skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I avui us presentaré
projectes de dues editorials americanes gestionades per John Bishop, que són Origin
Records i OA2 Records. I aquests
seran els seus projectes: “Anchor
Points” amb Rusell Kranes i
demés i Jun Iida, “Evergreen” d’OA2 Records, mentre que els d’Origin Records són Gabriel Guerrero & Quantum, “Equilibrio” i el de Bill Anschell, “Improbable Solutions”.
I començaré amb el
disc “Anchor Points” amb Rusell Kranes i demés que després
comentaré, publicat per OA2 Records.
Enregistrat del 18 al 19 de febrer de 2022 i mesclat per Bennett Paster al Benny's
Wash & Dry, Brooklyn, Nova York. Masteritzat per Eivind Opsvik al Greenwood
Underground. Fotos de JC Cancelda Fotografia. Disseny i maquetació de la
portada per John Bishop. Produït per
Russell Kranes, Alex Levine, Sam Weber,
Jay Sawyer. I ells són: Russell
Kranes, piano; Alex Levine, guitarra; Sam Weber, contrabaix i Jay Sawyer, bateria (1,3,4,7).
Producció executiva de John Bishop.
I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del
disc:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22219.
I aquest és un
projecte molt delicat, per les composicions, però també pel fet que dels 8
temes, quatre els toquen a trio de piano, guitarra i contrabaix. I també pel
fet que cinc dels temes van a tempo de balada o similar. I aquests són el track
8 “And so it goes” (Billy Joel,
arranjat per Weber), el 4rt “Old
Folks” (Robison & Hill, arranjat
per Levine), el 5è “Two Sleepy
People” (Carmichael and Loesser, arranjat per Levine), el 6è “I'll Get By” (Ahlert & Turk, arranjat per Levine) i el 2n “Vivo Sonhando” (A. C.
Jobim, arranjat per Kranes). I m’ha
semblat que podríem començar amb el 3r track, composició de l’Alex Levine, tema que titula el disc..
I aquest és un tema
molt maco on podreu comprovar que avui ho farem sense començar amb una balada,
com faig sempre. I és que avui el programa serà més o menys així, ja començant
amb temes a mig tempo. I el tema el començaran amb una Intro marcada pels
acords del pianista. I aquí el compositor i guitarrista en serà el
protagonista, pel fet d’iniciar el tema amb la melodia i per la seva posterior
improvisació. Però qui primer les iniciarà serà el líder i pianista Russell Kranes el qual ens l’ha farà
amb un gust delicat, digitació prístina i pura i una excel·lència
interpretativa farcida de llenguatge jazzístic. Alex Levine a la guitarra el seguirà al mateix nivell interpretatiu
amb el so característic de la guitarra de Jazz, so net i llenguatge ple de
tradició executat amb una tècnica brutal. La mateixa que mostrarà el baixista Sam Weber ell també fent una magnífica
improvisació, en un tema on escoltarem 6 trams musicals, melodia, solo del
pianista, solo del guitarrista, solo del baixista, melodia i un final a mode de
Turn Around o similar a base del marcatge inicial del pianista. Que el gaudiu.
1.3.- Anchor points (Alex
Levine) 7:42.
Carall, i quin bonic
tema per començar-los a escoltar. No fa falta dir res més, no. Segur que l’heu
gaudit com jo.
El col·lectiu
novaiorquès celebra 10 anys de construcció d’una bona química alhora que ret
homenatge als seus mentors, que inclouen Geri
Allen, Henry Grimes, Fred Hersch, Rodney Jones i Billy Hart. Des que tots
quatre es van conèixer a l'escena del jazz de Nova York ara fa una dècada, han actuat junts durant milers d'hores
en multitud de contextos musicals, desenvolupant la química i un profund gust
musical col·lectiu i identitat. Amb el seu enregistrament debut “Anchor Points”, ofereixen una barreja
d'originals i estàndards en dues iteracions del grup: a través d'un trio de
piano/baix/guitarra, fent un cop d'ull als trios d'Oscar Peterson i Nat King
Cole, així com la instrumentació que inicialment els va reunir a quartet,
on Jay Sawyer afegeix el seu magnífc
swing amb la seva bateria. A més de capturar i celebrar anys de companyonia i
connexió musical, el quartet ret homenatge als mestres i es basa en la manera
com ells recuperen les maneres de tocar envoltats de tradició.
I seguirem amb el
primer track del disc, composició de Sam
Weber i anomenada “Feint”. Tema que iniciaran amb una Intro amb els acords
de piano i guitarra, per ja aparèixer la melodia a càrrec del guitarrista Levine, en un tema on l’estructura no
és la típica de 32 compassos i on repetiran la melodia dues vegades, o sigui,
Intro, melodia, melodia i Final. El pianista Kranes serà el primer en improvisar i de nou ens captivarà per les
seves maneres. I entremig del seu solo apareixerà el “Walking” del baixista Weber i també el Swing. Escolteu amb
atenció també la tasca del baterista que val la pena. I seguirà Levine a la guitarra amb tota una
demostració de qualitat, llenguatge, amb el seu so un tan sec, el de la seva
guitarra pelada, sense cap efecte, i de nou ens farà un gran solo. Com també ho
farà el baixista Weber que de nou ens deixarà bocabadats. I Levine recuperarà la melodia per
acabar-lo delicadament, o sigui que som-hi amb el “Feint”.
2.1.- Feint (Sam Weber)
5:57.
I mare de 10 Sr. amb
quin altre tema hem seguit, a tot Swing, sobretot en les improvisacions, brutal
tema del baixista Sam Weber.
I ja acabarem
d’escoltar-los en el tema compost per Russell
Kranes, 7é track del disc i anomenat “Everyone else But You”, “Qualsevol
que no siguis tu” i de nou el Swing ens omplirà de joia en un tema i composició
ara del líder i pianista la qual cosa ens fa veure lo bons compositors que són
aquests músics. Un tema a tot BeBop que començarà amb una melodia un tan
entremaliada a càrrec de pianista i guitarrista. El líder Kranes serà el primer en improvisar i de nou podrem escoltar com de
lleugera i gràcil li va la seva mà dreta, mentre l’esquerra va fent els acords de
suport harmònic. Gaudirem amb la seva gran interpretació, com també, i seguint
la mateixa seqüència de solos, farem amb el del guitarrista Levine. De nou ens captivarà pel seu
fraseig alhora que per la seva digitació precisa. I després d’ell, el pianista
obrirà una seqüència de “vuits” compassos improvisats amb el baterista Jay Sawyer on ell ens mostrarà el seu
bon gust colpejant la seva bateria. Levine
també s’hi afegirà amb Sawyer cosa
que repetiran dues vegades cadascun, o sigui pianista, baterista; guitarrista,
baterista, dues vegades i ja per acabar el tema recuperant la melodia a duet de
guitarra i pianista. Som-hi doncs i a gaudir-los per darrera vegada amb el
“Everyone else But You”.
3.7.- Everyone else
but you (Russell Kranes) 6:28.
I quin brutal tema
del líder i què bons tots quatre. Aquest és un gran CD que per descomptat us
recomano cercar a la pàgina web del disc que us he posat al blog, o sigui que
felicitats nois Russell Kranes, Alex
Levine, Sam Weber, i Jay Sawyer.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem amb el CD
de Jun Iida, “Evergreen” publicat
per OA2 Records. Enregistrat per Talley Sherwood a Tritone Recording, Los Angeles, CA el 22-23 de novembre de 2022.
Mesclat i masteritzat per Rich Breen,
Burbank, CA. Notes de folre de Gary
Fukushima. Foto de portada de Steve
Korn. Foto de la banda per Elaine
Tantra. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Produït per Jun
Iida. Coproduït per Josh Nelson.
Amb Jun Iida, trompeta; Aubrey Johnson,
veu; Masami Kuroki, guitarra; Josh Nelson, piano i Rhodes; Jonathan Richards,
contrabaix i Xavier Lecouturier, bateria. Producció executiva de John Bishop. I com sempre, al blog hi
trobareu l’enllaç per si el voleu adquirir:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22221.
El to càlid i
acollidor del trompetista Jun Iida,
l’astuta selecció dels temes i el seu sublim sentit de la melodia lideren el
seu enregistrament debut. Després de cinc anys a Los Angeles i tres a Seattle,
”Evergreen” recorda l'enfocament musical i el desenvolupament que va
transcórrer durant aquests anys, mentre ara passa a viure noves aventures a Nova York. Enregistrat a Los Angeles, Jun va reunir els amics
de L.A. que l’acompanyen en aquest projecte amb la vocalista de Nova York, Aubrey Johnson, que s’afegeix
de manera brillant a les melodies elevades de Jun amb la seva veu sovint sense paraules, cantant en “scat”,
cantant una cançó en el japonès de la infància de Jun, "Akatombo", i una cançó d'anime J-pop "Shiki no Uta", ambdues, ànimes de l'herència
familiar de Jun. Entre el
"Gooey Butter Cake" i "Bellarosa" fins a l'inquietant
"Theme from Spartacus" o l'àmplia cançó del títol, “Evergreen”, Jun comparteix un missatge brillant i
convincent que segur que ressonarà.
I ja els escoltarem
en el primer track del disc i tema anomenat “Gooey Better Cake”, nom d’un
pastís molt tradicional que es fa a l’àrea de St. Louis, Missouri, tema que començarà a mode d’Intro el pianista Nelson per ja aparèixer la melodia a
càrrec del líder i trompetista Jun Iida.
Aubrey Johnson s’hi afegirà en el
segon “chorus” del tema i ja la primera improvisació de Nelson al piano. Un altre crac al piano que ens captivarà per les
seves delicades maneres, com també la guitarra de Masami Kuroki, aquest però ho farà amb un so de la seva guitarra
que ens recorda velles glòries de l’instrument. I el que ens colpirà força serà
el líder i la seva trompeta, el qual farà el seu primer “Chorus” només
acompanyat pel baixista, per després efegir-s’hi la resta. La calidesa del so
de la seva trompeta de ben segur que la gaudireu, com jo he fet cada vegada que
l’he escoltat tot i preparant el programa. El Swing en aquests moments solistes
finals del líder és brutal i la tasca del baterista també la escoltareu, amb un
solo seu final. I després tema i final. Som-hi doncs amb aquest “Gooey Better
Cake” de Jun Iida...
4.1.- Gooey Better
Cake (Jun Iida) 4:46.
Increïble tema
d’aquest trompetista d’origen japonès com també n’és el guitarrista, ideal per
començar-los a escoltar.
I dic jo que una de
les precioses balades d’aquest disc és la dolça “Song For Luke”, tema on Audrey canta a duet amb el líder en un
tema sense lletra i primer i delicat solo del baixista. I un altre deliciós
tema és “Forgotten Memories” on de nou escoltarem la veu de la cantant, interpretant
de nou una melodia on tampoc hi ha lletra, i tema amb una improvisació càlida
del líder a la trompeta. I “Holding On the Autumn” és també molt bonic com ho
és la seva melodia on de nou la cantant ens impressiona per les seves dolces
cantarelles, tema amb un punt més de tempo.
I els seguirem
escoltant en el tema que titula el disc i 3r track anomenat “Evergreen” ja amb
un tempo una mica més vital on ens captivarà de nou la veu de la cantant Aubrey Johnson ella a duet amb el
líder Jun a la trompeta, que ens
faran la molt bonica melodia, sense lletra, però farcida de dificultats
interpretatives. Qui primer improvisarà serà el guitarrista japonès Kuroki i de nou ho farà amb el seu so
un tan fosc, bones maneres i tècnica. I la calidesa apareixerà de nou amb el so
de la trompeta del líder Jun el qual
ens captivarà per la seva interpretació. Notareu el “Groove” que té el tema,
coses de la base rítmica de piano, contrabaix i bateria que se’ns emportarà
sense remissió. Una improvisació magnífica del líder i trompetista que us
deixarà bocabadats de ben segur. I de nou recuperaran la melodia a duet de veu
i trompeta per ja fer un final amb els membres de la base rítmica de piano,
contrabaix i bateria, essent aquest darrer el protagonista pel seu magnífic solo
final. Escoltem-los i gaudim totes i tots amb aquest “Evergreen” de Jun Iida...
5.3.- Evergreen (Jun
Iida) 6:08.
I què bo aquest tema
del líder i com ens han captivat tots ells i ella en aquest tema que titula el
disc, “Evergreen”, jo diria que sí, “I per sempre tot Verd”.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el 5è track i tema anomenat “Bellarossa” on de nou veu i trompeta
fan la melodia essent aquesta un tan entremaliada, i sobretot en el pont o la B
del tema. Podreu comprovar-ho ben aviat. El tempo és viu amb un Swing marcat
pel “Walking” del baixista i els copets al plat i xarles del baterista. I de
nou, la primera improvisació la farà Kuroki
a la guitarra amb el seu so fosc a voluntat. El fraseig segueix també la tradició
dels grans de la guitarra. El gaudireu de ben segur per com es passeja per
l’harmonia del tema amb una gran qualitat. El líder Jun el seguirà amb la calidesa de la seva trompeta alhora que
interpretació de gran nivell, com també farà el pianista Nelson el qual ens impressionarà gratament per la seva sobrietat i
solvència, amb una mà dreta vital i una esquerra plena d’acords. I el tema
l’acabaran de nou Aubrey Johnson i Jun Iida a duet. Escoltem-los ja per
darrera vegada en el tema “Bellarossa”..
6.5.- Bellarossa (Jun
Iida) 4:10.
I quin altre gran
tema d’aquest disc del trompetista Jun
Iida, “Evergreen” que espero que us hagi agradat i per això us recordo que
el podeu adquirir entrant al blog. Bé, felicitats Jun Iida, Aubrey Johnson, Masami Kuroki, Josh Nelson, Jonathan Richards
i Xavier Lecouturier.
I deixant-los a ella
i a ells, seguirem amb un altre d’aquests magnífics projectes el de Gabriel Guerrero & Quantum,
“Equilibrio”, publicat per Origin
Records. Gravat el 23 de setembre de 2019 per Tom Tedesco a Tedesco Studios, Paramus NJ. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Recording, Nova York. Portada de David Guerrero. Produït per
Gabriel Guerrero. Productora associada:
Sandra López-Monsalve. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. Amb Gabriel Guerrero, piano; Seth Trachy, saxo
tenor; Will Slater, contrabaix; Fèlix Lecaros, bateria; Fung Chern Hwei, cordes
(9) i Guillermo Barrón, percussió (10). Totes els temes són
de Gabriel Guerrero. Publicades per Gabriel Guerrero Music ASCAP. Producció
executiva de John Bishop. I com
sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82881.
I ara ens endinsarem
en un canvi d’estil, si ho puc definir així. I sí, perquè aquest pianista
cercador d’eteris espais amb temes delicats com és el “Nunu”, la única balada
del disc, s’esplaia anant més enllà descobrint-nos el seu univers musical
farcit de ritmes diversos i músiques inversemblants com és el cas del tema “No
Return”, que tot i no ser viu de tempo, és on hi ha un espai on el baterista
s’esplaia a gust quasi ja des de l’inici amb els acords i arpegis repetitius
del pianista. El tempo és un pèl més viu en “Opal” ja amb la melodia a duet de
saxo i piano. Tema gens trillat melòdicament parlant amb un bon Groove pel
baixista on el saxo tenor improvisa en una ona força moderna. Un punt més vital
és “Expectation” que comença amb un solo del baterista a base d’una Intro
que ben aviat desenvoluparan amb la melodia i improvisacions. I ja com a final
i cirereta del pastís, Gabriel ens
ha fet un tema a piano sol on el descobrim en tot el seu esplendor i
modernitat, tema anomenat “Encrucijada” que també és el més curtet.
I proposo que els
escoltem en el llarg i magnífic tema i primer track del disc anomenat...
7.1.- Present Moment
(Gabriel Guerrero) 9:47.
I déu-n’hi-do de
canvi estilístic musical respecte als dos projectes anteriors, aquells, farcits
de tradició i modernitat de les seves interpretacions. Aquí estem en una ona on
la contemporaneïtat brilla sense cap mena de dubtes, la del líder, compositor i
pianista. Un tema “Present Moment”, “Moment Present” on ens mostra la seva
particular visió del Jazz que ara mateix li passa pel cap. Un tema llarg proper
als 10 minuts amb una estructura de 5 trams musicals, melodia, solo del
pianista, solo del saxo tenor, ells dos amb dos “chorus”, solo del baixista amb
un “chorus” i de nou el tema i melodia. I escoltem un altre líder al piano, en Gabriel Guerrero ell amb un so més
contingut alhora que amb més marcatge rítmic en la seva reeixida improvisació
on l’hem pogut gaudir per la seva contundència interpretativa amb una digitació
un tant percusiva. I potent ha estat el baterista durant tot el tema, el bo
d’en Fèlix Lecaros. I Seth Trachy al saxo tenor ens ha
captivat pel seu melòdic i lligat fraseig alhora que maneres modernes de fer la
seva improvisació. Llarg solo d’aquest altre tros de músic, com ho són tots els
que avui descobrim, vosaltres, i jo vaig fer els dies previs a muntar el
programa, i tot gràcies al bon fer de John
Bishop, el director d’Origin Records
i d’OA2 Records qui em cedeix
tot aquest material. I Will Slater
al contrabaix ens ha captivat també per la seva pulsió i interpretació solvent
i potent. I tos ells han recuperat el tema per deixar pas al brutal solo del
baterista Lecaros i ja acabar aquest
brutal tema, ideal per començar-los a escoltar.
Un pirotècnic
enlluernador i un compositor consumat, un dels debuts amb piano més sorprenents
i gratificants des de "Discovery:
Live at Montreux" de Gonzalo Rubalcaba. Això va dir Bill Milkowski de JAZZTIMES, sobre el nostre pianista Gabriel Guerrero. Originari de Colòmbia,
el pianista i compositor de Nova York,
Gabriel Guerrero, navega sense por per l'amplitud de la música moderna,
impregnant les seves actuacions amb influències rítmiques i harmòniques des d'Amèrica del Sud fins a l'avantguarda i
les riques extensions del jazz. Guerrero
exalta la seva música amb una gran comprensió de les seves arrels, aportant la
seva estètica i un pes emocional a cada frase. Amb la banda inspirada que
l’acompanya, Quantum, destil·la el
poder de les seves improvisacions col·lectives a través de les intrigants
composicions de Guerrero, donant
llum a una cascada de moments únics.
I el seguirem
escoltant a ell i a ells en el sisè track, també llarg de prop de 9 minuts i
tema anomenat..
8.6.- It Belong’s to
(Gabriel Guerrero) 8:50.
I ja heu pogut comprovar
quin altre tros de tema acabem d’escoltar farcit de modernitat i iniciat amb el
motiu principal per les notes del baixista Slater
el qual segueix fent-les durant tot el tema, i les notes soltes del líder al
piano. I la contemporània melodia ens recorda les que féu el bo de l’Ornette Coleman i l’han feta saxo tenor
i piano a duet, la qual cosa ens situa en el Jazz més contemporani. I sí que hi
estem immersos, sí, i Seth Trachy al
saxo tenor ens ho ha tornat a demostrar. Brutal improvisació que ens ha fet
ell, i sempre amb el suport de la base rítmica de tres, amb piano, baix i
baterista, aquest darrer fent i desfent durant tot el tema. I el líder Gabriel Guerrero al piano ens ha tornat
a captivar per la seva elegància, sobrietat, tècnica, i modernitat en el seu
llenguatge. La seva mà dreta ha volat lleugera i gràcil i l’esquerra
recolzant-la amb els seus acords. Estem escoltant uns pianistes increïbles, de
fet, tots els instrumentistes que estem escoltant avui són uns mestres, com
també la cantant Audrey. Quin plaer
de llargs temes els del Gabriel Guerrero
i què bé que ho estan fent.
"...un
intel·lecte musical magistral... magnífiques idees melòdiques que aparentment
apareixen del no-res per captivar el cor i la ment de l'oient... resplendents
en melodia i harmonia, i riques en el ritme de les seves místiques arrels
colombianes". Xarxa de LatinJazz.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema i 7é track anomenat...
9.7.- Retrogression
(Gabriel Guerrero) 8:25.
I bé, quin gran tema
i disc el de Gabriel Guerrero i de
nou amb tota la contemporaneïtat del món. El tempo no és molt vital però tan se
val, car el Groove és brutal i la contundència del tema, immensa. I un altre
llarg tema de prop de 9 minuts que hem gaudit d’allò més, oi? I l’ha iniciat el
baixista amb les notes del motiu principal i ja ben aviat amb l’entremaliada
melodia feta a duet de saxo tenor i piano, què increïble. I quin Groove el
baixista. I ja ben aviat el solo del saxo tenor Seth Trachy i de nou impactant. I els acords que ha fet el líder al
piano tot i recolzant-lo. Una improvisació que ens ha deixat clavats a la
cadira, per com de collonuda l’ha feta. Tècnica, esclar, però el que els
identifica és la seva personal visió de l’harmonia del tema i com ells
l’interpreten tot i improvisant. I el líder Gabriel Guerrero al piano ha estat súper brutal, quina imaginació,
tècnica i maneres súper modernes, contemporànies que te aquest pianista
colombià, brutals, i esclar que també les seves composicions. I al final, quin
goig de nou amb el saxofonista, també amb el pianista, tot i encarant el final
d’aquest altre increïble tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Gabriel Guerrero, Seth Trachy, Will Slater,
Fèlix Lecaros que són els que hem escoltat tot i haver-hi també Fung Chern Hwei, cordes (9) i Guillermo Barrón, percussió (10).
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja acabarem
projectes i programa d’avui amb un altre canvi d’estil jazzístic amb en Bill Anschell, “Improbable Solutions”,
publicat per Origin Records. Piano
acústic, baix, bateria gravat per Reed
Ruddy a Avast Studios, Seattle, WA
de l'1 al 2 de març de 2023. Enginyer ajudant: Jay Follette. Guitarra, Percussió, Electrònica, gravada per Bill Anschell als Bill Anschell Studios, Seattle, WA 12 de juny de 2023, 7 de juliol
de 2023. Mesclat per Bill Anschell
als Bill Anschell Studios. Masteritzat
per Ross Nyberg a Nyberg Mastering, Issaquah, WA. Foto
de portada: ESA, Copernicus Sentinel
data 2019. Foto de Bill Anschell
de Jim Levitt. Disseny i maquetació
de la portada per John Bishop. I
ells són: Bill Anschell, piano,
electrònica; Chris Symer, contrabaix, baix elèctric (5,9); José Martínez, bateria;
Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió (2,4,8); KJ Sawka, bateria (9). Totes les composicions de Bill Anschell. Publicat per Blow Hard
Music (BMI). Produït per Bill Anschell.
Producció executiva de John Bishop.
I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del
disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82886.
I aquest és un
projecte sorprenent, per com la diversitat musical i d’estils s’agermana amb
els diferents formats i combinació d’instruments. I sí, perquè hi ha temes com
la balada i 3r track “Gentle Persuasion” on el trio de piano, contrabaix i
bateria ens acaronen durant tot el tema i només s’escolten ecos llunyans dels
arpegis de la guitarra en un tema preciós. I hi ha dos temes que tenen la característica
comuna de començar delicadament per ben aviat iniciar un camí envoltat d’una
rítmica continguda i delicada, alhora que amb boniques melodies, i aquests són
“Naked Truth”, aquest amb un pont preciós, i en el “Hidden Mobility” també ens
agraden els seus canvis melòdics i harmònics, temes amb un tarannà un tant
“pop”, això sí, plens del Jazz improvisat, el dels seus solistes. “The
Following Week” té uns inicis rítmics per les notes i motiu repetitiu del
baixista, i també la guitarra hi apareix de manera velada amb efectes
inversemblants i esotèrics. També “Nimbus” comença esotèricament i ja ben aviat
apareix una rítmica persistent a càrrec de bateria i percussions, tot plegat
bastant delicat melòdicament.
I ja els escoltarem
en el tema que comença delicadament amb arpegis de piano i melodia senzilla per
després aparèixer la delicada rítmica, darrer track del disc i anomenat...
10.8.- Abandoned (Bill
Anschell) 5:56.
I ja heu pogut
escoltar quin altre gran projecte estem començant a escoltar, i la prova ha
estat aquest primer tema compost com tots pel líder i pianista Bill Anschell. I en aquest tema hi hem
escoltat les percussions de Jeff Busch
i el quartet bàsic. I quin Groove ha aparegut ben aviat amb percussions i
bateria ja amb la melodia a càrrec del piano del líder. I de quina manera el
baixista Chris Symer ens fa la línia
de baixos. I ben aviat el líder s’ha endinsat en la seva improvisació de moment
amb notes soltes i poc després amb línies melòdiques més elaborades. Tot i
així, el missatge és eloqüent i força comprensible. Una tasca solista la del
líder, molt sòbria i gens entremaliada. A remarcar la qüestió rítmica del tema,
amb el baixista Symer persistent, el
baterista José Martínez, i les
percussions de Busch, ells fent
córrer la màquina rítmica a un tempo mèdium, tema ideal per començar-los a
escoltar.
Bill
Anschell
és i seria un gran paio allà on visqués... És un pianista impecable i distintiu
amb una obra valuosa...JAZZTIMES. Al
llarg de la seva àmplia i variada carrera de 40 anys, Bill Anschell ha publicat sis enregistraments sota el seu propi
nom, tots ells projectes de jazz que el presenten únicament al piano acústic. “Improbable Solutions” canvia tot això
a mesura que Anschell combina els
sons del seu trio de jazz acústic amb l'electrònica en capes, creant paisatges
sonors únics i espaiosos. Les seves nou composicions originals tenen una
sensibilitat oberta, impulsada per melodies memorables i grooves evocadors.
Juntament amb els seus companys de trio de llarga data, el baixista Chris Symer i el bateria Jose Martinez, Anschell afegeix
creacions electròniques per acompanyar el seu piano acústic amb el guitarrista
estel·lar i abrasador Brian Monroney,
el percussionista Jeff Busch i
l'aparició de convidats plens d'adrenalina amb el baterista KJ Sawka en el darrer tema. "No importa on toqui el
teclat, Anschell sona com cap altre
pianista". JazzTimes.
I seguirem amb un
altre magnífic tema i primer track, vertadera declaració d’intencions on Brian Monroney hi col·labora a la
guitarra i anomenat...
11.1.- Ambulator
(Bill Anschell) 5:43.
Doncs ja heu pogut
escoltar de nou quin Groove més potent que té aquesta penya. I això ho hem
constatat per com les notes del baixista Symer
ens omplen l’espai i el baterista Martínez
va creant constantment la cosa rítmica. Aquest és però més aviat un projecte on
la rítmica és la mare dels ous i on els solistes no destaquen massa, o sigui
que m’ha semblat un projecte col·lectiu allunyat de les altres músiques
escoltades, i us l’he posat amb la intenció de fer-vos conèixer els diferents
estils de Jazz que hi podeu trobar en aquesta magnífica editorial, Origen Records. Evidentment hi ha solos
en els temes però no tenen tanta durada com en els projectes anteriors. I en
aquest tema ha estat el líder Bill
Anschell qui l’ha fet i amb un so contundent. Les seves mans van i venen
però no amb cap velocitat desmesurada. Les seves línies evolucionen
harmònicament cosa que es nota més en el pont o la B del tema. Repeteixo la
importància de la tasca col·lectiva d’aquest projecte liderat pel pianista Bill Anschell i també la qüestió
rítmica.
I ja els acabarem i
nosaltres el programa d’avui en el tema anomenat...
12.5.- Is This Thing
Even On? (Bill Anschell) 3:39.
Doncs i quin altre
tros de tema acabem d’escoltar. Aquí sonen efectes electrònics alguns a càrrec
del líder Anschell ell que a la
vegada fa sonar el piano, instrument que a vegades sona passat per sedassos
electrònics. El Groove és també brutal, el tema camina la mar de bé, i ja des
de l’inici. Hi ha un motiu principal i recurrent que el líder ha interpretat en
molts moments del tema, el qual ha acabat més o menys de la mateixa manera que
l’han començat, si considerem que qui primer ha sonat ha estat el baix elèctric
de Symer. I potser fins i tot és
possible que els sons estranys vinguin del baix electronificat. I sí perquè el
solo al bell mig del tema, ben bé podria ser el del baixista. I un tema amb
motiu recurrent i rítmic que ens els permet escoltar en aquesta ona més heavy,
rítmicament parlant i on no hi ha hagut improvisacions, tal i com les entenem.
Igualment un brutal tema ideal per acabar-los d’escoltar i nosaltres el
programa divers d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
I per això gràcies nois, Bill Anschell, Chris
Symer, José Martínez, Brian Monroney, guitarra (1,3,4,6,9); Jeff Busch, percussió
(2,4,8) i KJ Sawka, bateria (9).
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
aquest divendres 19 de gener, concert encabit en la programació de la 40a Mostra i Festa Major d’Hivern del poble, on tindrem al Rai Castells Quartet amb ell Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Brady Lynch, contrabaix i Kike
Pérez, bateria, amb l’entrada gratuïta, fent però la reserva prèvia a
entrapolis.com i com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
