Enllaç a l'àudio:
 

Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit i ves per on que fent avui el Programa 700 des que vaig començar el 2009 aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà i sí que li dedico el programa a l’estimat Cifu, sí, i avui encara més. I aquí em teniu de nou, Miquel Tuset i Mallol havent pensat i decidit de què anirà el programa. I serà un programa Normal amb un parell de Cds de Fresh Sound Records. I sí, entreu a Esfera Jazz on hi ha molts enllaços a d’altres programes de Jazz de companys meus; al blog hi trobareu l’enllaç.

I deia que li dedico a l’estimada editorial discogràfica Fresh Sound Recods i sí perquè podrem escoltar alguns temes de dos dels seus Cds publicats darrerament, el de Gonzalo del Val Trio, «Últimas Rondas» i el de l’Álvaro Ocon» The Big Joke» Aquests enregistraments sonors © & Ⓟ 2026 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discograficas S.L. Productor executiu, Jordi Pujol.

Avui tindrem un programa força tranquil·let, pels magnífics temes i continguda rítmica i potència sonora en la majoria dels temes, cosa que de ven segur us agradarà. Ho notareu sobretot en els temes que posaré del primer disc del trompetista Álvaro Ocón i també en els dos primers temes del disc de Gonzalo del Val. Després hi haurà un canvi en aquests aspectes ja en els darrers temes del disc, on el Swing i més trempera rítmica ens situaran en un magnífic final de programa, segons la meva opinió, o sigui que som-hi ja.


Comencem amb el disc i primer a nom del trompetista Álvaro Ocón, «The Big Joke». Enregistrat a JazzCampus, Basilea, Suïssa, els dies 25 i 26 de gener de 2026. Dissenyat, mesclat i masteritzat per Guillem Salles. Fotos: Nikolai Olshansky. Obra d'art: Jesús de Mur. Produït per Álvaro Ocón Ocón. Amb Álvaro Ocón (trompeta), Noé Sécula (piano), Joan Codina (contrabaix), Genius Wesley (bateria). Convidats especials: Fernando Brox (flauta al #03), Sara El Hachimi (veu al #08), Javier Rojo (saxo tenor al #09). Tots els temes són d’Álvaro Ocón.

I aquest és un projecte llarg de quasi 50 minuts de música amb un a mica d’humor, com després ens explicarà ell mateix. De fet el primer tema, que també titula el disc, és això un joc molt gran i divertit. Ara bé, parlant de ritmes i tempos, dir-vos que hi ha un parell de baladetes precioses i la més llarga de quasi 7 minuts és «A(A)OO» amb un motiu recurrent fet pel piano i una dolçor aclaparadora d’Álvaro amb la trompeta i ja un brutal solo al contrabaix de Joan Codina. També és així de bonic «Ral 36» i també delicat pel tempo. I si ja hem escoltat la melodia a càrrec del líder a la trompeta, ben aviat escoltarem les improvisacions i la primera la del piano de Noé Sécula, tot gent de casa, coneguda; concretament del Noé li vaig posar el seu primer CD ja fa un temps. I «Why» hi tenim la delicada veu de Sara El Hachimi i és clar que també és així la trompeta del líder.

Doncs ja els podem escoltar en...

1.6.- A(A)OO (Álvaro Ocón) 6:41.
2.8.- Why (Álvaro Ocón) 3:24.

I amb quines boniques músiques hem començat a escoltar-lo a ell, a ells i a ella, ideal per començar-los a escoltar.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

THE BIG JOKE es presenta com una autocaricatura de l'estètica del jazz: un mirall deformant en què la tradició i la imaginació s'estiren fins al punt de tornar-se irreconeixibles. Es tracta, per damunt de tot, d'una reinterpretació personal —de vegades exagerada, d'altres deliberadament fragmentada— del que aquest llenguatge significa per a mi avui dia. Des de ben petit, el jazz ha estat per a mi un territori de fascinació i reverència. Tanmateix, aquesta admiració sempre ha coexistit amb una pregunta persistent: què puc aportar a una música la història de la qual està configurada per contextos culturals, socials i històrics tan distants dels meus? Lluny d'intentar resoldre aquesta distància, el projecte l'abraça. Hi habita.

I ja els temes tenen un tarannà més vital i amb Swing alguns d’ells. Així és que el segon track «This Kind of Sea» comença marcant un ritme persistent contrabaix amb dues notes, i ja amb la melòdica trompeta d’Álvaro. El tema és doncs així, repetitiu rítmicament parlant en les As i amb un canvi tonal al pont o la B del tema, molt remarcable i bonic. I hi ha una mena de divertimento que dura menys de dos minuts anomenat «Fuga», amb tots els aires però del Jazz Contemporani per les dissonàncies i intervals amplis. I on sí tindrem Swing és en el darrer track del disc anomenat «Contrafuck». Eps, sapigueu que així es diuen els temes que, partint de les harmonies d’un altre tema, el músic compon una altre melodia la qual encaixa perfectament en el tema base. Això és un «Contrafact» fact acabat en f a c t, i no fuck, acabat en f u c k. I ja sabeu què vol dir «fuck» en anglès; o sigui – Fota’t. All`de «fuck you», aquest un «bonus track» del disc. Bé, doncs Álvaro ha fet aquesta broma en el títol d’aquest tema a tot Swing.

Doncs ja els podem escoltar en...

3.2.- This Kind of Sea (Álvaro Ocón) 7:50.
4.9.- Contrafuck (Álvaro Ocón) 5:29.

I de nou quin nivell interpretatiu del líder, sobretot, i il·lustres acompanyants també, i amb quines músiques ens han acaronat, i és clar que amb un increïble Javier Rojo al saxo tenor en el «Contrafuck», un dels il·lustres convidats.


I ja dels temes restants dir-vos que hi ha un sorprenent «Blues» amb aquest mateix títol a tempo viu. I el darrer sí que és el més vital de tempo amb un Swing brutal. 
Doncs nosaltres ja els acabarem d’escoltar en aquest tema anomenat....

5.3.- Gran Jefe Pelo de Nieve 6:17.

I què interessant aquest tema on la flauta de Fernando Brox ha brillat d’allò més. Tema amb una melòdica força entremaliada i magnífic Swing en la primera improvisació a càrrec del pianista Noè Sécula i posteriors, brutal també les de Fernando i és clar que també la del líder Álvaro Ocón ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i per això felicitats nois Álvaro Ocón (trompeta), Noé Sécula (piano), Joan Codina (contrabaix), Genius Wesley (bateria). Convidats especials: Fernando Brox (flauta al #03), Sara El Hachimi (veu al #08), Javier Rojo (saxo tenor al #09).

L'àlbum sorgeix precisament d'aquest conflicte: no com una resposta definitiva, sinó com un gest obert, honest en la seva imperfecció i plenament conscient de la seva pròpia ironia davant el pes de la història. Aquí, el jazz no és un lloc fix, sinó una idea en moviment constant. D'aquesta manera, THE BIG JOKE proposa una definició personal —de vegades extrema— de la paraula «jazz»: un espai on coexisteixen allò lúdic i allò introspectiu, l'energia i la vulnerabilitat. Una broma seriosa, o potser una seriositat disfressada de broma.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.


I ja acabarem el programa d’avui amb l’altre CD, el darrer de Gonzalo del Val, «Últimas Rondas». Enregistrat a El Local Estudi, Girona, 12 d'abril de 2026. Dissenyat per Marc Piña. Mesclat i masteritzat per Teban Sandrone. Amb Abe Rábade (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix), Gonzalo del Val (bateria). Totes les composicions de Gonzalo del Val. Obra d'art de Jordi Teijeiro. Fotos de Joan Cortès & Devi Anna. Notes de folre: Oscar Escudero. Produït per Gonzalo del Val.

Doncs aquest darrer disc del Gonzalo torna a ser una proposta de gran nivell compositiu i interpretatiu, per ell mateix, grandíssim compositor i pels insignes companys que l’acompanyen. També sembla destinat a estar entre els preferits dels aficionats a l’hora de pensar en els millors discos d’aquest 2026. És així també per la idea primerenca a partir de la qual ha sorgit; la de compondre temes pensant, o fets al mateix lloc on ell mateix hi ha estat tocant, i no, és clar, amb els companys que avui l’acompanyen. I ves per on que ha optat per tres temes més o menys delicats de tempo, dos sí, balades directament, i tres de més vitals, un d’ells el que més. I dels temes delicats tenim el preciós «Goyoacán», iniciat dolçament amb Gonzalo i unes percussions autòctones i amb un motiu recurrent descendent molt bonic de tres acords d’Abe. També «Porto» és així de bonic, aquest però amb una Intro delicadíssima al piano, ja la melodia amb tots tres i primera increïble improvisació de Masa al contrabaix.

Doncs ja els començarem escoltant en el preciós..

1.3.- Goyoacán (Gonzalo del Val) 6:30.

I ja heu pogut constatar què bonic ha estat aquest primer tema del disc de Gonzalo del Val i companys, tema ideal per començar-los a escoltar.

En Gonzalo del Val ha desenvolupat i compost «Últimas Rondas» albirant la imminència d'un canvi de rumb en la seva trajectòria artística. Cal deixar clar d'entrada que aquest suposat final de cicle no respon a un esgotament físic, creatiu o existencial, sinó a la certesa que el terreny ja ha estat prou explorat: tant els espais més puristes —amb obres com «Cancionero», «Standards in Dublin», «Tornaviaje» o «Koiné»— com els marges difusos on els estàndards de jazz es fonen amb la veu i les reminiscències populars que habiten a les cançons de «Lamentos Mestizos».

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I «Roma» el comença Gonzalo amb una Intro a la bateria i ja el piano d’Abe fent unes notes soltes i ja deixar pas al solo de Masa i anar creixent tot plegat, encara però a un tempo força tranquil·let i ja amb un Swing contingut.

Doncs per això els seguirem escoltant en...

2.6.- Roma (Gonzalo del Val) 4:30.

Doncs què impressionant aquesta composició del Gonzalo on hi tenim moments de tot, de delicadeses, de Swing i de potència rítmica, en aquest «Roma».


Aquest horitzó crepuscular no resta ni un gram d'ambició a «Últimas Rondas». Ben al contrari. Aquest conjunt de sis peces es presenta com un nou intent, amb totes les de la llei, de transcendir aquella predestinació —aquella maledicció, podríem dir, o aquell fantasma— que persegueix tot artista, sigui quina sigui la seva disciplina: la condemna a crear una única obra mestra, al voltant de la qual orbiten, en un segon pla, totes les altres. Sense anar més lluny, qualsevol oient que hagi seguit la trajectòria d'en Del Val notarà aquí un canvi en la sonoritat que imprimeix al seu instrument; una prova irrefutable de la seva recerca de noves formes d'expressió.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I «Granada» ja és més vital alhora que amb unes interpretacions solistes molt remarcables, com la primera de Gonzalo a la bateria.

Doncs per això els seguirem escoltant en...

3.7.- Granada (Gonzalo del Val) 3:53.

I ja ens queden els temes més potents, cadascun d’ells amb les seves particularitats melòdiques i rítmiques. I ves que el primer track «Sevilla» ja marca el camí que seguirà el projecte des de l’aspecte rítmic. Aquí Gonzalo fa una despesa d’imaginació d’alt nivell sobretot relacionada amb tot l’aspecte rítmic i percussions diverses emprades durant tot el tema. I és clar que Masa ens clavarà un primer solo increïble. I finalment «Praga» és el tema més vital de tempo, iniciat amb el piano de Rábade i el que podria ser una melodia súper curteta, car el tema s’allunya del que seria tradició i s’endinsa en el Jazz Contemporani.

Doncs ja per deixar-los d’escoltar ho farem amb..
4.1.- Sevilla (Gonzalo del Val) 5:43.
5.2.- Praga (Gonzalo del Val) 3:19.

I quina barbaritat de magnífiques músiques que acabem d’escoltar i sobretot en el tema «Praga» per la seva modernitat i vitalitat, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi i per això felicitats nois Gonzalo del Val, bateria i composicions; Abe Rábade, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix.

Així doncs, amb aquest disc no assistim a les ruïnes d'un somni, sinó a un veritable xoc de titans: d'una banda, aquesta predestinació inexpugnable; de ​​l'altra, un artista en plena maduresa, conscient que està a l'alçada del repte. Mentiríem si diguéssim que cadascuna de les peces —batejades amb noms de ciutats— que conformen «Últimas Rondas» evoca un ring on es reprèn aquest combat sense regles, o que l'ordre dels temes amaga una fórmula cabalística per guanyar la contesa. No ens avancem als fets. L'ordre de les pistes respon a criteris estrictament musicals; no transmet cap missatge ni amaga cap discurs. Si n'hi hagués un, seria de caràcter compositiu —poètic, podríem dir—, però mai retòric. Dit això, per damunt d'aquest ordre innegociable traçat per l'enginyeria estètica d'aquest gran bateria i compositor, sorgeix espontàniament un itinerari que conviu amb l'anterior, alhora que adquireix vida pròpia. Un itinerari que serpenteja a través del remolí d'aromes, trobades i visions que cada ciutat —com un vòrtex— absorbeix, tritura i expulsa. No oblidem que és precisament a les ciutats, sota la noció més estricta d'urbanitat, on Del Val ha anat trobant i cuinant —tant aquí com en les seves obres anteriors— tots els ingredients que li permeten mantenir un diàleg complet entre l'esperit, l'experiència i la creació. —Oscar Escudero.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |