Programa 243: Carola Ortíz & Juan Pablo Balcázar, Gonzalo del Val Trio i Melisa Bertossi Quintet, 6 d'abril de 2016
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Lluís Vela als controls.
Doncs ja hi tornem amb un programa amb novetats dels músics de casa nostra amb dues produccions pròpies, autoedicions, amb na Carola Ortíz & Juan Pablo Balcázar i el seu “Minimal Hits”, la Melisa Bertossi Quintet i el “Strange Feather” i el darrer projecte del Gonzalo del Val Trio, projecte que vam poder veure el 4 de març al JCLV i que recentment ha editat per Fresh Sound New Talent.
Comencem ja el programa amb el primer projecte de la nit i que serà el més relaxat i delicat, la qual cosa per començar anirà força bé, i aquest és el...
“RAMONA”
MINIMAL HITS (Carola Ortíz & J. P. Balcázar)
Enregistat per Jordi Vidal durant el 2014 als Laietana Studios, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Aurélien Landy Gana.
Produït per Minimal Hits & Aurélien Landy Gana.
Productor executiu, Gustavo Moreno & Minimal Hits.
Carola Ortíz, veu, clarinets i percussions.
Juan Pablo Balcázar, contrabaix i glockenspiel.
Aquest és un projecte barreja de temes propis, pop i de jazz amb improvisacions jazzístiques i un aire fresc que es respira en escoltar la dolça veu de na Carola. Un projecte, que com tots, s’ha de veure en directe per gaudir-lo molt més, tot i que escoltant-lo només també el gaudireu. Nosaltres vam tenir la oportunitat de veure’ls amb un acompanyament estel·lar del gran pianista Marco Mezquida a la Casa de Cultura de Valldoreix, on vam al·lucinar literalment.
Comencem ja amb el primer tema de la nit, i ho farem amb un conegut tema, un estàndard de Jazz del McGrew anomenat...
9.- Nature Boy (G. McGrew) 4m24s
Un tema que va cantar per primera vegada el gran Nat King Cole el 1948 i que va esdevenir un estàndard per motu propi i interpretat en innombrables ocasions a tempos força diversos. Aquest que hem escoltat a un tempo de balada, quasi més lent encara que les balades i per tant més profund. Tema cantat per Sinatra, Vaughn¸etc però també interpretat de manera instrumental com va fer Miles Davis el 1955 amb Charles Mingus de contrabaixista. Una petita i delicada intervenció al clarinet de na Carola ens la mostra amb tot el seu càlid i esplendorós so en un tema ideal per començar el programa.
Carola Ortiz, nascuda en una família d'artistes a Terrassa el 1986 rep la titulació de grau mitjà de clarinet clàssic i posteriorment es gradúa en cant jazz a l'ESMUC. Ha grabat en 20 àlbums, participat en més de 40 projectes musicals i trepijtat escenaris i festivals de 10 països diferents. Actualment és integrant estable de l'orquestra de percusió ibèrica Coetus; el septet Líbera, de Giulia Valle; el sextet de folk balkànic, Moussakis; i el duo Minimal Hits. També és professora al Taller de Músics.
Una biografia més completa la podeu trobar al web del Taller de Músics mirant a “profesorat”, car la web de Carola ara mateix està en plena remodelació...però el que sí us diré és què el 30 de juny presenta el seu primer disc en solitari al Tradicionarius de Gràcia. Un concert del qual ja en podeu adquirir les entrades i on podreu gaudir d’aquest esdeveniment que promet molt i molt si considerem a aquesta artista i als següents músics que hi participaran, com són: Aleix Tobias, Pau Figueres, Guillermo Rizzotto, Jurandir Santana, Marco Mezquida, Miquel Álvarez, Rubén Fernández, Edurne Arizu, Xavi Lozano, flautes, Sandrine Roubillard, Lluna Aragón, i Sol Vicente.
I seguim amb la mateixa i relaxada intensitat amb un tema dels Massive Atack anomenat...
7.- Glory Box (M. Atack) 4m55s
En aquest projecte d’aquests dos artistes, sembla que han optat per reconstruir els temes amb un marcat sentit latent, i ho vull dir pel fet de fer els temes més lents i reposats que els originals, com també hem escoltat en l’anterior Nature Boy. En aquest “Glory Box” ens hi hem tornat a trobar. La cadència més pausada ens embolcalla molt més que si amb el tempo original ho haguessin fet. Veu dolça i també passada pel tamís electrònic, recordant l’original, però enaltida encara més pels efectes tan ben trobats.
I parlant del seu nou projecte que presentarà el 30 de juny...ens diuen des de l’esdeveniment creat al Facebook..
Just en arribar a la trentena, i amb més de deu anys de carrera musical com a cantant, clarinetista i compositora, Carola Ortiz treu el seu primer disc en solitari. Son nou temes originals on expressa, amb naturalitat i fluïdesa, un ampli imaginari melòdic que beu del contrapunt i les harmonies del jazz, però també del flamenc primigeni i del folklore llatinoamericà. Les lletres, en català, castellà, francès i anglès, llengües que parla habitualment, son també originals i reforcen l’atmosfera de cada composició. Amb aquest treball Ortiz s’estrena també com a productora musical i ha sabut acompanyar-se d’una exquisida selecció de músics nacionals i internacionals de l’escena del jazz i el folklore a Barcelona. El disc porta per títol SIRIN. Les Sirins son éssers mitològics meitat dona meitat ocell, que vivien a prop del Paradís. Cantaven belles cançons per fer feliços a qui les escoltava, encara que pocs aconseguien veure-les perquè, com la felicitat, eren ràpides i fugisseres. Carola troba, en la seva música, aquesta expressió d’íntima feminitat; una exaltació a la vida i a la naturalesa, als ancestres i al mar. I, per sobre de cap altre cosa, al més intens i poderós sentiment: l’amor.
Ara ens endinsarem en la música de l’Amy Winehouse i amb un tema segur coneixeu abastament, anomenat....
4.- Back to Black (A. W.) 5m49s
I de quina manera més personal i també seguint a la perfecció la interpretació de la gran artista desapareguda. El tema és calcat, tot i ja veieu només veu, percussions simples i contrabaix per donar pas a la magnífica aportació en la improvisació al clarinet d’aquesta gran músic, ella la qual també va encetar el 1er Festival de Jam Sessions representant a l’Esmuc i amb el Marco Mezquida al teclat, que aleshores encara no teníem piano.
I sobre el Juan Pablo Balcázar dir-vos que us remeto al Programa 231 de fa algunes setmanes on vam parlar abastament d’ell relacionat amb el seu darrer i magnífic projecte “Reversible”, disc de Fresh Sound New Talent com els seus anteriors. I el que hem de saber també del Juan Pablo Balcázar, què és el responsable de la magnífica programació del local 23 Robadors. Tot i això resumir-ho dient-vos que és colombià i que el tenim entre nosaltres de fa uns quants anys, primer al Taller de Músics, després obtenint el grau superior de música moderna i jazz al Conservatori del Liceu, un màster per la Universitat de Barcelona i innombrables participacions en múltiples projectes de diversa indole que va des del Jazz al Hip Hop passant pel Pop i músiques diverses. Ànima inquieta que la podeu veure sovint a 23 Robadors acompanyant o liderant mil i un projectes, darrerament ha encetat un projecte a trio anomenat “Monographic Trio” amb el Gonzalo del Val i Toni Saigi on recuperen projectes de formacions a trio amb mestres com Bill Evans, Fred Hersh, el qual vaig poder veure i enregistrar i esperen poder preparar el següent sobre el gran Lenny Tristano. I vull tornar a recordar-vos que la primera vegada que ens vam trobar va ser en el 1er Festival de Jam Sessions de Sant Vicenç dels Horts ell formant part del combo Shrunk tot i representant al Conservatori del Liceu.
I seguim ara amb el tema popular de la mà de Lauryn Hill en un tema anomenat....
1.- Zion (L. Hill) 3m35s
Un magnífic tema d’aquesta cantant, na Lauryn Hill, rapera, cantant, actriu i productora discogràfica nord-americana guardonada 8 vegades amb el premi Grammy. Va ser membre de The Fugees abans de començar una carrera en solitari. Una artista iconoclasta, caritativa i molt crítica amb la indústria discogràfica i amb les joves negres i pel què representen...sembla que ha deixat la música dedicant-se a d’altres afers artístics. I com només amb veu i contrabaix ens deixen ben clavats a la cadira aquest parell d’artistes, amb temes tan diversos com aquest d’aquesta activista i controvertida artista americana.
Del Juan Pablo dir-vos per acabar què...
Ha compartit escenari amb músics com Lucia Pulido, Guillermo Klein, Guillermo McGill, Miguel Zenón, Javier Ibarra (Kase.O), Miguel Villar , Jorge Sepúlveda, Marco Mezquida, Wycliff Gordon, Terence Stadford, Ruper Ordorika, Carlos Falanga, Greg Duncan, Juan David Castaño, Nicolas i Juan Andrés Ospina, Sofia Ribeiro, Dani Comas, Marta Gomez, David Xirgu, Jordi Matas, Joan Berbin, Dani Dominguez, Alejandro Mingot, Hasier Oleaga, Joe Smith, Bill McHenry, Marta Sánchez i un llarg etc. Actualment treballa indistintament en projectes de Jazz tant com de Pop o Hip Hop de primer nivell nacional.
I acabarem aquest projecte, tot i deixant-nos algunes altres precioses cançons com el tema de Bjork anomenat “Joga”, i dèiem que acabarem i ho farem amb la música del gran Steve Wonder amb el tema....
3.- I can’t help it (S. Wonder) 3m41s
Un preciós tema de Wonder i lletra de Susaye Green, i què el desaparegut Michael Jackson va interpretar en el seu disc “Off The Wall” i que na Carola i Juan Pablo ens n’han fet una magnífica versió, primer com sempre seguint fil per randa el tema original per després aportar la seva llavor en aquest cas amb una magnífica improvisació a càrrec d’aquest màster del contrabaix acompanyat de petites perles vocals de la seva companya de projecte.
Doncs amb aquest magnífic tema deixem aquest sorprenent projecte d’aquests dos mestres tot i recordar-vos que si entreu al blog del Jazz Club La Vicentina podreu escoltar el concert que els vaig enregistrar tot i col·laborant Marco Mezquida.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..
I d’aquesta editorial us presento ara, acabat de sortir del forn, el projecte del Gonzalo del Val que vam poder escoltar al JCLV anomenat.....
“KOINÉ”
Gonzalo del Val Trio
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 498
Enregistrat per Fredi Peláez el 30 i 31 de maig de 2015 al Pottoko Studio.
Produït per Gonzalo del Val
Productor executiu Jordi Pujol
Marco Mezquida, piano
David Mengual, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria
Parlar del Gonzalo del Val ja ho he fet algunes vegades i tot i remetre-us al seu web i biografia us en faré cinc cèntims del que jo conec i un resum de la seva biografia. El vam veure la primera vegada al JCLV formant part del Víctor de Diego Quartet i d’això ja fa temps i el 4 de març va presentar aquest projecte que ara escoltareu. Entremig, innombrables projectes com a líder i com a sideman amb una gran quantitat de projectes i músics compartint també tasques educatives com a professor de bateria i dirigint l’Aula del Liceu en anys anteriors. Nosaltres l’hem vist força vegades en diferents projectes com amb el Víctor de Diego Trio, Juan Pablo Balcázar & Sofia Ribeiro Septet, Gabriel Amargant Quintet. Del Gonzalo vam posar el seu anterior projecte a quartet el Gonzalo del Val electric quartet basat sobre la música del gran baixista Steve Swallow i això va ser en el Programa 153 de la cinquena temporada. L’hem pogut escoltar també en d’altres programes com a sideman i us remeto al blog del programa si n’esteu interessats.
Un disc que comença amb un tema de Marco, el “Cantabile”, el qual vàrem posar en el recent programa 240, fa quatre dies, literalment, o sigui que aquí queda pels seguidors d’aquest jove i tan gran músic.
Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic projecte, tema del Gonzalo i dedicat al seu amic Mauro Urriza anomenat.....
4.- Balada para Mauro (G. del Val) 7m03s
Doncs estem escoltant una meravella de projecte, delicat inicialment però que no serà tampoc massa ni gens ni mica esverat. Així d’íntim és i així ho vam viure al JCLV el 4 de març, amb una sala on el silenci només es veia alterat per aquests excelsa música, tal és com ho vam gaudir els presents. Aquesta balada melangiosa de record a un amic ens situa en aquest òrbita personal i humana del líder de la formació, gran músic i millor persona. Un Marco sentit i profund desenvolupa a la perfecció la melodia inicial per acaronar aquesta composició amb la subtilesa del líder i la profunditat dels sons del contrabaix d’en Mengual.
Gonzalo del Val:
Nascut a Miranda de Ebro ( Burgos ), comença els seus estudis musicals a l'edat de 7 anys al Conservatori Municipal d'aquesta ciutat. Es trasllada a Madrid per estudiar bateria amb Guillermo McGill i composició i arranjaments amb Ramón Paús durant dos anys. Posteriorment és becat per estudiar al Conservatori Superior de Música del LICEU de Barcelona, obtenint el "Títol Superior de Bateria-Jazz" sota la direcció del músic Marc Miralta.
I del llibret intern del disc, l’Òscar G. San Luís ens diu....
Trobades en Koiné
No és la primera vegada que Gonzalo del Val recórrer al grec per intitular els seus discos. Fa quasi 10 anys que li va posar Symploké al seu primer treball per posar de manifest la idea d’entrellaçar o unir, però mitjançant la lluita, la oposició, o sigui, la unió dels contraris. A aquest impecable treball li ha posat Koiné, és a dir, llengua comuna, l’adoptada pels grecs en l’època del gran Alexandre el Magne, formada a partir dels diferents i més usats i estesos dialectes a partir de la qual es va arribar al grec modern. No hi ha doncs en Koiné una lluita sinó cooperació; no hi ha contrincants sinó aliats. I així flueix i sona.
I seguiríem ara amb un altre tema d’aquest magnífic disc, tema també delicat de Jobim anomenat Inutil Paisagem però serà millor que l’escolteu tot i aconseguint el disc a la botiga del carrer Benet Mateu 26, Blue Sounds...
I ara sí seguirem amb una mica més de tempo tot i que també delicat amb un tema de Gershwin anomenat....
2.- I got plenty o’ nuttin’ (G. Gershwin) 6m35s
Un solo magnífic del líder ens situa en aquest tema de Gershwin, conegut tema de la òpera Porgy and Bess, tema composat el 1934 i un dels més famosos conjuntament amb “Summertime”, "It Ain't Necessarily So", i "Bess, You Is My Woman Now". Marco enceta la melodia mentre Gonzalo fa una particular aportació marcant el ride brillantment i David la seva visió de la línia de baixos. Després del tema, el jove pianista menorquí suavitza temporalment la cançó per seguir amb aires frescos i inventiva moderna, tot i recordant-nos els orígens amb un lick melòdic que ens situa on som. La secció rítmica no para d’enaltir el tema amb afegitons peculiars i personals i situant-nos al final amb un turnoround preciós.
I seguint amb els textos del llibret...
Per arribar a aquest punt ha hagut de tocar durant tots aquests anys amb infinitat de músics, sens dubte amb els més grans del panorama espanyol, i així deixar que les afinitats musicals s’anessin decantant amb naturalitat. El similar, semblant, busca el similar, semblant, i Gonzalo els va acabar trobant, i trobant-se ell mateix també, i trobant a aquests dos magnífics músics, David Mengual i Marco Mezquida. Amb ells va enregistrar el 2011 el seu excel·lent i elogiat Three Generations. Ara hi tornen, en plena maduresa artística de tots tres, per oferir-nos aquesta sonora joia esmeradament tallada.
El seu projecte final de carrera, titulat "Sis Contes Musicals", obté la màxima qualificació (excel·lent ). Aquest treball està basat en composicions originals inspirades en l'obra del cineasta francès Eric Rohmer. El 2008 va ser seleccionat per l'Obra Social de Caixa Burgos ( CREA2008 ) per a l'edició en disc. També ha estudiat al Conservatori Superior del Liceu amb professors de la talla d'Aldo Caviglia i el reconegut bateria nord-americà, Ed Soph.
I continuem amb aquest magnífic projecte ara amb una mica més de groove tot i les incursions diverses que hi pugui haver..amb un tema de Keith Jarrett anomenat...
3.- Paradox (K. Jarrett) 3m53s
Un tema aquest de l’insigne pianista del disc “Always let me go” del 2002 que aquest trio desenvolupen amb personalitat i creativitat. Després d’una intro inicial, leit motiv curtet del tema i una curta i magnífica aportació de pianista i bateria, comença el groove amb la improvisació del pianista. No cal a dir que Marco és un gran admirador i seguidor de Jarrett i així ens ho mostra amb la seva particular visió. Mentrestant, una secció rítmica en ple swing del baterista i walking del contrabaixista, recolzen la brillant intervenció del jove pianista acabant el tema poc després.
Koiné no són nou temes solts sinó més bé els nou moviments d’una obra íntegra. Tota ella es mou en un mateix àmbit, en una mateixa direcció, que a mi, potser per les innombrables vegades que la he escoltat sense parar, em resulta circular, com el mateix disc, o potser espiral, com els solcs que conté. Posseeix, per tant, una estructura, no només manifesta en la dinàmica selecció i ordre dels temes, sinó també en la composició de conjunt. El cercle s’obre amb un tema de Mezquida, Cantabile, i es tanca amb un altre de Mengual, Kaixo Polita. Entre ambdós límits, entre aquests dos evolvents portals, Gonzalo del Val desenvolupa la seva idea de tancament, d’aïllament. I fins aquesta illa musical s’ha endut a Gershwin, Jarret, Jobim i a Amàlia Rodrigues, però també ha convidat a un entranyable amic seu, ja desaparegut, en Mauro Urriza, al qual ret homenatge amb una emocionant i sentida balada.
Pel demés, amable lector, gaudeix, fascina’t, endinsa’t en aquesta illa ideada per Gonzalo del Val i descobreix per tu mateix els tresors que hi alberga. Beneïdes musses, que obreu de manera màgica per què es trobin els semblants.
I acabem aquest magnífic projecte amb dos temes seguits, farcits de Groove, el primer tema que dóna títol a l’àlbum i de composició col·lectiva i el segon del Gonzalo....
5.- Koiné (del Val, Mezquida i Mengual) 2m14s
7.- A Garraf (Gonzalo del Val) 2m47s
Amb el primer tema curtet, iniciat pel piano tunejat del Marco, apagant la vibració de les cordes amb les mans, i amb una persistent incursió del Gonzalo i pulsació d’una nota de Mengual, i seguint amb més tempo amb el del Gonzalo, iniciat i acabat pels seus solos a la bateria, tot i encabir-hi en el seu si, un magnífic i modern, contemporani solo del jove mestre Mezquida, amb uns acompanyants que brillen de manera consistent de la mateixa manera que ho van fer quan els vam tenir a un pam de nas, acabem aquest projecte d’aquest magnífic trio.
El 2009 va ser guardonat amb la beca "Joves Excel·lents " per anar a estudiar a la prestigiosa escola Manhattan School of Music de Nova York, amb el professor John Riley. A Nova York també rep classes del bateria Adam Nussbaum. En aquest mateix any, la revista francesa SOJAZZ va incloure una crítica del seu disc a la secció de joves talents assenyalant-lo com " ... un dels millors representants de l'escena espanyola contemporània ... " També va ser nominat en la categoria de "millor nova proposta " de l'any 2009 per la prestigiosa revista de Jazz & Blues, JAÇ (Barcelona).
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada...
I acabem el programa d’avui amb un magnífic projecte del qual vam poder-ne veure la seva presentació a la Sala Fènix i aquest és el de la saxofonista argentina Melisa Bertosi i el seu projecte en quintet amb tot de temes propis d’una gran factura..
“STRANGE FEATHER”
Melisa Bertossi
Auto editat
Enregistrat per Jordi Vidal el 19 de febrer de 2015 a l’Estudi Laietana.
Mesclat per Sergi Felipe.
Masteritzat per Joan Hernández.
Melisa Bertossi, saxo tenor
Mariano Camarasa, piano
Olivier Jambois, guitarra
Manel Fortià, contrabaix
Joao Vieira, bateria
Totes les composicions són de Melisa Bertossi excepte el tema “Huerquehue” què és de Matías Muñoz.
Nascuda a la ciutat de Sant Carles Centre (província de Santa Fe), Argentina. Allà, comença a tocar saxofon amb el seu primer banda de rock i continua la seva carrera musical en entrant al poc temps en l'agrupació Jazz Ensamble Jr. Big Band de la ciutat de Santa Fe.
Escoltem ja el primer tema d’aquest projecte que dóna títol a l’àlbum.....
4.- Strange Feather (M. Bertossi) 6m44s
Doncs aquest són els aires moderns alhora que delicats de la música d’aquesta saxofonista argentina en una melodia que ens recorda de lluny, algunes de les melodies de la seva terra, amb esperit això sí més modern. Però és aires sonen a “qüestió portenya”, tot i ser ella de Santa Fe em sonen més a Buenos Aires....que ella em perdoni..he..he. Una intèrpret que ens mostra de quina manera fàcil fraseja i improvisa i quin so més mel·liflu és el del seu tenor. Els sons estratosfèrics de la guitarra del jove Olivier se sobreposen als del piano del també argentí Camarasa, mentrestant, la mestria a la bateria del portuguès Vieira ho embolcalla tot plegat...
Un projecte sorgit al bell mig del barri del Raval de Barcelona i concretament a les Jam Sessions de la Sala Fènix. Un espai conduit per una colla de gent jova amb esperit alternatiu on s’hi fan exposicions artístiques, a la vegada que manifestacions artístiques de diversa índole com són actuacions diverses.
Doncs poques sabem d’aquesta saxofonista, poques però suficients per poder-vos dir que esteu escoltant a una nova veu instrumental amb un domini sorprenent dels instruments de canya, saxos diversos entre els quals el tenor i soprano, per ser els més usats per ella. Aquesta jove argentina de Santa Fe va aparèixer no fa gaire a les Jams de la Sala Fènix on la vaig poder escoltar per primera vegada. Han passat els anys i aquesta intèrpret s’ha anat guanyant un lloc entre els músics i aficionats de la ciutat, participant en innombrables jam sessions. De fet, ella mateixa ens ha passat la seva biografia que properament us comentaré..
Escoltem ara el segon tema del disc, tema d’aquesta magnífica artista anomenat...
6.- Pasajes (M. Bertossi) 6m41s
Amb aquests sons i ritmes suaus estem aconseguint de nou un programa temàtic on les músiques escoltades no s’aparten gaire de les que estem escoltant ara mateix. I com m’agraden els nostres músics i les músiques que fan. Aquest és un tem optimista i fresc, on el motiu principal l’escoltem de manera persistent a càrrec del magnífic contrabaixista Manel Fortià, amb solos brillants i no gens llargs de guitarrista, pianista i també de la mateixa líder. De fet, escoltar al jove Olivier Jambois a la guitarra amb aquest concepte modern és tota una joia, amb un so similar al gran John Abercrombie per parlar del primer que em ve al cap. Mariano Camarasa és també una de les noves veus instrumentals de casa nostra. Músic eclèctic que també toca el violoncel, la qual cossa vol dir que ara mateix està fent piano jazz i violoncel clàssic a l’Esmuc, o sigui que estem davant d’un altre crac. Al final, i després de tornar-hi amb el tema, l’acaben amb un llarg i magnífic turnaround.
Obtingué el títol de "Bachelor in Music" pel departament de Jazz del Conservatorium van Amsterdam (Holanda), va assistir a innombrables classes particulars, clínics i master classes de saxòfon i improvisació amb professors a l’Argentina, Europa i USA entre ells: Carlos Michelini, Víctor Malvicino, Ernesto Jodos, Carlos Lastra a Argentina; Ferdinand Povel, Dick Oatts, Yaniv Nachum, Randal Corsen a Amsterdam; Tony Malaby, Rich Perry, Donny McCaslin, Tim Price, Marc Mommaas, a New York. L'any 2006 s’estableix a Nova York i l'any 2010 viatja a Berlin, on es concentra a estudiar improvisació contemporània i free jazz.
I seguim amb un altre tema, i ja ens acostem al final però encara no...escoltem-la ara amb el soprano en el tema....
2.- Pendulum (M. Bertossi) 4m45s
Un tema iniciat des de dalt i amb una preciosa i curta melodia la qual ens aboca ràpidament al desenvolupament de les estructures harmòniques i és ella qui primer ho fa, per cert, amb un fraseig i so exquisits els obtinguts del seu soprano. Mentre, la secció rítmica l’ha acompanyat en un tema, la mètrica del qual em sona bastant complexa. Els solos, sàviament estructurats i ordenats, primer el del pianista i després el del jove crac i guitarrista, amb aquest so tan i tan modern, ens situen de nou a la melodia i de cap al final, el final d’un tema força brillant i gens pretenciós.
El 2011 torna a l'Argentina i participa en diverses agrupacions de jazz, funk, rock, fusió, latin jazz, bossa-nova i pop, entre elles: Just Jazz Trio, Los Cohibas, Banús, Factor Fun, Soulin', Latin Groove, ULL (Otamendi Javier Orquestra), Gerardo Farías, Gianfranco Nanni, Doce Monos, etc. El 2013 viatja a Boston (USA) on pren classes amb Ed Tomassi, Jerry Bergonzi, George Garzone i Hal Crook. Des del 2014 viu a Barcelona (Espanya) on forma part de l'activa escena musical de la ciutat i ha col·laborat amb Mariano Camarasa Past Quatro, Anthony Angenot Trio, Mosaic Collective, entre d'altres. Actualment lidera el seu propi grup amb el qual ha editat el disc "Strange Feather", i forma part del sextet Primordial, liderat pel pianista Mariano Camarasa.
I ara sí, acabem el projecte i programa amb el tema més viu d’aquesta gran músic, saxofonista i compositora amb el magnífic tema anomenat....
5.- Kanji (M. Bertossi) 4m04s
I amb aquest magnífic tema i curta i millor melodia, na Melisa Bertossi ens ha acabat de mostrar tot el seu magnífic talent per a la composició i interpretació, i així ho entendreu quan us llegeixi un trosset d’una entrevista que li van i on ella va explicar com va anar tot. Abans però recordar als grans músics que l’han acompanyat..el gran i polifacètic Mariano Camarasa, gran pianista, compositor i violoncel·lista; l’Olivier Jambois, guitarrista amb un concepte modern de la interpretació amb l’afegitó dels estris electrònics més moderns; Manel Fortià, insigne contrabaixista amb un historial força sòlid, amb un disc projecte fi de carrera a l’Esmuc tot i compartint-lo amb el seu amic Marco Mezquida (disc que també hem posat en aquest programa), i finalment, en Joao Vieira, baterista precís i amb grans recursos estilístics, ànima que ha quallat el fet de les moltes i grans troballes de músics a les Jams de la Sala Fènix, gràcies també a la Jolanda Marrone, una de les guies d’aquesta sala d’art genèric. I ara sí, l’entrevista a Melisa Bertossi.....
"El projecte va néixer a Barcelona, a partir de la insistència de músics amics perquè gravés els meus propis temes. El procés va ser invers a l'habitual: la data de gravació em va portar al fet que idees disperses prenguessin forma dins de l'estudi. Va ser una espècie de desafiament personal, el tenir una data límit per acabar de cisellar els temes ".
"Així van anar naixent, o arribant les idees que van permetre completar-los. Encara que un tant eclèctic en estil (des de balades a pseudo-samba, música contemporània, free jazz, guitarres amb slide i altres efectes), el resultat és un disc en el qual el jazz s'utilitza com a forma d'expressió i vehicle per a les improvisacions ".
Doncs ja hem acabat aquest programa, el 243 que en són uns quants, ja encarant el 7è aniversari que farem aquest setembre. Avui ha estat un programa suau, amb textures delicades primer amb el íntim projecte de na Carola Ortíz & Juan Pablo Balcázar; després seguint amb la delicadesa del projecte de Gonzalo del Val Trio i ara acabant amb més swing però també delicat amb el de na Melisa Bertossi Quintet, el seu primer i magnífic treball. De tots tres us dic el que ja sabeu, que tenen una qualitat fora de dubtes i que sí us recomano que mireu d’aconseguir-los de la manera que sigui, a les botigues o contactant amb els músics, que seria el cas dels dos projectes autoeditats.
Res més, ara sí que és l’hora de desitjar-vos bona nit i bon jazz club de nit en el Jazz de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
