Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I de nou un programa dedicat a la nostre
estimada editorial, Fresh Sound Records
i avui recuperant dos CDs reeditats per Jordi
Pujol a més de recuperar gravacions en directe de fa algun temps del gran Geni
Barry i per això “Looking
Back Again – Live Recordings!”. Els dos reeditats són els de Al Grey – Billy Mitchell, “Studio
Recordings” i el magnífic doble CD del Chico
Hamilton Quintet, “1958-1959 Complete Studio Sessions”.
Començarem amb el doble CD de Chico Hamilton Quintet, “1958-1959 Complete
Studio Sessions”. I el primer CD es va gravar a Radio Recorders Hollywood el 26 i 27 d’octubre i el 20
i 30 de desembre de 1958 on hi hagué: Eric
Dolphy (as, bc), Dennis Budimir (g), Nathan Gershman (cello), Wyatt Ruther (b) i Chico Hamilton (d), String Orchestra (9
violins, 3 violes, 3 violoncels) dirigida per Fred Katz i temes del #7 a l’11.
https://www.freshsoundrecords.com/chico-hamilton-albums/5003-complete-studio-sessions-featuring-eric-dolphy-2-cd-set.html.
Chico Hamilton, un músic d'una visió i una comprensió
extraordinàries, sabia els riscos que corren les petites bandes de jazz quan
entren en els àmbits anomenats clàssics. Així que va solucionar el problema en
gran part seleccionant els seus homes i materials amb extrema precaució i
perspicàcia rara. Als talents especials del guitarrista Dennis Budimir i el violoncel·lista Nathan Gershman, el líder va afegir dues veus individuals i
especialitzades, una de jazz i una altra d'orientació clàssica, però ambdues
molt flexibles. I en Eric Dolphy va
incloure un instrumentista notable, on el domini de tots els vents i el
llenguatge musical anava des de Hodges
fins a Parker. Dolphy va ser
especialment destacat en aquesta tercera versió del quintet de Hamilton. Va entendre a fons els
conceptes dispars de to, tot i que sovint s'oposen a aquells que tracten tant
el jazz com les tècniques legítimes. Aquest conjunt és, en essència, un resum
de l'evolució que havia viscut el quintet de Chico Hamilton abans d'arribar al final del seu temps com a grup de
treball.
I ja els començarem escoltant en dos delicats i
preciosos temes seguits anomenats...
1.1.15.- Nature By Emerson (Fred Katz) 5:03.
2.1.1.- Pottys Ville USA (Bill Potts) 5:45.
I què maco aquest tema “Nature by Emerson” de Fred Katz i quina delicadesa
d’interpretació del genial i irrepetible Eric
Dolphy, amb un so del seu saxo alt molt melòdic, molt tendre, cosa que ha
canviat en la seva més que brutal improvisació. De com improvisa Dolphy ja n’aniré parlant, que
l’escoltarem abastament. Preciosa
melodia, preciós tema que han fet ell a l’alto, la guitarra de Budimir, el contrabaix de Ruther i el violoncel de Gershman, amb el líder Hamilton amb les suaus escombretes de
la seva bateria, bonic tema per començar-los a escoltar.
I sí que “Pottys Ville USA” de Bill Potts ha estat també magnífic.
Músiques aquestes molt contingudes, fetes amb molta delicadesa. Recordeu que en
aquella època, el Jazz que es feia era divers, sí, però amb tralles potents a
tot Bop, Hard Bop, i ja amb les primeres incursions del Jazz d’Avantguarda. I per
contra, aquestes eren força delicades. Esclar que parlo de les melodies i
arranjaments fets de ben segur pel líder Hamilton,
car, a les improvisacions, la cosa canvia, i de nou amb un increïble solo de Dolphy. Budimir a la guitarra ens ha mostrat quin tros de guitarrista va
ser, i també un bon solo amb el contrabaix fet pel Wyatt Ruther. Gran tema de nou d’aquests súper “mostrus”.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguim amb aquest deliciós disc del 1958, ja
veieu quin goig de músiques que varen fer tots ells, tot i escoltant-los també
en dos temes seguits anomenats...
3.1.17.- Gongs East (Chico Hamilton) 4:53.
4.1.6.- Under Paris Skies (Giraud & Drejac)
4:33.
I què gran Eric
Dolphy en el “Gong East” amb el clarinet baix. I quina composició més
sorprenent pels diversos canvis rítmics que ha tingut, i també per com és la
pròpia melodia. Iniciat amb el Gong de Chico
i ja la línia de baixos amb el contrabaix de Ruther, el cello de Gershman
i ja una melodia feta quasi a cops de ritme, amb un motiu principal que han
repetit. I ja el Swing i el solo increïble de Dolphy al clarinet baix, ell, incommensurable. I com la bateria del
líder Hamilton ha agafat les regnes
rítmiques del tema. De nou el motiu principal amb el contrabaix i els cops de
melodia, i de nou Swing i solo, ara amb l’excelsa guitarra de Dennis Budimir. Amb quina delicadesa
que ho ha fet, i mestria, per descomptat. Uns moments increïbles els dels dos
solistes, Dolphy i Budimir, i què maco el final amb el
cello fent vibrar les seves cordes acabant de nou amb el Gong. Brutal.
I de nou Dolhpy
amb el saxo alt, amb un so molt contingut i melòdic fent la bonica melodia del
“Under Paris Skies”, “Sota el Cel de París”. El tema té ja un tempo més viu
apareixent el Swing en la improvisació brillant del poc conegut guitarrista, el
grandíssim Dennis Budimir. I el
Swing gràcies al “Walking” del baixista Ruther
els ha fet caminar, també amb la bateria del líder, esclar. I després, el
brutal solo de Dolphy al saxo alt,
ell increïble. Ara sí que s’ha esplaiat a dojo, amb velocitat increïble de
fraseig, escoltant-se totes les notes, cosa súper difícil de fer. Però és que
ell tenia una gran tècnica interpretativa, a l’abast de pocs. I després, uns
moments molt macos de “soli” fet pels dos solistes, escombretes de Hamilton i melodia d’aquest “Under
Paris Skies”.
I seguirem amb alguns temes del segon CD, que es
va gravar a Radio Recorders Hollywood
el 6 de gener (#1, 2) i el 25 de juny (#15 a 17), i als Capitol Tower Studios el 19
de maig (#3 a 14) de 1959 on hi hagué: Eric
Dolphy (as), Dennis Budimir (g), Nathan Gershman (cello), Wyatt Ruther, Ralph
Pena (b), (#13, 14) i Chico Hamilton
(d),
I d’aquest compacte escoltarem alguns temes, també,
com ara aquests dos seguits i anomenats.....
5.2.8.- Champs Elysees (Gerald Wiggins ) 2:31.
6.2.11.- Frou Frou (Lester Young ) 3:21.
I un altre molt bonic tema curtet amb una
melodia molt delicada, la dels “Champs Elysees”. El canvi tonal del pont ha
estat increïble. Però ai las com ha canviat la moguda sonora en el solo de
l’increïble Eric Dolphy. Brutal és
poc, car va ser un geni de la música, com a intèrpret, car com a compositor, no
es va lluir tant. Un Swing magnífic pels de la base rítmica, contrabaix
sobretot, guitarra i escombretes, han servit en safata una sòlida base per a
lluïment del solista.
I el “Frou Frou” de Lester Young ha estat també força sorprenent, per la qüestió
rítmica, bàsicament, però també per la melodia. I de nou, brutalitat de canvi
rítmic a tot Swing en el més que brutal solo de Dolphy al saxo alt. Per sota una línia de cordes amb el cello, i
després uns moments súper amb els mestres de les cordes, i també amb el gran
solo del guitarrista Budimir. Aquí,
el líder Chico Hamilton ha fet de la
seva rítmica tota una obra d’art, molt delicada, per cert. Gran tema poc
escoltat del gran Lester Young
potser per la seva dificultat interpretativa.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines
web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I un parell de meravelles més d’aquest segon CD
són aquestes, i ja per deixar-los d’escoltar..
7.2.16.- Newport News (Kenny Dorham) 4:36.
8.2.5.- Fat Mouth (Vance) 2:57.
I sí que el “Newport News” ens ha impressionat,
tema poc interpretat del gran Kenny
Dorham. Una melodia un tant entremaliada, un ritme canviant a Swing en el
pont, mentre que ha estat a Latin en les As del tema. I sí que el Swing pel
“Walking” del baixista Ruther ha
estat brutal, i per això Dolphy ha
volat en la seva improvisació al saxo alt. De nou increïble tècnica, gust
musical, el seu propi i únic. També Budimir
a la guitarra ha brillat per la seva nítida tècnica i fraseig, tocant la
guitarra “pelada”, que aleshores no hi havia efectes electrònics.
I ja per acabar d’escoltar-los ha esta la mar de
bé fer-ho en aquest curtet però molt vital tema de Vance , el “Fat Mouth”, “Morro gros”. I si la melodia del tema ha
estat entremaliada, més encara ho ha estat la improvisació increïble de
l’estimat Eric Dolphy. La base
rítmica ha estat de nou increïble amb un suport, amb un coixí magnífic pels
solistes. I també Budimir ha arribat
al cel amb la seva guitarra. Quin solo més precís, quina tècnica més depurada.
Moments estel·lars, tot i que curtets pel líder a la bateria, el gran Chico Hamilton, que va saber barrejar dos
gran solistes amb una base rítmica sòlida per conjuminar aquestes magnífiques
músiques.
I ja deixarem aquest magnífic quintet liderat
per Chico Hamilton i esclar que
també hem tingut el gran goig d’escoltar a l’inimitable Eric Dolphy. I ja per seguir amb l’altre CD recuperat per Jordi Pujol el de l’Al Grey – Billy Mitchell, “Studio
Recordings”. Amb tots els músics que són Dave Burns, trompeta; Al Gray, trombó; Billy Mitchell, saxo tenor;
Calvin Newborn, guitarra; Bobby Hutcherson, vibràfon; Floyd Morris, Earl
Washington, piano; Herman Wright, contrabaix; Eddie Williams, Otis
"Candy" Finch, bateria i Philip
Thomas, congues. Aquesta recopilació ha estat produïda per a la publicació
de CD de Jordi Pujol, © 2023 per Fresh
Sound Records, estèreo · remastered digitalment de 24 bits per a Blue Moon Discogràfiques, S.L. Enregistraments
originals produïts per Ralph Bass
(#1-5), Esmond Edwards (#6-12), desconegut (#13). Notes originals de folre de Sid McCoy & Del Shields. Noves notes de folre escrites per Jordi Pujol.
https://www.freshsoundrecords.com/al-grey-billy-mitchell-albums/56638-studio-recordings.html.
I ja els començarem escoltant en temes i Músics
i Pistes #6-12: Dave Burns, trompeta; Al
Gray, Trombó; Billy Mitchell, saxo tenor; Bobby Hutcherson, Vibràfon; Earl
Washington, piano; Herman Wright, contrabaix; Otis “Candy” Finch, bateria;
Philip Thomas, Congues. Enregistrat
a Ter Mar Recording Studio, Chicago,
1 de novembre de 1962, en els temes...
9.6.- Blues in The Night (H. Arlen- J. Mercer)
5:18.
10.11.- Night and Day (Cole Porter) 4:26.
I res que, hem passat de les músiques elaborades
dels dos CDs de Chico Hamilton,
1958-1959 a aquestes a tot Mainstream, les del duet Al Grey – Billy Mitchell, 1962. I sí, quin brutal Blues el primer
tema “Blues in The Night” de Harold
Arlen, amb la seva la música que sí hem escoltat. Swing contingut en un tema
a tempo mèdium ideal per notar aquest feeling. I la melodia l’ha fet el trombó
de Gray i a moments a duet amb el
saxo tenor de Mitchell, però vaja, Gray ha fet quasi tota la feina
melòdica, i també en el Pont del tema. I ja les improvisacions i la primera la
seva, amb tot el suport dels altres vents, trompeta i saxo tenor. I sí que es
noten la mar de bé les congues de Thomas
i la resta de companys de la base rítmica amb el contingut Walking de Wright al contrabaix. I també Mitchell ha fet la seva improvisació,
amb un fraseig Mainstream claríssim, amb un bon so, robust, i elegància.
I què vital el “Night and Day” de Cole Porter, i ja amb el vibràfon del
gran Bobby Hutcherson, mestre i amic
de l’estimat Geni Barry que després
escoltarem. I de nou les percussions en aquest tema arranjat a tot Latin Jazz
amb una melodia feta pel trombó de Gray,
força càlid, el seu so. Més punyent en el pont però igualment força contingut.
Brillantor en el solo de Hutcherson,
alhora que mestria inqüestionable la d’aquest geni del vibràfon. Moments
solistes compartits amb la trompeta amb sordina de Burns, el trombó de Mitchell,
ell també en el pont i la darrera A del tema. Moments del piano de Washington i ja amb un final que en un
directe s’allargassaria segons públic i músics.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Els camins musicals d'Al Gray i Billy Mitchell
es van creuar per primera vegada en diverses bandes liderades per destacats
líders del jazz. Després de perseguir esforços musicals separats, el destí els
va tornar a unir a l'emocionant Big Band de Count Basie a finals de la dècada de 1950, on es van convertir en
membres clau de la banda. El seu temps amb Basie
va durar fins a finals de 1960 quan van decidir traçar el seu propi rumb i
co-dirigir un sextet impressionant. En aquestes dues sessions del 1962, sota el
lideratge de Grey, el grup es va
convertir en un septet amb el pianista Floyd
Morris unint-se a la primera sessió i el pianista Earl Washington a la segona. La primera línia, el “Front Line” amb Gray i Mitchell, també incloïa el trompetista Dave Burns i l'excepcional aleshores jove vibrafonista Bobby Hutcherson. Completant la
formació el fort baixista Herman Wright
i el vigorós bateria Eddie Williams.
Pistes #1-5, cara A de l'àlbum "Snap Your Fingers" (Argo LPS
700).
Pistes #6-12, de l'àlbum "Night
Song" (Argo LPS 711).
Pista #13, del single Argo 5421 Al Grey-Billy Mitchell Single 5421.
Pista #13:
Al Gray, Trombone i Billy Mitchell, tenor Sax; amb Dave Burns, trompeta; Bobby
Hutcherson, Vibes; Floyd Morris, piano; Calvin Newborn, guitarra; Herman
Wright, contrabaix; Eddy Williams, bateria.
Enregistrat a Chicago, 1962.
I ja els acabarem d’escoltar amb temes i músics
i pistes #1-5: Dave Burns, trompeta; Al
Gray, Trombó; Billy Mitchell, saxo tenor; Bobby Hutcherson, Vibes; Floyd
Morris, piano; Herman Wright, contrabaix; Eddie Williams, bateria. Enregistrat
a Ter Mar Recording Studio, Chicago,
el 19 de febrer de 1962, i temes anomenats..
11.5.- On Green Dolphin Street
(Kaper-Washington) 4:20.
12.4.- R.B.Q. (Gene Kee) 4:58.
I què maco aquest “On Green Dolphin Street”,
interpretat com tothom sol fer, amb les As a Latin i el Pont a tot Swing; i
també fent les improvisacions a tot Swing. Iniciat amb un “Vamp” i notes del
baix i la rítmica de la bateria de Williams,
i ja la melodia en les As del vibràfon de Hutcherson,
mentre que en el pont l’han fet els vents. I ja la primera improvisació a
càrrec del mestre del vibràfon Hard Bop, el gran Bobby Hutcherson. Precisió, delicadesa, brillantor sonora i una
gran demostració de tècnica i bon gust en un solo de llibre que ell ens ha fet.
S’ha esplaiat la mar de bé fent quatre “chorus” del tema, estona suficient per
gaudir-lo, per valorar-lo com qui va ser el millor vibrafonista modern del
Jazz. Després un “soli” dels vents amb el vibràfon, per ja encarar el final tot
i recuperant la melodia del tema, on Bobby
Hutcherson n’ha estat l’indiscutible protagonista.
I què impressionat el “R.B.Q.” per ja deixar-los
d’escoltar, en un tema allunyat una mica del bàsic “Mainstream” i tema més Hard
Bop. El Swing ha estat brutal, el del baixista Wright, on de nou el gran Bobby
Hutcherson ha fet de les seves. Iniciat amb la línia de baixos per Wright i ja la melodia feta pels vents
líders, saxo tenor Billy Mitchell i
trombó Al Gray, i de nou més melodia
amb la trompeta de Burns. I sí que el gran Hutcherson
ens ha enlluernat de nou en la seva improvisació. Els vents han estat al seu
darrere fent-li un coixí i després fent un “Soli” brutal. I quin canvi més
delicat tot i apareixent el saxo tenor de Mitchell
ell amb només el contrabaix de Wright,
primer contingut, i després amb tota la trempera dels altres vents. Els altres
companys, hi han estat però molt soterrats. Després han aparegut amb
consistència. Bon solo de la trompeta de Burns
aquest, com els altres vents, bastant desconeguts pel gran públic. Brutal solo
del trombonista Gray, increïble
interpretació, amb un Williams a la
bateria força present, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar.
Les cinc primeres seleccions són de l'àlbum "Snap your Fingers".
L'enfocament musical del septet emfatitzava el hard swing amb un toc
d'exuberància despreocupada, humor i un retorn conscient als fonaments del
swing saludable, divertit i espontani, alhora que incorporava actualitzacions. Gray estava en bona forma de fer sonar
el trombó i també a través de la seva sordina, i sonant també de manera oberta i
relliscosa. A l'encantadora balada “Just Waiting” de Melba Liston, Mitchell la interpreta d'una manera meravellosament
relaxada i suau. La segona sessió inclou l'àlbum "Night Song", en el qual el gran tromboniste d'espatlles
amples de Grey s'arrossega
delicadament per totes les cançons. Mitchell,
que té un paper relativament menor a l'àlbum, és provocador sempre que apareix.
A la cançó “Stardust”, ofereix un vers preciós que prepara l'escenari per a un
excel·lent solo de Grey, al qual
segueix una brillant trompeta amb sordina de Burns. Earl Washington,
per la seva banda, brilla en el seu únic solo a “Stella de Starlight”. L'últim
tema, “Dirty Low Down Blues”, es va publicar només en un senzill, sense detalls
de personal. Aquest conjunt demostra que Gray
i Mitchell eren bons músics de
jazz establerts, l'amistat i la col·laboració musical dels quals van deixar una
empremta indeleble en la història del jazz. —Jordi Pujol.
I ja encarem el final del programa i ara fent
una passa endavant pel que fa gravacions del disc però també amb una mirada al
passat, i per això aquest disc de l’estimat
Geni Barry es diu “Looking Back Again – Live Recordings!”.
Amb Geni Barry, vibràfon; John Dubuclet,
trombó; Matthew Simon, Dan Posen, Lluis Figuerola, Dennis Hernandez, trompetes;
Enric Mestre, Josep Tro, trombons: Sergi Vergés, trombó baix; Alfons
Carrascosa, Carlos Nostro, saxo alt; Eladio Reinon, Xavi Figuerola, saxo tenor;
Joan Chamorro, saxo baríton; Xavier Algans, German Kucich, Albert Bover, José
Alberto Medina, piano; Dave Mitchell, guitarra; Nono Fernández, Pedro Martin,
Marco Lohikari, Jordi Gaspar, contrabaix; Pau Bombardó, Carlos González, Aldo Caviglia,
bateria. Masteritzat per Fosi Barry.
Fotos de Victoria Ibars i Oriol Arnau (portada). Produït per Geni Barry. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació de so ©
2024 de Fresh Sound Records, per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
https://www.freshsoundrecords.com/geni-barry-albums/57456-looking-back-again-live-recordings.html.
Aquest segon àlbum de Geni Barry, mirant enrere de nou!, continua el primer volum com a
recopilació d’enregistraments en directe des del 1999 fins al 2016. Un deixeble
de les llegendes del jazz com Tete
Montoliu i Bobby Hutcherson, Barry
mostra les seves habilitats excepcionals com a vibrafonista, actuant al llarg
d’una gamma de formacions que van col·laborar amb ell en tota la seva carrera
professional. L’àlbum presenta un repertori de peces de Jazz Greats, cadascun interpretat amb el toc únic de Barry. Barry ha tocat a nombrosos
festivals nacionals i internacionals, guanyant aclamacions tant per part de
crítics com de públics. Ell estén el cor gràcies als músics que es van unir a
ell en aquests enregistraments i que van ajudar a donar vida a aquest àlbum.
I ves per on que en aquest CD hi tenim 11 temes
magnífics, alguns dels quals a tempo de preciosa balada com és el cas del tema
de Victor Young “My Foolish Heart”.
També és així de delicat el tema de Michel
Legrand “What Are You Doing The Rest Of Your Life?”. Una mica vitals són el
“You Know I Care” de Duke Pearson,
el del seu estimat amic i mestre Bobby Hutcherson “Little B’s Poem” i la
seva composició dedicada a la seva estimada “Victòria”. I ja els que queden ja
van a un bon tempo com és el cas del “Bolivia” de Cedar Walton. També el tema propi de Geni Barry és així de viu, “Fuga en el Hospital”. I encara més vius
són els dos temes de Miles Davis “Seven Steps to Heaven” i
“Solar”, aquest a duo amb l’Albert.
I ja els que dos que queden són els que va enregistrar amb la The Big Band Jazz Terrassa “Samba Dees
Codda Do It” i el primer track “Cottontail” de Duke Ellington.
I els Músics en #6: Geny Barry Trio: Genny Barry, vibràfon; Albert Bover, piano; Marco
Lohikari, contrabaix. Enregistrat en directe a Can Deu per Semfusa,
Barcelona, 22 d'abril de 2014. I els escoltarem en el tema propi dedicat
a Victòria i amb aquesta formació.
13.6.- Victoria (Geni Barry) 8:00.
I què bé haver escoltat el vibràfon de Hutcherson i ara haver-ho fet amb el de
l’estimat Geni Barry, ell que en va
ser alumne, també acompanyant-lo a ell i a Tete
Montoliu en una gira que van fer per Europa.
I aquest “Victoria” ha estat molt maco, i també a tot Swing, i ara amb en Marko Lohikari i el pianíssim del gran Albert Bover. Melodia i ja la improvisació
increïble del més fidel alumne de Hutcherson
a l’estat espanyol. Les seves anades amunt i avall del vibràfon, la seva
peculiar gestió de les harmonies quan ell improvisa, el fan únic en aquest
instrument, aquí. Tres mestres en els seus respectius instruments, com l’Albert al piano que ens ha deixat
clavats a la cadira, on ja hi érem després d’escoltar a Geni, fent Bover un
magistral solo, amb moments que ha marxat una mica amb sons d’aquells que fan
mal, fora de l’harmonia. Tema de nou i final, amb en Lohikari havent fet la tasca d’acompanyar-los, cosa que ha fet la
mar de bé.
Músics en #7: Geni Barry Trio: Geni Barry, Vibràfon; Jose Alberto Medina, piano;
Jordi Gaspar, contrabaix. Enregistrat a Estudio Rosazul, Barcelona, el 15 de novembre de 2010.
Músics en #8-10: Geni Barry Duo (#10) i Quartet: Geni Barry, Vibràfon; Albert Bover,
piano; Jordi Gaspar, contrabaix; Aldo Caviglia, bateria. Enregistrat en
directe a Jamboree per Joan Melero, pel programa de ràdio "Homenatge A Bobby Hutcherson",
Barcelona, 22 de novembre de 2016.
I seguirem amb temes on hi ha els Músics en #2-5:
Geni Barry Quartet: Genny Barry, vibràfon;
German Kucich, piano; Pedro Martin, contrabaix; Carlos Gonzalez, bateria.
Enregistrat en directe a Galileu
Galilei, programa de televisió "Jazz
en España", Madrid, 18 de gener de 1999 i els temes anomenats..
14.2.- Bolivia (Cedar Walton) 5:43.
15.5.- Seven Steps to Heaven (Miles Davis) 4:31.
I "Bolivia" es va gravar per primera
vegada a l'àlbum de Cedar Walton “Eastern
Rebellion” publicat per Timeless
el 1976 amb ell mateix al piano, George
Coleman al saxo tenor, Sam Jones
al contrabaix i Billy Higgins a la
bateria.
I quin gran tema de Cedar Walton i quines grans interpretacions de tots quatre, un
quartet que va estar tocant a Madrid
i ja després enregistrar uns quants temes, com aquest “Bolivia” de Walton. Un tema reconegut sempre per la
línia de baixos inicial, què és la que domina durant tot el tema. I ja la
melodia, que és força entremaliada, i més encara la part B del tema, amb un
canvi tonal i rítmic més que evident. I ja les improvisacions, la primera la de
Geni al vibràfon. Mestria es poc, la
que té Geni en els moments solistes,
on brilla per les seves notes fora de context harmònic, sovint, aquelles que
fan mal, diu ell. En aquest solo ha estat però més a lloc, seguint les
harmonies que sovint ell ha modificat prèviament, respecte les originals. I
sempre diu que Geman Kucich és el Bover de Madrid. I sí que el van acompanyar un trio de cracs, i German al capdavant d’aquest trio,
havent fet un molt bon solo, com també han estat genials Pablo Martin al contrabaix i Carlos
González a la bateria.
I el “Seven Steps to Heaven” ha estat brutal,
aquest tema de Miles Davis i diuen
que també de Victor Feldman, tema
encabit en l’àlbum homònim de Davis publicat
per Columbia el 1963. De nou un tema
on el contrabaix ens dóna la pauta de com anirà tot plegat. Una melodia a la A
marcada per la rítmica Latin i ja el Swing a la B o el pont del tema. I el
Swing ja no ens ha abandonat, car la primera i increïble improvisació ha estat
de la mà del líder Barry,
deixant-nos bocabadats per la seva velocitat d’execució alhora per la seva gran
tècnica i llenguatge a tot Bobby
Hutcherson. Els de la base rítmica li han donat tot el seu suport amb un
Swing increïble pel Walking-Running del baixista Martin, brutal ell. També Kucich
al piano ha brillat per la seva velocitat de fraseig, alhora que delicadesa
interpretativa, acaronant les tecles del piano, i executant un brutal solo. I
ja de nou motiu i línia de baixos per ja recuperar la melodia i acabar-lo
suaument, havent escoltat els aplaudiments del públic, car va ser un
enregistrament en directe a l’estudi.
I acabarem d’escoltar-los amb un dels dos temes
enregistrats a Jazz Terrassa:
Músics en #1 i 11: Geni Barry & Big Band Jazz Terrassa: John Dubuclet, director i
trombó; Matthew Simon, Dan Posen, Lluis Figuerola, Dennis Hernandez, Trompetes;
Enric Mestre, Josep Tro, Trombons; Sergi Vergés, trombó baix; Alfons Carrasosa,
Carlos Nostra, saxo alt; Eladio Reinon, Xavi Figuerola, saxo tenor; Joan
Chamorro, saxo baríton; Dave Mitchell, guitarra; Xavier Algans, piano; Geni
Barry, vibràfon; Nono Fernandez, contrabaix; Pau Bombardó, bateria.
Enregistrat en directe a Jazz Cava
Terrassa, el 16 d'octubre de 2004.
I amb el tema de Duke Ellington per ja acabar el programa d’avui, anomenat...
16.1.- Cottontail (Duke Ellington) 5:28.
I quin goig de tema per ja acabar-los d’escoltar
i nosaltres acabar el programa d’avui. Brutal Swing, gran tema de Ellington, una Intro a càrrec dels
vents molt potent, i ja la melodia amb vents i vibràfon, tots plegats. Un pont
amb canvi tonal i amb la trompeta de Matthew
Simon, i ja el primer i brutal solo de Dave
Mitchell a la guitarra, el bo d’en Dave que va decidir tornar als EEUU, per la qual cosa el trobem a
faltar. Després d’ell, de nou Geni Barry
amb una brutal demostració de mestria solista, passejant-se amunt i avall pel
seu vibràfon, tocant les notes més adequades, tot i que algunes estiguin fora
d’òrbita. I ells dos s’han estat una bona estona compartint improvisacions,
alternant-se tots dos. I hem escoltat el saxo tenor de l’Eladio Reinón i el piano d’en Xavi
Algans. I després d’aquests llargs moments solistes, tota la colla de vents
han fet un “Soli” increïble, en un arranjament fet pel que serà el JazzTerrasMan d’enguany, el bo de John Dubuclet qui dirigí aquesta Big
Band durant una bona colla d’anys. I quin final més brutal, més impressionant
per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Geni Barry i resta de companys, que en són molts, tema ideal per ja
acabar el programa i com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 7 de març,
on tindrem a l’Ignasi Terraza i convidat, en
un esdeveniment organitzat des del Jazz
Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i per això amb l’entrada
gratuïta. Us hi esperem a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
