Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic
també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre
podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs el programa
d’avui el dedicaré al Jazz que ara mateix es fa a Itàlia, el que editen dues discogràfiques amigues, la A.MA Records i Notami Jazz, la primera dirigida per l’Antonio Martino i la segona per Toto Cicco. I els discos de la primera són: “Beyond The Sky” de Pippo d’Ambrosio i els Opus Trio
in Studio”, mentre que els altres són: “Escape” de Laviano, Martino
i Scrignoli, i els DMD Trio, “Live
al Vapore Jazz Club”.
I us proposo començar
amb el darrer i trencador projecte de Pippo
d’Ambrosio, “Beyond The Sky”, publicat el 15 de març de 2023 per A.MA Records. Enregistrat per Tullio Ciriello a A.MA Records Studio el desembre de 2022. Productor executiu, Antonio Martino. Amb Gaetano Partipilo, saxo alt; Eugenio
Macchia, piano, piano elèctric i Synt; Giorgio Vendola, contrabaix i Pippo
D'Ambrosio, líder i bateria. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu
l’enllaç al bandcamp del disc:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/beyond-the-sky-2.
I aquest és un
projecte de líder, del baterista d’Ambrosio
per com ha gestionat la qüestió rítmica dels temes, sense oblidar esclar la
gran aportació dels companys, i potser més Partipilo
al saxo alt, que realment està brutal.
Pel que fa a ritmes i
tempos, dir-vos que ho podreu llegir al blog: I no n’hi ha de massa vitals,
ràpids, car els que ho són més es queden en un “mèdium” no massa alt. De temes
delicats n’hi clarament un parell, “Omega Nebula” i “Sirio”, mentre que “Aquarius”
tot i començar molt suau amb una “Intro” de saxo i Synte, agafa posteriorment
un tarannà més rítmic i funk. “Alioth” comença amb el motiu principal a càrrec
del baixista i que després repetirà el saxofonista, tot plegat a un tempo
mèdium. I el primer track “Milky Way” t’embolcalla en una atmosfera creada pel
teclista amb la rítmica del líder ben marcada a tempo encara suau. I “Black
Holes” comença amb un marcatge consistent del baixista amb el motiu principal i
posterior melodia a càrrec del saxofonista. I també “Hydra” l’inicien amb uns
aires evocadors per sons del Synte i percussions, i ja la melodia del saxo i
marcatge rítmic del líder. I “Andromeda” el comença el baixista amb la línia de
baixos i rítmica inclosa i ja la melodia a càrrec del saxo alt, i un ritme
marcat i tempo un pèl més viu. I un tema amb uns inicis esotèrics és
“Cassiopea” i posterior marcatge rítmic un pèl vital i tema amb multitud de
canvis rítmics. I “Hale Bop”, comença amb una llarga i suau “intro” del líder a
bateria solo, per ja després entrar la resta de companys a un tempo més viu i
posterior i brutal impro del saxo alt.
I ja els escoltarem
en el tema compost pel líder Pippo
d’Ambrosio, com ho són tots, i anomenat....
1.10.- Sirio (Pippo
d’Ambrosio) 5:55.
Doncs ja heu pogut
escoltar amb quina melodia més maca hem començat el programa d’avui, i ha estat
el saxo alt Gaetano Partipilo qui
l’ha tocat amb un so preciós. Improvisacions posteriors les del profund
baixista Giorgio Vendola fet amb una
contundència moderada i bona pulsió rítmica, per després la del teclista Eugenio Macchia amb un so similar al Rhodes, piano elèctric mític, i bona
execució solista. Hem pogut escoltar com el saxofonista recuperava el tema o
melodia principal per afegir-s’hi ell tot i improvisant. M’ha impressionat per
com de bé ho ha fet, pel seu fraseig agosarat i també per la sonoritat que li
treu al seu instrument, que de ben segur déu ser un d’aquells saxos vintages
dels anys 40s amb un so totalment americà. Un bonic tema per començar-los a
escoltar.
“Beyond
The Sky”
de Pippo D'Ambrosio és l'àlbum del
baterista que segueix al “A Peaceful
Place”, del 2020, De la mateixa manera que el seu predecessor es va
inspirar en el sufisme i la poesia de Rumi
i Al-Jilali, “Beyond The Sky” és un àlbum temàtic i conceptual que explora
l'ordre imposat de l'Univers i juxtaposa aquest ordre amb el caos creat pels
humans a la Terra. Pippo ha creat un
àlbum que fusiona la bateria, les tecles, el contrabaix i el saxo alt del
quartet de músics en un viatge cosmològic on el jazz fonamenta el soul grooves
de tots els seus deu temes.
I seguirem
escoltant-los en el tema anomenat...
2.4.- Black Holes
(Pippo d’Ambrosio) 5:17.
I quin altre tema més
sorprenent que ens han fet aquest quartet italià i tema també del líder i
baterista Pippo d’Ambrosio. La
qüestió rítmica és fonamental i ja primer marcada pel baixista Vendola i líder a la bateria. Però és
que la melodia feta per Partipilo al
saxo alt ha estat molt bonica i dolça, tot i que curteta i senzilla, que no
simple. I ja ell mateix s’hi ha posat amb la seva més que reeixida
improvisació, molt melòdica, i amb gust musical evident. El fons rítmic s’escolta
ben marcat pel líder a la bateria, ell quasi que fent el seu particular solo. I
Macchia l’ha seguit amb un so eteri,
el del seu teclat, barreja de Rhodes
i d’altres sonoritats passades pel sedàs de l’electrònica, i amb molta
delicadesa sonora. I han recuperat el motiu principal o melodia amb un rerefons
potent del baterista per ja arribar al final, introduint una mena de coda on hi
apareix un nou motiu melòdic, acabant-lo delicadament. Gran tema de Pippo d’Ambrosio.
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat...
3.5.- Cassiopea
(Pippo d’Ambrosio) 8:43.
I què bo aquest tema
de Pippo d’Ambrosio pels diversos
canvis que ha tingut. Sempre hi ha ell fent i desfent amb la bateria, i l’han
ajudat els companys, com el baixista que ha estat fent tota l’estona el motiu
principal allà, als més baixos. I la melodia ha aparegut a duet de saxo i
teclat, ells dos compartint els motius melòdics les moltes de les vegades d’aquests
temes. I el teclista s’ha esplaiat el primer en la seva improvisació celestial
per sons delicats de fons, i mà dreta melòdica a piano elèctric amb sonoritat
similar a del Rhodes. La seva
execució ha estat però magistral i feta amb molt bon gust musical i llenguatge
jazzístic proper al de la Fusió. Una llarga improvisació del teclista on hi ha
aparegut també la improvisació del líder a la bateria, ell que sembla que
sempre estigui fent el seu solo, per redobles i demés virgueries que fa. I han
recuperat el motiu principal per després aparèixer el baixista Vendola ell solet, fent com si fos un
altre tema, i així Gaetano al saxo
alt ha fet la seva brutal improvisació, amb els mateixos adjectius
qualificatius i admiratius d’abans. Què bo és aquest saxofonista italià, quina
tècnica i quin concepte més modern que te del Jazz que interpreta. I l’han
acabat amb el que podria ser un altre i diferent motiu aplicat a un altre tema,
o sigui, at infinitum. Brutal i sorprenent tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats
Pippo D'Ambrosio i felicitats Gaetano Partipilo, Eugenio Macchia i Giorgio Vendola.
I ara entrarem en una
atmosfera jazzística més convencional, en els estàndards que fan, i no tant en
els que no ho són, i sempre però, amb un plus d’originalitat i modernitat amb Laviano,
Martino i Scrignoli i el seu “Escape”,
editat aquest 2023 per Notami Jazz, gravat al Godfather Studio de Nàpols. I aquí hi tenim a Giulio Martino, saxos; Valerio Scrignoli,
guitarra i Alfredo Laviano, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:https://www.edizioninotami.it/cd/210-laviano-martino-scrignoli-escape-8054729511424.html.
I aquest és un
projecte on hi ha estàndards de Jazz com el de John Coltrane, “Naima”, els de Thelonious
Monk, “Ask me Now” i “Misterioso”
alhora que temes de Lennon i
McCartney com “Come Together”, “Lucy in the Sky with Diamonds” i “Norwegian
Wood”, però també el “Ida Lupino” de la molt estimada i tristament traspassada,
Carla Bley. Un total de 8 temes on
el Jazz hi és de totes, totes, alhora que amb alguns simpàtics efectes,
sobretot en els temes dels dos beatles, on la manera estàndard d’interpretar
Jazz queda relegada a d’altres opcions més de fusió. I és que aquest trio
atípic de saxo, guitarra i bateria, sense contrabaix, han sabut conjuminar les
seves sonoritats i oferir una música neta com una patena. A les improvisacions del
saxofonista hi ha el guitarrista i el baterista, mentre que quan improvisa el
guitarrista, aquest es queda sol amb el baterista. I els tempos no són massa
vitals, no, i el Swing tampoc no hi és, però sí el suficient Groove per fer-nos
bellugar el cap en alguns dels seus temes.
I podríem escoltar-lo
amb els preciosos temes de Coltrane i
Bley però m’ha semblat que començar escoltant-los amb la magnífica versió
del tema dels dos beatles i així copsar l’altra vesant més de fusió estaria
força bé...
4.5.- Lucy in the Sky
with Diamonds (Lennon & McCartney) 6:56.
Doncs ja vegeu quin
canvi acabem de fer, per sonoritats i per concepte, car aquí, no hi ha un marcatge
permanent d’una bateria com el cas del projecte anterior. I quina revisió han
fet d’aquest conegut tema, i com l’han transformat en clau de Jazz Fusió amb
tota la modernitat possible. M’ha sorprès, sí, i també com el saxofonista ha
passat del saxo tenor al soprano en les dues improvisacions que ha fet, i com
de bé ha sabut gestionar les diferents sonoritats, alhora que ha executat
ambdues improvisacions de manera extraordinària. També m’ha sobtat la gestió
per sota del guitarrista i els seus delicats efectes. La coneguda melodia, les
seves primeres frases, iniciada a duet per saxo i guitarra, per ja aparèixer la
primera improvisació de Giulio Martino
al saxo tenor. I després una altra frase.
I més del conegut tema, tot i les modificacions melòdiques. I com Valerio a la guitarra a duet amb el
baterista Laviano s’aparellen per
deixar pas al solo de Martino al
soprano. I l’han acabat després del seu solo al tenor i ho han fet de manera
etèria pels efectes del guitarrista i final sobtat. Sorprenent tema d’aquest
trio, ideal per començar-los a escoltar.
El percussionista Alfredo Laviano, el saxofonista Giulio Martino i el guitarrista Valerio Scrignoli publiquen el seu nou
àlbum de trio “ESCAPE”. L'enfocament
musical del trio es basa en la llibertat i la sorpresa. Qualsevol cosa pot
passar. Una autèntica escapada de les rutes més conegudes i tranquil·litzadores
per obrir-se al risc d'un viatge sense destinació aparent. Les pintures de
portada (d'Alfredo Laviano) formen
part d'una sèrie dedicada als planetes; aquests no són els coneguts, sinó
planetes imaginaris... una mena de refugi de la realitat. A partir d'aquí ESCAPE.
I seguirem
escoltant-los ara amb un altre magnífic tema i versió, la que han fet del
conegut tema de Thelonious Monk....
5.2.- Ask me Now
(Thelonious Monk) 6:13.
I aquesta és una
balada tonalment ambigua en re♭ gravada per
primera vegada el 23 de juliol de 1951 per a les sessions de “Genius of Modern Music” de Monk. També apareix al seu disc “5 by Monk by 5”, del 1959 i a ”Solo Monk” del 1965. Jon Hendricks va escriure la lletra de
la melodia i la va anomenar "How I Wish"; va ser gravat amb aquesta
lletra per primera vegada per Carmen
McRae a “Carmen Sings Monk”. I Mark Murphy canta una versió (la lletra
s'atribueix a Ben Sidran) al seu
àlbum “Kerouac, Then and Now”.
I de nou ens han
tornat a sorprendre aquest trio d’asos, i també per com han revisitat aquest
tema donant-li la volta en alguns aspectes, sense tocar però la melodia,
deixant-la reconeixible, cosa que no han fet amb el “Lucy in the Sky with
Diamonds”. I l’han iniciat dolçament amb les escombretes del baterista Laviano, la melodia a càrrec del saxo
tenor de Martino, acords de la
guitarra i alguns efectes que potser els gestiona el baterista. I el ritme així
com Latin que fa el baterista se l’hi escau la mar de bé. I la primera
improvisació l’ha fet Martino i amb
quina solvència l’ha feta i fraseig. I Valerio
a la guitarra l’ha recolzat per sota de manera constant amb acords, notes
soltes, distorsions diverses, coses que hi queden la mar de bé. I ell mateix s’ha
quedat sol amb el baterista fent la seva improvisació, i amb quin gust exquisit
que l’ha fet. Sonoritat passada pels efectes però de manera molt subtil, sense
passar-se. I Martino ha aparegut en
el pont o la B del tema de Monk,
acabant-lo de cop després de recuperar-ne la primera part de la melodia.
Impressionants, de nou.
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar amb el preciós tema de Sammy
Fain anomenat...
6.1.- Alice in
Wonderland (Sammy Fain) 5:36.
I aquesta melodia és
la que va aparèixer el 1951 com a banda sonora de la pel·lícula homònima de
dibuixos animats de Walt Disney, i
tema que els músics de Jazz van incorporar al seu repertori, entre els quals el
gran Bill Evans, però també els no
menys grans Oscar Peterson i Dave
Brubeck.
I els nostres herois
ens n’han fet una versió preciosa, i de nou, deixant la melodia intacta, i per
això l’hem reconegut. I de quina manera l’han acabat, quina delicadesa. Tema
que ha començat el guitarrista a base d’arpegis per ben aviat aparèixer la
melodia a càrrec del saxo tenor Martino.
I les escombretes de nou del baterista han estat delicades. I el pont, què
bonic i com el guitarrista s’ha convertit en baixista per tocar les notes guia.
Una altra versió d’un estàndard de Jazz que ells han sabut reconduir al seu
estil personal i manera d’entendre el Jazz. I Martino ens ha tornat a copsar per la improvisació que ens ha fet
al tenor, molt melòdica sí, però també amb escales inversemblants per modernes
i agosarades alhora amb bon fraseig i idees sorgides de la seva creativitat. I
sempre el baterista acaronant la bateria amb les escombretes i fent la seva
aportació solista per sota, sempre acompanyant-los. I el final, què subtil i
bonic, ideal per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats Giulio Martino, Valerio Scrignoli i Alfredo Laviano.
I ara farem una passa
en la mateixa direcció de modernitat i irreverències del projecte anterior, i ho
farem amb els DMD Trio, “Live al Vapore
Jazz Club”, publicat aquest 2023 per Notami
Jazz i gravat a l’octubre de 2022 a l’esmentat club per Alvise Valier. Amb Daniele Di Gregorio, Malletkat (vibràfon midi) i marimba; Massimo Manzi,
bateria i Giacomo Dominici, contrabaix i com a convidat, Massimo Morganti, trombó. I com sempre
dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.edizioninotami.it/jazz/209-dmd-trio-live-al-vapore-jazz-club-8054729511400.html.
I aquesta formació va
enregistrar el concert en directe i el va editar Toto Cicco per la seva discogràfica Notami Jazz, coses que ens parlen de la valentia que això
significa, alhora que de la confiança dels mateixos músics en publicar-ho sense
posteriors modificacions, tal qual va sonar el dia del concert, o sigui que
bravo. Hi ha 6 temes però llargs, com sol passar en els directes, tots dels 10
minuts als 14 i per tant amb més d’una hora de músiques impressionants. La
majoria de temes són estàndards però revisitats, arranjats per a la ocasió i
pels instruments utilitzats, alguns passats per sedassos electrònics, phaser i
demés, com el trombó, sense oblidar el Malletkat, què és un vibràfon midi. O
sigui que escoltarem una molt renovada versió del “Minor Blues”, sembla que de Django Reinhardt; el “Beautiful Love” de Victor Young; el “Segmenti” que és el “Segment” de Parker passat pel seu irreverent sedàs; l’”On Green Dolphin Street”
de Bronislaw Kaper; el “Minoranze”de
Solarino Manzi. També hi ha un tema
que pot ser propi del grup, el “Tears over Me”. En fi, 6 temes on ens mostren
tota la seva modernitat alhora que mestria.
I ja els escoltarem
en el tema de Victor Young el força
modificat...
7.2.- Beautiful Love
(Victor Young) 14:16.
Doncs ja heu pogut
constatar que aquesta altre formació ens ha noquejat per la seva proposta, i de
nou d’una revisió a la seva manera d’un estàndard de Jazz. I sí, perquè aquest
és un tema compost el 1931 per Young, Wayne
King i Van Alstyne i lletra,
quan hi hagué cantant, de Haven
Gillespie. Bill Evans el va incloure en el seu “Explorations” del 1961, i molts altres l’han cantat com Anita O’Day el 1956 i interpretat, fins
i tot una banda de Rock Metal i alternatiu, els Helmet en el seu disc “Betty”
del 1994.
I en aquests més de
14 minuts, aquest trio base amb el trombonista convidat ens han acaronat a
moments, com quan Daniele Di Gregorio
ens ha fet la seva magnífica improvisació amb la seva marimba i amb un Swing
magnífic gràcies al “walking” de Dominici
al contrabaix i copets a caixa, plat i xarles de la bateria de Manzi. Un tema iniciat però amb el
trombó de Morganti passat pel sedàs
d’efectes diversos, en una “Intro” bastant impressionant, que res ens convidava
a pensar en la melodia i tema que després escoltaríem. I sí, la coneguda melodia
ha aparegut de la mà de Di Gregorio
amb la marimba, on també hi ha col·laborat el trombonista, ara però amb el seu
so normal, l’acústic i posterior i magnífica improvisació que ens ha fet. El
Swing hi ha aparegut en el seu segon “Chorus” i ben marcat per baixista i
baterista. Morganti ens ha deixat
estabornits per com de bé ha improvisat, per sonoritat i fraseig increïble en
el seu llarg solo, que per això era en un directe. Què bo ell, i què bo Daniele amb la seva improvisació a la
marimba, a tot fusta, sense efectes, que ell sí que els usa amb el vibràfon
midi, anomenat “malletkat”. Una improvisació amb un llenguatge jazzístic de
primera línia, la de Daniele. I
encara hem pogut escoltar al baixsita Giacomo
fent la seva improvisació amb la seva “berra”. Pulsió rítmica, afinació,
melodia en la seva improvisació i creativitat, la que vulgueu. I amb el final a
càrrec del trombonista, han acabat aquest preciós tema escoltant els
aplaudiments del públic present al Vapore
Jazz Club.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I com que aquests
temes són molt llargs, ja els acabarem escoltant amb aquesta altre recreació
del tema de Bronislaw Kaper, el
conegut...
8.6.- On Green
Dolphin Street (Bronislaw Kaper) 9:23.
I aquest "On
Green Dolphin Street" (titulada originalment "Green Dolphin
Street") és una cançó popular de 1947 composta per Bronisław Kaper amb lletra de Ned
Washington. La cançó va ser composta per a la pel·lícula Green Dolphin Street, que es va
basar en una novel·la homònima de 1944 d'Elizabeth
Goudge, i es va convertir en un estàndard del jazz als anys 50.
I sí que amb aquesta
revisió d’aquest estàndard ens han deixat bocabadats, sobretot per com han
estat els inicis, llargs inicis a càrrec d’efectes diversos que semblen venir d’aquest
instrument desconegut per mi com és el “malletkat” o vibràfon midi, i per tant
passat per ordinadors i d’altres estris electrònics i software, i ja al final
aparèixer també el trombó, amb els seus efectes, quin inici més brutal. I sí
que hem reconegut la melodia a càrrec del trombó de Morganti, menys mal, heee, i amb quin Swing que l’han fet en el
pont i Latin en la A del tema, cosa habitual en el tema. I la llarga
improvisació de Di Gregorio amb el
Malletkat ens ha deixat de pasta de moniato. Cosa inversemblant que no havíem
escoltat mai en aquest programa, i ja m’agradaria saber si en algun altre del
país, car em sembla que aquest programa d’avui, és una primícia de presentació
dels projectes d’aquests jazzistes italians, quin goig i honor. I després de la
inversemblant improvisació de Daniele
amb aquest instrument, ens ha caigut a sobre la també magnífica del trombonista
Morganti i també passada per
sedassos electrònics i efectes, que no amaguen però la seva gran classe com a
músic, com ho són tots quatre. I ja a les acaballes hem pogut escoltar uns “vuits”
compassos improvisant Manzi a la
bateria, i compartint-los amb els companys solistes. I ja han recuperat la magnífica
melodia amb sonoritats efectistes, i no ho oblideu, tot això en directe al Vapore Jazz Club on el públic present
devia quedar estabornit, com hem quedat nosaltres. Brutal tema per ja
acabar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Daniele Di Gregorio, Massimo
Manzi, Giacomo i Dominici Massimo
Morganti.
I ja per acabar el
programa ens endinsarem en el Jazz més ortodox, per dir-ho d’alguna manera, amb
els OPUS TRIO in Studio, pubicat
aquest 2023 per A.MA Records. Enregistrat
per Tullio Ciriello als A.MA Records Studio el novembre de
2022. Amb Antonio Martino i Roberta Maranò com a productors
executius. Amb Ralph Moore, saxo tenor;
Giuseppe Bassi, contrabaix i Anthony Pinciotti, bateria. Temes 2,4,6, de Giuseppe Bassi; temes 3,7 de Ralph Moore ©&℗ A.MA Edizioni; tema 1 de Giuseppe Bassi Sorriso Edizioni Musicali;
tema 5 de Lee Morgan EMI UNART CATALOG INC i tema 8 de Roy Ayers, Roy Ayers Ubiquity INC. I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://amarecordsamaedizioni.bandcamp.com/album/in-studio.
I aquest trio d’asos,
amb dos americans i un italià, que es van trobar per fer una gira i després
gravar a l’estudi, ens presenten un repertori de temes propis i alguns
estàndards com és “Ceora”, de Lee Morgan
però també un parell de temes de Ralph
Moore, “Raffaele”, a bon tempo i a tot funk i “Lunar”, el més vital i a tot
Jazz i Swing, i també n’hi ha un de Roy
Ayers, “Fire Weaver” a tot ritme funk, tots ells en clau de Jazz, que per
això tenim un saxo tenor, un contrabaix i un bateria. Un dels temes propis de Bassi és el blues “Shoki Blues”. D’ell
és també el primer track “The Loniless of Godzilla”, un dels temes més delicats
d’aquest projecte. I el segon, “Tomoko”, també de Bassi iniciat amb una “intro” de plats i platerets per després ja
la melodia a càrrec del saxo tenor, en un altre tema delicat tot i els canvis
posteriors. I un altre tema vital és “Anthony`s Dilema” de Bassi.
I ja els començarem
escoltant en el tema compost per Lee
Morgan, el conegut i preciós...
9.5.- Ceora (Lee
Morgan) 5:20.
I sí, hem recuperat
el so ortodox dels estàndards de Jazz. I aquest tema, Lee Morgan el va enregistrar el 1965 i publicar dos anys després
encabit en el disc de Blue Note “Cornbread”
enregistrat per Rudy Van Gelder on
hi hagué ell mateix i Jackie McLean,
Hank Mobley, Herbie Hancock, Larry Ridley i Billy Higgins.
I de nou amb un trio
d’asos i ara amb un so més convencional interpretant de manera més o menys
ortodoxa els estàndards de Jazz, com ha estat aquest tan maco de Lee Morgan. I Ralph Moore ha estat qui ens ha fet la coneguda melodia amb el seu
saxo tenor i so força brillant, potent i generós. I ell mateix ha estat qui
primer ha improvisat i ho ha fet amb una
destresa i lleugeresa interpretativa de primer nivell, on ha fet gala d’un
llenguatge jazzístic modern i tècnica a dojo, alhora que fraseig lligat i
ràpid, amb melodies creades precioses. I Giuseppe
Bassi l’ha seguit improvisant fent-ho amb una contundència evident i pulsió
rítmica brutal, alhora que feta amb tota la melodia del món, en un tema clàssic
del Jazz Modern, on després de les improvisacions han recuperat la melodia i l’han
acabat; res nou sota el sol, excepte la gestió del ritme que ha fet el
baterista Anthony Pinciotti que
bàsicament ha estat colpejant el canto de la caixa durant tot el tema, una
intervenció nítida però. Bon tema per ja començar-los a escoltar.
Originalment concebut
pel llegendari gestor de gira Nico
Scotti, Opus Trio compta amb Ralph
Moore, nascut a Brixton, saxo
tenor amb Horace Silver, Roy Haynes,
Darrel Grant, Freddie Hubbard i Gene
Harris, el baterista de Nova York, Anthony
Pinciotti que ha tocat amb Pat
Metheny, Hush Point, Jeremy Steig, Randy
Brecker i Gary Bartz, i de Puglia, l'encertadament anomenat Giuseppe Bassi al baix stand-up, contrabaix,
que ha tocat amb Schema Quartet, La
Banda degli Ornesti, Street Jazz Unit. Formació creada expressament per a
una gira italiana prevista per al novembre de 2022, va ser durant els assajos
d'aquestes dates que els membres de la banda van saber que alguna cosa especial
estava passant i va néixer la idea de les sessions i l'àlbum In Studio. Els temes, com la
profunditat i l'amplitud de la musicalitat de l'àlbum són els 4 originals de Giuseppe Bassi, els dos de Ralph Moore, una fantàstica reimaginació
del "Fire Weaver" de Roy Ayers
i de Lee Morgan el preciós
"Ceora". In Studio es va
publicar el 9 de juny i realment és un àlbum imprescindible a la vostra
col·lecció de Jazz.
I ara els escoltarem
en el magnífic blues de Bassi
anomenat...
10.4.- Shoki Blues
(Giuseppe Bassi) 6:54.
I què bo aquest blues
del baixista Bassi, i ja ho sabeu,
melodia senzilla com ho són la majoria de les dels Blues. L’altre cosa però és
la improvisació, on els músics fan i desfan segons el seu criteri musical i
modernitat, o manca d’ella. Un Blues com aquest, de 12 compassos, s’acaba
aviat, o sigui que els músics han de tenir una gran creativitat per no
repetir-se amb licks i frases, cosa que dificulta la interpretació del tema. I
el tema l’han desenvolupat la mar de bé, i primer amb una improvisació de Moore al saxo tenor que ha estat
magnífica, enlluernant-nos de nou pel seu fraseig i llenguatge. També ha estat
impressionant Bassi al contrabaix,
que ha repetit la seva contundència alhora que pulsió rítmica i solo força
melòdic sense oblidar les excursions pels acords i notes guia. I Moore ha obert la porta a la
improvisació del baterista fent de nou un parell de “chorus” del tema, abans
que el baterista, tot i improvisant de nou. I
Anthony
Pinciotti
ha compartit amb ells la seva improvisació, ells dos Ralph Moore, saxo tenor i
Giuseppe Bassi, contrabaix, per ja acabar el tema tot i recuperant la
melodia. Un magnífic Blues, que ja ens feia falta..
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz...
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 17 de novembre que tindrem els JazzSpirit amb Carles Pineda, saxo alt; Enric Carreras, piano; Pep Coca, contrabaix i
Adrià Font, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de SVdH i
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
Doncs ja els acabarem
d’escoltar amb dos temes seguits, el primer del baixista Giuseppe
Bassi i el segon del saxo tenor Ralph
Moore, anomenats..
11.6.- Anthony’s
Dilema (Giuseppe Bassi) 3:20.
12.7.- Lunar (Ralph
Moore) 3:24.
I què bé haver acabat
el programa amb aquests dos temes de dos components del trio, i fer-ho seguits,
car són curtets. I què impressionants que han estat tots dos, i primer amb l’”Anthony’s
Dilema” de Bassi i sí, perquè en
aquest tema el baixista marca de manera clara el motiu principal, que no és
gaire més que una o dues notes, les que fan ell i Moore al tenor. I sí que el pont o la B del tema té un canvi tonal
evident i a partir del qual Moore s’ha
posat a improvisar i sempre per sota la gestió del baixista i els copets als
plats i caixa del baterista Pinciotti
on ell mateix l’acaba fent un solo força brutal, com n’ha estat el tema de Bassi.
I seguir amb el “Lunar”
de Moore ha estat també adequat per
la similitud de tempo, ambdós vitals i aquest amb tot el Swing del món. Melodia
que s’ha acabat aviat i ja per compartir amb el baterista Pinciotti per què aquest solegés una mica. El procediment l’han
repetit unes quantes vegades, en un tema on la curta melodia ben aviat deixa pas a seqüències on
la improvisació a tot tempo fast la combinen amb el baterista. Una sèries de “Chorus”
on tots tres fan això; solo del saxo tenor i solo del baterista; solo del saxo
tenor i solo del baterista i el tercer, el baixista Bassi fent un brutal ”Walking” que fa que tot tingui aquest Swing, també amb
els copets als plats i caixa del baterista Pinciotti.
I l’han acabat recuperant la curta melodia d’aquest magnífic tema de Ralph Moore ideal per ja acabar el
programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
