Enllaç a l'àudio:
Aquest
programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les
guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit
i ves per on que fent avui el
Programa 700
des que vaig començar el 2009
aquí
a Ràdio
Sant Vicenç 90.2
aquí a Ràdio
Abrera 107.9
aquí a Ràdio
Joventut aquí
a Ràdio
Molins de Rei 91.2
aquí a Eixample
Barcelona Ràdio
aquí a Ràdio
Celrà
i sí que li dedico el programa a l’estimat Cifu,
sí, i avui encara més. I aquí em teniu de nou, Miquel
Tuset i Mallol havent
pensat i decidit de què anirà el programa. I serà un programa
Normal amb un parell de Cds de Fresh
Sound Records.
I sí, entreu a Esfera
Jazz on
hi ha molts enllaços a d’altres programes de Jazz de companys
meus; al blog hi trobareu l’enllaç.
I
deia que li dedico a l’estimada editorial discogràfica Fresh
Sound Recods
i sí perquè podrem escoltar alguns temes de dos dels seus Cds
publicats darrerament, el de Gonzalo
del Val Trio, «Últimas Rondas»
i el de l’Álvaro
Ocon» The Big Joke» Aquests
enregistraments sonors © & Ⓟ 2026 de Fresh
Sound Records per
a
Blue Moon Produccions Discograficas S.L.
Productor executiu, Jordi
Pujol.
Avui
tindrem un programa força tranquil·let, pels magnífics temes i
continguda rítmica i potència sonora en la majoria dels temes, cosa
que de ven segur us agradarà. Ho notareu sobretot en els temes que
posaré del primer disc del trompetista Álvaro
Ocón i
també en els dos primers temes del disc de Gonzalo
del Val.
Després hi haurà un canvi en aquests aspectes ja en els darrers
temes del disc, on el Swing i més trempera rítmica ens situaran en
un magnífic final de programa, segons la meva opinió, o sigui que
som-hi ja.
Comencem
amb el disc i primer a nom del trompetista Álvaro
Ocón, «The Big Joke».
Enregistrat a JazzCampus,
Basilea, Suïssa, els
dies 25 i 26 de gener de 2026. Dissenyat, mesclat i masteritzat per
Guillem
Salles. Fotos:
Nikolai Olshansky. Obra
d'art:
Jesús de Mur. Produït
per
Álvaro Ocón Ocón. Amb
Álvaro Ocón (trompeta), Noé Sécula (piano), Joan Codina
(contrabaix), Genius Wesley (bateria). Convidats especials: Fernando
Brox (flauta al #03), Sara El Hachimi (veu al #08), Javier Rojo (saxo
tenor al #09).
Tots els temes són d’Álvaro
Ocón.
I
aquest és un projecte llarg de quasi 50 minuts de música amb un a
mica d’humor, com després ens explicarà ell mateix. De fet el
primer tema, que també titula el disc, és això un joc molt gran i
divertit. Ara bé, parlant de ritmes i tempos, dir-vos que hi ha un
parell de baladetes precioses i la més llarga de quasi 7 minuts és
«A(A)OO» amb un motiu recurrent fet pel piano i una dolçor
aclaparadora d’Álvaro
amb
la trompeta i ja un brutal solo al contrabaix de Joan
Codina.
També és així de bonic «Ral 36» i també delicat pel tempo. I si
ja hem escoltat la melodia a càrrec del líder a la trompeta, ben
aviat escoltarem les improvisacions i la primera la del piano de Noé
Sécula,
tot gent de casa, coneguda; concretament del Noé
li
vaig posar el seu primer CD ja fa un temps. I «Why» hi tenim la
delicada veu de Sara
El Hachimi
i és clar que també és així la trompeta del líder.
Doncs
ja els podem escoltar en...
1.6.-
A(A)OO (Álvaro Ocón) 6:41.
2.8.-
Why (Álvaro Ocón) 3:24.
I
amb quines boniques músiques hem començat a escoltar-lo a ell, a
ells i a ella, ideal per començar-los a escoltar.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
23
Robadors, Barcelona:
Jamboree
Jazz Club, Barcelona:
Sunset
Jazz Club, Girona:
etc,
etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
THE
BIG JOKE
es presenta com una autocaricatura de l'estètica del jazz: un mirall
deformant en què la tradició i la imaginació s'estiren fins al
punt de tornar-se irreconeixibles. Es tracta, per damunt de tot,
d'una reinterpretació personal —de vegades exagerada, d'altres
deliberadament fragmentada— del que aquest llenguatge significa per
a mi avui dia. Des
de ben petit, el jazz ha estat per a mi un territori de fascinació i
reverència. Tanmateix, aquesta admiració sempre ha coexistit amb
una pregunta persistent: què puc aportar a una música la història
de la qual està configurada per contextos culturals, socials i
històrics tan distants dels meus? Lluny d'intentar resoldre aquesta
distància, el projecte l'abraça. Hi habita.
I
ja els temes tenen un tarannà més vital i amb Swing alguns d’ells.
Així és que el segon track «This Kind of Sea» comença marcant un
ritme persistent contrabaix amb dues notes, i ja amb la melòdica
trompeta d’Álvaro.
El tema és doncs així, repetitiu rítmicament parlant en les As i
amb un canvi tonal al pont o la B del tema, molt remarcable i bonic.
I hi ha una mena de divertimento que dura menys de dos minuts
anomenat «Fuga», amb tots els aires però del Jazz Contemporani per
les dissonàncies i intervals amplis. I on sí tindrem Swing és en
el darrer track del disc anomenat «Contrafuck». Eps, sapigueu que
així es diuen els temes que, partint de les harmonies d’un altre
tema, el músic compon una altre melodia la qual encaixa perfectament
en el tema base. Això és un «Contrafact» fact acabat en f a c t,
i no fuck, acabat en f u c k. I ja sabeu què vol dir «fuck» en
anglès; o sigui – Fota’t. All`de «fuck you», aquest un «bonus
track» del disc. Bé, doncs Álvaro
ha
fet aquesta broma en el títol d’aquest tema a tot Swing.
Doncs
ja els podem escoltar en...
3.2.-
This Kind of Sea (Álvaro
Ocón) 7:50.
4.9.-
Contrafuck (Álvaro
Ocón) 5:29.
I
de nou quin nivell interpretatiu del líder, sobretot, i il·lustres
acompanyants també, i amb quines músiques ens han acaronat, i és
clar que amb un increïble Javier
Rojo al
saxo tenor en el «Contrafuck», un dels il·lustres convidats.
I
ja dels temes restants dir-vos que hi ha un sorprenent «Blues» amb
aquest mateix títol a tempo viu. I el darrer sí que és el més
vital de tempo amb un Swing brutal.
Doncs nosaltres ja els acabarem
d’escoltar en aquest tema anomenat....
5.3.-
Gran Jefe Pelo de Nieve 6:17.
I
què interessant aquest tema on la flauta de Fernando
Brox ha
brillat d’allò més. Tema amb una melòdica força entremaliada i
magnífic Swing en la primera improvisació a càrrec del pianista
Noè
Sécula
i posteriors, brutal també les de Fernando
i
és clar que també la del líder Álvaro
Ocón ideal
tema per ja deixar-los d’escoltar i per això felicitats nois
Álvaro
Ocón (trompeta), Noé Sécula (piano), Joan Codina (contrabaix),
Genius Wesley (bateria). Convidats especials: Fernando Brox (flauta
al #03), Sara El Hachimi (veu al #08), Javier Rojo (saxo tenor al
#09).
L'àlbum
sorgeix precisament d'aquest conflicte: no com una resposta
definitiva, sinó com un gest obert, honest en la seva imperfecció i
plenament conscient de la seva pròpia ironia davant el pes de la
història. Aquí, el jazz no és un lloc fix, sinó una idea en
moviment constant. D'aquesta manera, THE
BIG JOKE
proposa una definició personal —de vegades extrema— de la
paraula «jazz»: un espai on coexisteixen allò lúdic i allò
introspectiu, l'energia i la vulnerabilitat. Una broma seriosa, o
potser una seriositat disfressada de broma.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
Nova
Jazz Cava: Terrassa
Jazz
Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
i
nosaltres ja aquest divendres 20 de novembre que tindrem un concert
de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie
Orts amb
Neter
Calafati guitarra,
Juan
Carlos Buchan contrabaix
i Carlos
Falanga bateria,
i això passarà a la Sala
Xica a
partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.
I
ja acabarem el programa d’avui amb l’altre CD, el darrer de
Gonzalo
del Val, «Últimas Rondas».
Enregistrat a El
Local Estudi, Girona,
12 d'abril de 2026. Dissenyat per Marc
Piña. Mesclat
i masteritzat per Teban
Sandrone. Amb
Abe Rábade (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix), Gonzalo del Val
(bateria). Totes
les composicions de Gonzalo
del Val. Obra
d'art de Jordi
Teijeiro. Fotos
de Joan
Cortès & Devi Anna. Notes
de folre:
Oscar Escudero. Produït
per
Gonzalo del Val.
Doncs
aquest darrer disc del Gonzalo
torna
a ser una proposta de gran nivell compositiu i interpretatiu, per ell
mateix, grandíssim compositor i pels insignes companys que
l’acompanyen. També sembla destinat a estar entre els preferits
dels aficionats a l’hora de pensar en els millors discos d’aquest
2026. És així també per la idea primerenca a partir de la qual ha
sorgit; la de compondre temes pensant, o fets al mateix lloc on ell
mateix hi ha estat tocant, i no, és clar, amb els companys que avui
l’acompanyen. I ves per on que ha optat per tres temes més o menys
delicats de tempo, dos sí, balades directament, i tres de més
vitals, un d’ells el que més. I dels temes delicats tenim el
preciós «Goyoacán», iniciat dolçament amb
Gonzalo
i unes percussions autòctones i amb un motiu recurrent descendent
molt bonic de tres acords d’Abe.
També «Porto» és així de bonic, aquest però amb una Intro
delicadíssima al piano, ja la melodia amb tots tres i primera
increïble improvisació de Masa
al
contrabaix.
Doncs
ja els començarem escoltant en el preciós..
1.3.-
Goyoacán (Gonzalo del Val) 6:30.
I
ja heu pogut constatar què bonic ha estat aquest primer tema del
disc de Gonzalo
del Val
i companys, tema ideal per començar-los a escoltar.
En
Gonzalo
del Val
ha desenvolupat i compost «Últimas Rondas» albirant la imminència
d'un canvi de rumb en la seva trajectòria artística. Cal deixar
clar d'entrada que aquest suposat final de cicle no respon a un
esgotament físic, creatiu o existencial, sinó a la certesa que el
terreny ja ha estat prou explorat: tant els espais més puristes —amb
obres com «Cancionero», «Standards in Dublin», «Tornaviaje» o
«Koiné»— com els marges difusos on els estàndards de jazz es
fonen amb la veu i les reminiscències populars que habiten a les
cançons de «Lamentos Mestizos».
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh
Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps
Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali
Music: http://youkalimusic.com,
Club
del Disco: https://www.clubdeldisco.net
Sedajaz
Records:
Origin
Records: https://originarts.com/,
Errabal
Jazz:
UnderPool:
https://www.underpool.org
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
«Roma» el comença Gonzalo
amb
una Intro a la bateria i ja el piano d’Abe
fent unes notes soltes i ja deixar pas al solo de Masa
i anar creixent tot plegat, encara però a un tempo força
tranquil·let i ja amb un Swing contingut.
Doncs
per això els seguirem escoltant en...
2.6.-
Roma (Gonzalo del Val) 4:30.
Doncs
què impressionant aquesta composició del Gonzalo
on hi tenim moments de tot, de delicadeses, de Swing i de potència
rítmica, en aquest «Roma».
Aquest
horitzó crepuscular no resta ni un gram d'ambició a «Últimas
Rondas». Ben al contrari. Aquest conjunt de sis peces es presenta
com un nou intent, amb totes les de la llei, de transcendir aquella
predestinació —aquella maledicció, podríem dir, o aquell
fantasma— que persegueix tot artista, sigui quina sigui la seva
disciplina: la condemna a crear una única obra mestra, al voltant de
la qual orbiten, en un segon pla, totes les altres. Sense anar més
lluny, qualsevol oient que hagi seguit la trajectòria d'en Del
Val
notarà aquí un canvi en la sonoritat que imprimeix al seu
instrument; una prova irrefutable de la seva recerca de noves formes
d'expressió.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian
Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune
Records: www.moonjunrecords.com,
Auand
Records: https://auand.com/,
A.MA
Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami
Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune:
https://www.dodicilunestore.com/
Segell
Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The
Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU
Records: https://alcrurecords.com/,
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
«Granada» ja és més vital alhora que amb unes interpretacions
solistes molt remarcables, com la primera de Gonzalo
a la bateria.
Doncs
per això els seguirem escoltant en...
3.7.-
Granada (Gonzalo del Val) 3:53.
I
ja ens queden els temes més potents, cadascun d’ells amb les seves
particularitats melòdiques i rítmiques. I ves que el primer track
«Sevilla» ja marca el camí que seguirà el projecte des de
l’aspecte rítmic. Aquí Gonzalo
fa
una despesa d’imaginació d’alt nivell sobretot relacionada amb
tot l’aspecte rítmic i percussions diverses emprades durant tot el
tema. I és clar que
Masa
ens clavarà un primer solo increïble. I finalment «Praga» és el
tema més vital de tempo, iniciat amb el piano de Rábade
i
el que podria ser una melodia súper curteta, car el tema s’allunya
del que seria tradició i s’endinsa en el Jazz Contemporani.
Doncs
ja per deixar-los d’escoltar ho farem amb..
4.1.-
Sevilla (Gonzalo del Val) 5:43.
5.2.-
Praga (Gonzalo del Val) 3:19.
I
quina barbaritat de magnífiques músiques que acabem d’escoltar i
sobretot en el tema «Praga» per la seva modernitat i vitalitat,
ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa
d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi i
per això felicitats nois Gonzalo
del Val, bateria i composicions; Abe Rábade, piano; Masa Kamaguchi,
contrabaix.
Així
doncs, amb aquest disc no assistim a les ruïnes d'un somni, sinó a
un veritable xoc de titans: d'una banda, aquesta predestinació
inexpugnable; de l'altra, un artista en plena maduresa,
conscient que està a l'alçada del repte. Mentiríem si diguéssim
que cadascuna de les peces —batejades amb noms de ciutats— que
conformen «Últimas Rondas» evoca un ring on es reprèn aquest
combat sense regles, o que l'ordre dels temes amaga una fórmula
cabalística per guanyar la contesa. No ens avancem als fets. L'ordre
de les pistes respon a criteris estrictament musicals; no transmet
cap missatge ni amaga cap discurs. Si n'hi hagués un, seria de
caràcter compositiu —poètic, podríem dir—, però mai retòric.
Dit això, per damunt d'aquest ordre innegociable traçat per
l'enginyeria estètica d'aquest gran bateria i compositor, sorgeix
espontàniament un itinerari que conviu amb l'anterior, alhora que
adquireix vida pròpia. Un itinerari que serpenteja a través del
remolí d'aromes, trobades i visions que cada ciutat —com un
vòrtex— absorbeix, tritura i expulsa. No oblidem que és
precisament a les ciutats, sota la noció més estricta d'urbanitat,
on Del
Val
ha anat trobant i cuinant —tant aquí com en les seves obres
anteriors— tots els ingredients que li permeten mantenir un diàleg
complet entre l'esperit, l'experiència i la creació. —Oscar
Escudero.
Doncs
ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns,
espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana
vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)




