del gran guitarrista valencià Ximo
Tébar anomenat Soleo. Aquest
increïble guitarrista ens mostrarà el seu gran saber en un disc on el Jazz i la
música de la mediterrània s’entrellacen d’una manera natural, tot i acompanyat
de mestres americans i dels seus amics del país valencià.
Us recordo que el 30 de setembre tindrem el primer Concert-Jam de la
8ena temporada a càrrec del guitarrista Joel
Moreno acompanyat de l’Oriol Roca, contrabaix
i Santi Colomer, bateria. Això serà el divendres 30 a la Sala Xica de La
Vicentina.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el primer treball basat en l’obra de Cortázar....
“RELATOS BREVES”
Los Cronopios
Editat per Underpool UNDP-017
Enregistrat als estudis
Underpool el juliol de 2015
Mesclat per Sergi Felipe, masteritzazt
per Fran Paredes.
Produït per Jordi Solé.
Luca Tondena, saxo tenor i
flauta
Sergi Felipe, flauta i flauta
alto
Natsuko Sugao, fiscorn
Jordi Santanach, clarinet baix
Amaiur González, tuba
Jordi Solé, guitarra
Juanjo Fernández, piano
Alexandre Molas, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
Totes les composicions són de Jordi
Soler.
Instrucciones para cantar.
Empiece por romper los espejos
de su casa, deje caer los brazos, mire vagamente la pared, olvídese. Cante una
sola nota, escuche por dentro. Si oye (pero esto ocurrirá mucho después) algo
como un paisaje sumido en el miedo, con hogueras entre las piedras, con
siluetas semidesnudas en cuclillas, creo que estará bien encaminado, y lo mismo
si oye un río por donde bajan barcas pintadas de amarillo y negro, si oye un
sabor de pan, un tacto de dedos, una sombra de caballo. Después compre solfeos
y un frac, y por favor no cante por la nariz y deje en paz a Schumann.
Julio Cortázar.
Comencem amb la veu de Cortázar i música del nostres herois...
1.- Reflexiones (J.C
& J.S.) 2m05s
8.- Morelliana (J.C.
& J.S.) 2m10s
Doncs com a presentació crec que ha estat bé poder escoltar la veu del
mateix Cortázar i tot de fons,
donant-li el coixí adequat, la música composada pel Jordi i interpretada per aquest magnífic nonet de músics ja tots
amb una llarga trajectòria.
“…el jazz para mí, la música en
general y el jazz en particular, es una especie de presencia continua incluso
en lo que yo escribo…mi trabajo de escritor se da de una manera en donde hay
una especie de ritmo, una especie de latido, de swing. Una especie de ritmo que
si no está en lo que yo hago, es para mí la prueba de que no sirve y hay que
tirarlo y volver…”
Julio Cortázar
Jordi Solé (Barcelona 1980), guitarrista i compositor. Comença els seus
estudis al taller de músics de Barcelona amb Riqui Sabatés i Oscar Peñas.
Alhora, s’apunta a l’aula de música de Cerdanyola per estudiar conjunt
instrumental sota la tutela de Santiago Giacobbe. Poc després comença a rebre
classes particulars de guitarra i harmonia de Octavio Hernández, més tard de
Pere Arguimbau i finalment amb Albert Vila. Ha cursat els estudis oficials de
grau superior de jazz i música moderna al conservatori del Liceu de Barcelona.
Graduat al 2015 en l’especialització de guitarra jazz, estudiant amb Dani
Pérez, David Mengual, Sergi Vergés, Fran Suárez, entre d’altres.
Seguim amb més música, la d’un treball on la “lletra” és tan important i
ara ho fem amb el tema...
4.-El canto de los Cronopios (J.S.) 6m14s
I quin cant dels cronopis més harmònic, amb una melodia força
entremaliada, en un tema molt ben estructurat amb una primera part ben
identificada i separada de la segona, o podríem dir la A i la B, tot i no
ser-ho tan com en els temes estàndards on el pont, entremig, permet passar i tornar
a l’inici. El solo del Luca Tondena,
característic el seu so pels qui l’hem escoltat algunes vegades, i molt ben
realitzat, ha fet d’enllaç als inicis gens fàcils de concepció i molt ben
interpretats en un tema que sembla enregistrat en directe, però que no ho és,
que són ells mateixos, com a bons Cronopios qui s’aplaudeixen a sí mateixos tot
i picant-li un ullet al conte.
Ha participat en les master class fetes per Pat Metheny, Dave Holland, Fred Hersch i Kurt
Rosenwinkel. En l’àmbit professional ha col·laborat i liderat diverses
formacions com “Quartet fosc”, “Big Band de Cerdanyola”, ”Astrolab trio” i
“Jordi Solé quartet”.
Ens diu ell mateix....
En llegir els contes de Cortázar, és inevitable acabar embriagat per un
ritme característic, una pulsació concreta, un color harmònic diferent per a
cadascun d’ells, una estructura elàstica i flexible. Los Cronopios neix amb
l’excusa de captar aquest ritme. La troballa d’aquest swing que roman amagat
sota les frases i els paràgrafs de l’autor, ha estat el motiu principal en la
realització d’aquest projecte musical. El nonet pretén aprendre de la màgia,
les atmosferes i, en definitiva, del ritme dels relats de l’escriptor per
després poder recrear-ho musicalment.
Seguim ara amb una mica més de tempo vital amb el tema anomenat...
5.- El perseguidor (J.
S.) 5m06s
Amb aquest tema, Jordi
homenatja al mestre i aficionat al Jazz, Cortázar,
ell mateix un aficionat a tocar la trompeta allà pel París previ al maig del
68. Amb una intro delicada a càrrec del líder, compositor i guitarrista, ha
començat aquest tema que tot just després s’ha enlairat rítmicament parlant
gràcies a una base rítmica impressionant amb el Ramiro Rosa i companys. Un tema que ens situa en el primer solo,
crec que del Sergi Felipe a la
flauta, ben al mig del tema, on es fan amb el Jordi les seves preguntes i respostes, les quals, una vegada
contestades ens han situat al final d’aquest tema també gens fàcil i molt ben
estructurat.
Les actuacions que s’en destaquen amb aquestes formacions són:
XIX festival internacional de blues de Cerdanyola, Cicles de jazz a
Sarrià, Festival de jazz Costa Brava, Festival de jazz de Sant Cugat, “Vermuts
musicals” festes majors de Rubí, 3r cicle de músiques tranquil·les de Mataró,
al club “Angel Blau” d’Andorra, i a la sala Jamboree de Barcelona.
I ens diu ell mateix..
Aquesta música la vaig escriure per el meu treball de final de carrera
del Conservatori del Liceu, després vaig escriure alguna composició mes i vaig
decidir enregistrar-ho.
I acabem aquest magnífic projecte final de carrera amb el tema més viu
del disc anomenat....
2.- Distante espejo (J.S.) 4m26s
I hem acabat amb aquest altre tema, on la concepció melòdica és una
evidència de la coherència del treball. Els ritmes han estat diversos i no heu
pogut escoltar les dues magnífiques balades que també hi són, amb l’ànim
pervers que em fa dir-vos que mireu d’aconseguir-lo entrant a la web de Underpool.. http://underpool.org
I ens diu ell finalment..
Els personatges creats per l’escriptor són perseguidors. Ell també era
un perseguidor. La música interpretada pels Cronopios retroba aquest anhel de
cerca incessant, i desvetlla aquesta pulsació latent i obstinada que es troba
entre les frases que flueixen amb swing en els contes d’aquest apassionat del
jazz que era Julio Cortázar.
Nosaltres deixarem al Jordi Solé
i 8 Cronopios més, i també al causant de tot plegat, Julio Cortázar i seguirem el nostre caminar...però abans..
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb el projecte...
“VIGOROUS”
Ariel Vigo, Matías Míguez,
Salvador Toscano
Autoproduït, SGAE Ref AV001 i
amb dipòsit legal
Enregistrat per l’Iván Hanon a
l’Estudio Soiart, Barcelona 2016.
Mesclat per l’Iván Hanon i
Vigorous.
Han col·laborat Javier Lloret i
Guillermo Rizzotto.
Ariel Vigo, saxo alto
Matías Míguez, baix elèctric
Salvador Toscano, bateria
Totes les composicions són de Vigorous
excepte Villa Characato que és de l’Ariel.
Una formació que ella mateixa s’identifica musicalment en el format Contemporary World Jazz i que nosaltres vam poder gaudir en
directe aquesta darrera temporada, aviat farà un any del 10 d’octubre de 2015
tot just abans d’editar el seu disc, en un concert-jam al JCLV la temporada que hem
tot just deixat.
I això ens deia en Pere Pons
en la seva presentació al Jamboree..
Liderat pel saxofonosita Ariel
Vigo, el grup Vigorous es presenta al Jamboree amb un objectiu molt definit:
transmetre al públic una bona part del cabal d'idees que genera la seva inspiració
musical. Disposa d'un so refinat i amb un swing natural que posa al servei tant
de composicions originals com de lectures personals de clàssics del jazz. El
trio de Vigo persegueix la llibertat creativa per obtenir una sonoritat
particular, arriscada, magnètica i honesta, ple d'una energia que és guiada
únicament per l'instint. En el seu repertori conviuen una barreja de ritmes que
van del baiao al candombe passant per carnavalito, el latin, el swing, el funky
i el groove. Una aposta de vigor i personalitat pròpia sota les coordenades d'un
jazz calent i molt vigorós.
Comencem doncs amb el primer tema, un dels més pausats, amb una música i
ritmes de clars arrels personals, de tots tres, on es donaran la mà amb les
magnífiques improvisacions jazzístiques, amb el tema anomenat....
2.- Al hilo (Vigorous) 7m04s
Una delicada composició, situant-nos ben al mig del rovell de l’ou del
con sud. Tot i viure entre nosaltres de fa alguns anys tots tres, compartint
magnífiques estones de Jam Sessions úniques i dedicades al Jazz i la Fusió com
la WTF, no s’han oblidat de les seves arrels i ens les han volgut mostrar de la
millor manera i amb la seva música. Hem pogut escoltar la profunditat del so
del baix elèctric del Matías, el so
brillant del saxo alto de l’Ariel i
les percussions modernes i autòctones a càrrec del Salvador, en un primer tema d’una gran profunditat.
Des que es va establir a Barcelona, l'any 2001, Ariel Vigo ha tingut no poques
satisfaccions professionals. Durant tots aquests anys s'ha presentat en
diferents escenaris d'Europa i ha compartit shows amb figures mundials, com Ron
Carter, Benny Golson, Scott Henderson, Cedar Walton, Jorge Pargdo, Roberto
Fonseca, Joana Bacallao, Giovanni Hidalgo, José Luís Quintana (Changuito -Els
Van Van), José Luís Cortés (El Tosco-NG La Banda), Andy Montañez, El Cano
extremenya, Rafu Warner, Gerardo Rosales, Adolescents, Ludmila Merceron, entre
altres.Els mitjans europeus defineixen al saxo argentí com un músic de so
refinat i un swing natural, tant en les seves pròpies composicions com en
abordar un repertori de estàndards clàssics del jazz. Vigo persegueix la
llibertat creativa per obtenir una sonoritat particular, arriscada, magnètica i
honesta, ple d'una energia que és guiada únicament per l'instint, amb un
objectiu molt definit: transmetre al públic una bona part del cabal d'idees que
genera la seva inspiració musical .
Seguim amb la música d’aquest trio tan potent....Vigorous amb un altre tema impactant, el composat per l’Ariel anomenat...
4.- Villa Characato (A.
Vigo) 5m44s
Un tema amb marcat ritme funk i on el compositor ens mostra la seva vessant
més trencadora i moderna tot i modificant el so del seu saxo mitjançant estris
electrònics. Un tema que ha anat desenvolupant-se amb força rítmica a la vegada
que hem gaudit de la magnífica improvisació de l’Ariel. Ja quasi al final, ens han situat en un context de calma i
relaxació agraïda després de la canya anterior, per situar-nos de nou en el
context inicial, més funk.
Parlar del Matías Míguez és
parlar d’un dels més sol·licitats baixistes de l’escena catalana. Forma part de
diversos grups liderats per altri o coliderats amb ell mateix com aquest Vigorous o el projecte amb la Paula Domínguez i Vicenç Solsona
anomenat Aire i del qual ara mateix
l’han enregistrat per Temps Record.
Alhora és membre de les formacions liderades pel músic canadenc establert a
casa nostra, Cece Giannotti. També
forma part dels grups liderats pel Bluesman Amadeu Casas amb el qual i en formació a trio els vam tenir al JCLV en un Concert-Jam patrocinat per
l’ajuntament. Saber-ne més requeriria molta estona de xerrar d’ell, els seus
estudis, maaster classes, agrupacions, locals on ha tocat, festivals
internacionals no hi ha participat, enregistraments que ha fet i un llarg etc.
Assidu a les WTF del Jamboree,
participa de l’escena del país mostrant-nos un agraïment que fa palès
parlant-nos en català.
Seguim amb aires similars tot i que una mica més pujats de to, també amb
els ritmes argentins en el tema anomenat...
5.- Palestra (Vigorous) 6m28s
Tema iniciat per baix i tambors diversos a la Argentina, per ja ràpidament
intervenir-hi el saxofonista en un tema melòdicament força ben aconseguit tot i
ser curt el motiu principal. Els canvis rítmics en la B, en pla Bossa, i els
més marcats en la A ens fan captar-lo ben aviat. Després d’un parell de chorus,
i en un clar relax auditiu, ens hem quedat garratibats en escoltar les
elucubracions d’aquest mestre del saxo alto. El tempo s’ha doblat, al menys,
per la insistència de la secció rítmica a dos, esdevenint el tema un totum
rítmic i improvisat fins aturar-se de nou al tempo inicial i tornar als inicis
del tema. Una Palestra magnífica que ens han ofert aquest trio de mestre.
Parlant del Salvador Toscano....he
extret això del seu web:
Vaig néixer a la ciutat de Buenos Aires, Argentina, el 28 de novembre de
1977. Vaig cursar la carrera de Performance en bateria del Sindicat Argentí de
Músics ia l'Escola de Música Popular d'Avellaneda (Govern de Buenos Aires).
Vaig estudiar amb professors de trajectòria nacional i internacional com José
Maria "Pepi" Taveira, Aldo Caviglia, Rubén Llop, Tristany Taboada,
Gabriel Spiller en bateria, Carlos Rivero a percussió folklòrica, Hernán Merlo
i Ariel Goldemberg en àudio perceptiva i harmonia. Classes particulars de piano
amb Abel Rogantini. També he participat en Màster Class i seminaris
internacionals a càrrec de músics com: Ron Carter, Nicolás Arnicho i Robby
Ameen. Exerceixo la docència particular i institucional des de 1996. Com a
docent he donat classes a l'Escola Integral de Florida d'Argentina i des que em
radiqui a Barcelona (2003), vaig realitzar reiterades suplències en diverses
escoles de la ciutat (Poble Nou, Sagrera, Horta ... ). Vaig impartir Tallers i
Master Classes de Música Brasilera (particulars i en la EMBA d'Argentina),
alguns al costat de músics brasilers.
Seguim ara amb un tema molt festiu que d’entrada ens situarà en un altre
context, anomenat...
6.- Acción despierta (Vigorous) 5m19s
Doncs si els inicis han estat força festius com deia, en entrar l’Ariel Vigo amb la flauta la festa s’ha
dulcificat sense deixar-ho de ser. Els estris percudius que tant bé domina el Salvador Toscano són els que,
conjuntament amb l’efecte de doblar-se el saxofonista donen aquest aire tan
festiu. L’esquellot tan ben situat en el temps és el que ens ho recorda. Un
tema amb l’Ariel a la flauta, i de
quina magnífica manera la toca i ens acarona la seva melodia, la d’un tema que
com diu el títol, ens desperta l’acció. Delicadesa rítmica acompanyant el
flautista, més plena amb esquellots i demés estris. El suau solo del Matías també ens l’ha mostrat en la
seva vessant més melòdica. Després els inicis festius, flauta i acabant aquest
preciós tema.
En l'àmbit professional Salvador
ha participat de diverses agrupacions i artistes, entre ells:
Argentina: Soledad Villamil, Miguel Cantilo, César Isella, Santiago
Giacobbe, Alisa Kaufman, El Gelater.
Espanya: Antonio Serrano, José Reinoso, Jorge Pardo, Pancho Varona,
Antonio García de Diego, La Banda sabinera. Guevara, REQUIEM (d'Enric
Montefusco i Raül Fernández Refree), Pere Soto, Paulinho Lêmos, Xavi Garriga,
Lucas Masciano.
I segueix la seva informació al seu web...
Acabem el projecte de Vigorous
amb un magnífic tema anomenat
9.- Pasan cosas (Vigorous) 5m34s
Amb l’inici del tema ja ens situem en un context rítmic totalment beat.
El tema però, te un desenvolupament on la imaginació compositiva, rica en
matisos, ritmes i melodies l’ha portat primer al solo del Matías, sempre amb el background rítmic del Salva, per després portar-nos a escoltar l’excel·lent solo del
saxofonista, el mestre Ariel Vigo.
Un tema ideal per deixar aquest projecte, a tot drap, amb una música excelsa
feta per només tres músics, tres grandíssims músics i amics.
Deixem aquest projecte i ja ens situem al final del programa amb el
darrer projecte però abans.....
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs acabem el programa amb un magnífic que vaig rebre des del país
Valencià...el darrer treball del gran guitarrista Ximo Tébar anomenat...
“SOLEO”
Ximo Tébar
Editat per Warner Music
Enregistrat per Michael Borby
el gener de 2015 als Acoustic Recording Studios, Brooklyn, New York.
Enregistrat per Jorge Pérez el
novembre de 2015 als Morgana Studios, València.
Produït per Ximo Tébar
Co produït per Donald Edwards
Productor executiu Amparo Tébar
Ximo Tébar, guitarra i veus
Ramón Cardó, saxo (en el #6)
Santi Navalón, teclats
Orrin Evans, piano (no en el
#7)
Ricardo Belda, piano (en el #7)
John Benítez, contrabaix i baix
elèctric
Donald Edwards, bateria
Fernando García, percussió (en
el #2)
Claudia Tébar, cors (en el #2 i
#7)
Totes les composicions de Ximo
Tébar excepte Nardis que és de Miles
Davis.
Comencem ja amb el primer tema d’aquest magnífic disc, anomenat....
3.- Luna llena (X.
Tébar) 8m21s
Doncs amb aquesta petita meravella hem començat el nostre caminar amb
aquest gran mestre de la guitarra, Ximo
Tébar. Els aires del sud ens embolcallen, els seus aires mediterranis i
músiques aflamencats. La delicadesa al piano del gran Orrin Evans omple d’etèries melodies l’espai obert. La secció
rítmica, delicada també, hi és de manera permanent, fent de coixí als solistes.
El líder, ens mostra el seu so tant dolç, el de la seca guitarra de caixa
ample, una Gibson sense cap dubte.
No ens estranya que hagi rebut elogis del mateix George Benson, car aquest so, te clares similituds al de la primera
època del mestre americà.
Ximo Tébar (València 1963). Reconegut per la premsa
internacional com un músic experimental, progressista i revolucionari que l’ha
permès ser distingit com el creador del Son Mediterrani (fusió de jazz i
flamenc amb gust Mediterrani). Ximo és un coneixedor de la tradició del jazz i
la seva forma de tocar la guitarra. Ha estat recolzat públicament per
prominents mestres del jazz com Benny Golson
i George Benson. El seu tarannà
internacional el va portar a establir la seva residència a Nova York, on es va
presentar en escenaris com ara el Teatre Apolo, Jazz al Lincoln Center,
Birdland, etc., va col·laborar i gravar amb músics com Lou Donaldson, Benny Golson, Joe Lovano, Dave Samuels , Joey
DeFrancesco, Dr. Lonnie Smith, Louie Bellson, Anthony Jackson, Johnny Griffin,
Tom Harrell, Idris Muhammad, Arturo O'Farrill o de Dave Schnitter, etc. En
l'actualitat és professor d'especialista en jazz al Conservatori Superior de
Música de València "Joaquín Rodrigo" on ensenya guitarra de jazz, la
improvisació, l'anàlisi, la música del negoci i la producció musical. També
comparteix les seves gires, gravacions, produccions musicals i classes magistrals
Seminaris, amb la direcció del seu segell Omix Records.
Seguim ara amb el magnífic tema de Miles
Davis....
4.- Nardis (Miles
Davis) 7m06s
Mare meva i quin grandíssim tema i versió que han fet aquests grans
músics i Ximo Tébar al capdavant. Un
tema que Miles mai va enregistrar i
que porta el segell del gran Bill Evans,
el qual sí el va incloure en el seu repertori. Davis el va escriure pel disc de Cannonball Adderley Portrait’s amb el mateix Evans i amb Blue Mitchell,
Sam Jones i Philly Joe Jones. Un tema on els aires flamencs hi són pel fet
d’utilitzar l’escala frígia dominant i l’escala menor gitana, escales que va
emprar Davis en el seu Sketches
of Spain. Aquí, en Ximo Tébar i
els seus ens deixen clavats a la cadira tot i escoltant-los. Riffs d’estàndards
com el Softly like in a morning sunrise i demés virgueries d’aquest
mestre valencià. L’Orrin Evans al
piano ens enlluerna igualment en el seu solo i per descomptat la secció rítmica
que està imponent amb en John Benítez,
contrabaix i baix elèctric i Donald Edwards, bateria. Un magnífic tema i
interpretat de manera magistral.
La seva extensa discografia (16 àlbums com a líder), els nombrosos
premis que ha rebut (4 vegades i concedits pel Ministeri de Cultura 1989-90.
Dos "Premi Dexter Gordon" per RTVE Jazz "Jazz Entre Amics",
etc) les excel·lents crítiques que ha rebut, i l'eclecticisme especialment
modern i la seva música l'ha portat a ocupar un lloc especial en el món del
jazz contemporani. El desembre de 2003 es va traslladar a Nova York fixant la
seva residència a Manhattan i començà a introduir-se en l'escena del jazz tocant
amb Michael P. Yorker Mosmman, Dave
Schnitter, Anthony Jackson i Arturo O'Farrill pels clubs de jazz com Birland, Smoke, Dizzy’s jazz at Lincoln
Center, etc .. el febrer de 2004 va signar un contracte a Nova York amb
Sunnyside Records i va començar a treballar, amb l'ajuda d'Arturo O'Farrill amb
l'Afro Cuban Jazz Orchestra Chico O'Farrill tocant tots els diumenges al club
de Jazz Birland. També va començar a treballar amb Joe Lovano, Tom Harrell, Dave Samuels, etc, i com a productor en
gravacions.
Seguim ara amb el tema dedicat a Jaco
Pastorius anomenat....
1.- Jaco Opus Town (X.
Tébar) 5m52s
Ho hem fet amb un tema homenatge a qui va ser el que millor va
desenvolupar les noves i modernes maneres de tocar el baix elèctric, en Jaco Pastorius, recordant-lo amb els
increïbles The Weather Report. Els
inicis del Jaco Opus Town són ben bé Jaco amb guitarra i baix en aquesta ona. Després, més calma inicial
amb notes greus a la guitarra i veu del líder. El solo del líder va agafant
força partint de la suavitat interpretativa fins arribar a un clímax molt ben
aconseguit i gràcies a la seva gran intervenció en el solo. Acaben tots dos,
baixista i guitarrista per deixar pas al solo del pianista, més temperat i
marcat per baixista i baterista i efectes als teclats. Al final, apoteosi amb els
de les cordes.
Considerat per la crítica a tot el món com el creador de l’especialitzat
So de la Mediterrània, la seva àmplia discografia, 16 discos, es compon de jazz
tradicional com la seva gran col·lecció de discos "The jazz guitar
trios" (4 volums que va enregistrar al costat dels millors organistes i
bateries al món, Joey DeFrancesco, Dr.
Lonnie Smitt, Lou Bennett, Idris Muhammad, Billy Brooks, etc.). El seu més
original i innovador és el disc de fusió, "Son Mediterráneo" (WEA
1992) disc considerat com un dels 100 millors àlbums de jazz dels anys 90,
"Homepage" (WEA, 1998) nominat "Millor Àlbum de Jazz" al
1999 Premis de la Música espanyola i primer disc de jazz que ha entrat en les
llistes d'èxits. "Embrujado" (Omix 2003), posa l'accent en el disc
com: "Una obra total i completa. Imaginativa amb un gran i especial Jazz".
En el seu més experimental i avantguardista disc "Eclipse"
(Omix 2006) i en el posterior "Steps" (Omix 2008), ambdós han estat
qualificats com els millors de l'any per la revista All About Jazz de Nova
York. També el cd "Celebrating Erik Satie" (2009) es basa en el
treball experimental de la música brillant del compositor francès Erik Satie
arranjat en clau de jazz, free-jazz i flamenc contemporani, el qual va ser
gravat a Nova York amb distingits músics com, Sean Jones , Robin Eubanks, Orrin Evans, Jim Ridl, Boris Kozlov i
Donald Edwards.
Acabem el projecte i programa amb el sisè tall del disc, del gran
saxofonista, mestre de molts músics valencians, en Ramón Cardó en l’anomenat...
6.- Tarantza (R.
Cardó) 8m53s
Doncs amb aquesta meravella hem acabat el projecte de Ximo Tébar i programa 256. Hi hem
tornat amb els aires de l’escala frígia, la que es fa amb el tercer mode en un
tema impressionant, ara amb el so del soprano del compositor, primer per la
seva delicadesa inicial i posteriorment i de manera quasi permanent amb un
tempo doblat on la secció rítmica ens mostra el seu saber, que és molt. En el
solo del líder, ja s’albiren les ganes de desfermar-se i doblar el tempo, car
ho fan en algunes ocasions. Poc a poc, aquesta aparent indecisió s’acaba
realitzant del tot i sense aturador possible tot i després d’escoltar el motiu
principal. El solo del pianista comença amb un walking del contrabaixista que
dóna peu a l’Orrin Evans a
meravellar-nos. El bateria Donald
Edwards aprofita l’avinentesa per oferir-nos un gran solo tot i escoltant
el magnífic so i solo del soprano del compositor Cardó. Al final, espurnes de guitarra espanyola, sons
estratosfèrics del soprano i final, amb el motiu principal del tema.
Doncs amb aquest tema acabem el programa d’avui, el segon programa de la
8ena temporada, el 256. Espero que ho hàgiu gaudit d’allò més. Crec honestament
que la música que hem escoltat ha estat increïble. Hem partit d’un concepte
personal sobra l’obra de Julio Cortázar,
la del guitarrista i líder de Los
Cronopios, en Jordi Solé.
Després ens hem endinsat en la música d’arrels argentines i ritmes iguals, amb
els aires jazzístics adequats per acabar amb aquesta magnífica obra de sons
mediterranis de la mà del millor guitarrista del País Valencià, en Ximo Tébar. Us recordo que podeu
aconseguir aquests discos a les botigues o potser contactant amb els mateixos
músics tot i entrant al seu web, on segur hi trobareu els seus mails.
Us recordo que el 30 de setembre tindrem el primer Concert-Jam de la
8ena temporada a càrrec del guitarrista Joel
Moreno acompanyat de l’Oriol Roca,
contrabaix i Santi Colomer, bateria. Això serà el divendres 30 a la Sala
Xica de La Vicentina.
Bé, doncs ara si, bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
