Programa 670: Isaac Romagosa, Karles Pérez i Ray Castells, dimecres 25 de febrer de 2027.

Enllaç a l'àudio del programa:




Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

Doncs el programa d’avui anirà de dos nous projectes i Cds publicats per Sedajazz Records l’un de l’Isaac Romagosa, «Fast Forward» i l’altre de Karles Pérez, «Scarpetta» i un de FSR el de Rai Castells, «Shifting».


I podem començar amb el disc de l’Isaac Romagosa, «Fast Forward». Dades de l’enregistrament a la caràtula interior del CD que trobareu al blog. Amb David Gimeno, bateria #1,3,5,7; Arnau Torné, baix elèctric #1,3,5,7; Martina Sabariego, contrabaix, #7; Dylan Chandler, saxo #1,3,5; Arman Wall, piano #1,3,4,6,7; Vicente Marín, piano #5; Isaac Romagosa, guitarra clàssica i elèctrica. Tots els temes són de l’Isaac Romagosa excepte «Falling Grace» de Steve Swallow.

Doncs d’entrada dir-vos que aquest disc és força sorprenent; ho és bàsicament per la diversitat de la proposta, per la gosadia de la proposta, per les seves diverses composicions alhora que per les sonoritats emprades. D’això darrer, relacionat amb la utilització de les seves dues guitarres, clàssica amb cordes de niló, i l’elèctrica, amb un so directe, clar, a vegades, i d’altres amb efectes diversos. Esclar que també pels ritmes i tempos diversos dels seus temes. Hi ha quatre delicadeses curtetes, des d’1 minut fins a 2 i mig. La primera és «Intro to Rewind As A Change», a solo de guitarra clàssica, una Intro al següent tema «Rewind As A Change» d’una subtil bellesa. Mentre que a «Rendezvous» s’hi barregen sonoritats esotèriques d’entrada, arpegis del piano, i sempre la gràcia de la seva guitarra espanyola, tot plegat farcit de música contemporània. I seguint aquest esperit contemporani hi ha «Confluence» on també hi podem escoltar la veu de Ralu Vi ja quasi al final del tema. I amb «Falling Grace» de Swallow, Isaac ens captiva ara per la seva espectacular versió d’aquest tema, de nou amb la sonoritat nítida de les cordes de niló, fent-ne una nova recreació. Quina subtilesa i delicadesa, alhora que també execució brillant per veloç en alguns moments brutals.


I tot i haver-hi «Synergies», els escoltarem en el tercer track anomenat...

1.7.- Choro (Isaac Romagosa) 6:09.

10-n’hi-C de tema per començar el programa d’avui, oi? Amb una Intro a duet, de guitarra i piano, i també amb una melodia situada en plena contemporaneïtat musical, la qual es fa palesa pel fet dels amplis intervals entre les notes, alhora que per la seva aparent dissonància. 10-n’hi-C. I Isaac ha iniciat les improvisacions del tema, amb un entramat musical, una estructura musical contemporània, una seva interpretació solista que ha brillat amb llum pròpia, tal és la gràcia del seu «guitarríssim», usant un terme aplicat al piano. La seqüència de notes que ell ens ha fet, ens fa, podríem dir que te el paral·lelisme del genial Coltrane i les seves «Sheets of Notes». Aquí hi tenim el baix de l’Arnau però també el contrabaix de Martina Sabariego. I els amplis intervals els hem escoltat en la improvisació de l’Arman Wali al piano, què brutal. I de nou melodia a duet de guitarra i piano amb la mateixa dosi intervàl·lica i serialisme musical. I la base rítmica molt consistent ha permès als solistes desenvolupar-se, ells que han estat David Gimeno, bateria, Arnau, Martina i Arman. Segons el títol, això podria estar relacionat amb el ritme del Choro. Molt bonic tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguiré amb el magnífic tema...

2.3.- Rewind As A Change (Isaac Romagosa) 7:04.

I quin tros de tema que acabem d’escoltar, pels canvis que hi hem notat, tema amb molta modernitat, contemporaneïtat. I la seva modernitat rau en conceptes del Serialisme de la Segona Escola de Viena, amb influències de compositors com Arnold Schoenberg o Anton Webern i la fusió amb el jazz. I aquest tema és la continuació d’un que n’és la seva pròpia Intro feta amb la guitarra clàssica i per això la delicadesa d’entrada. I quina entrada amb el baix elèctric de l’Arnau Torné ell fent ja el motiu principal que després escoltarem amb el saxo soprano de Dylan Chandler ell a duet amb la guitarra de l’Isaac, m’ha semblat. Tots junts desenvolupant la melodia què és la mar d’entremaliada. I amb quina classe i subtilesa ell ha fet la seva improvisació. Control absolut del seu instrument, amb una tècnica esfereïdora, alhora que creativitat contemporània. I què maco el so del soprano de Dylan ell també creant línies melòdiques inversemblants i ja recuperar moments de la melodia inicial, de nou a duet, i arribar al final encara però amb uns moments estel·lars al piano de l’Arman Wali embolcallat pels dos magnífics de la base rítmica, Arnau i David Gimeno. Brutal tema de l’Isaac.

Isaac Romagosa és un guitarrista i compositor de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) establert a Nova York. Ha publicat 1 àlbum d'estudi, “From Now On” (2022), amb Chano Domínguez d'artista convidat i ha participat en diferents àlbums i gires com sideman amb artistes com Jerry Bergonzi, Al Di Meola, Lumanyano Mzi, Martina Sabariego, Edmar Colón, Alfred García, Ciara Moser, Lefteris Kordis i Alfred García. En aquest segon àlbum d'estudi, Fast Forward (2025), Isaac Romagosa explora alguns conceptes musicals del Serialisme de la Segona Escola de Viena, amb influències d'Arnold Schoenberg o Anton Webern i la fusió amb el jazz.


I ja per acabar-los d’escoltar ho farem amb el brutal tema que titula el disc...

3.1.- Fast Forward (Isaac Romagosa) 4:41.

I de nou un tema impressionant amb tots els aires de la contemporaneïtat, tema molt agosarat, com tots els d’aquest disc, on hem pogut comprovar la valentia d’Isaac Romagosa amb aquestes músiques allunyades del què és «trillat». I els canvis d’aquest tema són tants i tan complexes que se’m fa difícil comentar-ne els ets i uts. O sigui que res, només dir que hi ha una primera part de presentació de tema i melodia, començada però de manera estratosfèrica, amb sons de les galàxies i veu de Ralu Vi, i tema desenvolupat de manera brutal per saxo tenor i guitarra. Una segona part i solo del líder a la guitarra, iniciat dolçament i evolucionat posteriorment de manera més enèrgica. Una tercera i darrera amb la inversemblant improvisació de Dylan Chandler ara al saxo tenor, brutal solo de l’americà per com d’atrevit també l’ha fet, seguint a la perfecció el tarannà de la màxima modernitat que aquest disc representa. I tema que han acabat de cop, de manera brutal, també, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitat nois, i ho resumiré ara amb la figura i personalitat del líder Isaac Romagosa. Felicitats Isaac. Gran i agosarat treball.


I després d’aquests impressionants temes de l’Isaac Romagosa i companys, seguiré amb l’altre disc de SedaJazz Records, el de l’amic Karles Pérez, «Scarpetta» publicat per Sedajazz Records recentment. No tinc dades de l’enregistrament. Amb Victor Carrascosa. trompeta: Xavi Maldonado, saxo tenor; Paco Soler, trombó; Tom Amat, piano; Xavi Castillo, contrabaix; Karles Pérez, bateria.

I ara farà l’efecte que tornem a la Terra tot plegat a tot Hard Bop. I aquest és un disc amb 7 temes, on només un dels quals és una balada, l’anomenada «Tendresa», car així és de tendre el tema. Un tema a tempo súper lent on el saxo tenor de Maldonado ens captiva per sonoritat, delicadesa, ell fent-ne la melodia, en la qual hi ha un preciós canvi tonal en el pont o la B del tema. I sí que Xavi Castillo fa una inversemblant improvisació per la consistència de la seva pulsació, alhora que per la nova melodia creada. I com que la resta de temes tenen ja un tarannà viu, ja els començarem escoltant en el tema primer track i anomenat...


4.1.- El xicotet gegant (Karles Pérez) 4:47.

Doncs sí que en aquest tema hem entrat en uns àmbits musicals més convencionals, per dir-ho d’alguna manera. Aquí les coses són més «normals», entre cometes, i sobretot parlant de la melodia. Sí que les improvisacions són modernes, sí, i molt ben executades, situades en un context on la «Tradició» la palpem de manera evident. Primer Víctor Carrascosa a la trompeta i després Xavi Maldonado, ambdós «alumni» del Conservatori del Liceu i per tant havent compartit força moments tocant junts. Ells dos ens han mostrat la seva indiscutible qualitat com a instrumentistes en els solos respectius, brillant el primer i més greu el segon, i gran so de tots dos. I encara hem pogut escoltar uns compassos de solo del líder a la bateria mentre els dos vents li feien un background. I ja recuperació de melodia i final de tema, ideal per començar-los a escoltar.

I certament és sorprenent la versió que en fan del tema de Lennon & McCartney, «Norwegian Wood», del qual en reconeixem la melodia, esclar, tot i l’arranjament del líder. Maldonado fa la primera, llarga i increïble improvisació, per ja després escoltar el so del trombó de Paco Soler, també improvisant la mar de bé. Tot plegat amb el mateix ritme original, a tot vals, car sinó, seria un altre tema. El piano de Tom Amat també brilla per com s’ho manega, per com l’adorna. I també sorprenen la resta de temes, tots amb un tarannà vital i envoltats d’improvisacions a tot Hard Bop com ell mateix ens explicarà.

I el 5è track és un pèl més vital, cosa evident tot i escoltant el marcatge rítmic fet pel líder tot i picant al canto de la caixa de la seva bateria. Tot i això, la melodia feta pel Víctor Carrascosa amb notes més llargues, també amb el suport del trombó de Soler i saxo tenor de Maldonado. Escoltem-los doncs en aquest tema...


5.5.- El Pelusa (Karles Pérez) 5:36.

I amb quina trempera ha començat el tema, i que valguin els meus comentaris fets abans de l’escolta. I per això ja la primera i inversemblant improvisació de Víctor a la trompeta, per fraseig i llenguatge Bopper i brillant exposició i estil. Xavi l’ha clavat també al saxo tenor amb carretades de notes com el trompetista, ambdós joves i ja cracs de l’escena musical del país. També Tom Amat al piano ha fet una magnífica tasca solista, amb digitació prístina i pura, en un tema amb aires càlids quasi tals que ens podrien fer ballar a tot Salsa. Que 10 em perdoni. Motiu recuperat pels vents i aixopluc pel llarg i brutal solo del líder Karles Pérez a la bateria arribant a un final espaterrant, el d’aquest gran tema «El Pelusa» que ben bé podria ser José López, contrabaixista amic de tants.

Karles Pérez Sextet és un nou projecte, on es reflecteix una influència hard bop dels anys 60 i 90. Músics com Roy Hargrove, Cedar Walton, Benny Golson, Ralph Peterson o Jeff Tain Watts, entre d'altres, han influït a dur a terme aquesta banda. En paraules del mateix Karles; "El projecte Scarpetta, és un disc que mostra els canvis vitals que m'han succeït durant els darrers anys. Per dur-ho a terme, m'he envoltat d'amics molt propers, els quals resulta que a més són grans músics. Per això, l'enorme repte que suposa portar a la pràctica un projecte com aquest, finalment ha resultat un plaer només comparable al de «rebanyar» un suculent plat, amb un bon tros de pa, o, com dirien els veïns transalpins, «Fare la Scarpetta».

I dels tres temes restants, també vitals alhora que magnífiques composicions de Karles, de nou se’m fa difícil decidir quin no posar, car tots ells tenen la qualitat adequada per poder sonar. I és que «Who Know’s Roy» té tots els aires del seu i nostre estimat Roy Hargrove, sonant ben bé com si fos un tema seu. I tot i el ritme així com trencat, Latin, vaja, durant l’exposició del tema, ben aviat estarem situats a tot Swing en les improvisacions dels seus companys, i la primera i brutal la de Xavi Maldonado. El segueixen el trombó de Paco Soler i la trompeta de Víctor Carrascosa, sonant més aguda, pel fet d’haver tocat més al registre alt, i ja el piano de Tom Amat. I sí que hi ha també un gran tema a tot «Calypso» brutal precisament per la qüestió rítmica i esclar que també per les seves improvisacions, totes elles d’un gran nivell..


I ja els deixarem d’escoltar en el tema més vital i potent, amb un Swing brutal, on Karles Pérez l’acaba després de realitzar un llarg i inversemblant solo a la seva bateria, tema anomenat....

6.4.- KBB-24 (Karles PéreZ) 7:15.

Doncs què brutal aquest tema, per melodia, per ritme i tempo, i pels canvis rítmics encabits. Una melodia que ha passat com una exhalació precisament per estar encabida en tots aquests canvis, i ja aparèixer la improvisació de Tom Amat al piano, ell també en l’ona del Liceu. Gran solo de Tom del qual en recordo bolos que havia fet amb la meva filla Marina, a la Torre del Bellesguard, fa uns quants anys. I quin solo amb sordina fet pel Víctor a la trompeta, amb quina gràcia l’ha fet, per sonoritat, per història explicada molt de pressa, car així va aquest tros de tema. També Soler ha brillat en la seva inversemblant improvisació al trombó, per velocitat d’execució, pel tarannà Bopper de les seves improvisacions, Hard Bopper, vaja. I esclar que Karles Pérez s’ha volgut quedar sol fent un llarg i magnífic solo de bateria fet amb gust musical, creant línies rítmiques, amb tot un reguitzell de redobles i cops als plats de lo més maco, per ja recuperar la melodia i acabar el tema delicadament ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, i resumint, felicitats Karles Pérez per aquest teu primer i magnífic disc, en una estrena de luxe.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

.
I nosaltres ja acabem el programa d’avui amb el disc de Rai Castells, «Shifting». Enregistrat a El Local, Vilablareix (Girona), el 3 i 5 de Juliol de 2023 Enginyer de so: Marc Piña. Mesclat per: Marc Piña & Jordi Gaspar. Masteritzat per: Jordi Gaspar. Amb Rai Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Diego Hervalejo, piano; Jordi Gaspar, contrabaix; Jordi Gardeñas, bateria. Disseny gràfic: Rai Castells. Produït per: Rai Castells Productor executiu: Jordi Pujol ℗ © 2025 Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.  Amb més d’1 hora de música celestial!

El jazz és moviment, evolució constant. Shifting captura aquest procés de transformació: cercar una veu personal i una identitat col·lectiva expressades a través de la interacció i l'exploració sonora. Després d'un debut molt ben rebut per la crítica, el quintet fa un pas endavant amb un so més definit i personal. Les arrels del bebop són presents, sempre amb la mirada posada en el futur, donant forma a un llenguatge propi nascut de la química entre aquests cinc músics.

I parlant de ritmes i tempos, dir-vos que dels 7 temes n’hi ha un parell de delicats, un més que l’altre, però ambdós temes d’una gran bellesa, com són «Wedding Song» i The Crossing», el primer amb una llarga i delicada Intro a guitar solo del líder i amic Rai Castells per ja després fer ell el motiu principal a base de bonics arpegis, i ja la melodia a duet de guitarra i saxo tenor, per ja Pablo Martin fer la seva molt bonica improvisació al saxo tenor. I del segon dir-vos que alhora de ser una meravella de tema, també és el més llarg, de més d’11 minuts. 


Doncs per això mateix els començarem escoltant en aquest magnífic tema de Rai, com ho són tots...

7.3.- The Crossing (Rai Castells) 11:01.

Doncs 10-n’hi-C de llarg i molt bonic tema, iniciat amb una Intro a contrabaix sol amb l’estimat Jordi Gaspar i el seu so profund. La melodia ha aparegut a duet de saxo tenor i guitarra, amb Pablo Martín i el líder Rai Castells. Una melodia un tan inquietant, amb una determinada càrrega emotiva, alhora que càrrega rítmica per dessota, que tot i anar a 4x4 té o més aviat provoca una sensació diferent pels moments on cauen les notes del baix. Entremig un curtet solo de Diego al piano, i ell també amb uns moments intensos fent un motiu repetitiu molt interessant, i més moments del duet melòdic per acabar ja l’exposició de la melodia del llarg tema. I esclar que Rai ens ha captivat amb la seva improvisació, i d’entrada, amb molta subtilesa. El llenguatge jazzístic és de primera línia, el so nítid i personal, la seva història explicada, preciós tot plegat. I esclar que el suport de la base rítmica és substancial i per això ell s’ha anat enlairant de mica en mica vers celestials espais. I quina subtilesa sonora posterior al seu solo i quasi moments de quietud amb els de la base rítmica fent el motiu principal, per ja recuperar la llarga melodia a duet.

També hi ha «Road Movie» que té també un tarannà delicat de tempo amb molta insistència del motiu principal i recurrent fins la subtil improvisació del líder a la guitarra, tot plegat a ritme de delicat vals. I afegeix-ho que la majoria de temes superen els 7 minuts excepte el darrer, essent doncs un projecte generós per tanta estona de molt bona música. I quin final més intens amb Jordi Gardeñas fotent-li a la bateria con només ell sap fer amb el suport dels companys i un lick repetitiu i persistent. Gran tema.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

Des de l'energia vibrant de “Downtown”, on el groove es construeix i transforma amb fluïdesa, fins a la melodia suspesa de “The Crossing”, l'àlbum es desplega com una conversa matisada. El saxo tenor i la guitarra s'entrellacen en línies melòdiques que es complementen i es desafien mútuament mentre el piano aporta colors harmònics que amplien l'espai sonor. El contrabaix i la bateria proporcionen solidesa i flexibilitat a parts iguals, impulsant la música sense imposar límits. A mesura que avança el disc, es fa evident que Shifting no és només un títol, sinó una filosofia: un moviment constant cap a nous territoris sense perdre l'essència. Un àlbum que respira, evoluciona i convida l'oient a escoltar amb l'oïda oberta i expectant. Rai Castells.


I ves que queden temes força consistents amb algunes diferències de ritmes i tempos entre ells, esclar, com és el cas del sorprenent «Uneven» amb un marcatge molt potent de la cosa rítmica en els primers moments de presentació del tema, per ja aparèixer el Swing gràcies al Walking de Jordi Gaspar al contrabaix en la improvisació al piano de Diego Hervalejo. Un altre tema similar de tempo és «East Side» on de nou hi haurà el Swing en la primera improvisació del líder a la guitarra. El tema però comença delicadament amb una Intro a duet de saxo tenor i guitarra, per ja doblar el tempo i desenvolupar-lo a tot Swing ja a la melodia i improvisacions, tema també amb breaks rítmics incorporats.

I encara els escoltarem en un altre molt interessant tema i darrer track del projecte i anomenat...

8.8.- Cube (Rai Castells) 6:22.

I ves per on quin tros de tema aquest «Cube» i de nou amb Jordi al contrabaix fent una curteta Intro amb el motiu principal. I de nou un ritme que és d’una manera però sembla que sigui d’una altre. El trio base l’ha seguit i ja aparèixer la melodia a duet de saxo tenor i guitarra, amb Pablo i Rai. El pont o la B del tema és també impactant per la cosa rítmica, com n’és tot el tema. I Diego ha fet la primera improvisació amb un so global més contingut per l’absència dels dos del «front-line» més potents de so. Hervalejo s’ha lluït de totes, totes, fent un gran solo, sobri, elegant, ell amb una rítmica solista diferent dels que l’han sustentat, car baix i bateria segueixen una mena de ritme beat. I què interessant el canvi rítmic a tot Swing pel Walking de Jordi al baix i els copets subtils als plats de l’altre Jordi el Gardeñas. I els «vuits» compassos que han compartit Pablo i Rai improvisant una estoneta de manera brillant, han passat a ser moments d’improvisació col·lectiva amb ells dos. I després d’aquestes magnífiques evolucions han recuperat la melodia principal acabant de cop aquest gran tema «Cube» de Rai Castells.

Rai Castells és un guitarrista, compositor i educador de Catalunya, Espanya. Es va graduar Summa Cum Laude en Interpretació de Jazz al Berklee College of Music de Boston, on va rebre diverses beques, entre elles el prestigiós Elvin Jones Award (Departament d'Interpretació) i la Berklee World Scholarship Tour. Durant els seus anys a Boston va estudiar amb músics de reconegut prestigi com George Garzone, Joe Lovano, Hal Crook, Mick Goodrick i Joanne Brackeen, experiències que van marcar profundament la seva visió musical i desenvolupament artístic.


I com que m’agrada força aquest disc, encara en posarem un altre, i que serà el tema que titula el disc...

9.4.- Shifting (Rai Castells) 7:15.

I vaja quin altre tros de tema, a tot Swing i a un tempo d’allò força vital. Quina trempera amb la curteta Intro feta pel Jordi a la bateria, i ja la melodia un tant entremaliada feta de nou a duet per saxo tenor i guitarra. I Rai s’hi ha plantat fent-ne la primera improvisació, i amb quin nivell interpretatiu que les fa més impressionant. Nitidesa, claredat, sense efectes, so pur i dur de la seva Gibson negra, estreta de caixa com la de l’Alvin Lee, la d’ell vermella. I esclar que la seva destresa i tècnica li permeten crear i fer unes línies melòdiques inversemblants, per complexes i pel tempo, coses que només poden fer uns poquets. I finalment hem pogut escoltar el solo de l’estimat Pablo Martín, «alumni» de G.S. del Taller de Músics a qui conec des de fa una colla d’anys. Del Pablo li he posat crec que els seus dos treballs com a líder del seu trio, i també els vam convidar a tocar al Jazz Club Sant Vicenç. La seva creixent evolució l’hem pogut comprovar havent-lo escoltat desenvolupar la seva nova visió melòdica sobre l’harmonia del tema, fent-ho de manera brillant també pel control tècnic de l’instrument a partir del qual es pot fer la meravella que ens ha fet. I Diego ha fet la seva aportació solista que de nou ha estat impactant, per rítmica també, alhora que creativa melòdicament parlant. I abans de recuperar el motiu i melodia principal, hem pogut escoltar com Gardeñas feia de les seves, amb la seva molt personal i quas i que única, manera de tocar la bateria i fer solos, brillant com ell sap fer. Brutal aquest «Shifting» que titula el disc.

Castells ha compartit escenari amb figures destacades del panorama jazzístic com Bill McHenry, Jeff Galindo, Robert Kaufman, Miguel «Pintxo» Villar, Benet Palet, Martí Serra, Jordi Gaspar, Jordi Gardeñas, Marco Mezquida i Raynald Colom. Actualment lidera el Rai Castells Quintet, el Rai Castells Organ Trio i el Rai Castells Trio, projectes que exploren diferents facetes del jazz modern a través de la improvisació, la interacció col·lectiva i la composició original. Com a artista discogràfic, ha participat en nombrosos àlbums, entre ells Impros & Films (codirigit juntament amb Jordi Gardeñas, Temps Records), Aramateix, Big Band Vic, Jordi Boixadós – Jocs de Rol i Vuitanta Mil Segons (produïts i gravats pel mateix Castells), Chico de la Moto, A Year from Welcome (Another Planet Records).


I ja els deixem d’escoltar en el tema més potent de tempo i anomenat...

10.6.- Downtown (Rai Castells) – 8:25.

I doncs quina tralla de tema que acabem d’escoltar, què bo i brutal que ha estat. El tempo, viu ben viu. El Swing, des de l’inici fins al final amb la Intro dels tres de la base rítmica, per ja aparèixer la melodia a duet de saxo tenor i guitarra, de Pablo i Rai. Una melodia amb diversos canvis, entremaliada alhora que impactant i amb trempera. I diria que el pont o la B del tema és el tros a partir del qual hi ha unes interrupcions rítmiques de la melodia. I al final hi ha una mena de Coda que ja deixa pas a les Impros. I sí que Pablo ha estat el primer en improvisar, i ves per on de quina brutal manera ho ha fet, pel tempo del tema, però també per com ha sabut trenar les seves noves línies melòdiques, fetes a tot tren. Un seu inici a trio de saxo, baix i bateria, tal i com Sonny Rollins va mostrar al món. So més net, per manca d’acords del piano, en els primers moments, per ja acabar-se d’omplir amb el piano de Diego i els seus acords. Mentrestant, Pablo ha volat vers les estrelles amb tota la seva energia i capacitat pulmonar, alhora que increïble creativitat i tècnica. I el solo del pianista també ha estat polit i nítid, pel fet del trio de piano, baix i bateria. I de nou fent-ne un de brutal, el bo de Diego. Què dir-vos dels dos de la base rítmica, baix i bateria, doncs que han estat increïbles, mantenint una pulsió rítmica i Swing increïbles durant tot el tema, i afegiria que en tots els temes vitals i no, d’aquest magnífic Shifting de Rai Castells, brutal tema, ideal per ja acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois, i per resumir-ho, felicitats Rai i gràcies per fer-me arribar el teu disc. Abraçada gran.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 20 de març que tindrem a Elisenda Julià Quartet amb Guillem García, Camil Arcarazo i Joan Moll, concert que farem a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i per Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |