Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Doncs el programa d’avui anirà de projectes de l’editorial amiga i també estimada del País Basc, “Errabal Jazz”. Tres CDs  magnífics d’un Jazz divers des de la revisió dels estàndards cantats per Olatz García-Ergüín Sextet, “The Standards of my Childhood”, passant per temes propis dels també músics bascs, el Nevermind 4et i el seu”Boost Lau Gara” i ja per donar veu al Giulio Ottanelli Quartet guanyador del Festival de Jazz de Guetxo, Jazzaldia 2023, tots produïts i publicats aquest 2023 per Errabal Jazz.


I començaré el programa amb el disc de Olatz García-Ergüín Sextet, “The Standards of my Childhood”. Disc enregistrat en directe per Unai Mimenza a l’estudio Tio Pete d’Urduli, Biskaia. I aquí hi tenim a Olatz García-Ergüín, veu; Miguel Salvador, guitarra i arranjaments; Fabián Akarregi, contrabaix; Gorka Iraundegi, bateria i les cordes fregades de Noemí Ladrón de Guevara, 1er violí i Leire Angulo, 2n violí.
 
I aquest és un disc enregistrat en directe i del qual ella mateixa ens diu què:
“En aquest disc faig una repassada als estàndards de Jazz que vaig escoltar quan era petita, amb una visió contemporània d’estil obert a les noves tendències, mantenint sempre el llegat de les cantants clàssiques de Jazz. Aquest projecte mai hauria estat possible sense la implicació i la feinada musical de Miguel Salvador i la confiança de la resta de músics que m’acompanyen.”
 
I certament que el tractament que li fa a tots els 12 temes és força agosarat, per modificar per exemple el tempo i ritme de tots ells. Trobant-nos amb balades que ella les ha reconvertit amb més tempo i ritme diferent com per exemple “Nature Boy”, “Estate”, “Georgia on my Mind”, “Body & Soul” i aquesta amb un punt de Funk. “Softly as in a Morning Sunrise” és una de les que manté les condicions inicials, més o menys. Canvis diversos de ritme i tempo també té “On the Sunny Side of the Street”, “What a little moonlight can do”, i a tot Bluesy style i Swing ens ha fet el “It ain’t Necessarily so”. I doncs les que ella ha fet a balades són “Crazy calls me”, la que més, i un punt més vives “Some other Time”, “When Sunny gets Blue” i “Can’t Help Loving that Man” aquesta molt swingada.
 
I els començarem escoltant en una de les baladetes a un puntet de tempo, la composta per Jerome Kern i anomenada...
 
1.4.- Can’t Help Loving that Man (Jerome Kern) 5:04.
Doncs ja veieu de quina manera hem començat el programa d’avui, amb una molt fresca i potent veu, la d’Olatz García-Ergüín, amb un seu sextet que va fer una molt bona actuació en aquest concert enregistrat en directe. La tasca de Salvador en els arranjaments, fent ell de director musical del sextet va ser  totalment imprescindible. També la seva feina amb la guitarra és molt reeixida. La veu de la líder i cantant ens ha sorprès per la seva força escènica i brillantor. I per descomptat les improvisacions, la primera la de Akarregi al contrabaix, magnífica, melòdica i amb bona pulsió. Salvador amb la guitarra també ens ha acaronat, dolçament, i molt bé, els “quatres” compassos que la cantant ha improvisat en “Scat” amb el baterista Iraundegi, per ja recuperar la melodia i acabar. I també hem escoltat les cordes fregades dels violins. Bonic tema a tot delicat Swing ideal per començar-los a escoltar.


I ara els escoltarem amb un punt de Funk en el conegut i modificat tema de Johnny Green & Ben Webster el conegut...
 
2.6.- Body & Soul (J. Green & B. Webster) 3:18.
 
I ja heu pogut escoltar quina versió més marxosa ens han fet del conegut “Body & Soul”, tema interpretat les més de les vegades a balada. El punt Funk en la part de les As del tema, contrasta amb la manera com han gestionat el pont o la B del tema, a tot vals, cosa que ha quedat la mar de bé. I com els violins marquen un “pizzicato” de fons, per després i amb la improvisació de Salvador a la guitarra, fer la mateixa frase a corda fregada. I Olatz ha fet la melodia amb la seva potent i afinada veu, una veu amb arestes, però d’aquelles que no fan mal, no. Tema curtet però molt ben trenat, sobretot per l’arranjament de Salvador.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I
 encara els escoltarem en el preciós tema de Oscar Hammerstein & Stuart Gorrel  i que Ray Charles es va fer seu, el molt bonic i canviat....
 
3.5.- Georgia on my Mind (O. Hammerstein & S. Gorrel) 4:04.
 
I ja heu escoltat que els aplaudiments varen ser constants en acabar cada tema i en els moments de les improvisacions, cosa que diu molt del directe que van fer. I quina altra renovada versió que ens han fet d’un altre tema que normalment es fa a tempo de balada. L’arranjament fet pel guitarrista és força sorprenent sobretot per com el baixista va fent, repetint la corresponent nota sense parar, i també el baterista amb les escombretes. A la B del tema, canvien de ritme, coses habituals que passen en el pont dels temes. Un “Georgia” força impactant, i quin final amb les cordes fregades. De fet, les cordes han començat el tema amb una frase bonica, tot plegat abans de la veu d’Olatz. I quina improvisació més delicada ens ha fet el guitarrista Miguel Salvador més bonica i ben trenada. Bonic i remodelat tema, coses habituals d’aquest projecte.


I ja l’acabarem d’escoltar a ella i a ells en el preciós tema que també va sonar la setmana passada, el d’Eden Ahbez , el preciós..
 
4.10.- Nature Boy (Eden Ahbez) 4:32.
 
I segur que recordareu els comentaris que us vaig fer d’aquest tema de l’Eden Ahbez que va sonar la setmana passada amb l’Eden Bareket, i sinó, ho podreu llegir al blog. I de nou ens han sorprès amb un altre arranjament fet per Salvador, s’ha de dir que en completa harmonia amb la líder i cantant. Ella ens ha tornat a astorar per la seva afilada veu, alhora que sorprenent i per descomptat que força present, coses que a l’escenari es deuen notar abastament. I en aquest tema hem pogut escoltar la improvisació de la primera violí, Noemí, que déu-n’hi-do, per gaudir molt i molt amb la del baixista Fabián, força profunda i marcada per una bona pulsió rítmica, i amb un llenguatge jazzístic brutal. I el final, molt ben trenat, amb espai pel baterista, tots plegats amb una mena de Turn Around, tema que han acabat de la mateixa manera que l’han començat, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Bravo Olatz García-Ergüín, Miguel Salvador, Fabián Akarregi, Gorka Iraundegi, Noemí L. de Guevara, i Leire Angulo.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I nosaltres seguim i ara fent un canvi musical, deixant els estàndards i endinsant-nos  en músiques pròpies amb el següent projecte d’Errabal Jazz anomenat NEVERMIND 4et, “Boost Lau Gara”. Gravat, mesclat i masteritzat per Fredi Pelaez el març de 2012? Potser és un error d’edició i és el 2022, als estudis Pottoko de Beasain. I ells són: Aritz Luzuruaga, contrabaix; Julen Izarra, saxos tenor i soprano; Jorge Abadías, guitarra i Hasier Oleaga, bateria i percusions. I ens diuen, “Gràcies a la vida, perquè cada dia es fa de dia i ens brinda la oportunitat de poder fer música tots junts”.
 
I aquest és un projecte molt personal on el Jazz s’amplia per la seva visió musical, la dels dos compositors dels temes, Abadías amb 5 i Oleaga amb 3 temes. Els ritmes i tempos tenen diversitats, havent-hi algun tema així com molt delicat, com és “Artajona Films”, d’Abadías, el “Weiland Txirrindularia” d’Olega. També ho és el més llarg de tots, de més de 10 minuts, d’Abadías i molt sorprenent i majestuós, “Da Punisher”. “Anal Prints” d’Abadías comença molt suau però aviat tindrà canvis rítmics amb un punt de “beat”. I d’ell mateix és el que comença amb una “Intro” de contrabaix i breaks que després tindrà, “PuntiJazz”. I el primer track, d’Oleaga, és un preciós tema a tot vals delicat i melodia inicial de saxo tenor on ens trobem amb “breaks” diversos i canvis posteriors. I també és molt interessant el “Toulousse the pappers” d’Oleaga amb un marcatge “beat” del baterista i motiu del guitarrista i gran tasca del saxo tenor. I el més vital de tempo és “Kañoi bola” d’Abadías.
 
I els començarem escoltant en el molt bonic tema de l’Hasier Oelaga i  anomenat...
 
5.3.- Weiland Txirrindularia (H. Oleaga) 5:37.
 
I de quina manera més subtil hem començat aquest projecte, amb aquest tema, amb arpegis i acords de guitarra, i melodia a càrrec del saxo tenor, per després desenvolupar-lo amb canvis rítmics. De fet, tot això s’ha notat en la primera i curta improvisació de Julen al saxo tenor, i posterior amb la d’Abadías a la guitarra, aquesta força més llarga. De nou una guitarra, i cadascú amb la seva particular visió de la jugada, aquest més en l’ona de la Fusió que l’anterior, més en la tradició del Jazz de l’instrument. Un magnífic solo del guitarrista amb un suport imprescindible de la base rítmica de dos, amb Luzuruaga, contrabaix i Oleaga, el compositor, a la bateria. I sí, després Izarra s’ha esplaiat la mar de bé amb el seu solo al saxo tenor. Bon llenguatge i so, seguint fil per randa l’harmonia del tema i sense oblidar-ne la melodia, que la tenim força present, gràcies a ell. I de quina manera més delicada l’han acabat, bonic tema per començar-los a escoltar.


I un altre tema molt interessant és el compost per Jorge Abadías i anomenat...
 
6.2.- Puntijazz (J. Abadías) 5:45.
 
I quin tema més interessant acabem d’escoltar, amb canvis diversos sí, però mantenint l’esperit del tema. El motiu principal i línia de baixos ens l’ha fet el baixista ja des de l’inici. I com el baterista l’ha acompanyat amb els copets al canto de la caixa. I ja heu vist quins “breaks” que té el tema, canvis on entren nous motius i ritmes. I seguint la dinàmica rítmica marcada per Oleaga a la bateria, Izarra al saxo soprano ens ha clavat una magnífica improvisació amb un so preciós a tot Jazz. I de nou la guitarra a tota Fusió del compositor Abadías ha aparegut oferint-nos de nou una brutal improvisació, i amb quins moments de Swing, així com un tan particular, però Swing en definitiva. I el final ens ha recordat els inicis del tema, amb aquesta subtil melodia feta pel soprano, i ja acabar amb el marcatge rítmic i els rifs de guitarra i saxo, acabant-lo de cop. Brutal tema.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I encara els escoltarem en un altre tema d’aquest bon projecte, compost per Hasier Oleaga i anomenat...
 
7.7.- Toulousse the pappers (H. Oleaga) 6:22.
 
I aquest quartet no ens deixa de sorprendre. Les seves composicions, les dels dos compositors, són força impressionants, per concepte, per qüestions rítmiques, per melodies inversemblants, i sobretot pels canvis rítmics, pels “breaks” que hi ha, on sembla aturar-se tot, però no. Un tema iniciat per melodia a càrrec de guitarra i baix i amb uns arpegis del guitarrista, melodia a càrrec del saxo tenor, i marcatge “beat” del baterista, tot plegat en el primer “tram” musical del tema. I quin canvi fet per saxo i guitarra més potent, tot just abans del primer break. Els delicats arpegis d’Abadías ens han acaronat, i també el so i improvisació d’Izarra al saxo tenor, ell allà dalt del registre agut. I quin canvi rítmic ha encetat el guitarrista en aquest segon “tram”, el de la seva impressionant improvisació. I de quina manera l’han recolzat els dos de la base rítmica. I recuperant el motiu principal, baix i guitarra, el tenor ha recuperat la melodia apropant-nos al final, i de nou amb quina altra expressió potent del tenor i rítmica de tots plegats. I dolçament l’han acabat. De nou sorprenents.


I ja els acabarem d’escoltar amb el tema més vital compost per Jorge Abadías i anomenat..
 
8.6.- Kañoi bola (J. Abadías) 3:32.
 
I aquest darrer tema ha estat el més Jazzero pel que fa a melodia i harmonia. Un tema un tant “bopper” amb melodia entremaliada, Swing en determinats moments de la improvisació del guitarrista. Abadías ha fet la seva improvisació compartint-la amb el baterista Oleaga, mentre que Izarra sí s’ha esplaiat la mar de bé en la seva, més llarga. Els dos solistes principals han estat impressionants en aquest tema, i en tots els altres que hem escoltat, i per descomptat que ho estan en els temes que no us he posat. Guitarrista i baterista han fet uns “vuits” compassos improvisant l’un i després l’altre. Magnífics tots dos, mentre que Izarra al tenor ha tornat a brillar per la seva exposició solista, per la seva improvisació, amb un bon llenguatge i fraseig. I el tema l’han acabat tots plegats recuperant l’entremaliada melodia. Bon tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats nois, Abadíes, Izarra, Oleaga i Luzuruaga.


I nosaltres ja encarem el final del programa on escoltarem una formació de joves cracs a quartet, guanyadors del prestigiós Festival de Jazz de Getxo, el Jazzaldia 2023, el “Giulio Ottanelli Quartet” enregistrat en viu, tot i celebrant haver guanyat el concurs, per Alberto Macías i Mario Gutiérrez. Mesclat i masteritzat pel primer als estudis PanPot. Amb Giulio Ottanelli, saxos alt i soprano; Jérémie Lucchese, saxos tenor i soprano; Cyril Drapé, contrabaix i Emile Rameau, bateria. Totes les composicions són del líder Giulio excepte “Samba em preludio” de Baden Powell/Vinicius de Moraes.
 
I la música d’aquest quartet està immersa en el Jazz contemporani i a moments déu-n’hi-do de lo avantguardista que és, i així ens ho mostren ja en el primer tema que van tocar a Guetxo anomenat “Last Minute”. Modernitat, Groove, de moment absència de Swing i melodies agosarades com les improvisacions, tot plegat a un tempo mig alt. En el segon track “Troppi Gnocchi” ja pinta el Swing i ja d’entrada amb la melodia i un primer solo del baixista, més o menys al mateix tempo. Amb “Pif Pif” ens sorprenen els dos saxos, l’un amb el soprano i el líder amb el seu alt amb una llarga “Intro” on ells dos en són els protagonistes, i amb unes melodies i improvisacions força atrevides. Un dels temes més delicats a tempo de balada o similar és el “Jérémie” que Giulio li dedica al seu col·lega dels vents amb una bonica melodia envoltada de classicisme. I amb “Drill” el líder ens sorprèn amb una “Intro” a saxo alt solo molt “heavy” per melodia quasi com si fos una improvisació, però no, perquè després s’hi afegeix el company i tots dos la fan a duet. Un brutal tema. I un dels temes més vius és el sisè track “G.u.m.m.” iniciat a bon tempo i marcatge de baterista obviant el Swing però amb un Groove brutal i també melodia força agosarada i posterior improvisació del líder força impressionant. I el setè és la preciosa “Samba em Preludio” de Baden Powell també interpretada a tempo slow, tempo lent i a base de saxo alt i contrabaix ells dos fent una “Intro” brutal i posterior melodia amb la resta de companys, un tema molt bonic. I el tema més viu de tempo és el darrer track “Metro Ligne 5” on ens mostren de nou la seva moderna visió del Jazz tema a tot Jazz Contemporani i brutals improvisacions amb un “Walking” brutal del baixista i marcatge Swingat d’ell i del baterista i solos dels dos vents brutals. Un grandíssim tema amb el qual varen cloure el seu concert. Per cert, el premi i reconeixement que van rebre, súper ben merescut.
 
I ja els escoltarem en la preciosa samba de Baden Powell anomenada...
 
9.7.- Samba em Preludio (B. Powell & V. de Moraes) 6:51.
 
I ja heu pogut comprovar que hem fet una passa endavant pel que fa a músiques i sonoritats, ara amb sons més agosarats, tot i fer-los encara força tranquilets en aquest bonic tema de Powell, que ja vindran en els altres temes. Un quartet de joves cracs que aquest estiu van guanyar el premi i per això el disc. So net, per manca de piano i/o guitarra el que escoltarem, on els dos saxos, contrabaix i bateria aconseguiran enlluernar-nos, com han fet en aquest tema. Un tema iniciat amb una preciosa “Inteo” pel líder Ottanelli al saxo alt acompanyat del baixista Drapé, per després aparèixer la melodia a càrrec del saxo tenor Lucchese i per sota el so de l’alto del líder. El jove tenor ha encetat la seva improvisació i ja heu pogut escoltar què brutal l’ha fet, amb un fons de contrabaix i bateria preciós. Grandíssim solo, i ell arribant també al registre agut. Quin fraseig i llenguatge més modern i ben executat, magistral, vaja. Els aplaudiment són merescuts, de totes, totes. I Drapé al contrabaix l’ha seguit amb un solo melòdic i bonic, amb pulsió rítmica i suport del company baterista Rameau. I de nou han recuperat la bonica melodia d’aquesta “Samba em Preludio” de Baben Powell, ideal per començar-los a escoltar.


I un altre tema magnífic d’aquest quartet ara però amb tota la modernitat dels temes propis del líder és l’anomenat..
 
10.2.- Troppi Gnocchi (G. Ottanelli) 6:19.
 
I déu-n’hi-do de tema d’Ottanelli i també quin gran solo ens ha fet el baixista Drapé. El Swing ha estat present en tot el tema, i sobretot en les improvisacions dels solistes, Luchesse al tenor i després el líder compositor i saxo alt, Ottanelli. I el tema l’han començat amb la melodia els dos vents, compartint-la i fent un duet força reeixit. El Swing dels dos de la base, brutal. Un tema a tot Blues, amb melodia curteta que ben aviat ha deixat pas al solo del baixista, gran solo que ens ha fet, amb molt bona afinació i recorregut pel mànec de la “Berra”, bones idees i execució brillant la de Drapé. I el Swing pel plat “ride” de Rameau a la bateria ha aparegut en el solo de Luchesse al saxo tenor, brutal de nou. Quin fraseig i velocitat d’execució, i de nou arribant als més aguts. Els aplaudiments del respectable són ben merescuts. I com ha entrat el líder en la seva improvisació, primer ell sol i copets de baix i baterista, per ja el Swing a tempo doblat i gran “Walking” del baixista. Brutal improvisació del líder en un altre tema propi. Ottanelli ens ha deixat “noquejats” per com de brutal l’ha feta. I de nou els dos vents recuperant la melodia i ja per acabar aquest altre impressionant tema a tot Swing i modernitat de tots ells.


I més temes magnífics tenen aquest quartet com és aquest l’anomenat...
 
11.5.- Drill (G. Ottanelli) 7:23.
 
I de nou ens han tornat ha deixar bocabadats i ara sí, amb molta més modernitat. Una melodia entremaliada i interpretada a duet per ells dos, ells que són els dos brillants vents. Contrabaix i bateria, fent tota l’estona sengles quasi improvisacions alhora que donant-los tot el suport rítmic. I el líder ha tornat a fer gala de la seva genialitat com a solista, amb tot un seguit de frases inversemblants, tècnica, la que vulgueu, i un gust exquisit per la contemporaneïtat, què gran aquest jove crac Giulio Ottanelli. I ves per on que el no menys crac Jérémie Lucchese l’ha seguit amb el saxo tenor i de nou amb una gran tècnica, llenguatge, i discurs, i en aquest tema sembla que tots dos, tots quatre, van a lo més Jazz Contemporani, quasi Jazz Avantgarde. I després de la brutal improvisació dels dos vents, ells han compartit uns “quatres” compassos improvisant amb el baterista Emile Rameau i ja acabar de nou recuperant l’exuberant i brutal melodia. Gran tema del líder i interpretacions de tots quatre.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres el divendres 15 de desembre que tindrem a Diana Palau & Alejandro Di Costanzo Trio, amb Paco Weht, contrabaix i Salvador Toscano, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.



I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el potent  i llarg tema que jo he escurçat traient el llarg solo final del baterista i anomenat...
 
12.8.- Metro Ligne 5 (G. Ottanelli) 6:38.
 
I el darrer tema del concert ha estat aquest que ens ha situat dins la “línia 5 del metro”. I de nou, quina brutalitat de composició, i com va el baixista, a tot “running” i per això no notem la sensació amb Swing, massa ràpids van. Amb un suport així, els dos vents han gaudit d’allò més, com per exemple Luchesse al saxo tenor que s’ha esplaiat d’allò més. Per la velocitat d’execució i les frases musicals que n’ha extret, alhora que per la tècnica demostrada, està clar que estem davant d’uns músics de lo més interessant. I aquest tema de durada de més de 13 minuts, jo us l’he escurçat per motius de temps, però també per no voler-vos carregar massa amb el solo del baterista Rameau, un llarg solo que ha començat en el moment que jo he decidit acabar el tema. I tot just després de la improvisació del saxo tenor de Luchesse ha seguit la del líder al saxo alt, i de nou esbojarrada, com la del tenor. I és que el tema és així de modern i contemporani.  Ottanelli ens ha clavat una improvisació de lo més inversemblant, per veloç, per tècnica, per embolcallada d’avantguarda, de modernitat, de contemporaneïtat. I el concert el varen acabar amb aquest llarg tema on el baterista fa una improvisació inversemblant que va durar més de 5  minuts, cosa que aquí jo us n‘he volgut deslliurar. Crec que amb el final de la improvisació del líder Ottanelli ja n’hem tingut prou, en un tema o part de tema ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. Gràcies nois, i felicitats Giulio Ottanelli, Jérémie Lucchese, Cyril Drapé i Emile Rameau.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
 

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |