Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç, i ves per on que avui amb el
darrer programa d’aquest 2025 i ja fins la setmana de Reis del gener de 2026 i
per cert, que tingueu molt bones festes.
I ja tocava fer un programa dedicat a Segell Microscopi, una editorial
discogràfica de casa nostra la qual promociona creadores i creadors del país,
amb un ample ventall d’estils musicals i difusió de la nostra llengua. I per
això podreu escoltar Andrea de Blas, “En
frente mio”; Ovella Negra, “Va de mescles!” i el darrer de Víctor Bocanegra, “Estocàstic” i avui
amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I començaré el programa amb el disc de Andrea de Blas, “En frente mio”. Gravat
als estudis d’Underpool (Barcelona) el
mes d’abril de 2025 per Sergi Felipe
i Joan Hernández com a ajudant de
gravació. Sergi Felipe - Mescla i
masterització. Amb Andrea de Blas -
Composicions, veu, piano i teclats, Roger Castells - Bateria, Juan Pedrajas -
Baix i contrabaix, Borja Lange - Guitarra en "El vals", Koldo Munné - Saxo alt en "Que
las cosas salgan bien" i "Lo que soy", Víctor Carrascosa - Trompeta en "Lo que soy", Ires - Veu en "Quiero", Martina Burón, Ires, Cristina Jiménez -
Cors en "Por delante de mí".
Claudia Herrán - Fotografia, vídeo making of i disseny de portada. Andrea González - Maquillatge i
perruqueria.
https://www.microscopi.cat/product-page/andreadeblas.
I dels molt diversos temes del seu disc, jo em centraré
en els que m’han semblat més jazzístics. Ella ha compost i creat tot un univers
propi, mental però també des del cor. Les seves melodies tenen influències
diverses, les seves lletres, les seves vivències, il·lusions i pensaments que
ella expressa molt bé de manera musical. Temes com “Silencio” amb veu i piano
elèctric i amb un final acompanyada dels plats del baterista. “En frente mio”
és un tema ben marcat rítmicament pel baterista i copets suaus al canto de la
caixa, i esclar que la seva veu i teclat. Però ja la començarem escoltant a
ella i ells en el tema anomenat...
1.7.- Quiero (Andrea de Bas) 6:17.
I sí que hem començat amb una veu, la de Ires i que el tema ja d’entrada
semblava una cançó pop o d’autor, sí, però ja heu copsat com ha canviat la
torna en la improvisació de la líder Andrea
al teclat, amb quin gust l’ha fet i ja amb tots els aires del Jazz, d’un Jazz
que podria ser Fusió també per com els companys de la secció rítmica l’han
acompanyat i per les seves línies melòdiques creades tot i improvisant.
L’àlbum de debut d’Andrea de Blas, "En frente mío", mostra el talent i
l’originalitat d’aquesta jove compositora, pianista i cantant, i la situa com
una de les veus més singulars del món del jazz.
"En frente mío" és, abans de
res, una frase incorrecta. Una construcció gramatical que la norma rebutja,
però que aquí es converteix en el punt de partida d’una reflexió artística. Una
rebel·lió poètica contra allò que es considera correcte. És una invitació a
trencar els motlles —acadèmics, socials o personals— que immobilitzen allò que
som. És un gest de desobediència creativa, una defensa del moviment davant
l’estàtic, de l’autenticitat davant l’expectativa.
El projecte s’emmarca dins del jazz
contemporani, entès des d’una mirada oberta on conviuen gèneres com el neosoul,
l’hip hop o el pop. El disc explora aquella frontera difusa entre l’improvisat
i l’estructurat, entre l’acústic i l’electrònic, entre l’intimista i l’urbà.
L’àlbum es desplega com una història explicada en 13 temes que viatgen des de
“Silencio”, el primer tema del disc, la lletra del qual parteix d’un escrit de Marilyn Monroe sobre els monstres
interns que ens turmenten, fins a “Que las cosas salgan bien”, que simbolitza
la superació de la por a l’èxit i la disposició per acceptar que les coses
poden, finalment, sortir bé. Compta amb la col·laboració de músics convidats
com: Borja Lange (guitarra), Ires,
Cristina Jiménez i Martina Burón (veus), Koldo Munné (saxo alt) i Víctor
Carrascosa (trompeta).
I ves per on que “Mirall” comença amb el motiu
principal i recurrent del baixista, per després seguir ell mateix amb la bonica
melodia, tema a trio de baix, piano i bateria i que es consolidarà molt més en
la improvisació de la líder al piano, amb uns aires molt jazzístics. I “El Vals”
és un tema que ella comença amb una llarga Intro a piano sol per després
aparèixer la melodia a duet de guitarra i piano i dolços ritmes dels companys,
tema instrumental.
Però la seguirem escoltant a ella i ells en el
tema on hi col·laboren joves músics de Jazz com és Koldo Munné al saxo alt i tema anomenat...
2.13.- Que las cosas salgan bien (Andrea de
Blas) 4:39.
I doncs sí que aquest tema ha sonat a tot Jazz
emmarcat en la contemporaneïtat i no tant com a concepte, car aquí es recorden
alguns dels aspectes de la tradició fent referència al so i músiques creades en
la improvisació del convidat Koldo Munné.
La base rítmica de nou ha estat incisiva per com ella al teclat i Juan Pedrajas al baix i Roger Castells a la bateria l’han
acompanyat.
Andrea de Blas. Nascuda a Logronyo
(La Rioja), va començar la seva formació musical als 8 anys al Conservatori
Professional de la seva ciutat natal, on va obtenir el Títol Professional de
piano clàssic. És graduada en Història i
Ciències de la Música (UAM) i en Matemàtiques (UCM). Més endavant, el seu
interès pel jazz la va portar a Barcelona,
on estudia el Grau Superior de Jazz i
Música Moderna al Conservatori del Liceu. Allà es forma com a pianista de
jazz, desenvolupant una identitat sonora pròpia que combina tradició i
contemporaneïtat. En els darrers anys ha actuat en escenaris i festivals com el
Festival TOCA’M de Tortosa, Fem Música
al Harlem Jazz Club (Barcelona), Robadors23, Milano Jazz Club, Feminajazz
(Madrid), JazzMadrid19, Teatre Tribueñe, Café El Despertar, Festival Octubre
Jazzea (Logronyo), Festival Nica-jazz (Alcanadre) i Piano City Madrid 2025,
entre d’altres.
La seva
trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis i beques: el 2019 va
guanyar el Concurs de Joves Talents del Jazz organitzat per Feminajazz; el 2021
va rebre una beca de l’AIE per a estudis a l’Aula de Música Moderna i Jazz del
Conservatori del Liceu; i el 2024 va ser becada per la Muestra de Arte Joven en
La Rioja per a la gravació del seu primer àlbum d’estudi. Andrea de Blas és una artista en constant
evolució, que aposta per un llenguatge musical propi, íntim i personal, capaç
de crear ponts entre el jazz i una sensibilitat moderna.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar a ella i a ells en
el tema més vital on hi col·laboren Koldo
Munné i Alfons Carrascosa anomenat...
3.5.- Lo que soy (Andrea de Blas) 4:59.
I sí que aquest tema ha estat brutal, sí, i aquí
amb els dos joves convidats junts, dos cracs del Jazz actual a casa nostra, en Koldo Munné al saxo alt i l’Alfons Carrascosa, trompeta. Un tema
amb una rítmica marcada pel motiu principal i recurrent que fa la pianista i
baixista a duet i també per com el baterista colpeja la seva bateria. Hem pogut
gaudir d’allò més amb les improvisacions dels dos joves cracs, primer amb l’Alfons i després amb en Koldo, mostrant-nos el nivellàs que
tenen aquests joves cracs, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar a ella i a
ells o sigui que felicitats noia i nois Andrea
de Bas, Roger Castells, Juan Pedrajas, Alfons Carrascosa i Koldo Munné.
I segueixo ara amb el nou disc d’Ovella Negra, “Va de mescles!”.
Gravació, mescla i màster: Miquel Llinàs
a estudis Sonoteque. Amb Joan
Frontera Luna (piano, teclat i arranjaments), Pablo Di Salvo (contrabaix) i
Teo Salvà (bateria). Arranjaments: Joan Frontera. Totes les
composicions són tradicionals excepte 'La Balanguera', d'Amadeu Vives i 'Vou veri vou' d'Honorat Noguera. Il·lustracions: Pep Guerrero. Disseny:
Ferran Riera. https://www.microscopi.cat/product-page/ovella-negra.
I sí que aquest disc consta de dues parts
diferenciades, tot i ser això un senzill resum de la magnitud d’aquest treball,
una simplificació, vaja. De fet el que vull dir és que hi ha uns quants temes
amb clar contingut folklòric, i uns altres en clau de Jazz de totes, totes, tot
i la seva particular visió del líder i ideòleg Joan Frontera i arranjaments
propis. Amb contingut musical de ses illes hi tenim “Fandango menorquí” amb un
clara influència mora. I sí que alguns temes comencen delicadament per llarga
intro o melodia del tema per després esdevenir més vitals rítmicament com és
aquest “Vou veri vou”. Un altre de popular és la “Dama de Mallorca” arranjat
però on ens el transporta a un altre espai, tot i reconèixer clarament la seva melodia.
Però ja els començarem escoltant en un dels temes més en l’ona Jazzy, delicat
per tempo i anomenat...
4.9.- Bolero de Valldemosa (trad arranj. Joan
Frontera) 4:06.
Doncs ves per on que Joan ha reconvertit una colla de cançons populars de ses illes en
alguna cosa musical més. Ho acabem d’escoltar. Un arranjament marcat per com ha
gestionat els aspectes harmònics i rítmics, alhora com ha farcit de melodies la
cançó original, i esclar que molt més en la seva improvisació. Els arpegis ens
han acaronat força estona, ells recurrents i seguint la melodia principal,
bonic tema per començar-los a escoltar.
Ovella Negra presenta el disc Va de mescles!, una proposta valenta i vibrant que trenca motlles:
una fusió poderosa entre la música i la dansa tradicional de les Illes i
l’energia lliure del jazz. Ho fa reinterpretant jotes, boleros, mateixes i
altres formes del folklore illenc a través del llenguatge del jazz, creant una
experiència escènica rica, sorprenent i plena de matisos. Tretze temes en què les
melodies populars es vesteixen d’harmonies i ritmes americans. El trio posa les
arrels al centre, mentre el cos de ball, amb coreografies de Catalina Luna Barceló, transforma els
escenaris en una explosió de moviment que combina la tradició amb el swing més
fresc.
Ovella Negra és molt més que un projecte musical: és el
resultat d’una vida impregnada de tradició, música i passió. El grup, impulsat
per Joan Frontera Luna, va néixer
amb la voluntat d’anar més enllà del seu concert final de carrera. L’objectiu
era clar: crear una proposta artística completa que unís dues de les seves
grans passions, la música i la tradició, en un llenguatge propi, viu i
contemporani.
I un altre tema molt interessant en tots els
aspectes és....
5.11.- Mateixa del cavallets (trad arranj. Joan
Frontera) 5:09.
I de nou hem pogut entendre que, embolcallant la
melodia original plena de folklore, hi ha hagut d’altres melodies gràcies a
l’arranjament fet per Joan Frontera.
La qüestió rítmica també ens ha estabornit per com de contundent ha estat, no
per volums ni estridències, i sí pel so del baix, per la tasca del baterista i
esclar que per la feina al piano i teclat del líder i ideòleg d’Ovella Negra, ells que han estat Joan Frontera Luna (piano, teclat i
arranjaments), Pablo Di Salvo (contrabaix) i Teo Salvà (bateria), un trio
pelat però que ja heu vist de quina manera ho ha pelat.
Fill d’una
família profundament arrelada a la cultura popular (els seus pares formen part
de l’Escola de Música i Danses de
Mallorca des d’abans del seu naixement), Joan Frontera Luna ha crescut envoltat de tonades, balls, assajos i
escenaris. Aquesta immersió constant en el folklore s’ha combinat, al llarg
dels anys, amb una sòlida formació acadèmica en música moderna i jazz. Aquesta
doble herència cristal·litza en Ovella
Negra, un projecte que és, alhora, culminació d’un procés vital i formatiu
de 35 anys, i una necessitat profunda d’expressar allò que les paraules no
poden: energia, força, amor, respecte, valentia, enyorança, reivindicació cultural...
El projecte
comença a prendre forma quan Teo Salvà,
professor de combo al Conservatori
Superior, connecta amb la seva visió artística. Aquelles primeres sessions
esdevenen l’embrió d’Ovella Negra.
Més endavant, Teo Salvà proposa
incorporar el contrabaixista Pablo Di
Salvo, completant així un trio que esdevé el cor sonor de la proposta. En
paral·lel, es va construint l’equip de dansa. La coreògrafa Catalina Luna Barceló (Catín Luna),
mare de Joan Frontera Luna i figura
clau dins el món de la dansa tradicional, capta l’essència dels arranjaments
musicals i els transforma en un espectacle coreogràfic complet: entrades,
sortides, figures, salutacions, posada en escena… La música del trio, gràcies
al seu treball, adquireix una nova dimensió, no només sonora, sinó també visual
i emocional.
I encara els escoltarem en dos temes seguits i
anomenats...
6.1.8.- L’oferta dels homes i les dones (trad
arranj. Joan Frontera) 3:14.
6.2.10.- Cercaviles de Muro (trad arranj. Joan
Frontera) 3:09.
I sí que en “L’oferta del homes i les dones” ens
ha acaronat amb la intro a piano sol i ben aviat hem escoltat de nou la melodia
del folklore de ses illes però farcida de nous motius melòdics i rítmics. I com
en la improvisació de Joan al piano
la cosa s’ha enlairat gràcies també als companys de la base rítmica Pablo Di Salvo (contrabaix) i Teo Salvà
(bateria).
I “Cercaviles de Muro” ha estat impressionant
per com la música original s’ha vist modificada fins i tot amb un Swing brutal
per veloç el tempo. I quines improvisacions ens han fet tots tres i més
inversemblants, primer amb el baixista Pablo
Di Salvo després amb la del pianista Joan
Frontera Luna i finalment amb uns moments del baterista Teo Salvà i de nou amb un brutal
arranjament del Joan.
El cos de ball
està format per Biel Hernández, Blanca
Ribas, Joana Maria Seguí, Vicenç Marí, Carme Roig Catalina Barceló, Miquel
Barceló i Pere Mas. Cadascun d’ells ha contribuït amb idees i sensibilitats
pròpies, enriquint les coreografies des d’una experiència col·lectiva i
compartida. En definitiva, Ovella Negra
és la suma de la feina, la passió i el compromís de deu persones que no només
estimen allò que fan, sinó que hi creuen profundament. Guardonats amb el Premi Ciutat de Palma 2021, presenten
un espectacle autèntic, exportable i únic, on la tradició, la improvisació i el
moviment són els grans protagonistes.
I ara sí que els deixarem d’escoltar a tot Swing
en el curtet tema anomenat..
7.12.- Bolero de Santa Maria (trad arranj. Joan
Frontera) 2:59.
I sí que he volgut acabar aquest projecte amb
aquest bolero, la melodia del qual ens ha recordat el “When the Saints go
Marching in” encara que hagi estat uns moments molt curtets. I tot i ser un
bolero, el tema ha caminat a tot Swing tot i no escoltar el típic “Walking” del
baixista de manera constant, i sí que ho ha fet en la brillant improvisació de Joan. La sensació de Swing hi és, però,
durant tot el tema. Al final també hem escoltat uns “quatres” compassos
improvisant baterista i pianista, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o
sigui que felicitats nois Joan Frontera
Luna (piano i arranjaments), Pablo Di Salvo (contrabaix) i Teo Salvà (bateria).
I després d’aquestes
magnífiques músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Felicitats Carme per la teva facilitat de
concreció poètica i la dolçor musical per com sempre ens ho dius.
I ja encarem el final del programa fent un canvi
estilístic substancial i ara a tot Blues-Rock-Jazz amb el darrer disc de Víctor Bocanegra, “Estocàstic”.
Enregistrat a Estudis Heart Work /El
Prat de Llobregat, entre juny i juliol de 2025. Amb Gerard Porqueres, enginyer de so mescles i master. Elsa Suarez, portada. Amb Javi Garrabella, baixista i arranjaments de
vents. Horacio Fumero, contrabaix. Pere Foved, bateria. Josep Traver, guitarra.
Maurici Villavecchia, piano i acordió. Max Villavecchia, pianista. Cece
Giannotti, guitarra i veu. Xoan Sánchez, percussionista. Gabriel Amargant, saxo
tenor. Òscar Latorre, trompeta. Liba Villavecchia, saxo alto. Andreu Simon,
percussió addicional. Maurici Villavecchia, producció i direcció musical, i esclar que Víctor
Bocanegra, veu i composicions.
I la veritat és que aquest disc de Víctor Bocanegra també m’ha agradat
molt. Aquí quasi tot gira al voltant del Blues alhora que amb les intervencions
solistes dels músics que l’acompanyen, i la majoria, músics de Jazz. O sigui
que la fusió entre els dos estils està assegurada, com va fer John Mayall en el seu Jazz Blues Fusion. Hi ha uns temes molt
macos, bones composicions, i ell cantant sempre en català amb un gust
inqüestionable. I de nou m’ha costat seleccionar què sonarà i què no. Al final
m’he hagut de decidir i per això començarem escoltant-lo a ell i a ells en dos
temes seguits, a tot Blues i anomenats....
8.1.9.- Blues Etern (Víctor Bocanegra) 2:50.
8.2.6.- Estava pensant en tu (Víctor Bocanegra)
3:13.
Doncs ja heu pogut constatar el canvi d’estil
passant del Folkore-Jazz al Blues de la mà de Víctor Bocanegra. I sí que tornem a la veu, la d’ell, i esclar que
en català, ell que ha fet, fa i farà tot el que calgui per la nostra llengua. I
què bé l’han acompanyat els seus companys en aquest primer tema sense cap
improvisació.
I del “Blues etern” hem passat a “Estava pensant
en tu” ambdós temes a tot blues i el darrer amb un Swing contingut i ben marcat
pels dos de la base rítmica Javi
Garrabella al baix i Pere Foved bateria.
I sí que hem pogut escoltar una molt bona improvisació a la trompeta amb
sordina, la de l’estimat Òscar Latorre.
De nou Víctor amb la seva peculiar
veu i entonacions melodramàtiques i sense oblidar la tasca de Maurici Villavecchia al piano.
Víctor
Bocanegra,
acompanyat a la producció per Maurici
Villavecchia, presenta "Estocàstic",
un recull de cançons de collita pròpia que també podrien considerar-se com les
tribulacions d’un microfonista rauc. Un conjunt de blusos nus, que sovint no
són ni pròpiament blues, ni tan sols del tot nus, que reuneixen peces
confessionals, més o menys autobiogràfiques, satíriques, líriques i de crítica
social. El resultat és un repertori ric, estimulant i ple de matisos, capaç
d’entretenir i interpel·lar l’oient més curiós. El disc inclou també un bonus
track, "La cadira", un poema amb banda sonora de piano composta pel
mateix autor.
I el seguirem escoltant a ell i a ells en un
altre tema a tot Blues....
9.3.- El Blues dels homes madurs (Víctor
Bocanegra) 4:00.
I us haig de dir que m’han agradat molt aquests
temes a tot Blues, per com ell els ha cantat, i per com els solistes l’han
acompanyat, i en aquest concretament amb el saxo tenor del gran Gabriel Amargant, ell que ens ha
acaronat pel seu dolç so alhora per com ha desenvolupat la seva improvisació, a
tot Jazz. I què bé de nou la base rítmica de piano, baix i bateria amb Max al piano, Horacio Fumero al contrabaix i en Pere a la bateria.
I us recomano que escolteu aquest disc tot
sencer, car hi ha uns temes magnífics on el rock, el blues es mesclen amb el
Jazz aconseguint un projecte global de gran qualitat vocal i instrumental, i
per això temes com “Som globals” tenen aquest tarannà amb un solo de guitarra
brutal a tot Boogie-Woogie. També “Rialla del rebel” té aquests ingredients
musicals, aquest però més melòdic amb un “Soli” de vents magnífic i ritme
trencat de la base rítmica. I “De bat a bat” és un tema on dominen les
percussions a base de bongos, la seva veu i els arpegis de guitarra, tot plegat
força contingut. I un altre tema amb ritmes agraïts i lletres amb significat i
missatge, com ho són totes, és “Bon samarità”.
El mestre Villavecchia ha assumit els
arranjaments i la direcció musical, convocant un estol de músics de primer
nivell que han col·laborat en l’enregistrament realitzat als mesos de juny i
juliol de 2025 a l’estudi Heart Work de El Prat de Llobregat. Entre ells Javi Garrabella (baix i ajudant de
direcció), Horacio Fumero (contrabaix), Pere Foved (bateria), Josep Traver
(guitarra), Max Villavecchia (piano), Cece Gianotti (guitarra i veu), Andreu
Simon (bateria i percussió), Xuan Sánchez (percussió), Gabriel Amargant (saxo),
Òscar Latorre (trompeta), Liba Villavecchia (saxo), i l’enginyer de so Gerard
Porqueres.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Amb "Estocàstic",
Víctor Bocanegra continua aprofundint en els llenguatges que li són propis:
el blues, el jazz, el rock (sense k), la vena personal i l’instint melòdic que
sempre l’han caracteritzat. Cançons que esdevenen el suport natural d’unes
lletres depurades i treballades, hereves d’una tradició cançonerística sòlida,
però sempre oberta a noves formes d’expressió.
I ves per on que encara els escoltarem en el
sorprenent tema que titula el disc...
10.8.- Soc Estocàstic (Víctor Bocanegra) 3:11.
I sí que ens ha sorprès molt l’entrada de Liba Villavecchia al saxo alt, què Free
que ha estat ell també durant tot el tema. Aquí hem escoltat un vibràfon, el de
l’Andreu Simon. La qüestió rítmica
molt marcada pels de la base, rítmica, i ara amb un tema allunyat del Blues amb
aires contemporanis també pels acords del piano de Max. I de nou Víctor amb
la seva veu, una guitarra a tot rock, i sempre el saxo alt de Liba i més encara al final on s’ha
continuat lluint en aquest sorprenent tema de Víctor Bocanegra que titula el disc.
Víctor Bocanegra (Barcelona, 1960) és una de les veus més
personals i inclassificables de l’escena musical catalana. Formant-se en piano
amb Rita Brosa, Àngel Soler i Agustí
Fernández, i en cant amb Dolors
Cortès i Kirby Navarro, ben aviat combina l’aprenentatge acadèmic amb
l’efervescència creativa de l’Aula de
Jazz i l’estudi de Maria Anglada al
carrer Avinyó. El 1978 guanya el
concurs de cantautors Atticus, amb
un jurat format per Àngel Casas,
Françoise Cahuet i JM Pallardó, reconeixement que impulsa els seus primers
projectes.
Des de molt
jove crea grups propis com Patinet Violeta (1974) i Víctor de Via, on comença a
mostrar un univers líric i musical insubornable. El 1977 s’incorpora al grup
Barucs, liderat per Miquel Àngel Núñez Baruque, fundador dels mítics Tapiman.
Durant quinze anys, Barucs esdevé un autèntic laboratori musical on Bocanegra
consolida llenguatge i presència escènica. El 1981 s’incorpora al grup de Pau
Riba, i el 1982 funda Víctor Combo, amb repertori íntegrament propi en català i
influències clares del rock i del blues.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
El 1984, en una
estada a Santa Eugènia (Mallorca), funda Bocanegra amb Pepe Sales, amb la
complicitat creativa de Pete Sinfield (lletrista de King Crimson i productor de
Roxy Music) i Mariona Rossell. El grup recorre Catalunya, participa en dues
gires del Circuit Català de Sales i publica "Bocanegra U" (1986), amb
Jordi Bonell, Steve De Swardt, Andreu Simon i Coque Vázquez. El disc obté una
magnífica recepció i situa el projecte en festivals com el Grec o La Mercè.
El 1988
Bocanegra dissoldrà el grup i marxa a Holanda i Anglaterra, on viu diversos
anys. Torna puntualment el 1992 per alguns concerts memorables, mentre Pepe
Sales inicia el seu camí en solitari fins a la seva mort el 1994. El 1999, sota
l’alter ego Víctor Obiols, publica el llibre de poemes "El croc de
l’esfera", dedicat al pianista Cecil Taylor.
I amb “Realitat
carnal” ens trobem en un tema farcit de Swing però no pas a l’inici del tema,
més aviat durant la melodia del tema, i posterior solo amb la guitarra acústica
i delicadesa interpretativa, com també la del
piano a càrrec del líder. I també “El rei del fake” té un tarannà
positiu, com tots els temes del disc, on hi ha també una gran ironia, feta però
amb tot l’amor del món, amb un marcatge rítmic fet pels acords persistents al
piano. I “Cacera de bruixes” comença amb la profunditat del so del contrabaix
fregat amb l’arc. I el disc acaba amb un “bonus track” tema fet pel líder, ell
a veu i piano, una veu recitada i no cantada, on ens capgira el cervell per la
profunditat del seu missatge.
I ara sí que els acabarem d’escoltar i nosaltres
el programa d’avui en dos temes seguits, dels més vitals i anomenats.
11.1.5.- Fill dels 60s (Víctor Bocanegra) 2:58.
11.2.2.- Vols Swing? (Víctor Bocanegra) 3:21.
I quina marxeta la del primer tema “Fill dels
60s”, i com el baix i bateria marquen el ritme i tempo, i què maca la guitarra
de Josep Traver. I el pont del tema,
també molt interessant per canvi de to i break i la continuació instrumental.
De nou Víctor amb la seva veu tot
quasi recitant i no cantant. I el tema ha funcionat la mar de bé fins i tot
sense cap improvisació, coses que en els directes de ben segur que no seran
així.
I amb “Vols Swing?” ens ha tornat a mostrar la
seva vena rítmica alhora que la seva com a compositor, de la qual us haig de
dir que em sembla magnífica. I sí que hem gaudit amb els “quatres” compassos
improvisant que han fet primer Òscar
Latorre a la trompeta i després Gabriel
Amargant al saxo tenor, què bons tots dos, què bons tots aquests músics que
han col·laborat en aquest “Estocàstic” d’en
Víctor Bocanegra ideal tema per ja
deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero
que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Javi Garrabella, baixista i arranjaments de
vents. Horacio Fumero, contrabaix. Pere Foved, bateria. Josep Traver, guitarra.
Maurici Villavecchia, piano i acordió. Max Villavecchia, pianista. Cece
Giannotti, guitarra i veu. Xoan Sánchez, percussionista. Gabriel Amargant, saxo
tenor. Òscar Latorre, trompeta. Liba Villavecchia, saxo alto. Andreu Simon,
percussió adicional i esclar que a l’ànima de tot plegat, en Víctor
Bocanegra.
El 2003, Bocanegra
reapareix a la sala Harlem de Barcelona en homenatge a Sales, amb Joan Vinyals
a la guitarra. Durant els anys següents es presenten diversos formats del
projecte fins que el 2005 veu la llum "Bloc de lírica dura", amb
lletres de Josep Sales, produït per Maurici Villavecchia, i presentat en
festivals com Kesse, Granollers, Vic o L’Hora del Jazz. El 2009 publica
"Fonografies", produït per Cece Giannotti, amb Pere Foved, Joe Lewis
i col·laboradors de luxe com David Soler, Jon Robles o Gabriel Amargant. El
disc es presenta a Barnasants i inclou el llibret "Nòtules de misericòrdia
per les criatures del goig". El 2011 estrena l’espectacle "Villon
(Les Balades)" al Teatre del Raval, amb música de Bocanegra i recitacions
en català de Feliu Formosa i Andreu Subirats. El 2012 inicia, a través d’un
Verkami, la gravació del disc "Cançons de l’Akídelara", amb Arnau
Obiols, Miquel Mestres i Jordi Moraleda. El 2017 publica
"Sacrilegis", un ambiciós llibre-disc dedicat a la musicació de
poesia de grans autors, produït per Eduard Iniesta. L’obra combina
enregistraments d’estudi, comentaris de l’autor i una autocrònica de l’estrena
al Casino de Vic. El 2019 grava "Poesies de Broadway", adaptacions al
català d’estàndards de jazz amb Iannis Obiols, Horacio Fumero i David Xirgu. El
2021 presenta el single i videoclip "El blues de l’Amanda",
enregistrat a Angelsound Studio.
Amb una
trajectòria singular, lliure i profundament literària, Víctor Bocanegra ha
construït un univers que transita entre el blues, el jazz, el rock, la cançó i
la poesia. Un creador inquiet, incansable i fidel a un llenguatge propi que
continua expandint amb cada nou projecte.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el divendres 23 de gener,
amb la formació a trio amb Santi de la
Rubia, saxo tenor; Oriol Roca, bateria i convidat als més greus a tot “Reinici” i de nou al Molí dels Frares a partir de les 22h i
amb l’entrada gratuïta.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana de Reis del gener del 2026 si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit, molt bon Nadal i millor entrada i any 2026 i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
%20%203.jpg)
%20%202.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
