Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I en aquest, el Programa 631, ens dedicarem a repassar diversos projectes d’editorials italianes i amigues, tals són ,no per Abrera, A.MA Records de l’Antonio Martino, i disc “12 Angry Mushrooms” de Bosque Sound Community, la Notami Jazz de Toto Cicco, i disc “Monks and the Third Man” de Fattori & Sebastiani, la Dodicilune de Maurizio Bizzochett i disc “Across the Lines” de Andrea Glockner Quartet i GleAM Records i disc “Inspired”  de Ron Magril a tot Organ Jazz Trio, i  de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començarem amb el disc de Notami Jazz anomenat “Monks and the Third Man” amb Fattori & Sebastiani. Enregistrat per Claudio Esposito al Bess Studio Pescara. Amb Michele Fattori, guitarra i Marcello Sebastiani,  contrabaix. Edició gràfica a càrrec de Stefano Galassi. Foto de Cecilia Sebastiani. Produït per Notami jazz. https://www.edizioninotami.it/home/243-m-fattorim-sebastiani-monks-and-the-third-man-8054729511479.html.
 
I aquest és un treball íntim, el que fan dos instruments de cordes interpretant la música de Monk alhora que amb un tema de cadascun dels dos membres del duo. Tot plegat és una reinterpretació de la música del genial músic afroamericà, i per això podrem escoltar precioses balades com la coneguda “Round About Midnight” iniciada amb el contrabaix de Marcello Sebastiani. També gaudirem molt amb el “Reflections” i el  “Pannonica” tocada aquesta amb un punt de dolç Swing. Ens sorprendran amb el “Cantus”, primer track i tema del baixista amb una Intro increïble on ell es dobla al contrabaix. Hi ha dues presses del “Blue Monk” essent però interpretacions diferents d’un mateix tema, que no toquen igual. Fins ara els tempos són força delicats, amb aquests darrers a tot delicat Swing. Hi ha un Blues, “The Third Man Blues” també així de tranquilet i tema del guitarrista Michelle Fattori, sembla que l’ànima del projecte. Finalment i el tema més vital és l’increïble “Epistrophy” ja tornant a Monk.
 
Doncs els podríem escoltar amb el “Pannonica”, o el “Reflectionc” però ho farem amb el tema del baixista anomenat...
 
1.1.- Cantus (Marcello Sebastiani) 3:40.
 
Doncs ja heu escoltat quina música més meravellosa fan un contrabaix i una guitarra. Alhora també quina composició més interessant, amb el contrabaix fregat amb l’arc i la guitarra puntejant en els inicis. I sí que el baix s’ha doblat a ell mateix deixant el permanent “riff” i motiu principal. Tema curtet de quasi 4 minuts que ja ens indica com aniran les seves músiques, ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguiré amb el tema del guitarrista Fattori a tot Blues i anomenat...
 
2.8.- The Third Man Blues (Micelle Fattori) 5:06.
 
I què maco aquest Blues del guitarrista, i primer amb la melodia curteta, si és que hi ha melodia, com totes les dels Blues, i ja la seva inversemblant improvisació. I sempre el “Walking” del baixista Sebastiani acompanyant-lo. I pensem que estem amb tots els aires de Monk, i aquest Blues té un no sé què de proper al “Blue Monk” que ells varen gravar en dues presses. I ben al mig del tema hi ha hagut un break, una aturada parcial, la qual els ha situat en la segona part del tema, d’aquest magnífic Blues interpretat a contrabaix i guitarra, poca broma.
 
Aquest homenatge a Thelonious Monk, que és una creació de Michele Fattori en relació al primer disc Gavagai, pretén ser una representació de la dinàmica del so i la música que es desencadena amb la intervenció íntima de dos intèrprets. Si a Gavagai la matriu és la llibertat d'improvisació plena, que es duu a terme sense cap llenç executiu, en aquest disc s'exalta la relació entre l'estil entès com a idea i la reinterpretació de l'estil, d'una manera que es desencadena entre el blanc i el negre destacant els molt personals matisos grisos i sonors, els tempos dilatats i els espais contemplatius, que permeten la llibertat d'improvisació i l'augment de la llibertat d'interpretació precisa d'una mateixa improvisació dels dictats de Thelonious Monk.


I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic...
 
3.4.-  Epistrophy (Thelonious Monk) 4:10.
 
I aquest tema el van compondre Thelonious Monk i Kenny Clarke el 1941, i sembla que el darrer la melodia jugant amb un “ukelele”, i Monk es va encarregar de la part harmònica, que era lo seu. I ja després del tema, la primera improvisació a càrrec del guitarrista Fattori amb un so fosc el de la seva guitarra, de ben segur de caixa ample. I encara hem pogut escoltar una magnífica improvisació del contrabaixista Marcello Sebastiani tot just passada la meitat del tema i encarant-ne el final després que el guitarrista hagi recuperat la melodia. Magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Michele Fattori, guitarra i Marcello Sebastiani, contrabaix.
 
És així com es justifica el títol, que també juga amb el nom del propi compositor, que permet que hi hagi una referència moderna al cant gregorià com en la composició inicial, així com la reinterpretació total d'algunes peces celebrades, que es mantenen com a tals en l'exposició del tema i les estructures, alhora que són clarament la tendència sonora lliure de l'estil i els tòpics del gran compositor nord-americà. L'àlbum conclou amb una composició, no sorprenentment un Blues, de Michele Fattori. Una redacció harmònica i melòdica que té en compte l'obra de Monk, buscant amb la mateixa ironia i precisió compositiva ser una petita innovació que sorgeix precisament dels matisos que s'agrupen sense parar entre la transcendència i la contingència. Entre tradició i avantguarda. Entre La Idea, la Història i la seva (re)execució, la seva actualització en el contemporani.
 
I després d’aquestes magnífiques músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per acaronar-nos amb la teva dolçor musical, la de les músiques del programa.


I seguirem amb un altre d’aquests magnífics projectes publicats a Itàlia i serà el del guitarrista israelià Ron Magril a tot Jazz Organ Trio i disc “Inspired” publicat per GleAM Records. Gravat i mesclat per Yonatan Levi als Pluto Studios de Tel Aviv. Masteritzat per Lars Nilsson a Nilento Studio. Amb Ron Magril, guitarra; Yonatan Ricklis, orgue Hammond, Ofri Nehemya, bateria. Foto de l'obra: Yossi Zwecker. Gràfics: Studio Clessidra. Produït per GleAM Records. https://www.gleam-records.com/prodotto/inspired/.
 
Doncs aquest projecte consta de 8 temes interpretats magistralment per aquest trio de joves cracs. Hi ha tres baladetes precioses “Neri”, “Cool Breeze” i “Friday” on en les improvisacions ja hi introdueixen un puntet de delicat Swing i més en aquesta darrera. El tema més llarg de 10m és “Africa” on ens mostren el domini instrumental de manera fefaent. I el tempo creix a partir d’ara amb quatre temes brutals, el primer “Twists and Turns”; segueix la segona dedicatòria a Wes Montgomery “Another for Wes”, un pèl menys viva que la primera “Playing for Wes”, súper vital com també és el darrer tema del disc, el “Minor Blues”.
 
I el disc acaba amb "Friday", "una balada mandrosa de divendres a la tarda", en paraules del guitarrista. Una balada ambulant, construïda sobre una forma molt curta, que confirma l'amor del líder i del seu trio per les atmosferes blues i que posa de nou en relleu la seva capacitat d'expressar un sentiment relaxat sense exhibicionisme inútil però capaç d'encendre's en el moment oportú.
 
I ja els escoltarem en aquesta baladeta, la que té un puntet més de tempo i delicat Swing, anomenada...
 
4.8.- Friday (Ron Magril) 5:36.
 
I de quina manera més dolça hem començat a escoltar a aquest organ trio, sempre ells molt potents, que sí, que aviat vindrà la trempera musical, melòdica  i rítmica. Però ja heu escoltat que el delicat Swing ha aparegut en la improvisació del líder. L’hem escoltat amb un so no tan fosc com l’anterior guitarrista, ell amb un so més brillant amb un llenguatge jazzístic de primer nivell i gran tècnica pel seu fraseig, per la història que ens ha explicat. Un Swing gràcies als baixos de l’orgue a tot “Walking” i al baterista i copets a plats i caixa. Gran solo del jove organista, on hem pogut copsar de quina magistral manera l’ha tocat, amb quina gran tècnica ho ha fet. Melodia de nou i ja final d’aquest bonic tema “Friday”, ideal per començar-los a escoltar.
 
"Ara en el seu segon àlbum com a líder, el guitarrista israelià Ron Magril consolida la seva recerca dins del llenguatge postbop formant un trio d'orgue amb músics joves que expressen una maduresa poc comuna, Yonatan Riklis a l'orgue hammond i Ofri Nehemya a la bateria. L'àlbum compta amb 8 composicions originals que celebren el llegat dels grans de la guitarra Wes Montgomery i Grant Green, que demostra la recerca i la improvisació per trobar el seu propi so i construir les improvisacions buscant el seu propi camí. Inspired és una autèntica expressió de tres joves músics que abracen plenament el so que estimen i ens retornen un so amb swing i ple d'alegria com pocs en l'escena del jazz actual". Spencer Travis.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
"Minor Blues" és l'homenatge de Magril a una forma important de Jazz. Un tema essencial sobre l'estructura dels 12 compassos, ple d'energia i solucions harmòniques senzilles personalitzades en l'elecció dels colors. La pulsió rítmica d'Ofri Nehemya és de gran impacte i fa de teló de fons dels ardents solos de Magril i Riklis, alhora que estimula i inspira els seus camins en una escolta mútua i contínua.
 
La primera part del disc tanca amb la segona dedicatòria a Montgomery, "Another One For Wes", una peça construïda a partir d'una cançó clàssica de 32 compassos amb inflexions bluesy però que implica la recerca de camins d'acords per crear els obstacles adequats per a la improvisació dins d'un llenguatge harmònic fermament arrelat a l'estètica de l'hardbop.
 
"Twists And Turns" és una cançó de swing mitjà on la melodia s'enriqueix amb puntades i temps d'aturada que donen energia a la música. A continuació ve "Neri", una balada crepuscular la melodia de la qual, en paraules de l'autor, "em va sortir del cap quan pensava en el meu fill". La cançó destaca el domini harmònic del líder per equilibrar camins complexos i fórmules més habituals per donar vida al clarobscur desitjat. Tota la formació aquí treballa conjuntament per crear una aura de so rica en matisos. Els solos de guitarra i orgue expressen una forta tendència a la vocalitat amb la seva capacitat d'esperar i respirar entre frases.

 
Escoltem-los en aquest magnífic tema...
 
5.2.- Twists And Turns (Ron Magril) 5:37.
 
I de nou un gran tema a tot Swing, i aquest a un tempo més viu i melodia compartida pels dos solistes  a l’inici i després feta a duet de guitarra i orgue. Ben aviat les improvisacions, la primera la del líder a la guitarra i de nou magistral pel fraseig, per la tècnica amb els arpegis, i una velocitat d’execució ràpida tocant amb una gran tècnica i gust musical. El baterista de nou súper important, ell i els més greus de l’organista. Aquest ha tornat a brillar en la seva brutal improvisació evocant a mestres com Joe di Frencesco més modern que Jimmy Smith, podríem dir. Al final  “quatres” compassos improvisant tots dos i ja final de tema, aquest impressionant “Twists and Turns”.
 
Magril obre aquesta segona part amb una altra balada anomenada "Cool Breeze". En aquest cas tenim un ambient optimista confirmat per les paraules de l'autor: "Vull que se senti com si respires profundament aire fresc". La peça, d'estructura senzilla i lineal en els seus fonaments, actua com a vehicle per al treball expressiu i l'experiència en les opcions tímbriques de l'orgue i la bateria per donar al tema el marc adequat.
 
"Africa" ​​és una cançó ja present a l'anterior disc del guitarrista israelià amb una formació diferent. Aquí escoltem un estat d'ànim diferent, més lligat al post-bop i al jazz modal. Després d'una introducció lliure sobre un pedal harmònic, trobem una estructura curta (16 compassos) impulsada per un humor afro en 12/8 en els 4 primers compassos i en els darrers 4 compassos de la forma. Al mig, la melodia es basa en una idea de stop & go amb una sensació de swing.
 
Però l'àlbum el comencen amb "Playing for Wes", una cançó de mida mitjana amb una estructura curta plena de canvis desafiants en un estil clàssic hard-bop. L'autor: "Ho vaig escriure com un homenatge al meu músic favorit i la meva inspiració més gran: el gran Wes Montgomery".
 
I ja els acabarem d’escoltar amb aquest tema dedicat a Wes...
 
6.1.- Playing for Wes (Ron Magril) 5:27.
 
I ja poques coses comentaré dels temes, car llavors els programes s’allarguen massa. Però vaja, dir-vos que acabem d’escoltar un altre magnífic tema propi i de nou a tot swing i a tempo vital. Grans improvisacions dels dos solistes, guitarrista i organista, amb el jove baterista portant-los a tots a bon port. Brutal aquest “Pyaying for Wes”, disc dedicat a dos dels guitarristes que més li han agradat, Grant Greene i per sobre el gran Wes Montgomery. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Ron Magril, guitarra; Yonatan Ricklis, orgue Hammond, Ofri Nehemya, bateria i per cert, dir-vos que l’Ofri va venir a tocar al Jazz Club Sant Vicenç ara ja fa uns anyets, quan en devia tenir 17encabit ell en el Felix Rossy Sextet.


I comencem la segona part del programa d’avui i canvi estilístic sustancial amb el disc de A.MA Records  “12 Angry Mushrooms” de Bosque Sound Community. No tinc dades de l’enregistrament. Amb Milos Bosnic, baix; Stevan Milijanovic, teclats; Aleksa Milijanovic, bateria; Aleksandar Radulovic, percussió; Flauta Milena Jancuric; Aleksandar Petkovic, saxo soprano.
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/12-angry-mushrooms.
 
Formada l'any 2015 pel baixista Milos Bosnic, Bosque Sound Community reuneix la flor i nata del col·lectiu de músics de jazz de Belgrad amb l'ethos de crear música original. 12 Angry Mushrooms és l'últim llançament del segell italià A.MA Records com a part de la seva sèrie d'àlbums Serbian Wave. Compost de cinc temes, tots escrits pel mateix Milos, l'àlbum inclou Stevan Milijanovic als teclats, Aleksa Milijanovic a la bateria, el percussionista Aleksander Radulovic, Aleksandar Petkovic al saxo soprano i l'art sublim de la flautista Milena Jancuric. Amb tots els artistes anteriors reunint-se al capdavant dels seus respectius instruments i sons.
 
Doncs ja els escoltarem en el preciós tema...
 
7.2.- Please, One for Goodbye (Milos Bosnic) 9:40.
 
Doncs sí, un bon canvi d’estil alhora que de tempo després del tema de Ron Magril dedicat a Wes Montgomery. Potser sí que ens feia falta reposar i calmar-nos una mica, i ben cert és que així ha passat, tot i escoltant aquesta molt bonica i tendra balada, composició del baixista Bosnic. Ens han acaronat els sons del saxo soprano de l’Aleksandar Petkovic, amb la melodia; el piano de Stevan Milijanovic i el baix de Milos Bosnic ells dos improvisant, i de nou el soprano, recuperant la melodia, i sempre amb el suport dels dos de la base baix i amb la bateria de Aleksa Milijanovic, i amb quin final més bonic, ara amb els teclats de l’Stevan, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
12 Angry Mushrooms és un àlbum de música magníficament elaborada i això és molt evident en el tema d'obertura i una de les principals, l'obra de 15 minuts que és “San Francisco Waltz”. Una peça impressionant de Jazz Fusió que farà les delícies dels fans de Chick Corea, Jaco Pastorious, Weather Report i Wayne Shorter, “San Francisco Waltz” ofereix a l'oient un recorregut a través d'un laberint musical a mesura que es construeix a partir dels seus inicis de teclat, bateria, baix i saxo soprano i s'uneixen per increïbles pauses de percussió i solos de flauta. 


I els seguirem escoltant en aquest brutal i llarg tema de més de 15 minuts, on hi haurà de tot, musicalment parlant...
 
8.1.- San Francisco Waltz (Milos Bosnic) 15:12.
 
Què, com us ha quedat el cos. Bé, oi? Meravella de tema amb tota la Fusió del món, la que feien els ja comentats i per resumir-ho, els Weather Report. I quin canvi al bell mig del tema, amb els copets al canto de la caixa de la bateria d’Aleksa. I si la primera part hem pogut escoltar els teclats de l’Steven, i també dominant melòdicament el saxo soprano de l’Aleksander, després, a la segona, ha estat la flauta de Milena Jancuric i sempre, sempre el baix de Milos Bosnic, els teclats de Stevan Milijanovic i per descomptat la bateria de Aleksa Milijanovic. Ell mateix, i ja a les acaballes del tema, ha fet també una brutal improvisació. Brutal aquest “San Francisco Waltz”.
 
Fins i tot en aquesta circumstància, A.MA Records i Antonio Martino va ser previsor, donant suport a la causa d'un conjunt que reuneix alguns dels músics més brillants de les regions de l'Est d'Europa, on el jazz demostra ser un terreny extremadament fèrtil en totes les seves múltiples expressions. El baixista Milos Bosnic, el teclista Stevan Milijanovic, el baterista Aleksa Milijanovic, Aleksandar Radulovic a la percussió, Milena Jancuric a la flauta i Aleksandar Petkovic al saxo soprano, són músics de primer nivell que giren al voltant del concepte de «12 Angy Mushrooms». Un actiu instrumental particular que recorda de vegades algunes fases del projecte Return To Forever de Corea i d'altres l'aventura de Weather Report de Shorter i Zawinul, però alguns passatges podrien tocar fàcilment els supòsits de la Mahavishnu Orchestra de John McLaughlin. En definitiva, una autèntica delícia per als amants d'un so i un component del jazz modern, de vegades oblidat i menyspreat. El baixista Milos Bosnic, líder declarat de la banda, mostra un cor compositiu poc habitual, actuant amb total autonomia i destil·lant unes petites perles de fusió contemporània, que fàcilment podrien venir d'una època llunyana, com peces rares d'una casa d'art revisitada per al mercat del luxe, però amb la capacitat de mirar amb orgull els que el van precedir, i sense complexos. Tot el sistema de so flueix amb suavitat i sense friccions, a través d'un entorn instrumental equilibrat, on el ritme i la melodia sempre troben un complement perfecte.
 
Amb una pista d'obertura tan forta, el “San Francisco Waltz”, la resta de l'àlbum escala més altures a mesura que avança fins a la brillantor lacònica de la cançó principal de dues parts mitjançant l'efecte calmant de “Please One For Goodbye”, que ja hem escoltat, i la forta percussió a “Arsen D” que ara escoltarem. 12 Angry Mushrooms és un àlbum imprescindible que consolida encara més A.MA Records com a segell de jazz i a Belgrad com el seu nucli.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el potent tema, també del líder Milos Bosnic,  anomenat...
 
9.3.- Arsen D. (Milos Bosnic) 7:06.
 
I 10-n’hi-C de gran tema que acabem d’escoltar, i amb quina entrada, quina Intro amb l’arpegi persistent del piano de l’Stevan ja indicant-nos el ritme i tempo del tema, i ja la melodia clàssica del saxo soprano de l’ Aleksandar i ells dos sols una bona estona. I ja l’entrada del baix, bateria i ara les percussions de l’Aleksandar Radulovic amb tota la trempera possible. I què impressionant el canvi amb l’entrada del baix elèctric de Bosnic i posterior solo de Milijanovic al piano, brutal ell, i també les percussions, arribant ja al final del tema, on de nou ens hem trobat amb un “break” quasi silenciós amb el solo del baix elèctric del líder Bosnic per ja encarar el final d’aquest brutal tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Milos Bosnic, baix; Stevan Milijanovic, teclats; Aleksa Milijanovic, bateria; Aleksandar Radulovic, percussió; Milena Jancuric, flauta; Aleksandar Petkovic, saxo soprano.
 
El moment més elèctric del jazz, concretament el vinculat a la música de fusió, no sembla fer molts conversos entre els músics contemporanis, que sovint són més adherents a determinades formes evolucionades de post-bop amb digressions clàssiques i pseudoescandinaves. La fusió fa por perquè és menys escolar i pautada, i sobretot requereix una visió més àmplia del jazz i més enllà, tret que et redueixis a una mena de cocteleria alegre jazz-rock-funk propera al smooth jazz. D'altra banda, la música de la Bosque Sound Community incorpora elements d'elecció que es remunten a l'època daurada de la música de fusió post-Davis, a mig camí entre les visions eclèctiques de Zawinul i la imatgeria fèrtil de Chick Corea.

 
I nosaltres encarem el final del programa amb un altre canvi d’estil, amb el darrer disc dedicat al Jazz que es fa a Itàlia, el publicat per Dodicilune, “Across the Lines” de Andrea Glockner Quartet. Enregistrat per Griffin Alan Rodriguez del 14 al 17 de juny de 2024 a Shape Shoppe Paradiso, Monteriggioni (Si), Itàlia. Mesclat i masteritzat juliol/agost de 2024 a Shape Shoppe Paradiso, Monteriggioni (Si), Itàlia. Amb Andrea Glockner, trompeta baixa, trombó (8), pandereta (2, 6); Santiago Fernández, piano, teclat; Silvia Bolognesi, contrabaix, baix elèctric; Alessandro Alarcon, bateria; gesta. Joseph Bowie, trombó (2, 6, 7, 8), veu (2, 7, 8), pandereta (8). Foto de portada, Stéphane i Stefania Glockner. Fotos de Stéphane i Stefania Glockner, Griffin Alan Rodriguez, Tommaso Taurisano. Totes les composicions d'Andrea Glockner excepte #(2, 6) d'Andrea Glockner, Santiago Fernandez, Silvia Bolognesi, Alessandro Alarcon, Joseph Bowie; #4 d'Alessandro Alarcon. Lletra de Joseph Bowie #(2, 7, 8). Produït per Andrea Glockner i Maurizio Bizzochetti, Dodicilune. Contacte: glockner.andrea@gmail.com;  instagram.com/il_maestrone/.
https://www.youtube.com/playlist?list=OLAK5uy_mwKKLKfa7_gOpuOCf6mUHgaryjul6rLQo.
 
I aquest és un disc sorprenent, per la varietat d’estils musicals que hi trobarem quan l’escoltem sencer. Hi ha un tema “Em’” que comença com a balada, però ai las que això no ha durat gaire, no, i el tema és de 10m. Després d’aquests primers moments ja anem a tot Swing i a tempo viu amb solo del líder al trombó. El tema té però, diversos breaks on ens tornarem a trobar ben calmats i després s’hi tornaran a posar amb trempera.
 
Doncs a veure què ens diuen ells d’aquest tema: “Em’” és el resultat d'una trobada inesperada entre dues persones, que porta a una breu història. L'atracció hi era, però les expectatives eren diferents. Això es reflecteix en una composició a dues cares, alternant una melodia dolça i una tensió palpable, tempos lents i ràpids, així com moments d'improvisació lliure o seccions estructurades. Va ser composta l'any 2024.
 
Doncs ja la podem escoltar..
 
10.5.- Em’ (Andrea Glockner) 9:53.
 
Doncs 10-n’hi-C de tema, de canvis rítmics encabits en aquest. Sobretot, el so de la trompeta baixa del líder Andrea. Poques vegades si no la primera, la que he escoltat una trompeta baixa. Quin so més profund que te. Tema iniciat pel trio base de piano, contrabaix i bateria, molt delicadament, ells i ella que han estat Santiago Fernández, Silvia Bolognesi i Alessandro Alarcon, i ja la melodia amb la trompeta baixa del líder, i ja moments després, el primer canvi rítmic i de tempo, què brutal, ells improvisant a mode d’impro col·lectiva i força Jazz d’Avantguarda una bona estona. De nou, balada, delicadeses subtils i solo de Silvia al contrabaix, calmat, preciós, com també el del pianista Santiago igual de bonic. I ai las, que de nou un canvi de tot, amb la trempera adequada, improvisació del líder a la trompeta baixa i un Swing brutal pel “Walking” de la baixista i així van seguint una bona estona, apropant-se al final i anar-se diluint tot de mica en mica, suaument, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I també hi ha 3 temes llargs de més de 12 minuts, el primer “Tiatilae” és una composició del 2020 dedicada a una amiga músic, Laetitia. El títol és simplement el seu nom escrit al revés, utilitzant una forma de llenguatge anomenada "verlan", que s'utilitza habitualment a França. També és així de llarg “Recovery” que és el resultat d'una reflexió feta el setembre de 2023 sobre la nostra relació amb Internet, que és alhora una potent eina per a la recerca, l'entreteniment i el treball, però també pot suposar un perill. Sovint és difícil controlar el que veiem o llegim, i ens trobem davant d'imatges que preferim evitar o amb informació manipuladora. La lletra d'aquesta composició recorda que l'amor és una forma de recuperació.

 
I un altre és “Swiss Interval" que vaig compondre l'any 2023, després de molts viatges a Suïssa. Aquest país m'inspira profundament amb la bellesa dels seus paisatges, especialment als cantons del Valais i del Ticino. Imagineu-vos assegut en un tren d'alta velocitat, mirant llacs i muntanyes passar per la finestra.
 
Doncs els escoltarem en aquest tema...
 
11.3.- Swiss Interval (Andrea Glockner) 12:11.
 
Bé, aquest és un tema massa llarg per comentar-lo extensament, però vaja, incidir en la qüestió rítmica d’aquest potent tema, i en els solos dels seus membres, i primer el del líder a la trompeta baixa, Andrea Glockner, brutal i llarg solo que ens ha fet. I amb un petit canvi sonor hem escoltat el també llarg solo del teclista Fernández, i en aquells moments a trio del baix elèctric de Silvia i la bateria d’Alarcon. Moments melòdics amb la trompeta baixa del líder i de nou canvi sonor, melodies, tot farcit dels ritmes de la base, el permanent Riff de la baixista, com a motiu principal i de nou el líder a tot Jazz d’Avantguarda, ell a soles amb el baterista Alarcon que han estat brutals. De fet, aquest darrer s’ha quedat sol fent també un llarg i brutal solo a la bateria i de fet fins el final d’aquest impressionant “Swiss Interval” de l’Andrea Glockner.
 
Hi ha també dos temes improvisats, “Improvisation 1”, que és una improvisació col·lectiva creada l'últim dia d'enregistrament amb Joseph. Igual que amb “Improvisation 2”, no vam establir cap regla per a nosaltres mateixos. El darrer track dura 8m i mig i és “Playground”, que és un homenatge a les hores que vaig passar als parcs infantils de Bordeus. Aquests espais per compartir van reunir aficionats al bàsquet per jugar, practicar i divertir-se. Sempre he vist aquest esport com un art, per la dansa entre el cos i la pilota i la creativitat dels esportistes en les diferents fases del joc. El pati em recorda, en certa manera, una jam session, un lloc de trobada al voltant d'una passió compartida. Aquesta composició es remunta al 2024.
 
I un dels temes amb Swing és “Choise”, composta l'any 2022 per Alessandro Alarcon, concentra i sintetitza una barreja d'emocions que es senten en moments en què, utilitzant un llenguatge, no es pot expressar exactament la idea que volen transmetre. De fet, «Choice» és una paraula que no existeix en cap vocabulari, sinó un terme creat combinant les paraules següents: "Choix" (francès), "Choice" (anglès), "Scelta" (italià).
 
Doncs ja els deixarem d’escoltar amb en aquest tema i nosaltres acabarem el programa d’avui dedicat a una part del Jazz que es fa ara mateix a Itàlia.
 
12.4.- Choise (Alessandro Alarcon) 6:53.
 
I de nou acabem d’escoltar un altre gran tema, amb canvis diversos, amb un Swing brutal pel “Walking” de la baixista Silvia, tot i que la cosa ha anat canviant de tant en tant. Iniciat amb redobles del baixista, i ja la melodia ara amb el líder sembla que doblant-se amb la seva trompeta baixa i ja qüestió rítmica ben establerta deixant pas als canvis rítmics del tema amb el pont o la B a tot Swing, i ja la primera molt reeixida i llarga improvisació del pianista Santiago Fernández. El líder Andrea l’ha seguit a la trompeta baixa fent-nos de nou una brutal improvisació; quin llenguatge jazzístic que té, alhora que domini de l’instrument, brutal. I sempre al darrera una potent secció rítmica amb el contrabaix de Silvia, la bateria d’Alarcon i esclar que el piano de Santiago. I recuperant el motiu principal a tota trompeta baixa de l’Andrea han arribat al final del tema i acabant-lo de cop, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Andrea Glockner, trompeta baixa, trombó (8), pandereta (2, 6); Santiago Fernández, piano, teclat; Silvia Bolognesi, contrabaix, baix elèctric; Alessandro Alarcon, bateria; gesta. Joseph Bowie, trombó (2, 6, 7, 8), veu (2, 7, 8), pandereta (8).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa en ple 44è Festival Jazz Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 25 d’abril que tindrem a  Manel Cheniti & Enrique Heredia Quartet en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta, un concert que començarà a les 22h30m i que serà a l’Auditori del Molí dels Frares.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |