Enllaç a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja hi tornem amb un programa dedicat a la
discogràfica amiga Origin Records i
la seva filial OA2 Records,
dirigides per l’amic John Bishop.
Escoltarem a la trombonista japonesa Nanami
Haruta, “The Vibe”; al baixista Rodney
Whitaker, “Mosaic” (The music of Gregg Hill), d’Origin i a Ben Markley, Tell
the Truth”, d’OA2, i de nou amb
un micro conte de Carme de la Fuente,
en un programa amb un sol contrabaixista, cosa única.
I fent una presentació sobre els tempos i ritmes
de cadascun dels temes crec que serà suficient, que ja els he comentat
abastament en els programes anteriors i així escoltareu més música. A veure
quant aguanto sense comentar els temes, haaa.
Començaré el programa amb el força delicat disc
de la trombonista japonesa Nanami
Haruta, “The Vibe”. Enregistrat, mesclat i masteritzat per COREY DERUSHIA a Troubadour Recording, Lansing, MI. Notes de folre de WILLARD JENKINS. Concepte de portada de
l'àlbum i fotografia de LYNNE BROWN.
Disseny i maquetació de la portada per JOHN
BISHOP. Produït per GREGG HILL i
MICHAEL DEASE. Amb Nanami Haruta,
trombó; Michael Dease, trombó, saxo
baríton (1,3); Xavier Davis piano; Rodney Whitaker, contrabaix; Ulysses Owens
Jr bateria; Chris Minami, guitarra (11). Compositors: (1) Renee Rosnes, (2,6) Gregg Hill, (3) Curtis Fuller, (4,7,10) Nanami
Haruta, (5) Christian McBride, (8) Michael Dease, (9) Rodney Whitaker, (11)
Alex North. Arranjadors: (1,3,5)
Chris Glassman; (2,6) Michael Dease.
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82911.
I aquí hi tenim 11 temes amb diversitat de ritmes
i tempos, amb balades increïbles com és la de l’Àlex Roth on hi tenim la guitarra de Chris Minami la preciosa 11 “Unchained Melody”, com també és així
de bonica la seva composició 7 “Heartstrings”. I ja comencen els dolços Swings
a tot vals en el també seu tema 4 “Toshi”. I el tema de Renee Rosnes 1 “Girlie's World” té també un ritme trencat
a tot vals i tempo encara delicat amb una primera impro del seu mestre al saxo
baríton. I una composició d’ell, de Michael Dease és la preciosa 8 “How it goes”, delicada
també pel seu Swing. I un tema del sempitern baixista del programa d’avui és el
preciós 9 “Jamerson's Lullaby” delicat als inicis i que derivarà a un magnífic
Swing a tempo doblat. I també a ritme trencat és el tema del baixista Christian McBride 5 “Sister Rosa” iniciat dolçament i que
esdevindrà a tot delicat Swing en el final de la melodia i les improvisacions.
I també hi tenim temes de Gregg Hill,
un parell, i el primer ja més vital i a tot Swing és el que titula el disc de
la líder, 2 “The Vibe”, tema amb canvis de ritme diversos, mentre que el segon
de Hill és 6 “Easy Money” iniciat
dolçament i a tot Swing posteriorment. I un altre tema de Nanami Haruta és 10 “Woodpecker”, també a tot delicat Swing i tempo
encara no massa viu i a tot Blues. I ja per acabar, sí que el tema més vital és
el del gran Curtis Fuller, 3 “Algonquin”.
I ja la començarem
escoltant a ella i a ells en dos temes seguits..
1.4.- Toshi (Nanami
Haruta) 6:01.
2.5.- Sister Rosa
(Christian McBride) 6:49.
Macos aquests dos
temes per començar-los a escoltar, el primer “Toshi” de Nanami Haruta i el segon “Sister Rosa” del bo de Christian McBride.
La trombonista Nanami Haruta va passar del seu Sapporo natal a Tòquio
quan era adolescent i ràpidament es va establir com una intèrpret dinàmica i
inspirada. El mestre trombonista Michael
Dease la va escoltar en un festival quan tenia 17 anys, i més tard la va
convèncer perquè fes un altre pas, per seguir la carrera amb ell i Rodney Whitaker a la Universitat Estatal de Michigan. Amb afiliacions
professionals que ara inclouen el Sextet de Whitaker i la Big Band
del bateria Ulysses Owens Jr, The Vibe
documenta el respecte que s'ha guanyat dels seus mentors i mostra la seva
important veu musical. Amb el seu quartet, que inclou Whitaker, Owens i Xavier Davis al piano, juntament amb les
aparicions convidades del productor Dease
i el guitarrista Chris Minami, Haruta
revela una postura assertiva i un to convincent i robust en aquest conjunt de
cinc originals, dues peces del coproductor/productor executiu Gregg Hill i quatre versions, inclosa
la de Curtis Fuller.
I ja l’acabarem d’escoltar a ella i ells en dos
temes seguits
3.10.- Woodpecker (Nanami Haruta) 5:25.
4.3.- Algonquin
(Curtis Fuller) 4:53.
Molt interessants els
temes d’aquest disc i aquests el “Woodpecker” de Nanami Haruta, i el darrer “Algonquin” de Curtis Fuller, ideals per ja deixar-los d’escoltar o sigui que
felicitats noia i nois Nanami Haruta, trombó;
Michael Dease, trombó, saxo baríton (1,3); Xavier Davis piano; Rodney Whitaker,
contrabaix; Ulysses Owens Jr., bateria; Chris Minami, guitarra (11).
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I després d’aquestes magnífiques músiques de la
trombonista japonesa sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
I seguim amb l’altre disc d’Origin, el del baixista Rodney
Whitaker, “Mosaic” (The music of Gregg Hill). Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Eric Wojahn a Solid Sound Recording Co., Ann Arbor,
Michigan. Enregistrat del 9 al
10 de març de 2024. Concepte de disseny de fotografia i portada de Lynne Brown. Disseny i maquetació de
la portada per John Bishop. Produït
per Gregg Hill i Rodney Whitaker. Amb Terell
Stattford, trompeta i fiscorn; Tim Warfield, saxo tenor i soprano; Rick Roe,
piano; Rodney Whitaker, contrabaix; Dana Hall, bateria; Rockelle Whitaker, veus
(2,5,7,9). Totes les composicions són de Gregg Hill, Gregg Hill Publishing LLC. Arranjat per Rodney Whitaker. Lletres de Rockelle Whitaker (5,7,9), Randy Napoleon
(2).
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82912.
I aquest és un projecte molt interessant, per la
música de Gregg Hill però també pels
arranjaments dels seus temes. Afegeixo també a tots els músics que hi
participen, tots ells uns cracs. Menció especial a la cantant Rockelle Whitaker segurament la filla
del líder de la banda. Dels 10 temes n’hi ha 4 que tenen un tempo més o menys
slow, lent. Tenen però alguns canvis rítmics que impedeixen encabir-los en les
balades, alguns d’ells amb la veu de la cantant, com són 9 “Stargazer” i 2 “Unknown Ballad”; 4 “Katie's Tune” i 10 “Sunday
Special”. La resta ja tenen més vitalitat de tempo, amb ritmes diversos com és 7
“Still life with tuba” de nou amb la veu de la cantant Rockelle i amb Swing posterior a la melodia. I un altre que canta
amb un ritme trencat, Latin, és el 5 “Moonscape”.I ves que en tenim un a tot
Latin Jazz 6 “Ray Dias”, mentre que el que titula el disc i 1 “Mosaic”, comença
delicadament però aviat canviarà a un tempo vital i a tot Swing amb el líder al
contrabaix marcant-ne l’entrada. I de nou es percep el so profund del
contrabaix de Rodney Whitaker en el
tema a tot Swing 3 “Claxilever”. I ja finalment un altre dels vitals és 8 “Sloe
Gin Fizz” amb una primera brutal improvisació del líder al contrabaix.
Doncs ja els escoltarem en dos temes seguits
5.2.- Unknown Ballad (Rodnay Whitaker) 4:57.
6.5.- Moonscape (Rodnay Whitaker) 7:00.
Maca aquesta “balada desconeguda”, maco el “Moonscape”,
ambdós del líder Rodney Whitaker.
"Una classe magistral molt cool... així que
si el cor i l'esperit ho senten, transcendeix
totes les fronteres. Coses brutals". Midwest
Record. Recentment honrat amb la incorporació a l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències pel seu historial
de dècades com a baixista prolífic i preeminent educador de jazz, Rodney Whitaker també continua el seu
paper d'intèrpret consumat de música original, sobretot a través d'aquesta
fructífera associació amb el compositor Gregg
Hill. Mosaic és la quarta
col·laboració entre tots dos, i amb la seva vibrant banda, amb la vocalista Rockelle Whitaker, juntament amb el
trompetista Terell Stafford, el
saxofonista Tim Warfield, el
pianista Rick Roe i la bateria Dana Hall, impregnen les composicions
fresques i idiosincràtiques de Hill
amb molt d'interacció, swing profund, sentit de l'aventura i sensació
d'aventura. "La varietat és àmplia i la banda en si pot fer volar una
tempesta!". WTJU.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I ja els acabarem d’escoltar en dos temes
seguits
7.1.- Mosaic (Rodnay Whitaker) 8:21.
8.8.- Sloe Gin Fizz (Rodnay Whitaker) 5:06.
I què potents el “Mosaic” i l’”Sloe Gin Fizz”,
esclar que del líder Rodney Whitaker
ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia i nois Terell Stattford, trompeta i fiscorn; Tim Warfield,
saxo tenor i soprano; Rick Roe, piano; Rodney Whitaker, contrabaix; Dana Hall,
bateria; Rockelle Whitaker, veus (2,5,7,9).
I ja acabarem el programa d’avui amb el disc d’OA2 Records, amb Ben Markley, Tell the Truth”. Enregistrat, mesclat i masteritzat
per Greg Heimbecker a la University of Northern Colorado, Greeley,
CO. Enregistrat el 27 de febrer de 2024. Foto de la banda de Marlon Rissatto. Pintura de portada de Steve Johnson. Disseny i maquetació de
la portada per John Bishop. Produït
per Ben Markley. Amb Ben Markley, piano; Steve Kovalcheck, guitarra; Wil Swindler, saxo alt; Rodney
Whitaker, contrabaix; Kyle Swan, bateria.
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22237.
I aquest projecte té 8 temes on majorment
dominen els tempos vitals si n’exceptuem un parell, el primer una preciosa
baladeta a tot vals 7 “The Picture Outside My Window”. Un pèl més viu és el
bonic tema 6 “It's Spoken Spokane” de més de 9 minuts i de nou amb ritmes així
com trencats i posteriors moments a tot Swing. A partir d’ara, el tempo ja serà
vital en tots els temes, tot i tenir també ritmes Latin, trencats i diversos
com és el cas de 2 “Tuesday Morning Feeling” iniciat així i a tot Swing a la B
del tema i a les improvisacions. També és així en els inicis el 3 “Don't Bring
It Up”, i a tot Swing en les impros. I sí que hi ha un Blues en aquest disc,
sí, i és el 4 “Snowy Range Blues”, també amb diversitat rítmica als inicis del
tema i Swing posterior. I el tempo puja una mica més en els tres temes restants
com és el cas del 5 “Spencer's Mood”; també el
8 “Rimshot” és així, i aquest amb una melodia amb aires un tan
folklòrics, coses que canviaran en les improvisacions on el Swing serà brutal
pel tempo i Walking del sempitern baixista Whitaker
del programa d’avui. I així de vital és el darrer tema, el que titula l’àlbum 1
“Tell the Truth” i Swing brutal ja en la primera improvisació del saxo alt.
I ja els començarem escoltant en dos temes
seguits...
9.8.- Tuesday Morning Feeling (Ben Markley)
8:03.
10.4 Snowy Range Blues (Ben Markley) 7:15.
I què macos “Tuesday Morning Feeling” i “Snowy
Range Blues”, ambdós del líder Ben
Markley.
"Grooves profunds, swing dolç i interacció
dinàmica... Aquest àlbum és una d'aquestes joies brillants i directes que poden
convertir els fans del pop en acòlits de jazz". - Downbeat. Amb els seus dos aclamats enregistraments de big band i
sessions de quartet amb els saxofonistes Joel
Frahm i Greg Osby, el
pianista/compositor Ben Markley ha
anat construint constantment una discografia important des del seu debut a OA2 el 2008. Tenint en compte els punts
forts dels seus companys artistes, Markley
sempre ha escrit específicament per a la sessió, i "Tell the Truth" no és diferent. Compost per ressaltar
els currículums durs de la secció rítmica —amb el baixista Rodney Whitaker i el bateria Kyle
Swan—, Markley ret homenatge a
les sessions dels quintets de Blue Note
dels anys 60, però lliura el paper habitual de trompeta al guitarrista Steve Kovalcheck, juntament amb el
saxofonista alt Wil Swindler, al
capdavant. "Markley, la seva
composició és exemplar, els seus solos tan lírics i lògics com dels seus models
a seguir, Cedar Walton i Bill Evans". All That Jazz.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I ja els acabarem d’escoltar en dos temes
seguits..
11.5.- Spencer’s Mood (Ben Markley) 5:17.
12.1.- Tell the Truth (Ben Markley) 5:39.
Bé, doncs amb aquests temes, hem acabat el
programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi o sigui
que felicitats nois Ben Markley, piano;
Steve Kovalcheck, guitarra; Wil Swindler,
saxo alt; Rodney Whitaker, contrabaix; Kyle Swan, bateria.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 25 d’abril que tindrem
a la cantant de Toulouse, Manel Chenity
& Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per
l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
