Programa 682: Juan Romeros Manuella Orkester, Alain Metráiller i David Bristow, dimecres 20 de maig de 2026.

Enllaç a l'àudio del programa:

Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent».


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa amb músics molt potents de l’escena europea, com són Dave Bristow, «Sides» disc que vaig comprar al Jamboree Sala 3 el dia del seu concert. També hi haurà el «Heights Prospection» de l’Alain Metráiller i el del Juan Romeros-Manuella Orkester, «Lua Armonia» aquest darrer arribat mitjançant Esfera Jazz.


I començaré el programa amb el disc de Juan Romeros-Manuella Orkester, «Lua Armonia» publicat per Supertradicional Records com a vinil. Gravat per Gustav Lindelöw a Studio Ingrid, Estocolm. Overdub musical Natalie Knutzen, enginyer de gravació a Studio El Sol y la Luna. Mesclat i masteritzat per Sven Runadotter. Amb Julia Strzalek: saxo alt, saxo soprano; Alexander Zethson: piano, teclats; Vilhelm Bromander: baix, contrabaix; Pelle Vallgren: bateria, percussió; Juan Romero: congues, percussió; Convidat especial Goran Kajfes: trompeta. Foto de portada de José Figueroa. Disseny Klara Viriden. Produït per Juan Romero i Supertraditional. https://www.supertraditional.com/store/juan-romero.

I sí que a les músiques de Juan Romero el que més notarem és l’aspecte rítmic, pel fet d’haver-hi la bateria de Vallgren i les percussions i congues del líder Juan Romero. Hi ha però l’avinentesa que aquesta és un formació amb seu a Europa del nord, a Estocolm, i per això aquestes músiques rítmiques tenen també un esperit de la més estricta modernitat. I això vol dir què, tot i ser els tempos no massa vitals i havent-ni de lents, no podem parlar del concepte de balada, car les seves músiques se’n van per d’altres derroters. I ves per on que el tema més tranquilet és «Softness», amb unes percussions subtils del líder i melodies etèries. Temes al mateix tempo més o menys n’hi ha, com és el cas de «Hos Visnek», tot i haver-hi sempre els sons de les percussions i congues del líder Romero, tema on a la meitat doblen el tempo, esdevenint una altre cosa. Això mateix passa en «Caretta, Caretta», el començar delicadament i esdevenir quelcom més més endavant, ja amb més trempera en la impro de Julia Strzalek. I amb aires caribenys hi tenim «La Sabrosura» a tempo mèdium slow i del mateix pal i un pèl més viu de tempo hi ha «Terrella».


I podríem començar escoltant-los en el preciós «La Sabrosura», però ho farem amb dos temes seguits, «Softness» i «Caretta,Caretta» aquest darrer amb més tempo a la meitat del tema.

1.B5.- Softness (Juan Romeros Manuella Orkester) 3:45.
2.B4.- Caretta Caretta (Julia Strzalek) 3:53.

Doncs amb quina delicada manera hem començat el programa i tema «Softness», amb una permanent presència d’unes subtils percussions amb les quals l’han començat, i és clar que de la mà del líder Romero. I quina profunditat de so del contrabaix de Vilhelm Bromander. I ja el teclat a tot so Rodhes i la trompeta de Goran Kajfes i així va anant el tema amb el motiu recurrent del baixista, seguint una mena de «Vamp», una seqüència d’acords, a vegades amb un de sol i únic sobre el qual gira tot plegat.

I què maco aquest «Caretta, Caretta» de Julia, iniciat amb el motiu principal a càrrec del saxo alt per ella mateixa. La resta de companys hi han aparegut ben aviat, amb el baix, piano, i és clar que les percussions del líder, en un tema amb un tarannà que es va fent vital i més consistent. I ja amb tots plegats pujant el nivell emocional i també amb la improvisació de Julia al saxo alt. Posterior solo de Pelle Vallgren a la bateria i de les percussions del líder Juan Romero ideals temes per començar-los a escoltar. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Juan Romeros Manuella Orkester, que ve a ser l'orquestra manual de Juan Romero. La meva idea del començament era fer música inclusiva sense posar en compromís l'expressió artística. Com a eines de treball utilitzem pedagogs de diferents tradicions folklòriques del món, utilitzem l'idioma del jazz, amb la possibilitat d'estar en moments totalment lliures d'estructures, tempos, escales i altres teories musicals, per donar-li espai a la intuïció i a l'expressió de cada music@. El més important era que hi hagués algun tipus de ritme on aferrar-nos-hi com oients.

I ell ens parla de cadascun dels temes, coses que si no m’escolteu aquí les podreu llegir al blog. «Hos Visnek» Aquest tema juga també amb els tempos. Es en 6/8, i vàrem tractar d'estar a un mig temps a l'inici generant un ambient de Dub, per entrar en un sentiment més africà a la segona part del tema. El tema està dedicat a un gran amic danès, el qual és un gran percussionista. Visnek és el seu cognom. «Terrella» és un tema compost per Alexander Zethson i té un deix etíop segons jo. I del tema «El balcon de Ana» ens diu que està inspirat en el Candombe de l'Uruguai. El tema parteix d'una melodia que vaig escriure a Montevideo fa molts anys. Jo diria que és una cançó d'amor. En aquest moment, a Ana i al Candombe.

Doncs els seguirem escoltant en el tema que inicia aquest projecte on la carta de presentació és l’energia rítmica, escoltem-los en...

2.A1.- El balcón de Ana (Juan Romero) 7:12.

I sí que el projecte es basa en reiteracions melòdiques sobre una base rítmica consistent i també reiterativa, que per això l’ànima de tot plegat Juan Romero n’és el percussionista alhora que ideòleg i compositor de tots els temes. I per això el tema l’ha començat ell amb les diferents percussions i acompanyat de la bateria Vallgren. I ja la recurrent melodia a càrrec de Julia al saxo alt, acompanyada pel so profund del contrabaix de Bromander i la subtilesa de les escombretes de Vallgren i és clar que les percussions del líder. I sí que l’Alexander Zethson s’ha posat a improvisar amb el seu teclat i so aeri intergalàctic, i sempre amb el motiu recurrent fet per Julia al saxo alt. I ella mateixa s’ha posat a improvisar sense massa escarafalls, seguint amb motius repetitius, amb la base fent el mateix, tema, i temes que respiren ritme per tot arreu i per això no hem escoltat ni grans ni llargues improvisacions dels músics, car tot gira al voltant de la «cosa rítmica». Gran tema de Juan Romero, ell que viu a Estocolm i on escoltaran aquestes músiques de manera més directe i freqüent.


I segueix parlant dels temes, i que si no m’escolteu aquí, ho podreu llegir al blog.
«La Sabrosura» té elements del folklore cubà, el merengue songo i el Son. A la introducció del tema i a la línia de baix fem referències a la música del Riu de la Plata. «Softness» També és un tema que parteix de la improvisació lliure on jo començao amb uns caxixis i ben aviat es varen anar sumant els músics. «Caretta Caretta» és un tema compost per Julia, la nostra fantàstica saxofonista. «Det Lilla Vemodet» és un tema que també es basa en la improvisació lliure on en aquest cas li vaig demanar a Pelle el nostre bateria que comencés amb alguna cosa rítmica, i després ens hi vam sumar. I jo afegeix-ho que és un tema situat en un context de música conceptual molt eclèctica, més o menys com és tot el projecte, tema però a tempo tranquil, amb unes percussions d’una profunditat remarcable per les seves greus sonoritats, tema força inquietant, sí. I sí que un dels més vitals és «La gran ciudad», amb una vitalitat que ja es percep d’entrada pels sons de la gent que hi viu, i ja seguir amb les percussions del líder. El tema parteix amb el ritme de samba dur com a inspiració. Fou gravat sense dir res, simplement vaig començar a tocar el ritme i la banda s’hi va acoblar.

I nosaltres ja els acabarem d’escoltar en un tema on m’he permès escapçar una primera part a mode d’Intro i posar-vos la resta, ja més potent de tempo, i aquest és..

4.A2.- One of those days (Juan Romeros Manuella Orkester) 7:57.

I diu ell d’aquest tema què...Té com a punt de partida generar ambient, després parteix tot d'un ritme de Badia, Brasil. A dalt del ritus tenia dues idees. Una era començar lent i acabar ràpid. L'altra era que tota la banda passés de tocar els temps a terra, que toqués els temps a l'aire, els del contratemps. A dalt de tot això toquen Julia i Goran, saxo alt i trompeta lliurement.

I ja heu pogut escoltar com ha anat evolucionant el tema partint d’uns primers moments delicats; com ha anat pujant de volums i més endavant de tempos, com ell ens ha explicat abans. Tot plegat té una constant, el motiu rítmic reiteratiu a càrrec del baixista Vilhelm Bromander a partir del qual es desenvolupa tot. Acaba però delicadament, després d’haver arribat a uns moments intensíssims, de ritmes, de tempo que va creixent, d’emocions. I per sobre, primer el saxo alt de Julia improvisant amb notes llargues; per sota el teclat de l’Alexander i ja la trompeta amb efectes de reverberació que li donen més espai, s’esplaia la mar de bé. I com va creixent tot, quina persistència rítmica més impressionant. Una formació que en directe déu ser impressionant de veure i d’escoltar. Com s’esplaien els dos vents, com hi van les percussions, com la bateria, de quina manera el baixista els porta a tots. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Julia Strzalek: saxo alt, saxo soprano; Alexander Zethson: piano, teclats; Vilhelm Bromander: baix, contrabaix; Pelle Vallgren: bateria, percussió; Juan Romero: congues, percussió; Convidat especial Goran Kajfes: trompeta. Gràcies Juan per enviar-me el projecte i pels teus comentaris de cadascun dels temes. Abraçada.


I ara farem un saltet estilístic i ens endinsarem en el Jazz amb aires de «tradició» per com de presents tindrem als mestres dels anys 60s del segle XX, tot i la modernitat de la proposta i aquest és el disc «Heights Prospection» del saxofonista francès Alain Metráiller publicat per unitrecords el 3 de març de 2026. Enginyer de gravació, Aaron Nevezie. Enginyer de mescles, Joseph Branciforte. Enginyer de masterització, Joseph Branciforte. Amb Alain Métrailler, saxo tenor i composicions; Elias Stemeseder, piano; Chris Tordini, contrabaix; Eric McPherson, bateria i Grégoire Maret, harmònica a «Flight of the Humble Being». https://unitrecords.com/backstage/alain-mtrailler/67d42e64aa27b417fa92b423/

I sí que farem un saltet estilístic amb les músiques de l’Alain, sí. Doncs la veritat és que aquest disc m’ha sorprès agradablement per la música encabida, per la seva diversitat de ritmes i tempos, on dels 8 temes que hi ha, fins i tot n’hi ha un encabit quasi que en el Free Jazz i tema «Jump Load». Hi ha però uns quants temes a tempo de balada, músiques molt delicades com és «Crazy He Calls Me», melodia que ens recorda un estàndard de Jazz. Un altre tema així és «Flight of the Humble Being» amb l’harmònica de Maret. I ves per on que «I_m in Tears» és així de bonica per com Alain l’inicia a saxo tenor sol, després ja amb un delicat Swing.

I podríem començar amb un tema que s’acosta als conceptes del Jazz Contemporani també a un tempo tranquilet, anomenat «Obvious Transmission» però els començarem escoltant a tot delicat Swing en el tema..

5.3.- EWR Hero Saynt (Alain Metráiller) 5:27.

I sí que el delicat Swing ha aparegut, sí, ara bé, ha estat després de la Intro feta a saxo tenor del líder Alain Metráiller. La melodia l’ha feta ell, tot i ser curteta, la part de la A, mentre que el pont o la B, l’ha remarcat més el piano, i ja de nou tema i improvisacions la primera la del pianista Elias Stemeseder. I què subtil interpretació del pianista en el seu solo, a base d’arpegis i demès pianíssims; i per de sota la magnífica profunda pulsió del baixista i els delicats copets a plats i caixa del bateria McPherson. I vés que l’Alain s’ha posat a improvisar i de quina brutal manera l’ha fet. So potent, llenguatge modern amb aires de Wayne Shorter, car sembla ben bé el seu mirall estilístic, improvisant, per so i per melodies creades. Gran solo del líder que ja ens situa al final del tema que han acabat delicadament, ideal per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

“Heights Prospection” és l'àlbum de debut del saxofonista tenor suís, adoptat a Brooklyn, Alain Metrailler. Aquest projecte compta amb una formació impressionant, que inclou Elias Stemeseder al piano, Chris Tordini al contrabaix, Eric McPherson a la bateria i el convidat especial Gregoire Maret a l'harmònica. L'àlbum consolida la identitat musical d'Alain a través d'un sentit homenatge a les seves principals influències, que inclou mentors i el seu pare, Richard, percussionista, director d'orquestra i el seu primer mentor, la marxa prematura del qual va deixar un profund impacte. En honor a Prospect Heights, el barri de Brooklyn que ha estat central en el seu desenvolupament artístic, el títol de l'àlbum reflecteix la recerca inquebrantable d'Alain per coneixements socials, musicals i espirituals més profunds.


I seguiré amb un tema un pèl més viu i també a tot modern Swing, anomenat...

6.2.- Crispy (Alain Metràiller) 6:16.

I ves per on amb quina melodia més vital i un punt de divertida ens ha captivat, i ja les improvisacions, la primera, la seva. Tema que té un Swing a batzegades, vaja, que el baixista no manté un Walking estable, alhora que tampoc el bateria. Tot plegat té un Groove molt potent, car la cosa rítmica va així com una mica trencada. I de nou l’Alain ens ha deixat clavats a la cadira per la seva molt més que solvent improvisació, tot i que m’ha semblat curteta. Després d’ell l’Elias al piano ens n’ha brodat una altre. Com ha construït les frases jugant amb els acords amb ambdues mans, quin goig. I ves quina profunditat de so la del baixista i contundència sonora continguda. Improvisació inversemblant per línies melòdiques creades, per pulsió rítmica, vaja, brutal solo de Chris Tordini. I el líder recupera la melodia i ja per acabar el tema amb un llarg «Vamp», magnífic aquest «Crispy» de l’Alain Metráiller.

Alain Métrailler és un saxofonista i compositor suís conegut pel seu so expressiu i la seva veu distintiva en el jazz contemporani. Originari de Valais, Suïssa, es va traslladar a la ciutat de Nova York el 2019, on es va convertir en una part activa de la vibrant escena musical de la ciutat com a líder de banda i músic de suport. Establert a Brooklyn i format a The New School for Jazz and Contemporary Music, Métrailler va passar sis anys desenvolupant la seva visió artística i donant forma al seu quartet. El 2018, va ser guardonat amb el premi Langnau Jazz Nights, seleccionat personalment pel llegendari bateria Adam Nussbaum. Fins ara, Ohad Talmor, un estret col·laborador de Lee Konitz, n’ha estat el seu mentor, així com dels principals artistes de jazz Reggie Workman, Dave Douglas, Chris Cheek i Mark Turner.

Métrailler ha gravat recentment el seu àlbum debut a Nova York, amb Elias Stemeseder, Eric McPherson, Chris Tordini i Grégoire Maret. Ara, de tornada a Suïssa, és un músic molt sol·licitat i continua col·laborant regularment amb Ohad Talmor i Eric McPherson, i recentment va actuar a la banda de McPherson a l'AMR de Ginebra. Actualment està preparant el llançament del seu àlbum amb Unit Records a la primavera del 2026, i té previst fer una gira internacional.

I ja per acabar us podria posar el tema «Jump Loud» a tot Free Jazz però no, esteu tranquils, car sonarà el molt potent...

7.6.- Unstablemates (Alain Metráieller) 7:31.

Doncs ves per on que el títol d’aquest tema fa una referència al «Stablemates» de l’estimat i enyorat Benny Golson, tot i que possiblement vulgui dir el contrari, harmònicament parlant, vés a saber. El tema és però brutal, per concepció, estructura, però també per la qüestió rítmica on de nou el bateria McPherson de nou està brutal. És clar que també Chris Tordini al contrabaix. Inciat a Intro de saxo tenor sol, després piano i la resta de companys, i ja amb la melodia, curteta, que deixa pas a la primera improvisació a càrrec del pianista Elias Stemeseder qui ha fet un solo encabit en el Jazz Contemporani, com és molt i molt aquest projecte, en temes com aquest. Quins moments més intensos de rítmica, de creativitat. I és clar que l’Alain Metráiller al saxo tenor l’ha seguit en aquest contemporània ona musical, què brutal. Quina tralla de solo que ens ha fet el líder, quins recursos que té, quina sonoritat més potent i brillant, quines línies creades més inversemblants. Després d’ell, tranquil·litat en el solo del baixista Chris Tordini, ell i els copets al canto de la caixa de Mc Pherson. I ves que aquest s’hi ha afegit a la roda de solos, i quina meravella que ha fet. Quins cops a les timbales, redobles obviant els plats, al final sí, i ja tema i final, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Alain Métrailler, saxo tenor i composicions; Elias Stemeseder, piano; Chris Tordini, contrabaix; Eric McPherson, bateria i Grégoire Maret, harmònica.


I ja encarem el final del programa amb el disc del pianista Dave Bristow, «Sides» publicat per Elastic Stage, i com he dit, comprat al Jamboree Sala 3 el dia de la seva presentació a casa nostra. No hi ha dades de l’enregistrament, ni posats al CD, prova de la total auto-producció del disc tot i col·laborar-hi els de Elastic Stage. Amb Christian Altehülshorst, trompeta; Félix Hardouin, saxo alt; Dave Bristow, piano/composicions; Gabriel Pierre, contrabaix; Guillaume Prévost, bateria i amb la col·laboració del gran Mike Stern, guitarra (#2,3), Caloé (#6) i Katrin-Merili Poom, Gustave Reichert i Tommy Scott (#9). https://elasticstage.com/davebristow.

Doncs aquest és un projecte també molt interessant, amb unes interpretacions magistrals de tot el quintet, i és clar que de les convidades i convidats. De temes a tempo slow, el de la balada n’hi ha un parell, el preciós «Réverie d’Automne» amb la càlida veu de Caloé i també hi ha el bonic tema anomenat «Magenta». I un pèl més vital és el darrer track del disc on hi col·laboren una colla de músics amics, entre els quals na Katrin-Merili Poom la qual ens acarona amb la seva veu, tema amb una determinada consistència rítmica. N’hi ha un d’instrumental iniciat amb una Intro a piano sol pel líder que té uns aires festius i melodia un tant popular, vital també, que està força bé, i anomenat «We Three».

Però ja els escoltarem amb un pèl més de trempera en el brutal tema on hi col·labora el gran Mike Stern a la guitarra i anomenat...

8.3.- The Buddha (Dave Bristow) 4:41.

I de nou fem un saltironet estilístic i ho dic per la guitarra de Mike Stern la qual ens ha situat en un entorn de Jazz-Rock-Progressiu, vaja, de Fusió. Però no ens enganyem que la resta de companys van més en l’ona del Jazz del més actual per com remenen ells els seus instruments, per com improvisen, pels mateixos temes del líder Dave Bristow. I quin motiu fa el baixista Gabriel Pierre més potent i com li fot a la bateria en Guillaume Prévost. I la melodia, què maca i com va descendent per sota mentre a primera línia es manté per la trompeta de Christian. I ja la improvisació del mestre Stern i què bé que encara vagi fent col·laboracions com aquesta, car, de tocar en gires potser ja no ho faci. Brutals les seves maneres improvisant, maco el so fosc que li extreu a la guitarra passada per determinats efectes. I ja la improvisació del líder David Bristow al piano, més ortodox que en Mike. Tot i això el tema té un caminar un tant trencat, per com n’és el seu ritme. I ja els dos vents recuperant la melodia, amb més presència de la trompeta, acaben el tema de cop, ideal per començar-los a escoltar.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I dels temes restants dir-vos que són els que tenen més trempera, entre els quals hi tenim el que ara mateix escoltarem...

9.7.- Rauschenberg (Dave Bristow) 7:04.

I ves per on que acabem d’escoltar un altre tros de tema amb una quasi absència de Swing, car el ritme de nou ha estat així com una mica trencat. Els culpables, entre cometes són el baixista Pierre, el bateria Prévost i és clar que el compositor Bristow. I després de la Intro, la melodia descendent feta a duet de saxo alt i trompeta. I després de la melodia ja hem pogut escoltar la magnífica improvisació del saxo alt Fèlix, què bé que ho ha fet, i amb quin magnífic so que li extreu del seu Mark VI. El dia del directe al Jamboree vam gaudir d’allò més de les seves improvisacions, a un pam de distància, la d’ell però també la de tota la resta de companys, i és clar que les del líder Bristow com acabem d’escoltar després del saxo alt. El líder ha fet un solo controlat, sense escarafalls, amb poques notes però molt ben posades. Sí que hem pogut escoltar el Walking del baixista creant una gran sensació de Swing en el solo del líder Bristow al piano. I així han seguit els de la base, més o menys, acompanyant el solo del trompetista Christian. Aquest l’ha fet de traca i mocador, sempre ell amb un so molt brillant i potent, un crac, com tots. Gran tema aquest « Rauschenberg».

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ben aviat, el 29 de maig amb el Jose Alberto Medina Trio – Tribut to Bill Evans, amb Horacio Fumero, contrabaix i David Xirgu, bateria, a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i a Entrapolis.


I dels dos restants, els més potents i magnífics tots dos, m’hauré de decidir per un d’ells, cosa difícil, car ambdós temes són increïbles, però vaja, doncs res que ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el primer track i tema anomenat...

10.1.- Stars of Orion (Dave Bristow) 7:41.

I aquest tema ha acabat dolçament, havent-lo començat el líder Dave Bristow amb una llarga Intro a piano sol, on ja hem albirat la melodia principal. El que no veiem ha estat el ritme del tema. I el líder ha fet tota la melodia a piano, i ja el canvi de ritme i tempo brutal, amb el baixista fent un motiu principal a partir del qual el líder desenvolupà el tema. Un tema que va a un tempo increïble, per com li foten els dos de la base rítmica, contrabaix i bateria, Pierre i Prévost. I de nou la melodia l’han fet els dos vents, trompeta de Christian i saxo alt de Félix. I qui primer ha improvisat ha estat el magnífic trompetista, i de nou amb una carretada de notes i totes molt ben posades. Gran solo que ens ha fet, amb aquest so tan potent i ara no tant brillant per situar-lo més en el registre del mig. I també s’hi ha posat el líder Dave Bristow al piano, i de nou fent un solo força ben muntat, força ben realitzat, amb bones idees i bon joc d’ambdues mans. I és clar que de nou el so del saxo alt ens ha captivat, ell que és en Félix, i també la seva brutal improvisació, en un tema increïble, que va a un tempo brutal, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noies i nois Christian Altehülshorst, trompeta; Félix Hardouin, saxo alt; Dave Bristow, piano/composicions; Gabriel Pierre, contrabaix; Guillaume Prévost, bateria i amb la col·laboració del gran Mike Stern, guitarra (#2,3), Caloé (#6) i Katrin-Merili Poom, Gustave Reichert i Tommy Scott (#9).


Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |