Enllaç a l'àudio del Programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza.
Llibertat per a Palestina i Cisjordània llibertat pel metge Hussam Abu Safiya”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I aquesta setmana amb un programa dedicat a Origin Records i filial OA2 Records de l’amic John Bishop. I per això podreu escoltar
la subtilesa de Kelsey Mines, “Everything Sacred, Nothing Serious”; després
canviaran les tornes, les músiques, tornant-se molts més atrevides i modernes,
amb John Gunther en el seu delicat “Painting the Dream” i ja per acabar
amb el sorprenent projecte anomenat “The
Road to Trantor” de Carl Schultz.
Tot plegat, allunyat dels estàndards de Jazz, amb tot de temes propis i alguns
d’ells, per no dir la majoria, situats en el món de la Fusió.
I començaré el programa amb les molt subtils
músiques de la contrabaixista Kelsey
Mines i disc “Everything Sacred,
Nothing Serious”. Publicat per OA2
Records el 17 d'octubre de 2025. Enregistrat el 8 de desembre de 2024 per Floyd Reitsma a Robert Lang Studio, Shoreline, WA. Enginyers assistents: Robert Lang i Chris Rahm. Enregistrament addicional de Robb Davidson a Avast!,
Seattle, WA. Guitarres enregistrades per Deangelo Silva a Estúdio
Gugastro, São Paulo, Brasil. Mesclat i masteritzat per Andrew Munsey, Seattle, WA. Amb Elsa Nilsson, flauta, flauta baixa; Beserat Tafesse, trombó; John
Hansen, piano; Danilo Silva, guitarres acústiques i elèctriques; Kelsey Mines,
baix acústic i elèctric, veu i composicions; Machado Mijiga, bateria; Jeff
Busch, percussió. Fotografia de portada de Tiffany N. Tomkinson. Disseny i maquetació de portada de John Bishop. Produït per Steve Rodby i Kelsey Mines.
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22244
"...un esperit lliure amb una veu forta i
personal que pot fer ballar el contrabaix de manera lúdica i rítmica." Eyal Hareuveni, Salt Peanuts (Noruega).
I de ritmes i tempos, dir-vos que hi ha un
parell de precioses balades, “Slow Moving” i “Staying With the Trouble”, però
els començarem escoltant en el tema que titula el disc i a tota bossa-nova i
Jazz...
1.2.-
Everything Sacred, Nothing Serious (Kelsey Mines) 5:01.
I sí que per començar el programa d’avui aquest
preciós tema ha anat la mar de be. Un ritme de bossa per a una melodia molt
bonica composta per la líder. I ella mateixa ha posat la seva veu per fer-la, a
duet amb la flauta, i en el pont, a duet amb el trombó, i acompanyada per una
secció rítmica amplia, amb guitarra, piano, contrabaix, bateria i percussions.
I ben aviat ella mateixa ens ha fet la primera improvisació, i s’ha de dir que
ha estat increïblement ben executada, amb pulsió rítmica i un llenguatge de lo
més jazzero. I ves per on que la improvisació de la flautista ens ha agradat
també força, ella que és Elsa Nilsson,
i primer amb notes llargues, cosa que aviat ha canviat, escoltant-la amb unes
frases increïbles. I John Hansen al
piano també ens ha acaronat per la dolçor de la seva interpretació. I què maco
el pont, on hem escoltat com la líder feia unes precioses veus, per sota el
piano de John. I recuperant la
melodia, amb el trombó de Beserat
Tafesse a duet amb la líder, han arribat al final d’aquesta preciosa bossa,
“Everything Sacred, Nothing Serious”, que deu voler dir què “tot és sagrat, i
res és seriós”.
Amb una àmplia experiència en jazz, música
clàssica i experimental, no és estrany que el primer enregistrament de la
baixista, compositora i vocalista de Seattle,
Kelsey Mines en la tradició del jazz modern oferís una perspectiva
interessant, amb textures evocadores i orquestracions sorprenents i inspirades.
Entre la flautista Elsa Nilsson, el
trombonista Beserat Tafesse, el
pianista John Hansen i Kelsey al baix i la veu, les
declaracions melòdiques arriben en combinacions imprevisibles, creant un impuls
fluid, ajudades per la bateria dinàmica de Machado
Mijiga, amb aparicions de Danilo
Silva a la guitarra i Jeff Busch a
la percussió. Les riques harmonies i les melodies contundents s'equilibren amb
duets planyívols de baix/flauta o paisatges sonors exuberants, que donen la
benvinguda als oients a estats d'ànim de reflexió i pau. Produït amb l'ajuda
del seu mentor, el reconegut baixista/productor Steve Rodby, Mines ha creat una experiència auditiva intrigant i
especial en aquest debut de jazz contemporani.
I els altres temes ja tenen més trempera rítmica
i a tempo més viu, tot i que no massa, com són “Self-Alchemization”, que tot i
començar molt delicadament a duet de veu i contrabaix de la líder, aviat tindrà
canvis que el faran anar més viu. I el 6é tema “Pluriverse” comença
delicadament amb sons de flauta, trombó, guitarra, contrabaix, piano,
escombretes, tot així com molt contemporani, fins la Intro del contrabaix de la
líder on a partir de llavors, canviarà tot a més. I el 5è track “Até” comença
amb la flauta de Elsa i ja després
amb un ritme trencat primer, i Swing després, el tema s’estirarà la mar de bé
tot i haver-hi un “break” amb solo de contrabaix.
I els seguirem escoltant en el magnífic tema
anomenat...
2.5.- Até
(Kelsey Mines) 4:49.
I amb aquest “Até” ens han situat a un tempo un
pèl més viu i ritme també un tan càlid. La melodia l’ha fet de nou la flauta de
Elsa amb la veu de la líder Kelsey en el pont i seguint elles dues
fent-la tota. Una secció rítmica que de nou és súper important, per com va tot
plegat, per la marxeta que hi imprimeixen, i també amb les notes del seu
contrabaix. I de nou la líder ens ha captivat per la profunditat del so del seu
contrabaix, alhora que per la seva història explicada, a tot Jazz. I els
companys de la base rítmica donant-li tot el seu suport, en un tema amb el
quintet base, sense guitarra ni trombó. I John
al piano de nou ens ha meravellat per la seva presència, per la seva mà
dreta càlida en el registre del mig, i amb alguna passejada cap al registre agut, mostrant-nos la seva
qualitat. La flauta de Elsa de nou,
la veu de la líder, i totes i tots recuperant el tema per ja acabar-lo
dolçament, aquest magnífic “Até” de Kelsy
Mines.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
"El que fa que la seva obra sigui impactant
és la naturalesa tridimensional del seu llenguatge. Mines no només escriu peces perquè els instruments les habitin;
està superposant estrats de so, el seu baix funcionant com a àncora i motor, la
seva veu narrativa i instrumental, les seves composicions servint com a teixit
connectiu." Paris Move (5
Estrelles).
I també hi ha un tema interessant i vital, el 8è
track i anomenat “Marcy's Regret”, però ja els acabarem d’escoltar en el tema
més vital i anomenat....
3.3.-
Sitting and Not Waiting (Kelsey
Mines) 4:32.
I 10-n’hi-C de tema a tot Swing i què vital que
ens l’han fet. La líder ha mantingut un “Walking” brutal durant tot el tema,
mentre que el baterista Machado ha
fet de les seves, a la seva bola, fent redobles molt sovint i esclar que
portant la màquina rítmica. Un tema amb el trombó de Tafesse que ens ha clavat un brutal solo. Esclar que el tema ha
començat amb la melodia feta per la flauta d’Elsa Nilsson i la col·laboració també del trombó, ells dos a duet,
car no hem escoltat la veu de la líder Kelsey
Mines. El pont del tema és força potent, també. I ja la impro del
trombonista Tafesse, què
impressionant. I jo diria que sembla un trombó baix. I què impressionant el
tempo i ritme del tema, com la base rítmica ho ha gestionat, què bé. I de nou
el pianista ens ha mostrat el domini del seu instrument, i amb quina gràcia i
musicalitat ens ha fet la seva improvisació, anant amunt i avall del teclat del
seu piano. Brutals els tres, car en aquest tema tampoc hem escoltat les
percussions de Jeff Busch. I
recuperant la melodia l’han acabat amb total solvència i delicadament, ideal
tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Elsa Nilsson, flauta, flauta baixa; Beserat Tafesse, trombó; John
Hansen, piano; Danilo Silva, guitarres acústiques i elèctriques; Kelsey Mines,
baix acústic i elèctric, veu i composicions; Machado Mijiga, bateria; Jeff
Busch, percussió.
I seguiré ara amb un altre d’aquests magnífics
discos i ara d’Origin Records i amb
les també exquisides alhora que modernes músiques, les de John Gunther i el seu “Painting
the Dream”. Publicat el 21 de novembre de 2025. Enregistrat el 12 i 13 de
desembre de 2024, mesclat i masteritzat, tot per Colin Bricker a Mighty Fine Productions,
Denver, CO. Amb John Gunther, saxos
soprano i tenor, flauta, clarinet baix, electrònica; Dawn Clement, piano;
Fender Rhodes, veu, electrònica; Dru Heller, bateria i plats. Fotografia de
la banda per Seth Beamer Productions. Pintures
de Judy Gunther. Produït per John Gunther. https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82936.
La música de Gunther és pictòrica sense ser simplement pintoresca. El que més
atrau immediatament d'aquesta música és la seva modèstia... tracta de petits o
simples plaers, les alegries de l'ofici...One
Final Note.
I aquest és un projecte divers per les seves
músiques, on es passegen per diversos estils musicals. Alhora és llarg, amb 13
temes i no precisament curtets, amb més d’1 hora de molt bonica música, com el
primer tema que us proposo escoltar...
4.2.- Mother Juggler (John Gunther) 4:47.
I hem seguit amb un tema que ha estat força
maco, per començar-los a escoltar. I aquí hi tenim un trio pelat, però no tant,
car, cadascú dels músics toca diversos instruments, i alguns més electrònics
que els que han utilitzat aquí, amb el piano de Dawn Clement, el saxo soprano del líder, John Gunther i la bateria i
plats de Dru Heller. El tempo és
relativament viu, i ritme ben marcat pel baterista i els acords de la pianista.
Tema iniciat amb una Intro a piano i bateria i ja la melodia a càrrec del preciós
so del saxo soprano del líder. I són tres, però 10-n’hi-do la feina que fan. I el líder John ens ha fet una dolça i molt bonica improvisació, desenvolupant
l’harmonia del tema amb total solvència i musicalitat. I la pianista Dwan l’ha seguit amb fermesa, a duet de
piano i bateria, fent també les notes més baixes quan no ha improvisat, que
quan ho ha fet, la seva creativitat ha volat delicadament. I així han acabat
aquest preciós tema de John Gunther,
delicadament després de recuperar-ne la melodia.
I el disc podríem dir que es divideix en dues
parts, musicalment parlant. El tema que acabem d’escoltar es podria encabir en
la part on hi ha els temes instrumentals i d’un tarannà més contemporani. N’hi
ha una bona colla de molt delicats, on a més, hi ha la veu de la pianista Dawn Clement. I un d’ells és “When Time
Stops” amb saxo tenor del líder John
Gunther i veu de la pianista. Un altre que segueix aquest tarannà és “In
Praise for Softness”, un pèl més vital i on destaca la veu de la pianista. I
començant a duet de veu i saxo tenor tenim “Two Steps Forward” iniciat també
molt delicadament. Més sorprenent és “Bubbles” per com gestionen els efectes
electrònics, i també delicat de tempo. Un de molt bonic pel duet de veu i saxo
tenor és “Ron Song”, tema on la positivitat de la música ens el fa entendre com
l’esperança d’una vida millor. A partir d’ara els temes són instrumentals amb
la seva diversitat de ritmes i tempos, alhora que per les seves melodies. En
fi, que hi ha més temes, i que els podreu escoltar si n’adquiriu el disc.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ara els escoltarem en el tema força
contemporani anomenat...
5.6.- Blues for Dru (John Gunther) 6:47.
I de nou la bateria de Dru Heller ha iniciat el tema amb una seva Introducció solista. Ben
aviat ha aparegut la melodia feta a duet de saxo tenor i piano. Melodia curteta
que ja ens ha indicat de quin tarannà anirien les músiques. I sí que ho hem
constatat, ara a tot Jazz Contemporani, havent fet un saltironet estilístic
important i evident. El líder John
Gunther ara amb el saxo tenor ha estat qui n’ha iniciat les improvisacions
i ja heu pogut escoltar de quina brutal manera ho ha fet! Modernitat en el seu
discurs alhora que amb una gran musicalitat. I per sota, els dos de la base que
ara són el piano amb acords i els permanents copets als estris de la bateria, l’han
acompanyat la mar de bé. I quin solo al piano ens ha fet la pianista Dawn Clement, amb quina solvència
tècnica l’ha fet. També ens ha mostrat la seva vena moderna, car les seves
evolucions melòdiques així ens ho han mostrat. Quins moments a duet de piano i
bateria. I també el baterista ens ha mostrat les seves habilitats, que en són
moltes, en el seu darrer solo al final del tema, d’aquest “Blues for Dru”, un
Blues per a ell mateix acabant-lo delicadament. Brutal tema de John Gunther!
A través de les seves més de dues dotzenes
d'enregistraments com a líder o col·laborador principal, el saxofonista John Gunther ha vagat estèticament molt
lluny, trobant colors, textures i ritmes que estimularien les creacions dels
seus companys de banda, invariablement interessants. Per a Painting the Dream, va recórrer a la pianista Dawn Clement i al baterista Dru
Heller per ajudar a celebrar la memòria del seu col·lega, el trompetista Ron Miles, la música i les maneres del
qual van inspirar particularment a molts de l'escena musical de Denver. També recorre a la seva mare, Judy Gunther, que va proporcionar les
pintures que adornen la portada. El seu dotat sentit del color i l'equilibri va
afectar el seu fill durant tota la seva infància i sens dubte va influir en les
seves composicions i eleccions texturals, que juntament amb la veu afegida de Clement i l'ús de Gunther dels instruments de vent fusta i electrònica, van
evolucionar en un programa musical que va des de peces íntimes fins a paisatges
impressionants. Paris Move (Thierry De
Clemensat).
I ja els acabarem d’escoltar en el més curtet i
vital, anomenat....
6.3.- In Motian (John Gunther) 3:07.
I de nou un gran tema de John Gunther a tot Jazz Contemporani, el darrer d’ell, d’ells, que
escoltarem. Curtet però molt potent. Un motiu principal curtet que ja d’entrada
ens ha situat en el context de la modernitat i que de manera recurrent hem
pogut escoltar quasi des de l’inici i també en la improvisació de la pianista Clement. Una improvisació que han fet
tots dos, jo diria que tots tres, car, el baterista ha estat creant també
línies rítmiques alhora que els hi donava el suport a ells dos. Uns temes on el
líder ens ha mostrat la seva vena més contemporània, car dels molts temes que
hi ha en aquest disc, la resta tenen derivades musicals molt més melòdiques i
diguem-ne que assequibles. Doncs res, un gran tema per ja deixar-los d’escoltar
o sigui que felicitats noia i nois, Dawn
Clement, piano; Fender Rhodes, veu, electrònica; Dru Heller, bateria i plats i
esclar que pel líder John Gunther, saxos
soprano i tenor, flauta, clarinet baix, electrònica.
I al blog hi podreu llegir un parell de
crítiques molt positives, ambdues amb qualificació de 5 estrelles de Paris Move (Thierry De Clemensat) i Jazz Weekly (George W Harris).
Paris Move
(Thierry De Clemensat) 5 estrelles, quan el so esdevé visió, John Gunther pinta amb so. Cada nota del seu darrer àlbum, Painting the Dream, sembla una
pinzellada extreta d'un paisatge interior vívid. Escoltant-lo, hom percep no
només un músic que dóna forma a melodies, sinó també un compositor que
esculpeix l'espai, el color i l'emoció, i aquest és el saxofonista,
clarinetista i educador amb seu a Denver.
Jazz Weekly
(George W Harris)
John Gunther toca saxos soprano i tenor, flauta, clarinet
baix i electrònica en aquesta sessió de trio en tons pastel amb Dawn Clement i Dru Heller. Gunther utilitza la veu de cirrus de Clement en diverses peces com una
textura addicional de gentilesa, ja que el seu soprano es barreja amb ella al
voltant dels címbals de Heller a
"Mother Juggler" mentre que el seu tenor inventa.
I ara ja encarem el final del programa amb el
sorprenent disc de Carl Schultz, “The
Road to Trantor”, publicat el 21 de novembre de 2025. Enregistrat per Loren Dorland a Mighty Fine Productions, Denver, CO, els dies 6 i 7 de setembre de
2023. Mesclat per Tim Wendel. Masteritzat
per Stevin McNamara a Crystal Mountain Studios, Ashland, OR. Amb Carl Schultz, saxo tenor, flauta; Tim
Wendel, guitarra; Adam Benjamin, piano, Fender Rhodes; Zack Teran, baix
elèctric; Alwyn Robinson, bateria. Tots els temes són de Carl Schultz. Disseny i maquetació de
la portada de John Bishop. Produït
per Tim Wendel i Carl Schultz.
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82939.
... unes interpretacions increïbles d’aquest
tenor que semblen catalogar la història del saxo tenor, invocant matisos de Lester Young i Dexter Gordon..."All
About Jazz".
I ja els escoltarem en el sorprenent...
7.3.-
Caves of Steel (Carl Schultz)
6:24.
I 10-n’hi-C amb quin tema els hem començat
escoltant. I ja heu pogut escoltar que de nou amb una modernitat molt
agosarada, la que ja fa una estona estem copsant. Una Intro al tema amb sons
eteris passats per sedassos electrònics diversos, melodia agosarada del
guitarrista Wendel, també per
sonoritats i ja un solo curtet i brutal del baterista Alwyn Robinson, també amb incursions potents dels altres companys.
I ja la improvisació potent del baixista Zack
Teran. I la cosa rítmica ha estat marcada pels copets a la bateria de Robinson. I quin canvi de sonoritat,
brillant, en el solo del guitarrista Wendel,
què maco ho ha fet. I el tema té un canvi en el pont que el fa encara més preciós,
més bonic. I és que això que hem escoltat aquest Jazz embolcallat de Fusió. I
de nou han recuperat la melodia principal amb els sons eteris de la guitarra de
Wendel i potser també amb el so del
saxo tenor del líder. I quin final més impressionant d’aquest “Caves of Steel”
així, de cop, ideal tema per començar-los a escoltar.
I més coses d’aquest projecte les podreu llegir
al blog, si no les escolteu aquí.
Mentre componia per al seu nou enregistrament,
el saxofonista Carl Schultz es va
adonar que estava visualitzant rics paisatges cinematogràfics a mesura que les
seves melodies prenien forma. Probablement relacionat amb la seva relectura de
llibres de ciència-ficció guanyadors del premi Hugo en aquell moment, tenia sentit desenvolupar una narrativa
completa perquè les composicions prenguessin aquesta forma. Així és The Road to Trantor, la banda sonora
d'una història èpica que només existeix a la ment de Schultz. Armats amb un concepte, una mica d'electrònica i un
conjunt versat en exploracions evocadores i altament creatives, Schultz, el guitarrista Tim Wendel, el teclista Adam Benjamin, el baixista Zack Teran i el baterista Alwyn Robinson creen un àlbum expansiu
de jazz modern que es desenvolupa en l'arc dramàtic d'una saga fascinant ben
explicada.
"... la interacció d'aquesta dinàmica es
mostra completament, i d'aquesta convicció sorgeix una música cohesionada,
melòdica, complexa, expressiva i convincent." Bird & Beckett ("SF").
I al Paris
Move (Thierry De Clemensat) ens diu coses que les podreu llegir al blog.
Des de la primera escolta, The Road to Trantor sembla una màquina del temps. Per a aquells que
van viure la dècada de 1970, els ecos són inconfusibles, un retorn al món sonor
exuberant i exploratori del rock progressiu i la fusió primerenca, quan els
sintetitzadors no eren només instruments sinó portals cap al futur. Les
textures del teclat recorden un llinatge que va començar aleshores...
I encara els escoltarem en el llarg i sorprenent
tema anomenat....
8.2.- Psicohistory (Carl Schultz) 10:15.
I quin llarg i sorprenent tema hem acabat d’escoltar.
I què bonica la melodia inicial feta amb el saxo tenor del líder Schultz. I ja els acords eteris de la
guitarra de Tim Wendel i la magnífica
sonoritat del Fender Rhodes a càrrec
de
Adam Benjamin i quin llarguíssim solo que ens ha fet. Aquí la
seva creativitat no sembla tenir límits, car s’hauria pogut estar desenvolupant
el tema “in eternum”. I què maco el “break” quan el líder ha iniciat la seva
improvisació, ell el bo de Carl Schultz.
Un solo on no ha oblidat “la tradició” alhora que circulava per motius més
agosarats i moderns. El seu fraseig ràpid ens l’ha mostrat dotat d’una tècnica
molt depurada. I quin suport dels companys de la base rítmica, ells tres amb
teclat, baix i bateria. I al final de la seva llarga intervenció ha aparegut el
motiu principal amb els sons eteris del Fender
Rhodes de l’Adam Benjamin i
acords subtils de la guitarra de Tim
Wendel i esclar que la melodia a saxo tenor del líder Carl Schultz. I quin final més estratosfèric amb els sons de la
guitarra de Wendel, amb la base
rítmica del baix de Zack Teran i la
bateria de l’Alwyn Robinson. I a
duet de saxo tenor i guitarra l’han acabat molt delicadament. Quin tros de tema
de Carl Schultz.
I més i molt bons comentaris sobre aquest
sorprenent disc de Jazz Weekly (George W
Harris), Jazz2Love (Editor) i All
About Jazz (Jack Bowers) els podreu llegir al blog del programa.
Jazz Weekly
(George W Harris)
Tocant el saxo tenor i la flauta, Carl Schultz crea una mena de banda
sonora per a un moviment de ciència-ficció encara no escrit en aquest àlbum creatiu
i evocador amb Tim Wendel, Adam
Benjamin, Zack Teran i Alwyn Robinsonr. Com era d'esperar, els temes intergalàctics
són, bé, espacials, ja que Wendel i Benjamin van on ningú ha anat abans...
Jazz2Love
(Editor)
Com un claret suau i apagant, The Road to
Trantor és la visió del saxofonista Carl Schultz d'alguna cosa que el públic
trobarà auditivament deliciosa. Es refereix a la seva creació de tot el
material original com "una banda sonora per a una pel·lícula de
ciència-ficció que només existeix al meu cap". La recopilació és més
comparable a les trobades clàssiques de ball de saló dels anys 50...
All About Jazz
(Jack Bowers)
El saxofonista Carl Schultz va compondre The
Road to Trantor com a banda sonora d'una pel·lícula de ciència-ficció. El
problema és que la pel·lícula només existeix al cap de Schultz. Quan escrivia
cada cançó, intentava imaginar l'escena en què s'utilitzaria. En aquest sentit,
la música és temàtica, tot i que els temes només els coneix Schultz....
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I tot i haver-hi temes tan interessants com
aquests “The Spirit of Adventure”, “Journey”, “Ecumenopolis”, “Gladia”, i “Crystalline
Desolation”, ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el
tema anomenat...
9.7.- Unsettled Worlds (Carl Schultz) 4:47.
I de nou ens han enlluernat per la seva
musicalitat. Un tema que ha començat amb una dolça sonoritat més que evident i
que de mica en mica han anat desenvolupant. En el pont, el tempo s’ha vist més
que doblat, fent el líder una melodia agosarada i vital. Ell mateix en la seva
improvisació ha passat el so del seu saxo tenor per efectes diversos, havent
escoltat clarament els dos sons diferenciats. Una improvisació molt interessant
la del líder al saxo tenor on ens ha mostrat la vena més melòdica, amb notes llargues,
i esclar que amb moments molt més incisius i que ha deixat pas a la del teclista
Adam Benjamin aquest amb el Fender Rhodes. Aquest ens ha acaronat
pel so, però també per la seva musicalitat. I de fons, sons eteris de la
guitarra de Wendel, i sempre,
sempre, la base rítmica imparable, la del baix de Teran i la bateria de Robinson.
I tot i el tempo viu, el so és així com molt contingut. I recuperant el motiu
principal han arribat al final d’aquest bonic tema que han acabat així com en
suspensió, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el
programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi o sigui
que felicitats nois Carl Schultz, saxo tenor, flauta; Tim Wendel, guitarra; Adam Benjamin,
piano, Fender Rhodes; Zack Teran, baix elèctric; Alwyn Robinson, bateria.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts,
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i
nosaltres ja aquest divendres 12 de desembre on estarem de nou a la Sala Xica
amb un trio de luxe liderat pel baixista escocès establert a casa nostra, en Garry Fimister amb Toni Solà, saxo tenor i Kike
Angulo, guitarra a partir de les 22h, i entrades per Entrapolis a l’enllaç que trobareu al blog:
https://www.entrapolis.com/entrades/fimister-sola-angulo
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
