Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I el programa d’avui
el dedicaré a una part del Jazz que es fa a Itàlia, el que publiquen tres discogràfiques amigues, A.MA Records, Notami Jazz i Dodicilune
i projectes ”Soulful Heritage”, Irina
Pavlovic; “Vibrazione Misterose”, Walter Gaeta & Quartet de Saxos Guernica
i “Telamon”, Mauro Patti. I de nou
amb Carme de la Fuente i el seu
micro conte.
I començarem el
programa amb un projecte singular anomenat “Vibrazione
Misterose” de Walter Gaeta amb
el Quartet de Saxos Guernica, publicat per Notami Jazz el passat 2023. Enregistrat
el febrer de 2023 a "AM
Studio" Roma. Mesclat i masteritzat per Remo Izzi. El Quartet de
Saxos Guernica són: Giuseppe Laterza
- Saxo Soprano, Valerio D'Orazio - Saxo Alt (solista a 3,10,16 i 17), Domenico
Di Biase - Saxo Tenor (solista a 15 i 19), Antonello carraferri - Saxo Baríton
& Libera Candida D'Aurelio - Veu recitan (track 4), Israel Varela -
Percussió (track 20). Tota la música composta i arranjada per Walter Gaeta. Produït per Notami Jazz, gràcies Toto Cicco. I com sempre dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.edizioninotami.it/home/211-walter-gaeta-vibrazioni-misteriose-8054729511462.html.
El nou CD del
pianista i compositor Walter Gaeta
en el qual revela tot el seu amor i passió sense límits pel saxo, pren el títol
d'unes reflexions d'Hector Berlioz que
parla del so del saxo com a semblant al crit indistint de la brisa al bosc;
millor encara, com les misterioses vibracions d'una campana molt temps després
d'haver estat tocada. Una obra visionària on podem escoltar i gaudir de la
magistral actuació del Quartet de Saxofons Guernica.
I tot i haver-hi dues
delicatessen com ho són Prelude in A min (Maurice Ravel) i
Lo Scoiattolo (Walter
Gaeta), començarem amb els cinc Jazz Sketches trossets de música dedicats a
màsters del Jazz com són, Duke
Ellington. Bill Evans, Tom Jobim,
Thelonious Monk i Oscar Peterson,
i els escoltareu en aquest ordre, per la qual cosa ja notareu els canvis
musicals, car per a cada màster, Walter
Gaeta va fer una composició específica...
1.(9.6.7.8.10).- Five
Sketches (Walter Gaeta) 6:40.
I doncs què bonics
aquests cinc trossets de Jazz que ens han fet aquest quartet de cracs del saxo.
I haureu notat els canvis musicals que cada tros de tema té, primer amb el molt
delicat dedicat a Duke Ellington
fent referència a alguna de les seves Suites, la “Queen’s Suite”, per exemple.
Després, i amb el dedicat a Tom Jobim,
encara amb una subtilesa present i melodia del soprano d’en Giuseppe que ens ha explicat una
història propera a les seves músiques, i amb el trosset dedicat a Bill Evans, la melodia ha tingut un
tarannà rítmic més cadenciós amb el saxo tenor fent un motiu recurrent i el
soprano, preciós, fent-ne de nou la melodia. I el més curtet ha estat el
dedicat a Monk amb un motiu
rítmic-melòdic relacionat amb el seu esperit. I en el darrer, dedicat a Oscar Peterson, Valerio ha estat el solista al saxo alt, i el tema ha tingut el
Swing que ell emprava en les seves interpretacions i amb quin final el va
pensar Walter. I què bé ho han fet
els nostres herois, Giuseppe Laterza -
Saxo Soprano, Valerio D'Orazio - Saxo Alt, Domenico Di Biase - Saxo Tenor i Antonello
Carraferri - Saxo Baríton.
La llista de cançons
(20 temes en total) sembla ser una selecció de les obres que al llarg dels anys
(ja fa més de 30) Gaeta ha volgut
dedicar a aquesta banda. Composicions originals com “Errando a Portugal”, una
suite de cinc cançons composta l'any 2002 i premiada al "2n Concurs de
Composició i Interpretació - Il Sax Italiano 2023", són sens dubte
importants. Els “Five Jazz Sketches”, que acabem d’escoltar on es respira
l'estil i l'ànima dels grans mestres del jazz. “Lo Scoiattolo”, que va néixer
com a peça per a piano sol i va ser arranjada per a quartet en aquesta ocasió.
A continuació, hi ha els arranjaments únics i curosament elaborats de
composicions com els “Three Preludes” de George
Gershwin, les “Children’s Songs” i l'emblemàtica “Spain” de Chick Corea. També hi ha l’oníric “Prelude
en A min” de Maurice Ravel, que
s'erigeix com una rara joia que embelleix tot el conjunt i els treballs de
gravació. També és rellevant i destacada la participació dels dos convidats: Israel Varela - percussió i Libera Candida D'Aurelio - veu parlant.
I més meravelles
escoltarem en els tres preludis dedicats a George
Gershwin amb tots els aires dels seus preludis, els de Gershwin...
2.(12.11.13).- Three
Preludes (Walter Gaeta) 7:00.
I primer hem escoltat
el “Andante con moto e poco rubato”, una bella composició que ens recorda
moments de les músiques de George
Gershwin i potser les del seu “Rapsody in Blue”, però no, perquè és el seu
preludi. I de nou el bonic so del saxo soprano de Giuseppe Laterza ens ha acaronat amb la melodia, mentre la resta de
companys feien les altres veus, el baríton, la més greu; la del tenor no tant i
menys la del saxo alt. I què maca la improvisació del saxo baríton de Antonello Carraferri. I el segon
preludi és un “Allegro ben ritmato e deciso”, on hem pogut escoltar que la
rítmica ens apropa potser a “Un americà a París” del genial compositor, però
tampoc, perquè és un altre dels seus preludis. De nou la veu solista és la dels
més aguts, tot i compartir-ho saxo soprano i saxo alt, i també havent escoltat
motius del saxo tenor de Domenico Di
Biase i sempre amb la línia de baixos feta pel baríton de Antonello Carraferri. I el tercer
preludi, també a “Allegro ben ritmato e deciso”, ha anat fins i tot un pèl més
viu i també amb tots els aires melòdics de George
Gershwin, havent escoltat la melodia a càrrec del saxo alt i a vegades a
duet amb el soprano, acabant-lo de cop. I aquests allegros els han fet no tan
vius com ho va fer el genial compositor. Tot i això, brutals.
Walter
Gaeta:
Llicenciat en piano, Màster de segon nivell en Composició Musical de Cinema a
l'Escola “F. Venezze” a Rovigo,
Walter Gaeta va seguir cursos d'orquestració, composició i arranjament amb Alfredo Impullitti, Mike Abene i Fabio Jegher. També va participar en
nombrosos cursos d'especialització entre els quals: “Orquestration For Film
Scoring” prof. Ben Newhousea; “L'art i l'ofici d'escriure música” M. Matthew Nicholl; World Music a
càrrec del mestre Enzo Avitabile a
la Sala “S. Cecilia” de Roma. Ha actuat en nombrosos esdeveniments i festivals
a Itàlia i a l'estranger: Suïssa,
Hongria, França, Durban, Turquia com a pianista, arranjador i director. Ha
col·laborat i tocat amb: Massimo
Moriconi, Fabrizio Bosso, Max Ionata, Sherrita Duran, Cheryl Nickerson, Marco
Tamburini, Kelly Joyce, Saba Anglana, Siamak Guran, Antonella Ruggiero, Shanna
Waterstown i molts altres. El 1994 va guanyar una beca al Berklee College of Music de Boston
(EUA), i al Concurs de Música “Sound Track” 2001 a Foligno (PG) va guanyar el Primer Premi Absolut amb el Walter Gaeta Quartet.
I esclar que acabarem
aquest projecte amb alguns dels temes dedicats al molt enyorat Chick Corea i primer seran les .....
3.1.16.- Children’s
Song 1 (Chick Corea) 2:58.
3.2.19.- Children’s
Song 6 (Chick Corea) 3:18.
I sí que la primera
és la primera de les 20 Children’s Song de Chick
Corea. L’han fet un pèl més lenta que la que va fer ell en un concert en el
Munich Summer Piano Festival el 1982
on quasi les va tocar totes, per cert, en algunes acompanyat pel virtuós
pianista xipriota Nicolas Economou.
La melodia és d’una tendresa aclaparadora. El motiu principal i recurrent el fa
el saxo tenor, i tots quatre comparteixen moments solistes. Una interpretació
magistral d’aquests quatre cracs del saxo, i més que ho és pel fet de tocar
aquests bonics trossets musicals de Chick
Corea. I la sisena cançó de nens és també molt bonica, on hi ha una
presència més important de la melodia, que fan a duet saxo soprano i saxo alt.
El primer solista ha estat el saxo tenor de Domenico, el qual ha fet una intervenció magnífica. Després però hi
ha hagut uns moments melòdics molt impressionants amb tres d’ells fent-ne
diverses veus, mentre el baríton feia la línia de baixos i motiu principal.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
S'han publicat
diverses de les seves composicions i lletres originals, entre elles: “Errando in Portugal” (Ed. Eufonia); Suite
de jazz "Color Wheel" per a Big Band (Ed. B.A.M.); “I Colori del Jazz”
(Ed. EurArte); “Bud Powell: Un Poco Loco” amb prefaci de Walter Mauro (Ed. Il Torcoliere); “Piano
Blues Laboratorio per a l'Accompagnamento” (Sinfonica Ed.). Ha gravat
diversos CD com a sideman i sota el seu propi nom amb reconeixement de públic i
crítica: “Oktogon” (Faredollarsmusic
& Recods) amb els convidats Fabrizio
Bosso i Max Ionata; "LittleThings Many Things" (Dodicilune) convidant Alex Sipiagin, Diana Torto; "Dive in
black and white" (B.A.M. Records) a piano sol. Entre les seves obres
més importants per al cinema mut recordem la banda sonora per a Orquestra i Trio de Jazz de l'obra
mestra de la pel·lícula de Buster Keaton
“The General”. Actualment és professor de composició de jazz a l'escola “A. Casella” de l'Aquila. Lloc web oficial www.waltergaeta.com
I com a final i
cirereta del pastís el magnífic....
4. 20.- Spain (Chick
Corea) 4:24.
"Spain" és
una composició instrumental de jazz fusió del pianista i compositor de jazz Chick Corea. És probablement la peça
més reconeguda de Corea, i es
considera un estàndard de jazz. "Spain" va ser composta l'any 1971 i
va aparèixer en la seva interpretació original (i més coneguda) a l'àlbum “Light as a Feather”, amb Chick Corea (piano elèctric Fender
Rhodes), Airto Moreira (bateria), Flora Purim (veu i percussió), Stanley Clarke
(baix) i Joe Farrell (flauta). Ha estat enregistrat en diverses versions,
tant pel mateix Corea com per altres
artistes, incloent una versió flamenca de Paco
de Lucía, Al Di Meola i John
McLaughlin als anys vuitanta.
I quina meravella ens
acaben de fer aquests quatre cracs. El tema és força complicat, i sobretot si
es toca viu de tempo, car els nostres herois l’han fet un pèl tranquilet. Ells
han obviat la “Intro” que Corea va
fer en el disc del 1971 començant amb un trosset del “Concert d’Aranjuez” de Joaquin Rodrigo, però tan se val, i sí
que han fet el propi tema, més curtet que la versió original del tristament
desaparegut i estimat Chick Corea.
De nou les veus solistes de tots quatre ens han captivat i aquí també hi tenim
les percussions de l’Israel Varela.
I el motiu principal
l’han repetit quasi al final i ves per on que han inclòs uns moments de relax
preciosos per ja arribar al final d’aquest brutal tema de Chick Corea, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que
felicitats nois, Giuseppe Laterza - Saxo
Soprano, Valerio D'Orazio - Saxo Alt, Domenico Di Biase - Saxo Tenor i Antonello
Carraferri - Saxo Baríton i esclar que a l’ànima de tot plegat, al pianista
i compositor Walter Gaeta, i gràcies
a Toto Cicco ànima de Notami Jazz.
I després d’aquest
magnífic projecte escoltarem el micro conte de Carme de la Fuente. Doncs ja
teníem “Mono” per no escoltat a Carme o sigui que moltes gràcies i mot benvinguda
després de les merescudes vacances, Carme.
I seguirem amb
aquests projectes que es publiquen a Itàlia
amb el disc ”The Soulful Heritage”, d’Irina
Pavlovic, publicat per A.MA Records
el 2023. Enregistrat per Danijel
Vukovic, Sinisa Kokeric a Future
Nature Sound Studio, Pancevo, Sèrbia, l’abril de 2023. Mescla i màster de Sinisa Kokeric. Productor executiu Antonio Martino. Tota la música d'Irina Pavlovic - © & A.MA Publishing. Amb: Irina
Pavlovic, Piano / Piano elèctric. Dean Bowman, veu. Ivan Radivojevic, Trompeta/Flugelhorn.
Rastko Obradovic, saxo tenor. Corey Wilcox, trombó. Milan Nikolic, contrabaix,
Dusan Novokov i Luka Jovicic (1, 5), bateria. I com sempre, dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/the-soulful-heritage.
I en aquest projecte
descobrirem la pianista sèrbia Irina
Pavlocic i resta de companys, tots plegats uns cracs. I els ritmes dels
temes són diversos havent-hi balades, algunes, com és ara el darrer i preciós
track “Our Tree”, que la líder executa a piano elèctric sol amb un so tipus Rhodes. També és així de delicat el
tema “Look Above” iniciat amb una Intro a piano sol que és una delícia, també;
després entrarà la melodia amb els vents. I el vuitè track “We had a Dream”
també l’inicia ella sola al piano amb una llarga Intro per ja després
afegir-s’hi els companys de la base rítmica, tema interpretat a trio. I un pèl
més viu de tempo és el curtet “Dawn in the Warfield”, títol de lo més trist i
actual de fa massa temps, “Alba al camp de guerra” i també a trio de piano,
contrabaix i bateria. I un preciós tema a ritme ternari i a tot Swing és el
delicat “My Return” amb un gran solo de la trompeta amb sordina i amb la líder
al piano elèctric. I el tema més llarg i a tot delicat Swing a tempo mèdium i
ja amb tota la banda és el “Let me not forget”, “Que no m’oblidi” amb una gran
improvisació de la líder al piano. I l’únic
tema cantat és el que titula el disc amb la magnífica veu de Dean Bowman i tema també a tempo mèdium
i ja amb el Swing amb ell improvisant a tot Scat. I la resta de temes tenen una
trempera força important com és el primer track “Arriba, Arriba”, i també el
“Reviving Blast” amb uns inicis que ens recorda temes de l’Horace Silver, tema també amb unes brutals improvisacions dels
metalls i demés. I el més viu és el 4rt track anomenat “Pobednik (The
Belgrade’s Victor)” amb un protagonisme inicial del trombonista americà Corey Wilcox i demés impros de la resta
de companys.
I ja començarem
aquest projecte i ho farem primer amb el tema on ella ens acaronarà amb el so
del piano elèctric, per després amb el trio base i anomenats...
6.1.10.- Our Tree
(Irina Pavlovic) 2:14.
6.2.3.- Dawn in the
Warfield (Irina Pavlovic) 2:49.
I ves per on que
havent acabat amb el “Spain” de Corea,
ell que el va interpretar amb el Fender
Rhodes, doncs haver escoltat a Irina
en el tema “Out Tree” amb el seu piano elèctric, tot i que no sigui Fender doncs ha estat una molt bona
continuació. La delicadesa emprada en aquesta primera composició és molt
remarcable; la melodia, captivadora i el so, l’adequat. Aquí el piano acústic
no hi aniria tan bé, no. I el segon tema “Dawn in the Warfield”, té la profunda
sonoritat dels més greus del piano, fets amb la seva mà esquerra, coses que hem
escoltat després de la presentació del tema. També el contrabaix s’escolta a
duet amb el piano. I és que un dia d’alba al camp on es fa la guerra té, ha de
tenir aquestes sonoritats tan greus, i greu ara no als més baixos sinó a la
gravetat i disbarat que totes les guerres són.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I els seguirem
escoltant a ella i a ells en el preciós i delicat...
7.9.- My Return
(Irina Pavlovic) 7:33.
I sí, aquest tema ha
estat de moment el més llarg, i així seran els temes que resten per posar. I de
nou un programa llarg en la versió completa, la informació del qual la podreu
trobar al blog, així com també l’enllaç a l’ivoox del programa sencer. I de
quina manera tan subtil ha acabat i de nou amb el so del piano elèctric de la
líder. I la melodia l’han fet ella al teclat i fent-n’hi les respostes els dos
vents, ells que també han fet la B o el pont del tema, i la trompeta amb
sordina. I el baixista i línia de baixos principal han obert la porta a les improvisacions, i la primera la del
saxo tenor Rastko Obradovic que l’ha
feta de manera magistral i amb tot el llenguatge jazzístic del món mundial. I
què maca ha estat la del trompetista amb la sordina, la de l’Ivan Radivojevic. Què bons són aquests
músics serbis, ells propers a Itàlia
i per això aquest primer disc publicat per l’amic Antonio Martino a la seva A.MA
Records. El solo al piano elèctric de la líder ens l’ha mostrat també en
tota la seva magnitud de llenguatge i fraseig on el Jazz hi és de totes, totes.
La feina de la base rítmica de dos, contrabaix de Milan Nikolic i del bateriste Dusan
Novokov és imprescindible. Bon
tema de Irina Pavlovic.
El jazz, havent-se
trobat sovint amb l'esquena contra la paret al llarg de la seva història, ha
après a treure el màxim possible d'altres músiques. Precisament per això li va
ser útil el soul, sorgit espontàniament de les branques del hard bop i
popularitzat pels grans solistes d'aquell estil. Mitjançant acords derivats del
gospel i arranjaments basats en la fórmula de “call and response”, el soul jazz
-d'això parlem- va buscar un retorn als seus orígens, recordant els sons
religiosos de l'Església afroamericana i la tradició secular del blues. Tot
això, als anys seixanta del segle passat, li va permetre prendre la dimensió
d'un estat de gràcia entre el públic d'aquella època que portava molts dels
valors del R&B. I el fet que tot això sigui assumit avui per alguns
artistes serbis com a tret estilístic per publicar un dels discos més
agradables de l'últim període és testimoni del poder de penetració que encara
té aquesta música entre les noves generacions. “The Soulful Heritage”, un títol explicatiu d'una cosa que beu molt
d'aquell humus, però amb un pessic de modernitat que la pianista Irina Pavlovic ha capitalitzat gràcies
a un sòlid currículum que li ha permès organitzar un sextet que va assimilar
perfectament les característiques estilístiques d'aquest llenguatge. No us penseu
que us trobeu davant d'una operació cal·ligràfica: els músics que toquen en
aquest disc han estudiat molt més però com deia algú "en el vell
espiritual, els seus acords eren tan fàcils, i, alhora, tan acollidors que a la
llarga li vaig enganxar una nova melodia". Aquell algú es deia Horace Silver i els músics serbis de "The Soulful Heritage" el van
prendre literalment. Intenta involucrar-te amb la veu de Dean Bowman a la cançó que titula el disc i t'adonaràs. Això ens
diuen ells, l’Antonio Martino, des
de la pàgina web del disc per a professionals. Gràcies Antonio.
I seguirem amb el
tema que titula el disc i amb la veu del Dean
Bowman...
8.2.- The Soulful
Heritage (Irina Pavlovic) 6:09.
I és clar que
havent-hi aquesta veu masculina i amb tots els aires de la negritud i del Jazz
Vocal, l’havíem d’escoltar. I el tema té un Swing magnífic alhora que la
melodia cantada per Dean. Té també
el punt de Funk-Jazz-Soul que el títol tan reclama, o explica, o avisa. I sí
que l’Horace Silver hi córrer, sí, i
més per les incursions que fa ella al piano, car ens l’ha recordat. La melodia
l’ha fet Dean i amb el recolzament
dels vents, i què potents en el pont o la B del tema, quin canvi més brutal. I
ell n’ha fet la primera improvisació en “Scat” i què bé que l’ha fet. Amb tota
la mestria de gent com John Hendricks
i demés que hi ha, que hi hagué. I què bo el solo del trombonista Corey Wilcox, quin so i fraseig més
brutal i perfecte afinació que ha deixat pas al de la líder al piano, on ja he
comentat la seva particular comunió amb l’Horace
Silver. I què bé la base rítmica, amb el Swing del baix Milan Nikolic i els copets a la bateria
del baterista Dusan Novokov. I el
motiu cantat ha aparegut al final i ja per acabar el tema amb un “pedal”
brutal, quasi que ha esta un “Turn Around” pels diversos acords emprats.
L'exploració que ha
fet A.MA Records de l'onada sèrbia
del jazz contemporani continua amb “The
Soulful Heritage” l'àlbum debut al segell de la pianista i compositora Irina Pavlovic. Amb una formació
estel·lar de músics, inclòs el company de segell A.MA, Ivan Radivojevic i el vocalista nord-americà Dean Bowman, Irina ha creat un àlbum
que ret homenatge al so “soul jazz” dels anys 60, aliat amb una banda sonora de
cinema que recorda al jazz que va aparèixer a les pel·lícules de la New Wave francesa. Irina Pavlovic és una pianista i flautista que ha desenvolupat un
estil diferent influenciat i inspirat pel Swing, el Be-Bop i el Hard Bop, que
combina amb el seu amor pel blues, el gospel i els ritmes afrocubans. Intèrpret
habitual dels festivals de jazz d'Europa
Central i dels Balcans, Irina és
una arranjadora que reuneix tota la seva musicalitat, experiències
interpretatives i influències a través dels deu temes d’aquest “The Soulful Heritage”, sobretot en el
tema principal “Arriba, Arriba”, tema amb sis minuts i escaic de Be-Bop
percussiu, i el tema que titula el disc, una composició que ens omple de joia l'ànima
amb la veu de Dean Bowman.
Disponible ara com a CD i amb descàrrega digital El debut d'Irina Pavlovic The Soulful Heritage és una bona addició al cànon
de la ona The Serbian Wave.
I ja els acabarem
d’escoltar en el primer track i tema anomenat...
9.1.- Arriba, Arriba
(Irina Pavlovic) 6:13.
I sí que aquest tema
amb aquesta trempera ha estat ideal per acabar d’escoltar el seu projecte. Tema
amb 6 trams musicals on hem tingut, tema o melodia, solo del baixista, solo del
trompetista, solo del saxo tenor, solo de la líder al piano i ja per recuperar
el tema de nou. I aquí la qüestió
rítmica ha tingut una preponderància quasi total. I ja heu vist quin canvi han
fet després de la presentació del tema, on el baixista ha fet la primera
improvisació, quasi encetant un “break” sonor per com de quiet i tranquil ha
quedat tot, amb només ell, baterista i líder al piano. Gran tasca solista del
baixista Milan Nikolic que ha deixat
pas al solo de l’Ivan Radivojevic a
la trompeta, ara sense sordina, i de nou amb una mestria total. Rastko Obradovic al saxo tenor l’ha
seguit i també amb un gran discurs melòdic i farcit de motius que ens recorden
l’ona de Silver, la que feren els
seus saxofonistes com Joe Henderson.
I de nou la líder ens ha captivat per
com de bé ha remenat les 88 tecles del seu piano amb tots els aires de Horace Silver. I el final, què brutal
amb el canvi rítmic que la melodia del tema incorpora, en un tema on hi tenim a
l’altre baterista, Luka Jovicic. Brutal
tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia i nois, o sigui Irina Pavlovic, Dean Bowman, Ivan
Radivojevic, Rastko Obradovic, Corey Wilcox, Milan Nikolic, Dusan Novokov i
Luka Jovicic.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja encarem el final
del programa amb el disc “Telamon”
de Mauro Patti. Enregistrat del 14
al 16 de setembre de 2022 per Antonio
Castiello, Aldo De Sanctis al
Jambona Lab, Livorno, Itàlia. Mesclat el novembre de 2022, gener de 2023
per Antonio Castiello al Jambona Lab, Livorno, Itàlia.
Masteritzat el febrer de 2023 per Stefano
Bechini a Green Brain Studio,
Piancastagnaio (Si), Itàlia. Obra d'art de Fabio Orioli. Fotos de
Francesco Luongo. Produït per Mauro
Patti i Maurizio Bizzochetti,
Dodicilune. Amb: Francesca
Bongiovanni, veu; Guglielmo Pagnozzi, saxo soprano; Lorenzo Simoni, saxo alt;
Giovanni Benvenuti, saxo tenor; Alessandro La Neve, saxo baríton; Giovanni
Falzone, trompeta (7); Luca Tapino, trombó (7); Pierpaolo Zenni, piano; Matteo
Bonti, contrabaix; Andrea Liotta, percussions cubanes i Mauro Patti, bateria,
daf persa. Totes les composicions són de Mauro Patti excepte 6 de John
Coltrane, 7 d'Eugenio Di Stefano
& Mauro Patti, 10 de Duke
Ellington & Juan Tizol. Lletres de Fabio
Leone (1, 2, 3, 5, 6), Irving Mills (10). Tots els arranjaments són de Mauro Patti. Contacte: telamonmusic@gmail.com,
facebook.com/telamonmusic/ instagram.com/telamon_music/. www.dodicilune.it
Aquest disc s'ha
gravat íntegrament en directe a l'estudi, tots junts, sense metrònom, i sense
cap sobredoblament ni edició, per tal de preservar la interacció i
l'espontaneïtat i la dinàmica real de les actuacions. Oleeee Mauro.
I aquest projecte de
10 temes, en té tres que formen part de la Suite “Kalos”, essent-ne la primera
part una delicada meravella a piano sol inicial, contrabaix, bonica veu de Francesca i solo al soprano de Guglielmo
Pagnozzi, tema acabat bruscament i ja donant la porta d’entrada rítmica,
per la bateria del líder Mauro Patii
a la segona part, amb un solo de més de 2 minuts que donarà pas a la tercer
part d’aquest “Kalos” ja amb alguns dels companys i tema vital i de ritme així
com trencat, a tot Afro Blue. També “Porta dei Venti” l’inicia ell a la bateria
i ja ben aviat amb piano i contrabaix i alguns dels vents fent-ne la melodia,
en un tema també curtet que no arriba als 3 minuts. Un altre tema dividit en
dues parts és “Umbilicus” amb una primera part i llarga i delicada Intro a
piano sol, per ja després aparèixer el baix i la bateria i final amb el saxo
tenor. Mentre que la segona part té una potència evident per percussions a tot
“Afro Cuban Jazz” i tema força vital ja amb la melodia del saxo tenor. I el
tema de Coltrane, “Naima” no és ben
bé la balada que ell va pensar, no, car Mauro
n’ha fet un magnífic arranjament on els canvis rítmics són la mare dels ous, i
esclar, la preciosa veu de Francesca.
Un altre dels temes llargs d’aquest projecte és el preciós “Chiantu” amb la
trompeta de Giovanni Falzone, on tot
i començar delicadament, té uns canvis rítmics que el situen en una atmosfera
càlida pels ritmes Afro-Cubans de les seves percussions i primera impro del
gran Giovanni. I finalment a “Bibbirria”
tornarem a escoltar a Francesca en
un tema on la rítmica torna a ser la mare dels ous, pels canvis implicats, pels
arranjaments, i on hi apareixen “breaks” com el primer, el del solo del
pianista Pierpaolo Zenni i sempre
amb bateria i percussions enaltint-nos al proper Carib.
I si hi ha un tema de
John Coltrane, esclar que el posarem
i serà el conegut “Naima” cantat inicialment per Francesca Bongiovanni i tot i l’arranjament, i inicialment amb un
pèl de trempera, el tema agafarà un caire melòdic amb la seva veu, havent-hi
també uns canvis rítmics al final del preciós tema...
10.6.- Demaréteion
“Naima” (John Coltrane) 7:57.
"Naima" de
fet és una balada de jazz composta per John
Coltrane l'any 1959 títol de tema i nom de la seva dona aleshores, Juanita Naima Grubbs. Coltrane el va gravar per primera
vegada per al seu àlbum Giant Steps
de 1959 i es va convertir en un dels seus primers treballs coneguts.
I 10-N’HI-DO de
versió que ens han fet, i esclar que gràcies al jove compositor i baterista de
30 anys, Mauro Patti. Un inici
rítmic amb un arranjament magnífic i un pèl més calmat ja amb la veu de Francesca, cantant en italià, esclar.
Tema amb 6 trams musicals, primer amb la Intro dels vents, després tema amb
la veu, un altre tram amb el solo del
saxo soprano, per seguir de nou amb el de la veu, i continuar amb una llarga
improvisació del baterista recolzat pels vents i demés, i ja acabar amb la
impro del saxo tenor. L’escolta global del tema ja et deixa una mica astorat,
pels canvis encabits, esclar. També per la tasca dels improvisadors i la veu
d’ella. Al saxo soprano hem tingut a Guglielmo
Pagnozzi que ens ha mostrat de nou el nivell que tenen els músics a Itàlia. El líder Mauro ha fet un solo brutal amb tot de recursos emprats i sí, tot
plegat amb una certa contundència. I no ens oblidem dels dos de la base rítmica
que han acompanyat a Mauro, Pierpaolo Zenni, piano i Matteo Bonti, contrabaix. I quin final
amb el solo del saxo tenor Giovanni
Benvenuti. Magnífic tema per començar-los a escoltar.
Mauro
Patti
és bateria i compositor. Nascut a Agrigento
el 18 de setembre de 1993, es va apropar a la bateria als 3 anys i a la
guitarra als 8. Va publicar 2 àlbums sota el seu nom titulats "Travel" i
"Medrumorphosis", íntegrament produïts i interpretats per ell. El
2019 es va llicenciar en Dret, i el 2021 en Jazz Bateria i Percussió, amb les
millors notes, al Conservatori “Arturo
Toscanini” d'Agrigento. El
mateix any es va matricular al Master
Program in Jazz Drums a la Siena
Jazz Academy, estudiant amb professors i intèrprets de renom internacional
com Jeff Ballard, Ralph Alessi, Greg
Hutchinson, Ziv Ravitz, Jim Black, Ferenc Nemeth i altres. Baterista
experimentat, Patti ha col·laborat
amb Big Bands, Orquestres i diferents tipus de formacions, especialitzant-se en
gèneres com Jazz, Funk, Rock, Metall, Afrobeat, Pop, i actuant en escenaris i
festivals de prestigi de l'escena musical italiana i internacional. El 2022 va
guanyar el premi Conad Jazz Contest
al Umbria Jazz Festival amb la
formació Five Angry Men. Líder del
Projecte Telamón, el setembre del
mateix any enregistrà el disc debut del grup.
I seguirem encara amb
el tema més llarg del disc i anomenat...
11.5.- Bibbirria
(Mauro Patti) 9:15.
I quin altre tema més
sorprenent que ens han fet aquests cracs i magnífica composició del líder i
baterista Mauro Patti. Tema de nou
amb trams que es poden reconèixer i que ens ajuden a entendre’l millor. El
primer, exposició primera del tema i melodia, el segon, solo del pianista Zenni, el tercer amb el solo del saxo
soprano de Pagnozzi acabant-lo amb
el motiu principal i cantat i ja pel darrer tram obrint la porta el soprano i
veu amb un motiu recurrent que al final arribarà a una mena d’èxtasi brutal amb
tots plegats. I sí que el tema ha començat amb una rítmica més viva de com
l’han acabat, sí, coses aquestes dels arranjaments fets pel líder. Té un ritme
així com de vals, ternari i potser complex. Molt maco com soluciona el pas d’un
tram a l’altre, car en els inicis hi ha una mena de tranquil·la serenitat, la
qual cosa es va desenvolupant en cadascun dels trams fins arribar a autèntiques
bogeries. Les improvisacions del pianista i del saxo soprano han estat brutals,
certament. I sempre, sempre la feina del líder a la bateiria, i esclar que
també la bona tasca del baixista Bonti.
Després del debut el
2020 com "Kerkent Afro
Project", el baterista Mauro
Patti, després de conèixer nous músics més semblants a les seves idees,
decideix canviar la formació, canviar el nom del projecte i entrar a l'estudi
per gravar el primer àlbum del projecte Telamon.
El nou staff està format tant per personalitats actives en l'escena del jazz
italià des de fa temps com per noves promeses del gènere, a excepció de Francesca Bongiovanni i Andrea Liotta, que formaven part de
l'antiga formació. El nom del projecte i l'àlbum deriven de la figura de Telamon, del qual és famós el trobat
gairebé intacta a Agrigent,
pertanyent a l'antic temple de Zeus a
l’Olímpe, representat com un gegant
de toba massissa amb els colzes aixecats. També conegut amb el nom d'Atles, es va col·locar, juntament amb
altres Telamons, per sostenir la
teulada del temple, simbolitzant la força de la unió.
I encara seguirem amb
un altre dels llargs temes d’aquest projecte, l’anomenat “Chiantu”, que tot i
començar molt delicadament, ben aviat agafarà una bona trempera....som-hi doncs
amb aquest temarro on hi col·laboren Giovanni
Falzone a la trompeta i Luca Tapino
al trombó....
12.7.- Chiantu (Mauro
Patti) 9:02.
I per com ha començat
aquest tema, poc albiràvem que els canvis serien com han estat, oi?. I sí,
perquè després de la delicada “Intro” feta pel trompetista convidat Falzone, el canvi rítmic i d’intensitat
emocional ha estat brutal. I ens hem tornat a trobar amb un tema de 9 minuts,
llarg, car les seves intervencions són àmplies, improvisant els chorus que
facin falta, i tot plegat pel fet que es va enregistrar en directe a l’estudi i
tot a la primera, sense haver-hi cap doblatge i modificació del que s’havia
enregistrat. I el final ha estat d’una potència aclaparadora, i també arribant
a una mena d’èxtasi final i i això ha passat a partir del tercer tram musical.
L’han acabat més dolçament, tot i recordant-nos els orígens del tema, amb el
motiu melòdic fet pel pianista de manera molt delicada. I el primer tram ha
estat el de la melodia feta pel trompetista convidat Giovanni Falzone i la resta de companys donant-li el suport. I què
bé amb el saxo soprano Pagnozzi fent
el canvi tonal del pont o la B del tema. I el segon tram ha estat la brutal
improvisació d’aquest gran trompetista, amb tots els aires dels màsters, ell
que ha fet alguns discos honorant a Ornette
Coleman, Jimi Hemdrix i una Suite dedicada a Led Zeppelin, 10-n’hi-do. Té un so força nítid i clar amb un
fraseig de lo més Jazzero i històries que ens ha explicat la mar de boniques i
fetes amb el gust musical adequat. I com s’enlaira allà dalt als més aguts.
Gran tema de Mauro i grans
intervencions de tots plegats.
I seguint parlant del
Deus l’Olimp....Doncs això, que gràcies al significat filosòfic, aquesta unió
representa l'emblema d'aquest projecte, i per tant subratllant l'essència del
treball en equip. “Telamón”, el
primer àlbum homònim del projecte, va ser gravat en directe, sense metrònom, i
sense cap tipus de sobredoblatge ni edició agressiva, per tal de preservar la
interacció i mantenir l'energia alta per tal d'aconseguir una imatge tan real i
el més sincera possible. Tot això només va ser possible gràcies a la comprensió
i el fort vincle establert immediatament entre els músics del grup. El
repertori del projecte, format exclusivament per composicions inèdites i
arranjaments originals de Mauro Patti,
és estilísticament atribuïble a l'afro-jazz modern, amb fortes influències de
gèneres com el jazz, el jazz afrocubà, l'afrobeat, la música ètnica turca i
persa, el rock i el metall. Finalment, tots aquests sons aflueixen a la tradició
musical popular siciliana i agrigentina, que actua com a nexe entre els
diferents gèneres, donant-los valor i enriquint-los encara més. Es tracta,
doncs, d'un projecte fortament identificador que explica una història, la d'Agrigent, i ho fa a través de les
gestes dels seus personatges històrics i mitològics i de la magnificència dels
seus llocs.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
el proper 16 de febrer que tindrem al Juan
de Diego “Grebalariak” amb Juan de
Diego, trompeta; Toni Saigi, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, amb l’entrada
gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el conegut tema de Juan Tizol i amb la veu de Francesca Bongiovanni i brutal solo del
líder a la bateria, anomenat...
13.10.-
Caravan_tribut to Giulio Capiozzo (Juan Tizol) 6:33.
I he volgut acabar
amb aquest tema de Juan Tizol / Duke
Ellington per l’arranjament que li ha fet el líder, i també per tornar a
recuperar la veu de Francesca i ara
en anglès, com no podia ser de cap més manera. I quina veu més potent, i
arribant també allà dalt dels aguts. I ella després de l’exposició del tema, ha
fet la primera improvisació a tot “scat” i encara amb el ritme trencat, com
també amb el solo del pianista. Ara bé, quin canvi a tot Swing i tempo doblat
quan han intervingut els dos vents en els seus solos, ells que han estat Lorenzo Simoni, saxo alt i Giovanni Benvenuti, saxo tenor, on ens
han deixat clavats a la cadira per la seva gran vàlua. I no oblidem no els de
la base rítmica amb el baixista Bonti que
ha volat amb el seu “Walking”. I què bo el tram on Francesca ha repetit un motiu i també els vents tot plegat perquè
el líder ens fes un brutal solo a la bateria, què bo en Mauro Patti i què potent i què maco al final, recuperant la melodia
i veu, del “Caravan” i de Francesca
amb un súper agut brutal. Magnífic tema per acabar-los d’escoltar i nosaltres
el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. O
sigui que felicitats noia i nois, Francesca
Bongiovanni, Guglielmo Pagnozzi, Alessandro La Neve, Giovanni Falzone, Luca
Tapino, Pierpaolo Zenni, Matteo Bonti, Andrea Liotta, i per descomptat al
líder Mauro Patti que va ser tan
amable d’enviar-me el seu projecte.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
