Programa 699: Virginie Daïdé Quartet i Pierre Bauzerand Projecte, 11 de novembre de 2026.

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà i sempre dedicat al nostre estimat Cifu. o sigui que un petó ben gran Cifu. I sí aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I recomanar-vos la plataforma col·lectiva “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I el programa d’avui anirà d’un parell de projectes, els protagonistes dels quals vistos en sengles concerts i ella i ell són Virginie Daïdé Quartet - «While We’re Strollin’» i Pierre Bauzerand Project - «Serenity» i avui de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré el programa amb el disc de la gran saxo tenor Virginie Daïdé Quartet - «While We’re Strollin’» publicat el 2024 per Du Savons dans les yeux, DSY. Enregistrat el 2, 3 i 4 de juliol de 2024 per Philippe Gaillot al Recall Studio (30) França. Amb Virginie Daïdé, saxo tenor; Nicolas Dri, piano; Thomas Posner, contrabaix i Tony Rabeson, bateria. Tots els temes són de Virginie Daïdé excepte #4 Tony Rabeson, #6 Thomas Posner, #10 Nicolas Dri. https://www.paris-move.com/reviews/virginie-daide-quartet-while-were-strollin/

Doncs resulta que a Virginie la vam poder veure l’agost d’aquest 2026 en un concert a duet amb l’estimat Albert Bover al Byron Milano Jazz Club de Barcelona. Allà ja ens va impressionar en un context de duet de piano i saxo tenor, gens habitual, però que va funcionar la mar de bé, que per això hi hagué l’Albert. Aquest és un projecte inspirat en els trajectes amb bicicleta de la saxofonista per París i fusiona el jazz contemporani amb ritmes amb molt de groove.

El concepte de While We're Strollin': El web de l'artista explica detalladament que la música va ser completament imaginada a sobre d'una bicicleta. La Virginie recorria els carrers de París i enregistrava les melodies que li venien al cap directament amb un dictàfon, seguint el ritme, el moviment i les trajectòries de la ciutat. La connexió amb el moviment (Jazz & Roller Dance): El projecte de l'àlbum va lligat a un format escènic molt particular de cultura urbana. S'inspira en l'energia dels roller rinks (pistes de patinatge) i les cultures freestyle, fusionant en directe el quartet de jazz contemporani amb coreografies de ball sobre patins (roller dance). Així doncs, el text oficial de presentació de DSY defineix el disc com un "diàleg compartit entre la música, els cossos i la improvisació".

I parlant de les seves músiques, dir-vos que la calidesa sonora del saxo tenor de la líder és un dels punts remarcables d’aquest projecte. També que hi ha alguns temes delicats de ritmes i tempos, imbuïts tots ells d’una gran bellesa, tot i que el gruix del material està farcit de Groove. «Gone» és un d’aquests preciosos temes, pura improvisació i diàleg obert entre saxo i base rítmica, essent un dels temes més tranquilets, car de balada, balada no n’hem trobat cap. «Forgetting» és també un d’aquests temes que a més es com un joc d'intercanvi melòdic molt bonic entre el quartet, tot i que un pèl més vital. Hi ha també un tema de Nicolas Dri farcit d’inspiració llatina anomenat «El Descarrilador» iniciat per la líder amb el saxo soprano i tot el seu lirisme, canviant ben aviat a un context més rítmic.

Doncs res, que ja la podríem començar a escoltar a ella i ells en...

1.8.- Gone (Virginie Daïdé) 3:40.
2.10.- El Descarillador (Nicolas Dri) 5:51.

Doncs què bé començar el programa amb aquestes músiques a la vegada delicades i farcides d’un Groove contingut a vegades, i a vegades més marcat.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Com que l'àlbum es va llançar a principis de 2025, la premsa especialitzada francesa de jazz en va publicar diverses crítiques molt entusiastes que analitzen els detalls de les cançons.

Això és el que destaca la crítica especialitzada de While We're Strollin':
• L'atmosfera de Film Noir: Mitjans com Paris Move defineixen el disc com un treball ple de sensualitat. Destaquen especialment la cançó "Rue Du Poulet", de la qual diuen que té els accents característics de la banda sonora d'una pel·lícula de cinema negre clàssic, jugant de manera divertida amb la idea que el títol evoca un "investigador" (en l'argot francès, poulet significa policia).

• Complicitat i Interplay: Els crítics lloen l'evident connexió d'idees que hi ha entre els quatre músics. Cançons com "Gone", "Forgetting" o "Blowing Notes" es descriuen com un "joc d'intercanvi lúdic que encanta literalment l'oïdor". La mateixa Virginie Daïdé va explicar a la premsa la seva filosofia per a aquest àlbum: "M'agrada deixar viure les notes. Compartir les melodies amb la rítmica i el contrabaix. Que hi hagi espai".


I ves per on que el tarannà dels temes restants està tot ple de Groove car de Swing aquí no en tindrem; ens haurem d’esperar fins el següent disc de la nit, que allà n’hi ha. O sigui que temes com «Blowing Notes» ens acompanyarà i a més amb molt espai aeri. Un altre tema amb aquest tarannà amb un ritme bop-funk amb molt de ritme que anima qualsevol nit és «Ginger Blues». També «Esplanade» és així, tot i que més reposada i atmosfèrica.

O sigui que ja la podem escoltar a ella i ells en...

3.2.- Ginger Blues (Virginie Daïdé) 3:28.
4.3.- Esplanade (Virginie Daïdé) 5:28.

I de nou ens han corprès les composicions de Virginie totes elles d’un tarannà positiu, com ella mateixa és; i ho dic perquè vam tenir la sort d’estar-nos amb ella, primer xerrant després del concert al Byron Milano Jazz Club i després sopant amb l’Albert Bover, Ramon Fossati, Montse Sánchez, nosaltres dos, Joan Recolons i jo mateix.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

El paper dels seus acompanyants preferits:
Nicolas Dri: La crítica destaca la seva composició "El Descarillador", una peça aèria de clara inspiració llatina on el seu piano brilla especialment.
Thomas Posner: Es destaca el seu treball a "The Milkman On The Steps", on la seva línia de contrabaix serveix de propulsió elèctrica per inspirar la resta de companys.
Tony Rabeson: Es menciona que a la cançó "Let's Go To The Gig" (el tema que tanca el disc convidant la banda a retrobar-se amb els escenaris), el mític bateria s'ho passa d'allò més bé demostrant tota la seva energia.

Revistes com Jazz Magazine s'han referit a ella com una "líder del jazz a seguir de prop", celebrant la maduresa que demostra en aquestes onze composicions originals.

La discogràfica Du Savon Dans Les Yeux (DSY) funciona com un segell de producció independent molt familiar i artesanal. Més que una gran plataforma web corporativa amb contingut exclusiu, utilitzen el seu catàleg i la seva xarxa de distribució (L'Autre Distribution) per donar llibertat absoluta als artistes.


I ja, de la resta de temes tenen, alguns, més trempera de ritmes i tempos. I per això tenim el primer track «Last Minute» amb les primeres notes del contrabaix i ja la melodia, els seus canvis i primer solo de Nicolas Dri al piano. I el tema del bateria Tony Rabeson «Cerise Pêche Prune Abricot» té un tarannà Latin en la seva rítmica, essent el tema més llarg i narratiu del disc. I ja un pelet més vital i també a tot Latin tenim el « Let's Go to the Gig», tema enèrgic amb el bateria Rabseon molt vibrant. I ja els dos que queden són els més potents i el primer és el compost pel baixista Thomas Posner tema que destaca per la línia elèctrica del contrabaix tocat per ell mateix. I finalment, el tema més potent és «Rue du Poulet», tema d'estil Film Noir, perfecte per aquesta nostra franja nocturna.

Doncs acabem d'escoltar-los en...

5.6.- The Milkman on the Steps (Thomas Posner) 4:04.
6.7.- Rue du Poulet (Virginie Daïdé) 3:29.

I quines músiques més potents, alhora que ben marcades en l’aspecte melòdic, ritmes diversos, alguns molt Latin, d’altres amb tot el Groove del món, tots temes d’una qualitat interpretativa més que evident. Remarcar que tot i ser un projecte de la líder, hi ha en el disc composicions dels altres tres, la qual cosa ens fa pensar en una persona-líder farcida de democràcia. I així hem acabat d’escoltar-la a ella i ells o sigui que felicitats Virginie Daïdé, Nicolas Dri, Thomas Posner, Tony Rabeson, i gràcies Virginie per cedir-me aquest magnífic disc.

Doncs ves per on que després d’aquest magnífic disc i temes escoltats de Virginie Daïdé escoltarem el micro conte de Carme de la Fuente sempre inspirada ella amb les músiques del programa. Gràcies Carme per com ens acarones amb la teva poètica sensibilitat.


I ara seguirem per ja acabar el programa amb el disc del pianista francès establert a Mallorca, en Pierre Bauzerand Project i disc «Serenity». Aquest és un músic que vam veure fa quatre dies al magnífic local Club del Disco, a ell, i a la resta del quintet que forma part també d’aquest magnífic disc. Publicat per Red Carpet Productions enregistrat per Pedro Rosa i Jordi Tugores als estudis Red Carpet. Amb Pierre Bauzerand, piano i composicions; Pepe Ragonese, trompeta; Iscle Datzira, saxos; Toni Cuenca, contrabaix i Shayan Fathi, bateria.

L'àlbum complet té una durada total d'1 h i 4 minuts i està format per 11 temes.

Crítiques i concepte musical. La premsa internacional (com la ràdio pública RTVE en la seva emissió en francès) destaca que Serenity és una mescla d'estils que resumeix el recorregut vital i musical de Bauzerand. El pianista aconsegueix harmonitzar totes les seves influències sota el fil conductor del seu piano, oferint un jazz contemporani elegant, pur, molt texturat i amb un gran equilibri entre la improvisació i el groove. Els crítics lloen la gran complicitat de la banda, deixant molt d'espai de lluïment al saxo d'Iscle Datzira i a la trompeta de Pepe Ragonese.

Dir-vos a més, que una bona part dels temes són d’una delicadesa extrema, per la musicalitat dels temes, pel tempo delicat de balada, per la seva bellesa. Alguns d’aquests són «Interlude», gran tema i interpretació del líder a piano sol; «Serenity» que dóna el títol al disc amb un inici preciós i lluminós amb tota la banda. També «Like a Shooting Star» és així de lluent, i amb molta força melòdica dels dos metalls. I un tema nostàlgic on el saxo d’Iscle ens omple d’entrada amb la seva tendresa és «Sweet Memories». I sorprenent és la delicadesa d’arranjament que ha fet el líder de la coneguda cançó pop del 1970, «Close to You» de The Carpenters.

I per això proposo que els comencem escoltant en el preciós tema que titula el disc...

7.1.- Serenity (Pierre Bauzerand) 5:44.

Doncs ja heu escoltat quina preciositat de tema del líder Bauzerand i què bé que ho han fet tots els companys, amb una base rítmica molt sòlida del contrabaix de Toni i la bateria de Shayan, i com s’ha anat estirant posteriorment amb improvisació col·lectiva dels dos vents, Iscle i Pepe, ideal tema per començar-los a escoltar.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I més temes d’aquest magnífic disc ja tenen una mica més de trempera, i és clar que la mateixa qualitat interpretativa i compositiva de la formació i líder. Un d’aquests temes és «To Chick», un homenatge al mestre Chick Corea i el seu estil de piano. També és així d’interessant «Jazz & Wine», un tema elegant amb un ritme que evoca sofisticació. I ja amb un bon contingut però precís Swing amb Intro de Toni a contrabaix i posterior inclusió de l’Iscle al saxo baríton és «In Quarantine», segurament inspirat en l'època del confinament, més introspectiu.

Doncs seguirem escoltant-los en...

8.6.- Jazz & Wine (Pierre Bauzerand) 5:58.
9.7.- In Quarantine (Pierre Bauzerand) 7:24.

I quins grans temes acabem d’escoltar, (i quin gran tema acabem d’escoltar), cadascun d’ells amb la seva particular musicalitat, tempo i ritme, amb «In Quarantine» a tot delicat Swing i grans solos dels dos vents, Pepe a la trompeta i Iscle al saxo baríton, i és clar que la delicadesa de Pierre al piano, i tot el suport dels dos de la base rítmica, Toni al contrabaix i Shayan a la bateria: Genials tots ells.

I ja la resta de temes tenen tots un bon tempo i Swing com és el cal del segon track «Palma Blues», curtet, directe i amb molta ànima, amb molta trempera amb Iscle al saxo soprano. També té molta energia i Groove envoltat de Fusio el «Here We Go», tema que va ser un dels primers senzills previs a la presentació del CD. I finalment tenim «Ulysse» iniciat amb una Intro i solo brutal de Shayan a la bateria per ja seguir un viatge musical narratiu i de llarg recorregut a tot Swing i tempo vital.


I nosaltres ja acabarem el programa d’avui d’aquesta manera, escoltant-los en...

10.10.- Here We Go (Pierre Bauzerand) 5:06.
11.8.- Ulysse (Pierre Bauzerand) 6:13.

I quina trempera oi? Aquest és un projecte brutal d’un músic, pianista i compositor, que ja en el directe a Club del Disco ens va impressionar moltíssim. De fet, el directe va ser impactant, potent i també delicat en alguns dels temes que van interpretar. I d’aquesta manera els hem deixat d’escoltar o sigui que felicitats nois Pierre Bauzerand, piano i composicions; Pepe Ragonese, trompeta; Iscle Datzira, saxos; Toni Cuenca, contrabaix i Shayan Fathi, bateria i nosaltres ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |