Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Bé, doncs el programa
d’avui anirà de projectes de dues discogràfiques de casa nostra, Underpool i Segell Microscopi. I seran “abismes
i flors” de l’Apel·les Carod i
la “Third Moon of Jupiter” de Gorka Garay, ambdós de Microscopi. Mentre que d’Underpool tindrem el “Forward” de Pablo Martin Trio i “Moonstone”
dels Vibe featu, Félix Rossy. I avui
amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I començaré el
programa amb el preciós disc de l’Apel·les
Carod, “abismes i flors”, Segell Microscopi 2023. Enregistrat per Gerard Porqueres assistit per Marc Pinya a El Local Estudi, el febrer de 2023. Mesclat per Gerard i masteritzat per Yves Roussel. Amb Apel·les Carod: violí i composicions. Max Villavecchia: piano. Manel
Fortià: contrabaix i Josep Cordobés: bateria. I com sempre dir-vos que el
bloc hi trobareu l'enllaç a la pàgina web del disc: https://www.microscopi.cat/product-page/abismes-i-flors.
I ja diuen ells que
el violí d’Apel·les és el
protagonista, car la seva veu, la seva sonoritat no és una de les usuals en el
món de la música moderna. La capacitat del violinista d’improvisar en clau de
Jazz, es conjumina amb les melodies,
dolces i boniques, d’aquest disc. La majoria de les peces tenen un tempo
delicat. No hi trobarem Swing, car aquest disc no va d’això. Va de composicions
on Apel·les ha incorporat la veu tan
particular del violí, ja d’entrada. De fet, han estat pensades en “clau” de
violí. Hi ha molta bellesa en aquestes melodies, alhora que tendresa. I els comentaris
sobre ritmes i tempos els podreu llegir al blog:
Hi ha 8 peces i molts
minuts per escoltar-les. Se’m fa difícil seleccionar el primer tema, que sempre
sol ser el més lent, i així veure com s’ho maneguen, però també em costa
seleccionar els altres. Perquè hauria d’escollir entre “Cel Rogent”, “Irati” i
“Se m’emporta el riu”. Una mica més vius són “Els dies clars”, “Abismes i
flors” i “Ser jo tots els arbres”. I ja ens podríem situar des del punt de
vista rítmic en els dos restants, “La tempesta dins el pit” i “Mar de nit”.
L’ha fet amb companys com en Max
Villavecchia, Manel Fortià i Josep
Cordobés, cosa que ja de per sí garanteix solvència musical.
Doncs els escoltarem
en el preciós tema que iniciarà dolçament el piano de Max a mode d’introducció a la melodia que faran ell i el líder al
violí en un duet molt bonic, i ja per després seguir amb la B del tema, el que
en diem el pont i el seu canvi tonal, i anomenat....
1.3.- Els dies clars (Apel·les
Carod) 5:04.
I què bonic per
començar el programa d’avui. I ja heu pogut escoltar que Max ha fet de nou aquells compassos previs a la improvisació tan
subtil de l’Apel·les al violí. I el
líder ens ha acaronat per la seva tendresa interpretativa, però també per la
pròpia harmonia i els canvis d’acords que han fet que ell hagi creat la
delicada melodia. El nostre heroi ens ha mostrat la seva capacitat
interpretativa alhora que la seva creativitat, improvisant amb la tècnica més
depurada al violí, alhora que perfecte afinació, tot plegat amb un gust musical
extraordinari. I després, de nou ells dos han recuperat el motiu principal per
fer-lo i acabar el tema, quasi tal i com Max
l’ha començat. Quina composició més tendra i bonica melodia que ha fet l’Apel·les Carod.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
Des d'una
idiosincràsia jazzística en la forma i amb el violí com a protagonista, els
vuit temes que conformen el disc destil·len la influència d'altres músiques:
des d'una expressió melòdica propera a l'arrel mediterrània fins a moments d’inspiració
barroca, colors impressionistes o minimalisme pop. Tot i ser música
instrumental, posa el focus a la melodia el lirisme i la narració, amb la
voluntat de fer del violí una veu amb tota l’expressivitat humana.
I seguirem amb el
tema que titula el CD, l’anomenat...
2.4.- Abismes i flors
(Apel·les Carod) 6:27.
I de quina manera més
delicada han acabat aquesta bonica cançó, a mode de “pizzicato” de violí i a
duet amb el piano, i ells dos, Apel·les
i Max. I l’han acabat quasi amb la
mateixa melodia que l’han començat. De fet, el motiu principal l’ha fet Max a l’inici, i també amb la melodia a
càrrec del líder al violí després d’ell. I què bonica és, i què delicades les
frases melòdiques que la conformen. I sí que el primer break a piano és similar
al final. I ha donat pas de nou al motiu melòdic que han fet ells dos a duet. I
Manel al contrabaix ens ha fet la
seva aportació melòdica improvisada, preciosa, profunda, i per sota el piano de
Max fent uns delicats arpegis. I què
impressionant la improvisació del líder al violí, altre vegada amb afinació,
creativitat, melodia, bon gust i tot plegat seguint ben a prop l’harmonia del
tema. I al final, altre cop el tema a duet, i sempre amb el suport de la
bateria de Cordobés. I el final, què
bonic, ells dos acaronant-nos.
La música d'”abismes i flors” té una intenció
poètica, evocadora. Vol connectar la mirada interior amb la mirada exterior,
emmirallant emocions i estats d’ànim amb paisatges, fenòmens i elements
naturals. Si els paisatges són estats d’ànims, l’ànima també és plena de
paisatges. Flora, muntanyes, aigües i cel són joia, alegries, penes i dol, a
través d’aquesta música.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat...
3.7.- La tempesta
dins el pit (Apel·les Carod) 7:45.
I ja heu pogut
constatar quina bellesa hi ha en tots els temes compostos per l’Apel·les Carod. Aquest concretament és
impactant també per la qüestió rítmica, per com de manera delicada acompanya i
fa anar el tema cap endavant, coses que s’han percebut més en la primera part,
on han exposat la melodia. El primer “break” els ha servit per encabir-hi el
líder la seva gran improvisació, de gran talla, amb una gran inventiva
melòdica, seguint fil per randa l’aspecte harmònic del tema. I en el segon
“break”, i després dels repetitius acords del pianista, en Josep Cordobés s’ha esplaiat la mar de bé en el seu solo a la
bateria. I tot i això, la contundència ha estat molt mesurada. I és que el tema
s’ho val. I quin altre delicat final, sembla que “marca de la casa”, car en
alguns temes, els finals són així de bonics i delicats. Quina delícia de tema,
amb moments melòdics potents, per ja acabar-los d’escoltar. Felicitats Apel·les i Max, Manel i Josep.
I seguiré amb l’altre
projecte de Segell Microscopi 2023, “Third
Moon of Jupiter”. Enregistrat per Quique a Medusa Estudi l'1 i 2 de febrer del 2023. Masterització de Juanjo Muñoz (Catmastering). I el
quartet base és: Gorka Garay, saxo
tenor, veu (6) i composicions; Joan Monné, piano; Miquel Àngel Cordero,
contrabaix i Marc Miralta, bateria. Mentre
que el quartet de cordes és: Marina
Sala, violí 1; Ana Fernández, violí 2; Carla Rica, viola i Marçal Mialet, violoncel. I
com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web: https://www.microscopi.cat/product-page/gorkagaraystrings.
I els de l’editorial
ens diuen això: El saxofonista Gorka
Garay s'endinsa, en el seu tercer treball, en nous territoris sonors
fusionant l'usual quartet de jazz amb el quartet de corda clàssic. La seva
experimentació apassionada, allunyada de convencionalismes, aconsegueix fer
néixer un jazz mutant, que ens dibuixa mons sonors sorprenents. "Happiness
flows through ears" és un tema pop-jazz amb influències africanes que té
el desig de complaure'ns amb el que significa el seu propi títol. Maceo Parker, Joshua Redman o Stanley Turrentine són presents a la
melodia de "Soul Opens a Path", etc, etc, i més coses que podreu
llegir al blog del programa:
"Third moon of Jupiter", per altra
banda, ens transporta a l'impressionisme clàssic i al jazz modal dels seixanta,
donant pas a un jazz eteri i galàctic. "If I was a bird" passa d'una
textura que s'apropa al raig brasiler, a una sonoritat més aviat india. Dues
cèl·lules rítmiques conformen l'original composició "Aehaa Aehoo".
Els temes més espirituals de Coltrane
dels seixanta han inspirat “Travelling to the unknown”, homenatge a la mort de
l'àvia de l'artista. El tema més punyent és “Imaginary Enemies”, que desborda,
a través de la repetició, l'energia pròpia d'un estat de tràfic emocional. Per
acabar, "Beneath the Crimson Night" és una mena de bonus track, un
còmic visual-musical basat en una història de por de ciència-ficció.
I jo us diria que pel
que fa a tempos i ritmes, hi ha temes
prou tranquilets com són “Travelling to the Unknown” i el que titula el disc,
“Third Moon of Jupiter”, tot i haver-hi alguns canvis de ritmes i tempos. I més
coses dels seus ritmes i tempos els podreu llegir al blog:
I amb un punt més de
tempo tot i que també delicat hi tenim el també molt bonic “Soul Opens a Path”,
ja amb les cordes fregades, com també és el “Aehaa Aehoo”, amb més marcatge
rítmic i amb la veu del líder. I amb un ritme trencat i marcatge suau del
bateria al xarles tancat és el “If I was a Bird”, també amb aires orientals en
la melodia. I un altre tema ara marcat pels pizzicatos de les cordes és el
“Happines Flows Trough Ears”, i també tempo
mèdium. I un dels més potents i vitals amb marcatge a tot “beat” és el
“Imaginary Enemies” i melodia compartida de saxo i violins. I el darrer és el
sorprenent “Sota la nit Carmesí (Beneath the Crimson Night)” on Gorka ens recita el críptic text el
qual no albira gaires sortides a aquest món i humanitat, tema a mode de bonus
track, hem pogut llegir.
I els començarem
escoltant en un dels preciosos i delicats temes, el que titula el CD...
4.3.- Third Moon of
Jupiter (Gorka Garay) 6:42.
I aquest tema tan
delicat i maco està compost a base de quatre trams musicals. El primer,
exposició del tema i melodia; el segon, improvisació de Monné al piano: el tercer, improvisació de Gorka al saxo tenor i quart, retorn al tema i melodia. I sí, l’ha
iniciat el pianista molinenc a base
d’uns bonics arpegis a mode d’Intro per ja aparèixer la melodia a càrrec de Gorka al tenor. La base rítmica, de
manera molt subtil s’hi ha afegit, amb les notes soltes de Miquel Àngel i les escombretes de Marc. Hi ha sis trams musicals en la melodia, i aquesta va “in
crescendo” arribant a un final molt emocionant. Un “pizzicato” de violins i
demés dóna pas a la subtil improvisació de Monné
al piano, molt delicada, on de mica en mica també va agafant un tarannà més
potent, també recolzat per les cordes fregades. El “pizzicato” de nou obra la
porta a la improvisació de Gorka, el
qual fa gala del seu so italià, el del seu Rampone
Cazzani. Ha anat també in crescendo alhora que recolzat per la seva base
rítmica i violins fregats, per ja deixar pas de nou a la melodia del tema, el
qual rítmicament, està marcat per les notes de Cordero al contrabaix i els copets de Miralta a la seva bateria, en un molt bonic i interessant tema de Gorka Garay, ideal per començar-los a
escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara els
escoltarem en el preciós i divers tema anomenat...
5.5.- If I was a Bird
(Gorka Garay) 6:03.
Doncs si el tema que
titula el disc és interessant, aquest que hem acabat d’escoltar ha estat
sorprenent. El final, potent i majestuós, res a veure en els altres dos trams
musicals. El primer tram ha estat de nou la presentació de la melodia i
desenvolupament on hi ha hagut uns moments marcats pel pianista i baixista que
han donat suport a la part melòdica, molt oriental, feta pel líder i violins.
Al segon tram ha aparegut Gorka en
una llarga improvisació, amb moltes espurnes dels sons de les cordes fregades.
De nou el líder ens ha impressionat per com de melòdica ha desenvolupat la seva
improvisació, amb molt bon gust musical. La qüestió rítmica no és gens trivial,
car sembla ternària i complexa, coses que ens ha marcat Marc. I les persistents notes del pianista, de nou ens han situat
en un altre tram musical, i també el “pizzicato” i cordes fregades que ens han
situat en el tram final, melòdic a duet de saxo i violins, tot plegat molt
bonic. I sí, el final, ha estat preciós amb un canvi molt bonic.
I ja els acabarem
escoltant en el primer track i potent...
6.1.- Imaginary Enemies
(Gorka Garay) 5:52.
I quin altre tema més
impactant, i també per com ha estat compost pel líder i saxo tenor Gorka Garay. Un tema iniciat pel Miquel Àngel al contrabaix per ja
deixar pas al tros amb les persistents notes del pianista Mooné, i la conseqüent melodia a càrrec del saxo tenor del líder i
les cordes fregades, a duet, o treset. La qüestió rítmica, molt ben marcada per
Cordero i Miralta. I la B del tema, què interessant també, ha deixat pas al
segon tram musical on Monné ens ha
fet una gran improvisació pel canal dret, amb molta intenció rítmica també. Pel
canal central, Gorka ens ha tornat a
“frapar” per la seva molt reeixida improvisació i com va seguint els canvis
harmònics del tema, i de quina manera més potent es veu recolzat per totes les
cordes fregades. I de nou, la melodia i motiu principal com a tercer tram
musical del tema. I el tema s’acabaria amb aquest tram, en condicions normals,
però no, aquí Gorka ha afegit un
darrer tram que ha estat impressionant, i sobretot el final, que ha estat
brutal, tema ideal per ja acabar-los d’escoltar. Felicitats Gorka, felicitats noies i nois.
I després d’aquest
preciós projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per embolcallar-nos amb la dolçor
de la teva veu i sempre amb referència a les músiques del programa.
I després del Segell Microscopi ara toca Underpool...i començarem amb el “Forward” de Pablo Martín Trio. Publicat per UnderPool el 2023. Enregistrat per Sergi Felipe a UnderPool Studio,
el 25 i 26 de juliol de 2022. Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Amb Pablo
Martín, composicions i saxo tenor;
Héctor Tejedo, contrabaix i Kike Pérez, bateria. I com sempre dir-vos que
al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.underpool.org/releases/forward/.
I ens trobem amb el
segon treball d’aquest trio d’amics liderat per Pablo Martín. Un disc de temes propis del saxofonista i líder, on
segueix elaborant i desenvolupant el que ja és el seu llenguatge propi. Hi ha
diversitat de ritmes i tempos, tot i que la majoria se situen en el tempo
mèdium alt. Hi tenim la preciosa i dolça baladeta “Eyes”, iniciada a saxo i
contrabaix d’una bellesa remarcable. També l’anomenada “Iris” amb un ritme
latin delicat, coses que ens mostra Kike
a la bateria i les profundes notes de la improvisació d’Héctor. I més coses de ritmes i tempos les podreu llegir al blog
del programa:
Un altre tema així de
bonic, en els inicis amb Pipó a la
guitarra i fent la “Intro”, és el “Hymn For The Silent Souls”, tema que
canviarà a més vital posteriorment. Un pèl més vital és el bonic “Underline”
amb una melodia de notes llargues a càrrec del saxo tenor del líder i un ritme
així com trencat, per ja aparèixer el Swing en les improvisacions. A partir
d’aquí els temes ja tenen una bona trempera com és el que titula el disc
“Forward” amb un Swing en les improvisacions. “Cowand Newk” l’inicien amb
melodia pel líder i ritme així com trencat pel baterista Pérez i ja en la B, el Swing, i primera impro de Tejedo. I també Madrugada”, amb una
llarga “intro” d’Héctor al
contrabix. Tambe “Intersection” és així de vital amb un curiós, magnífic i
força mantingut redoble de Kike
mentre Pablo fa melodies. I el tema
més vital és “Alirius” iniciat amb el motiu principal a mode de “intro” pel
líder, i ja després de la presentació del tema, el tempo viu i Swing
s’alternaran amb el ritme trencat. El Swing però, serà el rei en les
improvisacions.
I ja els començarem
escoltant en la preciosa balada anomenada...
7.6.- Iris (Pablo
Martin) 7:08.
I quin canvi musical
amb aquest primer tema de Pablo Martin
i companys. I què bonica ha estat aquesta baladeta a ritme de boleret, diria
jo. La molt bonica i càlida melodia iniciada per Pablo segueix una bona estona una determinada seqüència d’acords
marcada per les profundes notes del baixista Tejedo. S’ha notat també un canvi tonal molt delicat i bonic, tot i
ser el tema bastant lineal. A partir d’aquí, el baixista ha endegat la seva
improvisació, i nosaltres ens hem quedat
amb una sonoritat nítida, sense cap més instruments que el contrabaix i la
bateria de Kike, el qual l’ha
colpejat amb les mans, sembla. Héctor
al contrabaix ens ha acaronat amb el seu discurs, on ell sol ha hagut de segir
l’harmonia del tema sense cap referència, fent-nos una molt bona improvisació.
El següent tram musical del tema l’ha fet el líder al saxo tenor amb una molt
reeixida improvisació i so dolç. Els plats han aparegut colpejats amb suavitat
durant el solo del saxofonista, i ja no han desaparegut fins el final subtil, on
de nou, i amb la melodia, Kike ha
tornat a colpejar-la amb les mans. Molt bonic tema de Pablo Martin i amics, ideal per començar-los a escoltar.
"Forward" és el darrer
disc del saxofonista i compositor Pablo
Martín que ha comptat, una vegada més, amb la complicitat del
contrabaixista Héctor Tejedo i del
baterista Kike Pérez.
A "Forward" aquest trio de
trajectòria notable, mostra un llenguatge propi que es caracteritza per la seva
energia i subtilesa, on destaca especialment l'interplay, la interrelació entre
tots tres, que ha permès a aquests tres músics explorar les diferents formes
d'expressivitat que ofereix aquest tipus de formació. Pablo Martín ha utilitzat el seu trio com un laboratori de creació
on hi ha abocat els nou originals que formen "Forward", un exercici, que tal com ha quedat, permet
gaudir del seu llenguatge consolidat i madur, i d'una comunicació entre aquests
tres instrumentistes que va més enllà de la música. "Forward" compta amb la col·laboració del guitarrista Ernest Pipó a "Hymn For The Silent
Souls", que arrodoneix la música que podem escortar en aquest disc.
I encara els
escoltarem en el tema magnífic que titula el disc...
8.5.- Forward (Pablo
Martin) 7:12.
I aquest és un tema
molt interessant també compost a base de quatre trams musicals, amb el primer a
base de l’exposició melòdica del tema. Abans però, el motiu principal a base de
les notes del baixista i després les del líder al tenor. I la melodia i motiu
principal apareix de nou al tram final del tema. Kike colpejant els plats i caixa de la seva bateria ha estat molt
present, subtil i precís tot el tema. I abans del segon tram, hi ha hagut un
espai d’interludi que ha estat la porta d’entrada de la improvisació de Pablo al tenor. I de nou aquest jove
músic, com ho són els altres dos, ens ha tornat a sorprendre per com de ben
trenada ha fet la seva tasca solista, amb un fraseig força entremaliat, veloç i
fet amb gust musical. I en el tercer tram del tema, Héctor ha quallat una molt bona improvisació al contrabaix, molt
ben acompanyat per Kike als plats,
platerets i timbals de la seva bateria. Afinació perfecte la del baixista
alhora que molt bon i melòdic discurs el del seu solo. I encara, i abans del
darrer tram, hem pogut escoltar uns moments solistes del baterista Pérez. I el darrer tram, recuperació
més o menys de la melodia del tema per acabar-lo en suspensió. Gran tema del Pablo.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja els acabarem
d’escoltar en el vital i potent tema anomenat....
9.7.- Alirius (Pablo
Martin) 5:38.
I ves per on quin
altre brutal tema que ens acaben de fer aquest trio de joves cracs, i més el
líder i compositor. Un tema amb tres trams musicals, dos exposant el tema en
les seves dues parts, i el de les improvisacions. I amb quin tempo vital i
swing brutal que l’hem gaudit durant quasi tota la seva estona. La improvisació
de Pablo ha estat realment increïble,
brutal. També el suport i la feina feta per Kike a la bateria, el qual s’ha quedat sol amb el líder. I és que
ells dos, Pablo i Kike, han quallat uns grans solos,
fent-ho de manera excepcional, després dels primers moments on hi eren tots
tres, amb l’Héctor fent un “walking”
brutal, que més que fer caminar, ha fet volar la màquina conjuntament amb Kike. Un tema relativament llarg, no
gaire, però que ha passat volant per com l’hem gaudit, per com l’han
interpretat. En temes com aquest és on podem copsar el “creixement” musical
d’aquests joves cracs, cosa que acabem de constatar abastament. Incidir de nou
en l’exposició solista del líder, el qual també ha volat amb sonoritats
agosarades, aquelles, les del Free Jazz en determinats moments de màxima llibertat.
Brutal tema per ja acabar-los d’escoltat. Felicitats Pablo, felicitats Héctor
i Kike.
I ja per acabar el
programa d’avui escoltarem el també projecte editat aquest 2023 per Underpool,
el “Moonstone”dels Vibe featu. Félix Rossy. Enregistrat
per Sergi Felipe a UnderPool Studio el maig de 2022.
Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Portada
i disseny de Pepon Meneses. Amb Benedikt Jäckle, saxos; Leandro
Irarragorri, piano; Calvin Lennig, contrabaix; Jonas Kaltenbach, bateria i
Félix Rossy, trompeta. Temes 1 i 7 compostos per Leandro Irarragorri; els 2 i 3 compostos per Benedikt Jäckle; el 4
compost per Félix Rossy i els 5 i 6 compostos per Calvin Lennig. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu
l’enlaç a la pàgina web del disc: https://www.underpool.org/releases/moonstone/.
I pel que fa a ritmes
i tempos, dir-vos que dels 7 temes, n’hi ha 3 de delicats a tempo de baladeta,
i el primer “Moon Stone” iniciat amb notes llargues de Félix i copets al plat i posterior frase a duet de trompeta i saxo,
mentre que “Enjoy” té un punt més de tempo i melodia càlida del trompetista. I
més coses sobre els ritmes i tempos les podreu llegir al blog del programa:
També “MW” comença amb notes delicades del
saxofonista i serà així de dolç fins el moment de les improvisacions on
canviarà a un pèl més de tempo. A partir d’aquí el tempo ja és més vital, i no
massa, no, és el de ritme a tot vals i anomenat “Moorea”, amb melodia a duet
dels dos vents. I tot i començà dolçament amb el so del Rhodes i posterior melodia compartida pels dos vents i més per la
trompeta de Rossy el tema “Erens
Visions” agafarà un tarannà més vital. I ja els dos restants són els més vius
de tempo, i el primer amb melodia a càrrec del trompetista de casa nostra,
“Quizás” i melodia força bonica i compartida pel saxo, ara tenor, de Benedikt i ritme trencat i tempo mèdium
alt en tot el tema. I el més vital és “Tribut” amb melodia com quasi en tots
els temes a càrrec de Félix a la
trompeta i tempo frenètic i magnífica improvisació del saxo tenor.
I ja els començarem
escoltant dolçament en el tema compost pel contrabaixista Calvin Lennig i anomenat...
10.6.- Enjoy (Calvin
Lenning) 4:00.
I esclar que aquest
tema és del contrabaixista, car ell ha estat l’únic en improvisar en un tema
amb tres trams musicals, el primer, presentació del tema i melodia; el segon,
la llarga improvisació que ha durat un “Chorus” de l’estructura. I el tercer,
com a recuperació del motiu principal i melodia
en un tema força bonic. I aquí hem escoltat com Félix ha desenvolupat la melodia del tema amb un so seu, força
característic. El saxofonista Benedikt
Jäckle l’ha contestat amb algunes frases, i els de la base rítmica, Lennig, contrabaix i les delicades
escombretes de Jonas els han
acompanyat també amb acords delicats de Leandro
al piano. El compositor i baixista ha fet una improvisació marcada per la
pulsió rítmica alhora que pels acords i no tant en les escales. S’ha passejat
pel mànec de la “berra” amb força solvència i perfecte afinació, i ja acabant i
deixant pas de nou al tema, bonic, un pèl curtet, però, i que ha estat ideal
per començar-los a escoltar.
La banda col·lectiva Vibe publicà el seu nou àlbum "Moonstone" el 19 de juliol
de 2023. Aquesta nova generació de músics està emocionada de compartir la seva
música viva i lírica. Des d'Alemanya,
Espanya i Suïssa, els cinc membres de la banda comparteixen la passió per
la música negra americana i les ganes d'explorar la seva manera d'interactuar
musicalment entre ells. El projecte va començar com un quartet i al llarg dels
anys s'ha convertit en aquest quintet, que està format per Félix Rossy, Benedikt Jäckle, Leandro Irarragorri, Calvin Lennig i Jonas Kaltenbach. Després de "Live at Mehrspur" i "Incognita",
"Moonstone" és el tercer àlbum que sorgeix d'aquesta amistat
musical.
I els seguirem
escoltant a tot vals en el tema compost pel saxofonista Benedikt Jäckle i anomenat...
11.3.- Moorea (Benedikt
Jäckle) 4:02.
I amb aquest “Moorea”
ens hem situat a tot ritme ternari, de vals, ideal per afegir-li també el seu
punt de Swing, que l’ha tingut. I aquí hem tingut els trams primer de la
presentació del tema i melodia; posterior amb la improvisació del pianista Irarragorri, i la de Rossy a la trompeta, i ja per recuperar
posteriorment la melodia del tema i acabar-lo delicadament. I la melodia l’ha
iniciat Benedikt al tenor, per
després afegir-s’hi Félix, i ells
dos l’han anat fent. Leandro al
piano ha fet una bona improvisació jugant també amb els acords, alhora que
fent-la en el registre mig del piano. Els inicis han estat més melòdics, amb
una mà dreta càlida, i més elegant la feina amb les dues mans fent-ne els
acords. I Félix ens l’ha fet la
seva, amb un so que li reconeixem, alhora que el seu fraseig, i sobretot les
pujades al registre agut, on s’hi troba la mar de bé. Ell destil·la imaginació
i força vegades, sinó sempre, ben allunyat de les convencions estilístiques. Va
al seu rollo, literalment. I recuperant la melodia l’han acabat dolçament. Un
bon tema a tempo mèdium i amb un bon Swing.
Durant el procés de
preparació i enregistrament, els membres van aprofundir en els aspectes de la
composició, l'arranjament i el treball col·lectiu de la banda. Volien obtenir
una comprensió més profunda de com combinar-se sonorament i encaixar
rítmicament com a instrumentistes. Esdevenir més experimentats i hàbils com a
compositors i arranjadors també els va permetre construir i compartir visions i
idees musicals més detallades. Les cançons d'aquest disc van ser portades al
grup per la majoria de membres i es van explorar durant els concerts de
principis del 2022, fins que van arribar a la forma en què van ser
enregistrades durant la sessió a l'estudi Underpool
de Barcelona.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 17 de novembre que tindrem el JazzSpirit Quartet amb Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras,
piano; Pep Coca, contrabaix i Adrià Font, bateria, amb l’entrada gratuïta
com sempre en un esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina us hi esperem
com sempre a partir de les 22h.
I ja els acabarem
d’escoltar en el potent tema compost pe pianista Leandro Irarragorri i
anomenat...
12.1.- Tribut (Leandro
Irarragorri) 3:42.
I llàstima que el
tema hagi durat 3 minutes i quasi 4, perquè ha estat força interessant. Tema
amb el primer tram on ens l’han presentat alhora que amb la melodia, per
després en el següent, el de les improvisacions, escoltar primer la del Benedikt Jäckle al saxo tenor;
posterior, la del pianista i compositor d’aquest “Tribut”, Leandro Irarragorri, i ja per recuperar el tercer tram amb la
melodia inicial en un tema lineal, car recordeu que n’hem escoltat alguns que
no ho eren gens, que sempre evolucionaven. I la melodia de nou, a duet dels dos
vents, saxo tenor i trompeta, mentre que la base rítmica ha estat força potent
per com Jonas ha colpejat amb una
certa contundència la seva bateria, però també pel baixistaa Lenning i pianista i compositor, Irarragorri. I per parlar de les
improvisacions, dir-vos que la que ha fet Benedikt
ha estat força reeixida, moderna la seva exposició, força bon fraseig lleuger i
gràcil per com ha fet algunes carretades de notes, totes molt ben posades. I el
pianista Irarragorri també ha estat
força sublim, i fins i tot algun moment molt Latin Jazz, i sempre amb un bon gust
i exquisida digitació, no gaire percussiva i sí, força delicada. Una pulsió
rítmica evident alhora que gust per melodies properes als acords del tema. I
recuperant la melodia del tema, l’han acabat delicadament, i nosaltres el
programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
