Programa 669 - Errabal Jazz: Ramón García Lara, OMG i Iosu Izaguirre Sextet, dimecres 18 de gener de 2026.

Enllaç a l'àudio del programa:


 
Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I aquesta setmana dedicaré el programa a l’editorial basca i amiga Errabal Jazz i tres dels seus projectes. El primer a trio, el de Ramón García Lara, «Timeline»; el segon a quintet, el de l’Óscar Muñoz Group, «Stick» i el tercer amb el sextet Iosu Izaguirre Sextet, «Ilusio», i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. Uns projectes amb temes força delicats, la majoria, tot i haver-hi temes a tempo vital, tot i que no massa.


I començarem amb el trio de Ramón García Lara, «Timeline». Enregistrat, mesclat i masteritzat als estudis Pottoko de Beasain per Fredi Peláez, Timeline ens proposa una estètica fonamentalment clàssica: jazz viu i orgànic, d'impecable manufactura, desenvolupat en format de trio. Un disc amb grans dosis d'emocionalitat i improvisació que, a través del catàleg de composicions escrites pel pianista navarrès, es torna memorable a mesura que avança la seva escolta. Amb Ramón García, piano; Kike Arza, contrabaix; Hilario Rodeiro, bateria. https://hotsak.eus/es/product/timeline/ .

Des de la lluminosa i esperançadora «Prelude», passant pel caràcter íntim de «Stroke», fins a les ondulants dinàmiques de «Lost Time», Timeline desplega un plantejament sonor que remet a figures com Bill Evans, Oscar Peterson o Keith Jarrett, transportant-nos pels bells passatges d'»Empty Room» i acaronant-nos amb la deliciosa «Morning Lullaby». La variada paleta de colors ideada per Ramón García i secundada magistralment per Kike Arza i Hilario Rodeiro s'enriqueix amb el sabor brasiler de «Little Star» i l'elegància i dinamisme de «The Source», per concloure amb «Manhã de Carnaval», adaptació del tema compost pel guitarrista i compositor brasiler Luiz Bonfá.

Doncs tot i haver-hi temes com «Manhà de Carnaval», «Empty Room» i el primer track «Prelude», ja els començarem escoltant en el preciós tema anomenat..

1.2.- Stroke (Ramón García) 5:05.

Doncs quina delícia de tema del Ramón que acabem d’escoltar. Delicadeses, totes. Melodia encalmada, tot i haver un puntet de tempo a ritme de vals, quasi imperceptible. La improvisació del líder al piano ha estat sobria, brillant per estar situada al registre agut, i executada magistralment. La feina d’amdues mans és notòria, amb una esquerra fent els més greus i acords, i una dreta que no ha volat ràpida, però sí precisa i amb tota la sensibilitat i musicalitat del món. A destacar la feina dels dos companys de la base rítmica, amb Kike Arza contrabaix i el ja conegut nostre Hilario Rodeiro a la bateria. El líder, pianista i compositor, Ramón García ha fet la melodia, la única improvisació i ha recuperat la melodia per acabar-lo delicadament, aquest «Stroke» ideal per començar-los a escoltar.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Timeline és una crònica musical brillant i íntima que oscil·la entre els eixos del jazz clàssic i la creativitat d'un músic com Ramón García Lara. La veu interior d'un artista que, a través de les seves composicions, evidencia instants inesborrables, moments que queden a la memòria com a petjades permanents, petjades marcades a l'irremeiable i constant transcórrer del temps. Per a tothom qui vulgui parar i escoltar.


I els seguirem escoltant amb un pèl més de tempo en el tema anomenat..

2.3.- Lost Time (Ramón García) 6:04.

I com ha acabat aquest tema de Ramón García, amb una llarga improvisació del bateria Rodeiro a més a més de fer-ho de cop. Esclar que el líder i el baixista l’han recolzat mentre feia ell el seu llarg i brutal solo. Un tema amb una rítmica així com trencada en els inicis, durant la presentació de la melodia del tema i que s’ha vist modificat a l’inici de la seva improvisació, la del líder al piano. Aquest ha tingut uns primers moments tranquilets, però ai las, com l’ha anat modificant, com ell mateix s’ha anat animant per la cosa rítmica. I el motiu principal i recurrent del baix i la mà esquerra del pianista, a duet, durant uns bons moments, i ja després de manera persistent en el solo final de Rodeiro a la bateria fent el motiu principal.
Per a aquest, el seu primer treball en solitari, tria com a companys de viatge dos dels músics més reconeguts de l'escena: Hilario Rodeiro a la bateria i Kike Arza al contrabaix. El gallec Hilario Rodeiro és col·laborador habitual de formacions com Pamplona Jazz Orquestra, R.S. Faktor, CiTriC, Bob Sands o Antonio Serrano, entre d'altres. La seva participació en més de trenta discos, juntament amb la seva faceta com a compositor i improvisador, el converteixen en un dels músics més sol·licitats actualment. Per part seva, la trajectòria de Kike Arza l'ha portat a compartir escenari amb artistes com Iñaki Salvador, Mikel Andueza, Carme Canela o Gorka Benítez. A més de liderar el seu aclamat projecte Kike Arza Quintet, ha col·laborat en bandes sonores per a cinema i en nombrosos projectes que el consoliden com a músic de referència.


I ja els acabarem d’escoltar en dos temes seguits i anomenats..

6.- Little Star (Ramón García) 3:59.
7.- The Source (Ramón García) 3:35.

I què maca la bossa «Little Star», amb quin gust musical l’han interpretat. Hem escoltat una melodia molt ben trobada, molt maca, que ben bé podria ser de Tom Jobim. Ben aviat han passat de la melodia a la improvisació, la del líder al piano. Remarcable de nou la seva digitació i musicalitat, alhora que amb una tècnica depurada, tot plegat fent allò que en diem un «pianíssim», per la manera de tocar el piano. I sí que Kike Arza s’ha esplaiat fent un gran solo al contrabaix. So profund, amb una gran ressonància, la del seu instrument, i també una molt bona pulsió rítmica, tot i improvisant, i quan ha acompanyat.

I sí que «The Source» ha estat vital, sí. La melodia del tema està marcada pels canvis rítmics incorporats en l’arranjament, uns ritmes que ens han sonat càlids, a tot Latin Jazz. La feina del bateria Rodeiro així ens ho ha mostrat. Esclar que el moment del solo del líder on canvien a tot Swing ha estat brutal, gràcies al Walking de Arza al contrabaix. Un tema on Rodeiro s’ha quedat sol fent un magnífic solo a la bateria, deixant pas de nou a la melodia del tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Ramón García, Kike Arza, Hilario Rodeiro.

I després d’aquest interessant projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre la teva càlida veu que ens acarona, de la manera més musical, la del nostre programa.


I ara seguirem, canviant de projecte i més endinsats en la Fusió, tot i afegint músics amb el quintet de l’Óscar Muñoz Group, titulat «Stick». OMG (Óscar Muñoz Group) és un projecte que compta a més de amb el mateix Óscar Muñoz al baix elèctric i composicions, amb el saxofonista navarrès Alberto Arteta, Francesco Casali al piano i teclats, Luis Giménez a la guitarra i Juanma Urriza a la bateria. Enregistrat el juny de 2025 als Pottoko Studios per Fredi Peláez. https://hotsak.eus/es/product/stick/

“Stick” és fonamentalment un treball de jazz contemporani que contempla moltes altres sensibilitats sense perdre gens ni mica de frescor o autenticitat. Un veritable catàleg d´improvisació i excel·lent expressió musical amb l´aval d’unes extraordinàries composicions originals. Sofisticada i audaç, aquesta primera creació d'OMG rememora la tradició del jazz juntament amb elements estilístics actuals. Ortodòxia i avantguardisme a parts iguals que ens suggereix tot un univers sonor ple de grates sorpreses. Imprevisibles laberints estructurals en temes com «EMI» obren tot un ventall de policromies des del principi, generant múltiples dinàmiques i donant lloc a moments d'improvisació magistrals per part d'Alberto Arteta i Luis Giménez a «Miedio». Stick és un disc polièdric i flexible que possibilita l‟expressió interpretativa de cada músic mantenint la cohesió narrativa en tot moment. Emocionants i foscos instants a «Inner life» i composicions de bells colors com «PatAn» serveixen com a preludi a l'experimentació sonora sota l'extraordinària precisió dinàmica de Juanma Urriza a «Cap and glasses» per concloure amb la imaginativa «Lutheny».

I tot i ser molt boinc el tema «Inner Life», els escoltarem en un tema amb un caire molt interessant, tema amb alguns canvis rítmics, «XO» ens proposa evocadores atmosferes de caràcter avantguardista i progressiu amb la incorporació dels teclats dissenyats per Francesco Casali.

4.3.- XO (Óscar Muñoz) 5:41.

I 10-n’hi-C de canvi d’estil respecte al projecte anterior, oi? I si l’entrada ha estat tranquil·la, després s’ha situat en l’entorn diferent, més de Fusió, sobretot amb la potència del líder al baix elèctric. Esclar que el motiu principal i recurrent fet pel piano ja ens ha situat en un altre univers musical. Més encara quan ha aparegut la melodia feta a duet de baix i saxo tenor. Encara més profund ha estat el so després. I quins moments que han tingut amb el bateria Urriza executant uns compassos compartint-los amb ells, I ves per on quin break rítmic hem tingut en l’entrada solista de la guitarra de Luís Giménez. Quin brutal solo ens ha fet.
 Calidesa i musicalitat, tot i estar plena d’electrificacions i efectes diversos. Brutals moments amb el teclat de fons. I ja cap al final, recuperant el motiu del pianista i la melodia amb el saxo tenor de l’Alberto Arteta a duet amb el líder Óscar Muñoz al baix, I al final quin so més profund amb els diversos canvis rítmics del tema per ja arribar al delicat final, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Stick és l'expressivitat emocional d'un músic anomenat Óscar Muñoz i el seu projecte OMG, desentranyant els misteris que s'amaguen darrere de l'estranya i apassionant matemàtica de l'instant. El batec exacte aparentment casual que transmuta la simplicitat d'un tros de fusta en una cosa viva i sobretot excelsa.

I seguirem amb un altre d’aquests interessants temes anomenat..

5.2.- Mieidio (Óscar Muñoz) 6:20.

I sí que aquesta és l’essència d’aquest projecte parit pel baixista i líder de la banda, amb tots els temes propis. I així ha aparegut el motiu principal a càrrec del baixista, després melodia d’Arteta al saxo tenor i acords del teclista pianista. Però no ha acabat aquí la cosa, car els canvis posteriors amb la guitarra afegint-s’hi han estat brutals. Tots ells fent un canvi tonal espaterrant. Més encara la seva improvisació, la de Giménez on ens hem situat en una mena d’atmosfera d’allò més interessant. Grans moments amb ell i companys. Guitarrista i saxo tenor han compartit uns quants compassos improvisant d’allò més, tant que que se’ns ha posat la pell de gallina. I sempre els altres dos, baixista Muñoz i bateria Urriza portant aquest ritme tan marcat. Després Arteta ha aparegut recuperant la melodia i motiu principal pel baixista, i encara solo brutal d’Urriza a la bateria mentre els companys feien un motiu recurrent arribant al final, i acabant quest «Miedio» de cop, brutal!


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja els deixarem d’escoltar en el tema que segueix el tarannà de «Miedio» i anomenat...

6.6.- Cap and Glasses (Óscar Muñoz) 5:58.

Quin altre sorprenent tema que ens han fet aquest quartet de cracs, i quina trempera que tenen les composicions del líder Óscar Muñoz. La potència i persistència sonora, i rítmica del seu baix elèctric és ben bé la mare dels ous de tot plegat. Esclar que tan bateria i guitarra li donen aquest punt de Fusió, amb ell mateix, esclar. Arteta i el seu saxo tenor és el que dóna el so jazzístic al conjunt, so més convencional, entre cometes. Aquest «Cap and Glasses» és sorprenent també pels canvis encabits, car, havent començat amb els sons del teclat així com esotèrics, ben aviat ha aparegut el motiu principal fet pel baixista, i després d’haver-lo desenvolupat, hi ha hagut un break rítmic en el moment quan Francesco Casali ha iniciat la seva improvisació, amb tots els efectes possibles, què bo. I un altre break amb el Luís Giménez quan s’ha posat a improvisar. Ell però també s’ha estirat i desenvolupat el solo amb l’ajut dels companys, i quin brutal solo que ha fet. També ens ha deixat clavats a la cadira la improvisació d’Arteta al saxo tenor, per com l’ha feta, i per com han acabat el tema, de cop. Brutal.


I ja encarem el final del programa amb el disc de Iosu Izaguirre Sextet, «Ilusio». Enregistrat a Vital Fundazioa Kulturunea, Vitòria-Gasteiz el 21 i 22 de juliol de 2025. Mesclat a Sonora Estudios. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Martin Guridi. Producció de Pako Ruiz i Alma González. https://hotsak.eus/es/product/ilusio/

Després de la publicació de Mingus Mood (Errabal 2023)– un aclamat primer treball que evidenciava la influència de Charles Mingus tant als inicis de la banda, com en la seva música– Iosu Izaguirre ens ofereix aquest segon disc anomenat Ilusio. Una obra que torna a reivindicar el format de sextet, comptant per això amb el mateix col·lectiu de músics que el seu predecessor. Rubén Salvador a la trompeta, Pablo Ramos al saxo alt, Asier Iturbe al trombó, Koldo Uriarte al piano, Aitor Bravo a la bateria, a més del mateix Iosu Izaguirre com a líder, contrabaixista i autor de totes les composicions. Un treball que perpetua i resignifica l'esperit flexible i eclèctic de les obres signades per Izaguirre, sempre avalades per l'excel·lent química i el llenguatge comú desenvolupat per tots i cadascun dels integrants del projecte.


I tot i haver-hi temes bonics i delicats com són «El logro del ogro» amb uns aires una mica Gòspels, i també el «Salvadorren berpiztean», els començarem escoltant en un tema amb un marcatge rítmic de baix i piano que ens recorda alguns temes del projecte anterior, i tema anomenat..

7.3.- Leu nota memorian (Iosu Izaguirre) 7:18.

I de ben segur haureu notat un canvi pel que fa a la subtilesa de la música, que ara sí percebem, i més punyent la de l’anterior disc. Aquí hi ha un canvi de musicalitat pel fet d’haver-hi tres vents al capdavant, trompeta, trombó i saxo alt. Ara però, hi ha un contrabaix, que també és el del líder. Tema iniciat fent el motiu principal, piano i baix, i ja el piano de Uriarte, tot plegat molt delicat, i després també amb els vents ja notant la melodia. Hem notat el canvi en el que seria el pont, molt maco també, i de nou el tema. I Pablo Ramos al saxo alt ens ha deixat bocabadats per com de maca ha fet la seva improvisació. Després d’ell, tots tres vents han fet un curtet «Soli». I quin canvi rítmic després, a tot Latin Jazz, durant la impro del pianista Uriarte que tan bé ho ha fet. I quina trempera de la base rítmica, i com els vents i el piano es van contestant, com van dialogant, i així van arribant al final del tema que ves per on han acabat delicadament, ideal per començar-los a escoltar.

Ilusio, a més de nodrir-se de gèneres i influències molt diferents sota l'omnipresent essència del Jazz i la seva evident capacitat de seducció, posseeix la qualitat de l'orgànic i la virtut de l'inesperat. Un treball exempt de límits creatius o estètics la fórmula dels quals –més emotiva que intel·lectual– aconsegueix democratitzar un gènere no sempre accessible per a tothom, possibilitant l'oient a un íntim i passional apropament al particular i fascinant univers sonor dissenyat per Izaguirre.


I encara els escoltarem en el tema anomenat..

8.2.- Nostalgia in Kutxa Square (Iosu Izaguirre) 5:34.

I aquest tema ha acabat i començat amb percussions, bateria, vaja, cosa rítmica. I sí que els inicis han estat molt Latin Jazz per les percussions, sí. Ben aviat la melodia feta pels vents, primer a tot ritme, per després amb canvis rítmics i molta, molta música, la dels vents, tots alhora. De nou Ramos al saxo alt n’ha iniciat les improvisacions, i de nou fent-ne una de traca i mocador, per fraseig però també per història explicada, feta amb un bon gust musical. I també Uriarte ha fet la seva improvisació, ben trenada, i què bé quan ha aparegut el Swing gràcies als de la base rítmica, amb el Walking del líder i baixista Iosu i per la feina del bateria Bravo. I sí que els vents han fet de nou «Solis», ells que han estat Rubén Salvador, trompeta; Pablo Ramos, saxo alt, i Asier Iturbe, trombó, ells que han arribat al final del tema, que ves per on han acabat de cop amb un final on el bateria ha tingut una gran presència.


I segueixen dien què, és un nou marc musical desglossat en set interpretacions de policròmica narrativa, disposades gairebé de manera cinematogràfica, ple de sensacions i frenètics diàlegs en temes com «Presaren Preso», refrescants ritmes que ràpidament difuminen qualsevol camí predictible a «Nostalgia in Kutxa Square» i transitar lliurement pels múltiples passatges de «Lau Nota Memorian». Innovador i sofisticat, Ilusio ens transporta subtilment a la bellesa gairebé hipnòtica d’«Isiltasun Ituna» en una perfecta transició de dinàmiques sempre inesperades, embolicant-nos amb les aromes de Blues, Soul o Gospel d'«El logro del Ogro» i congratular-nos amb els subtils ritmes cubans. I «Salvadorren Berpiztean», posa punt final a aquest treball en un homenatge emotiu al bertsolari Xalbador.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 20 de febrer que tornarem a la Sala Xica per gaudir amb un gran concert de Blues amb Sirjo Cocchi & Balta Bordoy - The Blues Way amb Sirjo Cocchi, teclat i veu; Balta Bordoy, guitarra; Fede Salgado, baix elèctric i Regi Vilardell, bateria, entrades a taquilla i per Entrapolis a l’enllaç:


I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui dedicat a l’editorial estimada i amiga Errabal Jazz amb el tema anomenat...

9.1.- Presaren preso (Iosu Izaguirre) 6:46.

I de nou amb un tema ple de musicalitat per la presència dels tres vents. Tot i això, la consistència de la base rítmica és força important, en un tema on de nou el bateria ha estat clau en tot plegat. Molta estona amb copets al canto de la caixa, mentre els vents feien la seva melodia. I quin canvi de ritme a tot Swing en el solo de Rubén Salvador a la trompeta, i què bé ho ha fet ell, ell que és un vell conegut per haver-li posat projectes seus. Bon solo de Rubén i de nou el Swing amb el solo de Ramos al saxo alt, que de nou ha brillat per llenguatge, tècnica i gust musical. I quins canvis rítmics que té aquest tema més impactants. I encarant el final del tema, gran i llarg solo de Bravo a la bateria, i ja després amb l’ajut dels tres vents. I quin final més espaterrant que ens han ofert, tot i recuperant la melodia del tema. I amb quin marcatge picant al canto de la caixa de la bateria de Bravo i quin final d’improvisació col·lectiva que ens han fet per ja arribar al final del tema, que han acabat delicadament, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Rubén Salvador, Pablo Ramos, Asier Iturbe, Koldo Uriarte, Aitor Bravo i esclar que el líder Iosu Izaguirre.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |