Programa 243: Carola Ortíz & Juan Pablo Balcázar, Gonzalo del Val Trio i Melisa Bertossi Quintet, 6 d'abril de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Doncs ja hi tornem amb un programa amb novetats dels músics de casa nostra amb dues produccions pròpies, autoedicions, amb na Carola Ortíz & Juan Pablo Balcázar i el seu “Minimal Hits”, la Melisa Bertossi Quintet i el “Strange Feather” i el darrer projecte del Gonzalo del Val Trio, projecte que vam poder veure el 4 de març al JCLV i que recentment ha editat per Fresh Sound New Talent.
Comencem ja el programa amb el primer projecte de la nit i que serà el més relaxat i delicat, la qual cosa per començar anirà força bé, i aquest és el...
“RAMONA”
MINIMAL HITS (Carola Ortíz & J. P. Balcázar)
Enregistat per Jordi Vidal durant el 2014 als Laietana Studios, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Aurélien Landy Gana.
Produït per Minimal Hits & Aurélien Landy Gana.
Productor executiu, Gustavo Moreno & Minimal Hits.
Carola Ortíz, veu, clarinets i percussions.
Juan Pablo Balcázar, contrabaix i glockenspiel.
Aquest és un projecte barreja de temes propis, pop i de jazz amb improvisacions jazzístiques i un aire fresc que es respira en escoltar la dolça veu de na Carola. Un projecte, que com tots, s’ha de veure en directe per gaudir-lo molt més, tot i que escoltant-lo només també el gaudireu. Nosaltres vam tenir la oportunitat de veure’ls amb un acompanyament estel·lar del gran pianista Marco Mezquida a la Casa de Cultura de Valldoreix, on vam al·lucinar literalment.
Comencem ja amb el primer tema de la nit, i ho farem amb un conegut tema, un estàndard de Jazz del McGrew anomenat...
9.- Nature Boy (G. McGrew) 4m24s
Un tema que va cantar per primera vegada el gran Nat King Cole el 1948 i que va esdevenir un estàndard per motu propi i interpretat en innombrables ocasions a tempos força diversos. Aquest que hem escoltat a un tempo de balada, quasi més lent encara que les balades i per tant més profund. Tema cantat per Sinatra, Vaughn¸etc però també interpretat de manera instrumental com va fer Miles Davis el 1955 amb Charles Mingus de contrabaixista. Una petita i delicada intervenció al clarinet de na Carola ens la mostra amb tot el seu càlid i esplendorós so en un tema ideal per començar el programa.
Carola Ortiz, nascuda en una família d'artistes a Terrassa el 1986 rep la titulació de grau mitjà de clarinet clàssic i posteriorment es gradúa en cant jazz a l'ESMUC. Ha grabat en 20 àlbums, participat en més de 40 projectes musicals i trepijtat escenaris i festivals de 10 països diferents. Actualment és integrant estable de l'orquestra de percusió ibèrica Coetus; el septet Líbera, de Giulia Valle; el sextet de folk balkànic, Moussakis; i el duo Minimal Hits. També és professora al Taller de Músics.
Una biografia més completa la podeu trobar al web del Taller de Músics mirant a “profesorat”, car la web de Carola ara mateix està en plena remodelació...però el que sí us diré és què el 30 de juny presenta el seu primer disc en solitari al Tradicionarius de Gràcia. Un concert del qual ja en podeu adquirir les entrades i on podreu gaudir d’aquest esdeveniment que promet molt i molt si considerem a aquesta artista i als següents músics que hi participaran, com són: Aleix Tobias, Pau Figueres, Guillermo Rizzotto, Jurandir Santana, Marco Mezquida, Miquel Álvarez, Rubén Fernández, Edurne Arizu, Xavi Lozano, flautes, Sandrine Roubillard, Lluna Aragón, i Sol Vicente.
I seguim amb la mateixa i relaxada intensitat amb un tema dels Massive Atack anomenat...
7.- Glory Box (M. Atack) 4m55s
En aquest projecte d’aquests dos artistes, sembla que han optat per reconstruir els temes amb un marcat sentit latent, i ho vull dir pel fet de fer els temes més lents i reposats que els originals, com també hem escoltat en l’anterior Nature Boy. En aquest “Glory Box” ens hi hem tornat a trobar. La cadència més pausada ens embolcalla molt més que si amb el tempo original ho haguessin fet. Veu dolça i també passada pel tamís electrònic, recordant l’original, però enaltida encara més pels efectes tan ben trobats.
I parlant del seu nou projecte que presentarà el 30 de juny...ens diuen des de l’esdeveniment creat al Facebook..
Just en arribar a la trentena, i amb més de deu anys de carrera musical com a cantant, clarinetista i compositora, Carola Ortiz treu el seu primer disc en solitari. Son nou temes originals on expressa, amb naturalitat i fluïdesa, un ampli imaginari melòdic que beu del contrapunt i les harmonies del jazz, però també del flamenc primigeni i del folklore llatinoamericà. Les lletres, en català, castellà, francès i anglès, llengües que parla habitualment, son també originals i reforcen l’atmosfera de cada composició. Amb aquest treball Ortiz s’estrena també com a productora musical i ha sabut acompanyar-se d’una exquisida selecció de músics nacionals i internacionals de l’escena del jazz i el folklore a Barcelona. El disc porta per títol SIRIN. Les Sirins son éssers mitològics meitat dona meitat ocell, que vivien a prop del Paradís. Cantaven belles cançons per fer feliços a qui les escoltava, encara que pocs aconseguien veure-les perquè, com la felicitat, eren ràpides i fugisseres. Carola troba, en la seva música, aquesta expressió d’íntima feminitat; una exaltació a la vida i a la naturalesa, als ancestres i al mar. I, per sobre de cap altre cosa, al més intens i poderós sentiment: l’amor.
Ara ens endinsarem en la música de l’Amy Winehouse i amb un tema segur coneixeu abastament, anomenat....
4.- Back to Black (A. W.) 5m49s
I de quina manera més personal i també seguint a la perfecció la interpretació de la gran artista desapareguda. El tema és calcat, tot i ja veieu només veu, percussions simples i contrabaix per donar pas a la magnífica aportació en la improvisació al clarinet d’aquesta gran músic, ella la qual també va encetar el 1er Festival de Jam Sessions representant a l’Esmuc i amb el Marco Mezquida al teclat, que aleshores encara no teníem piano.
I sobre el Juan Pablo Balcázar dir-vos que us remeto al Programa 231 de fa algunes setmanes on vam parlar abastament d’ell relacionat amb el seu darrer i magnífic projecte “Reversible”, disc de Fresh Sound New Talent com els seus anteriors. I el que hem de saber també del Juan Pablo Balcázar, què és el responsable de la magnífica programació del local 23 Robadors. Tot i això resumir-ho dient-vos que és colombià i que el tenim entre nosaltres de fa uns quants anys, primer al Taller de Músics, després obtenint el grau superior de música moderna i jazz al Conservatori del Liceu, un màster per la Universitat de Barcelona i innombrables participacions en múltiples projectes de diversa indole que va des del Jazz al Hip Hop passant pel Pop i músiques diverses. Ànima inquieta que la podeu veure sovint a 23 Robadors acompanyant o liderant mil i un projectes, darrerament ha encetat un projecte a trio anomenat “Monographic Trio” amb el Gonzalo del Val i Toni Saigi on recuperen projectes de formacions a trio amb mestres com Bill Evans, Fred Hersh, el qual vaig poder veure i enregistrar i esperen poder preparar el següent sobre el gran Lenny Tristano. I vull tornar a recordar-vos que la primera vegada que ens vam trobar va ser en el 1er Festival de Jam Sessions de Sant Vicenç dels Horts ell formant part del combo Shrunk tot i representant al Conservatori del Liceu.
I seguim ara amb el tema popular de la mà de Lauryn Hill en un tema anomenat....
1.- Zion (L. Hill) 3m35s
Un magnífic tema d’aquesta cantant, na Lauryn Hill, rapera, cantant, actriu i productora discogràfica nord-americana guardonada 8 vegades amb el premi Grammy. Va ser membre de The Fugees abans de començar una carrera en solitari. Una artista iconoclasta, caritativa i molt crítica amb la indústria discogràfica i amb les joves negres i pel què representen...sembla que ha deixat la música dedicant-se a d’altres afers artístics. I com només amb veu i contrabaix ens deixen ben clavats a la cadira aquest parell d’artistes, amb temes tan diversos com aquest d’aquesta activista i controvertida artista americana.
Del Juan Pablo dir-vos per acabar què...
Ha compartit escenari amb músics com Lucia Pulido, Guillermo Klein, Guillermo McGill, Miguel Zenón, Javier Ibarra (Kase.O), Miguel Villar , Jorge Sepúlveda, Marco Mezquida, Wycliff Gordon, Terence Stadford, Ruper Ordorika, Carlos Falanga, Greg Duncan, Juan David Castaño, Nicolas i Juan Andrés Ospina, Sofia Ribeiro, Dani Comas, Marta Gomez, David Xirgu, Jordi Matas, Joan Berbin, Dani Dominguez, Alejandro Mingot, Hasier Oleaga, Joe Smith, Bill McHenry, Marta Sánchez i un llarg etc. Actualment treballa indistintament en projectes de Jazz tant com de Pop o Hip Hop de primer nivell nacional.
I acabarem aquest projecte, tot i deixant-nos algunes altres precioses cançons com el tema de Bjork anomenat “Joga”, i dèiem que acabarem i ho farem amb la música del gran Steve Wonder amb el tema....
3.- I can’t help it (S. Wonder) 3m41s
Un preciós tema de Wonder i lletra de Susaye Green, i què el desaparegut Michael Jackson va interpretar en el seu disc “Off The Wall” i que na Carola i Juan Pablo ens n’han fet una magnífica versió, primer com sempre seguint fil per randa el tema original per després aportar la seva llavor en aquest cas amb una magnífica improvisació a càrrec d’aquest màster del contrabaix acompanyat de petites perles vocals de la seva companya de projecte.
Doncs amb aquest magnífic tema deixem aquest sorprenent projecte d’aquests dos mestres tot i recordar-vos que si entreu al blog del Jazz Club La Vicentina podreu escoltar el concert que els vaig enregistrar tot i col·laborant Marco Mezquida.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..
I d’aquesta editorial us presento ara, acabat de sortir del forn, el projecte del Gonzalo del Val que vam poder escoltar al JCLV anomenat.....
“KOINÉ”
Gonzalo del Val Trio
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 498
Enregistrat per Fredi Peláez el 30 i 31 de maig de 2015 al Pottoko Studio.
Produït per Gonzalo del Val
Productor executiu Jordi Pujol
Marco Mezquida, piano
David Mengual, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria
Parlar del Gonzalo del Val ja ho he fet algunes vegades i tot i remetre-us al seu web i biografia us en faré cinc cèntims del que jo conec i un resum de la seva biografia. El vam veure la primera vegada al JCLV formant part del Víctor de Diego Quartet i d’això ja fa temps i el 4 de març va presentar aquest projecte que ara escoltareu. Entremig, innombrables projectes com a líder i com a sideman amb una gran quantitat de projectes i músics compartint també tasques educatives com a professor de bateria i dirigint l’Aula del Liceu en anys anteriors. Nosaltres l’hem vist força vegades en diferents projectes com amb el Víctor de Diego Trio, Juan Pablo Balcázar & Sofia Ribeiro Septet, Gabriel Amargant Quintet. Del Gonzalo vam posar el seu anterior projecte a quartet el Gonzalo del Val electric quartet basat sobre la música del gran baixista Steve Swallow i això va ser en el Programa 153 de la cinquena temporada. L’hem pogut escoltar també en d’altres programes com a sideman i us remeto al blog del programa si n’esteu interessats.
Un disc que comença amb un tema de Marco, el “Cantabile”, el qual vàrem posar en el recent programa 240, fa quatre dies, literalment, o sigui que aquí queda pels seguidors d’aquest jove i tan gran músic.
Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic projecte, tema del Gonzalo i dedicat al seu amic Mauro Urriza anomenat.....
4.- Balada para Mauro (G. del Val) 7m03s
Doncs estem escoltant una meravella de projecte, delicat inicialment però que no serà tampoc massa ni gens ni mica esverat. Així d’íntim és i així ho vam viure al JCLV el 4 de març, amb una sala on el silenci només es veia alterat per aquests excelsa música, tal és com ho vam gaudir els presents. Aquesta balada melangiosa de record a un amic ens situa en aquest òrbita personal i humana del líder de la formació, gran músic i millor persona. Un Marco sentit i profund desenvolupa a la perfecció la melodia inicial per acaronar aquesta composició amb la subtilesa del líder i la profunditat dels sons del contrabaix d’en Mengual.
Gonzalo del Val:
Nascut a Miranda de Ebro ( Burgos ), comença els seus estudis musicals a l'edat de 7 anys al Conservatori Municipal d'aquesta ciutat. Es trasllada a Madrid per estudiar bateria amb Guillermo McGill i composició i arranjaments amb Ramón Paús durant dos anys. Posteriorment és becat per estudiar al Conservatori Superior de Música del LICEU de Barcelona, obtenint el "Títol Superior de Bateria-Jazz" sota la direcció del músic Marc Miralta.
I del llibret intern del disc, l’Òscar G. San Luís ens diu....
Trobades en Koiné
No és la primera vegada que Gonzalo del Val recórrer al grec per intitular els seus discos. Fa quasi 10 anys que li va posar Symploké al seu primer treball per posar de manifest la idea d’entrellaçar o unir, però mitjançant la lluita, la oposició, o sigui, la unió dels contraris. A aquest impecable treball li ha posat Koiné, és a dir, llengua comuna, l’adoptada pels grecs en l’època del gran Alexandre el Magne, formada a partir dels diferents i més usats i estesos dialectes a partir de la qual es va arribar al grec modern. No hi ha doncs en Koiné una lluita sinó cooperació; no hi ha contrincants sinó aliats. I així flueix i sona.
I seguiríem ara amb un altre tema d’aquest magnífic disc, tema també delicat de Jobim anomenat Inutil Paisagem però serà millor que l’escolteu tot i aconseguint el disc a la botiga del carrer Benet Mateu 26, Blue Sounds...
I ara sí seguirem amb una mica més de tempo tot i que també delicat amb un tema de Gershwin anomenat....
2.- I got plenty o’ nuttin’ (G. Gershwin) 6m35s
Un solo magnífic del líder ens situa en aquest tema de Gershwin, conegut tema de la òpera Porgy and Bess, tema composat el 1934 i un dels més famosos conjuntament amb “Summertime”, "It Ain't Necessarily So", i "Bess, You Is My Woman Now". Marco enceta la melodia mentre Gonzalo fa una particular aportació marcant el ride brillantment i David la seva visió de la línia de baixos. Després del tema, el jove pianista menorquí suavitza temporalment la cançó per seguir amb aires frescos i inventiva moderna, tot i recordant-nos els orígens amb un lick melòdic que ens situa on som. La secció rítmica no para d’enaltir el tema amb afegitons peculiars i personals i situant-nos al final amb un turnoround preciós.
I seguint amb els textos del llibret...
Per arribar a aquest punt ha hagut de tocar durant tots aquests anys amb infinitat de músics, sens dubte amb els més grans del panorama espanyol, i així deixar que les afinitats musicals s’anessin decantant amb naturalitat. El similar, semblant, busca el similar, semblant, i Gonzalo els va acabar trobant, i trobant-se ell mateix també, i trobant a aquests dos magnífics músics, David Mengual i Marco Mezquida. Amb ells va enregistrar el 2011 el seu excel·lent i elogiat Three Generations. Ara hi tornen, en plena maduresa artística de tots tres, per oferir-nos aquesta sonora joia esmeradament tallada.
El seu projecte final de carrera, titulat "Sis Contes Musicals", obté la màxima qualificació (excel·lent ). Aquest treball està basat en composicions originals inspirades en l'obra del cineasta francès Eric Rohmer. El 2008 va ser seleccionat per l'Obra Social de Caixa Burgos ( CREA2008 ) per a l'edició en disc. També ha estudiat al Conservatori Superior del Liceu amb professors de la talla d'Aldo Caviglia i el reconegut bateria nord-americà, Ed Soph.
I continuem amb aquest magnífic projecte ara amb una mica més de groove tot i les incursions diverses que hi pugui haver..amb un tema de Keith Jarrett anomenat...
3.- Paradox (K. Jarrett) 3m53s
Un tema aquest de l’insigne pianista del disc “Always let me go” del 2002 que aquest trio desenvolupen amb personalitat i creativitat. Després d’una intro inicial, leit motiv curtet del tema i una curta i magnífica aportació de pianista i bateria, comença el groove amb la improvisació del pianista. No cal a dir que Marco és un gran admirador i seguidor de Jarrett i així ens ho mostra amb la seva particular visió. Mentrestant, una secció rítmica en ple swing del baterista i walking del contrabaixista, recolzen la brillant intervenció del jove pianista acabant el tema poc després.
Koiné no són nou temes solts sinó més bé els nou moviments d’una obra íntegra. Tota ella es mou en un mateix àmbit, en una mateixa direcció, que a mi, potser per les innombrables vegades que la he escoltat sense parar, em resulta circular, com el mateix disc, o potser espiral, com els solcs que conté. Posseeix, per tant, una estructura, no només manifesta en la dinàmica selecció i ordre dels temes, sinó també en la composició de conjunt. El cercle s’obre amb un tema de Mezquida, Cantabile, i es tanca amb un altre de Mengual, Kaixo Polita. Entre ambdós límits, entre aquests dos evolvents portals, Gonzalo del Val desenvolupa la seva idea de tancament, d’aïllament. I fins aquesta illa musical s’ha endut a Gershwin, Jarret, Jobim i a Amàlia Rodrigues, però també ha convidat a un entranyable amic seu, ja desaparegut, en Mauro Urriza, al qual ret homenatge amb una emocionant i sentida balada.
Pel demés, amable lector, gaudeix, fascina’t, endinsa’t en aquesta illa ideada per Gonzalo del Val i descobreix per tu mateix els tresors que hi alberga. Beneïdes musses, que obreu de manera màgica per què es trobin els semblants.
I acabem aquest magnífic projecte amb dos temes seguits, farcits de Groove, el primer tema que dóna títol a l’àlbum i de composició col·lectiva i el segon del Gonzalo....
5.- Koiné (del Val, Mezquida i Mengual) 2m14s
7.- A Garraf (Gonzalo del Val) 2m47s
Amb el primer tema curtet, iniciat pel piano tunejat del Marco, apagant la vibració de les cordes amb les mans, i amb una persistent incursió del Gonzalo i pulsació d’una nota de Mengual, i seguint amb més tempo amb el del Gonzalo, iniciat i acabat pels seus solos a la bateria, tot i encabir-hi en el seu si, un magnífic i modern, contemporani solo del jove mestre Mezquida, amb uns acompanyants que brillen de manera consistent de la mateixa manera que ho van fer quan els vam tenir a un pam de nas, acabem aquest projecte d’aquest magnífic trio.
El 2009 va ser guardonat amb la beca "Joves Excel·lents " per anar a estudiar a la prestigiosa escola Manhattan School of Music de Nova York, amb el professor John Riley. A Nova York també rep classes del bateria Adam Nussbaum. En aquest mateix any, la revista francesa SOJAZZ va incloure una crítica del seu disc a la secció de joves talents assenyalant-lo com " ... un dels millors representants de l'escena espanyola contemporània ... " També va ser nominat en la categoria de "millor nova proposta " de l'any 2009 per la prestigiosa revista de Jazz & Blues, JAÇ (Barcelona).
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...
I acabem el programa d’avui amb un magnífic projecte del qual vam poder-ne veure la seva presentació a la Sala Fènix i aquest és el de la saxofonista argentina Melisa Bertosi i el seu projecte en quintet amb tot de temes propis d’una gran factura..
“STRANGE FEATHER”
Melisa Bertossi
Auto editat
Enregistrat per Jordi Vidal el 19 de febrer de 2015 a l’Estudi Laietana.
Mesclat per Sergi Felipe.
Masteritzat per Joan Hernández.
Melisa Bertossi, saxo tenor
Mariano Camarasa, piano
Olivier Jambois, guitarra
Manel Fortià, contrabaix
Joao Vieira, bateria
Totes les composicions són de Melisa Bertossi excepte el tema “Huerquehue” què és de Matías Muñoz.
Nascuda a la ciutat de Sant Carles Centre (província de Santa Fe), Argentina. Allà, comença a tocar saxofon amb el seu primer banda de rock i continua la seva carrera musical en entrant al poc temps en l'agrupació Jazz Ensamble Jr. Big Band de la ciutat de Santa Fe.
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte que dóna títol a l’àlbum.....
4.- Strange Feather (M. Bertossi) 6m44s
Doncs aquest són els aires moderns alhora que delicats de la música d’aquesta saxofonista argentina en una melodia que ens recorda de lluny, algunes de les melodies de la seva terra, amb esperit això sí més modern. Però és aires sonen a “qüestió portenya”, tot i ser ella de Santa Fe em sonen més a Buenos Aires....que ella em perdoni..he..he. Una intèrpret que ens mostra de quina manera fàcil fraseja i improvisa i quin so més mel·liflu és el del seu tenor. Els sons estratosfèrics de la guitarra del jove Olivier se sobreposen als del piano del també argentí Camarasa, mentrestant, la mestria a la bateria del portuguès Vieira ho embolcalla tot plegat...
Un projecte sorgit al bell mig del barri del Raval de Barcelona i concretament a les Jam Sessions de la Sala Fènix. Un espai conduit per una colla de gent jova amb esperit alternatiu on s’hi fan exposicions artístiques, a la vegada que manifestacions artístiques de diversa índole com són actuacions diverses.
Doncs poques sabem d’aquesta saxofonista, poques però suficients per poder-vos dir que esteu escoltant a una nova veu instrumental amb un domini sorprenent dels instruments de canya, saxos diversos entre els quals el tenor i soprano, per ser els més usats per ella. Aquesta jove argentina de Santa Fe va aparèixer no fa gaire a les Jams de la Sala Fènix on la vaig poder escoltar per primera vegada. Han passat els anys i aquesta intèrpret s’ha anat guanyant un lloc entre els músics i aficionats de la ciutat, participant en innombrables jam sessions. De fet, ella mateixa ens ha passat la seva biografia que properament us comentaré..
Escoltem ara el segon tema del disc, tema d’aquesta magnífica artista anomenat...
6.- Pasajes (M. Bertossi) 6m41s
Amb aquests sons i ritmes suaus estem aconseguint de nou un programa temàtic on les músiques escoltades no s’aparten gaire de les que estem escoltant ara mateix. I com m’agraden els nostres músics i les músiques que fan. Aquest és un tem optimista i fresc, on el motiu principal l’escoltem de manera persistent a càrrec del magnífic contrabaixista Manel Fortià, amb solos brillants i no gens llargs de guitarrista, pianista i també de la mateixa líder. De fet, escoltar al jove Olivier Jambois a la guitarra amb aquest concepte modern és tota una joia, amb un so similar al gran John Abercrombie per parlar del primer que em ve al cap. Mariano Camarasa és també una de les noves veus instrumentals de casa nostra. Músic eclèctic que també toca el violoncel, la qual cossa vol dir que ara mateix està fent piano jazz i violoncel clàssic a l’Esmuc, o sigui que estem davant d’un altre crac. Al final, i després de tornar-hi amb el tema, l’acaben amb un llarg i magnífic turnaround.
Obtingué el títol de "Bachelor in Music" pel departament de Jazz del Conservatorium van Amsterdam (Holanda), va assistir a innombrables classes particulars, clínics i master classes de saxòfon i improvisació amb professors a l’Argentina, Europa i USA entre ells: Carlos Michelini, Víctor Malvicino, Ernesto Jodos, Carlos Lastra a Argentina; Ferdinand Povel, Dick Oatts, Yaniv Nachum, Randal Corsen a Amsterdam; Tony Malaby, Rich Perry, Donny McCaslin, Tim Price, Marc Mommaas, a New York. L'any 2006 s’estableix a Nova York i l'any 2010 viatja a Berlin, on es concentra a estudiar improvisació contemporània i free jazz.
I seguim amb un altre tema, i ja ens acostem al final però encara no...escoltem-la ara amb el soprano en el tema....
2.- Pendulum (M. Bertossi) 4m45s
Un tema iniciat des de dalt i amb una preciosa i curta melodia la qual ens aboca ràpidament al desenvolupament de les estructures harmòniques i és ella qui primer ho fa, per cert, amb un fraseig i so exquisits els obtinguts del seu soprano. Mentre, la secció rítmica l’ha acompanyat en un tema, la mètrica del qual em sona bastant complexa. Els solos, sàviament estructurats i ordenats, primer el del pianista i després el del jove crac i guitarrista, amb aquest so tan i tan modern, ens situen de nou a la melodia i de cap al final, el final d’un tema força brillant i gens pretenciós.
El 2011 torna a l'Argentina i participa en diverses agrupacions de jazz, funk, rock, fusió, latin jazz, bossa-nova i pop, entre elles: Just Jazz Trio, Los Cohibas, Banús, Factor Fun, Soulin', Latin Groove, ULL (Otamendi Javier Orquestra), Gerardo Farías, Gianfranco Nanni, Doce Monos, etc. El 2013 viatja a Boston (USA) on pren classes amb Ed Tomassi, Jerry Bergonzi, George Garzone i Hal Crook. Des del 2014 viu a Barcelona (Espanya) on forma part de l'activa escena musical de la ciutat i ha col·laborat amb Mariano Camarasa Past Quatro, Anthony Angenot Trio, Mosaic Collective, entre d'altres. Actualment lidera el seu propi grup amb el qual ha editat el disc "Strange Feather", i forma part del sextet Primordial, liderat pel pianista Mariano Camarasa.
I ara sí, acabem el projecte i programa amb el tema més viu d’aquesta gran músic, saxofonista i compositora amb el magnífic tema anomenat....
5.- Kanji (M. Bertossi) 4m04s
I amb aquest magnífic tema i curta i millor melodia, na Melisa Bertossi ens ha acabat de mostrar tot el seu magnífic talent per a la composició i interpretació, i així ho entendreu quan us llegeixi un trosset d’una entrevista que li van i on ella va explicar com va anar tot. Abans però recordar als grans músics que l’han acompanyat..el gran i polifacètic Mariano Camarasa, gran pianista, compositor i violoncel·lista; l’Olivier Jambois, guitarrista amb un concepte modern de la interpretació amb l’afegitó dels estris electrònics més moderns; Manel Fortià, insigne contrabaixista amb un historial força sòlid, amb un disc projecte fi de carrera a l’Esmuc tot i compartint-lo amb el seu amic Marco Mezquida (disc que també hem posat en aquest programa), i finalment, en Joao Vieira, baterista precís i amb grans recursos estilístics, ànima que ha quallat el fet de les moltes i grans troballes de músics a les Jams de la Sala Fènix, gràcies també a la Jolanda Marrone, una de les guies d’aquesta sala d’art genèric. I ara sí, l’entrevista a Melisa Bertossi.....
"El projecte va néixer a Barcelona, a partir de la insistència de músics amics perquè gravés els meus propis temes. El procés va ser invers a l'habitual: la data de gravació em va portar al fet que idees disperses prenguessin forma dins de l'estudi. Va ser una espècie de desafiament personal, el tenir una data límit per acabar de cisellar els temes ".
"Així van anar naixent, o arribant les idees que van permetre completar-los. Encara que un tant eclèctic en estil (des de balades a pseudo-samba, música contemporània, free jazz, guitarres amb slide i altres efectes), el resultat és un disc en el qual el jazz s'utilitza com a forma d'expressió i vehicle per a les improvisacions ".
Doncs ja hem acabat aquest programa, el 243 que en són uns quants, ja encarant el 7è aniversari que farem aquest setembre. Avui ha estat un programa suau, amb textures delicades primer amb el íntim projecte de na Carola Ortíz & Juan Pablo Balcázar; després seguint amb la delicadesa del projecte de Gonzalo del Val Trio i ara acabant amb més swing però també delicat amb el de na Melisa Bertossi Quintet, el seu primer i magnífic treball. De tots tres us dic el que ja sabeu, que tenen una qualitat fora de dubtes i que sí us recomano que mireu d’aconseguir-los de la manera que sigui, a les botigues o contactant amb els músics, que seria el cas dels dos projectes autoeditats.
Res més, ara sí que és l’hora de desitjar-vos bona nit i bon jazz club de nit en el Jazz de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que
aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Avui hi tornem, com sempre que podem, amb un altre programa farcit de
novetats i ho farem amb tres projectes força personals i encabits en el Jazz
més actual. Les dues primeres veus a la trompeta, en Kirk Knuffke i Juan de Diego,
tenen una particular sonoritat que les fa úniques i semblants alhora, mentre
que el llenguatge del darrer projecte a piano amb l’Aruan Ortiz s’encabeix en el jazz contemporani. Un programa 242 el
d’avui allunyat de convencionalismes tot i haver-hi swings diversos i més aviat
Grooves i és per això que espero el gaudiu, car no sempre hem d’escoltar el
mateix i sí que hem de mirar de tenir les oïdes obertes i viure i entendre les
propostes actuals.
Comencem doncs amb el projecte del trompetista americà, músic que hem
escoltat en tres anteriors programes encabit en projectes d’altres com el del
contrabaixista Max Johnson així com
també amb el de Matt Pavolka The Horns
Band. El projecte d’en Kirk Knuffke
es diu.....
“LAMPLIGHTER”
Kirk Knuffke
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 475
Enregistrat per Mike Marciano
el 16 d’octubre de 2014 als Systems Two, Brooklyn, N.Y.
Produït per Kirk Knuffke
Productor executiu Jordi Pujol
Kirk Knuffke, flugelforn
Stomu Takeishi, guitarra baixa
acústica
Kenny Wollesen, percussió i
cajón (bass drum)
Bill Goodwin, percussió i kit
de bateria
Totes les composicions són de Kirk
Knuffke.
Escoltem ja sense més dilació el primer tema de la nit anomenat....
9.- Blanks (K.
K.) 5m06s
Doncs comencem força bé amb un magnífic solo del baterista per ja
començar escoltant el so mel·liflu i càlid d’aquest “cornetista” americà, tot
un geni i súper reconegut més enllà de la piscina. Tema amb melodia curta i que
ens situa dins el seu marcat concepte rítmic, no endebades hi tenim dos mestres
en això de les percussions i que semblen voler-nos recordar la seva existència.
Cornetista i compositor Kirk Knuffke és el guanyador del
"Rising Star" de Downbeat de 2015. Beneficiari de la subvenció de la
Fundació Jerome composers, en Kirk ha col·laborat en 15 enregistraments com a líder
o colíder. Un dels navegants més hàbils del jazz modern entre la línia divisòria
de l'interior i l'exterior, de la llibertat i el swing, i el que té "el
més exigent i ple domini del seu instrument ", segons All About Jazz.
Knuffke està establert a la ciutat de Nova York des
de 2005. Poc després de la seva arribada, va començar a tocar amb Butch Morris, aquesta amistat es va
traduir en 4 enregistraments i diverses gires europees. Kirk es va unir al cèlebre Matt
Wilson Quartet el 2009 fen l'enregistrament de "Gathering Call"
(Palmetto) amb John Medeski.
Seguim amb el següent tema d’en Knuffke
anomenat...
2.- Brightness (K.
K.) 4m49s
Ara ha estat el baixista l’encarregat de donar la nota de sortida
d’aquest tema a ritme de vals que sí ens ha enlluernat per la seva brillantor.
Els sons diversos dels percussionistes enriqueixen per sota, el background,
conjuntament amb les notes del baixista avui sí amb guitarra baixa, un
instrument també utilitzat pel nostre amic Jordi
Gaspar, des d’aquí una abraçada. La tònica és de moment aquesta, deixar que
els demés encetin el tema que després ja s’hi posa el líder, força democràtic
ell. Estem escoltant un projecte sense pretensions ni escarafalls, un projecte
que sembla vulgui aparèixer amb discreció, tal és el missatge del cornetista
tot i dient, eps nois, que això és el que hi ha. I què bo que és el què hi ha,
bàsicament per la seva concepció inicial amb dos percussionistes amb una veu
pròpia important i un baixista de guitarra baixa, ben baixa.
També toca en el disc "Sifter" amb Maria Halvorson i Wilson,
Ideal Bread, el "Boom Tic Boom" de Allison Miller, i en el "Tiny
Resistors" de Todd Sickafoose, i amb grups dirigits per Ray Anderson, Mark
Helias, Bill Goodwin, Karl Berger i Ted Brown per parlar de poquets. "Arm
and Hands" és el seu anterior treball havent recollit elogis de totes les
publicacions Jazz importants com les 4 estrelles de la revista Downbeat i el Sunday New York Times.
Seguim amb més temes i amb aires similars, car aquest és el projecte,
amb el tema...
1.- Rise (K.
K.) 3m56s
Un tema encetat també pels percutes i amb un cert sentit de l’humor i
calidesa de la veu principal mentre que ben a prop ens acompanyen les
percussions amb una creativitat impressionant, allunyats semblen d’haver de
pensar en portar el ritme. El baixista japonès impacta també amb el so del seu
instrument, rar en aquestes latituds, però ric en harmònics identificables. El
líder ens mostra la seva magnífica veu, lànguida a vegades tal és el so del
flugelhorn, i càlida sempre a la vegada que rica en imaginació i tècnica.
Knuffke ha treballat amb una gran quantitat de
músics increïbles, incloent Roswell
Rudd, William Parker, Myra Melford, Steve Swell, Marshall Allen, Albert Heath, i
Billy Hart.
I què esperem de Knuffke?
"doncs el seu perfectament equilibrat groove i la seva exploració meditativa
i calmada." - Time Out New York
I anem escoltant aquest projecte i cada vegada ens agraden més les
intervencions de tots quatre i la seva creativitat, i ara amb el tema...
5.- As Always Am (K.
K.) 5m46s
Iniciat suaument per tots ells amb carència rítmica i intervinguent de
manera imaginativa, per donar pas ja a
la màquina ara sí rítmica....no volies ritme? Doncs te, home, semblen voler-nos
dir, amb un marcat cop a la caixa i demés platerets ben marcats. Un lick
persistent del baixista ens situa en l’àmbit més viu dels temes esoltats fins
ara. El líder es mostra persistent amb tot un mosaic de tècnica, so i
imaginació. La resta segueix com si volguessin dir-nos que a nosaltres no ens
fa falta cap més veu, que ja en tenim prou, que no parem ni pararem. Retalls
del metall per omplir més i millor aquest missatge rítmic d’un tema personal,
com sempre jo soc, diu ell.
"Knuffke toca la corneta,
com sempre, sense defectes. Pot alliberar una descàrrega de notes a un tempo
esfereïdor i notes fent-la grinyolar, tot això amb ple domini d’un dels
instruments més exigents, de la mateixa manera que fa sonar-la amb la màxima
dolçor". All about Jazz.
I acabem ja amb aquest magnífic
disc d’aquest gran cornetista en Kirk
Knuffke tot i recordant que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...
I acabem, dèiem, amb el darrer tema del disc, l’anomenat....
11.- Tomorrow and later (K. K.) 5m55s
I acabem aquest projecte amb un altre tema impactant que segueix l’aura
de la resta de temes amb un marcat sentit rítmic aliè si cal a swings
mantinguts i més aviat amb la persistència de la creativitat i imaginació. Tema
que esdevé marcat pel ritme beat persistent allunyat de convencions i dedicat a
la creació permanent. La veu del solista sembla existir per donar peu als sons
dels altres, els seus amics. Ell però ens la mostra amb tota la seva força
sonora i interior, no endebades és un gran màster dels metalls i així és com
participa de mogudes diverses, car qui no voldria tenir-lo com a partenaire?
Doncs això, que aquest és el seu projecte, divertit i entremaliat per la
conjunció de les quatre veus melòdiques i rítmiques.
Seguim ara amb una altra veu al metall també molt personal i aquesta és
la de l’amic Juan de Diego
acompanyat dels inseparables Dani Pérez
i Joe Smith, una formació que vam tenir al JCLV en un Concert-Jam de la
temporada passada i que vam gaudir d’allò més....el projecte està farcit de
contingut polític, així és la idiosincràsia del líder, tot i recordant-nos a Buenaventura Durruti en un llibre de Hans Magnus Enzensberger anomenat....
“UDA LABUR HORI” (Aquel
corto verano)
Juan de Diego, Dani Pérez i Joe
Smith
Editat per Errabal Jazz ER-081
Enregistrat per Jordi Vidal el
14 i 15 de juny de 2015 als Laietana Estudis, Barcelona.
Juan de Diego, trompeta
Dani Pérez, guitarra
Joe Smith, bateria
Totes les composicions són de Juan
de Diego
Parlar del Juan ho hem fet
les diverses vegades que ha sonat en aquest programa ell amb el seu trio o
formant part dels de Diego Brothers,
tot i així dir-vos que és una de les veus més crítiques i contestatàries a la
vegada que lúcides per la seva sinceritat. Sempre m’ha agradat de quina manera
i gràcia farcida d’ironia critica els estaments públics per la manca de
recolzament al Jazz en particular, i a la música en general. És una persona
primer, amb arrels esberlades per la guerra civil, incivil, i després és músic.
Els seus treballs anteriors amb Trakas
estan farcits de records als seus avis, exiliats i recordant sempre als
represaliats pel franquisme.
Nascut a Bilbao el 1968, Juan de Diego compagina la seva carrera
d'enginyer tècnic industrial amb els seus estudis musicals, matriculant-se de
solfeig, trompeta i harmonia al Conservatori
Superior de Bilbao. Posteriorment fixa la seva residència a Barcelona on estudia al Taller de
Músics i obté el títol superior de trompeta. En el seu aprenentatge del jazz
acudeix a diversos seminaris i rep classes de músics tan rellevants com Brad Meldhau, John McNeil, Kurt
Rosenwinkel, John Swanna, Joe Magnarelli, Mike Mossman, Jorge Pardo i Jorge
Rossy.
Comencem doncs amb el primer tema del Juan anomenat...
3.- El hombre que perdió la forma (J. de Diego) 5m44s
Doncs aquesta és la veu càlida del metall del Juan de Diego en una composició amb un cert contingut melancòlic,
que possiblement hi sigui present en d’altres temes, tal és la “queixa”, el
“lament” provocat per la tristor que ens acompanya, si és que no tanquem els
ulls. En Juan els te ben oberts, i
el “lament” en el fons és un “cabreix” total. Els sons del metall i guitarra
així ens ho mostren, ben acompanyats suament pel bateria americà establert a Berlin en Joe Smith.
Actualment és professor de
trompeta jazz i conjunt instrumental en els següents centres:
Taller de Músics (des del
año1993).
Escola Municipal de Sant Andreu
de la Barca (des de 2010).
Conservatori Superior Pablo
Sarasate de Pamplona (2005-2008).
I parlant del projecte que estem escoltant ens diuen....
Els tres es llancen a la
recerca de noves vies d'expressió en el jazz. Juan de Diego posa música de jazz a una de les aventures més
fascinants del segle XX.
Seguim amb el projecte del trompetista basc establert a casa nostra de
fa força anys amb el tema...
2.- El Sao (J.
de Diego) 7m16s
Un altre tema on el so apagat ens mostra tristesa, la qual cosa no dura
gaire i dóna pas al “cabreix” amb el persistent i estripat so de la guitarra de
l’amic Dani Pérez a la vegada que
també el de la bateria de l’americà in Berlin.
El quasi silenci posterior permet gaudir amb el missatge melòdic del líder amb
unes notes disperses així com per donar temps a pensar. La riquesa dels sons
dels platerets il·lumina de manera tènue així com els del guitarrista per
deixar pas a l’estrident queixa de tots tres a ple volum en un tema on la
música sense definicions hi és present.
Juan de Diego, a més lidera el quartet de Jazz Groove Trakas,
banda amb la qual ha editat el disc "Erbestea" (Errabal, 2012). I que nosaltres vam posar en un anterior
programa a banda de venir al JCLV.
D'altra banda i amb el seu
germà, el saxofonista Víctor de Diego,
van formar en el 1993, el mític quintet DeDiego
Brothers, amb el qual han editat dos discos, i que posseeix reminiscències
del jazz dels anys 60 (Blue Note) on fusionen el jazz amb el funk o el boogaloo. Ha format part de la Big Acoustic band
(BAb) d'Alfons Carrascosa amb la qual s'han editat dos discos. A més dels seus
projectes com a líder (Juan de Diego
Trio o Freaky Trio) ha format
part de grups com: Asociación Libre
Orkesta, Brassass Company, Barcelona Big Latin Band, 666, Bandaéria de Xavi
Maristany, Barcelona Jazz Orquesta, Lucrecia, Groove Station, etc..
I encara més ens hi posem amb un altre tema de força rítmica persistent
amb l’anomenat....
1.- Una noche con Claude (J, de Diego) 5m55s
Iniciat pels acords del guitarrista i platerets del baterista, el líder
ha encetat la melodia, magnífica i càlida melodia la qual ha deixat pas a la
particular versió improvisada de les harmonies del tema, una cançó que el líder
i trompetista enalteix amb la seva intervenció brillant i potent. En Joe ens ha situat rítmicament des dels
inicis permetent després que el magnífic guitarrista Dani Pérez executi la seva visió rítmica de les harmonies amb tot
un seguit d’acords. El tema acaba dolçament, després d’haver passat una nit
força moguda amb Claude, amb moments
també per a la calma i relax.
El Juan ha col·laborat amb nombrosos grups com, alguns ara ja inactius
com són l’Eladio Reinón Super Combo, Big
Band de Bellaterra, Big Band Taller de Músics, Segundo
Cónclave...
Ha treballat al costat de
músics de la talla de Benny Golson,
Nicholas Payton, Jesse Davis, Frank Wess, Dick Oatts, Carl Allen, Eric Reed,
Sean Leavitt, General Alcazar, Perico Sambeat, Gorka Benitez, David Xirgu,
Albert Bover, Melva Houston, Jeff Ballard, Armando Manzanero, Olga Guillot,
Tony Hadly (Spandau Ballet), Ruper Ordorika, Chico Ocaña (Mártires del Compás),
o Guillermo Klein.
I seguint amb el projecte del Juan
ho fem amb un altre tema on la concepció rítmica hi és present en el darrer
tema del disc anomenat....
11.- La Banda del Poble Nou (J. de Diego) 4m22s
Doncs amb aquest altre tema de fort contingut rítmic encabit més en el
Beat que en el Swing, Juan ens
mostra que les possibilitats de creació musical són infinites i que els ritmes
diversos enriqueixen les diverses músiques, amb o sense etiquetes. Aquest
projecte va agafant, jo ho heu vist en els anteriors temes, un caire vital i
fresc de marcat contingut esperançador. La veu del líder és més viva, allunyada
de les melancolies anteriors, que sí, que convé alliberar-se’n però sense
oblidar don venim, per així saber on anem. Un projecte impossible sense la
assistència dels seus amics i grans músics, en Dani Pérez i Joe Smith.
També ha col·laborat amb la
companyia de dansa contemporània L'anònima
Imperial, amb la qual va realitzar diverses gires per Europa (Londres,
l'Haia, Metz i Gante, entre d'altres). Ha participat en l'enregistrament de
bandes sonores i en nombrosos festivals internacionals de jazz: Nova Delhi,
Leverkusen, Marciac. Perpinyà, Donosti, Vitòria-Gasteiz, Terrassa, Getxo, Lugo,
Barcelona, Saragossa,
San Javier, Torroella de Montgrí, Eivissa ...
I acabem aquest magnífic i personal projecte amb el tema anomenat...
9.- Llegaré ayer (J.
de Diego) 3m44s
Doncs amb aquest tema, en Joe
ens mostra la riquesa sonora dels diversos platerets per després canviar i
matxucar el charles tancat deixant-lo mut i a la gàbia, mentre el líder ens
mostra la càlida melodia amb els acords solts del guitarrista, allò, com de
tant en tant un, mentre l’altre no pare picant la caixa i demés. Guitarrista i
baterista resten sols en un moment posterior a la brillant intervenció del
líder, a mode de divers i fresc missatge, l’un persistent i l’altre atemporal.
El tema torna als seus orígens i s’apaga dolçament tot i desitjant-nos una bona
arribada, la del dia anterior.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...
I ara acabem el programa amb el darrer projecte del pianista cubà
establert a Brooklyn, N.Y, l’Aruán Ortiz
i el seu....
“HIDDEN VOICES”
Aruán Ortiz
Editat per Intakt Records CD 258 / 2016
Enregistrat per Chris Allen el
21 de març de 2015 als Sear Sound Studios.
Mesclat per Chris Allen el 18 de maig i el 5 de juny de 2015.
Masteritzat per Michael Fossenkemper
el 15 de Juny de 2015 als Turtle Tone Studios NY.
Produït per Aruán Ortiz and
Intakt Records
Intakt Records, (Patrik Landolt, P. O. Box 468, 8024)
Zürich, Suïssa.
Aruán Ortiz, Piano
Eric Revis, contrabaix
Gerald Cleaver, bateria.
Totes les composicions són de l’Aruán Ortiz excepte
“Open & Close de Don Cherry i
The Sphinx”, de l’Ornette Coleman,
“Skippy” de Thelonious Monk,
i
“Uno, Dos y Tres, Que Paso Mas Chévere”, què és de Rafael Ortiz, mentre què
“Joyful Noises” és una composició col·lectiva de l’Aruán
Ortiz, Eric Revis i Gerald Cleaver.
Doncs comencem ja amb la música d’aquest jove mestre cubà, del qual ja
n’hi havíem posat un disc, i d’això ja fa força temps... som-hi doncs amb un
projecte i tema encabit en el Jazz més contemporani per època i per concepte
amb el tema anomenat....
4.- Analytical Symmetry (A. Ortíz) 8m41s
Doncs ja vegeu que seguim l’àuria del programa amb aquest tema profund i
un tant inquietant marcat per la persistent pulsió de la mà esquerra en les
tecles més greus. La presència de la mà dreta ens situa de front dins el
concepte més modern en un tema de simetria analítica, de la composició? Li
haurem de preguntar a ell mateix. Un espai per a la calma, absent tal és de música
a moments, ens ha permès gaudir tot i esperant la posterior intervenció més
potent i marcada en un tema que ens obra el camí vers la música d’aquest músic
cubà imbuït de contemporaneïtat, ja a les seves acaballes on el crescendo
delicat de tots ells ens situa de cap al final.
“Estava pensant en aquest àlbum
com un cercle sense principi i cap final", diu Aruán Ortiz quan ens parla
de la selecció final dels temes de “Hidden Voices”, en el qual, el baixista
Eric Revis i el baterista Gerald Cleaver creen una versió sonora d'un triangle
equilàter. Després de realitzar set temes originals i melodies d'Ornette
Coleman i Thelonious Monk, el pianista de Brooklyn d'origen cubà de 42 anys
d'edat, acaba el projecte amb una cançó
tradicional que no posarem, "Uno, dos y tres, Que Paso Mas
Chévere", una cançó diu ell que, "tothom sap a Cuba tocada en festes
i carnavals i així successivament".
Doncs passa que qui em va enviar tota la informació sobre aquest disc és
na Mercè Porras i a ella li vaig fer
arribar algunes preguntes que jo mateix havia confegit adreçades al mateix Aruán Ortíz i vet aquí la
primera....ah....gràcies Mercè. I és ella mateixa qui em va dir que els de Downbeat havien fet una ressenya d'aquest disc a la seva revista i aquí ho podeu llegir..
- Alguna valoració sobre els
títols dels temes: En aquest disc algunes de les composicions van ser
escrites per al cicle de concerts sobre la Musica i l'Arquitectura que vaig
presentar a NYC el 2013, composicions com Fractal Sketches, Analytical Symmetry
o Arabesques of a Geometrical Rose. També com en els meus discos anteriors, on
he afegit alguna peça d'Ornette, vaig fer un medley amb Open or Close and The
Sphinx, a més d'incloure una de les meves peces favorites de Thelonious Monk,
Skippy, donant-li un tractament més elàstic. Per portar una mica de la meva
essència Cubana, en els temes Caribbean Vortex / Hidden Voices, 17 Moments of Liam
's moments (or 18) i Un, dos i tres que van pas mes chévere, abordo a manera de
suggeriment, ritmes folklòrics Afro-Cubans, on els reinterpreto d'una manera.
Endinsem-nos ara amb la música del gran Ornette Coleman amb aquest medley de dos temes....
2.- Open & Close And The Sphinx (O. Coleman) 6m33s
El tema The Sphinx el va enregistrat Onette Coleman el 1958 dins l’àlbum Something Else!!, mentre
que l’Open & Close, tema de Cherry
que tocaven amb el grup de l’Ornette
es pot veure amb l’Aruán Ortiz Orbiting
Quartet Live a Zagreb, amb Aruán Ortiz, piano; Rez Abbasi, guitarra; John Hébert, contrabaix i
Eric McPherson, bateria. Dos temes entrellaçats i per tant un medley dels
temes de Coleman i Cherry, tot i
mostrant-nos les clares intencions d’aquest projecte tot i mirant cap endavant,
cap l’Avant-Garde iniciat per un dels nostres herois, injustament valorat en el
seu temps vital més inicial i sí de manera adequada darrerament i posterior al
seu traspàs. En aquest tema l’Aruán ens
mostra la seva capacitat d’innovació tot i fer-ho súper ben acompanyat per
aquests dos altres mestres en tot el projecte. Un pianista mirant el futur amb
un peu en el passat i l’altre al capdavant....
Quaranta-dos anys d'edat,
d'origen cubà, pianista, violinista, compositor i amb seu a Brooklyn, Aruán
Ortiz ha escrit música per a conjunts de jazz, orquestres, companyies de dansa,
grups de cambra, i llarg metratges. El seu treball incorpora influències de la
música clàssica contemporània, ritmes cubans, haitians, i la improvisació avantguardista;
i s'esforça constantment per trencar les fronteres musicals estilístiques. Ha
estat anomenat "l'últim nen prodigi cubà en arribar als Estats Units"
per BET Jazz i "un dels pianistes més versàtils i interessants de la seva
generació" per la revista Downbeat.
Ha rebut nombrosos reconeixements com el Premi Doris Duke Impacte (2014); el Composers Now Creative Residency al Centre Pocantico del Rockefeller Brothers Fundation (2014); el premi Jerome Foundation Travel & Study (2013); Arranjador de Latin Jazz de l'Any (2011) per la seva contribució en l'àlbum "El Cumbanchero" del flautista Marc Weinstein (Jazzheads, 2011); Fundació Autor, SGAE, i la Generalitat de Catalunya, beques d'estudi (2002); Semifinalista del concurs Jas Hennessy Piano Solo, Montreux, Suïssa (2001); i Millor Interpretació de Jazz en el Festival de Jazz de Vic, Espanya (2000).
I una altra de les preguntes.....
- Alguna anècdota a
considerar durant la gravació. Va ser una sessió molt bona, amb molta
intensitat, i molt poques repeticions, sobretot en la part dels solos, on
m'agrada l'espontaneïtat i generar una sensació de so en directe en els meus
discos, per això no m'agrada repetir molt les peces.
Seguim amb el magnífic i modern projecte d’aquest mestre cubà, ara amb
el tema propi anomenat....
6.- Arabesques Of A Geometrical Rose (Summer) (A. Ortíz) 5m06s
Doncs ens hem tornat a trobar amb un tema inquietant ben marcat per les
notes del contrabaix i les de la mà esquerra del pianista. Els sons dels
metalls picats, plats diversos ho accentuen encara més a la vegada que ens
situen ben enllà. Aruán està immens
amb la concentració necessària i una presència descomunal tot i desenvolupant
aquests arabescos d’una rosa geomètrica de l’estiu marcats per un Groove
persistent. El llenguatge sobri i elaborada tècnica del mestre cubà s’enfronten
amb les noves formes i línies melòdiques d’un tema estructurat en base a una
secció rítmica en permanent simbiosi amb el pianista, acabant-se al final de
manera delicada.
En aquest treball “Hidden
Voices”, Ortiz fa una passa més, mostrant-nos els fruits del seu intens treball
de recerca i desenvolupament. El Jazz Hardcore i l’afrocubà hi són de manera
implícita no sent-hi explícitament exposats, i ens diu ell....”He estat
composant temes flirtejant a moments amb la música serial i atonal, trobant
moviments de l’harmonia que no ens són massa familiars, acústicament parlant, i
afegint quelcom del cubisme Cubà a la paleta de colors”. Això ho atribueix a la
magnífica relació que va tenir amb el seu mentor i fundador de la AACM, en
Muhal Richard Abrams la qual va començar el 2009, la Association for the
Advancement of Creative Musicians.
I seguim interessant-nos amb el què ens ha dit l’Aruàn de primera mà...
- Valoració de la resposta
del públic. Fins ara el disc està tenint molt bona acollida dins
dels EUA i internacionalment. En els directes explorem molt més i com les peces
estan construïdes deliberadament a manera de collage, podem reorganitzar-les
perpètuament, anant un pas per davant en quan al desenvolupament de les peces,
això fa que sempre estiguem ben presents en el que està passant a cada segon, i
el públic ho agraeix.
I acabem el projecte de l’Aruán
i programa d’avui amb un altre atrevit i vivaç tema del líder, anomenat.....
1.- Fractal Sketches (A.
Ortíz) 6m30s
I hem seguit l’àuria d’aquest programa on la innovació ha anat de la mà
del bon gust melòdic i interpretacions a l’abast només dels mestres i ho hem
fet amb aquest tema també relacionat amb la més actual modernitat, aquella que
va encetar gent com l’Ornette Coleman
als anys 50s del segle passat. La diversitat creativa ens ha portat al màxim
avui, en aquest programa que ha anat evolucionant mica a mica fins arribar al
súmmum de la innovació estilística amb aquests temes tan ben trenats i
desenvolupats igualment. En Gerald
Cleaver ens ha mostrat la seva mestria ja cap el final del tema, moment en
el qual el líder ens ha situat amb la melodia de cop en el final definitiu.
I finalment ens va dir...
- Hi ha hagut algun canvi
important respecte a treballs anteriors: No estructuralment, crec que la
meva carrera va en constant evolució i sempre creixent tant artística com
espiritualment. És cert que en els últims anys he estat investigant i estudiant
maneres de traduir a la música i la improvisació certs paràmetres formals que
podem trobar en altres formes d'art, arquitectura o l'art abstracte. A través
de les meves experiències escrivint per a cinema o ballet, m'agrada treballar
les obres d'una manera mes visual i construint fins a cert punt algun tipus de
dramatúrgia en elles, potser aquesta necessitat de compondre basat en un
concepte determinat o una història determinada pugui ser alguna cosa de la qual
no n’era conscient en els meus treballs anteriors.
Doncs res més, això ha estat tot, com sempre esperar que ho hàgiu
gaudit, avui amb un programa una mica més complex, no gens fàcil tot i que això
depèn de l’oïda de cadascú. Primer ens hem deixat portar per la mestria del
cornetista americà en Kirk Knuffke
acompanyat d’una magnífica formació amb dos percussionistes més un baixista.
Després hem escoltat la proposta de l’amic Juan
de Diego i el seu trio, farcida de contingut polític anarquista a la vegada
que amb veu musical personal i hem acabat el programa amb aquesta magnífica
proposta contemporània amb una música que ens prepara de cara el futur, la del
pianista i compositor cubà establert a Brooklyn, l’Aruán Ortíz..
Ara sí que podem dir que ja hem acabat tot i recordar-vos que aquest
programa sonarà també el diumenge a la mateixa hora per Ràdio Sant Vicenç 90.2
i que ben aviat el podreu escoltar des del blog del programa a
jazzclubdenit.blogspot.com.es.
Gràcies per ser-hi aquí o seguint el blog, bona nit i bon Jazz Club de
Nit en el Jazz de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
