Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I abans de començar,
comentar-vos que el concert de Festa Major d’Hivern a SVdH va ser tot un èxit.
Una Sala Xica plena de goma va gaudir molt i molt amb el magnífic concert de
Jazz que ens van fer en Rai Castells
Quartet amb Pablo Martín, Brady
Lynch i Kike Pérez. Gràcies nois, i gràcies a l’Ajuntament de SVdH pel seu suport al Jazz Club la Vicentina.
I el programa d’avui
anirà d’un triple vinil, també editat en CD, on l’Alex Hitchcock es fa acompanyar de diverses formacions i músics del
seu entorn i anomenat Alex Hitchcock Dream Band, "Live
in London” amb tots els temes de l’Alex
Hichtcock i publicat el novembre del 2023. Enregistrat en directe per Sonny Johns el 9, 10 i 11 d’agost al Vortex Jazz Club de Londres
i masteritzat per Nate Wood. I la
informació sobre aquest magnífic treball la podreu trobar a la pàgina web de l’Alex Hitchcock: https://www.alexhitchcock.co.uk. I també hi podreu
trobar l’enllaç al Bandcamp del disc:
Primer
grup: Midori Jaeger, violoncel & veu; Deschanel Gordon, piano; Will
Sach, contrabaix i Jas Kayser, bateria.
Segon
grup: Cherise Adams-Burnett, veu; Chris
Cheek, saxo; David Adewumi, trompeta; Will Barry, piano; Joe Downard,
contrabaix i Shane Forbes, bateria.
Tercer
grup: Noah Stoneman, piano; Ferg Ireland,
contrabaix i Jason Brown, bateria.
La segona sessió, la
del programa d’avui, fotografiada a la pàgina web per Steven Cropper, es va gravar durant tres nits al Vortex Jazz Club.
El 9 d’agost hi
hagueren Liselotte Östblom, veu; Mark
Kavuma, trompeta; Rob Luft, guitarra; Rio Kai, contrabaix i Jamie Murray, bateria. Temes:
“Verglas”, “Grace” (intro, p1 i p2), “Rio”, “Sach”.
El 10, James Copus, trompeta; Kit Downes, piano;
Lewis Wright, vibràfon; Conor Chaplin, contrabaix i Marc Michel, bateria. Temes: “Abaqua”, “Momentum”, “Cat Circles”,
“Red” (intro i tema), “Brocken”, (intro i tema).
I ja la tercera nit
de l’11, Alexandra Ridout, trompeta; Kit
Downes, piano; Ant Law, guitarra; Orlando Le Fleming, contrabaix i James Maddren, bateria. Temes: “Oblique”,
“Kakeism” (intro, tema i alternate), “North Field” (bonus), “Lift” i
“Differentials” (bonus).
I esclar que sempre
sonarà el saxo tenor de l’Alex Hitchcock...
La banda de la primera nit compta amb la
primera línia de la trompeta de Mark
Kavuma i la veu de Liselotte Östblom
barrejant-se amb el trio de Rob Luft,
Rio Kai i Jamie Murray: la segona compta amb James Copus a la trompeta amb els seus socis musicals Kit Downes al piano i Lewis Wright al vibràfon, Conor
Chaplin i Marc Michel subministrant
el baix i la bateria, i la tercera nit posà el piano de Downes al costat de la guitarra d'Ant Law i la trompeta d'Alexandra
Ridout, amb l'equip internacional de la secció rítmica d'estrelles d'Orlando Le Fleming i James Maddren. Part del plaer de
l'àlbum rau en les combinacions inesperades d'aquests intèrprets aclamats i els
nous nivells de creativitat que aporten; la presència constant de la veu
inconfusible d'Hitchcock al saxo
tenor i la força i consistència de la seva escriptura donen al projecte una
unitat convincent.
O sigui que ja els
començarem escoltant en un dels temes delicats de la primera nit amb Liselotte Östblom, veu; Mark Kavuma,
trompeta; Rob Luft, guitarra; Rio Kai, contrabaix i Jamie Murray, bateria i tema anomenat..
1.2.- Verglas (A.
Hitchcock) 8:40.
I quin tema més maco
acabem d’escoltar, alhora que divers per la qüestió rítmica i amb la calidesa
de la veu de Liselotte, sense
oblidar la de la guitarra de Rob. Ell
ha estat l’artífex de la primera improvisació després de la presentació del
tema. Un solo envoltat de sons eteris, delicats arpegis, i amb un suport
creixent de la base rítmica de Rio Kai, contrabaix i Jamie
Murray, bateria, acabant-lo delicadament i deixant pas al del líder al saxo
tenor. Alex ens ha acaronat per com
l’ha fet, sobretot als inicis, car després l’ha anat desenvolupant i cada
vegada més amb més modernitat i energia. Gran solo del líder en un tema on no
hem escoltat la trompeta solista de Mark
Kavuma, ideal per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I d’aquest dia hi
hagué també un tema molt delicat, “Grace” amb una “Intro” i dues parts. Però
n’hi hagué dos més, “Sach” i “Rio”, ambdós força potents, o sigui que ara
sonarà...
2.19.- Sach (A.
Hitchcock) 8:12.
I quin final més maco
amb els dos vents. I de nou la guitarra de Rob
acaba el tema i l’inicia amb acords delicats, i ara amb el baixista fent la
línia de baixos principal i el baterista marcant el canto de la caixa i fent el
ritme. I la melodia un tan entremaliada ha aparegut a duet de veu i saxo tenor
del líder, Liselotte Östblom i Alex Hitchcock. I Mark Kavuma a la trompeta els ha seguit iniciant ell la primera
improvisació. Quins contrastos que té aquest tema, per un cantó la guitarra
esotèrica, per l’altre la base rítmica potent i viva, mentre que el so de la
trompeta ha estat força càlid. I de nou a trio amb Rob a la guitarra que ens ha tornat a captivar per la seva
sonoritat farcida d’efectes delicats i gens exagerats els quals aconsegueixen
un so preciós, per ell que ho domina abastament, i què macos els acords finals,
quasi que omnipresents en un tema que acaben de nou amb la veu, saxo tenor i
trompeta, tots tres fent-ne la bonica melodia.
Alex
Hitchcock
continua amb la seva missió de buscar nous sons i textures a l'avantguarda del
jazz contemporani, i actuar com a catalitzador per reunir alguns dels millors
talents musicals atrets per l'internacionalisme creixent a l'escena londinenca
contemporània. La seva resposta a l'actual clima desafiant per a l'esforç
artístic, és fer-se gran i fer-se atrevit: Dream
Band: Live in London és un projecte realment innovador que presenta tres
"bandes de somni" diferents amb els seus músics preferits, captats en
directe durant tres nits al mític Vortex
Jazz Club de Londres interpretant música composta especialment per a cada
conjunt. Les formacions extraordinàries que va reunir són un testimoni del
respecte que s'ha guanyat entre els seus companys com a compositor, intèrpret i
líder de banda amb una visió inspiradora única.
I acabarem els temes
de la primera nit amb el potent...
3.15.- Rio (A.
Hitchcock) 9:42.
I quin tema més
potent acabem d’escoltar, i de nou per com la base rítmica fa córrer la
màquina, amb Rio Kai, contrabaix i Jamie
Murray, bateria sense oblidar la guitarra de Rob. La gens trillada melodia ha aparegut amb la veu, la trompeta i
el saxo tenor del líder amb Liselotte
Östblom, Mark Kavuma i Alex
Hitchcock. I les qüestions esotèriques hi continuen essent pels sons de la
guitarra de Rob. I amb aquest
substrat, Rio Kai s’ha posat a
improvisar i ja heu pogut comprovar de quina manera ho ha fet, amb una pulsió
rítmica potent alhora que llenguatge modern, i amb moments força delicats. No
s’ha aturat en cap moment de tocar les cordes de la seva “Berra” amb afinació i
gust musical a tot Jazz. I ha aparegut el saxo tenor del líder amb una
contundència brutal, i també amb un fraseig increïble i velocitat d’execució. I
esclar que faltava el so del metall més daurat, el de la trompeta de Mark
Kavuma amb el seu característic so de la modernitat, i ells dos ho han
tornat a fer, i quina improvisació més increïble, primer amb vuits, després amb
quatres i després amb dosos, compassos improvisant i alternant-se ells dos. Al
final, un espai per a la calma i ja aparèixer la veu de Liselotte amb una brutal i increïble intervenció on l’hem pogut
escoltar improvisant i ja per acabar el tema de cop.
I a la segona nit hi
hagué temes brutals com “Abaqua”, “Momentum”, “Cat Circles”, “Red” (intro i
tema) i “Brocken”, (intro i tema). I hi varen ser: James Copus, trompeta; Kit Downes, piano; Lewis Wright, vibràfon; Conor
Chaplin, contrabaix i Marc Michel,
bateria. I els escoltarem en el tema anomenta...
4.11.- Cat Circles
(A. Hitchcock) 7:33.
I aquest “Cat
Circles” va sonar un dia després al mateix Club de Jazz de Londres. Quins tres dies més impressionants els de l’estiu del
2022, 9, 10 i 11 d’agost. Un final increïble per com de potents han estat els
dos vents, alhora que la secció rítmica amb Kit Downes, piano; Lewis
Wright, vibràfon; Conor Chaplin, contrabaix
i Marc Michel, bateria. I després de
la presentació del tema, piano i vibràfono han fet un duet amb el motiu
principal que han repetit a discreció. I entremig de la calma, Alex al saxo tenor ha tornat a brillar
per la seva creativitat, pels seus moltíssims recursos, estilístics i de
sonoritat força potent, emprant escales inversemblants alhora que fraseig
vertical, en un solo que ens ha deixat clavats a la cadira. I ara el baixista
ha estat Conor Chaplin el que ens ha
captivat, passejant-se amb solvència per l’estructura del tema amb pulsió
rítmica i solo vertical a base d’acords. I ja el darrer tram musical l’hem
escoltat com repetien el motiu principal, acabant-lo amb profusió de notes, amb
un crescendo impactant i un llarg “pedal” on s’han balancejat tots plegats i
fins el final.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
Cadascuna de les tres
bandes aporta la seva pròpia combinació única de veus a les composicions d'Hitchcock, portant-les en direccions
imprevistes fins i tot pel seu compositor: "Vaig estar compromès amb la
idea de renunciar al control el dia de la gravació i crear l'espai per als
altres per treballar, car hi ha molta confiança. És una instantània d'un moment
en el temps, d'alguna cosa que sempre està evolucionant: cedir el control per
veure què passa".
I d’aquesta nit els
escoltarem en un altre potent tema anomenat..
5.7.- Momentum (A.
Hitchcock) 9:41.
I quin altre brutal
tema, i ara amb un baterista Marc Michel
que ha fet un grandíssim i llarg solo i ja per acabar el tema recuperant el
motiu principal i acabar el tema de cop. L’ha començat però Kit Downes al piano, i ja aparèixer la
melodia a duet de vents, i també amb una part feta pel vibrafonista Wright. Ell mateix n’ha encetat les
improvisacions fent la seva amb una demostració de bon gust i sonoritat límpida
farcida d’anades amunt i avall colpejant amb suavitat les làmines del seu
instrument. Un estil modern d’interpretar on poc després s’hi han afegit els
vents fent-li un coixí melòdic. I el solo del líder així ha començat,
dolçament, la seva improvisació. Ben aviat ha anat agafant trempera, la del seu
fraseig i llenguatge brutal. A remarcar la permanent tasca dels dos de la base
rítmica Chaplin contrabaix i més
present i incisiu en Marc Michel a
la bateria, el qual s’ha esplaiat en un solo brutal. Els seus inicis també han
estat força tranquils, però de mica en mica ell mateix ha anat volant i volant,
creixent i creixent en tots els àmbits i com no podia ser de cap més manera, i
també d’intensitat sonora, en una actuació estel·lar que de ben segur devia
deixar a tothom clavat a la cadira, i no només per ell, i sí per tots els implicats.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I d’aquesta segona
nit, encara els escoltarem en el llarg tema anomenat...
6.1.- Abaqua (A.
Hitchcock) 12:50.
I quin altre tema tan
increïble que acabem d’escoltar, i també força llarg de quasi 13 minuts. I quins
canvis ha tingut, de tot però el que més, d’intensitat, car ha començat molt
delicadament amb una llarga “Intro”, un Vamp o Pedal marcat pel baixista, i on Wright al vibràfon ens ha captivat per
la seva delicadesa. També el pianista Downes
l’ha acompanyat, i de mica en mica han anat creixent i creixent, en un tema
que devia fer flipar als assistents. I ja el motiu principal ha aparegut amb
els dos vents i amb un increïble Michel
a la bateria colpejant-la, sense oblidar els més greus fets per Chaplin al contrabaix. I Wright al vibràfon ens ha tornat a
“noquejar” per la seva velocitat d’execució, el seu ràpid fraseig, la seva
personal percussió sobre les làmines del seu instrument. Un llenguatge modern,
més enllà del Neo-Post-Bop, o sigui farcit de contemporaneïtat. I com Michel a la bateria s’ha fet present i
més present. I què sorprenent el canvi introduït en el solo del pianista Downes i com ja ha aparegut el saxo del
líder per iniciar ells dos una tanda de compassos improvisant i anar-se
alternant durant una bona estona. Grans solistes ells dos, com ho són tots els
que varen participar en aquestes tres sessions al Vortex Jazz Club. I quin final més brutal hem escoltat on també James Copus, trompeta s’hi ha afegit. I
com l’han acabat dolçament tot i recuperant els moments inicials. Brutal tema
d’aquesta segona nit.
I ens diuen això: Els
vint temes que componen l'àlbum ofereixen una rica festa de creativitat, fins a
un punt que poques vegades s’encabeix en les publicacions de jazz contemporani.
Escoltareu la manera com els solos contrastats de Rob Luft i Mark Kavuma
s'eleven per sobre del ritme bulliciós típicament inquietant creat per Kai i Murray a “Sach”; i com es combinen amb la veu cristal·lina de Liselotte Östblom en la serenitat tranquil·la
de “Verglas” o la calma coral de “Gràcia”. Escoltareu la propulsió irresistible
generada per Lewis Wright i Kit Downes a “Momentum” sobre la seva
secció rítmica: "Conor i Marc són tan elàstics, àgils i
expressius"...i la forma en què el so característic del tenor de Hitchcock es barreja amb el seu company
de primera línia James Copus, trompetista, per crear les textures
límpides i espectrals de “Brocken”. Tingueu en compte també com l'interminable
subtilesa rítmica generada per Orlando
Le Fleming i James Maddren
impulsa la trompeta d'Alexandra Ridout
a cotes vertiginoses a “Differentials”, mentre que la guitarra angularment
melòdica d'Ant Law empeny constantment la banda cap a noves
direccions sobre els ritmes delirants de “Red”....
I ja per anar acabant
el programa els escoltarem en alguns temes de la tercera nit on hi hagué Alexandra Ridout, trompeta; Kit Downes,
piano; Ant Law, guitarra; Orlando Le Fleming, contrabaix i James Maddren, bateria que tocaren els
magnífics temes “Oblique”, “Kakeism” (intro, tema i alternate), “North Field”
(bonus), “Lift” i “Differentials” (bonus). I els escoltarem en el més delicat
d’aquests i anomenat...
7.3.- Oblique (A.
Hitchcock) 9:05.
I sí que hem gaudit
amb aquest delicat tema “Oblique”, iniciat melòdicament a base d’intervals fets
pels dos vents, Alexandra trompeta i
Hitchcock saxo tenor. De mica en
mica ha anat creixent d’intensitat i ja amb la incorporació de Downes al piano i d’Ant Law a la guitarra. Ha estat però el
pianista Kit Downes, el qual hi va
ser també el dia anterior, qui n’ha iniciat les improvisacions, en uns moments
que s’han mantingut delicats, tot i anar creixent d’emocions tot plegat, amb un
baixista i baterista també força presents, ells que són Orlando Le Fleming i James
Maddren. I després de la reeixida improvisació del pianista i haver
recuperat la melodia principal a dos vents, ha estat la magnífica trompetista Alexandra Ridout qui ens ha captivat
per la seva contundent aportació solista. Ens ha impressionat gratament per com
ha fet la seva improvisació, situada en el registre mig-alt, més enllà del
registre central però no en els súper aguts, i també pel seu llenguatge i
fraseig alhora que so brillant, el de la seva trompeta. Un llarg i potent solo
on els dos de la base l’han acompanyat abastament Orlando Le Fleming i James
Maddren i ja per recuperar el motiu principal i acabar-lo amb un bon cop de
tambor.
Hitchcock
diu:
"Em sento afortunat d'estar envoltat de tantes veus distintives i
contrastades, i vull capturar aquesta varietat en un disc, creant espai perquè
els músics s'expressin i donin forma a la meva música". “Dream Band: Live in London” és un disc
triomfal d'una estratègia artística atrevida que dona els seus fruits, tant per
als artistes com per a l'oient.
I encara escoltarem
un altre tema d’aquesta tercera nit, aquest més vital i anomenat..
8.18.- Lift (A.
Hitchcock) 8:02.
En aquest tema de Hitchcock, com ho són tots, ens ha
sorprès la pròpia melodia, allunyada d’estereotips trillats. Els dos vents
l’han feta de nou a duet i també hi notem els amplis intervals que la
conformen. També la qüestió rítmica està inclosa en la melodia i de nou els dos
de la base essent presents donant tot el seu suport als companys. El líder ha
estat qui primer ha improvisat i de nou amb tot un reguitzell de tècnica, de
notes, d’escales inversemblants, d’arpegis, de so, de llenguatge jazzístic de
primer nivell. Un llarg i magnífic solo del líder que s’està posicionant com un
dels millors tenoristes europeus. I el seu amic Ant Law a la guitarra l’ha seguit amb una increïble improvisació.
El seu so és lliure d’efectes, i sona “pelat”, net i pur, i amb un fraseig
modern i domini tècnic sense cap mena de dubtes. Un solo farcit de bon gust el
del guitarrista Ant Law, el qual va
acompanyar a Hitchcock en un concert
que van fer al Jamboree Jazz Club i
on nosaltres no hi vam faltar, en Joan
Recolons i jo, esclar. I al final
del solo del guitarrista ja sonaven els vents de Ridout i Hitchcock fent de nou el motiu
principal melòdic. I ha sonat la trompeta solista d’ella, tot i que per poca
estona. Qui ha sonat una mica més ha estat Downes
al piano ell però amb el baixista i baterista, amb espurnes del guitarrista. I
tema i final brutal i de cop.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 16 de febrer que tindrem al Juan
de Diego Quartet amb Juan de Diego,
trompeta; Toni Saigi, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, amb l’entrada
gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el potent tema anomenat...
9.5.- Cakeism (A.
Hitchcok) 8:02.
I en aquest darrer i
brutal tema hem constatat de nou com és la qüestió rítmica marcada pel
baterista, on no hi ha res de res de Swing, i sí amb un Groove brutal que fa
que tot això camini de la manera que ho fa. Tema amb un ritme així com trencat
i tempo no massa viu però tema força potent. I sí que el final ha estat més
vital per com el baixista tocava les cordes de manera persistent, ell que és Orlando Le Fleming. I el final ha estat
d’allò més delicat amb la guitarra de Law,
el piano de Downes, la ara si
delicada bateria de Maddren i el
contrabaix de Le Fleming. I el tema
té un motiu principal que han fet els dos vents recolzats per la base rítmica i
ja la posterior aparició solista de Law
a la guitarra i de Downes al piano,
ells dos anar-se alternant una bona estona amb sengles magnífiques improvisacions,
i anar creixent les nostres emocions
anant-los escoltant. I ja a la meitat del tema, els vents de nou
recuperant el motiu principal. I ves quin “break” ha aparegut en la
improvisació del líder al saxo tenor, i fins i tot m’ha semblat un canvi de
ritme. Això deu haver estat un miratge, car ja ben aviat tot plegat ha anat
creixent d’intensitat, i de nou amb el tempo doblat pel baixista, el líder ha
seguit volant, volant més enllà, per anar a aterrar dolçament amb el motiu
principal fet per piano i després amb la trompeta de Ridout i ja per arribar al delicat final, ideal per ja deixar-los
d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us
hagi agradat tan com a mi. Gràcies a l’Alex
Hitchcock qui em va fer arribar el projecte de manera digital el desembre
del 23 i per descomptat que felicitats a elles i a ells per la seva gran tasca
instrumentista. Tres dies de concerts que han passat a la història gràcies al
líder que ho va voler gravar i ja pensant en una edició posterior i publicació
en CD i en tres vinils de 180 grams, una delícia.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
