Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “esfera
jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I aquest programa
d’avui el dedicaré a 4 projectes delicats amb formacions reduïdes, una a duet
de piano i contrabaix amb Ramona Horvath
& Nicolas Rageau, “Le Sucrier Velours”. La resta seran a trios com el
de Kanan, Fumero, Arnedo, “Appearing
Tonight”, l’“Oblivion” de Jordi Berni Trio amb en Santi de la Rubia en un tema i
finalment el de Joan Mar Sauqué, també
a trio, “Garden of the Moon”. I sí,
avui amb un micro conte de Carme de la
Fuente.
I ja començaré el
programa amb el disc a duet de piano i contrabaix amb Ramona Horvath & Nicolas Rageau, “Le Sucrier Velours”. Editat
el 2019 per Black & Blue. Enregistrat el juliol i octubre de 2018 a l’Studio 101, París. Mesclat per Nicolas Rageau i masteritzat per Guillaume Billaux. I aquí ja sabeu que
tenim a Ramona Horvath, piano i Nicolas
Rageau, contrabaix. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina
web de la pianista http://ramonahorvath.com. Dir-vos que
aquest disc me’l van lliurar el 26 d’agost al Jamboree. O sigui que gràcies Ramona
i Nicolas.
I aquest és un disc
preciós on les balades es barregen amb els temes a tot delicat Swing. És un
disc dedicat als “estàndards de Jazz” i no només, com la versió que en fan del
tema del mestre Duke Ellington i
títol en francès, el que titula el disc, “Le Sucrier Velours”. També de Duke hi ha “Dropp Me Off in Harlem”. I
de la seva mà dreta, en Billy Strayhorn
hi tenim el seu “U.M.M.G.”, “Upper Manhattan Medical Group”. Hi ha també el
preciós “My Romance” de Richard Rogers;
el conegut i vital “Peannies From Heaven” de Arthur Johnston mentre que del gran Tadd Dameron podrem escoltar el més vital de tots, “Hot House”. Ramona hi col·labora amb dues boniques
creacions, “Esmeralda” i “Calea Victoriei” i Nicolas amb dues més, “Le (contre)basse de Notre Damme i
“Procastination Blues”. Un disc on es respira respecte per la “tradició” alhora
que podrem gaudir de les seves magnífiques intervencions a duet i les solistes
en les seves improvisacions tot plegat amb un Swing brutal.
I tot i que hi ha el
bonic “My Romance” he optat per la balada de Nicolas Rageau anomenada....
1.5.- Le
(contre)basse de Notre Dame (Nicolas Rageau) 4:46.
Quin tema més maco
per començar programa i el seu projecte. La dolçor sonora de la combinació del
contrabaix i el piano és força especial. Conjuga la profunditat del so del baix
i la brillantor i harmonies del piano. I el tema ha començat amb una “Intro”.
Una melodia que s’apropa al món clàssic però que s’endinsa en el Jazz en les seves
remarcables improvisacions. Ramona
ens ha acaronat fent-la, i sobretot en el “Pont” o la B del tema, per després
haver escoltat la del baixista i compositor Nicolas, ell que ens l’ha feta de manera melòdica i amb l’adequada
pulsió rítmica. Un bonic tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I encara els
escoltarem en un tema de Ramona Horvath
on ella ens el començarà amb una “Intro” dels darrers acords per ja Nicolas fer-nos la bonica melodia, on
ell, en el segon “chorus” l’ha feta octavada, o sigui una octava amunt i ja les
improvisacions, i anomenat..
2.3.- Esmeralda
(Ramona Horvath) 6:01.
Quin altre tema més
encertat, i a tot Swing, què bé. I quin “Walking” del baixista i per això el
Swing en la improvisació de Ramona
Horvath. I amb aquest “caminar” no és estrany que la improvisadora hagi
volat en la seva reeixida interpretació, on ens ha mostrat la seva mestria,
ella que ve del món clàssic, del piano clàssic havent fet concerts de les
millors obres per a piano clàssic. Va fer la passa cap al Jazz a partir d’un
mentor i mestre seu i més coses en podreu saber si entreu al seu web: https://www.ramonahorvath.com. Quina
més que brillant improvisació que ens ha fet la nostra estimada pianista, amb
una mà dreta creativa i melòdica i una esquerra amb acords puntuals. Una
composició de Ramona amb tots els
aires dels estàndards de Jazz, aquelles melodies que eren les moltes de les
vegades bandes sonores de pel·lícules o directament, musicals. També Nicolàs ens ha captivat amb la seva
personal improvisació, on ell ha sabut conjuminar les línies melòdiques amb l’harmonia
del tema i a partir d’aquí desenvolupar el seu missatge.
I ja els acabarem
d’escoltar en el vital tema de Tadd
Dameron...
3.4.- Hot House (Tadd
Dameron) 4:50.
I què bé acabar-los d’escoltar
a tot Bebop amb aquest vital tema del gran Tadd
Dameron. Aquest tema el va composar el 1945 i és un “Contrafact” del tema
de Cole Porter, “What I This Thing
Called Love?”. I us recordo que això vol dir que el “Hot House” es basa amb l’harmonia
del tema de Porter i només li canvià
Dameron la melodia. Això ho van fer
els Boppers d’aquells anys i amb molts temes. I què bé ho han fet ells dos, i
fent la melodia a duet en una part del tema, què bons. Ramona ens ha captivat en la seva improvisació i ens ha deixat
moments a tot “Perdido” de Tizol/Ellington,
que segur heu reconegut. També del “Straight No Chaser” de Thelonious Monk. I la seva creativitat sembla no esgotar-se mai,
com tampoc la seva mestria. Nicolas ens
ha tornat a impressionar per com de precisa n’ha fet la seva, alhora que sempre
amb la pulsió rítmica adequada. I al final han fet uns “quatres” ells dos i
melodia final. Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar.
I després d’aquest
projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor narrativa
embolcallada sempre amb les músiques del programa.
I nosaltres seguirem
amb els projectes a trio i ara amb el de Kanan,
Fumero, Arnedo, “Appearing Tonight”. Editat el 2019 per Jazz Granollers Records. Enregistrat
per David Casamitjana a l’Estudi Jordi Rossy el 19 d’agost de
2019. Mesclat per ell mateix a casa seva, a l’Espai Sonor Montoliu. I aquí hi tenim a Michael Kanan, piano; Horacio Fumero, contrabaix i Guillem Arnedo,
bateria. I al blog hi trobareu la pàgina web de http://jazzgranollers.com/jazzgranollers-records-2/,
i tot i no ser-hi aquest disc, n’hi trobareu d’altres i també un anterior del
2018 però amb Dee Jay Foster al contrabaix.
I aquí tots els temes
menys un són estàndards de Jazz. Hi ha tres precioses balades, “Misty” de l’Errol Garner; “Where or When” de Richard Rogers i la del nostre pianista
Michael Kanan “The Pearl Dreams of
the Ocean”. Els temes amb Swing a tot mèdium tempo són diversos com és “Teach
me Tonight” de Gene de Paul. Hi ha
un magnífic Blues al mateix tempo, “Wattergate Blues” del baixista Percy Heath. Una mica més viu de tempo
és el “Good Bait” de Tadd Dameron,
com és també el tema de l’Edgar Sampson,
“Stompin at the Savoy”. I una mica més viu és “Blue Lester” de Lester Young. I ja el més vital de
tempo és “Who Knows” del màster Duke
Ellington.
I com és habitual en
aquest programa, els temes seleccionats aniran de menys a més tempo i així
copsarem com interpreten les balades, els temes a tempo mèdium i també els més
vitals. I amb una selecció tan acurada se’m fa difícil escollir quin posar i
quin no tot i ser més fàcil pensant que una de les balades és de Michael Kanan o sigui que serà la que
escoltareu a tot Blues és...
4.3.- The Pearl
Dreams of the Ocean (Michael Kanan) 4:18.
Doncs i quin tema més
preciós acabem d’escoltar. Tema propi del pianista americà, tan amic dels
nostres músics, en Mike Kanan. Iniciat
am una “Intro” i motiu principal per ja aparèixer la melodia i amb aires força
bluesers. El delicat Swing hi és d’entrada car el dolç “Walking” d’Horacio i les escombretes de Guillem així ens ho fan de fàcil. La
improvisació de Kanan s’ha situat al
voltant d’aquest llenguatge, el dels Blues en clau de Jazz; precisa, un tant
percusiva la seva pulsió, i feta amb tranquil·litat, deixant que passi el temps.
I Horacio ens ha mostrat el perquè
és un dels baixistes més sol·licitats del país, no endebades va formar part del
trio de Tete Montoliu durant tants
anys. Solvència d’ell, i dels altres dos companys.
I un altre tema
d’ells és el compost per Tadd Dameron
i anomenat...
5.8.- Good Bait (Tadd
Dameron) 4:44.
I aquest tema de Dameron del 1944 el va fer a partir de
la seqüència d’acords d’aquella cançó francesa “La Mer” de Charles Trenet. Count Basie
també el va incloure en el repertori de la seva magnífica Big Band. I el tema l’ha
iniciat Guillem amb tota la suavitat
de tocar la bateria amb les seves mans, la caixa i timbales. I la coneguda
melodia ja ha aparegut a càrrec del pianista. I ves per on que Arnedo ens ha captivat per com ha fet
la seva improvisació a la bateria, seguint primer amb les mans per després
afegir-hi les baquetes de manera força delicada. I pianista i baixista han
partit d’uns “quatres” els quals han fet ells dos, per després passar a “dossos”,
i això són quatre compassos on improvisa un, i quatre que improvisa l’altre,
seguint l’harmonia i canvis del tema, per després passar a fer-ho cada dos
compassos. I al final Kanan ha
recuperat la melodia de Dameron
basada en l’harmonia de Trenet del
tema “La Mer”.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar amb el tema de Duke Ellington
i anomenat...
6.5.- Who Knows (Duke
Ellington) 4:27.
I aquest magnífic
tema Duke el va incloure en el seu
disc del 1954 “The Duke plays Ellington”. I els nostres herois ens n’han fet
una interpretació perfecte i al mateix tempo de l’original. I la melodia l’han
fet piano i contrabaix a duet, o sigui Kanan
i Fumero, què bons tots dos. I la
primera improvisació a càrrec del pianista americà ha estat magnífica amb un
Swing brutal gràcies als dos companys de la base rítmica, Fumero i Arnedo. I quin
gust quan aquest darrer ha fet aparèixer el so nítid del seu plat “Ride” incrementant
la sensació del Swing. Horacio ha
fet de nou una gran tasca solista, anant amunt i avall de la seva “berra”
quallant una gran improvisació. Arnedo
s’hi ha afegit després també amb un gran i delicat solo, acompanyat a moments
pels dos companys mostrant-nos la seva compenetració. Gran tema de Duke Ellington i millors
interpretacions de tots tres, ideal per ja deixar-los d’escoltar.
I encara seguirem a
tot trio de piano, contrabaix i bateria amb l’”Oblivion” de Jordi Berni
Trio. Disc publicat potser per Esmuc
i enregistrat al Medusa Estudio el
maig del 2023 i mesclat a Underpool per
Sergi Felipe. Aquí hi tenim a Jordi Berni, piano i composicions
excepte “Oblivion” de l’Astor Piazzola.
Hi ha dues formacions de contrabaix i bateria que l’acompanyen, una que ha fet
5 temes i l’altre que n’ha fet 3. Els primers són Rai Ferrer i Xavi Maureta amb un tema també amb Santi de la Rubia, saxo tenor. Els
altres són José López i Guillem Arnedo.
I aquest disc me’l va lliurar Jordi
Berni el dia de la seva actuació del 33è
Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu a la Plaça de la Vila de Gràcia, després d’escoltar lo bé que ho van fer
i com en van agradar les seves músiques, o sigui que gràcies Jordi.
I aquí dels 8 temes
que hi ha, també hi tenim baladetes com són la preciosa i lenta del líder on hi
col·labora de la Rubia, “Como la
mirada de un niño”. El magnífic ”Oblivion” de Piazzola va un pèl més viu a tot boleret de txa txa txa. També és
molt delicat el “Mar Sereno” i més vital és “La casita en el campo”. I el
“Terreno Abrupto” a tot Funk Blues va a tempo mèdium i posterior Swing doblat
de tempo en les improvisacions. I ja els tres temes restants són força vitals,
tot i que el primer, “Domingo por la mañana” comença amb una Intro delicada a
piano sol i ja després anirà a tot ritme càlid. “El Túnel” va a ritme trencat
inicialment, Latin, vaja, per ja aparèixer el Swing en la improvisació del
líder. I el més vital és el primer track “La Huida”, potent i a tot Swing
amb uns canvis inversemblants. Un magnífic projecte que vaig poder veure a la Plaça de la Vila de Gràcia emmarcat en
el 33è Festival l’Hora del Jazz –
Memorial Tete Montoliu.
I tot i lo bonic del
tema “Oblivion” de Piazzola, els
escoltarem en el tema del líder on hi col·labora Santi de la Rubia al saxo tenor, anomenat...
7.7.- Como la mirada
de un niño (Jordi Berni) 6:51.
Ostres, quin tema més
bonic, lent i preciós que ens acaben de fer. En aquest projecte no hi ha
estàndards de Jazz, no, però hi ha unes melodies tan maques com aquestes. Jordi l’ha començat amb una llarga “Intro”,
una introducció a piano sol preciosa per després aparèixer la melodia a càrrec
de Santi amb el seu característic
so, el del seu tenor Balanced Action
de Selmer, una “màquina perfecte”. I
ell mateix s’ha enlairat encara més en la seva delicada improvisació, seguint
fil per randa l’aspecte harmònic i sense oblidar la qüestió melòdica. Santi és un mestre en això de crear i
recrear al voltant d’una melodia, i ja heu vist de quina manera més brutal ens
ha fet la seva interpretació, amb tota la delicadesa possible. I per darrera la
base rítmica de tres, amb el líder al piano i amb Rai Ferrer, contrabaix i Xavi
Maureta, bateria. Preciós tema per començar-los a escoltar.
I encara els
escoltarem en el tema a tot Funk Blues i anomenat...
8.8.- Terreno Abrupto
(Jordi Berni) 3:23.
I aquest magnífic
tema a trio l’ha fet Jordi amb José López, contrabaix i Guillem Arnedo, bateria. I ja heu pogut
copsar com ha canviat el tema després de la seva primera presentació a tot Funk
en els seus primers compassos i també en la seva primera part improvisada pel
pianista. I el Swing ha aparegut per art d’encanteri, i de quina manera l’han
fet, brutal. Una altra demostració de mestria d’aquest encara jove, de més
enllà de les trentena, fent una improvisació d’una gran talla i alhora amb un
gust exquisit i farcida de Blues. Brutal. I el tema recupera els seus principis
a tot Funk acabant-lo poc després.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema del líder, anomenat...
9.3.- El Túnel (Jordi
Berni) 4:49.
I aquest és un dels
dos temes vitals de tempo del projecte de Berni.
I aquest “Túnel” també comença amb un ritme Latin, així com trencat en els
moments melòdics i segueix així en una primera part de la improvisació del
líder. Un tema on l’acompanyen Rai
Ferrer, contrabaix i Xavi Maureta,
bateria. M’ha agradat això de fer-se
acompanyar per dues bases rítmiques diferents. Jo diria que no em sona haver-ho
vist en cap altre projecte, fet així, de manera tan evident, uns temes els uns
i uns altres temes, els altres. Un tema que ha tingut uns moments finals de
lluïment del baterista Maureta, ell
amb un gran solo de timbals i platerets. Potser hem trobat en falta alguna
improvisació de Ferrer al
contrabaix, però el per què d’aquestes coses només les sap el líder, Jordi Berni. I han recuperat la melodia
i ritme Latin i acabar-lo posteriorment, tema ideal per ja acabar-los d’escoltar.
I nosaltres ja
acabarem el programa d’avui amb el darrer trio, ara però de trompeta, guitarra
i contrabaix, fent un salt estilístic endinsant-nos en un Jazz envoltat de
tradició i classicisme, el dels anys 30 i 40, el de Joan Mar Sauqué “Garden of the Moon” Publicat el 2 de juny de 2023 per
The Changes. Enregistrat per Adrià Vidaña el desembre de 2022 a Sotrack Records. amb: Joan Mar Sauqué - Trompeta, Josep Traver -
Guitarra & Giuseppe Campisi – Contrabaix. I com sempre, dir-vos que al
blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp: https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/garden-of-the-moon.
I tornem a
tenir un disc amb aires d’estàndards tot i sonar aquestes composicions segons
la mirada del líder, i interpretades amb subtilesa i precisió, la del jove
trompetista i els seus dos amics i companys. I dels 7 temes del disc, n’hi ha un
que és una baladeta, “Golden Earrings” tema homònim de la pel·lícula del 1947 de
Victor Young i que cantà Peggy Lee. Una mica més viu de tempo i
a tot Swing és el tema que titula el disc, “Garden of the Moon”, sembla que de
l’Eddy Howard, i la seva, sembla que
és la quarta versió enregistrada d’aquest tema del 1938 i pel·lícula
homònima. I el tema “Make Me a Present
Of You” de Joe Greene i cantat a
tempo mèdium slow per Dinah Washington
el 1957, ells el fan a tempo més viu i a tot Swing, esclar i amb aires de Blues
i també en la improvisació de Traver.
I el tema de Duke Ellington del 1948
i de llarg i entremaliat títol, “You’re Just an Old
Antidisestablishmentarianismist”, el fan al mateix tempo i Swing que la versió
original, en un altre dels “rars i desconeguts” temes que Joan Mar ha volgut recuperar pel seu segon disc. I un tema “bopper”
és el del trompetista poc valorat pel gran públic, en Freddy Webster i molt valorat per Miles Davis, i anomenat “Reverse The Changes”. I una mica més vital
que el tema enregistrat a l’estudi per Chet
Baker és el tema del llegendari trompetista, “Extra Mid”, i sembla que Joan Mar s’ha basat en un
enregistrament en directe on hi hagué un jovenet Scott Lafaro de només 17 anyets. I ja finalment i el més vital és
el tema del gran Jerome Kern, “They
Didn’t Believe Me” on el líder ens acaronarà amb la trompeta i sordina
incorporada i tema que Frank Sinatra cantà
a tota dolça balada.
I ja els
escoltarem en el tema que titula el disc, tema de l’Eddy Howard...
10.2.- Garden
of the Moon (Eddy Howard) 5:26.
I ja heu
pogut comprovar quin canvi d’estil de Jazz i sobretot de sonoritats, car, la
trompeta del líder Joan Mar així ens
ho ha mostrat. Ell, un jove de només 27
anys, i sí, que va créixer al costat de Joan
Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band,
i que ha sabut, que sap i s’està fent el seu propi camí i consolidant-lo amb
aquest el seu segon àlbum. Un trompetista admirador, quasi que diria devot dels
seus mestres, i dels quals en sap tota la seva vida i miracles. Gent com Clifford Brown, Fats Navarro, que
enguany es compleix el centenari i per això s’ha embrancat en un projecte a
quintet amb la música d’aquest, o que ell tocava. I el tema comença amb una “Intro”
dels darrers acords amb en Josep i
ja la melodia passada pel so mutejat, tot i que no gaire, de la seva trompeta.
Aconsegueix un so força dolç considerant la situació de so xapat. Giuseppe ha estat qui primer ha
improvisat, i de quina manera ho ha fet. D’ell ja en coneixem les bones virtuts
i que en són moltes. L’afinació, el llenguatge, el ritme, la creativitat, la
tècnica passejant-se per acords i escales, en fi, que és tot un crac. Joan Mar l’ha seguit improvisant amb
brillantor interpretativa, demostració de tècnica, afinació també, i una gran
creativitat al servei del tema de Jazz Clàssic, sense anar-se’n harmònicament
ni gens ni mica. I el final, preciós, amb la melodia compartida entre Giampaolo i Joan Mar en el “pont”. Preciós tema per començar-los a escoltar.
I Fernando O. de Urbina ens diu tot això...
Amb
el "Jardí de la Lluna", els tres protagonistes del Trio de Joan Mar Sauqué s'han convertit en una
entitat consolidada: cadascun d'ells sonant més segur que abans, i junts
navegant per la música amb l'abandonament que permet saber que els altres dos
t'han donat l'esquena. El joc consisteix a ballar la coreografia assajada pel
conjunt i la llibertat dels vols en solitari, dins de la brevetat autoimposada
de les melodies i del propi disc. Els passos, escrits o improvisats, són
exactes; el missatge, concís i al punt. El trio habita un univers inequívoc de
swing, claredat tonal, treball en equip telepàtic i detall subtil. Les seves
coordenades estètiques estan ben definides, però no arrossegades per tòpics.
Malgrat el pes de tantes referències en el pou del jazz que nodreix la seva
inspiració, no pretenen un so reconeixible. I més coses que ens diu Fernando
O. de Urbina en el llibret del disc.
I els seguirem
escoltant a tot Swing en el tema de Freddy
Webster i anomenat...
11.3.- Reverse The
Changes (Freddy Webster) 4:12.
I el Swing ja ha
aparegut amb els primers compassos i acords de Traver i pulsió al contrabaix de Campisi. I la melodia ben aviat ha tret el nas amb el nítid so de
la trompeta de Joan Mar. Un tema d’estructura
típica de 32 compassos i de la forma AABA. Ja ho sabeu, cadascuna de les parts
és de 8 compassos. I es repeteix la melodia en les dues primeres As, mentre que
la B en diem el “Pont” on hi sol haver un canvi tonal i de vegades rítmic. I a
la darrera A, Joan Mar ha repetit la
mateixa melodia amb la qual ha començat. A partir d’aquí ens ha tornat a
estabornir amb el seu fraseig súper jazzístic i un gust musical extraordinari.
Una improvisació de primera categoria, d’aquelles que et fan aixecar el barret.
Joan té un control perfecte de l’afinació,
de la potència, de la modulació, en definitiva, que fa el que vol amb la seva
trompeta. Traver a la guitarra ens
ha captivat també, ell amb un so força nítid en el punteig, amb les notes
adequades, sense ficar-ne una carretada, però posades amb tot el gust del món.
També Campisi ho ha fet així, de
posar-les totes ben posades en la seva improvisació. Gran tema clàssic del Jazz
d’aquells anys.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres tindrem
un gran concert el divendres 13 d’octubre on tindrem a Irene Reig Trio, amb Giuseppe
Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. Entrada gratuïta en un
esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i organitzat des del Jazz
Club la Vicentina. Us hi esperem a partir de les 22h.
I ja els acabarem
d’escoltar, i nosaltres el programa d’avui, el primer a Ràdio Celrà, amb el tema més vital, de Jerome Kern i anomenat...
12.6.- They Didn’t
Believe Me (Jerome Kern) 3:14.
I quina brutalitat de
tema per la seva velocitat d’execució, per haver-ho fet amb un gust musical del
més alt nivell, per les seves interpretacions, tot plegat amb un Swing
impressionant pel “Walking” del baixista Campisi.
I el tema ha començat ja amb la trompeta amb sordina de Joan Mar i els dos companys recolzant-lo la mar de bé. I ja ell s’ha
posat a improvisar amb una tècnica esclatant, control de la sonoritat de la
sordina, so jazzístic d’aquell que feia el mestre de tots ells, en Louis Armstrong, i tants que n’hi hagué
de posteriors. I un fraseig ràpid ens demostra gran creativitat alhora que
tècnica, la que ens ha mostrat Joan Mar
però també Josep Traver i Giuseppe Campisi. I aquí també ha fet
unes línies improvisades aquest darrer, compartint-ho amb en Traver. Gran tema i grans
interpretacions de tots tres per nosaltres acabar el seu projecte i programa d’avui,
que espero us hagi agradat molt a tot, i de manera especial a les oïdores i oïdors
de Ràdio Celrà que avui enceten la
programació de Jazz amb el Jazz Club de
Nit. I amb aquest curtet i vital hem acabat el programa d’avui, que com
sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
