Programa 681: Ben García-Lucas Martínez, Pablo Martín Trio i Jossy Botte-Giuseppe Campisi Quartet, dimecres 13 de maig de 2026.

Enlaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres», mala gent!

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I aquesta setmana podreu escoltar músiques súper actuals i discos de gent jove, com és Pablo Martín Trio, «The Standard US»; Ben García – Lucas Martínez, «Raices» i «The Gathering», Jossy Botte / Giuseppe Campisi Quartet i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré el programa amb el disc "Raices" de Ben García - Lucas Martínez featu. Antonio Sánchez, disc autoproduït amb tot l’esforç que això representa. Enregistrat el 13 i 14 de març de 2025 per Marc Piña als Music Lan Studios, Girona, CAT. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, New York. Editat per Vernau Mier, Lucas Martínez i Ben García. Amb Lucas Martínez, saxo tenor i composicions (#2,3); Marco Mezquida, piano; Ben García, contrabaix i composicions (#1,4,5); Antonio Sánchez, bateria i de convidat Dariel Peniazek, guitarra i composició de «La Plaza» conjuntament amb Lucas Martínez. Produït per Ben García i Lucas Martínez.

I dels 6 temes que hi ha en aquest disc, dir-vos que n’hi ha de delicats de tempo, i el que més, l’anomenat «Colibrí» i 3er track. El segueixen «Montañas», 4rt de la sèrie, i el segon track i anomenat «Morriña», aquest amb un pèl més de tempo. El 5è «Pradera» també és així de bonic.

Doncs ja els començarem escoltant en aquest darrer compost per Ben García...

1.5.- Pradera (Ben García) 5:02.

I de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, amb aquesta composició de Ben García tan bonica alhora que sentimental. I quin goig poder tenir a Marco Mezquida formant part d’un projecte que no sigui algun dels seus. Alhora és una cosa bastant única, car, ara mateix només recordo un altre projecte on Marco hi col·labora, i és «Orangina» de l’Albert Cirera & Tres Tambors. I amb quina sensibilitat ha fet ell la seva tendra improvisació, ben emmarcada en el context melòdic del tema. I quina entrada ha tingut Lucas amb el saxo tenor tot i encetant la seva improvisació. Velocitat de fraseig, sonoritat continguda, melodia creada al voltant de l’harmonia del tema, ell havent fet un solo curtet, però molt reeixit. I melodia feta pel contrabaix del líder Ben i piano de Marco i seguir amb la resta de companys, per ja aparèixer el gran solo de bateria del gran Antonio Sánchez, brutal bateria resident a N.Y. Molt bonic tema per començar-los a escoltar.


I com que hi tenim a Dariel Peniazek la guitarra, els seguirem escoltant en el tema on aquest els acompanya, compost per ell i Lucas anomenat..

2.6.- La Plaza (D. Peniazek & L. Martínez) 4:25.

I sí que ens hem trobat amb una altre melodia també amb un tarannà similar, tot i ser el ritme i tempo força diferent de l’anterior. I és clar que la sonoritat del tema ha canviat pel fet d’haver-hi la guitarra de Peniazek, cosa que hem percebut més ja cap al final del tema amb un canvi rítmic en el tema, que quasi el reconverteix en un altre, tema. I sí perquè, saxo tenor i guitarra han encetat un motiu melòdic principal força diferent de l’original, i acabant el tema de cop després d’algunes evolucions. I és que ha començat, com he dit, de manera melòdica similar a l’anterior. Però ja la guitarra de Peniazek ens ha frapat per com de moderna ha estat la seva improvisació. També Lucas l’ha seguit fent la seva de manera magistral, ell, amb el seu característic so. Gran tema, aquest «La Plaza», i també al final amb un Antonio Sánchez desbocat.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.



I ja els deixarem d’escoltar en el tema més potent, compost per Ben García i anomenat..

3.1.- TJ – Paris (Ben García) 5:42.

I sí que aquest tema ha estat un pèl més canyero, tot i mantenir-se també a un tempo no massa vital. Sí que les evolucions melòdiques i rítmiques estant molt influïdes per com Antonio Sánchez li fot a la seva bateria. I sí que la melodia ha aparegut de la mà de Lucas al saxo tenor, i sempre el motiu recurrent fet per Marco i Ben. I quin canvi de tonalitat i de ritme hem escoltat en el pont o la B del tema, i ja els quatres compassos improvisant l’un i després l’altre. I més endavant sembla que hagin aparegut uns moments de quasi improvisació col·lectiva on tots ells deixen anar tota la seva creativitat farcida d’energies diverses. De nou i ja cap el final, solo de Sánchez ben recolzat per un motiu recurrent fet pel Marco i acompanyat del contrabaix de Ben Garcia. Llargs i intensos moments on el bateria sembla estar posseït pels àngels més potents. Un solo llarg i consistent on l’Antonio s’ha esplaiat la mar de bé, i és clar que sí, ell tot un crac internacional de la bateria, ben recolzat per un altre crac, de casa nostra, ja molt merescudament reconegut per tot arreu, l’amic Marco Mezquida en aquest brutal tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Lucas Martínez, saxo tenor i composicions (#2,3); Marco Mezquida, piano; Ben García, contrabaix i composicions (#1,4,5); Antonio Sánchez, bateria i de convidat Dariel Peniazek.

Doncs ves per on que després d’aquestes magnífiques músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la sempre poètica sensibilitat envoltada de la musicalitat del programa.


I seguiré ara amb el disc del Pablo Martín Trio, «The Standard US» publicat per Fresh Sound Records - FSNT el 30 d'abril de 2026, enregistrat per Sergi Felipe el 30 i 31 de maig de 2025 a l’Underpol Studio, Barcelona. Mesclat i masteritzat per ell mateix. Amb Pablo Martin, saxo tenor; Héctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria i amb Héctor Floría, saxo tenor #4, 8. Produït per Pablo Martin. Productor executiu, Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. I al blog hi podreu trobar el seu Bancamp: https://freshsoundrecords1.bandcamp.com/album/the-standard-us.

I us haig de dir que la selecció d’estàndards que va fer Pablo va ser molt acurada. Entre els 9 temes, n’hi ha però dos de propis. Pel que fa a ritmes i tempos, dir-vos que són diversos, considerant que el que podrien ser balades com són els temes «Body and Soul» i «Pannonica» han estat reconduïts amb arranjaments molt subtils alhora que amb un puntet més de tempo en cadascun d’ells. I sí que un dels temes de Pablo està fet a tempo mèdium slow i a tot delicat Swing, i aquest és el preciós «It’s All About That», que ben bé té tot el necessari per ésser un estàndard de Jazz. I amb un pelet més de tempo han inclòs el magnífic tema de Tadd Dameron, «On a Misty Night».

I sí que començarem amb el magnífic arranjament del tema de Johnny Green anomenat...

4.5.- Body and Soul (Johnny Green) 3:11.

I sí que acabem d’escoltar una increïble i magnífica versió d’aquest clàssic tema del Jazz. És clar que ha estat degut a les aportacions rítmiques de la bateria de Kike i també les notes del contrabaix de l’Héctor. Una versió que s’allunya molt de les escoltades fins ara, la qual cosa els situa en un plus per la seva creativitat. De fet, només hem escoltat la melodia del tema feta pel Pablo amb el seu saxo tenor, i per dessota, les evolucions de Kike i Héctor. Pablo ha fet les dues primeres As del tema, per ja aparèixer el preciós pont, o B del tema, amb aquest canvi tonal tan maco i increïble. Ha seguit amb la darrera A, tot i recuperant la melodia, i ja encarar el final d’aquest tema de Johnny Green.


I ell mateix ens diu això, i si no m’escolteu, ho podreu llegir al blog..
Quan vaig començar el projecte del trio, recordo escoltar sense parar "The Standard Joe" (Joe Henderson), "Way Out West" (Sonny Rollins), "Sun Sol" (Seamus Blake) i "Twio" (Walter Smith III). Em va hipnotitzar el format, la llibertat creativa, l'espai, la interacció, l'energia i la manera com tocaven estàndards. Aquesta referència sempre m'ha acompanyat, i és el que volíem, definir-nos com a grup: diàleg creatiu, l'alegria de tocar junts i l'energia de l'actuació en directe. En els nostres primers concerts, fa gairebé vuit anys, treballàvem principalment amb estàndards, ens encantava triar-los, donar forma a un concepte d'arrel i després deixar-nos portar pel moment. El nostre primer àlbum, "State of the Trio: Live at Nova Jazz Cava" (2020), va ser una exploració inicial del format de trio a través de composicions originals, i "Forward" (2023) va proposar una evolució sonora i estilística, amb música més arranjada i un so més contemporani.

I seguirem amb el tema propi anomenat....

5.3.- It's All About That (Pablo Martin) 05:10.

Doncs la veritat és que aquesta melodia m’ha semblat maquíssima, i que ben bé podria formar part del «Spanish Jazz Standards Song Book». Recordem que estem escoltant un trio de saxo tenor, contrabaix i bateria, tal i com Sonny Rollins el va concebre. Una melodia que ben aviat l’hem incorporat al nostre cervell, per tan ben feta com ho està. I Héctor ens ha clavat una grandíssima improvisació al contrabaix, feta amb una pulsió rítmica molt potent, alhora que llenguatge emprat, de lo més Jazzero, ell, com tots tres, vivint un creixement musical més que evident, de la qual cosa totes i tots n’estem molt contents. I Pablo s’ha posat a volar amb el seu tenor, més que doblant el tempo original, deixant anar una gran carretada de notes, aquelles «Sheets of Sound» de Coltrane, «Capes de sons». Ens ha mostrat la seva acurada tècnica, alhora que el seu bon gust musical. Si quan improvises n’extreus melodies, doncs això ja és una mostra del teu valor com a improvisador. Brutal tema de Pablo Martín.
I un altre dels temes a tempo mèdium és el «Re corda-me» de Joe Henderson, un dels seus referents, com hem pogut escoltar. I amb un pelet més de tempo hi tenim el de Cole Porter, «You do Something to me».


I també hi ha un altre dels magnífics estàndards a tot vital Swing, el de Richard Rodgers i anomenat...

6.2.- I Could Write a Book (Richard Rodgers) 04:16.

I "I Could Write a Book" és una melodia del musical de Rodgers & Hart de 1940, «Pal Joey», introduïda per Gene Kel ly i Leila Ernst. Es considera un estàndard de Jazz.

I en aquest tema ja hem pujat de tempo alhora que amb un magnífic Swing, acabant-se el tema d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe, s’allargassaria segons públic i músics. I vés què tranquil·la ha estat la presentació melòdica del tema. I quin canvi de tempo en la primera improvisació feta pel líder Pablo. I és clar que ens ha mostrat de nou la seva capacitat creativa, alhora que la tècnica emprada, la qual ha estat l’adequada per a poder fer ell aquest brutal i increïble solo alhora farcit de musicalitat. I quins «vuits» compassos improvisant que ens han fet Kike a la bateria i Héctor al contrabaix, ells dos també amb una gran tasca feta i delicadeses que ens han mostrat tots tres ja a les acaballes del tema, que han acabat d’aquella manera que ja sabeu, per no repetir-me tant.

Al final de la gira "Forward" a Andalusia, l'agost de 2024, vaig dir a Kike i Héctor: "Nois, el nostre proper àlbum es dirà "The Standard Us" i serà tot d’estàndards". Des de llavors, aquest disc ha estat al meu cap. Amb "The Standard Us" (un títol que ret homenatge a "The Standard Joe") volíem tornar a les nostres arrels i a l'esperit dels nostres primers concerts. Gravat als estudis UnderPool, l'àlbum ofereix una reinterpretació de set estàndards que juguen amb el so, la forma, la melodia i els papers de la banda, juntament amb dues composicions originals, "Something Tradi" i "It's All About That". Inspirats en duos històrics de saxo tenor com Lockjaw i Griffin, també vam convidar Héctor Floría a unir-se a nosaltres en dues cançons.


I tot i que també podríem escoltar-los en el «Serenity» també de Joe Henderson em sembla magnífic acabar d’escoltar-los en el tema propi, un dels dos on hi van convidar Héctor Floría al saxo tenor i tema anomenat..

7.4.- Something Tradi (Pablo Martin) 04:10.

I amb quin brutal tema hem acabat, i què bé ho han fet els dos saxos tenors, ells fent-ne a duet la melodia. I qui primer s’ha posat a improvisar pel canal esquerre ha estat l’Héctor Floría el qual s’ha esplaiat la mar de bé, alhora que fent un brutal solo per velocitat de fraseig. Musicalitat i creativitat la té també Héctor, del qual ja en coneixem les seves grans virtuts com a solista, però també com a compositor, havent-li posat alguns dels seus discos publicats per The Changes. Brutal tema, amb Pablo seguint-lo improvisant pel canal dret i fent-ho també de la millor manera possible. I fins i tot, després, ells dos han fet uns «quants compassos» compartint improvisacions, i és clar que fer-ho a aquest tempo tan vital, és una prova de foc que ells han superat sense cap problema. Al final, fent una improvisació col·lectiva de dos mostrus joves del Jazz de casa nostra, la qual cosa ens omple de satisfacció, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Pablo Martín, Héctor Tejedo, Kike Pérez i l’Héctor Floría.

I Pablo ens acaba dient això....
Al llarg dels anys, el trio també s'ha convertit en un espai d'amistat i confiança. Aquest sentiment de complicitat forma part del nostre so, i crec que és més present en aquest àlbum que mai abans. Estic molt content amb el resultat, i veure'l publicat per Fresh Sound New Talent és sincerament un somni fet realitat. Espero que us agradi i gràcies per donar suport a la música, el jazz i el disc físic. Ens veiem en un concert! Pablo Martín.


I ja acabarem el programa amb el següent disc de la nit, i serà el «The Gathering» de Josyy Botte / Giuseppe Campisi Quartet, publicat per The Changes el 6 de febrer de 2026. Enregistrat per Sergi Felipe el 6 d'abril de 2025 a l'Underpool Studio, Barcelona. Mesclat i masteritzat per ell mateix a Underpool. Amb Jossy Botte (saxo tenor, i composicions #2, 5, 6 7), Giuseppe Campisi (contrabaix i composicions #1, 4), Oriol Vallès (trompeta), Joan Casares (bateria). I al blog hi podreu trobar el seu bandcamp: https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/the-gathering.

«The Gathering» és el primer àlbum col·laboratiu del saxofonista tenor Jossy Botte i el contrabaixista Giuseppe Campisi. Els dos músics sicilians es van conèixer durant els seus estudis al Berklee College of Music i des d’aleshores col·laboren habitualment, desenvolupant una forta connexió musical. Units per unes arrels compartides, la seva música parteix de l’estètica del jazz tradicional amb una mirada contemporània. Per donar vida al projecte, compten amb la col·laboració de músics habituals de Campisi —Oriol Vallès a la trompeta i Joan Casares a la bateria—, donant lloc a una formació "pianoless" que obre espais de diàleg i llibertat sonora; l’àlbum inclou un conjunt de composicions originals, així com un arranjament de Campisi del clàssic de Jobim «Stone Flower».

I ves per on que dels 7 temes del disc, només n’hi ha un a tempo de balada, tema de Giuseppe i que ara mateix escoltareu i anomenat...

8.4.- Conflittuale (Giuseppe Campisi) 7:57.

Doncs amb quin llarg tema de Giuseppe els hem començat a escoltar, alhora que tema molt interessant i melòdicament força maco. I el final ha estat molt xulu, ells fent una mena de «Vamp» repetint un fons base, per així anar solejant els dos vents, Jossy i Oriol. De fet aquest darrer ha estat qui ha encetat la melodia ja d’entrada, tema amb un delicat i magnífic Swing, que se t’emporta irremissiblement. El tema té els seus canvis i per això Jossy s’hi ha afegit en el pont o la B, el qual ha tingut un canvi tonal i on ell s’ha esplaiat també, afegint-s’hi també en la darrera A. De fet ell mateix n’ha iniciat les improvisacions i ja heu notat de quina brutal manera ha fet la seva. Avui estem gaudint molt amb els vents, saxos tenors però també ara amb la trompeta de l’Oriol, amb un seu so aconseguit la mar de polit, de nítid i clar com una patena. És clar que l’afinació també ha estat perfecte, alhora que el seu llenguatge i història explicada. I és clar que el compositor i co-líder del projecte, Giuseppe Campisi ens ha clavat una profunda improvisació, farcida de musicalitat i pulsió rítmica, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja la resta de temes tenen tots una determinada marxeta i Swing, entre els quals el de Jossy Botte «Don’t know what I like yet». També va així l’altre tema de Campisi, situat a Barcelona i per això es diu «Raval United». I potser un pèl més viu és l’arranjament de Giuseppe del tema de Jobim, «Stone Flower».

Doncs ja els seguirem escoltant en el tema del saxo tenor Botte anomenat...

9.2.- Don’t know what I like yet (Jossy Botte) 7:15.

I quin tema ara de Jossy Botte i amb quin Swing l’han fet. Estem escoltant un Jazz que respira West Coast Jazz per tots els porus. I sí que la melodia ha estat curteta, i ja la inversemblant improvisació del compositor i saxo tenor, sicilià com en Giuseppe i ves per on que on es van conèixer va ser al Berklee College of Music de Boston. Gran solo que ens ha fet, per les evolucions melòdiques que ell ens ha fet, alhora que fetes amb musicalitat i bon gust, i és clar, que amb una tècnica abassegadora. També Oriol s’ha passejat primer delicadament i ja després amb carretades de notes, tot plegat amb un Swing que els ha ajudat en les seva tasca solista. Oriol és ara mateix un dels millors trompetistes joves de l’escena catalana, conjuntament amb Joan Mar i també amb en Víctor Carrascosa, i és clar que més n’hi ha, però ara em venen aquests tres. I de nou hem pogut gaudir amb un solo al contrabaix de Giuseppe Campisi, sicilià però parlant un català que ja voldrien molts, suposo, que porten molt més anys al nostre país. I no m’oblido no del Joan a la bateria, que és la màquina rítmica que els porta a tots tres a bon port. I els dos vents han recuperat la melodia principal fent-la a duet de vents, també en el pont, per ja acabar-lo delicadament. Gran tema de Jossy Botte.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I dels tres temes restants de Jossy Botte, dir-vos que el «Contramalfact» està immers en una melodia força entremaliada feta a duet de vents, i ja el primer solo a càrrec del saxo tenor sicilià. I que «Fufy» segueix el tarannà de melodies a duet de vents, que té un tempo Latin a moments i Swing a la B del tema, i primera improvisació a càrrec de l’Oriol.

I ja els deixarem d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui, en el més vital i anomenat...

10.7.- Shedding LoJo (Jossy Botte) 4:32.

I de nou acabem un projecte amb el tema més vital, i aquest també a tot Swing pel «Walking» de Giuseppe al contrabaix. I si la melodia del tema l’han fet a duet els dos vents, les improvisacions les ha començat Vallès a la trompeta, i de quina brutal manera l’ha fet, com és habitual en ell. Fraseig ràpid i lligat, també veloç, i llenguatge del més Jazzero que ens puguem imaginar. Tècnica i bon gust, tot plegat per poder gaudir escoltant-lo. Les moltes notes seguides també han brollat del saxo tenor de Jossy, ell fent també un solo de «traca i mocador», per velocitat d’execució, per notes lligades a aquest tempo, per gust i musicalitat, en definitiva, que estem davant d’uns magnífics solistes, i em refereixo també a tots els altres que avui hem escoltat. Oriol ha encetat una tanda de «compassos» per compartir improvisacions amb en Joan a la bateria, el qual ha brillat abastament per la seva qualitat interpretativa i mestria. També s’hi ha afegit Jossy Botte i el seu tenor, fent Joan una altre roda. Recuperació de la melodia principal per ja acabar el tema de cop, brutal tema de Botte ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, o sigui que felicitats nois, Jossy Botte, Oriol Vallès, Giuseppe Campisi, Joan Casares.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 29 de maig on tindrem a Jose Alberto Medina Trio – Tribut to Bill Evans, amb Horacio Fumero i David Xirgu.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |